Educar millor és possible.

Per un treball de la UOC, he rellegit aquests dies el llibre “Educar millor és possible”. Un projecte d’innovació a l’IES Miquel Tarradell. El llibre està editat per la Fundació Jaume Bofill (col·lecció Finestra Oberta, núm. 40), la qual està fent una feina ingent i imprescindible no només per diagnosticar què passa al nostre sistema educatiu (tant en l’àmbit dels resultats acadèmics com en el de les causes que els expliquen), sinó per proposar-hi sortides o impulsar experiències que no dubto a qualificar de molt esperançadores. El paper que ha jugat la Fundació en la signatura del Pacte Nacional per a l’Educació amb l’acord dels centres concertats crec que se li ha de reconèixer i agrair.

L’IES Miquel Tarradell és al barri del Raval, a BCN i té prop de 400 alumnes, el 80% dels quals és de famílies d’origen estranger. L’entorn difícil de l’institut l’ha obligat a repensar-se de dalt a baix per assumir, transcendint la mera funció docent, una funció educativa en el més ampli dels sentits de la paraula. El llibre és un relat d’aquesta reflexió i de la pràctica pedagògica que se’n deriva. Molt recomanable.

No pretenc resumir-lo, però no em puc estar de reproduir el Decàleg de criteris educatius elementals que comença el llibre, i que subscric plenament:
- Educar és possible,
- Educar millor és possible,
- Les escoles de pobres no han de ser pobres escoles,
- Es tracta de diversitat de cultures però, especialment, de diversitat de diversitats adolescents,
- Per a un grup important d’alumnes, l’escola és la principal oportunitat de no acabar exclosos,
- No és possible retornar a la pura instrucció, no val qualsevol forma d’ensenyar i aprendre, especialment si es tracta d’adolescents.
- En la societat digital i de la comunicació, la utilització d’eines informàtiques i sistemes d’accés directe a la informació modifica en profunditat les formes d’aprendre, les formes d’ensenyar.
- Els nouvinguts, els nois i noies que tenen darrere seu una família que ha viscut un procés migratori han de ser ciutadans de primera de la societat en què participen.
- Especialment a l’adolescència, educar és acompanyar.
- L’escola no educa (no hauria d’educar) sola.

En aquest sentit, i ara que s’acosten eleccions municipals en un horitzó de major pes de les polítiques educatives locals, crec que seria convenient que els temes vinculats a l’educació estiguin presents (i molt!) en els programes electorals locals. Estic segur que, encara més del que ja és habitual a Iniciativa, seran al bell mig de les nostres propostes per a Sant Feliu.

Comentaris