01/10: si puc, em mobilitzaré contra el PP, però no aniré a votar.

Primer que tot, vull dir que aquest article l'he escrit en clau absolutament personal, i no reflecteix el criteri de ningú més que el d'un ciutadà que transitòriament fa d'alcalde de la seva vila.

1) Si puc.
Des de divendres, 15 de setembre, convisc amb una barra de titani de 405 mm de longitud i 10 mm de diàmetre, implantada a l'interior de la meva tībia de la cama dreta. Tres dies abans, un ciutadà distret em va atropellar involuntàriament al pas de zebra que uneix el passeig central de Comte Vilardaga amb Matilde Bertran, una cruïlla molt transitada del Mas Lluí. Tíbia i peroné trencats i la posterior operació del dia 15, després de la qual hauré de fer (i faré!) "molta bondat". Encara sóc al Broggi, fins que no hi hagi cap risc d'infecció en la zona de la carn i la pell que vaig perdre a l'impacte. Per tant, encara no sé ni quin dia sortiré del Broggi ni quanta estona podré estar dempeus diumenge que ve, encara no sé on podré ser l'1 d'octubre.
Imatge extreta d'una cerca a Google.

2) Em mobilitzarè contra el PP.
Hi ha raons a gavadals per mobilitzar-se, per protestar, per sortir al carrer contra el PP, el gran i principal responsable de la situació que vivim, situació portada fins al paroxisme amb les detencions de dimecres passat. Raons ja llunyanes, des de la campanya contra (l’Estatut de) Catalunya de 2005 i el seu recurs al Tribunal Constitucional, volent anul•lar així la voluntat del Parlament i de la ciutadania del nostre país. Raons recents, des de la lectura volgudament i extremadament restrictiva de la Constitució per tal de fer impossible avui el necessari referèndum acordat al nostre país, fins a les imatges impensables i que se li giraran en contra de setge judicial i policial des d’alcaldes i alcaldesses fins a impremtes, com hem pogut veure a Sant Feliu. Atacs intolerables a la llibertat d’expressió. I les raons més recents: que no veuen que amb presos per raons polítiques, sense la comissió de cap delicte, només fan que tirar llenya al foc que haurien d'estar intentant controlar??? Amb tot el respecte als milers de bona gent que voten PP i assumeixen el seu projecte polític (a Sant Feliu hem tingut i tenim bons regidors del PP a l’Ajuntament!), però amb la claredat i la contundència necessària, cal denunciar amb rotunditat que els seus dirigents ens han portat fins al fil de l’abisme, i que no volem que ens hi continuïn portant. Jaume Bosch ho expressava ahir molt bé a la Plaça de la Vila.

I per reivindicar el que Catalunya exigeix i es mereix, i el que el PP sistemàticament li ha negat: respecte i reconeixement. A centenars de milers de persones ens remouen intensament per dins els greuges del PP a la nostra llengua, a la nostra cultura, a les nostres infraestructures, a la nostra realitat econòmica (corredor mediterrani per Madrid???), al nostre govern, a les nostres institucions, al nostre Estatut, als nostres veïns i veïnes! Sortiré al carrer, si puc, per dir prou, per dir ja n’hi ha prou. Les detencions de dimecres només han fet que vessar el got!!! Cal un nou govern a Espanya, capaç de tenir i generar respecte i reconeixement a Catalunya, amb voluntat de recuperar la voluntat de pactes de la Transició, que el PP aquesta setmana passada ha acabat de dinamitar.
En 2006, presidente, recogiendo firmas contra (el Estatut de) Catalunya, ahí empezó usted a destrozarlo todo. Foto de El País.


3) però no aniré a votar.
Si puc, participaré en les previsibles mobilitzacions socials que ompliran Catalunya l’1 d’octubre. Però no aniré a votar. Les barbaritats recents del PP no em fan canviar d'opinió.

En primer lloc, amb el cap. Potser perquè escric des de l’Hospital, em surt una anàlisi en termes de diagnòstic i tractament. En la meva diagnosi de com hem arribat aquí i qui en té les principals responsabilitats, sempre hi ha el govern del PP, com tot just acabo d’explicar. No comparteixo altres diagnòstics que altres donen per inqüestionables (som una colònia, fa tres-cents anys que ens oprimeixen, són iguals el PP i el PSOE (quina barbaritat!), la democràcia espanyola és i serà sempre irreformable i de baixa qualitat, etc) i que conclouen que el problema és Espanya. Per tant, en la meva diagnosi, el problema ens ve del govern del PP i el tractament és fer-lo fora a les urnes. En la meva opinió, diagnosticar que el problema és Espanya és un error garrafal i que el tractament sigui marxar-ne a la brava em sembla més garrafal encara. Tenim un problema de mal govern, no d’un Estat fallit del qual és urgent marxar. Per tant, davant d’un referèndum promogut només per qui planteja un diagnòstic i un tractament que no comparteixo, me’n quedo al marge.

En segon lloc, amb el cor. Jo, personalment, no em veig amb cor de fer cap proposta a l’ajuntament sense valorar-ne i compartir-ne amb la ciutadania pros, contres, incerteses i costos. No em veig, senzillament, amb cor de simplificar la realitat i amagar-ne la complexitat. Per arribar al cor de la gent, no cal apropiar-se indegudament de paraules que són de tots: excepte els feixistes, tots estimem, amb diverses maneres, Catalunya, la democràcia, la llibertat. Jo no em veig amb cor de dir a ningú que voti sense informar-li de les implicacions del seu vot, jo no seria capaç de mirar als ulls a ningú per dir que votés a cegues. Jo no vull renunciar a la meva capacitat de decidir, però cap campanya publicitària em pot demanar que renunciï a la meva voluntat de decidir amb la informació que jo cregui necessària per fer-ho. No vull renunciar al meu dret a fer les preguntes adients i esperar les respostes necessàries. Vull saber què em proposen que hi ha al davant, els que només em diuen i tornen a dir tot el dolent que hi ha al darrere. Sense informació suficient i sense deliberació democràtica, jo no vull participar en un referèndum que només interessa a qui el promou, però que ens afecta directament i greument a tots i a totes. Jo vull un referèndum que sigui un referèndum, no una convocatőria express fruit d'una estratègia "ara o mai" que ni és l'única possible ni comparteixo. En la convocatòria del dia 1, ni em veig amb cor de votar a cegues ni de demanar a ningú que voti a cegues. També per això, no hi aniré.

En tercer lloc, per les meves conviccions sobre quines coses cal fer i sobre com cal fer-les. Comparteixo la idea que, on la injustícia és un fet, la rebeldia és una obligació. Però no comparteixo ni de lluny la idea que hi ha lleis per complir i lleis per no complir. No comparteixo que la Constitució o l’Estatut siguin lleis injustes que cal desobeir, ni molt menys el precedent creat per poc més de la meitat del Parlament que, si algú considera injusta una llei, és legítim desobeir-la. Per què, doncs, cal obeir les lleis proclamades per aquest Parlament, el qual desobeeix les lleis proclamades democràticament per altres? No sóc advocat ni pretenc fer-ne, però carregar-se un marc legal plenament democràtic sense cap suport legal reconeixible més enllà del que justifica a qui se'l carrega, em sembla un despropòsit monumental. Qui es creu, a part de qui ho diu sense ni posar-se vermell, que hi ha dret internacional que avala que convergents, esquerra i cupaires puguin trencar a la brava un estat de dret reconegut unànimement com a tal? I em són igual els carrers que s'omplin cada 11 de Setembre: la raó no es té perquè siguin més els que criden que els que callen! Què cal fer, per a mi? Guanyar les majories suficients per canviar les lleis que considerem que cal canviar. I com? Sense emmordassar les veus discrepants, garantint el debat suficient de pros, contres, incerteses i costos de qualsevol opció, millorant la democràcia amb més democràcia. Ni de lluny amb l’espectacle del 6 i 7 de setembre, que em va semblar absolutament penós. Però que a més em vulguin fer combregar amb les seves rodes de molí, per aquí ja no hi passo.
Foto del diari Ara.


En quart lloc, pel projecte polític que m’interessa. El projecte polític que m’interessa busca la democràcia econòmica i la justícia social en un món globalitzat i en una Europa forta i justa, el projecte polític que m’interessa busca una manera més sostenible de crear riquesa i una manera més justa de distribuir-la. El projecte polític que m’interessa ha de regular molt més la dinàmica “dels mercats” i ha de posar sota control públic els sectors estratègics i claus per garantir que l’economia estigui al servei de la gent, i no a l’inrevés. M’interessa un projecte polític en què les fronteres nacionals es disolguin en un projecte europeu que coordini realment des de les polítiques fiscals fins a les de defensa, cedint sobirania a un veritable govern europeu per dalt, que sigui capaç de controlar democràticament un marc d’economia mixta i reforçant el paper dels municipis per baix, que siguin capaços de crear els marcs on cada persona pugui crear i tirar endavant el seu projecte vital. M’interessa una Europa més roja i més verda amb una majoria social i electoral que la sustenti i la consolidi. Digueu-me utòpic, però en les meves utopies mano jo. No veig en què ajuda al projecte polític que vull, avalar amb la meva participació a l'1-O la creació de noves fronteres en comptes de facilitar la superació de les existents. I si no ajuda, a mi, no m’interessa.

Pel cap, pel cor, per conviccions, per projecte polític: quatre raons personals, que poden agradar o nom, convèncer o no, però que fonamenten la meva decisió estrictament personal, digui el que digui el meu entorn, de no anar a votar.

Però deixeu-me acabar amb una cinquena raó que no és personal, però que per a mi em sembla fonamental: per dignitat institucional, per la dignitat de l’Ajuntament de Sant Feliu i del seu alcalde. El dia 10 de novembre de 2016, la Generalitat  va presentar al Consell Comarcal el procés participatiu www.governslocals.cat, que pretén definir el paper dels ajuntaments de la Catalunya "del futur". En el torn de precs i preguntes, vaig preguntar que, en els mesos de trànsit a la nova legalitat catalana (lleis de transitorietat, d’hisenda i de seguretat social), com garantiria la Generalitat la suficiència financera dels ajuntaments, atès que una part important dels nostres ingressos provenen de l’Estat. No és un tema menor: entorn del 22% dels ingressos ordinaris de l’Ajuntament vénen de l’Estat, i que les ciutats funcionin “com sempre” depenen de la seguretat en el cobrament d’aquest ingrès. Estic convençut que era una pregunta pertinent, adreçada en acte oficial a la persona responsable: no una consulta despatxable en una conversa de cafè. Més de deu mesos després, l’alcalde de Sant Feliu no té cap resposta del seu Govern. Reconec que en una visió simplista de les circumstàncies i amb un discurs adreçat només als convençuts, poden haver-hi preguntes incòmodes. Però considero inadmissible que el Govern d’un país no expliqui a un alcalde que ho pregunta com en garantirà el finançament que necessita el seu ajuntament per donar els serveis que corresponen a la seva ciutadania. Quan un Govern que no fa el que li correspon (respondre i donar  seguretat als ajuntaments), entra en jardins que crec que no li corresponen (decidir quines lleis cal complir i quines no), a mi, que no em demanin que els acompanyi.

Per tant, si puc, el dia 1 d’octubre em mobilitzaré contra el PP, però no aniré a votar. I que cadascú actuï segons la seva lliure i personal consciència.

Comentaris

Eduard ha dit…
L'últim punt: no és una visió simplista. És una visió falsejada de la realitat. Tramposa i deshonesta. El govern no pot donar-vos data per saber quan s'acabarà el procés de constitució de la república perquè no ho sap. Perquè no depèn d'ells. Donar-vos una data només serviria per afegir-nos pressió i perquè la utilitzeu il·legítimament com heu fet amb la data del referèndum, pretenent durant 6 mesos que anàvem tard i que mentíem. El govern i les institucions i les associacions s'estan jugant el coll per vosaltres. Per aquells que no vau voler respondre quan us vam demanar (tots) si tiràvem endavant la independència. Ens juguem el coll per vosaltres, els que vau dir que a Castella s'aixecarien i ens deixarien votar. Els que vau dir que serien fraternals i federalistes. I es juguen el coll pel NO. Estan disposats a anar a la presó (ells i nosaltres, el poble lliure) per donar-vos la opció de que guanyi el NO. Perquè si guanya el SÍ no hi anirem pas a la presó. I això que la proporció Sí/NO el 27S fou clara i diafana. I això que els sopars de duro que vau vendre s'han demostrat falaços, tan falsos que el PSOE ni tan sols ha lluitat per fer fora Rajoy. Aquest govern i aquesta gent necessitarà màniga ampla per crear la nova república. I tots sabem que un cop creada marxaran cap a casa. Es juguen la vida per vosaltres. I ens la juguem voluntàriament. Perquè és el país que crearem. Vostè no ha de decidir res sobre les lleis que cal obeir. El dia després de la independència caldrà obeir les lleis del país que sobiranament ha decidit ser. Perquè altrament seria voler obeir les lleis d'un estat feixista i això el converteix a vostè en col·laboracionista o covard. I la covardia portà els Jueus alemanys a la mort massiva.
Siscu Baiges ha dit…
Impecable i engrescador. Millora't
Lluís Bosch ha dit…
Espero que et recuperis aviat! I espero que tots ens puguem recuperar de la tensió que vivim, de la divisió i de tots els despropòsits que estem veient, les amenaces, els menyspreus i l'esquerda a la convivència. El dia 1 jo també em mobilitzaré: me n'aniré a Colliure a dur flors a la tomba d'en Machado. Com que és un viatge llarg, no tindré temps de fer cap altra mobilització. Salut!
Unknown ha dit…
Gràcies per explicar la teva personal posició que jo comparteixo. Desitjo que ben aviat estiguis dempeus. Salut
Primera, per mi no cal que ningú es molesti a jugar-se la pell: tinc una edat i sóc conscient dels meus actes i de les meves utopies. Les que vull i les que em són absolutament indiferents.
Segona, jo al Govern no li demano cap data de res, però sí seguretat per pagar nòmines, serveis, etc mentre duri aquest estira i arronsa que el Govern ha provocat. Hi tinc tot el dret.
I tres, perquè allargar-me amb un anònim no m'abelleix gens ni mica: algú que a mi em diu col.laboracionista o covard, que vagi a cagar a la via.
Mercè Solé ha dit…
Hola, no ens coneixem, però m'agrada molt el teu article. Te n'envio un de meu molt més senzillet, però en la mateixa direcció. Cuida't molt.
http://mosquiticamell.blogspot.com.es/2017/09/ballant-amb-la-mes-lletja.html
Hola, Mercè! M'ha agradat molt. Puc compartir-lo?
No només aquest article: m'ha agradat molt el teu blog.
Gràcies pel teu comentari!
Alatriste ha dit…
Hola, comenzaré diciendo que pese a hablar y entender correctamente el catalán escribirlo no es mi fuerte, puede ser a que en mis tiempos escolares si estuviese más restringido, no como ahora que pienso es al revés, dicho esto felicitarle por el escrito sr. Alcalde, comparto mucho de lo escrito, y si a usted no le han contestado respecto al modo de financiar el ayuntamiento decirle que yo como propietario de una pequeña empresa aún espero a que me digan los beneficios de esta sinrazón, a que alguien me explique de verdad y no con parábolas como afrontarán el pago de cosas tan nimias como.. Pensiones, servicio sanitario, desempleo...que aranceles deberemos pagar en la frontera etc...etc..etc..soy uno de esos ciudadanos de la mayoría silenciosa maniatado a no poderse expresar libremente expectante de los próximos días y pensando que quizás pronto deba tomar la triste decisión de trasladar mi casa y mi empresa a algún sitio estable y como yo me consta que somos varios los pequeños empresarios que lo pensamos, gracias y le deseo una pronta recuperacion
Alatriste ha dit…
Muy significativo Eduard el que compares a los que van en contra vuestra como judíos, cada vez veo más acertado que a vosotros se os compare con nazis...de hecho tu mismo te quitas la careta...democracia independentista esta claro
pep ha dit…
Molt interessant, Jordi, però m'han sorgit alguns dubtes. Estic una mica espès, avui.
1. Ets partidari d'un referèndum acordat, legal i amb garanties?
2. Si la resposta és SÍ, com es pot fer? PP i PSOE accedirien a fer-lo? (No són iguals en el tema referèndum?).
3. Si hi ha d'haver una majoria a Madrid per tirar-lo endavant. Explica'm, tocant de peus a terra, com podria ser possible? Majoria absoluta de Podemos?
4. Consideres que la falta de respostes als teus dubtes legítims és responsabilitat de qui fa mans i mànigues per poder fer un referèndum legal o de qui hi posa tots els entrabancs per celebrar-lo amb normalitat? A qui cal reclamar les garanties?
5. Creus de debò que és viable una Espanya republicana i socialment avançada? (Abans de contestar, sisplau, repassa l'arbre genealògic dels polítics del PP que ens governen i les recol.locacions i declaracions de membres actuals i antics del PSOE).
No veig en el teu article, interessant i ben raonat, una proposta real i factible al problema. Potser soc jo, que estic espès.
Espero que et recuperis aviat.
Una abraçada,
Pep
Tolo Moya ha dit…
Bona tarda. Primer vull desitjar que es recuperi aviat.

Després de llegir atentament l’escrit he de dir que és totalment partidista i un intent de fer quedar bé el seu partit. I no dic que la intenció sigui dolenta, al contrari!! Crec que pot ser molt digne.
Però mirem el que diu...
Donem la culpa al PP de tot, donem la culpa al Govern Català de tot, diem que tot s’ha fet malament i que el que volem és un país guay i aleee!!! Chip chap curado.
Vostè diu que hem arribat aquí culpa del PP, però recordi que la fallida de l'Estatut no va ser sols culpa del PP. Tampoc ha sigut culpa del PP que tots aquests anys i mesos cap altre partit hagi ficat sobre la taula una solució digne, ni tant sols els Comuns ni esquerres s'han mullat fins fa dos dies (Hem hagut d’esperar a tenir la Guardia Civil a casa per reaccionar!).
Si volen canviar les coses, reconeguin que tots ho han fet malament i facin propostes de com arreglar-ho, no es quedin simplement cridant contra els altres i tirant pilotes fora. No facin de polítics i facin política. Ja sé que pot sonar utòpic, però en les meves utopies mano jo.
Bon dia, Pep,
1. Sí, sóc partidari d'un referèndum acordat com a mínim amb tantes forces polítiques catalanes com sigui possible (no limitat només als grups que donen suport al govern) i que reuneixi les condicions de temps, informació, deliberació, etc que defineixen un referèndum i no una altra cosa.
2. Discrepo totalment de la idea que PP i PSOE són iguals, ni en el tema referèndum ni en res, tot i que en política econòmica no són tan diferents com hom podria esperar. De la mateixa manera que fa anys era impensable el moment polític actual, no descarto un escenari obert de futur en què la revisió del conegut com a Règim del 78 porti (amb més o menys alegria) a construir un escenari polític de diàleg (amb més o menys convicció) a un escenari que inicialment abordi els problemes objectius de la societat catalana (que jo resumeixo en tres: respecte absolut a llengua i cultura, pacte fiscal amb capacitat de gestió dels ingressos i lleialtat institucional en els dos sentits) i posteriorment abordi, en un referèndum acordat, la relació Catalunya-Espanya. Estic absolutament convençut que és qüestió de temps, i de menys temps del que ens pensem.
3. No cal majoria absoluta de Podemos. Només cal majoria absoluta per desbancar la direcció actual del PP. Un PSOE dirigit per Pedro Sánchez permet escenaris més oberts que un altre dirigit per Susana Díaz, per simplificar en persones. La necessitat de construir escenaris d'acord al marge dels irresponsables que ens han dut fins aquí (a banda i banda), trencarà aquesta imatge falsa d'inamovibilitat que tant interessa repetir als qui diuen que no hi ha res a fer de l'Ebre en avall.
4. El tema de les responsabilitats no és tan simple, tan binari. Si, per exemple, l'alcalde de Sant Feliu pregunta al Govern de la Generalitat quines previsions té per garantir la suficiència financera dels ajuntaments, i aquest Govern no respon en deu mesos, de qui és la responsabilitat d'aquest silenci? O de no tenir prevista la contingència que hi ha en la pregunta legítima de l'alcalde? Sé de sobres tot el dolent que hi ha en la necessitat imperiosa que justifica els qui diuen "marxem!", però no hi hauria d'haver algú que se sentís amb la responsabilitat de dir... cap a on? N'hi ha prou amb fugir del que vols deixar darrere, sense ni tan sols assumir la responsabilitat d'aclarir mínimament el que vols construir en endavant? Discrepo, a més, amb la idea que PDeCat, ERC i CUP han fet mans i mànigues per fer un referèndum legal. Després de descartar-lo al 27-S (famosa pantalla passada), s'hi han agafat amb posterioritat per sortir de l'atzucac en què s'han trobat per aplicar el seu inaplicable full de ruta d'independència exprés en 18 mesos. No és, en la meva opinió, però jo també puc estar espès, una voluntat real de saber què pensa la societat catalana, sinó una mobilització en clau electoral per a les eleccions que Puigdemont convocarà tot seguit. Però, lo dicho, potser és que jo també estic espès...
i 5. Personalment, no crec que allà estiguin impossibilitats per a fer-ho i que nosaltres siguem cap poble escollit que és a punt d'assolir-ho.
Salut i República (per a mi, espanyola, tercera i federal)
Bon dia, Tolo Moya,
Totalment d'acord: cadascú mana en les seves utopies. Al capdavall, el pensament és individual, tot i que es construeix amb altres i es transforma en acció de manera totalment col·lectiva. En les accions que són coherents amb el pensament individual: per això no aniré a votar diumenge.
Tret d'això, discrepo en la resta. Jo he fet un escrit absolutament personal, compartint les meves anàlisis sense cap mena de voluntat de fer quedar bé el meu partit ni a ningú altre. Tampoc reparteixo culpes: exposo, insisteixo, una anàlisi personal que es pot confrontar amb qui vulgui. Aquest blog, la possibilitat de comentar sense filtres previs, el meu compromís de respondre a tothom, etc. m'avalen des de fa anys.
Una altra cosa que ni sé ni vull fer és tirar pilotes fora. Mira en el meu blog l'etiqueta "Catalunya/Espanya" i veuràs claret claret el que penso i el que vull, quina és la meva utopia. En el fonamental, la democràcia econòmica i la justicia social. En el que ens ocupa, un escenari federal en què es resolguin tres temes claus: el respecte absolut a la nostra llengua i cultura, un finançament just basat en la capacitat pròpia de gestió dels ingressos i lleialtat institucional d'allà cap aquí i d'aquí cap allà. No aconsegueixo ni tan sols a ensumar en què i quan jo alguna vegada tiro "pilotes fora".
Salut i República (per a mi, espanyola, tercera i federal)
pep ha dit…
Entenc el que dius, Jordi. Potser perquè avui no estic tan espès i perquè temps enrere jo pensava com tu. ¿Què em deu haver fet canviar?, em pregunto. No cal dir que no em considero de cap poble escollit (sisplau!). Més aviat, les circumstàncies històriques i socials són les que són en cada lloc i hora. En aquest lloc i hora, he de fer esforços sobrehumans per imaginar-me una Espanya progressista de debò i no monàrquica. Però, si un dia (no remot) arribo a llambregar tal possibilitat, no dubtis que subscriuré les teves tesis i celebraré la teva clarividència. En resum, visca la República. La que sigui, però que pugui ser.
Una abraçada!
Pep
Tolo Moya ha dit…
Bon dia Jordi,

Primer de tot espero que ja estiguis millor.

Sobre anar a votar diumenge no veig malament que no hi vagis i no ho he jutjat en cap moment.

Però repeteixo que el post en concret (no he parlat del blog) és partidista. L'he tornat a llegir i clarament només es culpa a PP i al govern català. I el que dic és que no es pot culpar només a uns i estic segur que estaràs d'acord que això també és culpa de què les esquerres no hem fet bé la feina. El que hem de fer és acceptar-ho i buscar solucions. I en el post no es busquen solucions, sembla més un post dedicat a justificar el perquè no votaràs (que això crec que no s'ha de justificar) en lloc de ser un post dedicat a buscar solucions (que és el que cal). Per això dic que el post busca "fer el polític" i no fer política. Repeteixo que no he parlat del blog en cap moment, he parlat del post.

Si vols, un dia et convido a un cafetó i em parles de les solucions que hi veus al tema que ens ocupa, ja que segur que faran falta a partir de dilluns passi el que passi.

Abraçada i bon cap de setmana!!

Hola novament a tothom!
En relació al que comentava Tolo Moya, el que jo penso ja ho vaig explicar amb més o menys detall aquí: http://jordisanjose.blogspot.com.es/2017/06/la-meva-visio-personal-del-referendum.html
Més o menys ho he comentat també abans: passar del pacte autonòmic a un nou pacte federal que impliqui tres coses al meu parer fonamentals: 1) respecte absolut a la llengua i la cultura catalanes, 2) finançament just amb plena capacitat de decisió i gestió sobre els ingressos, i 3) lleialtat institucional real entre els governs de l'Estat i de la Generalitat.
Bon dia novament!!!
Tolo Moya ha dit…
Bona tarda Jordi,

Abans de tot vull fer una petita correcció: Al post linkat em sembla entendre que parla de la Revolució francesa com una Revolució dels vassalls o una revolució on els vassalls prenen el poder. Només recordar que va ser una revolució impulsada per la burgesia que anava en contra del rei i els nobles. No van ser els vassalls els que van prendre el poder, va ser la burgesia, els vassalls van ser els que van ajudar-la a aconseguir-ho.
Dit això li dono moltes gràcies per enviar el link d'aquest post. Crec que dóna més informació i em sembla molt interessant i ben escrit. Dit això considero que cau en el mateix problema. Primer em segueix faltant autocrítica. Falta d'autocrítica del que hem fet les esquerres, ja que només es dóna la culpa al PP, al govern Català actual i uuuuna miqueta al PSOE... En realitat tot això ha sigut culpa de tots i no passa res en admetre el fall, tots cometem falls (jo el primer) i el més important és trobar saber reconèixer els falls per poder trobar solucions. D’aquesta manera ens assegurem que no caurem en els mateixos falls.
I amb les solucions també ens quedem a mitges. Intenta donar alguna idea de solució, com quan diu que es vol un referèndum pactat, respecte a la llengua, etc, etc, però no es diu com fer-ho... és com si jo vaig a parlar amb uns amics, els hi dic que muntaré una empresa com Facebook, els hi demano si em deixen diners i ells em pregunten que com ho penso fer, però jo no els hi explico... la idea és molt bona però cal explicar com ho farem per trobar aquestes solucions o ens quedarem fent els polítics i no fent política. Per tant espero que un dia tingui temps i ganes (ja sé que això d'escriure un blog és una feinada!!) i pugui ampliar aquests posts amb una explicació de com creu que s'ha de fer.

Merci de nou i segueix en peu el cafetó!!