dimarts, 29 de novembre de 2016

Sant Feliu és una ciutat equilibrada, però té barreres interiors.

Foto de Marc Rius a la galeria de fotos del Fet a Sant Feliu.

Dimarts passat, 22 de novembre, hi va haver una taula rodona més que interessant a l'Ateneu de Sant Feliu. El títol era suggerent: "Sant Feliu de Llobretat: una ciutat invisible?". El títol venia d'un article molt interessant del periodista Marc Andreu a la revista digital Crític. Jo mateix em vaig fer ressò d'aquest article en el meu blog, en aquest escrit: "Sentir com a propis els diversos santfelius de Sant Feliu", amb dues imatges de Can Maginàs i del carrer de Baix.

La taula era de luxe: qui parla a la foto era el mateix Marc Andreu, l'autor de l'article i del llibre. Al seu costat, l'Àngel Merino, l'ideòleg, per dir-ho així, de la cohesió social a la nostra ciutat i d'un currículum polític impressionant, actualment responsable de la USLA. A l'altre costat, en Sergi Picazo, una de les tres ànimes de Crític, un gran periodista d'investigació i que viu a Sant Feliu. Al seu costat, la Montse Santolino, periodista i veïna del barri de la Florida, de l'Hospitalet. Per completar aquests tertulians (en el bo i millor sentit de la paraula) de luxe, en Jordi Ferrer, creador, president de la cooperativa i cara més visible del Fet a Sant Feliu.

Justament el Fet a Sant Feliu ha publicat una bona crònica de la taula rodona. El tema era realment interessant i estratègic: la visibilitat o invisibilitat de la nostra ciutat i, més enllà, la visibilitat o invisibilitat dels diferents grups socials que configuren la nostra ciutadania. Ens hi juguem molt el Sant Feliu del mig i llarg termini: s'estan covant problemes socials que ara no sabem percebre? El Sant Feliu de què parlem als mitjans, a les institucions, recull tots els santfelius que realment existeixen?

Tot i això, tot i la qualitat dels ponents, tot i la importància del tema, tot i l'esforç de difusió de la taula rodona (que sí, que es pot millorar, però que va ser important i bona), vam ser quatre gats. Molt poca gent per l'esforç de convocatòria, la rellevància i qualitat dels ponents i per la importància del tema. Fa pensar, i no per desbordar optimisme, precisament.

No faig un resum, perquè ja l'ha fet i millor el Fet a Sant Feliu. Però sí que vull reflectir al meu blog dues consideracions personals, l'una a conseqüència de l'altra.

La primera consideració la va expressar molt bé en Funti en la seva intervenció, i la subscric plenament: "Sant Feliu és una ciutat equilibrada, una ciutat cohesionada, però que té importants fronteres o barreres interiors". Hi coincideixo tant, que he fet servir la seva frase per encapçalar el meu escrit.

La segona consideració intenta identificar aquestes barreres, i és el que vaig expressar en el col·loqui posterior, insinuant que hi hauria d'haver una segona taula rodona per pensar-hi de manera més explícita i profunda. I en vaig esmentar, en una intervenció molt sobre la marxa, quatre: dos de caràcter general i dos específics de Sant Feliu.

1. Una barrera social creixent, que té el seu reflex en la consolidació volguda d'una doble xarxa (concertada i pública), en què la pública s'aprima a favor de la privada o concertada (i vaig posar com exemple el tancament de línies de P3 a Catalunya en aquest curs o les retallades en la sanitat pública) i dificulta l'accés a serveis públics de qualitat al conjunt de la societat, especialment les rendes mitjanes o baixes, que ni poden ni volen pensar en alternatives privades als serveis públics més bàsics.
2. Una bretxa generacional, en què molt gent gran se sent desorientada o invisible, en un món de canvis tecnològics i socials molt ràpids i que sovint no reconeixen com a seu. I vaig posar com exemple les dificultats amb què es troben quan les entitats bancàries els diuen que no els atenen a finestreta i que tot ho han de fer en els caixers.
3. La nostra ciutat té encara barreres identitàries que es reflecteixen clarament en els resultats electorals. Amb l'única excepció d'ICV-EUiA que té resultats homogenis a tota la ciutat, hi ha barris que voten clarament en clau CDC+ERC+CUP i altres que voten clarament en clau PP+C's+PSC, atenent a llengua i origen familiar.
4. L'absència clamorosa de la immigració més recent. A Sant Feliu tenim un 11% de població de nacionalitat estrangera, però no tenim un 11% d'aquests conciutadans nostres en la nostra vida pública, en les nostres activitats socials, en els nostres equipaments, en els nostres mitjans. Vaig posar un exemple de les darreres eleccions municipals, amb 8 candidatures i 168 candidats i candidates: n'hi havia 16-18 de nacionalitat no estrangera? Fora d'ICV-EUiA novament, que sempre cerquem llistes molt representatives, ningú més portava conciutadans nostres d'origen no espanyol dins les seves llistes.

Per imaginar i fer possible el Sant Feliu que volem en el futur, cal que hi pensem en el present. I no deixa de deixar-me un mal regust de boca que, tenint una excel·lent oportunitat per fer-ho, sembla que tan pocs tinguem interès per fer-ho...

dimecres, 23 de novembre de 2016

Pla de rescat social: garantir simplement els drets humans a tothom.


Aquest dissabte, al Centre Cívic les Tovalloles, tothom està convidat a participar en una jornada per conèixer què estem fent per acompanyar els ciutadans i les ciutadanes en situació econòmica, social o laboral més precària i per debatre sobre com podem millorar aquesta atenció imprescindible. A aquesta voluntat de no deixar caure cap persona o cap família en l'abisme de l'exclusió n'hi diem "pla de rescat social". Moltes entitats i persones de Sant Feliu treballen de manera conjunta i coordinada, també l'Ajuntament, però aquest treball cal que sigui conegut, valorat, analitzat i millorat.

Tenim un punt de partida: el document que va aprovar el ple en el darrer ple d'octubre. I un calendari i mètode de treball: participació per mitjà d'internet i en diferents trobades fins al mes de febrer, inicialment. Si cal prolongar el termini, es prolongarà, perquè cal escoltar totes les veus, tenir present totes les circumstàncies, optimitzar tots els recursos. La idea és aprovar definitivament el pla de rescat social durant la propera primavera. Hi ha centenars de persones a la nostra ciutat que necessiten que no mirem a un altre costat i que, quan estiren la mà esperant que hi hagi algú que l'agafi, no trobin el silenci per resposta.

Vine a les Tovalloles aquest dissabte, i informa't sobre el Pla de Rescat Social durant els propers mesos, per tal de poder implicar-te en la seva millora i contribuir a fer possible que Sant Feliu sigui, realment i sense excepcions, una ciutat per a tothom, on ningú s'hi senti a banda.

Podeu consultar aquí un resum del document inicial del Pla de Rescat. I aquí, si ho preferiu, podeu consultar el document complet.

divendres, 18 de novembre de 2016

18 i 19 de novembre: Jornades ecosocialistes d'ICV.


Avui i demà seré a les nostres jornades "Ecosocialisme o barbàrie", parafrasejant a la famosa frase de la brillant comunista alemanya Rosa Luxembourg.

Dec ser de la vella escola, però encara continuo pensant que la formació política, la construcció raonada i col·lectiva de pensament i d'acció, són tan imprescindibles avui com ho han estat  sempre.

Per això avui i demà seré a unes jornades amb un programa absolutament rellevant i vigent per a la transformació econòmica i social que defensem, com sempre, per a la millora de les condicions de vida de la classe treballadora d'avui (bandera roja) i de les moltes generacions que ens hauran de seguir (bandera verda) des d'una perspectiva permanent d'igualtat (bandera lila).

No sortirem gaire a TV3... però us convido a seguir els debats i les conclusions de les jornades!

I quan acabin, dissabte a la tarda, mani:

dijous, 17 de novembre de 2016

Entre 9+9 possibilitats, vota les teves 3+3 prioritats. Fins al 30 de novembre!

No, el títol no és un joc de paraules. Fa referència a una decisió que està en les mans dels santfeliuencs i les santfeliuenques que hi participin, en les teves mans: quines obres es faran a l'estiu de l'any que ve? Les obres d'estiu de 2016 ja es van decidir amb votació ciutadana. Aquestes fotos il·lustren justament l'obra més votada i que encara està en obres, a punt d'acabar: la rampa que fa accessible per a tothom el pas entre el carrer Joaquim Monmany i l'ambulatori de la Rambla.




A risc de semblar reiteratiu, el cert és que no sempre es té consciència de la possibilitat i de la importància de decidir en la millora de la nostra ciutat. Per això em permeto insistir en aquest tema, que ja està perfectament explicat en el web de l'Ajuntament, però que crec que no està de més recordar.

En primer lloc, hi ha 9 propostes que se centren en la seguretat i l'accessibilitat de cruïlles. D'aquestes nou propostes, cada persona en pot votar fins a un màxim de 3. En segon lloc, hi ha 9 propostes que plantegen altres millores dels nostres carrers, places i conjunt d'espais públics. D'aquestes nou propostes, també se'n poden votar fins a un màxim de 3. D'aquí ve el títol d'aquest escrit: de 9+9 propostes, cada persona pot votar les seves 3+3 prioritats. 

Totes les propostes van ser plantejades per la ciutadania durant el mes de setembre, i totes les prioritats seran decidides per la ciutadania durant el mes de novembre. Quines són aquestes propostes? Em permeto recordar-les i comentar-les una a una.

9 propostes per millorar la seguretat i l'accessibilitat de cruïlles i voreres.
Aquí es pot veure una foto de cada punt i un breu text explicatiu de cadascun dels 9 punts.

A01. Millores en l'accessibilitat de diferents cruïlles de la ciutat.
És un conjunt de 7 petites actuacions orientades a adaptar voreres que encara són una barrera per a cadires de roda o persones amb mobilitat reduïda (cas de la cruïlla entre els carrers Joaquim Monmany i Santa Creu), a resoldre passos de zebra excessivament llargs i/o amb defectes importants en l'inici de les rampes als passos adaptats (cas de la cruïlla de Josep Ricart amb Santiago Russinyol i de la cruïlles de Laureà Miró amb Josep M. de Molina i amb la Rambla), o algun problema de seguretat per radi de gir en cotxe, com és el cas de la cruïlla dels carrers Hospitalet i Coll i Alentorn. L'objectiu, com ja he dit repetidament, és fer accessibles totes les cruïlles de Sant Feliu abans que acabi l'any 2018.

A02. Redefinició de la cruïlla del c/ Josep Ricart amb el c/ Daoíz i Velarde.
Aquesta cruïlla és molt llarga i haver de travesserla genera molta inseguretat a les persones amb mobilitat reduïda o una volta certament important, com vaig explicar en aquest article del meu blog. Hi ha diversos punts de contacte entre la calçada i les rampes de la vorera que ho fan una mica més complicat per a les cadires de rodes o els cotxets.

A03. Actuacions vàries de millora al c/ Joan Maragall (cantonada amb c/ Torras i Bages).
Aquesta cruïlla està adaptada, ja que té rampes en tots els seus punts. Però, venint de la plaça de la Vila, hi ha algun punt amb dificultat de visibilitat, tant per al vianant que travessa com per al conductor/a que hi circula. És, per tant, un tema de seguretat, no d'accessibilitat. D'altra banda, el tram final del carrer Joan Maragall fins a la carretera té unes voreres molt estretes a banda i banda, que fa difícil la circulació de les cadires de rodes. Aquest tram de carrer és un dels que necessitaria una revisió a fons en el moment que parlem d'un nou pla director del centre en aquest àmbit tan central de la nostra ciutat.

A04. Reparació de la vorera i millora de l'arbrat del c/ Ramón y Cajal, entre els c/ Jaume Ribas i El Pla.
Es tracta de la vorera del costat de la plaça del Consell dels Infants, ja que la vorera de davant, la de la piscina de l'Escorxador, s'ha arreglat al llarg d'aquest 2016. És una vorera molt malmesa per les arrels dels arbres. La proposta és justament canviar aquests arbres i reposar tot el paviment de la vorera en aquest tram, de manera que tingui una qualitat equivalent a la de l'altra banda.

A05. Reparació de la vorera i millora de l'arbrat del c/ Mataró.
En aquest tram es planteja el mateix que en el punt anterior. És una vorera molt llarga i molt malmesa per les arrels dels arbres. La proposta és el canvi de l'arbrat per una altra espècie que tingui en compte la configuració del carrer i la reparació de tota la vorera d'aquest carrer en la banda que hi ha davant de l'estadi i del pavelló Andrej Xepkin.

A06. Millores en la seguretat de la riera de la Salut entre els c/ Teixidores i Clementina Arderiu.
Aquesta proposta fa referència a un punt de Sant Feliu que, tot i que no està directament en la trama urbana, és usat per molts cotxes i per molts vianants de la nostra ciutat quan es mouen entre els barris del Mas Lluí, de la Salut, de Can Calders i de les Grases. Es tracta del tram pavimentat que va des de l'embocadura de la riera de la Salut (carrer Teixidores) fins al carrer Clementina Arderiu, que comunica la riera amb el barri del Mas Lluí. Hi ha un risc de seguretat perquè no hi ha vorera o pas senyalitzat d'ús exclusiu per als vianants. Fa dos anys, a proposta d'un ciutadà en les entrevistes mensuals per internet, es va resoldre un tema d'enllumenat en aquest tram, però també caldria revisar-lo.

A07. Millora de dues cruïlles del c/ Comte Vilardaga (amb els c/ Matilde Bertrand i Margarida Xirgu/Frederica Montseny).
Es tracta de dues cruïlles que generen també inseguretat per a les persones amb mobilitat reduïda, ja sigui per la distància entre les dues voreres (cas de Matilde Bertrand) com pel final no prou ben resolt del passeig central a Comte Vilardaga. Es tractaria de replantejar les dues cruïlles i de fer-les millor per al trànsit de persones i bicicletes.

A08. Actuacions de millora en voreres i calçada del c/ Roses.
Es tracta de diverses petites actuacions, la més important de les quals és l'ampliació de la vorera que recorre tot el parc Europa i que no compleix l'amplada que considerem necessària per a la circulació sense cap problema de les cadires de rodes i els cotxets amb canalla.

A09. Noves voreres al c/ Josep Maria de Molina, entre els c/ Laureà Miró i Falguera.
Es tracta de les dues voreres del popularment conegut com a "carrer dels arbres" o "el carrer del mercat". La proposta de les persones que l'han plantejat és la millora de voreres i de l'arbrat.


9 propostes per millorar altres espais públics de Sant Feliu.
Aquí es pot veure una foto de cada punt i un breu text explicatiu de cadascun dels 9 punts.

B01. Implantar nous carrils bici troncals per la ciutat.
La proposta plantejada és, bàsicament, la connexió dels dos espais naturals més importants de la nostra ciutat (Collserola i el Parc Agrari) mitjançant un carril bici continu a través de la Riera de la Salut en tot el seu recorregut.

B02. Millores a diferents espais infantils de lleure ubicats al c/ Mas Lluí, entre la pl. Ferrer i Guàrdia i el c/ Carles Buïgas.
En la zona delimitada pels carrers Joaquim Monmany i Carles Buigas en sentit horitzontal, i els carrers Comte Vilardaga i Mas Lluí, en sentit vertical, hi ha quatre espais públics, molt utilitzats per l'alumnat de les escoles Monmany i Pau Vila i per tot el veïnat de la zona, del qual formo part. Una és la plaça Ferrer i Guàrdia, just davant del Monmany. Tres estan entre els edificis paral·lels que tenen entrada per Comte Vilardaga i Mas Lluí. La proposta és millorar i reordenar aquests espais, distribuint-hi diversos elements de joc infantil adequats a diferents franges d'edat.

B03. Millores diverses al Parc d'Europa.
Les persones que ho han plantejat proposen la millora o subtitució de l'enllumenat del passeig interior del parc, paral·lel al carrer Roses per la part més alta i la millora o substitució dels jocs infantils.

B04. Asfaltat del c/ Constitució (costat riu) entre la riera de la Salut i la pl. Estació.
Aquesta és una petició que, sempre que travesso el pas a nivell, algú em planteja. Com tothom sap, ja és l'únic tram pavimentat amb llambordes que queda a la nostra ciutat. Passa per davant de l'escola dels Padres i del parc Nadal, per la qual cosa no planteja grans molèsties de sorolls, però el cert és que, més enllà del romanticisme, molts conductors/es el voldrien veure asfaltat.

B05. Millores i pavimentació de l'aparcament del c/ Tallers, al costat del cementiri.
Crec que la fitxa explicativa de la proposta parla per ella mateixa: 1. Nova pavimentació compacta per evitar sorra i fang. 2. Millores en la distribució dels vehicles 3. Millores en l'accessibilitat dels vianants fins a les places d'aparcament. 4. Millores en l'accés de vehicles.

B06. Pavimentació de la zona d'aparcament de terra situada sobre el camp de futbol de Les Grases.
Com l'anterior, aquesta proposta planteja també la pavimentació d'un aparcament molt utilitzat per molta gent. Es tracta de l'aparcament entre els barris de la Salut i les Grases, amb una part ja asfaltada i una part, més gran, que és de terra. La proposta és asfaltar aquesta part, que va més enllà de l'escola bressol Fàbregas i transcorre per la part superior de l'estadi d'atletisme.

B07. Millores a diversos pipicans: rbla. Marquesa de Castellbell, Parc del Llobregat i Parc d'Europa.
Les propostes de millora de pipicans són comunes en tots tres espais: millores de tancaments, instal·lació de bancs, arbrat que faci ombra o fonts, millora de la superfície, etc.

B08. Asfaltat dels c/ Girona i Marquès de Monistrol.
Tots dos carrers, al barri Roses Castellbell, tenen trams força deteriorats de paviment. No tant com altres carrers del barri que s'han asfaltat altres estius (com Carles Buigas o Comte Vilardaga), però que necessiten un bon tractament o reposició d'asfaltat. Cal tenir en compte que, a més, el carrer Marquès de Monistrol hauria de tenir un projecte més ampli de remodelació, tant per la disposició del seu clavegueram com pel fet que, essent molt ample, no té arbrat viari.

B09. Creació d'un nou espai per practicar esport, amb mobiliari urbà i zona de pícnic, a la pineda de La Salut.
Entre el Roserar Dot Camprubí i el Parc Esportiu de les Grases, hi ha un ampli espai buit. Tocant a la carretera de la Sànson, hi ha l'escola bressol Fàbregas. Tocant a l'estadi, hi ha l'aparcament de terra a què feia referència en el punt B06 anterior. Però per damunt de l'aparcament i darrera l'escola bressol hi ha un descampat, en què fa anys l'Associació de Veïns de la Salut va fer una actuació provisional de neteja i col·locació d'alguns bancs i alguns pins, conegut popularment com "la pineda de la Salut". La proposta planteja endreçar i millorar tot aquest espai, amb la instal·lació de més mobiliari urbà, d'enllumenat, d'una font i d'itineraris o material esportiu que creï un espai apte per a l'esport i per a la trobada de la gent més jove del barri i de la ciutat, similar a la que crearem al Mas Lluí.

Sóc conscient que les 18 propostes són necessàries. Però també sé que només tenim 400.000€ per invertir-hi. Per tant, podrem fer entre 4 i 6 de les propostes que va plantejar la ciutadania durant el mes de setembre. Quines? Ho podríem fer decidint simplement els deu regidors o regidores del govern, però volem que la prioritat sigui establerta per la pròpia ciutadania.

Per això, et demano que facis saber les teves prioritats, que votis. Tens de temps fins al 30 de novembre, i el mateix dia 1 de desembre es publicaran les prioritats decidides per tu, per tothom.

Participa! Vota!

dimecres, 16 de novembre de 2016

"Trump: ¡se veía venir!". José Ignacio Gómez Faus, La Vanguardia, 14/11/2016.

Llegeixo sovint a José Ignacio Gómez Faus. És un capellà jesuïta, nascut a València l'any 1933, que escriu sovint en diversos mitjans, des del blog Cristianisme i Justícia (un dels meus "blogs de capçalera") fins a La Vanguardia. Justament, copio aquí un article publicat en aquest diari el 14/11/16, amb motiu de la victòria inesperada de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, però que va molt més enllà d'aquesta victòria. Una reflexió que comparteixo, i que per això comparteixo.

Foto extreta d'aquesta entrevista a Religión Digital.



"Se veía venir. Y de no haber sido por el voto de muchas mujeres y de muchos latinos, la victoria de Donald Trump habría sido aún mayor. ¿Cómo no lo vimos?

Sospecho que porque no queríamos ­verlo. Hace años se hablaba ya de “el fascismo que viene” (véase La Vanguardia, 11/VIII/2003, pág. 14). La reciente aparición por todo el mundo de extremas derechas racistas y sociales (no olvidemos que el nazismo también se llamó nacionalsocialismo) tampoco nos abrió los ojos. Y así ha llegado la sorpresa de encontrarnos con el Lobo en la cama de Caperucita.

Sin poder predecir qué va a pasar, cabe al menos analizar las causas de lo que ha pasado. Destacaré dos.

1) La mentira de la derecha. La victoria de Trump desvela que capitalismo y democracia se contradicen: sin democracia económica no puede haber democracia política, por más que durante decenios nos hayamos querido engañar, aprovechando que la amenaza de la URSS obligaba al lobo a disfrazarse de abuelita. Pero la realidad es que el capitalismo es intrín-
secamente individualista mientras que la democracia es esencialmente comunitaria. La realidad es que el “yes we can” de Obama ha acabado pareciéndose mucho más a un “no we can’t”. Porque el verdadero poder no lo tienen las entidades políticas, sino instancias económicas que sus-
tituyen la democracia por la plutocracia.

Dos factores han ido poniendo de relieve esta verdad. Primero la globalización. Según el Nobel de Economía R.M. Solow, la globalización “es una maravillosa excusa para muchas cosas”. Y hemos acabado viendo que el derecho a moverse libremente no lo tienen las personas, sino los activos financieros. Que con Wall Street, o la City, conviven el canal de la Mancha, Lesbos, Idomeni o un Mediterráneo lleno de cadáveres. Y que la supuesta “aldea global” era sólo para los billetes, mientras se convertía en una intemperie global para muchas personas.

Ello desveló un segundo factor: en el capitalismo, los derechos del hombre han acabado convirtiéndose en derechos del dinero. Habrá miles de millones para rescatar un banco que se cae, pero apenas hay un euro para sostener a personas que se hunden (o a las que estamos hundiendo nosotros mismos). “Las cien personas más ricas de España acumulan una fortuna equivalente al 18% del PIB”, y a Rajoy se le llenará la boca de “igualdad”… pero sólo cuando hable de Catalunya. Las reivin­dicaciones sociales son desautorizadas olímpicamente como “populismos”, sin que acabemos de saber qué significa esa palabra. Nos hemos engañado diciendo que las cosas eran lo que debían ser y no lo que realmente estaban siendo: aseguramos que “hemos superado la crisis”, dejando por si acaso un hipócrita “aún queda mucho por hacer”, que nunca precisa qué es eso que está por hacer, porque en realidad se trata de apretar más el cinturón de los pobres.

Al final cosechamos lo que veníamos sembrando hacía tiempo.

Y hoy se reivindica aquella verdad pi­soteada, cuando Donald Trump saca consecuencias que nos asustan, no de nuestras palabras, sino de nuestras conductas.

2) La prostitución de la izquierda. Las izquierdas acabaron tragándose esa mentira y pactando con un sistema que habla de “prosperidad” cuando se trata de los ricos y de “austeridad” cuando se dirige a los pobres, y que va desmontando el Estado de bienestar, “sin prisas pero sin pausas”. Se concentraron en lo que antaño llamé “izquierda de cintura para abajo”, con lo que acabaron dando a las derechas un taparrabos moral con que cubrir su vergüenza: caso, por ejemplo, del “derecho al aborto”, y quede claro que hablo de derecho, no de despenalización). Se travistieron en izquierda burguesa, en vez de izquierda social: lo que otra vez llamé izquierda-Voltaire en lugar de izquierda-Marx. O se entretuvieron en colar el mosquito del lenguaje y tragarse el camello de la justicia, olvidando las viejas palabras de Jesús: “Esto habría que hacer, aunque sin olvidar lo otro”. Desconocieron la exigencia de una civilización de la sobriedad compartida como única salida posible para nuestro mundo. Y han pagado también el precio de su autoengaño: hoy se encuentran en profunda crisis, incapaces de aparecer como alternativa, fallando en sus análisis sociales y peleándose entre ellas como verdaderas verduleras de mercado.

PD.: Una última observación: ha causado sorpresa en las elecciones norteamericanas el aparatoso error de las encuestas (¡que no era el primer caso!). Soy personalmente enemigo de esas encuestas porque me da la sensación de que, a una buena parte del público, no le informan sino que le condicionan el futuro. Quizá por eso, en lugar de argumentar que “por causa de la crisis les ha faltado dinero para hacerlas mejor”, habría que preguntar si no será que los ciudadanos han decidido sistemáticamente mentir en las encuestas. No estoy seguro de esta hipótesis, pero creo que valdría la pena considerarla seriamente.

En cualquier caso la pregunta que nos escupe Trump a la cara es esta: ¿acabaremos siendo honestos con la realidad o preferimos seguir engañándonos?"

dilluns, 14 de novembre de 2016

Més enllà d'obres d'estiu i millores puntuals, cal revisar la mobilitat i l'aparcament al centre.

Fins al 30 de novembre, com ja deus saber, es poden votar les obres d'estiu de l'any 2017. Però hi ha àmbits i projectes de ciutat que han d'anar més enllà de millores puntuals. Avui en vull parlar d'una. Aquesta imatge en delimita l'espai: una mena de triangle rectangle de línies corbes en què, a l'esquerra de la foto hi veiem el passeig Nadal i el carrer Joan Batllori, que uneixen l'estació amb la carretera, a la part superior hi veiem el carrer Jacint Verdaguer entre la mateixa estació i també la carretera, i la hipotenusa, el costat llarg, és el tram de Laurèa Miró que va des del pont de la via del tren fins a Joan Batllori, és a dir, per entendre'ns, al Casino.

En aquest espai central de la nostra ciutat, ja hi va haver, en els anys noranta, una primeres passes en el camí que vull plantejar: la peatonalització de la plaça de la Vila, d'un tram del carrer Pi i Margall i del carrer Joan Maragall. Després, s'han fet millores de manteniment o de supressió de barreres arquitectòniques, però no s'ha fet una reflexió a fons de la seva configuració de conjunt i de futur atenent a dos paràmetres que sempre exposo i que considero bàsics: el centre de ciutat com un espai clau de foment del comerç i la cultura, i una concepciø de l'espai půblic que prioritzi aquestes activitats i, per tant, repensi i reordeni la circulació i l'aparcament.

Estic convençut que cal pensar, en aquest punt tan neuràlgic de Sant Feliu, un nou àmbit de Pla director del Centre, com la que va dirigir la reforma, ja acabada, del conegut com a Eixample de Sant Feliu. Un nou pla director que ja he suggerit en algun altre escrit, com quan parlava de la necessitat d'una concepció radicalment diferent d'un carrer tan transitat com el carrer del Torrent, oficialment conegut com Torras i Bages, que té unes voreres inadmissibles en el plantejament que acabo de fer. Un nou pla que haurà de completar la millora en aquest àmbit que comportarà l'ampliació de la plaça Lluís Companys.

Un nou Pla director del centre que, des d'Iniciativa i Esquerra Unida plantejarem debatre i acordar en aquest mandat, per tal de fer-lo part central del pla d'inversions del proper. Unes inversions que caldria fer en les fases que de manera compartida abordem i que, al meu parer, podria anar més o menys per aquí:
  • com a requisit i fase prèvia, l'asfaltat, senyalització i millora d'accessos de l'aparcament de l'antic camp de futbol de la Rambla,que està just a tocar d’aquest àmbit..
  • pensar quins carrers han de ser peatonals (amb plataforma única i sense circulació ni aparcament). Per a mi, amb claredat, Vidal i Ribas complet i el tram de Pi i Margall que arriba fins al Coro.
  • pensar quins carrers han de continuar tenint circulació de cotxes, però no aparcament. Per a mi, amb claredat, el carrer Sant Llorenç i el carrer Torras i Bages, incloent el darrer tram de Joan Maragall. També, encara que no estigui dins l'àmbit de què parlo, el carrer de Dalt, en el tram entre el Cinebaix, per entendre'ns, i el Parc Nadal. L'espai que avui ocupa l'aparcament s'ha de repartir en eixamplar voreres, posar-hi arbrat i convertir-les en passejos amables i més aptes per al comerç que no en simples carrers de pas.
  • pensar quins carrers han de continuar com ara, amb circulació i aparcament. Per a mi, els passejos Nadal i Bertrand i el carrer Pi i Margall des del Coro fins al carrer Jacint Verdaguer, és a dir, fins a la via.
Crec que la configuració de la ciutat de futur que volem s'ha de fer amb moltes veus, molta informació i amb el temps suficient. Crec que, a punt d'arribar a la meitat d'aquest mandat 2015-19, ja hem de començar a pensar en els objectius i reptes principals que ens volem plantejar com a ciutat per als mandats que vénen, que no n'hi ha prou amb una visió curt-terminista, sinó que cal mirar més enllà, amb una màxima que jo tinc sempre present: "vista llarga, passa curta". Crec que ja tenim l'instrument per iniciar (que no per acabar) el debat: el Consell Assessor d'Urbanisme, on estan representats tots els grups municipals, les associacions de veïns i tècnics de l'Ajuntament i independents que coneixen bé la ciutat i els condicionants i les conseqüències de cada decisió que es prengui. Així que... ens hi posem?

dimarts, 8 de novembre de 2016

Ella diu: "corre", i ell respon: "no puc". Hem d'evitar-ho!

Imatge extreta del blog de Guillermo el Travieso.

Era aquest agost i era a la cruïlla de Sant Jaume amb Daoiz y Velarde i amb Josep Ricart. I podrien haver estat ells. Els vaig veure lents i patint, ella agafada a ell, ell agafat al seu bastó, lents els dos, molt lents, amb cara d'estar patint. Ella li podia haver dit: "corre", i ell  li hauria pogut respondre: "no puc". Ben agafats, l'un al costat de l'altre, ben junts, travessant el camí infinit cap a la vorera de davant, fent junts el camí del seu dia a dia, de cada dia. Em van arribar el cor tant la seva força com la seva feblesa. La força del tenir-se mútuament segurament durant anys i anys, la feblesa de saber-se insegurs i fràgils tan a poc a poc en aquella cruïlla on passen cotxes per tots els costats. La seva força és per admirar-la i envejar-la, la seva feblesa, si més no en aquella cruïlla, és per evitar-la.

Poc després, un veí de la mateixa cantonada em va dir si tenia cinc minuts per parlar. Allà, a peu dret, em va dir que aquella era la cruïlla amb més distància entre les dues voreres de tot Sant Feliu. Em va dir també que havia presentat aquesta proposta a les votacions de les obres d'estiu i que no havia sortit, però que la tornaria a presentar. El civisme d'un veí i la força i la feblesa d'uns vellets, a un Sant Feliu només mig desert, en una tarda d'agost,

I ara ens trobem a primers de novembre, el mes en què es posen a votació les obres d'estiu de l'any que ve. Al setembre, 6 persones van presentar aquestes propostes. Dues les conec: aquest veí, i jo mateix. Aquest és el punt de què llavors parlàvem, de què ara escric:

És un punt que no té barreres arquitectòniques, que es pot transitar bé amb cadira de rodes o amb cotxet. És una cruïlla accessible, però insegura. L'accessibilitat i la seguretat de totes les cruïlles de Sant Feliu són un objectiu que reiteradament he dit que és prioritari, i que, per acord de govern entre ICV-EUiA i el PSC, s'ha de fer realitat a tota la ciutat entre els estius de 2017 i de 2018.

Amb les aportacions de ciutadans com el senyor amb qui parlava a l'agost, conjuntament amb les inspeccions dels serveis municipals i les dades d'accidentalitat de la policia local, detectem els punts i les cruïlles de Sant Feliu en què hem de resoldre problemes d'accessibilitat o de seguretat. Totes de cop no les podem resoldre, cal tenir un ordre de prioritats. I volem establir aquest ordre de prioritats amb els vots dels homes i dones que viuen a Sant Feliu, que tinguin més de 16 anys i que vulguin dir la seva en relació al que consideren prioritari per a la seva ciutat, per al seu barri.

Per això, t'animo a dir la teva, t'animo a millorar el teu barri, t'animo a participar-hi, t'animo a votar. És fàcil: triar entre 18 propostes molt ben explicades. Tens temps: fins al 30 de novembre. I és ràpid: només has d'entrar aquí i dir quines són les teves, com a màxim, 6 prioritats.

Gràcies, santfeliuenc; gràcies, santfeliuenca!

diumenge, 6 de novembre de 2016

Cal fer front a qualsevol estratègia de confrontació entre santfeliuencs. Sant Feliu, un sol poble!


Aquesta era la imatge de la façana de l'Ajuntament el divendres, 5 de novembre, a les nou del vespre. Al segon pis, penjant de la finestra del despatx d'ERC, una estelada; penjant de les finestres del balcó de Ciutadans, dues banderes cosides d'Espanya i de Catalunya. Al primer pis, al balcó, com sempre, les tres banderes oficials. Malauradament, en una de les finestres de la sala de plens, la bandera lila de dol per la mort d'una dona víctima de la violència masclista.

Faig una mica de cronologia del divendres. A primera hora del matí, surt la notícia que l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, és detinguda per no haver retirat l'estelada del balcó del seu Ajuntament. Veig la notícia de "La Vanguardia" i immediatament manifesto el meu rebuig a la detenció:


Al llarg del dia, però, les informacions es van concretant. I les coses ja no eren el que deia el titular de la notícia del matí: en dues jornades electorals (27-S i 20-D) l'alcaldessa s'havia negat a retirar l'estelada del balcó i, posteriorment, s'havia negat a anar als jutjats quan la van convocar per declarar sobre aquesta qüestió. Els Mossos no la van detenir perquè no retirava l'estelada, sinó que la van portar a declarar al jutjat perquè no havia fet cas de citacions judicials anteriors. A mitja tarda, jo escrivia això al meu mur, penjant del mateix fil:

Durant tot el divendres, ERC i altres organitzacions van convocar a concentracions davant tots els ajuntaments a les set del vespre. Si hagués estat una detenció relacionada amb l'estelada, jo hi hauria anat: és el que creia al matí i, tot i que no comparteixo l'objectiu polític de la independència i molt menys el mantra d'un inexistent mandat democràtic quan no es té ni el 50% del vot popular, la llibertat d'expressió és un dret que passa per damunt de qualsevol discrepància política. Però, a les set del vespre, ja se sabia que no era això: era, en la meva opinió, una campanya de victimització per demostrar un nou atac al procés que, al meu parer, era inexistent: si en un dia d'eleccions hi hagués hagut una estelada a l'Ajuntament, jo ho hauria denunciat a la Junta Electoral de Zona perquè, en una jornada electoral, s'afavoreixen els partits que s'identifiquen amb l'estelada i es discrimina als altres. Algú s'imagina una bandera roja a l'Ajuntament? I més en dia d'eleccions? Per descomptat, no vaig anar a una concentració basada en una interpretació política interessada i magnificada dels fets del matí.

Poc després de les set, ERC penja una estelada de la finestra del seu despatx. Al cap de mitja hora, em diuen que hi ha, a manera de rèplica, una espanyola a la finestra del despatx de Ciutadans. Immediatament decideixo que no permetré guerra de banderes a un Ajuntament que és i ha de continuar sent de tothom. Faré front a qualsevol estratègia de confrontació a la nostra ciutat.

A les nou del vespre, anava al sopar de l'AVV Roses de Llobregat i vaig fer la foto que encapçala aquest escrit. Consulto la meva decisió amb els meus companys de coalició i amb els socialistes, socis de govern, que comparteixen el meu punt de vista. Finalment, dono  l'ordre personal i directa que, abans de tancar l'Ajuntament, es retirin totes les banderes que no estiguin als màstils i que no tinguin, darrera, un acord de ple, com és el cas de la bandera lila cada vegada que s'assassina una dona. Cap a les onze, ja no hi havia cap bandera al despatx d'ERC ni al despatx de Ciutadans. Ho explicava de seguida al meu mur de facebook:


Sé que els d'ERC s'han enfadat. He vist en un mur dels seus murs de facebook que es queixaven que jo havia fet retirar l'estelada, ometent és clar que també havia fet retirar l'espanyola. En un dels comentaris, un altre deia "Amb un alcalde espanyol que vols esperar". No sé com interpretar-ho: si no ets indepe... ¿ets... espanyol?. No havíem quedat que, per damunt de tot, havíem de ser un sol poble? Bé, què hi farem. Jo, que el conec i m'ho he pres en broma, hi he ficat cullerada: "deus voler dir, "un alcalde de l'Espanyol".

Bromes a part, aquest és el capteniment que tindré en tot moment. Jo no vaig votar ni la Constitució al 1978 ni l'Estatut al 1979: vaig seguir la consigna del Moviment Comunista de Catalunya: "Per la República, abstenció". Tothom sap que al ciutadà Jordi San José l'actual bandera de l'Estat no li agrada perquè és, simplement sense gallina, la bandera del bàndol que va acabar amb el govern legítim de la II República, i jo aspiro democràticament a la Tercera. Però tothom sap també que el poble espanyol, català i santfeliuenc va votar massivament i lliurement a favor de la Constitució de 1978. En conseqüència, tothom sap també que a l'Ajuntament onegen les tres banderes oficials i que l'alcalde de Sant Feliu, que ho és de TOTA la ciutadania, acata i farà acatar la Constitució Espanyola de 1978 i l'Estatut de Catalunya de 2006, de la mateixa manera que acataria i faria acatar la constitució que, en qualsevol escenari de futur, fos refrendada a les urnes i vigent en cada moment. I, tornant al ciutadà Jordi San José, em deixaré la pell per canviar als parlaments (no per desobeir de cara a la galeria) la legislació vigent, sempre amb un mateix i immutable objectiu: una societat on hi hagi igualtat de drets, deures i oportunitats per a totes les persones que hi conviuen, una societat sense més confrontacions identitàries que les que, com solia dir la primera directora general de Política Lingüística, sra. Aina Moll, es tenen en un bar o dinar familiar per ser de diferents equips de futbol.

dimecres, 2 de novembre de 2016

Dissabte, 05/11, a les 11:00 a la Sala Ibèria: comença el procés de votació de les obres d'estiu de 2017!

Com vaig dir en aquest article de fa un mes, setembre va ser el mes de presentar les propostes, i novembre serà el mes de votar la prioritat de les propostes presentades. Serà la segona vegada que tothom ha pogut presentar propostes de millora de la ciutat i tothom podrà votar-ne les prioritats.

Les propostes presentades durant aquest setembre es donaran a conèixer dissabte que ve a la Sala Ibèria. Serà un acte similar al que es va produir el passat 16 de gener, però amb dos mesos d'anticipació. La raó és molt simple: guanyar temps, per millorar el calendari de les obres. Volem assegurar que els projectes estan aprovats a mitjans de febrer, el concurs públic per a les obres es pugui fer entre febrer i març, i l'adjudicació a l'empresa guanyadora durant el maig, perquè les obres comencin immediatament després que acabi el curs escolar, a finals de juny. Enguany, les obres no van poder començar fins al juliol i n'hi ha una (la rampa que uneix el carrer Joaquim Monmany amb l'ambulatori), que encara no està acabada.

Algunes dades que donarem dissabte:

  • se sotmetran a votació 18 propostes, 9 de l'eix "Millora de l'accessibilitat i la seguretat viària", i 9 de l'eix "Altres millores a la via pública". 
  • només es pot votar per ordinador. Qui no en tingui o no en sàpiga, cap problema: es podrà adreçar a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, on només li demanaran el DNI i acompanyaran a la persona perquè voti electrònicament.
  • el resultat serà immediat i no hi haurà acte de recompte físic: les votacions es tancaran el 30 de novembre al vespre i es publicaran l'1 de desembre al matí.
Fins dissabte al matí a la Sala Ibèria!!!