Parlem de places (5/5): la plaça Francesc Macià.


Aquesta foto de 1932, dipositada a l'Arxiu Local i Comarcal, mostra el que van ser els terrenys on ara hi ha la plaça Francesc Macià fins a la dècada dels setanta: uns de tants horts que hi havia al voltant de la Rambla, punt des del qual es va fer aquesta foto. La foto aèria següent, de l'agost de 1974, feta per l'empresa SACE, mostra que l'actual plaça llavors eren encara horts:

A finals dels setanta, en aquell solar d'entorn de 3.500m2, es va presentar a l'Ajuntament (abans de les primeres eleccions municipals democràtiques) un projecte d'edificació que ocupava totalment l'illa. Feia poc temps que s'havia constituït l'Associació de Veïns Roses-Castellbell, i a la primavera de 1978 hi va haver les primeres mobilitzacions per intentar recuperar aquell solar per al barri. Se'n feia ressò la nostra revista, Entorn, en el seu quart número, de l'estiu de 1978, en un article que signava el nostre estimat i malaguanyat company Antonio de Oses:

Un any després d'aquelles mobilitzacions, a les primeres eleccions municipals democràtiques després de la II República, el PSUC va guanyar l'alcaldia, es va formar un ampli acord de govern amb el PSC i amb CDC, i el mateix Antonio de Oses es va convertir en regidor del primer ajuntament democràtic.

Un llarg procés de negociacions va acabar amb un acord amb la propietat del solar per edificar en la meitat del solar i per cedir com a espai públic a la ciutadania l'altra meitat, amb un aparcament subterrani privat en tota la superfícies de la illa. D'aquesta manera, es va acordar a primers dels vuitanta la creació de la plaça Francesc Macià. Els primers pisos es van habitar a l'any 1982. Formalment, la plaça es va inscriure al Registre de la Propietat com a espai públic al juny de 1985. El ple municipal va aprovar el nom de la plaça a la tardor de 1987. I aixì es va configurar una plaça que avui té aquest aspecte:

Amb els anys, el funcionament de la plaça ha mostrat algunes deficiències, posades reiteradament de manifest pels veïns, i recollides en una moció que el ple va aprovar per unanimitat el novembre de 2012.

Al meu entendre, els problemes d'origen que presenta arquitectònicament la plaça són bàsicament tres:
  • En primer lloc, problemes d'impermeabilització de la plaça que han provocat filtracions en l'aparcament subterrani, amb els consegüents problemes de deteriorament d'un aparcament privat causat per deficiències d'un espai públic, que evidentment cal corregir.
  • En segon lloc, presència de barreres arquitectòniques en tot l'àmbit de la plaça, començant pel fet que l'espai central té un nivell inferior al qual s'accedeix només per escales des de la major part de la plaça.
  • En tercer lloc, un desaprofitament de l'espai públic per una distribució de rampes, jardineres i els espais que ambdós delimiten que és clarament millorable.
Per solucionar-los, i atenent l'esmentada moció, al llarg dels anys 2013 i 2014 es va dur a terme un procés de participació dels veïns i veïnes de la plaça, que va acabar amb un avantprojecte que es va aprovar a l'abril de 2015. Des de la mateixa perspectiva, l'avantprojecte preveu una visió del que podrà ser aviat la nova plaça:




















I ara què? En l'acord de govern que hem subscrit ICV-EUiA i PSC, hem assumit el compromís que el ple va adoptar al novembre de fa tres anys i, per tant, pressupostarem la remodelació de la plaça en el mandat que acaba de començar.

El que fins ara és un avantprojecte s'haurà de convertir en un projecte executiu d'obres, acabant de tancar tots els detalls amb el veïnat de la plaça. Hem acordat també la incorporació del tram pendent de remodelar del carrer Doctor Brugarolas, amb els veïns i veïnes del qual també enraonarem. Tot aquest procés de tancar el projecte s'haurà de fer durant l'any 2016, de manera que les obres de la plaça es facin durant l'any 2017, màxim primera meitat de 2018.

Aquest és el calendari amb què elaborarem el Pla d'Actuació del Mandat que, en aquests moments, només està en fase inicial. La llarga lluita d'aquells veïns i veïnes de fa prop de quaranta anys haurà acabat, per tant, en un espai públic plenament renovat en un punt emblemàtic de la lluita veïnal de la nostra ciutat!

(Nota final: aquest cinquè article completa una sèrie que ha parlat:
Són les places que s'hauran remodelat completament entre els anys 2013 i 2019. A més, en aquests anys s'hauran acabat les places Dicià i de la Solidaritat i s'haurà reformat la plaça de l'Estació)