Fam i fred. Potser que ens tornem a preguntar el per què de les coses.

Aquest cap de setmana ha estat el del Gran Recapte d'Aliments, organitzada per la Fundació Banc d'Aliments. Coincideix amb una onada de fred, amb els corresponents avisos a la població i els corresponents reportatges i notícies sobre el que es coneix amb l'eufemisme de la "pobresa energètica".

Fam i fred. Pobresa. Pobresa a seques, sense adjectius que la matisin, la rebaixin o la facin més admissible, més suportable, menys crua.

Fam, fred i pobresa al segle XXI i a Sant Feliu, a Catalunya, a Espanya, a Europa. al món.

Fam, fred i pobresa que ens obliguen a atendre-les en el moment en què es presenten, però que ens haurien d'obligar molt més a `dues coses:

  • preguntar-nos-en les causes, no resignar-se a la inevitabilitat de la pobresa, ser orgullosament comunistes en els termes que expressava el bisbe Helder Cámara,
  • (re)construir una proposta política per a la justícia social, capaç de regular i controlar l'economia i basar-la no en l'acumulació de riquesa en mans de pocs, sinó en assegurar una vida digna per a tothom.
Pel que fa a l'atenció, recordo i reitero el que vaig escriure fa cinc anys sobre els bancs d'aliments a Sant Feliu i a les entitats que col·laboren amb l'Ajuntament per garantir-ne el funcionament (Càritas, Creu Roja i Església Evangèlica). Reitero també el meu agraïment a totes elles. Pel que fa a la "pobresa energètica", recordo aquest escrit meu de l'any passat, que fa referència a una jornada sobre el tema que la revista digital alcaldes.eu va organitzar justament a la Sala Ibèria de Sant Feliu. Detectar i atendre les situacions de risc de fam, fred i pobresa a Sant Feliu és una funció clara dels serveis socials municipals i és la finalitat del Pla de Rescat Social de la nostra ciutat. Amb la regidora de Serveis Socials, Mireia Aldana, estem acabant de preparar un article sobre l'abast del treball municipal perquè cap persona ni família passi fred i gana a Sant Feliu.

Però no n'hi ha prou d'atendre les situacions de pobresa o de risc de pobresa. És imprescindible fer un pas més i qüestionar-se les raons de la pobresa i treballar en la (re)construcció d'un projecte polític basat en la democràcia econòmica i la justícia social. Un projecte polític que superi la proposta socialdemòcrata d'incidir en la redistribució de la riquesa només mitjançant una fiscalitat progressiva, i que posi en qüestió tant la noció de propietat, com de competència, com de liberalització dels mercats. Un projecte polític que es basi en la democràcia i integri l'economia de mercat, però que en cap cas situï la democràcia i la política com a meres espectadores d'una èticament inadmissible societat de mercat. Un projecte polític que, al contrari de la Revolució d'Octubre de fa cent anys, es fonamenti en majories socials i electorals suficientment àmplies i revalidades a les urnes. Un projecte polític que, el mateix que la Revolució d'Octubre i la seva predecessora als carrers de París, es basi en la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre les persones i no en la llibertat de mercats i l'acumulació privada dels beneficis del treball. Un projecte polític que plantegi la propietat pública de serveis bàsics tan bàsics com els transports o l'energia, que de manera transitòria elimini la liberalització de preus, que estableixi per llei que els governs democràtics regulin els preus i no són les empreses monopolístiques les que cerquen maximitzar els seus beneficis a costa de sotmetre a milers de persones, per exemple, al risc de la fam i el fred. Un projecte polític que no es basi en la llibertat il·limitada de les grans corporacions industrials i financeres per explotar les persones i la natura, sinó en un desenvolupament econòmicament, socialment i ecològicament sostenible i responsable amb les persones i la natura.

Aquest és l'únic projecte polític que m'interessa i em motiva. Un projecte polític que hauria pogut passar per una redefinició en democràcia del futur que es va obrir a Rússia a l'octubre de 1917, i que ara cal repensar, redefinir, reconstruir. Un projecte polític que es pregunti el per què de la pobresa, de la desigualtat, de la injustícia i que hi vulgui fer front des de cada municipi fins a escala, com a mínim, europea, en una perspectiva de justícia social. Aquest és el projecte polític que tinc al cap per a Sant Feliu i per al qual avui trobo la millor aproximació en Iniciativa. Aquest és el projecte polític que sembla que, impulsat per Yanis Varoufakis, comença a gestar-se a Europa i que espero poder votar, decididament, il·lusionadament, col·lectivament, a les eleccions europees (i municipals!) del 9 de juny de 2019.

Perquè a la fam i al fred no se'ls fa front només amb maratons, recaptes, ajudes socials i altres formes de caritat... que no van al fons de la qüestió. Aquestes formes de caritat estan bé per conscienciar, per sensibilitzar, per atendre puntualment als qui pateixen o poden patir fam i fred. Però no n'hi ha prou. Per resoldre la fam i el fred, aquí i a tot el món, cal un nou projecte polític basat en la igualtat, com a aquell octubre gloriós, i en la plena llibertat de les persones i la regulació democràtica de la llibertat de les empreses. Cal un nou moviment de treballadors del món sencer, uniu-vos, amb la bandera roja que va aparèixer a la Comuna de París, fraternalment cantada en la Internacional... Una hermosa mañana que, com deia Labordeta, potser ni tú ni yo ni el otro la lleguemos a ver... pero habrá que forzarla para que pueda ser!

Comentaris