17/01/18: convençut! (2/2): per què aquesta vegada sí?
Convençut pel que explico en aquest segon article. Emocionat pel que vaig explicar ahir en aquest.
Però també conscient que la percepció de molta gent és aquesta, que resumeix clarament El Periódico:
L'escepticisme és més que comprensible: són molts anys de falses expectatives i de notícies precipitades, i al final ningú no es creu res. Però jo estic convençut que aquesta vegada és diferent, que aquesta vegada sí.
Aquí van les meves set raons per ser conscientment, justificadament, optimista:
1. És la primera vegada que vénen a Sant Feliu el Ministre de Foment i el president d'ADIF.
Amb l'experiència i el coneixement que em dóna ser regidor des de 1991, puc afirmar amb claredat que mai hi havia hagut a Sant Feliu els màxims responsables (polític per a la decisió i tècnic per a les obres) ni del Govern de l'Estat ni del Govern de la Generalitat. Abans, només havien vingut representants dels dos governs en dos moments. Primer, l'acte públic a la Sala Ibèria del 26 de febrer de 2009 (que vaig explicar aquí, uns dies més tard), on van venir un subdirector general del Ministeri (Eduardo Molina) i el secretari de Mobilitat de la Generalitat (Manel Nadal), quan era alcalde Juan Antonio Vázquez. Després, la roda de premsa del 16 de març de 2011 (que vaig comentar després aquí) on van venir el secretari d'Estat d'Infraestructures (Víctor Morlán) i també el secretari de Mobilitat de la Generalitat (Damià Calvet), quan era alcaldessa Lourdes Borrell.
Aquesta doble presència és molt important. Primer, perquè el ministre venia a explicar decisions ja preses i el seu calendari, i perquè hi havia el president d'Adif, Juan Bravo, l'home que ha de garantir que l'execució de les obres se cenyeixi al pressupost i al calendari que se li han indicat. Vaig agrair molt sincerament aquesta presència a la nostra ciutat, que avala amb claredat el contingut de tot el que van venir a exposar.
2. És la primera vegada que tenim projecte d'obres acordat, acabat i aprovat.
El 18 de febrer de 2009 al BOE es va publicar la convocatòria d'un procés imprescindible per començar les obres: l'estudi informatiu d'alternatives previ a decidir una solució constructiva definitiva i fer el projecte definitiu d'obres. Aquest projecte d'obres es va adjudicar a l'empresa d'enginyeria Ineco, que el va completar a finals de 2010 i, per primer cop, ha completat tota la tramitació administrativa i ambiental. Només hi va haver un projecte anterior, al 2000, que va quedar a mig camí. Ara ja tenim, per tant, un projecte amb el vist i plau de les tres administracions i amb un nivell de detall que permet licitar les obres!
3. És la primera vegada que tenim pressupost real, complet i assumit íntegrament per l'Estat.
En cap de les ocasions anteriors en què s'ha parlat de dates, projectes, etc sense la base suficient, mai hi havia hagut un pressupost detallat i complet i, molt menys encara, hi havia hagut la certesa de com s'havia de finançar aquest pressupost. En el conveni de 2006, l'Estat finançava el 50% de les obres i l'altra meitat es repartia entre Generalitat i Ajuntament segons el que havia d'establir un segon conveni... que mai es va acabar de redactar i que, després de l'aprovació de l'Estatut de 2006, vaig considerar inadequat. Quan era portaveu d'Iniciativa i Esquerra Unida a l'oposició, sempre vaig reclamar que l'Ajuntament no havia de pagar obra ferroviària: o potser les vies són de titularitat municipal?
Ara, per primer cop, tenim un pressupost real i complet: 127M€ per a l'execució de les obres, 3M€ per a la direcció d'obres i 3M€ per a les expropiacions necessàries per poder fer les obres. I, per primer cop també, tenim un compromís clar de finançament: són obres que finança íntegrament el Govern d'Espanya en el marc del pla d'inversions a Catalunya que va presentar a Barcelona el març passat. Com ICV i EUiA hem defensat des de 2006 (fins fa molt poc ho defensàvem en solitari...), la ciutadania de Sant Feliu i el seu Ajuntament no hauran de finançar obra ferroviària. Això sí, haurem de finançar en solitari la reurbanització de la superfície... però això és justament el que és just!!!
4. És la primera vegada que tenim compromís explícit i clar de calendari.
Des de fa anys, hem tingut avantprojectes, dibuixos, estimacions de pressupostos, negociacions i converses, estires i arronses... però mai mai mai havíem tingut un compromís de calendari de licitació d'obres i de la posterior execució de les obres licitades.
El ministre Iñigo de la Serna va ser molt clar, tal com es pot veure al vídeo que encapçala l'escrit:
5. El context econòmic ho permet.
Tot i que la sortida de la crisi no està arribant a les famílies que més ho necessiten, el cert és que les grans xifres de l'economia mostren que hi ha una recuperació econòmica evident. Els ajuntaments ho estem començant a notar també.
Crec que cal valorar positivament que en aquest context de millora econòmica se situïn com a prioritat les inversions de l'Estat a Catalunya i, de manera destacada per la part que ens toca, el soterrament de les vies a Sant Feliu.
6. El context polític ho exigeix.
Dins del partit del Govern d'Espanya, hi ha veus que insisteixen que el capteniment en relació al "conflicto catalán" no es pot limitar al recurs permanent als tribunals ni als cops i garrotades pèssimament gestionats pel Ministeri de l'Interior. Per als sectors menys recalcitrants del PP, ha d'haver-hi una actuació del Govern basada en la normalitat i el compliment de compromisos, que trenqui la imatge d'un Estat monolític i aliè a Catalunya.
En aquest sentit, la freqüència de les visites del ministre en persona per abordar inversions pendents (no fa massa a Montcada, aviat a l'Hospitalet, també per soterraments) és una mostra clara d'intentar superar una imatge pública que saben perfectament que tenen en hores molt baixes. D'aquí la meva insistència un dia i un altre en què el soterrament de les vies a Sant Feliu podia i havia de ser "la prova del cotó" de la credibilitat del Govern d'Espanya en relació als seus compromisos d'inversió a Catalunya, El Govern té necessitat de guanyar credibilitat, i Sant Feliu és la seva millor oportunitat per demostrar-la. I, personalment, jo he jugat molt a fons aquesta carta.
L'escepticisme és més que comprensible: són molts anys de falses expectatives i de notícies precipitades, i al final ningú no es creu res. Però jo estic convençut que aquesta vegada és diferent, que aquesta vegada sí.
Aquí van les meves set raons per ser conscientment, justificadament, optimista:
1. És la primera vegada que vénen a Sant Feliu el Ministre de Foment i el president d'ADIF.
Amb l'experiència i el coneixement que em dóna ser regidor des de 1991, puc afirmar amb claredat que mai hi havia hagut a Sant Feliu els màxims responsables (polític per a la decisió i tècnic per a les obres) ni del Govern de l'Estat ni del Govern de la Generalitat. Abans, només havien vingut representants dels dos governs en dos moments. Primer, l'acte públic a la Sala Ibèria del 26 de febrer de 2009 (que vaig explicar aquí, uns dies més tard), on van venir un subdirector general del Ministeri (Eduardo Molina) i el secretari de Mobilitat de la Generalitat (Manel Nadal), quan era alcalde Juan Antonio Vázquez. Després, la roda de premsa del 16 de març de 2011 (que vaig comentar després aquí) on van venir el secretari d'Estat d'Infraestructures (Víctor Morlán) i també el secretari de Mobilitat de la Generalitat (Damià Calvet), quan era alcaldessa Lourdes Borrell.
Aquesta doble presència és molt important. Primer, perquè el ministre venia a explicar decisions ja preses i el seu calendari, i perquè hi havia el president d'Adif, Juan Bravo, l'home que ha de garantir que l'execució de les obres se cenyeixi al pressupost i al calendari que se li han indicat. Vaig agrair molt sincerament aquesta presència a la nostra ciutat, que avala amb claredat el contingut de tot el que van venir a exposar.
2. És la primera vegada que tenim projecte d'obres acordat, acabat i aprovat.
El 18 de febrer de 2009 al BOE es va publicar la convocatòria d'un procés imprescindible per començar les obres: l'estudi informatiu d'alternatives previ a decidir una solució constructiva definitiva i fer el projecte definitiu d'obres. Aquest projecte d'obres es va adjudicar a l'empresa d'enginyeria Ineco, que el va completar a finals de 2010 i, per primer cop, ha completat tota la tramitació administrativa i ambiental. Només hi va haver un projecte anterior, al 2000, que va quedar a mig camí. Ara ja tenim, per tant, un projecte amb el vist i plau de les tres administracions i amb un nivell de detall que permet licitar les obres!
3. És la primera vegada que tenim pressupost real, complet i assumit íntegrament per l'Estat.
En cap de les ocasions anteriors en què s'ha parlat de dates, projectes, etc sense la base suficient, mai hi havia hagut un pressupost detallat i complet i, molt menys encara, hi havia hagut la certesa de com s'havia de finançar aquest pressupost. En el conveni de 2006, l'Estat finançava el 50% de les obres i l'altra meitat es repartia entre Generalitat i Ajuntament segons el que havia d'establir un segon conveni... que mai es va acabar de redactar i que, després de l'aprovació de l'Estatut de 2006, vaig considerar inadequat. Quan era portaveu d'Iniciativa i Esquerra Unida a l'oposició, sempre vaig reclamar que l'Ajuntament no havia de pagar obra ferroviària: o potser les vies són de titularitat municipal?
Ara, per primer cop, tenim un pressupost real i complet: 127M€ per a l'execució de les obres, 3M€ per a la direcció d'obres i 3M€ per a les expropiacions necessàries per poder fer les obres. I, per primer cop també, tenim un compromís clar de finançament: són obres que finança íntegrament el Govern d'Espanya en el marc del pla d'inversions a Catalunya que va presentar a Barcelona el març passat. Com ICV i EUiA hem defensat des de 2006 (fins fa molt poc ho defensàvem en solitari...), la ciutadania de Sant Feliu i el seu Ajuntament no hauran de finançar obra ferroviària. Això sí, haurem de finançar en solitari la reurbanització de la superfície... però això és justament el que és just!!!
4. És la primera vegada que tenim compromís explícit i clar de calendari.
Des de fa anys, hem tingut avantprojectes, dibuixos, estimacions de pressupostos, negociacions i converses, estires i arronses... però mai mai mai havíem tingut un compromís de calendari de licitació d'obres i de la posterior execució de les obres licitades.
El ministre Iñigo de la Serna va ser molt clar, tal com es pot veure al vídeo que encapçala l'escrit:
- treballs previs durant el 2018 (revisió del projecte, expropiacions, tràmits pressupostaris, etc),
- licitació de les obres al gener de 2019,
- inici d'obres durant la segona meitat de 2019
- entre tres anys i mig i quatre anys d'obres.
5. El context econòmic ho permet.
Tot i que la sortida de la crisi no està arribant a les famílies que més ho necessiten, el cert és que les grans xifres de l'economia mostren que hi ha una recuperació econòmica evident. Els ajuntaments ho estem començant a notar també.
Crec que cal valorar positivament que en aquest context de millora econòmica se situïn com a prioritat les inversions de l'Estat a Catalunya i, de manera destacada per la part que ens toca, el soterrament de les vies a Sant Feliu.
6. El context polític ho exigeix.
Dins del partit del Govern d'Espanya, hi ha veus que insisteixen que el capteniment en relació al "conflicto catalán" no es pot limitar al recurs permanent als tribunals ni als cops i garrotades pèssimament gestionats pel Ministeri de l'Interior. Per als sectors menys recalcitrants del PP, ha d'haver-hi una actuació del Govern basada en la normalitat i el compliment de compromisos, que trenqui la imatge d'un Estat monolític i aliè a Catalunya.
En aquest sentit, la freqüència de les visites del ministre en persona per abordar inversions pendents (no fa massa a Montcada, aviat a l'Hospitalet, també per soterraments) és una mostra clara d'intentar superar una imatge pública que saben perfectament que tenen en hores molt baixes. D'aquí la meva insistència un dia i un altre en què el soterrament de les vies a Sant Feliu podia i havia de ser "la prova del cotó" de la credibilitat del Govern d'Espanya en relació als seus compromisos d'inversió a Catalunya, El Govern té necessitat de guanyar credibilitat, i Sant Feliu és la seva millor oportunitat per demostrar-la. I, personalment, jo he jugat molt a fons aquesta carta.
i 7. Des de juny de 2011, ni una notícia precipitada ni una falsa expectativa.
Tothom sap la importància que dono a la comunicació i la pedagogia polítiques. En l'etiqueta "soterrament" d'aquest blog avui hi ha 71 entrades des de 2006 fins avui mateix, en què explico els meus posicionaments (coherents en temps de govern i en temps d'oposició) sobre els diversos temes relacionats amb el soterrament: projecte, finançament, planejament urbanístic, etc.Tant en els meus escrits al blog personal, com en la comunicació institucional de l'Ajuntament, he volgut mantenir un to el més lluny possible de la precipitació de les notícies (confonent amb bona voluntat els desitjos amb la realitat... però alimentant involuntàriament l'escepticisme) com de les expectatives desmesurades o falses (donant per fet que les negociacions acaben aviat en acords, que un pas aconseguit porta immediatament a l'altre, etc. cosa que també alimenta involuntàriamet l'escepticisme). La meva norma ha estat i continua essent: constància i discreció en les negociacions amb Estat i Generalitat; informació objectiva d'aquestes negociacions, però sense avançar conclusions que no estiguin verificades i documentades.
Els acords presentats ahir els vam tancar a finals de juliol, i hem mantingut aquests criteris: informació puntual, permanent i completa als portaveus municipals, contenció en la informació publicada als mitjans de comunicació municipal. Aquesta continuarà essent la nostra línia, per anar disminuint l'escepticisme, per anar guanyant en qualitat i credibilitat!
Comentaris