Els meus dos criteris prioritaris de mobilitat: més seguretat i més zones de vianants.

Fa dies que volia escriure d'un tema que sé que serà polèmic: la petició d'algunes? moltes? persones d'incrementar les places d'aparcament en superfície a la nostra ciutat, especialment al centre. Molt especialment després que, en les vuit video entrevistes als portaveus dels vuit grups municipals que va fer Fet a Sant Feliu, només jo defensés la necessitat de continuar peatonalitzant el centre de la ciutat i, en conseqüència, reduir-hi les places d'aparcament. Explico aquí la meva visió personal d'aquest tema.
Fotograma de la meva video entrevista al Fet a Sant Feliu.



El primer i principal criteri amb què crec que hem d'analitzar la mobilitat, sobretot de les persones que van a peu, és el de la seva seguretat. I en poso dos exemples: un d'una obra ja pràcticament acabada (la nova rotonda davant el Parc Comercial Sant Feliu, a l'antic Caprabo) i una que farem aquest mateix estiu, a la plaça Pere Dot.

A la nova rotonda, hem mantingut els semàfors que hi havia. Sé que és una mesura polèmica, i fins i tot Ciutadans ho ha criticat públicament aquests dies:

Ho diuen molt clarament: "¿No es un contrasentido una rotonda semaforizada?". I és evident que cal que hi hagi una explicació: la seguretat dels vianants. A la rotonda es produeixen quatre passos de vianants en carrers molt amples (Laureà Miró, Indústria i Sánson) i amb parades de transport públic a banda i banda. Sense semàfors, o amb semàfors només en àmbar, els vianants haurien de travessar amb risc considerable. Davant això, hi havia dues opcions: 1) semàfons sempre en àmbar i amb pulsador per a vianants, o 2) semàfors actius en horari laboral i en àmbar de nit i en festius. Els tècnics municipals de mobilitat han aconsellat la segona opció, però no descarten la primera. Primer, avaluarem el funcionament de la rotonda tant per a cotxes com per a vianants, quan ja hi hagi unes setmanes de funcionament del Parc Comercial Sant Feliu. Quan hàgim passat aquestes setmanes, traurem conclusions: o bé millorar les seqüències i freqüències mantenint els semàfors en l'opció 1), o bé passar a la segona opció de semàfors amb pulsador. En qualsevol cas, ha d'haver-hi semàfors, i si passem a l'opció 2) és molt fàcil i econòmic amb els semàfors posats. Per tant, no és, contra el que afirma frívolament Ciutadans, una despesa innecessària de manteniment, sinó una mesura necessària de seguretat.

Anem ara a la plaça Dot. A les entrevistes per internet, moltes persones m'han insistit en la perillositat d'aquest pas zebra:

Travessant la Rambla des de la vorera de la Villa Victòria (part superior de la foto), i si hi ha, com a la foto, un autobús a la parada, es produeix un doble problema de visibilitat: del vianant que no veu el cotxe que li ve per l'esquerra, del cotxe que no veu el vianant que li ve del mateix costat. Aquest estiu prendrem les mesures necessàries per corregir-ho: mourem la parada més endavant, a l'esquerra de la foto, en un lloc on ara hi ha sis places d'aparcament, que suprimirem per raons de seguretat. Per acabar-ho d'explicar tot, es pot veure com poc abans d'arribar a la vorera oposada, hi ha un sot cada cop més perillós, especialment per a les motos. Això es deu a pèrdues en una claveguera que corre per sota aquest tram de carrer, i que és imprescindible canviar totalment. Ho farem aquest estiu i eliminarem així els sots d'aquest tram de la Rambla i la causa que els han originat.

I el segon criteri amb què vull analitzar la mobilitat és la progressiva recuperació de la prioritat dels vianants en l'espai públic. Sant Feliu ja té alguns barris gairebé peatonals en la seva totalitat (Can Llobera o Can Maginàs), algunes macroilles amb circulació restringida exclusivament als veïns (com ara la remodelació recent de l'antic Eixample, als carrers Sant Antoni, Santa Maria, etc) i diversos carrers peatonals (Joan Maragall, plaça de la Vila, etc) o gairebé peatonals (com ara la remodelació recent de la plaça Catalunya). Aquesta és una opció que hem de consolidar i incrementar o, per contra, aquesta és una opció que hem de reconsiderar?

Responc directe i clar, des del meu estricte punt de vista personal, el que sempre he defensat al meu partit i a l'Ajuntament. Per a mi, la recuperació de la prioritat dels vianants en l'espai públic és una opció que hem de consolidar i incrementar, conscient que això vol dir suprimir places d'aparcament de la via pública. Poso un exemple molt concret, prop de l'Ajuntament: el carrer Vidal i Ribas i el tram encara no peatonalitzat del carrer Pi i Margall:




Té sentit aspirar a construir un centre de ciutat amb molta empenta cultural i comercial, i condicionar-lo, per exemple, a l'existència de vint-i-cinc places d'aparcament en aquest punt?

El debat està servit i l'haurem d'abordar en algun moment proper: com deia en el darrer Consell Assessor d'Urbanisme el nostre conciutadà Jordi Torrijos, cal un debat més a fons a Sant Feliu sobre el model de ciutat que volem. I la concepció en el disseny i l'ús de l'espai públic haurà de ser un element fonamental d'aquest debat. Amb temps i amb calma, però l'haurem de fer i el farem.

I deixeu-me que acabi amb una reflexió que es pot aplicar a moltes de les demandes que podrien sorgir entorn del creixement il·limitat de vehicles i dels seus requeriments, tant a la impossibilitat de creíxer indefinidament en vies de circulació... com en places lliures d'aparcament:

Comentaris