2007: Any de Vázquez o Merino

Aquest mes de maig escollirem els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament. Tot sembla indicar que hi haurà sis candidatures (les cinc que avui som a l'Ajuntament més Ciutadans), però és evident que allò més important que votarem el 27 de maig és quin alcalde volem per a Sant Feliu. I aquí el panorama es redueix notablement: o serà en Juan Antonio Vázquez, o serà l'Àngel Merino.

Tot sembla indicar també que no hi haurà majoria absoluta de cap partit i que l'elecció de l'alcalde s'haurà de decidir en les coalicions que sorgeixin dels resultats del 27 de maig. Aquí sembla que el peix també està bastant venut.

Efectivament, Vázquez ja ha indicat que, si pot, tornarà a governar amb CiU i ERC. És sabut que no aprecia gens a molts homes i dones d'ICV-EUiA a Sant Feliu i, per poc que tingui possibilitat de prescindir-ne, ho farà. Una altra cosa serà si la voluntat popular l'obliga a entendre's amb nosaltres, o si els acords a nivell de les direccions pel que fa al conjunt de municipis l'obliguen també a canviar aquesta clara preferència per CiU que ha repetit per activa i per passiva.

Per part nostra, també està clar: hem apostat amb claredat pel Govern d'Esquerres a la Generalitat i ho farem també per al nostre Ajuntament. Volem a Sant Feliu el mateix govern que hi ha a Barcelona, però això només serà possible si ICV-EUiA guanyem en número de vots al PSC.

Perquè les coses són així de clares:
  • amb més vots per al PSC, els socialistes faran govern amb CiU, sociovergència a la santfeliuenca. Si poden, jo crec que fins i tot deixaran a ERC al marge.
  • amb més vots per a ICV-EUiA, hi haurà govern amb el PSC (si aquest accepta, òbviament, l'alcaldia per a la llista més votada, com proposa el secretari dels socialistes al Baix Llobregat, Antonio Balmón) i amb ERC.
I no és només una qüestió de noms. És tant una qüestió de polítiques com una qüestió de confiança en les persones. Encara tenim molt de temps per parlar de l'una i de l'altra, i per això em vull centrar avui amb el dubte que tindran possiblement molts votants que al 2003 van voler donar una oportunitat al canvi i avui veuen descoratjats el pobre balanç d'aquest mandat. Un balanç limitat a un paquet important d'obres públiques finançades amb l'increment abusiu de l'IBI i de les majors aportacions dels governs d'esquerres de Madrid i Barcelona als ajuntaments, però que ha deixat pel camí conflictes amb barris sencers com les Grases o Mas Lluí, opacitat en molts temes de gestió com el Trambaix o la compra de la Sala Ibèria, comportament autoritari com ridículs expedients als sindicats per enganxar adhesius reivindicatius o la limitació al dret d'expressió en els plens, paràlisi en temes tan importants com el soterrament o el metro i una incapacitat important per generar complicitats amb la ciutadania més enllà de les estrictes militàncies dels partits que, recordem-ho, són electoralment molt poc significatives. Perquè, redordem-ho, també escollirem entre un alcalde actual a qui tant li costa dialogar i somriure i un alcalde anterior que tant proper i humà és en el contacte a curta distància.

Els votants socialistes del 2003 que vulguin reflexionar sobre el seu vot tindran un dubte al qual s'hauran d'encarar de forma ineludible: votant socialista, segurament votaran un govern amb més Unió que Convergència. Votant Iniciativa-Esquerra Unida, votaran un govern d'esquerres amb el PSC i amb ERC.

Els votants d'ERC del 2003 que també hi vulguin pensar tindran una circumstància similar, especialment si ERC no aclareix les seves intencions d'acords abans de les eleccions de maig. Es pot donar la circumstància que l'única manera de ser al govern sigui, paradoxalment, votant a ICV-EUiA...

En tot cas, ara ningú podrà al·legar ignorància: tothom sap el que s'hi juga, aquest maig. Per això, tant uns com altres haurem de ser molt i molt respectuosos amb el que, llavors, ens diguin les urnes. Aquest és, sens dubte, el compromís que assumirem des d'Iniciativa.

Comentaris

Anònim ha dit…
Me hace mucha gracia que se haga referencia al comentario de Balmón sobre respetar la lista de izquierda más votada, cuando el PSC siempre ha pretendido que eso sea así, pero habéis sido vosotros y en especial Jaume Bosch los que os habéis cargado siempre que habéis podido este acuerdo. O tenemos que recordar Molins, Esparreguera, etc... sólo lo queréis mantener cuando os beneficia. En el 99 en Molins el PSC respecto a la lista más votada cuando podía a ver intentado pactos con otros partidos y gobernar. No nos deis lecciones de moral, por favor... Cada vez que hablais de esto alucino. También me hace mucha gracia el comentario sobre pactar con CIU ¿es que vosotros no intentasteis lo mismo en el 2003? De verdad estáis totalmente en otro mundo.
No és la meva intenció en el meu bloc donar lliçons de moral a ningú, Daniel. Ni tan sols fer un inventari de qui ha incomplert més el principi de respecte a la llista més votada: la meva convicció (i en aquest bloc parlo exclusivament per mi mateix) és que aquest criteri s'ha de respectar sempre... SI HI HA COINCIDÈNCIA BÀSICA EN ELS PROJECTES MUNICIPALS QUE UNS I ALTRES DEFENSEM I COHERÈNCIA AMB LES PROPOSTES QUE VA VOTAR LA CIUTADANIA. Crec que és legítim tenir prioritats municipals diferents i constituir aliances municipals que, per damunt de les sigles generals, sintonitzin amb les prioritats de la ciutat. Això explica, per exemple, el pacte a Cerdanyola, on hi havia visions alternatives confrontades en relació a planejaments urbanístics, i crec que és raonable que, posant "lo local" com a prioritat, hi hagués un pacte per desbancar al PSC de l'Ajuntament.
Però a Sant Feliu no hi va haver aquesta circumstància. La nostra primera oferta va ser al PSC í és evident que no vam arribar a cap acord. Ho vam intentar amb CiU i ERC, com bé dius, i vam arribar a un principi d'acord amb CiU (que parlava també amb el PSC però que sempre va mantenir una actitud que la va honrar de respecte a la llista més votada). ERC ens va plantejar les 10 mateixes condicions que al PSC. Nosaltres vam coincidir amb 9 de les 10, i Vázquez (que no podia deixar escapar aquesta oportunitat), va oferir 10 sobre 10. ERC va aprofitar l'oportunitat i es va decantar pel PSC. CiU simplement es va afegir al carro guanyador.
La clau del canvi de govern està en la condició que ICV-EUiA no va voler assumir i que, per contra, el PSC sí que va assumir. AQUESTA CONDICIÓ ERA EL CANVI DE PLANEJAMENT DE LES GRASES I MAS LLUÍ QUE NOSALTRES VAM CONSIDERAR INACCEPTABLE I VÁZQUEZ VA DECIDIR ASSUMIR, I QUE VA COMPROMETRE RESOLDRE EN TRES MESOS!!!. Vázquez i els partits que li donen suport van trigar dos anys a plantejar una alternativa, i les mobilitzacions ciutadanes de l'any passat van frenar momentàniament el seu despropòsit. El tema a Sant Feliu, per tant, no crec que s'hagi de plantejar exclusivament en el criteri general de respecte a la llista més votada, SINÓ EN EL CRITERI MÉS FONAMENTAL ENCARA DE RESPECTE ALS ACORDS AMB ELS CIUTADANS. Vázquez va arribar a l'alcaldia agafant-se al ferro roent d'una opció impossible, però que era la condició sine qua non d'ERC. Sabia que era una opció impossible i la va mantenir per arribar a l'alcaldia. Amb el temps, la seva opció ha estat rebutjada, però ell segueix d'alcalde. I hi seguirà si, d'aquí uns mesos, té majoria suficient. Però això no treu que va accedir al lloc que ocupa per un acord que, sabent-ho, era perjudicial per a la nostra ciutat. I AIXÒ LA CIUTADANIA TÉ DRET A SABER-HO I JO NO TINC CAP OBLIGACIÓ DE CALLAR-HO.