Nocions bàsiques sobre UN referèndum, sobre EL referèndum.

D'aquí a 50 dies, Junts pel Sí i la CUP han convocat al poble de Catalunya a un referèndum?/consulta? sobre la independència de Catalunya. Dic Junts pel Sí la CUP perquè, tot i que convoquin des del Parlament, no és el Parlament com a tal qui convoca a la ciutadania de Catalunya, ja que la convocatòria no té la majoria suficient que preveu l'Estatut de 2006 per poder ser superat o reformat. I en aquest punt, no ha estat afectat per la lamentable sentència del Tribunal Constitucional de 2010.

Vaig als interrogants; això que convoquen Junts pel Sí i la CUP és un referèndum institucional o és una consulta de partits? Sé que qui està convençut d'una cosa o de l'altra, no canviarà d'opinió perquè jo, en una tarda de vacances, convidi a la reflexió. Però crec, tot i això, que convidar a la reflexió sempre és positiu, i compartir i potenciar espais de reflexió i deliberació (com pretenc amb aquest blog) també, així que... som-hi!

Em basaré en dos textos, tot i que qui convido a qui vulgui a debatre'n més. Un, de caràcter general, elaborat per la coneguda com a "Comissió de Venècia". L'altre, de caràcter específic,  que ha de regir la convocatòria de Junts pel Sí i la CUP:
  1. "Código de buenas prácticas sobre referendos" (Comissió de Venècia, juny de 2007)
  2. Llei del Referèndum (esborrany presentat al TNC el 4 de juliol)

1. Què diu la Comissió de Venècia?
Foto de l'article d'El Periódico: "Què és la Comissió de Venècia?"
Apartat I: Els referèndums i la tradició electoral d'Europa.
  • 1.1. Sufragi universal. Dret de vot de tothom a partir de la majoria d'edat. Estableix criteris sobre temps de residència, etc (pàg. 6)
  • 1.2. Padrons electorals. Han de ser públics, fiables, actualitzats, revisables per les persones que ho vulguin, etc. (pàg. 7)
  • 2.2. Vot: igualtat d'oportunitats. La igualtat d'oportunitats ha d'estar garantida per als simptatitzants i opositors de la proposta sotmesa a votació. L'article detalla com s'ha de garantir aquesta igualtat d'oportunitats (pàg. 7 i 8).
  • 3.1. Llibertat dels electors per formar-se una opinió. Les autoritats han de proporcionar informació objectiva, equilibrada entre els punts de vista a favor i en contra, i amb temps suficient  (pàg. 9)
  • 3.2. Procediment de vot i evitació de frau. Criteris sobre urnes, vot per correu o electrònic, recompte, observadors, interventors, etc. (pàg. 9 i 10)
Apartat II: Condicions per a la implementació d'aquests principis.
  • 1. Respecte als drets fonamentals. (pàg. 10 i 11)
  • 2. Característiques de la llei que reguli el referèndum. Estableix totes les concrecions organitzatives i afirma que s'han de conèixer un any abans de fer el referèndum (pàg. 11)
  • 3. Garanties processals. a) organització del referèndum per un organisme imparcial (i n'exposa els criteris), b) observació nacional i internacional del referèndum (el mateix dia i també l'abans i el després), c) sistema efectiu d'impugnació (òrgans, procediment, etc), d) finançament (pàg. 11 a 13).
Apartat III: Regles específiques.
  • 1. Estat de dret: els referèndums han de complir tota la legislació vigent i ser previstos per la Constitució o una llei que hi sigui conforme (pàg. 13).
  • 2. Validesa processal del text sotmès a referèndum: requisits formals (pàg. 14)
  • 3. Validesa substantiva del text sotmès a referèndum: els textos sotmesos a referèndum han de complir tota llei superior i no poden qüestionar la democràcia, els drets humans i l'estat de dret (pàg. 14)
  • 4. Regles específiques per als referèndums convocats per iniciativa popular. (pàg. 14 i 15)
  • 5. Paral·lelisme en els procediments i normes que regeixen els referèndums: quan són a iniciativa popular o parlamentària, quan són vinculants o consultius, etc. (pàg. 15 i 16)
  • 6. Opinió del Parlament: necessitat que el Parlament expressi opinió no vinculant abans de la realització d'un referèndum promogut per iniciativa popular (pàg. 16)
  • 7. Quòrum: és recomanable no estipular: a) participació mínima, i b) percentatge mínim d'aprovació (pàg. 16).
  • 8. Efectes del referèndum: han de ser estipulats clarament a la llei (pàg. 17)
El document té onze pàgines més, que aclareixen o completen tot l'articulat anterior. Hi ha elements dels quals fins i tot la Unió Europea ha discrepat (per exemple, en el referèndum de independència de Montenegro, si no recordo malament, va exigir un 55% de participació i un 55% de vots afirmatius), però, més enllà d'acords o desacords (jo, personalment. no comparteixo el criteri de no estipular un mínim de participació i de vot favorable), aquest és el dictamen de la Comissió de Venècia, i amb aquests paràmetres la comunitat internacional (i molta gent dins de Catalunya, també) valorarà si la convocatòria de l'1 d'octubre és un referèndum homologable internacionalment o si és una altra cosa.

Jo, personalment, i a la llum d'aquest articulat, entenc que la convocatòria de Junts pel Sí i la CUP incompleix clarament els criteris de la Comissió de Venècia. I què crec, sempre personalment, que és la convocatòria de l'1 d'octubre? Ho explico i ho sotmeto a debat quan hagi acabat el meu resum del segon text en què baso aquest article: la llei del referèndum presentada al Parlament el 31 de juliol.


2) Què diu l'esborrany de Llei del Referèndum que ha regular el proper 1 d'octubre?
Foto de l'article del diari Ara: "Així és la llei del referèndum".


  • Exposició de motius. Emmarca el dret d'autodeterminació del poble de Catalunya en el dret internacional (pàg. 1 a 3)
  • Tìtol I: Objecte de la llei: celebrar el referèndum, definir-ne les conseqüències i crear la Sindicatura Electoral. (pàg. 3).
  • Títol II: de la sobirania de Catalunya i el seu Parlament: defineix a Catalunya com a subjecte polític, al Parlament com al seu representant i a aquesta llei per damunt de qualsevol altre ordenament jurídic. (pàg. 3 i 4)
  • Tìtol III: del referèndum d'autodeterminació; estableix la convocatòria, la pregunta, les possibilitats de vot, les paperetes, etc. (pàg. 4 a 6).
  • Títol IV: de la data i convocatòria del referèndum: fixa l'1 d'octubre, explica la campanya, etc. (pàg. 6 a 8).
  • Títol V: de les garanties del referèndum: exposa el paper dels interventors (tant de partits com d'organitzacions interessades), dels observadors internacionals, etc. (pàg. 8 i 9)
  • Títol VI: de l'Administració electoral: Secció 1: crea la Sindicatura Electoral de Catalunya i les sindicatures electorals de demarcació (pàg. 10 a 14); Secció 2: estableix les seccions i meses electorals (pàg. 14 a 18); Secció 3: l'administració electoral del Govern, que n'estableix les funcions: facilitar el cens, definir el mapa electoral, procedir a l'elecció per sorteig de les meses electorals, seleccionar i formar els representants de l'administració, etc. (pàg, 18 a 20)
Aquest títol sisè situa en la Generalitat moltes tasques que fem els ajuntaments: el sorteig dels components de les meses, la seva formació, la revisió de les dades del cens, les preguntes o queixes sobre el cens, la designació dels representants de l'administració, etc. També organitza el paper de les Sindicatures que substituiran les conegudes com a Juntes Electorals (provincial, de zona (partits judicials), etc) i que compten amb la supervisió i control de l'Administració de Justícia. Tenint en compte que, en unes eleccions o referèndum com els que coneixem des de fa 40 anys, el desplegament d'aquests instruments ja creats requereix gairebé dos mesos (s'ha de comunicar als electors mitjançant tarja el lloc on ha d'anar a votar, s'ha de donar temps suficient als membres de les meses per comunicar-los-ho i per formar-los, etc), a mi personalment em costa de creure que tot es pugui fer, encara que no hi hagués cap recurs per part de ningú, en el mes i mig i cinc dies que van d'avui a l'1 d'octubre.. més quan el ple per al debat d'aquesta llei no està ni tan sols convocat al Parlament. Més encara, cap ajuntament té ni una sola instrucció escrita de com ens afecta la llei, més enllà de l'art. 30.2 de l'esborrany presentat a primers de juliol, que textualment diu: "Els Ajuntaments posaran a disposició de l’administració electoral del Govern de la Generalitat els locals de la seva titularitat que s’utilitzen habitualment com a centres de votació. En cas que no sigui així, l’administració del Govern de la Generalitat podrà habilitar locals alternatius per a garantir l’emissió del vot dels electors de la/les secció/ns electorals que corresponguin."

Fent una lectura que compari l'esborrany de la llei de referèndum amb l'anterior dictamen de la Comissió de Venècia, jo arribo a la conclusió que la llei DEL referèndum no compleix els requisits que el marc internacional situa com a vàlids per a UN referèndum efectiu, és a dir, reconegut internacionalment. I crec, espero que com tothom, que en un escenari on no actuem sols, no compta només el que nosaltres vulguem, sinó com els altres ens perceben, ens interpreten o ens avaluen. Ho explicava fa poc amb claredat un independentista com Vicenç Fisas al diari Ara en l'article "El reconeixement internacional d'un Estat". No n'hi ha prou amb què una part important de Catalunya vulgui ser un Estat, cal que l'ONU ho reconegui: i el camí que estem seguint precisament no ho facilita. Ni acord amb l'Estat Espanyol (i Espanya és una democràcia i un estat de dret reconegut com a tal per tothom, i que fan riure els intents de comparar-nos amb països de baixa qualitat democràtica) ni acord a Catalunya (som molts els que volem un referèndum amb els estàndards democràtics fixats i acceptats per tothom, homologable internacionalment, efectiu, però que no veiem clar "una altra cosa" que no respongui a aquests estàndards)

Personalment, i acabo, valoro la convocatòria de Junts pel Si i la CUP més aviat com un acte seu de precampanya electoral a les eleccions que hi haurà immediatament després de l'1 d'octubre, passi el que passi d'aquí a 50 dies. I no la valoro com el referèndum que ha de permetre, amb el temps, la iinformació, la deliberació, l'equanimitat i les garanties necessàries, donar la veu al poble per resoldre el conflicte polític evident entre els actuals governs de Catalunya i de l'Estat.

Però això és una opinió personal i depassa la intenció d'aquest article de convidar primer a la reflexió i després a la deliberació: fer pensar sobre el què és i el què no és un referèndum efectiu, i ajudar a tenir criteri per identificar l'anunci de convocatòria del proper 1 d'octubre. I després, que cadascú actuï d'aquí a 50 dies lliurement i en conseqüència.


Comentaris

Unknown ha dit…
Més enllà de les valoracions personals que pugui tenir sobre l'1-0 el que ens interessa a la ciutadania de S Feliu és si facilitarà els espais electorals competència de l'ajuntament. Agrairia que fes públic amb un comunicat la posició de l'ajuntament en quant es faci oficial la convocatòria de l'1-0.
Atentament, un contribuent del poble