44.676.

Som les persones que avui convivim a Sant Feliu. Milers d’elles, viuen amb intensitat l’aprovació de la Llei del Referèndum i frisen perquè arribi l’1 d’octubre. Milers d’elles, viuen amb sentiments contraris aquesta data. Uns altres milers, entre les que em compto, volem un referèndum però no creiem que aquest en reculli les condicions necessàries. I molts milers més, simplement tenen davant l’1 d’octubre les seves pròpies mirades personals. La immensa majoria defensen la llibertat i la democràcia, tot i que no sempre el contingut d’aquestes paraules és el mateix per a tothom. L’Ajuntament ho és de tots i, com a alcalde, ho sóc de tothom. Amb la composició política que té el seu ple, que és molt diferent de la composició del Parlament.

Davant l’aprovació de la Llei d’ahir, aquest matí hem encarregat un informe als nostres serveis jurídics després de rebre el requeriment sobre locals per part de la Generalitat. Aquest informe l’hauríem de conèixer demà, per contestar dins el termini de 48 hores que ens ha donat. Però aquesta nit mateix el Tribunal Constitucional ha suspès la Llei del Referèndum, així que l’informe demanat avui ja no serveix demà. Demanarem, per tant, un nou informe que detalli, a la vista de la Llei i de la seva suspensió, les implicacions, tant per a la institució municipal, com per als càrrecs electes i per al funcionariat, d’una decisió o una altra del nostre govern local.

No prendrem cap decisió abans d’aquest informe que detalli com ens afecta el conflicte entre la legalitat constitucional (avalada el 1978 per la immensa majoria de la ciutadania de Sant Feliu, tot i que jo lliurement m’hi vaig abstenir) i la legalitat aprovada ahir. És clarament un conflicte de legitimitats que hauria calgut evitar, i en què ens mourem amb calma i amb la voluntat de generar calma, sempre amb la consigna al cap que amb què governem la nostra ciutat: Sant Feliu, un sol poble.



He escrit això d'urgència al meu facebook. Aquests dies, algunes persones m'escriuen a l'ajuntament, al facebook, al twitter dient-me que sigui valent per obrir els col·legis, i altres em diuen també que sigui valent per no obrir-los. Contrastos del nostre temps, que espero que no tensionin més del compte la nostra ciutat, la nostra societat.

Valentia i conviccions... un bonic tema per escriure algun dia. Però veient el Coscu a la tele en els debats de les lleis de referèndum i de transitorietat, hi he vist l'home valent que sempre ha estat: la defensa a capa i espasa de les pròpies conviccions, respectant en tot moment les conviccions dels altres. Quant n'han d'aprendre tots els xitxarel·los que el posen a parir injustament...!

Comentaris