divendres, 31 de març de 2017

30/03/2017: text complet de la moció aprovada pel ple per demanar la inclusió del soterrament al Pla de Rodalies 2017-2020.


La reivindicació del soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat és àmpliament coneguda, des de fa molts anys, als governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Ambdós governs coneixen també que el soterrament de les vies té un suport unànime de tots els partits polítics i de tota la ciutadania de Sant Feliu, per raons evidents de seguretat, i també dels ajuntaments del pobles i ciutats amb estacions de les línies R1 i R4, per als quals és imprescindible el soterrament de les vies per a l’increment de freqüències als seus municipis.

El fet que hi ha un consens institucional evident sobre la necessitat del soterrament de les vies es constata en les múltiples negociacions entre Estat, Generalitat i Ajuntament per definir el projecte de soterrament, un cop compartida la seva necessitat. La prova més evident d’aquest consens és el conveni entre les tres administracions que es va signar a Madrid el mes de juny de 2006 i la posterior elaboració i aprovació del projecte constructiu de les obres per part del mateix Ministeri de Foment, i que va ser definitivament aprovat el mes de juliol de 2010.

Des d’aleshores, el ple municipal ha reivindicat any rere any la inclusió de la partida pressupostària corresponent en els Pressupostos Generals de l’Estat. Representants de tots els grups municipals han tingut també reunions tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya per situar el soterrament de les vies com una necessitat inexcusable de la millora de la xarxa de rodalies de Barcelona i com una prioritat en les inversions que, en aplicació de l’Estatut d’Autonomia, l’Estat i la Generalitat han d’acordar per fer-la possible.

En aquest sentit, cal destacar la darrera reunió al Ministeri de Foment de Madrid, al mes de maig de 2016, en què el Ministeri va assumir i ratificar la necessitat del soterrament, però va fer una oferta de soterrament parcial, que els serveis tècnics municipals van considerar, per diverses raons, com a inviable i que tampoc resolia els problemes de fractura urbana. Però el fet que el Ministeri de Foment assumís que no hi ha alternativa al soterrament és un avenç decisiu i que l’Ajuntament de Sant Feliu valora molt positivament.

Però el soterrament de les vies a Sant Feliu no és l’única obra urgent de la xarxa de rodalies de Barcelona. Durant l’any 2016, els ajuntaments de Montcada i Reixac, l’Hospitalet i de Sant Feliu, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, vam impulsar la campanya “Ara Rodalies”, en què vam plantejar una defensa conjunta de la necessitat dels tres soterraments de vies.

Aquesta defensa conjunta dels tres ajuntaments s’ha mantingut des d’aleshores i ha estat recollida finalment tant pel Govern de la Generalitat com pel Govern d’Espanya. Efectivament, en la jornada “Connectats al futur”, organitzada pel govern de l’Estat a Barcelona el 28 de març de 2017, el President del Govern, Sr. Mariano Rajoy, va anunciar una inversió en els propers 3 anys de 1.882 M€ a les rodalies de Barcelona, i el Ministre de Foment, Sr. Iñigo de la Serna, va anunciar, més concretament, les obres d’integració del ferrocarril als municipis de l’Hospitalet, Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat. L’Ajuntament de Sant Feliu valora molt positivament també aquest anunci.

Ara bé, volem expressar que els anuncis esperançadors poden generar una important frustració si només es queden en això, en anuncis. A Sant Feliu tenim el record de com un projecte executiu completament acabat es va quedar damunt de la taula des de la seva aprovació definitiva l’any 2010, i a Catalunya tenim el record de la promesa incomplerta del Pla de Rodalies presentat l’any 2008. Volem pensar, però, que el Govern de l’Estat és també conscient de la necessitat tant d’inversions a la xarxa de rodalies com de la necessitat de no fer anuncis buits de contingut en l’actual context polític, social i econòmic del país i de l’Estat.

En aquest sentit, i donat que el projecte de soterrament ja ha estat aprovat pel Ministeri de Foment, entenem que el soterrament de les vies a la nostra ciutat pot ser “la prova del cotó” que mostri la veracitat dels compromisos anunciats el 28 de març de 2017 pel Govern de l’Estat.

Per tot això, els grups municipals d'ICV-EUiA, PSC, Ciutadans (C's), CC Veïns, PP i el Regidor Sr. Serrano proposem al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

  1. Expressar una primera valoració positiva dels anuncis realitzats ahir pel Govern d’Espanya, que expliciten el compromís del soterrament de les vies a Sant Feliu, una valoració condicionada a què aquest compromís esdevingui efectiu i s’executi.
  2. Demanar als governs de l’Estat i de la Generalitat un acord explícit de la prioritat dels soterraments de les vies a Sant Feliu, Montcada i l’Hospitalet en la planificació conjunta de les inversions de l’Estat a Catalunya anunciades el 28 de març pel Govern d’Espanya.
  3. Demanar al Govern de l’Estat l’actualització del projecte de soterrament de les vies al seu pas per Sant Feliu aprovat al 2010 per tal d’adaptar-la a les circumstàncies d’aquest moment.
  4. Demanar al Govern de l’Estat la inclusió de les obres dels soterraments de les vies a Sant Feliu, Montcada i l’Hospitalet en el programa concret de la primera fase del Pla de Rodalies (2017-2020) i en els pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018.
  5. Demanar al Delegat del Govern a Catalunya, Sr. Enric Millo, una reunió urgent amb els portaveus de tots els grups municipals per tal de conèixer de manera concreta les previsions del Govern de l’Estat pel que fa al soterrament de les vies a la ciutat de Sant Feliu.
  6. Comunicar a la Presidència del Govern de l’Estat, a la Delegació de Govern de Catalunya, al Ministeri de Foment, al President de la Generalitat de Catalunya, al Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, al Consell Comarcal del Baix Penedès i als ajuntaments amb estacions de rodalies de les línies R1 i R4.

Acords i votacions del ple de març de 2017.


El ple va començar, malauradament i com sempre, amb la condemna de la violència masclista, en boca de la regidora Elisabet Ortega. A la sala, molts veïns i veïnes del barri Falguera i algunes persones convocades pel grup municipal de Veïns per Sant Feliu. La raó: les mocions dels punts 4 i 5 de l'ordre del dia.

En primer lloc, va parlar Encarna Rubio en representació del veïnat del barri Falguera que, havent recollit més de 100 signatures, va plantejar una proposta clara al ple municipal: la continuïtat al barri Falguera de la pista que hi ha a l'interior de la plaça del Consell d'Infants, entre els carrers Jaume Ribas i el Pla. La moció es va aprovar per unanimitat. Com vaig expressar al tancar el punt, tenim la confiança que la comissió de treball que hem format els grups municipals que ho vulguin, l'Associació de Veïns i els veïns i veïnes que s'hi han apuntat sabrà trobar la millor ubicació al barri. Una ubicació que doni resposta positiva a totes les voluntats del veïnat: el joc i el descans.

En segon lloc, el portaveu de Veïns, Silvestre Gilaberte, va presentar una moció conjunta del seu grup i del govern de la ciutat, amb una proposta clara i concreta de millores a la via pública a partir de les 1.450 instàncies que van presentar al gener, algunes de les quals es poden veure aquí. Em van sorprendre els arguments d'alguns grups de l'oposició: no ens han facilitat informació, van dir. Tant Silvestre Gilaberte com jo mateix els vam recordar que, en la reunió prèvia als plens on hi ha tots els portaveus municipals, ell mateix es va oferir a facilitar la informació necessària i a incorporar les propostes dels grups interessats. Cap grup va recollir l'oferta: cap problema, és el seu dret. Però que després no diguin que ningú els va informar! Suculenta va ser, a més, la intervenció de Raúl Alba, portaveu de Ciutadans. Com que no és la primera coincidència entre Veïns i el govern, va llançar a l'aire una pregunta amb voluntat de sembrar no sé ben bé què: "¿a cambio de qué ese entendimiento repentino con el gobierno?". No em vaig poder aguantar i, després del debat, li vaig replicar: simplement a canvi de què Sant Feliu estigui millor!!! I vaig opinar: si dialoguem entorn una proposta de l'oposició, ha de ser "a cambio de algo inconfesable". I si no dialoguéssim, seríem prepotents i estalinistes. I això que diu que no vol fer "una oposició destroyer"!

Finalment, el tema més important del ple, va ser el debat sobre la moció que sis dels vuit grups  municipals vam subscriure en relació al soterrament. Finalment, afortunadament, la moció es va subscriure pràcticament per unanimitat, amb l'únic rebuig d'ERC i de l'antiga CDC a manifestar una "valoració moderadament optimista i condicionada a la seva concreció i execució" a l'anunci explicitat dimarts passat per la plana major del Govern d'Espanya, ja que entenen que s'ha fet en clau de frenar el procés i no en clau de realitzar efectivament les obres.

Si voleu un resum més detallat dels punts del ple i un accés complet a tots els documents, accediu aquí al resum del web municipal.

dimecres, 29 de març de 2017

28/03/2017: Sant Feliu serà la prova del cotó.

Ahir, 28 de febrer, es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la jornada "Conectados al futuro", organitzada pel Govern d'Espanya. Avui, La Vanguardia ha publicat el que segueix.  Permeteu-me que pengi primer el detall on s'esmenta Sant Feliu i després la pàgina sencera:
La Delegació del Govern a Catalunya va enviar una invitació a l'Ajuntament i vaig decidir assistir-hi: pel soterrament de les vies vaig a tot arreu a parlar amb tothom, sempre tinc moooolt present la meva teoria de la "pole position". Vaig saludar personalment al President Rajoy, a la Vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría i vaig tenir ocasió de parlar breument però suficientment amb el Ministre de Foment, Iñigo de la Serna i el Delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo. En aquestes dues converses vam parlar en concret de Sant Feliu i em van avançar notícies positives per a Sant Feliu, que avui han aparegut a La Vanguardia. Un empresari de la comarca que també va assistir a la trobada, Antonio Boza, va veure que saludava el President i va fer una foto uns instants després d'una salutació protocolària:
La notícia, que resumeix una llarga intervenció del ministre Iñigo de la Serna al final de la jornada, recull el compromís del Govern de l'Estat amb els tres soterraments que vam defensar conjuntament en el marc de la campanya "Ara Rodalies": el Govern d'Espanya assumeix públicament el seu compromís amb l'Hospitalet, Montcada i Sant Feliu.

La gran pregunta és: ens ho hem de creure? Jo mateix li vaig dir al ministre (amb qui havia coincidit en alguna assemblea de la Federación Española de Municipios y Provincias quan ell era alcalde de Santander), que "la situación no está para que vengáis a vender humo", i ell mateix em va dir (i la vicepresidenta hi va insistir en la seva entrevista a 8TV) que n'eren molt conscients i que venien a establir compromisos, i no a fer promeses, amb els tres soterraments que hem reivindicat de manera unitària.

Ahir també vaig parlar amb Màrius Carol, director de La Vanguardia, i avui he parlat per al TeleNotícies de TV3, en ambdós casos amb el  mateix missatge:

  • una valoració inicial positiva del compromís explícit del Govern amb el soterrament de les vies a Sant Feliu, però....
  • gat escaldat amb aigua tèbia en té prou: a Sant Feliu venim d'un projecte constructiu aprovat el 2010, i a Catalunya venim d'un anunci, a febrer de 2009, d'una inversió del Ministeri de Foment a rodalies de Barcelona per un import... de 4.000M€... però...
  • Sant Feliu pot ser "la prova del cotó" per veure si aquesta vegada SÍ. M'explico: el Govern ha anunciat 1.882M€ en tres anys, i ha de demostrar ràpid que el seu compromís reuneix veracitat i credibilitat. Ha d'aprofitar, per tant, projectes ja acabats per impulsar-los amb el temps suficient que requereix la tramitació de les obres, però amb la rapidesa necessària que requereix la recuperació de confiança. I el projecte constructiu de soterrament a Sant Feliu ja està aprovat definitivament pel mateix Ministeri de Foment!!! Està a punt per actualitzar pressupost i licitar!!!
Personalment, vull pensar que, si són conscients que "el horno no está para bollos", una representació de tan alt nivell del Govern no ha vingut a vendre fum. Personalment, sóc moderadament optimista. Però no ens refiarem ni un pèl: avui mateix he tornat a demanar l'entrevista que ahir vam lligar amb el Delegat, Sr. Enric Millo, i demà mateix el ple municipal debatrà sobre les passes a seguir en relació a la nostra justa, unitària i constant lluita pel soterrament de les vies. Esperem fermament que "aquesta vegada, sí", però tenim una manera molt fàcil de saber-ho: Sant Feliu serà la prova del cotó de la credibilitat del Govern d'Espanya.

dilluns, 27 de març de 2017

13.700 pulmons als carrers de Sant Feliu!

Exactament 13.677: aquests són els arbres que ens donen vida als nostres parcs i a les nostres places i carrers. Aquests dies veureu arbres que, com els d'aquestes fotos, tenen un o dos tutors amb un extrem fluorescent: són els 176 arbres nous que s'estan plantant en els escocells buits que hi havia a Sant Feliu. I és que no volem escocells buits als nostres carrers: volem que els forats que deixen els arbres morts, malalts o víctimes d'accidents o de vandalisme tornin a estar plens de la vida generosa i ufana que ens donen. 

S'ha escrit molt sobre la utilitat dels arbres a la ciutat, molt més enllà de la forma amb què l'embelleixen, especialment ara que floreixen en primavera. Els arbres als nostres carrers tenen dues funcions bàsiques: la purificació de l'aire i la regulació tèrmica. En el primer aspecte, no només absorbeixen diòxid de carboni per convertir-lo en l'oxigen que respirem, sinó que filtren pols i petites partícules que podrien arribar als nostres pulmons. En el segon aspecte, a més de donar ombra ara que ve el bon temps, disminueixen entre 2 i 5 graus les temperatures càlides del nostre clima mediterrani.


Encara tenim carrers importants sense arbres: per posar-ne només dos, els carrers de Sant Llorenç i del Marquès de Monistrol. La planificació de les seves respectives reformes a mig termini ha de corregir aquestes anomalies. I ens cal també una altra mena de planificació: la que ens ha de permetre corregir progressivament els dos inconvenients més grans dels arbres urbans: les al·lèrgies a molts ciutadans i ciutadanes, i l'impacte de les arrels en les voreres i les xarxes de serveis.


Per això, el Servei de Manteniment de la Ciutat està elaborant el Pla Director de l'Arbrat, que orientarà amb claredat les reposicions d'arbrat allà on calgui, i el tipus d'arbrat més ajustat a les característiques de cada plaça o carrer, tenint en compte la seva orientaciò en relació al sol, la distància a les façanes, les xarxes del subsól, els factors al·lergògens, l'adaptació al nostre clima, etc. Un Pla que el ple municipal aprovarà abans d'acabar l'any i que orientarà amb claredat la programació de la concessió de la jardineria municipal a partir de la seva aprovació. En continuarem parlant!

dissabte, 25 de març de 2017

18/03/17, recorregut pels sectors del Torrent del Duc: conèixer per decidir!


Aquesta foto correspon a la vall del Torrent del Duc, un dels punts del recorregut que vam fer el dissable 17 de març per conèixer in situ els tres espais que actualment estan en procés de revisió del seu planejament urbanístic. Està feta des de la capçalera de la vall, que rep aquest nom per la presència d'una au que hi niava antigament: els ducs, una espècie de mussol (en castellà, el búho real). A part del Torrent del Duc, els altres dos espais en revisió són la cimentera i el sector adjacent a la carretera de la Sànson entre el barri de les Grases i la cimentera.

La tramitació de la revisió d'aquest planejament, que definirà la nostra relació final amb el Parc de Collserola, va començar en el passat ple de febrer, amb un document inicial de treball (l'avanç de planejament) que es pot consultar aquí. El debat polític que hi va haver sobre aquest punt el podeu consultar aquí (pàgines 27 a 38 de l'acta).

No és però, ni de lluny, el primer cop que el ple municipal debatia sobre aquest planejament. Molt al contrari, ha estat damunt la taula des de fa prop de vint anys i ha tingut anades i vingudes molt intenses: la més intensa, la que es va produir al 2003 i va comportar la sortida d'ICV-EUiA del govern de la ciutat. Aquest quadre recull la totalitat d'aquestes anades i vingudes:

En aquest escrit, vaig explicar unes nocions bàsiques d'urbanisme, en què informava que el planejament té quatre fases, que resumeixo:
  1. L'avanç de planejament: tràmit municipal i voluntari, una mena de "declaració d'intencions" dels objectius i grans criteris d'ordenació del territori, on es poden plantejar diverses alternatives, obert a qui tingui interès perquè hi presenti suggeriments o propostes.
  2. L'aprovació inicial: tràmit municipal i obligatori, en què l'Ajuntament presenta ja una proposta concreta i completa de qualificaciò dels sòls, de càlcul de costos i beneficis, etc. Aquí ja no es poden presentar propostes genèriques, sinó al·legacions concretes.
  3. L'aprovació provisional: tràmit municipal i també obligatori. S'ha de donar resposta a les al·legacions presentades, ja sigui acceptant-les o rebutjant-les, de manera que l'ajuntament tanca i completa la seva proposta abans de passar-la a la Generalitat.
  4. L'aprovació definitiva: tràmit obligatori, final i definitiu, que correspon a la Generalitat. Un cop aprovat definitivament, la proposta inicial ja és ferma i els drets i les obligacions que s'hi reconeixen ja són consolidats i definitius.
També resumint: la primera tramitació del Torrent del Duc (iniciada al 2002) no va passar del punt 2 i el govern posterior la va anul·lar i va començar de nou. La segona tramitació del Torrent del Duc (iniciada al 2006) va arribar al punt 3, però la Generalitat no la va aprovar. La vam anul·lar i ara hem començat, al 2017, una nova tercera tramitació. Tres intents en quinze anys... Esperem que a la tercera vagi la vençuda.

És hora, per tant, de construir el màxim consens polític i social entorn aquesta enorme superfície de la nostra ciutat, al límit de terme amb Molins de Rei i amb una gran part dins del Parc de Collserola. 

Per això, en el ple de gener vam aprovar un avanç de planejament i el seu procés de participació ciutadana, el primer element del qual va ser el recorregut que vam fer dissabte passat, i al qual van assistir quaranta persones. Aquest va ser el recorregut:

Resumeixo breument les dades bàsiques de cadascun d'aquests tres sectors:
  1. Sector del Torrent del  Duc (de color verd en el mapa): 401.000m2, amb diversos propietaris privats. Un 40% del sector és dins del Parc i el 60% és fora.
  2. Sector de la cimentera (de color gris): 160.000m2, d'un únic propietari (Ciments Molins) i íntegrament dins del Parc de Collserola.
  3. Sector de la part superior de la carretera de la Sànson (de color marró): 50.000m2, amb diversos propietaris privats, fronterer amb el Parc, però sense formar-ne part.
Faig un petit repàs de les característiques i objectius de cadascun dels sectors.

1. Sector del Torrent del Duc.
És el sector principal i el més complex. Té, com he dit abans, 401.000m2, amb més de deu propietaris diferents, un dels quals és l'Ajuntament que hi té 12.300m2. En el plànol següent cal distingir dues línies:
  • en puntejat negre: l'àmbit de la modificació de planejament que estem debatent.
  • en puntejat vermell: els límits del Parc Natural de Collserola:

Es poden distingir dos tons de verd: en més clar, els terrenys urbanitzables (és a dir, resumint, que es poden convertir en residencials o industrials), i en verd més fosc, els terrenys no urbanitzables (és a dir, que no poden ser residencials ni industrials). A més de la pluralitat de propietats, hi ha la pluralitat de situacions: dins i fora del Parc, amb caràcter urbanitzable o no.

L'objectiu absolutament prioritari d'aquesta modificació de planejament és requalificar les dues grans superfícies urbanitzables que hi ha dins el Parc de Collserola, i que he remarcat en vermell, de manera que mai s'hi pugui fer, per exemple, alguna urbanització. És a dir, de protegir definitivament la zona forestal que encara no s'ha edificat. D'altra banda, l'altre gran objectiu és endreçar totes les activitats fora de normativa que hi ha en la part més propera a la via del tren i en les dues valls que formen part de l'àmbit.

Aquests dos grans objectius tenen diversos alternatives per ser abordats i resolts, que vam presentar a la sortida i que anirem debatent al llarg del temps. De moment, per qui hi tingui interès, el dia 6 d'abril està previst un acte públic al Centre Cívic Mas Lluí per debatre sobre les alternatives en el conjunt dels tres sectors que formen la totalitat de la modificació de planejament en marxa.

2. Sector de la Cimentera.
Administrativament, aquest sector és el més fàcil: un únic propietari (Ciments Molins) i una única qualificació urbanística plenament consolidada: sòl urbà i industrial. Però també és el més difícil de trobar una solució definitiva: es tracta de 160.000m2 que, al juny de 2013, Ciments Molins va comprar a la mexicana Cemex per un import de 40 milions d'euros. Gairebé 0,2km2 de sòl industrial al mig de Collserola tenen un valor econòmic que és implantejable per l'Ajuntament i que és difícilment assumible per qualsevol administració implicada sense un acord amb la propietat. Aquest és, justament, l'escenari que caldrà construir, com també explicarem a la  presentació pública del 6 d'abril. Un escenari d'acord que, per les seves dimensions, ubicació i cost, haurà d'implicar a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.

3. Sector de la part superior de la carretera de la Sànson.
És el sector més petit dels tres i està totalment fora del Parc de Collserola. Es tracta de 50.000m2, pertanyents a deu propietaris diferents, sense cap propietat pública, i qualificats com a urbanitzable, però pendent de desenvolupament i concreció. Aquesta és la qualificació actual:

Aquí es tracta d'ordenar qualificacions (per exemple, donar a l'equipament esportiu la qualificació que li pertoca) i endreçar una zona de la ciutat que està pendent d'abordar des de fa molt de temps. Aquesta zona té també diferents alternatives per plantejar, que també es parlaran al proper acte públic del 6 d'abril al Centre Cívic Mas Lluí.

dijous, 23 de març de 2017

23 de març: a peu de carrer per Falguera (2/7)

Com vam fer fa un mes als barris de la Salut i Can Maginàs, avui hem fet un recorregut a peu per diferents indrets del barri Falguera:
  • a les 16:20 a la porta de l'Escola Falguera
  • a les 17:00 a la plaça Falguera
  • a les 17:30 al carrer Rupert Lladó
  • a les 18:00 a la plaça Rafael Alberti.
Hem enraonat amb tothom qui ha volgut de diferents temes del barri, que havíem recollit prèviament en aquest Entorn:


Coses que han anat sortint a la conversa:

  • el trasllat del campito: és a dir, de la pista de futbol que hi ha a l'interior de la plaça del Consell d'Infants. Veus a favor i en contra del trasllat de la plaça, però absolutament tothom a favor que es quedi al barri Falguera. Hem explicat que aquest és l'acord que hem pres i que comunicarem demà a la reunió que hi haurà a la seu de l'Associació de Veïns. Hi crearem, com hem explicat, una comissió que decidirà la millor ubicació del campito, en el termini d'un mes. És el tema de què més hem parlat aquesta tarda.
  • mancances a les places: una coincidència important que falten bancs a la plaça Rafael Alberti i als passatges que hi donen. També que la zona de jocs infantils de la plaça Falguera és molt petita i molt simple.
  • temes de civisme: els habituals de les caques dels gossos, el funcionament de les terrasses, etc. Però amb una intensitat bastant menor que en altres moments.
El proper recorregut serà el 4 de maig al Mas Lluí. Convençuts que parlant la gent s'entén, i que el coneixement i la proximitat de les persones és fonamental en la gestió municipal i en la política que volem fer, aquest és l'estil amb què sempre hem actuat i amb què pensem continuar fent-ho!

dimarts, 21 de març de 2017

Millores de l'espai públic (2/2): quines obres es faran a l'estiu?

Fa exactament quatre mesos, exposava en aquest escrit les 18 obres posades a votació per decidir les obres d'estiu d'enguany. El resultat de la votació es va fer públic el passat 2 de desembre i es pot consultar aquí. Finalment, en la junta de govern local del dimecres 15 de març es van aprovar els projectes més votats al novembre i que es realitzaran aquest estiu, que són aquests:
  • Millores en l'accessibilitat de diferents cruïlles de la ciutat, entre les que destaquen la del c/Santa Creu amb c. Joaquim Monmany, la del c. Federica Montseny amb C. Daora o la del c. Josep Ricart amb c. Santiago Rusinyol.
  • Millores diverses al Parc Europa.
  • Remodelació completa de la cruïlla del carrer Josep Ricart amb el carrer Daoiz y Velarde.
  • Creació d'un espai jove i de lleure a la Pineda de la Salut.

Vull destacar alguns elements molt importants de les obres que farem aquest estiu.
  • Primer: ja no quedaran, pràcticament, barreres arquitectòniques a les voreres del nucli urbà de la nostra ciutat.
  • Segon: consolidem el canvi de prioritat d'un espai públic concebut als anys 60-70 amb prioritat per als vehicles, a un espai públic concebut al segle XXI amb prioritat per als vianants. 
  • I tercer: continuem treballant amb visió de globalitat i de complementarietat de tot l'espai públic dels barris, de la ciutat.

1. Remodelació completa de la cruïlla del carrer Josep Ricart amb el carrer Daoiz y Velarde.
Aquesta és la imatge actual d'aquesta cruïlla, remarcada en vermell en aquesta foto aèria:
Per la vorera de Josep Ricart pel cantó més proper a la Rambla, no hi ha problema de mobilitat. Però per l'altra, des de la cantonada del carrer Sant Jaume (amb l'olivera que tan bé cuida la senyora Carme Guilera) fins a la vorera on hi ha la botiga de mobles, hi ha prop de 30 metres de distància: massa quan, en una parella de gent gran, un/a diu "corre, corre" i l'altre/a respon "no puc". Vuit places d'aparcament ocupen una part important d'aquesta cruïlla. El fet que no pocs cotxes baixen per Daoiz y Velarde i giren per Sant Jaume per estalviar-se els semàfors de General Manso acaben de marcar la prioritat per als vehicles d'aquest indret. Aquest és el plànol actual de la zona:

I aquest és el plànol de les obres que farem aquest estiu:

Les principals mesures pel que fa a mobilitat seran la supressió de les vuit places d'aparcament i la prohibició del gir de Daoiz y Velarde a Sant Jaume. La construcció d'una gran plataforma única en la cruïlla permetrà una mobilitat molt fàcil i còmoda a peu, amb el creixement de la petita plaça actual on hi ha l'olivera (que es mantindrà, és clar!) amb un funcionament similar al de la plaça Catalunya: només hi podran circular amb cotxe els veïns que vagin al carrer Sant Jaume. A més, resoldrem també els problemes de clavegueram que afecten a alguns edificis de l'indret.

Com deia abans, aquesta intervenció exemplifica molt bé el canvi de model i de prioritats entre la concepció de les ciutats que hem heretat del franquisme i les ciutats que volem construir amb criteris d'accessibilitat i de sostenibilitat!


2. Creació d'un espai jove i de lleure a la pineda de la Salut.
Aquesta és la imatge actual de la pineda de la Salut, remarcada en vermell en aquesta foto aèria. Per situar-nos, he remarcat en blau la plaça de la Salut:

Es tracta d'un espai molt gran situat entremig del roserar Dot-Camprubí i del parc esportiu de les Grases, darrera de l'Escola Bressol Fàbregas i fins arribar al carrer Comerç. Un espai en què, fa prop de 20 anys, l'Associació de Veïns de la Salut va organitzar una jornada reivindicativa en què es va netejar la zona, es van obrir alguns camins i es van posar alguns bancs de picnic. Però no havia tingut, fins a la data, ni un projecte d'urbanització ni un programa sistemàtic de neteja i de manteniment.

Havent estat una de les quatre propostes més votades al mes de novembre, el projecte que hem aprovat es pot resumir en aquesta imatge:

Es tracta d'incorporar la pineda a la vida diària del barri de la Salut, que massa sovint hi ha viscut d'esquena. Es tracta també de complementar la remodelació que ja s'està fent de la plaça, oferint un espai proper i més ampli per al joc i l'esport al jovent del barri.

Ara ja hi ha alguns camins, que es compactaran i il·luminaran. El camí més llarg, paral·lel a la recta de l'estadi, portarà fins al parc de la Vall del Cerdanet, darrera el barri de les Grases. Hi haurà espai de trobada amb taules de picnic i una font, i s'hi col·locaran diversos aparells de fitness, En la zona més plana, hi haurà porteries per jugar a futbol. El més important, però, és que la pineda de la Salut s'incorporarà a la programació municipal dels serveis de neteja i de manteniment. I també un element que destacava al principi: la visió global dels espais i la complementarietat entre ells. A què em refereixo? Doncs a això: la plaça de la Salut més urbana té molt a prop un espai molt més naturalitzat com la Pineda i un espai enjardinat com el Roserar; una zona de calma com la plaça té a prop una zona de més activitat com la Pineda; completar l'espai entre el parc esportiu i el Roserar; enllaçar una zona verda urbana com la Pineda amb els espais naturals del Parc de Collserola per la Vall del Cerdanet, etc


3. Sant Feliu pràcticament sense barreres arquitectòniques! 
Aquest era un objectiu del govern municipal d'esquerres per a aquest mandat, que podrem completar just a la meitat. Aclareixo; em refereixo al nucli urbà i no incloc els polígons, que encara trigarem un temps més. I em refereixo a l'accessibilitat de les persones amb cadira de rodes i no incloc la mobilitat completa per a persones invidents, ja que la xarxa d'encaminaments trigarà encara anys a completar-se. Precisament aquest any s'iniciarà la revisió del Pla d'Accessibilitat Municipal, per programar actuacions futures. I dic "pràcticament" perquè en alguns casos molt comptats hi ha impossibilitat física de resoldre barreres en distàncies molt curtes. Però les dues imatges que segueixen ja s'hauran eliminat del nostre espai públic:

Voreres sense rampa, com aquesta de la cruïlla entre els carrers Santa Creu i Joaquim Monmany, en la ruta escolar de les escoles Monmany i Pau Vila:

Voreres inferiors a un metre o inicis de rampes desajustats, com en aquesta de la cruïlla entre els carrers Santiago Rusiñol i Josep Ricart que, a més, té una distància excessiva entre les dues voreres:


Bé, espero que entre aquest escrit i l'anterior, qualsevol ciutadà o ciutadana de Sant Feliu es pugui fer una idea de la millora contínua que volem fer al nostre espai públic, a la nostra ciutat. És a dir, del model de ciutat equilibrada i sostenible que ICV i EUiA volem fer possible des del govern de Sant Feliu. En altres escrits parlaré del que farem enguany amb els equipaments públics i dels grans projectes (de més de mig milió d'euros) en obres que ja s'estan fent (com ara la biblioteca, el Casal de Joves o la plaça de la Salut) o que començaran, com és el cas de la plaça Francesc Macià.

dijous, 16 de març de 2017

Millores de l'espai públic (1/2): quines obres abans que comenci l'estiu?

Un cop aprovats els comptes de 2016, el pressupost d'inversions de 2017 comença a estar operatiu i permet començar les obres, tant en espai públic com en equipaments, d'aquest 2017. En aquest primer escrit informaré de les obres que es faran en el segon trimestre de l'any, i en un segon escrit informaré de les obres d'aquest estiu.

1. Pont verd. 

Com es pot veure a la imatge, cada entrada al pont tindrà escales i rampa, de manera que serà perfectament accessible per a tothom. Es crearan també dos passos elevats que permetran la mobilitat de tothom en una comunicació fàcil entre els dos barris. Les obres començaran aquesta segona quinzena de març i duraran quatre mesos.


2. Espai jove del Parc Europa.
Aviat començaran les dues millores en el Parc Europa que vaig anunciar en aquest escrit. L'espai jove del Parc Europa obrirà la parcel·la avui tancada entre el carrer Roses i el passeig Comte Vilardaga, que es convertirà en un punt de trobada del jovent, en el barri més jove de la ciutat. Les obres començaran aquesta segona quinzena de març i tindran una durada màxima de sis mesos.


3. Ampliació del Parc Europa.




Tot i que costa de veure en aquesta imatge, passarem d'un simple descampat amb algun arbre i algun banc, a una ampliació com cal del Parc Europa, tal com ja vaig avançar i explicar amb molt de detall en aquest escrit, del qual he extret aquesta imatge. Les obres començaran al maig i acabaran a l'agost. Les plantacions de l'arbrat es faran segons el calendari que cada espècie exigeixi.


4. Clavegueram plaça Pere Dot i reubicació de parada d'autobús.



Fa uns mesos que es van detectar importants fuites en el clavegueram que passa pel tram de la Rambla entre Comte Vilardaga i la plaça Pere Dot. Aquestes fuites han provocat alguns enfonsaments en el paviment que s'han solucionat provisionalment amb reblerts d'asfalt, però que necessiten una solució definitiva. Aquesta solució es durà a terme de manera immediata, en unes obres que duraran de finals de març a finals de maig. Es farà una nova claveguera en el tram que hi ha indicat a la imatge, que solucionarà les necessitats de desguàs de les aigües de Rambla en amunt. Aquesta obra obligarà a alguna restricció de circulació, que s'explica aquí. Un cop acabades les obres del clavegueram, es traslladarà la parada final de la línia L-52 a la zona on ara hi ha 9 places d'aparcament, amb la qual cosa s'evitarà la manca de visibilitat del pas zebra de la imatge, un dels principals riscos de seguretat, tant per a vianants com per a conductors/es, de la nostra ciutat.


5. Obres programades pels serveis tècnics i de manteniment de la ciutat.
  • Tasques de manteniment a les zones d'aparcament  públic que tenim a la ciutat: antic camp de futbol, aparcament de la Salut, i posterior a la pista de lleure del cementiri. Aquestes tasques de manteniment es faran entre finals de març i abril. Som conscients que, sobretot en el cas de l'antic camp de futbol, cal una actuació de més envergadura, que programarem al llarg de l'any que ve. 
  • Reparació dels revestiments dels murs de diversos trams de carrer al barri de Can Llobera. Per raons de seguretat, ja fa dos o tres anys que es van retirar les plaques de diversos murs, les quals es reposaran totes durant el mes d'abril.
  • Reparació de les filtracions al sorral del carrer Hospitalet, que afecta a la planta baixa del número 7 d'aquest carrer. També es farà durant el mes d'abril.

6. 200 petites obres urgents acordades amb Veïns per Sant Feliu.
A mitjans del passat mes de gener, el grup municipal de Veïns per Sant Feliu va presentar a l'Ajuntament un dossier amb més de 1.400 fotografies sobre diversos punts de la nostra ciutat que requerien un major manteniment. El passat 17 de febrer, hi va haver una reunió conjunta de treball entre Veïns per Sant Feliu i l'equip de govern, en què es va acordar la identificació de les actuacions més prioritàries en termes de seguretat i un pla de treball per resoldre-les. Posteriorment, hi ha hagut altres reunions en què s'ha anat identificant necessitats i calendari, és a dir, un programa de treball. Aquest programa de treball es votarà en el proper ple de març i s'hi detallaran les 200 petites obres més urgents que es faran a Sant Feliu des d'abril fins a juliol, la major part de les quals en voreres.

diumenge, 12 de març de 2017

8 de Març a la plaça de la Vila, dos grans pregons des de la música i la dansa.

Dissabte 11 de març, al migdia, vam viure dues actuacions excepcionals, que van complementar la fira de dones artesanes que hi havia a la plaça de la Vila i la lectura del Manifest del 8 de Març que va fer la regidora de la Dona, Lídia Muñoz, envoltada d'una representació de les regidores del consistori i del Consell municipal de les Dones.

Després del Manifest llegit per la Lídia, hi va haver una primera intervenció musical a càrrec de la cantant santfeliuenca Alba Pérez, acompanyada al teclat per l'Adrià González. Aquí la teniu cantant:


I aquí teniu el magnífic pregó que va anar llegint intercalant entre cançó i cancó:

Dona i culpa. Aquests 2 conceptes han restat units al llarg de la història. Des dels temps d’Adam i Eva, passant per la Yoko Ono i la seva responsabilitat ineludible en la dissolució dels Beatles, fins a la noia volada per portar una faldilla massa curta...

I dic jo:
Tan intel•ligents que són els homes, o això és el que sempre m’han dit, i ara resulta que l’Adam no recordava que aquella fruita era prohibida...
Tan intel•ligents que són els homes, i ara resulta que no saber controlar les seves pulsions sexuals és responsabilitat nostra...
Tant intel•ligent que semblava en John Lennon, i ara resulta que la culpa de tot la va tenir la Yoko...

Tan intel•ligents que són els homes... i, tot i això, encara se’ns responsabilitza a nosaltres, les dones, de les seves decisions equivocades, dels seus errors...

Doncs saps què et dic?
Aquesta va per tu, Yoko.
Aquesta va per tu, Eva.
Aquesta va per tu, noia de la faldilla curta.

Dona i culpa? Mai més.

Després de l'Alba, hi va haver la participació de les ballarines de l'acadèmia de dansa A Dansa, situada a la plaça Francesc Macià.


La jove Andrea Gaston, ballarina de l'Acadèmia, va composar i va dir (sense llegir!) aquest magnífic text:
I ara què? Què he de fer per arribar a ser qui vull ser?
I d’on parteixo per aconseguir-ho? Qui sóc, ara?
A partir d’aquest moment començo jo a decidir, però fins ara el meu entorn decidia per mi.
A aquesta edat, una dona se n’adona que ha estat dona. Sóc dona? M’han fet dona? Tots els estímuls que he rebut m’han fet com sóc. El rosa, els vestits, les cuinetes, les nines, el pare que arriba de nit, la mare que fa el sopar, les preguntes vergonyoses quan t’agrada un noi...
Tot això m’ha fet dona. Ara que començo a prendre decisions me n’adono de les decisions que no he pres, aquelles que em fan com sóc avui, aquelles de les quals parteixo per arribar a ser qui vull ser. Una d’elles és haver crescut com a dona, i tot el que em queda per créixer vindrà d’aquí, per bé o per mal. Per això dic: “dóna’m la mà, dona i aprenguem a prendre consciència de qui som.

Tres veus de dones joves, la de la Lídia, la de l'Alba i la de l'Andrea, per reivindicar un 8 de Març més, tants 8 de Març més com calgui, que feminisme és igualtat, i que cal continuar reivindicant i fent possible, dia a dia, perquè cada dia sigui 8 de Març, una societat d'homes i dones lliures i iguals.

dimarts, 7 de març de 2017

Nocions bàsiques sobre "la salut econòmica" de l'Ajuntament.


En el passat ple de febrer, vam donar compte de la situació econòmica de l'Ajuntament a data de 31 de desembre de l'any passat. Són les dades que hem de passar a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat, que és qui té la responsabilitat de tutela financera dels ajuntaments, i, si s'escau, al Tribunal de Cuentas del Estado. Tant la Sindicatura com el Tribunal de Cuentas, al seu torn, s'han de sotmetre al Sistema Europeu de Comptes (SEC), que l'ha de complir lògicament el nostre ajuntament... i tots, òbviament. El Secretari i la Interventora municipals són, per llei, els màxims encarregats de supervisar que l'Ajuntament compleix les normatives europees, espanyoles i catalanes que afecten la gestió econòmica municipal. Per completar la informació bàsica, el Secretari i la Interventora municipal són dos alts funcionaris d'habilitació estatal i no són triats pels ajuntaments, sinó que tenen plaça en funció del seu propi sistema estatal de nomenaments.

El SEC estableix set "assignatures" que els ajuntaments hem "d'aprovar" obligatòriament. En cas contrari, podem tenir limitacions importants en la nostra capacitat de gestió: no podríem demanar préstecs per fer inversions sense permís previ de la Generalitat, per posar un exemple. Com es veu al quadre resum que he adjuntat, el nostre Ajuntament aprova en tots els casos. Podem dir, per tant, que l'Ajuntament de Sant Feliu està plenament sanejat des del punt de vista econòmic.

Per a qui pugui interessar, i continuant amb els meus escrits englobats sota l'etiqueta "nocions bàsiques", detallo a continuació cadascun dels set paràmetres amb què som avaluats els ajuntaments.


1. El resultat pressupostari.
A grosso modo, el resultat pressupostari d'un any concret és la diferència entre els ingressos i les despeses d'aquest any concret. Els ingressos municipals es classifiquen en nou grups com vaig explicar aquí, i les despeses municipals també en nou grups, com vaig explicar aquí. Els ingressos són els "drets reconeguts" i les despeses són les "obligacions reconegudes". El fet que siguin reconeguts no implica que s'hagin cobrat o pagat, segons el cas, sinó que s'ha generat una obligació ferma de cobrar o de pagar, amb independència de la data de cobrament o pagament. Aquesta és una diferència fonamental amb la comptabilitat privada.

En blau fluix, hi ha el resultat pressupostari brut: els drets i les obligacions reconegudes durant l'any estricte. Però cal comptar-hi tant els ingressos provinents d'altres anys per a despeses efectuades enguany, com els ingressos reconeguts enguany per a despeses a efectuar més endavant: constitueixen els "ajustos" de la part final de la taula. Així, un cop ajustat el resultat pressupostari brut, l'Ajuntament tanca amb un resultat pressupostari positu de prop de 1,5M€.


2. El romanent de tresoreria.
Si el resultat pressupostari que hem vist abans fa referència als drets i obligacions (és a dir, ingressos i despeses) d'un any concret, el romanent de tresoreria incorpora els drets i les obligacions de tots els anys anteriors. Els conceptes 1, 2 i 3 del quadre anterior són clars: els fons líquids és la suma del que l'Ajuntament té en els seus diferents comptes a final d'any, els drets pendents de cobrament és el total que l'Ajuntament té reconegut però encara no ha cobrat, i les obligacions pendents de pagament és el total que l'Ajuntament té reconegut però encara no ha pagat. Tot això corregit amb els que es preveu difícil de cobrar, amb els que estan en algun tipus de contenciós, etc. Sempre, evidentment, amb criteris establerts pel SEC o, si hi ha algun marge d'interpretació, aprovats pel ple municipal.

Això dóna la xifra remarcada al final: un romanent positiu de prop de 1,84M€. Són diners sobre els quals l'Ajuntament ha de prendre decisions: o a rebaixar deute (cosa que seria obligatòria si estiguéssim endeutats per sobre del 75%) o a inversions. En el mateix ple vam avançar que una bona part d'aquest romanent aniria a finançar inversions d'aquest 2017: en concret, les millores de l'Escola Salvador Espriu i les obres d'estiu d'enguany.


3. La ràtio d'endeutament.
L'endeutament és un dels grans temes que sempre es debat al nostre ajuntament i a tots: estem massa endeutats? hem estirat més el braç que la màniga? La resposta a aquestes qüestions a Sant Feliu és clarament aquesta: NO. Al final de l'any passat, devíem 17,12 milions d'euros als bancs, que han finançat multitud d'inversions en anys anteriors. Com ja havíem vist al quadre 1, vam generar ingressos reconeguts per un valor de 40,36M€. La ràtio d'endeutament es calcula per una simple divisió entre aquestes dues xifres: 17,12 / 40,36 = 42,42%.

Per situar-nos: la ràtio d'endeutament és fonamental per establir la capacitat d'inversió d'un ajuntament. Per sota del 75%, es considera que l'Ajuntament està bé, i té plena capacitat de decidir sobre les seves inversions (sempre, és clar, que compleixi els altres sis paràmetres). Entre el 75% i el 110%, es considera que l'Ajuntament està al límit i, abans de decidir cap inversió, ho ha de comunicar a la Generalitat, que ha d'estar amatent a la situació econòmica d'aquell ajuntament. Per sobre del 110%, es considera que aquell Ajuntament està en situació d'emergència i no pot decidir cap inversió sense el permís previ de la Generalitat, que li exigirà un pla de sanejament. Valori vostè mateix, vostè mateixa, el nostre 42,42%.


4. La ràtio d'estalvi net.
L'estalvi net és un altre dels indicadors fonamentals de la salut econòmica d'un ajuntament: de la mateixa manera que la ràtio anterior avalua la gestió de les inversions, aquesta ràtio avalua la gestió de la despesa ordinària: som capaços d'ingressar 100 i, com a màxim, gastar 99? La resposta és positiva: ingressem 100 i gastem 96,47. Complim també, doncs, en aquest paràmetre.


5. Període mitjà de pagament a proveïdors.


El concepte és senzill: el temps mitjà de pagament d'una factura un cop aquesta ha estat validada pel servei corresponent, que ha de ser sempre dins el mes posterior a què el proveïdor o la proveïdora la presenti. Per llei, ha de ser inferior a 30 dies. Amb 17,51 dies a finals de l'any passat, també complim.


6. Compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

L’estabilitat pressupostària implica que els recursos corrents i de capital no financers (capítols 1 a 7) han de ser suficients per a fer front a les despeses corrents i de capital no financeres (capítols 1 a 7, també). Prèviament, s'han d'aplicar els ajustaments relatius a la valoració, imputació temporal, exclusió o inclusió dels ingressos i despeses no financeres, etc. que preveu el sistema europeu de comptes (SEC).


7.  Compliment de la regla de la despesa.

La regla de la despesa implica que cap administració pública pot gastar, en relació al que va gastar l'any anterior, més del que el Govern d'Espanya estableixi per llei a partir del PIB del país. És una manera de controlar el possible creixement de la despesa en un context de crisi econòmica. En el cas concret de 2016, el Govern va establir que no es podia gastar més enllà de l'1,8% més que a l'any 2015.

Com es pot veure al quadre, la despesa del 2015 va ser de 34,7M€ (en rosa més fluix, concepte 6), que incrementat en l'1,8% situava un límit de despesa de 35,3M€ (en grix, concepte 9). Un cop tancat l'any, la despesa computable per al càlcul d'aquest paràmetre ha estat de 34,5M€, és a dir, 822.078,04€ per sota del sostre màxim establert pel Govern de l'Estat. Complim també, per tant, pel que fa a la regla de la despesa.


Acabo així una explicació que sóc conscient que és llarga, però que és completa i espero que entenedora. Qui vulgui comparar les dades de tancament del 2016 amb la d'anys anteriors:

dissabte, 4 de març de 2017

Fet als barris (2/8): al març, el barri del Mas Lluí.



Francesc Andreu, Núria Martínez i Andreu Trias són, aquest mes, els protagonistes del segon dels documentals del Fet a Sant Feliu dedicats als barris de la nostra ciutat. Recordem que el primer va ser el dedicat al barri de la Salut. Mas Lluí és un barri creat en democràcia, amb planejament aprovat pels ajuntaments d'Iniciativa dels anys 90. Contrasta amb la Salut, un barri creat en dictadura, sense planejament ni serveis. Dues realitats que conviuen a la nostra ciutat, dos dels santfelius que hi ha a Sant Feliu.

Un recorregut interessant sobre el passat recent, el present i el futur immediat del barri, amb una pregunta comuna a tots els reportatges: com t'imagines el Mas Lluí (o el barri que sigui) d'aquí a deu anys? Tres perspectives interessants; la d'un comerciant que planteja una realitat comercial que no acaba d'arrencar, la d'una ciutadana que ha vingut de fora i explica per què li agrada viure al seu nou barri i la d'un santfeliuenc que s'ha desplaçat al Mas Lluí i espera que hi hagi més consciència i esperit de barri.

M'agraden aquests reportatges del Fet a Sant Feliu!!!

dimecres, 1 de març de 2017

Acords i votacions del ple de febrer de 2017.


Ahir va tenir lloc el ple de febrer. Un ple molt llarg (quatre hores i quart) i amb punts realment sorprenents. Els punts més importants van ser els que he remarcat en groc: el resultat econòmic de 2016 (punt 5), la modificació de crèdits que ha de permetre garantir les inversions d'aquest estiu (punt 6), un nou model de contractació i compres dels serveis municipals (punt 11) i el vist-i-plau al projecte de remodelació de la plaça Francesc Macià. També vam estar molt de temps parlant de dues mocions vinculades al procés (punts 22 i 23).

Mentre no faig un article complet per donar compte de la gestió econòmica de l'Ajuntament durant l'any passat (punt 5), en resumeixo una xifra: romanent de tresoreria de 1,8 milions d'euros, que es pot destinar a finançar obres a la ciutat. El debat sobre aquestes i altres xifres es va apuntar ahir, però es farà a fons quan es parli conjuntament de la liquidació de 2016 i dels anys anteriors (és a dir, el compte general, com vaig explicar aquí, ara fa nou mesos). El punt 6 justament tenia com a finalitat reajustar partides pressupostàries i destinar poc més d'un milió d'euros a dues obres que, sí o sí, s'han de fer aquest estiu: millores a l'Escola Salvador Espriu (per un import previst de 675.000€) i les obres d'estiu que es van votar al novembre (per un import de 400.000€). Tot i que el regidor d'Hisenda, Josep Maria Rañé, ho va explicar molt bé, sobta el vot contrari de l'antiga Convergència, sabedors com eren de la destinació dels imports de les obres. L'any passat no veien bé les obres de l'Escola Gaudí, i aquest tampoc no veuen bé les de l'Escola Salvador Espriu: difícil d'entendre. També és difícil d'entendre el vot contrari de Ciutadans i de Veïns al nou model de gestió dels contractes, les compres i el patrimoni municipal, per adequar-lo plenament a dos criteris fonamentals per als nostres temps: l'administració electrònica i la transparència pública. Si no es fa com ells diuen, està malament i voten en contra: també difícil d'entendre. Però el récord indiscutible de la categoria "difícil d'entendre" va ser l'explicació rocambolesca que el regidor de Veïns, Jordi Sospedra, va fer servir per explicar, en el punt 16, que no veien bé que, en el moment actual, l'Ajuntament donés subvenció al Santfeliuenc FC perquè no fa una funció social, sinó simplement lúdica, i perquè ja és hora que les entitats no fonamentals (???) visquin sense les muletes (???) de l'Ajuntament. Que un regidor ignori la història d'un club de més de 110 anys de servei a la ciutat i que ignori la tasca de formació personal i de cohesió social que fa l'esport de base, amb centenars de nois i noies fent esport a les instal·lacions del SantFe i a altres instal·lacions esportives de Sant Feliu em sembla de traca i mocador.

El punt possiblement més destacat del ple d'ahir va ser el debat sobre el projecte de la plaça Francesc Macià. Dues coses especialment destacables. La primera, en molt positiu: el bon resultat d'un procés de diàleg amb el veïnat de la plaça, la comunitat de propietaris del pàrquing i l'Associació de Veïns Roses de Llobregat, compromès en el ple de març de l'any passat i que ahir va culminar. El projecte té l'acord majoritari del consistori, amb 19 vots a favor i 2 en contra. La segona cosa a destacar, l'argumentació utilitzada pel portaveu de Ciutadans, Raúl Alba, per votar negativament a un projecte que té l'acord escrit i signat de totes les comunitats de veïns i de propietaris de la plaça. Afirmant que no li agraden alguns colors, la forma d'alguns bancs o el sistema de desguàs, denunciant que hi ha hagut "pressions intolerables" als veïns (???) i posant en qüestió la professionalitat dels treballadors municipals, el senyor Alba va oferir la millor imatge d'ell mateix: un estil d'oposició que vol ser insistent i que té molt poc de consistent.

Per acabar, vam entrar en l'apartat de les mocions (punts 20 a 27). Vam estar molt de temps, com estava previst, amb les dues mocions "del procés". La primera, presentada conjuntament per nosaltres, ERc i PDCat, d'adhesió al Manifest del Pacte Nacional pel Referèndum, que ja vaig valorar i transcriure aquí. La segona, presentada pel PSC, proposant un nou pacte constitucional que partís del reconeixement de Catalunya com a nació i un nou model de finançament i competencial, amb una perspectiva federal. La primera es va aprovar i la segona es va rebutjar. He de dir que m'hauria agradat que s'aprovessin les dues, òbviament amb suports diferents, però el resultat va ser el que es veu a la imatge. En tot cas, un debat llarg i reiteratiu, amb discursos orientats cadascun als seus propis convençuts, a les respectives parròquies: més o menys com a tot arreu. Bé, són els temps que ens toca viure. Ara estic preparant un article per aquest blog amb la meva pròpia perspectiva, estrictament personal, com sempre: "Votar SÍ al referèndum, per poder votar NO a la independència". Vejam quan tinc temps per posar-m'hi.