dissabte, 27 de maig de 2017

Vint-i-sis anys. També va ser un vint-i-sis de maig.

Avui fa vint-i-sis anys de les eleccions municipals de 1991, les primeres a les que em vaig presentar. En rigor, no fa 26 anys que sóc regidor (vaig prometre el càrrec tres setmanes després), però és la data en què vaig ser triat per primer cop per representar a la ciutadania de Sant Feliu. Tenia 33 anys a punt de fer-ne 34. En Marc tenia 10 anys, la Laura 8 anyets i en Jordi tot just 5. Jo era el responsable del Centre de Normalització Lingüistica Roses, des de 1987, després de dotze anys de magisteri a diverses escoles de Sant Feliu. Era molt "novato": tant que ni tan sols em vaig adonar que aquell no era dia de corbata... Amb mi, començant per l'esquerra de la foto, l'Àngel Merino, en Cesc Baltasar, en Pere Portabella, que va ser convidat a l'acte, en Jaume Bosch, la Maria Comellas, en Silvestre Gilaberte (amb Manel Carrión i jo mateix, els tres únics que quedem d'aquell llunyà 91...), l'Àngels Maestre i l'estimat i enyorat Juan Sánchez.

Si no estic equivocat, sóc el regidor en democràcia que més temps ha tingut l'honor de representar a la ciutadania. Quan plegui, al maig de 2019, celebrarem els 40 anys de la recuperació de la democràcia municipal... i jo hauré estat regidor 28 d'aquests quaranta anys!. Tinc ànims i empenta per continuar... però tothom ha de saber quan ha de deixar pas a gent amb més ànims i més empenta, quan ha d'evitar fer de tap per a gent més jove i capaç d'obrir un nou cicle polític, com el que espero que fem els homes i les dones d'Iniciativa en el marc de Catalunya en Comú. Un llarg període de temps, del que faig un balanç enormement positiu, i que m'enorgulleix haver fet sempre des de les files de la tradició comunista a la nostra ciutat.

Com vaig éxplicar en aquest article, jo no crec en la limitació de mandats (només faltaria, després de vint-i-sis anys de representació democràtica a Sant Feliu...!). Però sí que crec -de fet, com més va més hi crec!- en què és necessària una nova legislació democràtica per als ajuntaments, que passi per:
  1. Elecció directa i separada dels alcaldes i les alcaldesses.
  2. Llistes obertes per als regidors i regidores, incloent la possibilitat de votar a candidats/es de diferents partits polítics per la seva vàlua personal.
  3. Mandats de cinc anys, en comptes de quatre.
  4. Possibilitat de revocació de l'alcalde o alcaldessa o de regidors/es fins al tercer any del mandat, tant per via de moció de censura al ple com de referèndum revocatori convocat per la ciutadania.
De moment, de cara al 2019, aquesta nova llei electoral ni hi és ni se l'espera... però estic convençut que arribarà més aviat que tard: necessitem democràcia del segle XXI, no del segle XIX!

El que sí tindrem aviat serà el debat de meitat d'aquest mandat, que tindrà lloc a l'Auditori del Palau Falguera el proper 14 de juny. Serà el meu darrer debat públic amb tots els portaveus, ja que els debats de les properes municipals de 2019 els protagonitzarà el nou candidat o la nova candidata (I hope so!) que representarà la continuïtat del fil roig, verd i violeta al govern de Sant Feliu.

2019: l'any en què tancaré una etapa que, ni de lluny, em pensava que seria tan llarga i fructífera aquells inicis de maig de 1991 en què ni tan sols estava segur de quan m'havia de posar i quan no m'havia de posar corbata...

divendres, 26 de maig de 2017

L'amor no fa mal. I si fa mal, no és amor.


I em va agradar la definició d’amor amb què comença, fent referència a Aristòtil: “l’amor és la trobada de dues persones nobles que es fan mútuament el bé”.

Trobada. És clar que hi ha un primer moment, potser provocat per l'atzar, en què hi ha vides que es troben, i hi ha l'espurna d'un sentiment. Però recordo dels meus temps d'estudiant d'aquesta fantàstica matèria que és la filosofia, interessants debats sobre els sentiments i les opcions, les emocions i la voluntat. Interpreto que Aristòtil és refereix a l'amor com una trobada volguda, desitjada, permanent, associada a la voluntat, necessàriament lliure, d'estar amb l'altre/a.


De dues persones. En molts dies, en molts moments, hem reivindicat en aquesta sala el dret a estimar lliurement. Dues persones nobles poden ser dos homes que es miren a cada moment als ulls, dues dones que es somriuen cada matí de les seves vides, una dona i un home que han trobat la seva única, intensa i llarga manera de viure junts per viure més vida.

Nobles. Preparant aquest escrit he llegit alguns textos sobre Aristòtil, en concret sobre un text incomplet titulat justament "Sobre la noblesa", en què es refereix a aquesta qualitat humana com el fet de viure "en veritat amb un mateix i en generositat amb els altres". Trobo aquesta expressió bellíssima, que interpreto com que tota persona ha de sentir-se completa per ella mateixa i generosa per compartir i ampliar aquesta plenitud amb la persona estimada.

Que es fan el bé. "Fer el bé" és una  bellíssima expressió que deixo a cadascuna de les persones que em van sentir al ple o em llegeixen al blog concretin en els mil exemples que es poden viure dia a dia.

Mútuament. Aquesta és, sens dubte, la clau d'una relació personal que valgui la pena. Allò que vull per a mi, ho vull primer per a tu. Vull sentir-me escoltat, doncs t'escolto a tu primer. Vull sentir-me abraçat, doncs t'abraço jo primer. Vull fer això o anar allà, i vull saber primer què vols fer tu o on voldries anar. Posar-se en la pell de l'altre/a, caminar amb les seves sabates, compartir les seves motxilles. Tu, primer, perquè sé que també jo sóc primer per a tu.

Aquesta relació mútua és sempre una relació d'igualtat, de confiança. I exclou rotundament qualsevol forma de mal, des del silenci glaçat que desconcerta, fins al control injustificat que humilia, fins a l'insult que anul·la i trenca per dins, fins a l'agressió que ho trenca definitivament per tot. Qualsevol forma de mal, per petita i imperceptible que sigui, és incompatible amb l'amor, i no és mai mostra d'amor.

En síntesi: és rotundament fals que qui bé t'estima, et farà plorar. L'amor és la trobada de dues persones nobles que es fan mútuament el bé. Si fa mal, no és amor. I si no és amor, no val la pena alguna cosa que simplement et pot arribar a fer pena. En aquest cas, decididament, talla-ho!

Aquesta va ser la meva tercera intervenció al ple contra la violència masclista. Enllaço aquí les altres dues:

Acords i votacions del ple de maig de 2017.


dimarts, 23 de maig de 2017

En què consisteix la tarifació social a la piscina de l'Escorxador?

Recordo breument l'objectiu de la tarifació social: adequar el preu dels serveis municipals a la capacitat econòmica de les famílies, de manera que els preus variables assegurin que totes les famílies puguin fer ús de tots els serveis. És la idea que repeteixo de manera permanent: tot a l'abast de tothom. Crec que la idea és indiscutible. De fet, al ple municipal, amb vuit grups diferents (dos al govern i sis a l'oposició), la tarifació social s'aprova en línies generals per unanimitat. L'experiència de la tarifació social als serveis educatius (bressol i música) i d'atenció domiciliària ens demostra que així hem incorporat les famílies de rendes més baixes i hem avançat en equitat, sense perdre significativament famílies de rendes més altes per mantenir així la pluralitat.

Tota idea s'ha de portar, un cop decidida i acordada, a la pràctica. Quan vam començar amb la tarifació social de les escoles bressol (setembre de 2013), vam ser pioners i vam explorar camins pels quals cap ajuntament havia transitat. Vam tenir alguns dubtes de procediment i alguns errors de tramitació, que vam corregir immediatament. Posteriorment, vam anar aplicant millores, que culminaran el proper setembre canviant la tarifació per trams de renda a tarifació contínua. Amb aquest canvi, evitem el "salt per un euro", ja que amb una petita diferència d'ingressos familiars, es podia "pujar" o "baixar de tram" passant a preus que, en el cas de les bressols, podien tenir prop de 30€ al mes de diferència. Resumint: les idees de millora necessiten un primer moment d'aplicació i un procés posterior d'ajustaments i millores.

Una cosa similar ens passarà ara amb la tarifació social a la piscina de l'Escorxador.



La intenció és clara: abonaments a l'abast de tothom. I el calendari també és clar: aquest mateix estiu. Som conscients de la dificultat del canvi de model dels anys anteriors a un model de tarifació social, però estem convençuts que és el model a seguir. Per comparar, comencem amb la foto les tarifes de l'any 2016:
Al plantejar el nou model, érem conscients que el canvi de criteri de l'edat (carnet blau) afectaria als majors de 60 anys (com jo mateix, tal com vaig explicar en aquest article), però no vam calibrar bé la nova política de preus en els abonaments familiars. Així, vam aprovar a l'abril uns preus que han provocat reaccions negatives lògiques i que hem corregit al maig abans que s'obri el període de venda dels abonaments. Tot seguit els explico.

Els nous preus tenen en compte els mateixos dos paràmetres de tots els serveis en què s'aplica la tarifació social: els components de la família i els ingressos familiars, que es consulten a Hisenda prèvia autorització de la família. Si no s'autoritza la consulta, s'aplica la tarifa màxima. En funció de la renda, s'estableixen quatre trams, i en funció de les persones que compartiran l'abonament, es genera la taula següent:
Per entendre aquesta taula, primer cal entendre com es determinen els trams. De manera aproximada i en el cas d'una sola persona, es determinen així:
  • Tram 1: menys d'1,5 vegades l'Índex de referència de suficiència de Catalunya (IRSC, barem fixat per la Generalitat de Catalunya). Aproximadament, menys de 12.000€bruts/any.
  • Tram 2: entre 1,5 i 2,5 vegades l'IRSC, entre 12.000 i 20.000€bruts/any.
  • Tram 3: entre 2,5 i 3,5 vegades l'IRSC, entre 20.000 i 28.000€bruts/any.
  • Tram 4: més de 3,5 vegades l'IRSC, més de 28.000€bruts/any
Aquestes dades són per a una sola persona. S'han de concretar en una taula més àmplia segons els membres de la unitat familiar. A més, hi ha descomptes: 20% per carnet blau i 10% per fill/a amb discapacitat. Però per entendre-ho amb més claredat, res millor que uns quants exemples. Em centro en l'abonament familiar mensual, que és, de llarg, el més sol·licitat cada estiu (al 2016, per exemple, hi va haver 567 abonaments mensuals i 119 de temporada)

Exemple 1. Matrimoni amb dos fills de 12 i 15 anys, on només treballa un dels pares i té el salari que, malauradament, és el més freqüent estadísticament a Espanya: 16.500€bruts/any. Un salari que mostra la precarització de molts nous contractes, la bretxa salarial entre treball fixi temporal i la creixent desigualtat salarial, ja que la mitjana estadística és clarament superior: entorn de 24.000€bruts/any.

Al 2016, l'abonament mensual d'aquesta família era de 97,80+39,70=137,50€.
Al 2017, aquesta família està al tram 2 i l'abonament mensual serà de 115,60€.

Exemple 2. Pensionista de qualsevol edat i amb carnet blau amb la pensió mitjana a Espanya: 11.000€bruts/any.

Al 2016, l'abonament mensual d'aquest pensionista era de 9,25€.
Al 2017, aquest pensionista està en el tram 1 i té un descompte del 20% per carnet blau, i el seu abonament mensual serà 24-20%.24=19,2€.

Exemple 3. Família uniparental amb un fill o filla de 6 anys amb uns ingressos de 12.000€bruts/any. En cas de famílies uniparentals, es compta una persona més per acord del ple municipal.

Al 2016, l'abonament familiar mensual d'aquesta família era de 97,80€.
Al 2017, l'abonament d'aquesta família del tram 1 serà de 64,80€.

Exemple 4. Matrimoni amb dos fills de més de 14 anys en què tots dos treballen i tenen el sou mig que abans he exposat (24.000€bruts/any).

Al 2016, l'abonament mensual d'aquesta famïlia era, com en l'exemple 1, de 137,50€.
Al 2017, l'abonament mensual d'aquesta família, en el tram 4, serà de 148,40€.

Exemple 5. Pensionista de qualsevol edat i amb carnet blau i amb pensió màxima (30.000€bruts/any),

Al 2016, l'abonament mensual d'aquest pensionista era de 9,25€.
Al 2017, aquest pensionista està en el tram 4 i té un descompte del 20% per carnet blau, i el seu abonament mensual serà 53-20%.53=42,4€.

Aquests exemples són aproximats, i cada cas s'ha de concretar inicialment amb la calculadora municipal o anant a les oficines del Club Natació Sant Feliu, que gestiona la piscina de l'Escorxador. Tot i que sigui de manera aproximada, estaré encantat de poder fer les comparacions que se'm proposin en els comentaris. En resum, crec que està clar que el model afavoreix molt a les famílies del tram 1, significativament a les del tram 2, lleugerament a les del tram 3, i incrementa lleugerament les del tram 4. Pel que fa al carnet blau, hi ha un increment que va des dels 10€ al tram 1 fins als 33€ en el tram 4, donat que, en opinió dels vuit grups municipals, el carnet blau estava subvencionant de manera excessiva l'edat per damunt de la renda, que és el criteri general amb què volem establir els preus públics. 

Quan s'acabi la temporada, haurem de veure com ha evolucionat la demanda dels abonaments i si es confirma la intenció de la tarifació social, ja exposada abans, d'avançar en equitat mantenint la pluralitat. En cas contrari, haurem d'introduir canvis, ja sigui en la definició dels trams com en l'assignació dels preus a cada tram.

Finalment: per completar el desplegament de la tarifació social a Sant Feliu, només ens faltaran el servei d'escoles bressol de juliol i els casals d'estiu de les entitats que tenen conveni amb l'ajuntament, que abordarem a l'estiu del 2018. Sabem que el mes de juliol és un mes en què les activitats que organitzen esplais, entitats esportives, etc no estan a l'abast de moltes famílies de Sant Feliu. Si el temps lliure és un espai de desigualtat creixent d'oportunitats, el mes de juliol encara ho és més. Sabem també que hi haurà qüestions tècniques a resoldre: els casals no els organitza directament l'ajuntament ni en fixa els preus, però sí que hi ha convenis i aportacions municipals que s'han de regular en funció de criteris d'equitat, de facilitar l'accés a les famílies de rendes mitjanes i baixes. Però això, insisteixo, al 2018. Aquest estiu tocarà avaluar com ha anat a la piscina, i introduir els canvis que, de cara a l'any que ve, ens permetin afinar i millorar un sistema que té molt clar la finalitat amb què l'implantem: a Sant Feliu, tot a l'abast de tothom.

dilluns, 15 de maig de 2017

Fet als barris (4/8): al maig, les Grases!



Us convido novament a veure el quart dels set reportatges del Fet a Sant Feliu sobre els nostres barris. Amb aquest, es tanca una sèrie de dos reportatges dedicats als dos barris més nous, creats als noranta (Mas Lluí i les Grases), al costat de dos barris creats en condicions totalment diferents, als seixanta (Salut i Can Calders).

Novament tres persones ens parlen d'aquest barri: en Jordi Bigas, en Jaume Parreu i l'Olga Cruz. Com en cada reportatge, algú que ha viscut al barri des de sempre, algú de Sant Feliu que s'hi ha traslladat fa poc i algú que ha vingut de fora de Sant Feliu. Us convido novament a veure el reportatge.

I també, evidentment, a repescar o a repassar els tres anteriors. I no només els vídeos corresponents, que per ells mateixos ja són més que interessants, sinó també les cròniques que n'han fet posteriorment persones que hi viuen i que els coneixen de primeríssima mà:

divendres, 12 de maig de 2017

12, 13 i 14 de maig: trobem-nos a l'Exposició, al Roserar, a la Fira, als carrers plens de vida!


Roses, sostenibilitat i comerç:el Sant Feliu del futur.

Amb l’arribada de la primavera Sant Feliu esclata amb els colors de les roses, al Roserar de Dot i de Camprubí, als nostres parcs i jardins, a les

nostres rotondes i carrers i a les nostres cases. I al mes de maig, amb les Festes de Primavera, ho fa encara més de la de la mà de l’Exposició Nacional de Roses i de la Fira. Són dos esdeveniments vinculats l’un amb l’altre que converteixen la nostra ciutat en un gran aparador ple de vida i de colors, del qual tots i totes ens hem de sentir molt orgullosos.

L’Exposició Nacional de Roses fa 59 anys (l’any vinent estrenarà la seixantena) i ho fa enfortida i amb alguns canvis al seu interior que us convido a visitar. El treball de l’associació Amics de les Roses durant tot l’any fa que Sant Feliu estigui present dins i fora del nostre país com a Ciutat de les Roses i a més aquest any ens porta una nova Rosa President Maragall.

A la Fira continuem apostant pel comerç local, amb activitats i demostracions davant l’aparador Tendències, enguany Tendències Street, que vam posar en marxa l’any passat.

Molt aviat Sant Feliu tindrà un Pla del Clima i l’Energia. En aquest sentit a la Fira Verda, instal·lada a la plaça de la Vila, us ensenyarem el full de ruta en el que treballa l’Ajuntament per esdevenir una ciutat més sostenible. I evidentment podreu participar de les activitats que s’hi faran per tal de poder aplicar a casa vostra mesures més sostenibles d’estalvi energètic i reciclatge, en definitiva, per assegurar un futur millor per als nostres fills i filles.

Les Festes de Primavera no serien festes sense el treball de les entitats culturals, juvenils, de lleure, esportives, educatives i de gent gran. Serà un cap de setmana molt ple d’activitats per gaudir-ne i sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat i de la nostra gent. Gràcies a tots i totes les persones que ho feu possible i gaudiu de les Festes.

Aquesta és la meva salutació, forçosament breu, al programa que teniu tots i totes a casa vostra. Com cada segon cap de setmana de maig, Sant Feliu s'omple de vida en tres grans aspectes:
  • l'exposició de Roses, que enguany fa la cinquanta-novena edició, amb diverses interrupcions des de la primera, organitzada pel mateix Pere Dot a l'Ateneu, l'any 1928.
  • la Fira Comercial i Industrial, que en fa trenta-vuit, ininterrompudament des de 1980.
  • la intensa activitat de les entitats de la nostra ciutat, amb actes de totes les característiques i per a totes les edats.
La suma d'aquests tres grans esdeveniments configura les nostres Festes de Primavera, un moment a meitat d'aquesta màgica estació de l'any en què els nostres dos roserars (Torreblanca i Dot-Camprubí) i desenes de punts de la nostra ciutat plens de roses esclaten de colors i olors. Tot plegat començarà aquesta tarda, amb el pregó que ens farà el nostre actor i cantant Joan Dausà, que acaba de fer una gira pel centre d'Europa. Ens hi acompanyarà el president del Consell Comarcal, Sr. Josep Perpinyà.

De les tres potes de les nostres Festes de Primavera, n'hi ha dues que estan molt consolidades (exposició i activitat de les entitats), gràcies en el primer cas a l'entitat dels Amics de les Roses i, en el segon, al conjunt d'entitats culturals, juvenils, esportives i de gent gran de la nostra ciutat. La tercera pota, la Fira Comercial i Industrial, reflecteix des de fa un temps la crisi econòmica de què no acabem de sortir i que afecta a moltes fires de mides i característiques similars. En els dos primers casos, el model està clar i requereix la continuïtat del suport municipal a les idees i propostes de millora de les entitats. En el cas de la Fira, comerciants i ajuntament no acabem de trobar el model de futur que ens permeti el nou impuls que la Fira necessita. Però hi continuarem treballant!

Deixeu-me ressaltar l'accent verd que hem volgut donar enguany a l'activitat comercial i industrial. En aquest sentit, la plaça de la Vila és el recinte privilegiat de la Fira Verda, un espai ple d'activitats i d'explicacions de tot el que fa possible l'activitat econòmica sostenible, des de l'optimització del consum de l'energia fins a la millora de la gestió dels residus.

Finalment, vull expressar un any més el meu agraïment més sincer a tothom que fa possible aquests tres dies: industrials i comerciants locals i de fora, entitats de tota mena, persones aficionades al món de la rosa, treballadors municipals, et. Esperem que la pluja respecti el seu treball i que puguem gaudir tres dies d'activitat i de vida als carrers del recinte firal i del conjunt de la ciutat.

Ens veiem a l'Exposició, a la Fira, als carrers, allà on es visquin les nostres Festes de Primavera!!!

dimecres, 10 de maig de 2017

Més respecte al Parlament i a la ciutadania de Catalunya, si us plau.

1.
Ahir es va fer públic un nou episodi de segrest del Parlament del meu país per part del Govern del meu país: "JxSí i la CUP tomben totes les compareixences i posen fi a la comissió d'investigació pel cas Santi Vidal". Aquesta foto és extreta de la mateixa notícia del diari Ara:

És una foto gairebé rutinària: la reunió d'una comissió parlamentària, creada a petició dels grups de l'oposició per aclarir unes polèmiques declaracions de l'ex-jutge que fins i tot Oriol Junqueras es va veure obligat a desmentir.

Una comissió parlamentària que, com totes, hauria de permetre el joc democràtic de la representació de la totalitat de la ciutadania, majories i minories, explicació del govern i control de l'oposició. Però, sense que en consti cap precedent, el govern i la CUP han decidit obrir-la i tancar-la en una mateixa sessió, sense permetre cap de les compareixences demanades i sense aclarir cap de les qüestions plantejades. En la meva opinió, d'això se'n diu segrest del legislatiu per part de l'executiu: no és precisament una lliçó ni de democràcia ni de revolució de somriures. Amb un govern a l'Estat que constantment ataca a la sobirania del Parlament, em sap molt de greu que aquesta es segresti també des de la majoria que dóna suport al govern de Catalunya. Clar que aquesta majoria del nostre Parlament ho justifica com una maniobra de defensa pròpia contra "l'unionisme", però la veritat és que és una maniobra de les que, amb l'argument que el fi justifica els mitjans, fa sortir els colors "a propios y extraños", que diem en castellà.

El més greu és que, des del meu punt de vista, el despreci a qui no és "dels nostres" no es limita als parlamentaris del Parc de la Ciutadella, sinó a la ciutadania del conjunt del país. Però també sobre el propi procés que volen afavorir: som molts els qui lluitem pel referèndum perquè creiem que és la millor via (no l'única) per resoldre democràticament un conflicte polític de l'envergadura que vivim, però això exigeix teixir lentament complicitats i suports, que decisions com aquesta fan realment cada cop més difícil. Personalment, no m'imagino que el ple de l'Ajuntament ignorés o rebutgés ni una sola de les preguntes o propostes dels regidors i regidores de l'oposició. Aplico la saviesa popular: "el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú". Aquesta notícia em sembla, simplement, inadmissible.


2.
Plou sobre mullat. Aquest segrest del legislatiu per part de l'executiu, del Parlament per part del Govern, es pot considerar anecdòtic per la suspensió dels treballs d'una de tantes comissions. Però és una mostra més del que per a mi és l'autèntic moll de l'os del tarannà d'un govern que, sabedor que no té majoria social consistent darrera, crema etapes a tota velocitat en el seu objectiu de la independència express conscient de la seva limitació de temps, de suports i de recursos. Em refereixo a la "tramitació" de la "llei de transitorietat" en "lectura única", com es proposen el Govern i la CUP.

La llei de transitorietat ha de ser l'eina màgica que permeti la desconnexió de la legalitat espanyola en un sol dia, segons pretenen el Govern i la CUP. Pretén donar seguretat jurídica al procés de ruptura amb Espanya i pretén, un cop consumat el trencament, elaborar una constitució pròpia per sotmetre-la posteriorment a referèndum. Tot això sense saber el text de la llei (un altre cop per defensar-nos tant de l'enemic exterior com de l'enemic interior), que han decidit tenir tancada sota pany i forrellat, i sense voler sotmetre una llei tan transcendent al coneixement i debat de la ciutadania i del conjunt dels seus representants. El fi (la independència per damunt de tot) justifica a Catalunya els mitjans (l'abús de poder i l'ocultisme com a pràctica política)?

Per combatre les nefastes formes polítiques del govern del PP, hauríem de mirar de no jugar en la seva poc honrosa divisió, de no posar-nos al seu mateix nivell. Clar que som moltes les persones i les entitats que volem un referèndum. L'Ajuntament de Sant Feliu va aprovar la seva adhesió al Pacte Nacional per al Referèndum i jo mateix vaig ser dels primers en signar-lo. Un referèndum per triar la nostra relació o no amb la resta de l'Estat, però no per ratificar la decisió d'una minoria minsa i conjuntural de l'actual Parlament. Som molts i moltes les qui, com jo, diem SÍ al referèndum i diem NO a la independència, com a mínim mentre no tinguem una informació clara dels pros i contres de totes les opcions i una deliberació democràtica i en peu d'igualtat de les opcions que puguin estar en joc. Més respecte, per tant, a la ciutadania de Catalunya: a la que legítimament té la utopia de la independència, i a la que legítimament també tenim altres utopies democràtiques al nostre cap i al nostre cor.


i 3.
Les persones passen, i els països i les seves institucions, afortunadament, democràticament, queden. Cadascú pot interpretar personalment i lliurement el valor d'aquest pas per les institucions dels nostres representants, des dels ajuntaments fins al Parlament europeu. Cadascú pot tenir els seus moments, les seves persones, de referència. Però, en democràcia, i per una convicció personal profunda, ningú és més que ningú, ni ningú és menys que ningú. Ni el món comença quan a nosaltres ens agrada o ens convé, ni el que hi ha abans de nosaltres és, per dir-ho, d'alguna manera, "un nyap necessari". L'actual majoria parlamentària no és ni millor ni pitjor que altres majories que ens han representat en altres moments, i no està en cap cas legitimada a passar-se les seves resolucions per l'arc de triomf.

Aprofito d'aquest article prescindible de Toni Soler aquesta imatge, presa el 30 de setembre de 2005:

Aquell dia, el Parlament va aprovar el text que, qüestionat al debat al Congrés però tancat amb un sorprenent cop d'efecte final d'Artur Mas, va ser ratificat pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. Amb el vot en contra del PP tant al Parlament com al Congrés i el Senat, el PP presenta un recurs al Tribunal Constitucional, que finalment dicta sentència al juliol de 2010 carregant-se parts significatives de l'Estatut, en un precedent inadmissible de revisió en els tribunals del que han votat el poble en referèndum i els seus representants en seu parlamentària. I des de 2010 ençà... bé, ja ho sabeu. En set anys hem acabat actuant com he exposat als dos punts anteriors.

Aquesta foto del Parlament pot semblar prehistòrica, tot i tenir només dotze anys. Però aquell Parlament va aprovar un Estatut que va ratificar en referèndum el poble de Catalunya i que és vigent: amb la Constitució de 1978, l'Estatut de 2006 és la nostra legalitat catalana. Amb la llei de transitorietat, els antics i reconvertits convergents (si el meu pare alcés el cap...), la gent d'Esquerra i la CUP no només es volen desconnectar de la legalitat espanyola, sinó que volen desconnectar a la brava de la pròpia legalitat catalana. No em valen arguments al marge de la llei: que ja se'l va "cepillar" el Guerra, que està superada per la història, que és un instrument de submissió que atempta a la nostra dignitat i totes les martingales que es vulguin. L'Estatut que va votar la ciutadania de Catalunya estableix que, per a la seva reforma, calen 2/3 dels membres del Parlament:

Acabo amb dos precs, com solem fer als plens de l'Ajuntament que tinc l'honor de presidir. El primer, per a tothom: que en tota tasca de representació popular, des d'un simple treball de comissió a la tramitació de tota llei estratègica, passant per la reforma o la supressió de la més fonamental de les nostres lleis, tothom conservi en tot moment el més gran respecte a la ciutadania i a la totalitat de la seva representació, si us plau. El segon, per als grups de Junts pel Sí i la CUP: que les presses per passar a la història amb una majoria qüestionable i puntual, sense prou gent, prou arguments i prou força no els facin passar per alt aquesta tan elemental norma de la nostra simple, recent, però estimada democràcia.

divendres, 5 de maig de 2017

Millorem la participació ciutadana a Sant Feliu (1/2): la presa de decisions públiques.

Imatge extreta d'aquesta presentació,

Aquests mesos estem analitzant com funcionen els mecanismes de participació en el govern de la nostra ciutat i estem debatent diverses propostes de millora que enforteixin la nostra vida democràtica. És un procés en què primer hem estat implicats els vuit grups municipals del consistori, després els diversos consells sectorials que hi ha a Sant Feliu (de cultura, d'educació, d'esports, de serveis socials, de dones, de joves, de gent gran, etc) i que properament obrirem a les entitats i persones que hi estiguin interessades. Haurà d'acabar en l'aprovació d'un nou Reglament de Participació Ciutadana a la propera tardor.

Tinc la impressió que és un tema gastat, que no interessa gaire... i tinc la certesa que és un tema molt important. Sé que treballar per millorar els instruments comuns de participació i de decisió és anar contracorrent, en una societat cada cop més individualista i més escèptica envers la "res publica" i els seus instruments de govern (institucions, partits polítics, etc). Però també sé que és imprescindible: la vida política, també la local, està massa "encarcarada" i no evoluciona al ritme que ho fan els nostres temps. Cal, per tant, revisar sincerament què estem fent i acordar col·lectivament com podem millorar-ho.

Jo m'imagino dos grans àmbits sobre els quals cal reflexionar per enfortir la nostra democràcia amb més i millor participació de la ciutadania, ja sigui de manera individual o per mitjà de les nostres entitats:
  • més i millor participació en la presa de decisions públiques,
  • més i millor participació en la vida col·lectiva de la nostra ciutat.

En aquest primer escrit, exposo algunes idees relatives a la millora de la presa de decisions públiques.

Crec que una anàlisi de com millorar la presa de decisions ha de considerar tres elements, que formen conjuntament l'exercici del dret a decidir:
  • la informació,
  • la deliberació,
  • la decisió.
La informació.
És imprescindible tenir coneixement suficient dels elements que se sotmeten a qualsevol debat o decisió. Em sobta la superficialitat amb què elements de gran transcendència s'aborden amb informació insuficient o esbiaixada... i sembla no amoïnar-nos. Com si una informació completa, rigorosa i clara no tingués importància en els temps de la "post-veritat".

En conseqüència, no es pot menystenir la informació: és vital. Però no ens podem limitar a la informació. I a l'ajuntament ens passa que, massa sovint, normalment sense adonar-nos-en, els actes públics en què volem fomentar el debat o compartir la decisió, ens quedem només en la informació. Sovint, a més, amb un llenguatge difícil d'entendre a la primera i amb un format en què és difícil distingir, com jo dic, el tall de la guarnició.

Crec que hem de millorar significativament els mecanismes i els continguts de la informació abans i després de qualsevol acte públic o reunió que organitzi l'Ajuntament. En aquest sentit crec que:
  • qualsevol convocatòria pública (en paper o en xarxes) ha d'anar acompanyada, amb uns dies d'antelació, de la documentació que se sotmetrà a deliberació. Aquesta documentació ha de ser clara (és a dir, en llenguatge comú) i completa. Per tal de facilitar-ne la comprensió, es complementarà la documentació completa amb un resum executiu de màxim dues pàgines, en què es clarificaran especialment els punts de debat i de decisió.
  • de qualsevol acte o reunió convocada per l'Ajuntament. se'n penjarà un resum de màxim dues pàgines en el termini màxim de cinc dies posteriors. No tindrà caràcter oficial perquè no és una acta aprovada formalment, però la immediatesa en la informació és fonamental per millorar qualsevol mecanisme de deliberació col·lectiva.
La deliberació.
Com a criteri general, els actes públics que convoqui l'Ajuntament han de ser deliberatius i no, com està passant fins ara, bàsicament informatius. La deliberació implica escoltar i enraonar i permet la interacció de tots els participants, mentre que la informació només és en un sentit: l'ajuntament s'explica, però no permet enraonar. És fonamental que els actes públics que convoquem no tinguin caràcter d'explicació, d'informació, sinó que el tinguin d'interacció, de deliberació.

El nou reglament de participació haurà de posar molta atenció a facilitar i difondre els espais de deliberació, que tenen com a requisit previ la informació, però que no es poden limitar a la informació.

Al meu parer, els espais de deliberació han de ser presencials (en un lloc i una hora determinada, veient-nos les cares) i virtuals (superant els límits d'espai i temps, però sense veure'ns físicament). També hi ha d'haver espais de deliberació estables (que són bàsicament els consells sectorials (educació, esports, dona, etc)) i espais de deliberació puntuals, cenyits a temes concrets.

Entrant en aquest camp, serà important revisar a fons el funcionament dels consells. Exposo una idea que va expressar Xavi Sánchez, membre de l'Associació per al Foment de l'Amistat entre els Pobles (AFAP) al Consell Solidari, en una de les reunions en què estem treballant el nou reglament. Deia en Xavi que la feina dels consells s'ha de basar en tres potes: la motivació, la utilitat i la metodologia. Els consells no poden ser només tertúlies o espais on abocar informació: s'hi ha de construir discurs, s'hi han de debatre propostes, han de ser de funcionament més regular, més àgil i més clar, les seves resolucions s'han de comunicar amb claredat i rapidesa, s'han de debatre al ple de l'Ajuntament, i un llarg etcètera. Una altra discussió és si calen tants consells sectorials, i si hem de constituir nous consells territorials, que van funcionar a finals dels noranta i no van arribar a quallar. N'haurem de parlar.

La decisió.
Aquesta qüestió em planteja dues preguntes fonamentals:
  • qui té la responsabilitat de decidir? 
  • ho podem sotmetre tot a decisió?
Sobre la primera qüestió. En la meva opinió, la responsabilitat de decisió és o bé dels representants de la ciutadania, o bé de tota la ciutadania. Crec que en els consells, els actes públics, les trobades amb veïns i veïnes, etc. s'ha d'informar i de deliberar, però la decisió no pot ser només de les persones que hi van, moltes de les quals ho fan a títol individual o amb representativitat desconeguda. Les decisions han de ser, al meu parer, o dels representants de la ciutadania en els plens municipals, o del conjunt de la ciutadania mitjançant consultes o votacions obertes a tothom.

En aquest sentit, el reglament ha de preveure i impulsar tots els mecanismes que ho facilitin:
  • millorar els mecanismes de participació de la ciutadania en el ple municipal,
  • establir i consolidar procediments de consulta a la ciutadania, que siguin vinculants per voluntat del ple municipal. En aquest sentit, ja hem experimentat amb el procés amb què decidim les obres d'estiu, però hem d'anar a objectius molt més amplis. Jo sóc partidari del que he dit "consultes a la suïssa": establertes amb caràcter regular i amb data fixa cada any, i que puguin promoure tant el govern de la ciutat com un percentatge de ciutadans/es que acordem. A Suïssa, és el 2% dels electors. Això voldria dir, a Sant Feliu, recollir entorn de 700 signatures per sotmetre qualsevol assumpte públic a consulta. En aquest enllaç, es poden veure els diferents temes sotmesos a consulta a Suïssa en els darrers sis anys.
Sobre la segona qüestió. Tinc la plena convicció que s'ha de poder debatre i decidir sobre qualsevol tema que plantegi el govern o el % que acordem de ciutadans, excepte dues qüestions, que considero innegociables: els drets humans i els compromisos electorals. Ja en vaig parlar en un dels primers articles que vaig escriure als inicis del meu bloc: "Els límits democràtics de la participació ciutadana" I n'he tornat a parlar recentment, amb motiu de la petició de trasllat del centre de culte de la comunitat musulmana de Sant Feliu. I espero que s'entengui també que, si per exemple, i tornant a l'exemple que ja vaig posar al 2008, els partits que guanyem en unes eleccions proposem un recorregut del Trambaix, és evident que un compromís electoral guanyador s'ha de tirar endavant, per més desacords puntuals que generi: allò que guanya a les urnes, no ha de ser rebatut en altre lloc que a les urnes.

Deixo per més endavant un segon article dels temes que haurà de recollir el nou Reglament de Participació Ciutadana: la millora de la participació de les entitats en la vida col·lectiva de Sant Feliu, des de la programació d'activitats fins a la gestió d'equipaments. 

dijous, 4 de maig de 2017

Mas Lluí: farem un equipament en un solar d'equipaments. I les zones verdes, ni tocar-les.


En el ple del mes d'abril, es va debatre i votar una moció presentada per un grup de veïns després de recollir prop de dues-centes signatures. Com estableix el nostre reglament de participació, qualsevol proposta avalada per un mínim de 100 signatures s'ha de debatre i votar al ple. La moció feia referència al solar d'equipaments que en aquest plànol he indicat amb un cercle vermell. El text complet de la moció el podeu llegir aquí.

En el mapa he assenyalat les zones verdes i d'equipaments de propietat municipal i previstes en el planejament urbanístic del Mas Lluí. En verd-blau, es marquen els solars d'equipaments. En groc-beige o verd, les zones verdes. La numeració no és oficial: és només meva i per llegir millor aquest plànol.

La major part d'equipaments i zones verdes del Mas Lluí ja estan fets:
  • Eq - 1: Institut Olorda
  • Eq - 3: Centre Cívic Mas Lluí i Arxiu Local i Comarcal
  • Eq - 4: Espai jove i de lleure, que s'està fent en aquests moments.
  • Eq - 5: Escola Martí i Pol
  • Eq - 6: Escola bressol municipal Ginesta.
  • Ve - 1: Parc Europa
  • Ve - 3: Ampliació del Parc Europa, que en aquests moments està en procés de licitació d'obres.
  • Ve - 4: Plaça Villeneuve-le-Roi.
Començo per les zones verdes. Tal com vam dir la primera tinenta d'alcalde, Lídia Muñoz i jo mateix, després de diverses reunions amb la junta directiva de l'Associació de Veïns Mas Lluí i que es recullen en el text que va llegir el seu president al ple d'abril, vam explicitar en el ple que les zones verdes continuaran sent verdes i es blindarà que no es puguin requalificar:
  • Ve - 2: Zona verda en reserva que, quan s'executi, serà la connexió entre el Parc Europa i el Parc Mercè Rodoreda (just en l'angle inferior dret de la imatge).
  • Ve - 5: Serà un espai verd lliure permanent, sense edificació residencial ni d'equipament.
  • Ve - 6: També serà un espai verd lliure permanent, sense cap edificació. Les zones verdes 5 i 6 han de ser, de manera definitiva, la nostra connexió, la nostra "porta" al Parc Natural de Collserola.
Continuo per les zones d'equipaments. Tal com també vam explicar al ple, la proposta que vam explicar Lídia Muñoz i jo mateix és la següent:
  • Eq - 2: Pisos tutelats per a gent gran, amb casal de gent gran per al barri a la planta baixa.
  • Eq - 7: Reserva d'equipaments de futur, sense més definició en aquest moment.
  • Eq - 8: Conegut com "la pastilla", és una gran reserva d'equipaments qualificada com esportiva, que mantindrà aquesta qualificació.
Feta aquesta explicació inicial, vull rebatre els arguments exposats per la moció presentada a petició de les prop de 200 signatures que he esmentat abans. Avanço dient que aquesta moció es basa en una informació o assessorament previ incorrecte i que només va tenir, en conseqüència, el suport dels dos regidors de Ciutadans, l'abstenció de quatre regidors (Veïns, PP i el regidor no adscrit) i el vot contrari dels quinze restants (ICV-EUiA, PSC, ERC i PDECat).

La moció comença amb errors des del mateix títol, que transcric literalment: "Proposición de los vecinos del Mas Lluí que los 2 solares municipales para equipamientos que limitan Clementina Arderiu con Joan de Batlle y el que limita Frederica Montseny con General Manso no sean recalificados como solares de viviendas manteniendo el uso que está contemplado en el PGM actual para equipamientos".

Error primer: el solar que limita Frederica Montseny amb General Manso (que he assenyalat en el mapa com Ve-2) no està qualificat com a equipament, sinó com a zona verda i, com acabo de dir i com va exposar amb claredat també el president de l'AVV Mas Lluí, no formarà part del text definitiu del Pla d'Habitatge i continuarà per tant definitivament com a zona verda. Crec que la persona o grup polític que va assessorar a qui redactés la moció els hauria hagut d'informar que és zona verda i no d'equipaments: és públic i qualsevol ho pot consultar.

Error segon i principal: no hi ha prevista cap requalificació i, per tant, l'altre solar indicat a la moció (l'encerclat en vermell i assenyalat com Eq-2) continuarà sent d'equipaments, sense cap canvi. Per tant, la petició que "mantenga el uso que está contemplado en el PGM actual" no té sentit, perquè no hi ha ni intenció actual ni futura de canviar l'ús. Crec que la persona o grup polític que va assessorar a qui redactés la moció, els hauria hagut de dir que: a) no hi ha canvi en la qualificació d'equipaments, i b) la qualificació d'equipaments permet, per pal·liar les mancances que impedeixen el dret a l'habitatge, l'ús d'habitatge dotacional (de lloguer per a joves o per a gent gran o amb dependència) o de lloguer social. Es poden fer, per tant, habitatges d'aquestes característiques en solars qualificats com d'equipaments. Entre aquestes possibilitats, el govern ha optat pels habitatges tutelats per a gent gran, amb serveis compartits, i amb un casal de gent gran a la planta baixa: és un equipament per a gent gran que encaixa plenament en un solar d'equipaments. 

El text de la moció conté altres errors importants, que justifiquen que ICV-EUiA hi votéssim en contra. Errors que desprenen un cert aire d'una ideologia que volem combatre, perquè no parteix del principi sagrat del nostre partit d'igualtat entre les persones i d'igualtat entre els barris, del nostre lema immutable de "Sant Feliu, un sol poble".

Error tercer: "la zona en la cual nos estamos refiriendo ya está suficientemente masificada de bloques de viviendas, incluídas de protección oficial, con falta de plazas de aparcamiento y de equipamientos". Parlar de massificació al Mas Lluí a mi em faria posar vermell. I de falta d'equipaments, mirant el plànol i coneixent el barri, més encara. Al meu parer, són (des)informacions interessades per donar protagonisme a les persones i partits que defensen públicament afirmacions que tothom pot comprovar que no són certes. D'això, normalment, se'n diu populisme.

Error quart: "ponemos en duda que realmente se necesite un aumento de 3.000 viviendas en Sant Feliu". Plenament d'acord: no volem un augment de 3000 habitatges a Sant Feliu, ningú està parlant d'un increment de 3000 habitatges a Sant Feliu. Que més voldria que hi hagués un bon pla d'habitatge assequible per part dels governs d'Espanya i de Catalunya que permetés ni que fos el 10% d'aquesta xifra...! Treure's de la màniga una xifra falsa per encrespar els ànims mereix una clara targeta vermella a qui promogui aquest estil de fer política.

Error cinquè: "Cuando se creó el Mas Lluí, se hizo como zona residencial y es por eso que llevamos asumiendo sus ciudadanos un IBI elevado". Com he explicat en aquest article: tot Sant Feliu és zona residencial i l'IBI és el mateix a tots els barris. Dir el contrari són, al meu parer, ganes d'enredar a la gent. O de manipular-la amb fins electorals, que ve a ser el mateix. I per combatre la manipulació, molta i molta informació, tanta com sigui necessària.

I una consideració final. arran d'aquesta afirmació: "que de una vez por todas se comience a trabajar en un plan de equipamientos de Mas Lluí". Sant Feliu és un tot, i ni hem fet ni farem pla d'equipaments de cap barri, sinó un únic pla d'equipaments de ciutat. Amb aquest criteri, el ple de gener de 2015 va aprovar el Pla d'Equipaments 2016-2022, les principals conclusions del qual les vaig explicar en aquest escrit del meu blog. Els solars d'equipaments són del conjunt de la ciutat, i s'han de planificar amb visió de ciutat, tenint en compte, evidentment, les necessitats de barri (especialment escolars) i l'equilibri territorial. Una de les necessitats constatades dins el mapa d'equipament socials de la ciutat és l'oferta residencial per a gent gran en una perspectiva d'envelliment de la població, i la previsió d'un equipament d'habitatges tutelats per a gent gran al Mas Lluí és, justament, una mesura per complir el Pla d'Equipaments.

En resum: al Mas Lluí i a tota la ciutat, les zones d'equipaments seran per a equipaments i les zones verdes seran zones verdes. I en el solar d'equipaments de darrera l'Olorda, hi anirà un equipament per a la gent gran de la ciutat (habitatges tutelats) i del barri (casal de gent gran).

dimecres, 3 de maig de 2017

Tot Sant Feliu és zona residencial i l'IBI és el mateix a tot arreu.


Cartells com aquest són habituals en barris de nova construcció a les ciutats de tota Espanya. Nous edificis s'identifiquen com a "conjunts residencials", o com a "zona residencial". La publicitat busca així diferenciar-los dels barris prèviament existents, i atorgar-los una percepció de més qualitat, tant dels habitatges com de l'entorn. Aquesta imatge de "zona residencial" és pròpia del màrqueting de les promotores immobiliàries, però s'ha interioritzat també en algunes de les persones o famílies que hi han anat a viure o que aspiren a viure-hi.

El cas és que, però, el concepte de "zona residencial" no existeix ni en l'administració pública ni en la legislació que regula, per exemple, l'Impost de Béns Immobles (IBI). En urbanisme, no existeix la clau "zona residencial", sinó que només existeix "sòl urbà" (o residencial o industrial), sense diferenciar el sòl urbà residencial entre, per entendre'ns, barris de diferent "categoria". Per tant, a Sant Feliu, clar que tenim zones residencials: totes. És a dir, per ordre alfabètic: Can Bertrand, Can Calders, Can Maginàs, Can Nadal, Falguera, les Grases, Mas Lluí, Roses-Castellbell i la Salut. Totes són, des del punt de vista legal i administratiu, zones residencials.

I, com que totes són igualment residencials des d'aquests punts de vista, totes tenen exactament el mateix IBI. A Sant Feliu, exactament, el 0,633% del valor cadastral. En altres moments, ja he posat com exemple l'IBI de casa meva, al carrer Comte Vilardaga:

El càlcul de l'IBI és extremadament fàcil, i es veu amb claredat a la darrera fila del gràfic adjunt: es multipliquen els dos factors encerclats en negre i surt el que toca pagar de rebut, encerclat en vermell. El primer factor depèn de cada casa: el valor cadastral. Però el segon és exactament el mateix per a tothom: el tipus de gravamen que aprova el ple municipal per a tots i cadascun dels habitatges de Sant Feliu. És evident que, a Sant Feliu, hi ha qui paga més rebut d'IBI que altres... perquè és evident que hi ha cases que valen més diners que altres!, però, proporcionalment, tothom paga el mateix a tots els barris: el 0,633% del valor cadastral de casa seva

Com explico més avall enllaçant amb el web del Ministeri d'Hisenda, el valor cadastral sol ser aproximadament la meitat del valor de mercat. Poso un exemple. Si algú té una casa amb 315.000€ de VC, que al mercat pot tenir un valor al voltant de 600.000€, pagarà un IBI de 2.000€. Insisteixo: les diferències en l'IBI es deuen exclusivament a les diferències de valor cadastral (i de mercat) de l'habitatge, perquè el percentatge és exactament igual per a tothom.

I això em porta a la darrera consideració: com es calcula el valor cadastral (VC)? Com que la determinació del VC és competència del Ministeri d'Hisenda a través del Centre de Gestió Cadastral, prefereixo que sigui la seva pròpia web qui ho expliqui:

El valor catastral es un valor administrativo fijado objetivamente para cada bien inmueble y que resulta de la aplicación de los criterios de valoración recogidos en la Ponencia de valores del municipio correspondiente.

Para determinar el valor catastral de un inmueble se consideran esencialmente los siguientes componentes:
  • La localización del inmueble, las circunstancias urbanísticas que afecten al suelo y su aptitud para la producción.
  • El coste de ejecución material de las construcciones, los beneficios de la contrata, honorarios profesionales y tributos que gravan la construcción, el uso, la calidad y la antigüedad edificatoria, así como el carácter histórico-artístico u otras condiciones de las edificaciones.
  • Los gastos de producción y beneficios de la actividad empresarial de promoción, o los factores que correspondan en los supuestos de inexistencia de la citada promoción.
  • Las circunstancias y valores del mercado valor del suelo, valor de la construcción y gastos de producción y beneficios de la actividad empresarial de promoción.
Con carácter general, el valor catastral de los inmuebles no podrá superar el valor de mercado. A tal efecto, mediante orden ministerial se ha fijado un coeficiente de referencia al mercado del 0,5 en el momento de aprobación y entrada en vigor de la ponencia. En los bienes inmuebles con precio de venta limitado administrativamente, el valor catastral no podrá en ningún caso superar dicho precio.

Los valores catastrales se pueden actualizar anualmente mediante la aplicación de coeficientes aprobados por las correspondientes Leyes de Presupuestos Generales del Estado

Espero, amb aquest escrit, haver aclarit algun concepte que, inesperadament, ha aparegut en el debat públic en diferents punts de la ciutat i que m'ha semblat que era oportú tornar a clarificar.