dijous, 4 d’agost de 2016

IBI (3/3): explicant l'acord polític del ple de juliol de 2016.


Aquest article tanca i completa un conjunt de tres, en el que els anteriors han estat:
Aquest darrer article té quatre parts. En la primera, resumeixo l'acord aprovat al ple. En la segona, explico la seva aplicació en un exemple concret exposat al quadre inicial. En la tercera, ofereixo un full d'Excel casolà a qui vulgui perquè pugui comprovar quin és l'import força aproximat que ha pagat en 2015 i 2016, i l'import que pagarà de 2017 a 2019, en relació al que va pagar al 2014 i el diferencial que ha estat objecte de debat des de 2014. I en el quart, exposaré alguns comentaris merament personals i que potser no són generalitzables a la resta d'ICV i d'EUiA. En totes quatre parts, com sempre, obert al diàleg amb els ciutadans i les ciutadanes que ho desitgin, tant aquí com al facebook.


1. L'acord polític.
Com vaig explicar al segon article, tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com el Tribunal Suprem han establert que és cert que el tipus d'IBI de 2014 no es va aprovar en el calendari legal establert, però no han considerat que aquest retard comporti que els rebuts d'IBI d'aquell any tinguessin una part que es pogués considerar com a ingrés indegut i que comportés l'obligació de devolució ni, molt menys, de fer-ho amb interessos. Per tant, seria contrari a la legislació tributària plantejar qualsevol compensació, retorn, devolució, etc. d'un pretès ingrés nul o il·legal, que tant el TSJC com el TS no han establert. I que, com sempre he dit, no va existir.

Descartada la devolució, hi ha tres evidències. Una, el superàvit consolidat des de finals de 2013, després dels durs ajustaments que va comportar el pla de sanejament dels anys 2011, 12 i 13 i  l'austeritat (en el bon sentit de la paraula) i la bona gestió dels darrers anys. Explico el de 2015 aquí.. Dos, l'acord de govern signat entre ICV-EUiA i PSC, que ens compromet a donar resposta conjunta a la sentència definitiva del Suprem. Tres, la consciència molt àmpliament compartida que, després d'aquesta sentència definitiva, el tema estava esgotat i necessitava un consens el més ampli possible per donar-hi una resposta en positiu per a la ciutadania.

Partint de posicions inicials molt diferents i de tothom conegudes, vam acabar arribant a aquest consens, que finalment ha obtingut 16 vots positius dels 21 que hi ha a l'Ajuntament. No hi haurà devolució com a tal, però sí que hi haurà una rebaixa de l'IBI en els propers anys que tindrà un import que superarà molt sobradament l'import que va generar el conflicte de 2014. És un acord polític per tancar un conflicte ciutadà, no el compliment requerit d'una sentència, ja que, estrictament parlant, la sentència diu que no caldria, per via judicial, fer res. Simplement, res. Però les tres evidències que he exposat al punt anterior, obligaven a un acord, que ICV.EUiA assumim i hem impulsat. Un acord que explico breument al punt següent.



2, Un exemple, espero que clar, per explicar l'acord.
L'exemple del quadre mostra un pis bastant representatiu, que fa dos anys tingués un valor cadastral (VC) de 100.000€ i que, després de la rebaixa del 18% d'enguany, avui té un valor cadastral de 82.000€, que previsiblement serà també el dels tres propers anys.

Aquest pis va pagar un rebut d'IBI de 546€ al 2013 i també de 546€ al 2014 (com sempre he dit, ningú va pagar al 2014 un 9% més que a l'any anterior!). Per al PSC i l'AVV Roses, hauria hagut de pagar, però, 501€, generant, segons ells, una "devolució" de 45€. Com torno a insistir, el TS dóna la raó a PSC i l'AVV Roses en què la data d'aprovació de l'IBI d'aquell any no va ser correcta, però no considera que sigui prou "greu" perquè calgui "retornar" aquests 45€.  Però ICV-EUiA, PSC i Veïns hem arribat a l'acord, al qual posteriorment s'han afegit PP i ERC, que tant si es continua pensant que cal "retornar" com si es pensa -com nosaltres!- que la bona gestió municipal permet una rebaixa en el tipus d'IBI, aquest diferencial de 45€ s'ha de repercutir en una rebaixa efectiva dels rebuts a tota la ciutadania, incloent a més els hipotètics (que ni el TSJC ni el TS tampoc estableixen) interessos d'una hipotètica demora. Aquesta quantitat es reflecteix a la fila 5 del quadre.

Ja al 2015, amb aquest objectiu, i amb una decisió de l'anterior govern d'ICV-EUiA i CiU, ja vam iniciar aquest procés de compensació, amb una primera rebaixa del tipus d'IBI del 2%, com es veu a la fila 6.

A finals del 2015, amb el govern actual, es va donar la mateixa circumstància que a primers del 14: una segona rebaixa de valors cadastrals i, per compensar, un increment del tipus d'IBI, com es pot veure a la fila 7. Això sí: dins de calendari. Ningú va presentar cap  mena de recurs... essent exactament la mateixa decisió! No va ser, com es pot concloure, una decisió equivocada!

Les files 8, 9 i 10 reflecteixen l'acord aprovat al juliol: una rebaixa del 3% del tipus d'IBI, baixant-lo del 0,652% al 0,633%. Això farà que el pis de l'exemple, que al 2014 va pagar 546€, els tres propers anys en pagui 519,06: 26,94€ menys per anys.

En total, sumant les rebaixes de cada any en relació a l'IBI de 2014, i seguint aquest pis de referència, la diferència acumulada és de 101,18€ en cinc anys (fila 10), que clarament absorbeix el diferencial de 51,75€ (fila 5) entre els dos criteris de l'IBI de 2014. L'acord polític de 2016 permet, per tant, absorbir amb molt d'escreix el diferencial que va provocar el conflicte de 2014.


3. Faci vostè mateix/a els seus números:


a) Escriu al final de la línia en verd el valor cadastral actual del teu habitatge.
b) al final de la fila 15, ombrejada en carbassa,, et sortirà el diferencial origen del conflicte i que hem acordat absorbir,
c) al final de la fila  33, també ombrejada en carbassa, et sortirà la rebaixa acumulada en 5 anys. Comprovaràs que absorbeix molt sobradament el diferencial que va originar el conflicte.


4. Comentaris estrictament personals de JSJ.
Un cop passat el ple i aprovat l'acord, no em puc ni em vull estar de fer alguns consideracions personals que, en la meva línia habitual, espero que s'entenguin totes i a la primera:
  1. Rebutjo totalment el qüestionament dels funcionaris municipals que van subscriure l'informe que estableix el marc de la legislació tributària en què aplicar la sentència del Suprem. Un qüestionament groller per part del portaveu de Ciutadans (titllant-lo inadmissiblement d'"informe de la vergonya" perquè simplement no diu el que ell voldria), i no groller però sí molt més preocupant per part del portaveu del PSC, en la mesura que té responsabilitats evidentíssimes de govern. Per descomptat, tant al ple com fora del ple, defensaré i reivindicaré la vàlua i professionalitat de les tres persones que van signar l'informe i no redactaré ni una sola línia que ho qüestioni.
  2. No faré cas ni de lluny a la petició de reprovació a l'anterior regidor d'Hisenda per part també de Ciutadans. Com vaig dir al ple i no em cansaré de repetir en cap moment, Manel Carrión ha estat un excel·lent regidor d'Hisenda entre 2011 i 2015 i subscric totes i cadascuna de les decisions, incloses totes les preses sobre l'IBI, impulsades sota la seva direcció en aquells anys. Ni va actuar amb prepotència ni arrogància, ni va prendre cap decisió que no estigués absolutament fonamentada i compartida, sempre sota el principi de l'interès general de la ciutadania de Sant Feliu. Qui vulgui reprovar-lo a ell, que demani la meva reprovació primer.
  3. No demanaré responsabilitats tècniques a ningú perquè no hi va haver cap error tècnic. Estic totalment en desacord amb el simplisme amb què s'afirma que si no sabíem les dates amb què s'han de prendre i publicar els acords. Sabíem perfectament que hi havia un conflicte entre les interpretacions de dues lleis (hisendes locals i estabilitat pressupostària) i de les dates que se'n deriven, com he explicat amb molta claredat en l'apartat "Per què, doncs, no es va aprovar al gener i es va esperar al febrer?" del meu primer escrit. Si haguéssim fixat el tipus al gener, haguéssim hagut d'aprovar un tipus superior al 0,546% i la ciutadania hagués tingut un rebut superior al de 2013, que és justament el que volíem evitar! Vam optar conscientment pel calendari més favorable a la ciutadania, a risc que una interpretació rigorosament jurídica i sense atendre a aquest criteri polític, fixés (com ha passat) que havíem adoptat el criteri de llei i de data que no tocava. No hi va haver, per tant, cap error tècnic, jurídic o econòmic i no demanaré, per tant, cap responsabilitat tècnica.
  4. Per la mateixa raó que acabo d'exposar, tampoc demanaré responsabilitats polítiques i jo mateix no demanaré disculpes, tal com em van demanar al ple tant Ciutadans com ERC,  Tots dos grups insistien en la tesi de "greu error"  o "d'actuar amb orgull", davant el qual, diuen, demanar disculpes és el mínim que puc fer. Com acabo de dir, vam optar conscientment entre dues possibles decisions a primers de gener de 2014: a) seguir el criteri i el calendari de la Llei d'Hisendes Locals: aprovar el tipus a primers de gener (així estaria aprovat definitivament abans de l'1 de març), però amb les dades negatives de la liquidació de 2012 i un tipus d'IBI superior a 0,546% i un increment efectiu dels rebuts d'IBI respecte a tota la ciutadania, o b) seguir el criteri i el calendari de la Llei d'Estabilitat Pressupostària: aprovar el tipus a finals de febrer de 2014 (aprovat inicialment abans de l'1 de març), amb les dades ja positives de la liquidació de 2013 i evitant qualsevol mena d'increment en els rebuts de l'IBI de la ciutadania. Com és sabut, vam optar per la segona opció, de manera conscient, compartida en tot moment per CiU i ICV-EUiA, explicada reiteradament a l'oposició, i pensant sempre en l'interès general. Va ser una bona decisió: ningú va pagar més al 2014 que al 2013, i haver adoptat el calendari de la Llei d'estabilitat pressupostària i no el de la Llei d'hisendes locals ha estat declarat nul pel Suprem, és cert, però no li ha atorgat la importància d'haver generat cap ingrés indegut del qual haver de fer dues coses: a) tornar-lo, b) demanar disculpes.
Tinc més consideracions personals, moltes més, sobre el que tots hem fet i dit des de gener de 2014. Però unes les faré en les assemblees de la meva coalició i altres, ni això: em couen massa. Però una cosa tinc clara: per una diferència de criteri sobre el calendari d'una norma municipal, ICV-EUiA en l'oposició mai no hauria presentat recurs a cap tribunal... perquè en el govern hauríem fet el mateix... com ha fet el PSC al 2015.

En tot cas, hem arribat a un bon acord, molt majoritari al ple, que tanca aquest conflicte i afavoreix, mitjançant la segona rebaixa d'IBI des de 2015, a tota la ciutadania. Crec que el més important és que ens quedem amb aquesta bona notícia.

5 comentaris:

x Sant Feliu de Llobregat ha dit...

Si tan bon acord han aconseguit amb el PSC, es podrien haver posat d'acord a l'hora de marejar els números, perquè els que vostè presenta en aquesta entrada del blog i els que presenta el PSC (http://stfeliull.socialistes.cat/ca/noticia/por-fin-resuelto-el-conflicto-del-ibi-de-2014) no són els mateixos!

Com pot ser això?

Qui té "la raó"?

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Són els mateixos pel que fa als anys de l'acord: 2017, 18 i 19. Hem acordat rebaixar el tipus al 0,633%.
El PSC els compara amb el rebut girat a 2016. Jo els he comparat amb l'any que va generar el conflicte i amb el que creiem que s'ha de comparar: 2014.
I discrepo de la idea que vostè, amb el seu to "constructiu" habitual, diu que maregem els números. Em pot dir quin número dels deu que he exposat i explicat, "marejo"?

x Sant Feliu de Llobregat ha dit...

Números marejats:

No esteu d'acord amb els interessos de demora que se suposa esteu compensant:
Segons el PSC -->compensació por fraccionamiento (3% en los 3 años) = 2,16 € --> en 3 años 6,48 €
Segons vostè --> Hipotètics interessos (3% comptant un màxim de 5 anys) = 6,75 €

Aquí ja hi ha diners de diferència, pot semblar poc però per 31.000 rebuts que es giren seran un bon pico

No esteu d'acord en la quantitat que s'ha de compensar:
Segons el PSC --> TOTAL A COMPENSAR = 47,16 €
Segons vostè --> Diferència que hem acordat absorbir durant el mandat 2015-2019 = 51,75 €

4,59 € de diferència, recordi que es giren 31000 rebuts....

Aquí tampoc estan d'acord!

No esteu d'acord en la quantitat que finalment dieu que es compensarà als futurs rebuts:
Segons el PSC --> TOTAL PERIODO = -47,16
Segons vostè --> -101,18 - (-20,36) = - 80,82

Diferència de 33,66 €.

Aquesta diferència, si es pogués considerar la mitja a retornar, que no ho és, per 31.000 rebuts suposarien una diferència de més de 1.000.000 €

Se n'adona que segons vostè quasi s'està compensant pel doble del que afirma el PSC!?

A qui s'ha de fer cas, a la parte demandante o a la parte demanada??

Com pot ser que els números no estiguin clars a hores d'ara?

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Hola novament,
Com comprendrà, jo només comento els meus escrits: els altres ja comentaran els seus.
L'acord és clar i és el que ha aprovat el ple: tipus de 0,633% els tres propers anys. No veig que ningú maregi res aquí.
Per què el PSC compara els tres propers anys amb el 2016 i no amb el 2014, no seré jo qui ho interpreti. Jo sí que li puc dir és que, si el conflicte es va originar amb dos tipus i dos calendaris al 2014, totes les dades i l'evolució de les diferents decisions respecte a l'IBI les prenem respecte a aquesta data. I així és com jo he fet els càlculs: des de 2014.
Com he calculat els interessos de demora: he suposat que, com a moooolt, el diferencial de 45€ trigués 5 anys a absorbir-se (que és evident que no és el cas) a un tipus del 3%. Això fa: 45*0,03*5=6,75€, xifra que podria considerar-se com a topall màxim d'uns hipotètics interessos de demora.
L'acord és clar, insisteixo: 0,633% els tres propers anys. I que cada persona avaluï amb quin any i quina quantitat inicial ha de comparar per veure com han evolucionat els seus rebuts. A ICV-EUiA ho tenim clar: amb 2014, que és quan s'originen els recursos i el conflicte. Per a altres interpretacions, pregunti als interessats.

x Sant Feliu de Llobregat ha dit...

Està clar que l'acord és clar (ara) heu pactat fixar el tipus de l'IBI al 0,633% pels anys 2016, 2017 i 2019.
Però la qüestió és: Com han arribat a aquest tipus? (tenint en compte que els números que maregen són diferents, força diferents!)