dilluns, 29 de febrer de 2016

Lídia, Hajar, Laura: l'aspiració i la voluntat de representar tots els santfelius de Sant Feliu.

Les dues fotos són de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.

Febrer ha acabat amb una setmana que, en la meva estricta opinió personal, es pot resumir en tres noms de dona: la Lídia Muñoz, l'Hajar Nouinou i la Laura Aguilera. La Lídia, perquè en el ple de dijous passat va aconseguir l'aprovació d'un pla que permetrà a Sant Feliu tirar endavant dues propostes d'habitatge social a la nostra ciutat, una necessitat evident a Sant Feliu i una prioritat clara d'Iniciativa. L'Hajar, perquè en el mateix ple va fer una exposició brillant de tolerància, coneixement mutu i respecte entre les diverses comunitats que convivim a la nostra ciutat, replicant una absurda i inútil moció del PP en què es feia una relació injusta i falsa entre violència i islamisme. La Laura, perquè és un dels pilars indiscutibles de l'acte cultural més important que hi ha a Sant Feliu en un recinte tancat: la celebració del Dia d'Andalusia, un dia de fraternitat també entre la gent de tots els orígens i cors compartits de la nostra ciutat.

Les tres van ser candidates d'Iniciativa i Esquerra Unida a les eleccions que van tenir lloc ja fa nou mesos. Ahir, mentre veia ballar la Laura, vaig recordar les intervencions de la Lídia i l'Hajar i vaig sentir la necessitat d'escriure aquest petit article. Vaig veure en un moment les dues coses que hi vull destacar: 1) la síntesi a través d'aquestes tres dones joves de tots els santfelius que hi ha a Sant Feliu, i 2) la capacitat d'ICV-EUiA per emmarcar i acollir políticament allò que representen. 

Sabem que hi ha molts santfelius dins de Sant Feliu, i que tots aquests santfelius han anat treballant des de sempre i de manera conscient i democràtica per salvaguardar com un tresor preuat la nostra cohesió social. "Sant Feliu, un sol poble" era una consigna del PSUC i una pauta de comportament claríssima de tots els partits que, des de l'esquerra local, volem recollir el seu llegat.

Un llegat no només de passat, sinó que es projecta amb força al futur. A les portes de l'onzena assemblea nacional d'Iniciativa (9 i 10 d'abril), farem una aposta clara per la confluència amb altres forces d'esquerra, volent ajudar a construir el que diem el PSUC del segle XXI. Una confluència que va tenir les seves primeres passes en les diverses eleccions de l'any passat i que va permetre que En Comú Podem guanyés les eleccions generals del passat 20 de desembre. Una confluència que, de ben segur, marcarà la candidatura en què a les municipals de 2019 participarà Iniciativa. Una confluència, en definitiva, que haurà de continuar sabent i volent recollir tots els santfelius de Sant Feliu, totes les lídies, hajars i lauras i tot allò que representen: pluralitat en el que som i voluntat d'unitat i igualtat en drets, deures i oportunitats vivint amb orgull aquesta pluralitat que ens defineix. La generació i les formes d'aquestes tres dones són el futur que cal fer possible i que jo vull contribuir a fer possible. Visca totes les lídies, hajars i lauras de Sant Feliu!!!

divendres, 26 de febrer de 2016

26-27-28/febrer. Celebrem el Dia d'Andalusia a Sant Feliu!


"La interculturalidad no es comer cus cus: es escucharnos y conocernos". Hajar Nouinou, ple de febrer de 2016.

La santfeliuenca Hajar Nouinou el Harrak, veïna del Mas Lluí i candidata d'ICV-EUiA a les darreres municipals, va replicar de manera contundent en el fons i brillant en les formes a la moció islamòfoba del PP.
Aquesta va ser la seva intervenció:
Quiero pedir a los presentes que, por favor no se alarmen, ni abandonen sus asientos hasta que termine mis explicaciones.

Si empiezo esta intervención diciendo que mi nombre es Hajar Nouinou y hago la yihad todos los días, pueden pasar tres cosas.
  1. Los que me conocen saben que soy una chica normal, que ha vivido siempre en Sant Feliu y que nada tiene que ver con ningún tipo de terrorismo.
  2. Los que no me conozcan, y estén influenciados por los medios de comunicación, se alarmaran y como mi nombre es árabe, no dirán nada pero quizás pensarán que soy religiosa, y que ello es algo malo porque me lo han impuesto y que por lo tanto soy vulnerable.
  3. Habrá otros, que tampoco me conocen, y que también están influenciados por los medios de comunicación, y además, por algún tipo de fascismo que promueven grupos o partidos, estos directamente me acusarán de terrorista.

Con esto quiero decir, que es importante conocer el concepto de los términos de otras lenguas, así como el contexto en el que se usan. Si yo en una red social digo que soy yihadista es posible, y exagerando un poco, que en 2 horas tenga la policía en la puerta de casa y que en menos de 24 horas esté de camino a la Audiencia Nacional.

Pues bien, ¿Qué significa Yihad? La traducción literal de la palabra Yihad es “esfuerzo”. En el Corán aparece la palabra Yihad con el significado de esfuerzo en el camino de Alá, refiriéndose a un esfuerzo pacífico, consiste en ser mejor persona cada día, esforzarse por llevar una vida espiritual sana, promover la paz y la armonía en la sociedad, hacer la yihad es ser mejor creyente, mejor padre, mejor hijo….es esta la Yihad que nos enseñan en nuestras casas y la que aparece en el libro sagrado de los musulmanes.

La manipulación que se ha hecho de esta palabra por parte de medios de comunicación ha llevado a darle una acepción fuera de contexto que nada tiene que ver con el Islam. Relacionar la violencia y el terrorismo con la religión islámica, que profesan pacíficamente miles de personas en todo el mundo, puede calificarse como un acto deshonesto que lleva a la islamofobia, y al odio hacia lo diferente.

En la moción presentada hoy se hace una lista de países afectados por terrorismo de Daesh, (que así es como me gusta llamarlo a mí, que por cierto es un término negativo que vendría a significar “algo que pisotear” o “la persona que siembra discordia”), se trata de una lista incompleta pues faltaría Siria, Irak y algún otro país más, pero podemos ver que la mayoría son países árabes o de mayoría musulmana, con ello vemos que no puede calificarse de terrorismo islamista aquel que realmente quiere acabar con las personas que profesan esta fe.

En definitiva lo que quiero decir, es que condenar el terrorismo, sea del tipo que sea, es una obligación de todos, pero también es una obligación de todos el respeto hacia las religiones de los demás.

Condenar el terrorismo significa promover la paz, la convivencia y la igualdad de derechos y OPORTUNIDADES. Por ello, quiero aprovechar esta oportunidad que nos ha brindado el grupo del PP, para proponeros un trato, un trato muy sencillo, pero que quizás requiera de Yihad, esfuerzo de todos: Escucharnos y conocernos. Conversar, e intercambiar. Porque a través del dialogo podremos desmontar prejuicios, y porque sólo con el dialogo y entre vecinos es donde encontraremos la verdadera paz. La interculturalidad no es comer cus cus, la interculturalidad es escucharnos y conocernos.

Acords i votacions del ple de febrer de 2016.


Podeu veure un resum del ple en aquest enllaç del web de l'Ajuntament.

dimarts, 16 de febrer de 2016

Patint, entorn dels 50 anys, perquè no mori el pare.

Imatge lliure procedent d'aquest arxiu.
Molt recentment, he tornat a tenir dues entrevistes al meu despatx de les que m'aclaparen i m'ho fan qüestionar tot. Homes adults, un a punt de fer cinquanta i un altre de poc més d'aquesta edat, que s'ensorren davant meu absolutament vençuts pel desànim i la impotència després d'anys de no poder treballar. En tots dos casos, agraïts amb l'Ajuntament per haver pogut fer alguna substitució o algun pla d'ocupació ja fa anys, perquè els hem pagat algun rebut o ajudat en alguna situació, però els dos atrapats en una espiral infernal de desànim, trencament familiar, depressió, solitud, sensació de culpa, de caiguda lliure en algun pou sense fons. Els dos sense subsidi, un pendent que la seva exparella li passi alguns diners, l'altre patint pel dia en què el seu pare, amb qui viu i cobra pensió, es mori. Aquests són els que em vénen a veure, els que en tenim constància, els que atenem en un treball conjunt entres els serveis socials i els d'ocupació, entre Can Ricart i Can Maginàs. Però sóc conscient, som conscients, que n'hi ha molts més que no ploren davant meu, que ploren sols a casa seva o mentre vaguen amb rumb perdut. Amb aquesta consciència, intento, intentem, pal·liar, mitigar, aquest dolor i aquesta espiral en què es troben.Sempre aturant el cop, tapant forats, acompanyant-los des de la perspectiva de la nostra prioritat del rescat social. Sempre també intentant que no es culpabilitzin per les decisions que creuen que els han portat fins aquí, dient-los que no és un problema exclusivament personal i seu, que és un problema general, un enorme problema social.

La mirada i l'estat que es desprenen del rostre d'aquesta imatge que he trobat a Google són, al meu parer, el rostre del principal problema de fons que tenim a Sant Feliu, que tenim a Europa, que tenim al món. Un problema que Intermón Oxfam ha volgut explicar en una gran campanya contra la desigualtat extrema i que ha expressat gràficament en aquesta imatge:

Aquesta imatge resumeix amb claredat que vivim en un sistema econòmic i social injust, tant per la situació que crea (acumulació de la riquesa poquíssimes persones i extensió de la pobresa en moltíssimes persones) com per la seva pròpia definició i origen: el capital i l'afany de lucre com a motor de l'economia, una economia al servei del capital i no de les persones. És a dir, el capitalisme com a principal problema de les societats i de la democràcia... si és que són compatibles les nocions de democràcia i de capitalisme.

Perquè el problema de les persones que em van venir a veure i dels milions de persones en situació similar o en risc de viure una situació similar no és un problema individual, no és pel seu mal cap. Si amb prop de cinquanta anys no troben feina, és perquè hi ha un doble problema per accedir al mercat de treball: perquè diuen que no n'hi ha, i perquè diuen que ja són massa grans. El que falla llavors no és la suma de milers de situacions personals desesperades (pèrdua de feina, pèrdua d'habitatge, pèrdua d'estabilitat personal i familiar, etc) sinó el mecanisme implacable de mala producció de la riquesa i pèssima distribució de la riquesa que genera aquests milers de situacions. El problema és el capitalisme.

Algú em dirà, perquè sap que em confesso cristià i comunista i perquè deu pensar que vivim en el millor dels móns possibles, que pitjor es vivia a la Unió Soviètica. Ni tinc temps ni crec que servís de gaire convèncer als anticomunistes recalcitrants que, com a mínim, aquesta afirmació és discutible. Només els diria que, com a mínim, reflexionin sobre les causes estructurals de la pobresa, com, entre d'altres, la teologia de l'alliberament, persones destacades de l'església sudamericana com el bisbe Hélder Cámara:

Per acabar: estic profundament convençut que cal canviar radicalment les bases del sistema, amb independència que no tinguem encara clares les bases d'un model econòmic i sobretot social creat sobre bases anticapitalistes o alternatives al capitalisme. El capitalisme no té cap fonament ètic, és un sistema que es basa en l'acumulació del capital en poques mans, es justifica i fonamenta en l'aparent accés a la riquesa de classes mitjanes cada cop menors i més empobrides i que provoca la misèria obscena de capes socials cada cop més grans als països desenvolupats i condemna a una misèria aparentment eterna als països subdesenvolupats.

Jo no sé si tenim encara les bases prou clares del món que ha de venir, però sí que tinc clares algunes de les premisses en què s'haurà de construir:
  • cal frenar el capitalisme especulatiu, limitar les enormes transaccions financeres que no tenen cap finalitat de finançar empreses o enfortir l'economia productiva sinó que simplement busquen, amb allò que el capital no té pàtria, el màxim rendiment a curt termini costi el que costi i allà on sigui.
  • cal regular l'economia de mercat, subjectar-la, embridar-la: eliminació de paradisos fiscals, nacionalització de sectors estratègics, banca pública en suport a la legítima iniciativa privada que crea riquesa amb responsabilitat social i ambiental, etc.
  • cal passar de la democràcia merament política (que òbviament cal mantenir!) a la democràcia econòmica (que òbviament ens hem de proposar!), dels governs locals supeditats al que avui ens imposen (us sona l'austericidi?) "els mercats" a un govern global que marqui i controli el funcionament dels mercats,
  • cal acabar amb les idees del creixement i el consum il·limitats: el nostre ritme i model de vida no és sostenible si avui fos el ritme i model de vida de tota la humanitat i serà molt i molt menys sostenible en la mesura que la població del planeta creixi al ritme que ho fa ara.
  • en conseqüència, cal passar de l'economia global i familiar basada en la propietat de les coses, a l'economia global i també familiar de l'ús de les coses.
  • cal acabar amb l'hegemonia cultural que justifica i banalitza el consum desenfrenat, les desigualtats socials, els fins que justifiquen els mitjans, l'esgotament dels recursos, la concentració del poder i la corrupció que l'acompanya, que no promou cap valor humà o social perquè ni té ni busca cap valor humà o social,
  • cal "embridar" l'economia de mercat, però és absolutament imprescindible acabar amb "la societat de mercat".
Cal construir un model econòmic i social alternatiu al capitalisme. Un model arrelat en una sòlida consciència social i una sòlida majoria electoral, amb una esquerra que vulgui governar, no merament testimonial, deixant enrera personalismes per ser, tant a nivell local com global, una alternativa viable, fiable i digna a un sistema que fa plorar a tantes i tantes persones com les que he rebut aquesta setmana, com les que ens posen la pell de gallina cada cop que veiem, sentim o llegim notícies que ens avergonyeixen. Una alternativa al capitalisme simplement per garantir la dignitat de totes les persones humanes, una a una, i per garantir la supervivència de la Humanitat, en conjunt, sencera. I no exagero: mireu el documental "Diez mil millones":

dimarts, 9 de febrer de 2016

Demano a l'AVV Roses una rectificació pública: és inadmissible que digui que s'està timant als titulars de nínxols del cementiri.

Imatge de presentació del web del cementiri.
Per tal d'estar ben informat sobre el que passa a Sant Feliu, sempre miro el que diuen tant els mitjans independents (Fet a Sant Feliu, Diari de Sant Feliu, reculls de premsa, etc.) com els blogs i altres xarxes socials d'entitats, associacions, partits i regidors/es de la nostra ciutat.  No tinc per costum ni deixar-hi comentaris ni replicar-los, però aquest escrit de l'AVV Roses sobre el cementiri de la nostra ciutat no el puc deixar passar sense resposta. Quan algú diu que "es tima" a veïns i veïnes de Sant Feliu en un equipament públic com el cementiri, és una acusació tan greu que no es pot passar per alt. O tenen proves d'un fet delictiu i han d'anar a denunciar-los als jutjats, o han de demanar una rectificació pública per haver utilitzat una expressió molt desafortunada.

Fa poc més d'un any ja vaig parlar del cementiri en aquest escrit, arran d'una notícia que va aparèixer a La Vanguardia. Els temes que llavors plantejava un grup de titulars de nínxols del cementiri es resumien en dos: els drets de propietat i el preu de les concessions. Això era a la tardor de 2014. Des de llavors, gairebé un any i mig de moltes i llargues reunions amb diversos grups de titulars i amb diverses persones a títol individual. Reunions que han donat fruit concrets, com ara la comprensió de les raons legals del canvi de propietat a concessió o la millora del termini de concessions, inicialment situats en 5 i 10 anys, i ampliats posteriorment primer a 20 anys i després a 25, amb revisions de preus que fa que el preu per any resulti més econòmic pels ciutadans. Reunions en què s'han constatat desacords: la concessió a PFB és a quaranta anys (des de febrer de 2011) i l'Ajuntament no té cap necessitat ni cap intenció de rescatar-la, i els preus són els que es deriven d'acords de ple que la concessionària no fa res més que aplicar. Reunions que han acabat centrant el punt que encara genera conflicte: com interpretar la durada del dret de sepultura de les persones estimades

Per abordar aquest tema, faig una mica d'història. El cementiri de Sant Feliu es va traslladar a mitjans del segle XIX de la seva primera i secular ubicació de darrera de la parròquia de Sant Llorenç a la seva ubicació actual. Els primers títols de propietat es van expedir l'any 1872 i hi consta escrit això, justament: "título de propiedad", amb la qual cosa les persones que tenien aquest títol pensaven que en tenien la propietat a perpetuïtat. Legislació posterior (estatal de 1967), va anul·lar el concepte de propietat a perpetuïtat i la va definir com concessions d'un bé de domini públic a 99 anys. Finalment, des de 1988, les concessions d'un bé públic no es poden fer per més de 50 anys. I aquí hi ha la mare dels ous del problema amb algunes de les persones titulars de nínxols del nostre cementiri: fins a quina data és el meu títol de propietat? I més encara, si en el decurs del temps hi ha hagut algun canvi de titular.

La tesi amb què treballa l'Ajuntament de Sant Feliu, que han elaborat els seus serveis jurídics i que ha assumit l'empresa que gestiona el cementiri des de 2011 (Pompas Fúnebres de Badalona) es resumeix en dos criteris generals, que després cal estudiar de manera personal en cada cas:
  1. Els títols de nínxols anteriors a 1988, donen dret a 99 anys de durada del nínxol. Posteriorment a 1988, la durada màxima dels nínxols és de 50 anys.
  2. La durada del drets de sepultura en un nínxol es compta a partir de la data inicial del títol, i no es compta a partir de la data de les diferents transmissions o canvis de nom que hagi pogut tenir.
Aquests dos criteris, que exposats així semblen raonables i clars, són els que discuteixen alguns titulars de nínxols. Un cas concret per exemplificar aquesta discrepància: suposem un títol que és de l'any 1920 i que es va transmetre de pares a fills a 1970, per a l'Ajuntament està clar que dóna dret a sepultar-hi una persona fins a l'any 2019 (quedarien 3 anys), mentre que alguns titulars defensen que dóna dret a sepultura fins a 2069 (quedarien 53 anys). En defensa d'aquesta posició, alguns titulars han deixat de fer els pagaments corresponents (en alguns casos, fins i tot de les quotes de manteniment) i es troben amb els requeriments corresponents per part de l'empresa concessionària, cosa que ha creat un cert malestar entre alguns titulars disconformes, però que s'ajusta plenament a la legalitat i als criteris de gestió de qualsevol empresa.

Evidentment, alguns casos tenen unes circumstàncies molt concretes que fan difícil ser analitzats en un escrit tan general com aquest. A més, els diversos reglaments que ha anat tenint el cementiri des del primer de 1890 generen alguns dubtes, que el darrer reglament aprovat l'any 2012 pretén resoldre de manera definitiva. Personalment, jo entenc que algunes persones titulars de nínxols que no estan conformes amb els dos criteris que he assenyalat amb negreta més amunt, vulguin anar als tribunals en defensa d'allò que legítimament creuen. Però rebutjo frontalment una acusació general de mal funcionament de la concessionària i de "timo" als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu i és per això, insisteixo, que reclamo a l'AVV Roses que faci una de les dues coses amb què he començat aquest escrit:
  • o que formalitzi una acusació als tribunals contra l'empresa concessionària o contra l'Ajuntament en base a fets objectius i demostrables,
  • o que, en cas contrari, rectifiqui públicament una acusació d'aquesta envergadura.
La ciutadania de Sant Feliu en general, i els socis i sòcies de l'AVV Roses en concret, agraeixen i valoren la tasca de moltes entitats i especialment de les associacions de veïns en defensa dels seus drets, però també es mereixen una gestió clara i transparent, que es basi en fets demostrables i no en estridències que no porten enlloc i que van fins i tot en contra de les causes que pretenen defensar.


dilluns, 8 de febrer de 2016

Fet a Sant Feliu (2/2): completant una informació que m'afecta...


Com explicava en l'article anterior, a l'Anuari 2015 del Fet a Sant Feliu hi ha dotze reportatges sobre moments claus de la vida local de l'any passat. El que correspon al mes de maig, després de les eleccions municipals, està fet per un dels pares de la revista, Jordi Ferrer, i me l'han dedicat a mi.

El podeu llegir i comentar, si voleu, què us sembla. Només una precisió, que ja vaig comentar al mateix Funti. Al final, on diu: "Ara falta saber si complirà tot el mandat o afavorirà el relleu per tal de projectar un nou candidat o candidata per a les properes eleccions. N'estarem a l'aguait", no cal que ningú s'amoïni ni hi estigui a l'aguait. Com vaig dir en el meu discurs del 3 de juliol passat, va ser el meu primer discurs dels meus darrers quatre anys... sencerets i complets!

Fet a Sant Feliu (1/2): Feu-vos-en socis, feu-vos-en sòcies!!!

Accés directe a la portada d'avui del Fet a Sant Feliu.

FET A SANT FELIU és un projecte ciutadà i periodístic que desembre passat va fer cinc anys de vida. És un projecte periodístic: per a mi, és la millor manera d'estar al dia del que passa a la nostra ciutat. Però també és un projecte ciutadà: neix d'una cooperativa amb l'únic objectiu de fer ciutat a través de la informació.

Fet a Sant Feliu no permet només fer ciutat a través de la informació, sinó que ho permet de moltes més maneres, entre les quals vull destacar:

  • les seves impagables galeries de fotos, sempre gràcies a en Marc Rius. Segurament la més àmplia documentació gràfica del que passa a Sant Feliu des de 2010.
  • la seva secció de blogs d'opinió, obert a ciutadans i ciutadanes (no només de partits polítics) que vulguin manifestar periòdicament el seu punt de vista, amb l'únic requisit de ser socis o sòcies.
  • les seves entrevistes, de periodicitat aproximadament mensual, que van començar pel periodista local Joan Salvat i l'estimada Joana Raspall, i per on hi han passat ja gairebé noranta santfeliuencs i santfeliuenques de tots els àmbits.
  • les seves enquestes, ja més de setanta, sobre tots els temes imaginables de Sant Feliu.
  • i el seu resum anual, L'ANUARI, al qual no és possible fer un enllaç perquè és l'únic producte que Fet a Sant Feliu fa en paper, i que podeu trobar a les llibreries de Sant Feliu (Osó i Bruc) i a l'Ateneu,
I tot això gràcies als socis i sòcies!!! Com en tota cooperativa, quantes més persones en formen part, més productes poden oferir per fer créixer aquest binomi màgic d'informació i ciutat. I tot per només 40 euros a l'any i omplint una petita fitxa a la qual pots accedir aquí.


I què dir de l'Anuari? A finals de desembre en va aparèixer la segona edició, la de 2015. L´índex ja és enormement suggerent:

  • un repàs mes a mes de les notícies més importants de Sant Feliu, amb un molt bon recull fotogràfic de cada mes.
  • dotze reportatges d'una pàgina sobre els dotze moments que la gent del Fet a Sant Feliu considera més rellevants del 2015 a Sant Feliu
  • dos especials eleccions: les municipals del 24 de maig i les catalanes del 27 de setembre.
  • cinc articles de fons sobre les perspectives immediates de futur a la nostra ciutat,
  • un conjunt valuosíssim de dades de la nostra ciutat, de dibuixos sobre els seus racons.
En resum i en síntesi: no us en podeu perdre la informació, Sant Feliu no es pot perdre aquest mitjà. Per tot això, feu-vos-en socis, feu-vos-en sòcies!!!

09/02/16, 19:00 a l'Ateneu: acte públic entorn la Cimera Mundial sobre el Canvi Climàtic de París.


Fa unes setmanes, vaig fer un escrit amb el nom "No es tracta de salvar el planeta: es tracta de salvar la Humanitat!" sobre la XXI Cimera del Clima que va tenir lloc a París a primers del desembre passat. Una valoració molt estesa és que va tenir resultats concrets i positius, però que són insatisfactoris. Bé, com en la major part de casos en què els primers passos apunten en una direcció correcta però no deixen de ser primers passos.

D'això en parlarem demà a Sant Feliu en un dels bons actes que organitza la USLA, una de les grans seccions que té l'Ateneu Santfeliuenc.

  • A quins acords es va arribar a París?
  • Què tenen de positiu? i d'insuficient?
  • A què ens compromet, per exemple, a un ajuntament com el nostre?
  • I a partir d'ara, què?
Un acte important en què comptarem amb la presència de Frederic Ximeno, biòleg expert en temes de canvi climàtic i que coneix bé la nostra ciutat ja que ha vingut a algun altre acte de la USLA.

T'hi esperem!!!

divendres, 5 de febrer de 2016

Aprovat el projecte de remodelació del pont verd, entre els barris de la Salut i de Can Maginàs.


En la Junta de Govern Local del passat 27 de gener, es va aprovar inicialment el projecte de remodelació del conegut com a "pont verd", que uneix dos barris separats per la via del tren: la Salut i Can Maginàs. És un projecte reivindicat per molts veïns i veïnes, ja que per anar d'un barri a l'altre només es pot fer per sota el pont de la Riera de la Salut i per sota el pont de la carretera de la Sànson. Amb un exercici de realisme que potser hauríem hagut de fer fa temps, fa aproximadament dos anys vam posar-nos en contacte amb ADIF per conèixer la seva opinió sobre la remodelació del pont, conscients que el calendari de soterrament no és immediat, i que el cost de l'obra (entorn de 170.000€) s'amortitzarà pel servei a milers de persones com a mínim per uns quants anys. Arran els contactes tècnics celebrats, ADIF es mostra conforme amb l’actuació i estem esperant que ens faci arribar el seu informe, imprescindible per començar les obres. La inversió ha estat pressupostada en les inversions de 2016. El projecte ha estat aprovat inicialment i es troba actual a informació pública.

Com es veu a la imatge, per la banda de Can Maginàs hi ha una rampa doble d'aproximadament 15 metres de longitud i un pendent màxim del 8%, alhora que es fa un nou nucli d'escales. Per la banda de la Salut, en què s'ha de salvar un desnivell menor, hi ha també una rampa doble d'uns 6 metres de longitud i un pendent del 6%, i es fa també un petit nucli nou d'escales. Totes les baranes seran noves, i els materials seran tots lògicament antilliscants. D'altra banda, es faran també nous passos elevats de vianants a banda i banda del pont. Les obres tindran una durada de màxim 4 mesos, i començaran aquest setembre. Acabarem l'any, doncs, amb un pont totalment accessible per a persones grans, amb cotxets o amb mobilitat reduïda entre dos barris molt importants de Sant Feliu. L'acabarem també amb l'inici de les obres de remodelació de la plaça de la Salut, que eliminarà també totes les barreres arquitectòniques d'un barri molt poblat de la ciutat.

Complim així amb un criteri fonamental de l'acció de govern d'Iniciativa: tot a l'abast de tothom (i molt especialment el dret de tothom a moure's lliurement!) i espai públic de qualitat a tots els barris!


Foto de Maite Badia, veïna de Can Maginàs. Aproximadament de 1974,

Propostes i prioritats de la ciutadania: per començar, amb 748 persones. I l'any que ve, més!



El primer dilluns de febrer es va fer el recompte de les votacions que, des del dia 16 de gener, determinaran les obres que farem a Sant Feliu l'estiu que ve. Aquesta és la foto de l'obra que va ser proposada per més persones i que ha guanyat de llarg la votació: fer una rampa accessible per a tothom en aquest punt que uneix la Rambla i el carrer Joaquim Monmany per darrera de l'ambulatori. Va ser proposada el mes de novembre per 36 persones i ha estat votada el més de gener per 206 persones.

Recordo molt breument tot el procés que ha portat fins aquí, i que és el que repetirem els tres propers anys:
  1. els ciutadans i les ciutadanes presenten propostes. Va ser durant el novembre de l'any passat. Cada persona podia proposar fins a tres propostes en tres línies de treball: supressió de barreres arquitectòniques,reparació de voreres i paviments malmesos i millores en el mobiliari urbà. Resultat: 88 persones van presentar 198 propostes.
  2. els serveis tècnics de l'Ajuntament fan un primer avantprojecte i una primera estimació econòmica. Aquesta tasca fonamental es va fer entre desembre i la primera meitat de gener. D'altra banda, els serveis informàtics de l'Ajuntament van establir un sistema de presentació de propostes i de votació que és fonamental per poder estendre després aquesta experiència de participació a altres àmbits. Resultats: es van rebutjar 37 propostes, i les altres 161 es van agrupar en 28, que són les que es van posar a votació.
  3. els ciutadans i les ciutadanes voten. Aquesta fase va ser entre el 16 i el 30 de gener. Van votar 748 persones: 3/4 per internet i 1/4 part en urna, al mateix ajuntament. El resultat es pot consultar aquí.
  4. l'Ajuntament acaba els projectes i fa els tràmits administratius per al corresponent concurs públic. Ara és la feina que començarem: completar projectes fins arribar als 400.000€ de pressupost, aprovar-los i posar-los a exposició pública, fer els plecs de clàusules perquè es presentin al concurs públic les constructores que vulguin, valorar les ofertes presentades per les empreses que s'hi  presentin i finalment adjudicar les obres: de febrer a maig.
  5. Fer a l'estiu les obres que han proposat i han votat els ciutadans i ciutadanes!
És el primer cop que fem a Sant Feliu una experiència de gestió directa del pressupost municipal, de programació de l'acció de govern, per part de la ciutadania. Era una prioritat clara del govern que hem format per a aquest mandat ICV-EUiA i el PSC. Ha estat la primera experiència, però no l'última! De moment, hi han participat 88 persones en la fase de presentació de propostes, i 748 persones en la fase de votació. Hem de valorar l'experiència, corregir i millorar algunes qüestions i explicar-la millor i amb més temps: així, estic segur que l'any que ve (i a l'altre, i a l'altre, i...!) serem més, molts i moltes més!