Contra la segregació escolar.

Portada de l'Informe del Síndic de Greuges.
A finals del curs passat, el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, va presentar un informe francament preocupant sobre "La segregació escolar a Catalunya". Aquesta mateixa setmana, el president de l'Associació Catalana de Sociologia presentava l'informe anual "Societat catalana 2008" d'un abast molt més general i que aquests dies ha fet sentir més que mai totes les paraules que fan referència a la perplexitat. També alertava, entre moltes altres qüestions, sobre l'escassa preparació de Catalunya per a la societat del coneixement i sobre els riscos, una altra vegada, de la segregació escolar.

L'informe de la Sindicatura ens proposa una definició de la segregació escolar (pàg. 19): concentració d’un elevat nombre d’alumnat socialment desfavorit en unes escoles més que en d’altres ubicades al mateix territori. I, molt encertadament en la meva opinió, no aplica el concepte "socialment desfavorit" a la immigració, sínó en funció d’altres variables relacionades amb l’origen social de l’alumne, com pot ser el nivell instructiu o el nivell socioeconòmic familiars. De fet, recerques recents constaten que en molts municipis catalans la segregació és més pronunciada en funció d’aquestes darreres variables que de l’origen immigrat.

Les persones que seguiu aquest bloc sabeu que és un tema que m'ocupa i em preocupa. A mi, i a tota la gent que ens movem a ICV i EUiA: és a la nostra raó de ser com a forces polítiques.

És per això que estem defensant amb força el concepte de "Servei públic d'educació" que apareixia al Pacte Nacional per a l'Educació (maig de 2005) i el que comporta: mateix finançament públic i mateixes responsabilitats socials per a centres públics i concertats. És per això que ens hem mantingut crítics i no hem votat el projecte de Llei d'Educació (juliol de 2008) que s'haurà de debatre aquesta tardor al Parlament de Catalunya.

I és també per això que hem demanat, al Consell Escolar Municipal i al ple de l'Ajuntament, que de manera similar a l'informe sobre segregació escolar a Catalunya, hi hagi un bon retrat de la composició social de tots els centres educatius de Sant Feliu i un bon diagnòstic del que hi cal mantenir i el que hi cal canviar, per evitar qualsevol manifestació de segregació escolar a Sant Feliu, a la ciutat de tots els nostres infants i adolescents, es diguin Puigdellívol, Gutiérrez, Amaya, Vanescu o al-Kharim.

I permeteu-me un comentari personal, a risc que molts el considerin políticament incorrecte. A mi, el que personalment em deixa perplex, és que amb aquest estat tan precari de l'educació al nostre país (no ens enganyem: amb dècades que és competència plena de la Generalitat), tanta gent s'indigni i s'enfili per les parets... per la tercera hora de castellà.

Comentaris

Anònim ha dit…
M'agradaría que´expliqués que vol dir en el paràgraf final.. Perdoni, però no acabo d'entendre'l.....
Qué és el que el deixa perplexe?
Qué la gent s'indigni perque no es faci?
O que la gent s'indigni perquè es proposi fer-la?
Gràcies.
Anònim ha dit…
vols dir que fa falta realment?
almenys a sant feliu no, perque vas a molts patis de les escoles i sents parlar en castellà.Tu no debies estar aqui quan envoltats de guardia civils al pati dels Padres es va celebrar un Congres de la Cultura Catalana.Molts companys teus de partir, abans PSUC hi eren.
Quina llengua creus que esta en perill?
Al primer comentari:
Crec que hi ha, malauradament, problemes en el nostre sistema educatiu que són d'una gravetat enorme: que 1 de cada 5 noies i 2 de cada 5 nois no obtinguin el Graduat ens situa a la cua d'Europa... i d'Espanya, que la situació de la formació professional sigui tan precària, que amb els mateixos diners públics no hi hagi les mateixes responsabilitats socials... em semblen problemes d'unes conseqüències molt més greus que no el tema de la tercera hora de castellà. Que hi hagi tanta gent que a aquesta tercera hora li doni una rellevància i una trascendència més gran que els problemes que jo considero molt més importants és el que a mi em sorprèn, em deixa perplex... i, si em permet la sinceritat, em descoratja.

Al segon anònim,
Clar que a Sant Feliu no fa falta la tercera hora de castellà... però insisteixo que aquest no és el tema central del nostre malestar en educació... I sí, jo era aquell matí als Padres, en representació de l'Agrupament. Hi ha algunes fotos on estic tocant la guitarra en les escales des d'on es van fer els parlaments. Per si no estàs informat, vaig ser el primer director de Centre de Normalització Lingüística. En tota la meva feina docent i política tinc com a objectiu que els infants i adolescents tinguin els mateixos recursos per ser ells mateixos al timó de la seva vida, la qual cosa inclou el màxim nivell formatiu i el ple domini del català i del castellà. I li asseguro que fer física en català a prop de 200 alumnes dels quals només 2 el tenien com a llengua materna em capacita plenament per parlar del tema sabent ben bé del que parlo.
Anònim ha dit…
disculpim si no el vaig reconeixer, passant els anys per a tothom i potser en aquell moment estabem en cercles d´amistats diferents.
En quan al tema de l´educació també crec que te de millorar l´aprenentatge de les assignatures pero per això mateix crec que es millor no possar la tercera hora de castellà.
gracies