divendres, 31 de juliol de 2015

Àrea Metropolitana de Barcelona: una institució que funciona, amb un govern d'esquerres que la sap fer funcionar.



Amb 35 municipis més, Sant Feliu forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Som un territori petit: només el 2% de la superfície total de Catalunya (no arribem a 650km2), però hi concentrem més del 40% dels seus habitants, més de 3,2 milions de ciutadans i ciutadanes. I el que és evident i fonamental: la meitat de la població activa i del producte interior brut (PIB) de Catalunya.

Som 36 municipis que formem un continu urbà i que hem de trobar un punt d'equilibri entre "tres C": la capital, la competència i la cooperació, que sigui profitós per a tot el conjunt de l'Àrea. Capital volguda i estimada, Barcelona, que està sabent i volent comptar amb ciutats que no volen ni voldran ser mai simples extensions o barris de la metròpoli. Competència legítima, perquè tots volem mantenir personalitat pròpia i ser capdavanters en allò que més ens identifica o volem potenciar: nosaltres mateixos, volem ser referent de comerç i cultura en el nostre àmbit (com ara amb la marca Ciutat de les Roses , Fira, Festes de Tardor,...), i més com a capital de comarca. Cooperació necessària, perquè hi ha cada cop més serveis que necessiten una perspectiva global i un govern metropolità. En aquest cas, seria impensable que cada ajuntament, per exemple, hagués de tractar els seus residus o plantejar el seu propi model de transport públic, per posar dos exemples fonamentals.

L'Àrea Metropolitana és una administració local de segon nivell. Això vol dir que el seu govern (com el dels consells comarcals o la Diputació) no s'escull directament per la ciutadania, sinó pels representants dels ajuntaments que el formen. Com el nostre ajuntament, té un ple, una junta de govern i una presidenta. El ple de l'AMB està constituït per 90 regidors i regidores, en representació dels 36 ajuntaments de l'Àrea: aquesta n'és la relació. A la foto, podem veure els nou alcaldes i alcaldesses que formem part del Grup metropolità de l'Entesa pel Progrés Municipal, format bàsicament per Barcelona en Comú i ICV-EUiA. Els meus companys de grup a l'Àrea són, d'esquerra a dreta:
  • Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac,
  • Xavier Gozález, alcalde de la Palma de Cervelló,
  • Ascensión Ratia, alcaldessa de Pallejà,
  • Joan Playà, alcalde de Castellbisbal,
  • Gerard Segú, alcalde de Santa Coloma de Cervelló,
  • Lluís Tejedor, alcalde del Prat,
  • Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i, en conseqüència, presidenta de l'Area Metropolitana,
  • jo mateix, que seré el portaveu del Grup de l'Entesa al ple de l'Àrea Metropolitana,
  • Candela López, alcaldessa de Castelldefels.
El nostre grup és el segon més nombrós, amb nou alcaldes i alcaldesses dels trenta-sis. El grup més nombrós és el socialista, amb catorze alcaldies. ERC i CDC tenen, respectivament, quatre alcaldies, les candidatures entorn de la CUP-Poble Actiu en tenen tres i hi ha dues candidatures locals. El govern de l'ÀMB està format pel PSC, l'Entesa pel Progrés Municipal (on hi ha, com he dit, ICV-EUiA) i ERC, que vam subscriure i presentar públicament el 23 de juliol l'acord de govern per al mandat 2015-2019 que adjunto.

La representació que ens pertoca a Sant Feliu és de dos regidors. Amb el PSC vam acordar que un havia de ser l'alcalde de la ciutat, i l'altre seria mig mandat per a ICV-EUiA (serà la Lídia Muñoz els dos primers anys) i mig mandat per al PSC, que designarà el seu representant per a la segona meitat del mandat. Per la nostra assistència als òrgans de govern de l'AMB, la Lídia i jo percebrem unes dietes que, com sempre explico, destinem íntegrament al finançament d'Iniciativa.

Les principals matèries amb què l'AMB influeix positivament en la gestió municipal fan referència a l'habitatge social, el medi ambient, el transport públic,  l'abastament d'aigua o el suport tècnic i econòmic a les inversions municipals o plans d'ocupació.  Temes absolutament fonamentals i en què l'existència i el govern de l'Àrea Metropolitana fan un servei inestimable als ajuntaments que la formem. El meu agraïment a la tasca dels tècnics de l'Àrea i el seu saber fer treballant colze a colze amb els tècnics dels ajuntaments.

De tots aquests temes n'aniré parlant i detallant en propers articles, però vull fer un esment especial al tema de l'habitatge social, que serà fonamental en els propers quatre anys. En el darrer mandat, ICV-EUiA ja va tenir (i jo mateix en representació seva) la vicepresidència de l'Institut Metropolità de Promoció del Sòl (IMPSOL) . En molts municipis que no tenim empresa municipal d'habitatge (com és el cas de Sant Feliu), l'Impsol ha tingut tradicionalment aquest paper: a Sant Feliu va impulsar fa uns anys dues promocions d'habitatge protegit, a l'antiga Hoechst i davant de l'antiga Matacàs. Fins ara, les promocions de l'Impsol han estat de compra. En els darrers quatre anys, hem començat a preparar també el lloguer social, que es concretarà en els quatre propers amb la constitució d'un patrimoni públic de caràcter metropolità d'habitatges de lloguer social. A Sant Feliu hi haurà, en conseqüència, importants novetats en aquest camp, que estem preparant i que és prematur avançar fins que el nou model en què treballem estigui aprovat i consolidat.

En definitiva, una institució que funciona i un govern d'esquerres que la sap fer funcionar, amb els criteris de cohesió social i territorial que marquem les formacions polítiques del govern i que som històricament majoritàries en els 36 municipis de l'AMB.. I més de tres milions de persones que, normalment sense se-ne massa conscients, se'n beneficien. Una de les tasques que segurament hem de fer és explicar millor què és i què fa l'Àrea Metropolitana, i aquest escrit és una petita contribució en aquest objectiu.


Acords i votacions del ple de juliol de 2015.


dimarts, 28 de juliol de 2015

ENTORN, 85 (juliol de 2015). "

ENTORN, 85. Aquí podeu accedir a l'edició completa de la nostra revista.

Durant els propers quatre anys, ICV-EUiA continuarem governant l’Ajuntament de Sant Feliu. Vull agrair a la ciutadania el seu vot majoritari a la nostra candidatura. Una candidatura que es va basar en dues línies molt senzilles però molt clares: tot a l’abast de tothom i espai públic de qualitat a tots els barris.

El nou ajuntament serà diferent al dels darrers quatre anys. Serà molt més plural: hi haurà vuit grups municipals en comptes de quatre. Una diversitat així implica novament un govern de coalició. Hem volgut llegir bé el resultat electoral del 24-M: el segon partit a la nostra ciutat és el PSC, i cal aparcar diferències més personals que polítiques per formar un govern amb els dos partits més votats a Sant Feliu. Tindrem, doncs, un govern d’esquerres amb 6 regidors d’ICV-EUiA i 4 del PSC.

El nou govern té tres grans objectius. En primer lloc i de manera destacada, les polítiques socials. Elaborarem el Pla de rescat social, d’atenció prioritària a les persones i famílies afectades per l’atur de llarga durada i amb risc de pobresa. Garantirem els drets a l’alimentació, l’habitatge i l’educació, i ampliarem les polítiques i ajuts per a la creació d’ocupació, amb les empreses i comerços de la ciutat.

En segon lloc, volem donar un impuls verd al govern local. Ens plantegem estalvis importants en el consum i en el cost de recursos bàsics com ara l’energia i l’aigua. L’impacte en l’enllumenat públic serà molt ràpid i important.

En tercer lloc, tindrem un govern encara més obert i transparent. El diàleg, la participació i la comunicació seran normes bàsiques de govern. Buscarem també el consens amb el màxim nombre de grups de l’oposició.

La tardor de 2015 tindrà dues cites electorals molt importants: eleccions al Parlament i al Congrés. En totes dues, ICV-EUiA buscarà confluir amb altres forces d’esquerres per guanyar les eleccions i formar governs que prioritzin els drets socials i els serveis públics. Al setembre i al novembre, espero que ens donis novament la teva confiança!

divendres, 24 de juliol de 2015

Amb tots els Antonios González.

Estic de vacances els darrers deu dies de juliol. Ahir vam sopar unes tapes al bar de la Peña Bética, a la plaça de les Roses, al cor del barri de Can Calders, el meu barri. Ens les va servir l'Antonio González. L'Antonio és el president de la Peña i l'ànima, entre d'altres coses, de les divertidíssimes chirigotas del nostre Carnaval de Sant Feliu. Va néixer a Alcalá del Valle, un poble de prop de sis mil habitants de la província de  Cádiz, on governa Izquierda Unida amb 7 regidors de 13, els altres 6 són del PSOE i el PP només hi va tenir 24 vots.  Té una xarcuteria a la mateixa plaça, al mateix costat de la Peña, amb embotits i formatges de la serra andalusa, boníssims. L'amor el va portar a Sant Feliu, i  el seu fill, el fruit d'aquest amor, parla català amb un dolç accent de Cádiz.

El Sant Feliu que conec i que vull,  s'ha fet amb el treball, la il·lusió i les lluites de tots els seus Antonis i de tots els seus Antonios. El Sant Feliu que vull i conec batega per igual a totes les seves places, amb avis i àvies prenent la fresca vigilant que les pilotes amb què juguen els seus néts no torbin les seves converses, i colles de joves amunt i avall, amb estètiques, llengües, músiques, cada cop més diversos. Cap persona no és més que cap altra i cap barri no és més que cap altre en el Sant Feliu que conec, que vull, que estimo, que vull construir amb tota la gent que hi viu. Per això em sento tant a gust a la plaça de la Vila com a la plaça de les Roses, en un concert de la Peña Bética com en un concert al Casal de Joves o a l'Ateneu. Per això fem sempre els mateixos actes polítics a la plaça de la Vila que a la plaça de les Roses, i hi diem el mateix, i n'esperem el mateix. I en recollim els mateix: el nostre vot a les municipals és molt similar en tots els barris, guanyant a tots, excepte a la Salut i aquí, el meu propi barri, Can Calders. Un vot homogeni, del Sant Feliu que s'informa a TV3 i el Sant Feliu que s'informa a Antena 3 o la Sexta. M'agrada tenir aquesta distribució de vot en un Sant Feliu que m'agrada. Els comunistes hi han (i hem!) tingut molt a veure.

La Catalunya que vull i que estimo també s'ha de fer amb el treball, la il·lusió i les lluites de tots els seus Antonis i de tots els seus Antonios. I fins fa cinc o sis anys, tenia la impressió que anàvem en aquest camí. La tasca meritòria i mai prou reconeguda dels comunistes en la dictadura per avançar en la construcció d'un sol poble semblava que era recollida pels socialistes, que havien volgut i sabut unificar les ànimes del PSC Congrés i del PSOE en un llunyà 1978.  La unitat de la classe treballadora es construïa sobre la base implícita de les identitats compartides i sobre el treball unitari en defensa de l'autonomia, la lluita pels drets laborals i socials, la construcció sense fractures de l'escola catalana i en català, el suport unànime a la normalització lingüística, el rebuig a tota demagògia contra la immigració, etc. Identitats compartides, sentiments plurals, horitzons comuns de llibertat, igualtat i fraternitat. Tots els Antonis i tots els Antonios, a una. Al mateix temps, socialistes i comunistes vam emprendre la tasca de reconvertir suburbis de Barcelona en ciutats cohesionades i un alt nivell de qualitat de vida. Per més que se sentia alguns convergents parlar de la "Catalunya catalana" amb capital Vic, jo tenia la impressió que ni era ni hauria de ser el discurs hegemònic a la Catalunya del futur.

Tenia la impressió. Fins fa cinc o sis anys. Més o menys, en les dates en què vaig escriure aquest escrit.

Llavors, en la meva anàlisi particular, van coincidir dues voluntats. La del PP d'arrebassar com fos el Govern de'Espanya al PSOE, després de perdre les eleccions de 2004 arran dels atemptats d'Atocha, i la voluntat de CiU d'arrebassar com fos el Govern de Catalunya al tripartit després que es consideressin injustament expulsats del "seu" govern al 2003 i d'una persistent i implacable campanya contra el tripartit per part dels "seus" mitjans. El PP culminant la seva campanya contra l'Estatut amb el seu recurs al Constitucional (atiar la percepció de Catalunya com a problema), i CiU donant per amortitzat l'Estatut i canviant la seva estratègia de relació amb l'Estat per conservar l'hegemonia política a Catalunya, amenaçada pel creixement d'ERC i per l'ombra de la corrupció del seu pare fundador (atiar la percepció d'Espanya com a problema). Aquesta estratègia de confrontació els ha donat, a ells, bons resultats: de governs socialistes a Catalunya i a l'Estat, hem passat a governs de CiU i PP que han alimentat mútuament l'estratègia de la tensió.

I ara ens trobem a les portes de les eleccions del Parlament (27-S) i al Congrés (29-N). En totes dues eleccions, l'estratègia de la tensió va in crescendo. Perquè encara és el president del meu país, em preocupa especialment l'estratègia frontista del candidat Artur Mas: "els qui no em votin, són complices de Rajoy" i el simplisme amable amb què basa el seu projecte independentista. Un procés complexe, en un context internacionals callat (que no vol dir que atorgui, sinó que -encara- no diu res), sense cap de les anàlisis col·lectives honestes i transparents que considero imprescindibles per a una decisió d'aquesta envergadura. Veig menys anàlisi objectiva de costos i beneficis en el procés que a l'hora de decidir una inversió a Sant Feliu. El simplisme amable el constato en la perfecta i festiva mobilització de les emocions de la part de Catalunya a què s'adreça, apropiant-se de valors i ideals que tots compartim (llibertat, dignitat, democràcia, etc) com si fossin només seus, endolcint també llenguatge: no hi haurà trencaments (ni tan sols emocionals), sinó una simple i programada desconnexió, com si fos tan fàcil com canviar de proveïdor d'internet...

Sovint em pregunto si els votants de CiU no eren lliures o dignes abans de fa cinc o sis anys, quan Mas decideix canviar l'estratègia històrica de CiU i convertir-se a l'independentisme.  Jo, per descomptat, ja ho era i avui ho sóc. Però si des de fa 40 anys es pot votar independència. I em mereixen tot el respecte els qui, de sempre, han picat pedra per la seva utopia, majoritàriament avui enquadrats a la CUP.

Però m'interessa tornar a les emocions, allà on, molt més que en l'anàlisi racional, es jugarà el proper 27-S. I m'interessa per denunciar l'omissió gairebé absoluta dels sentiments i les emocions dels qui no creuen en el procés. Dels catalans i les catalanes que fins ara han viscut amb normalitat i amb orgull la seva identitat compartida. És com si no existissin... o com si tots fossin de Súmate, àmpliament difosos i recolzats pels mitjans de comunicació del procés. I aquests catalans i catalanes que se senten alhora espanyols i espanyoles, en la seva concreció catalana, andalusa, castellana o extremenya, tant se val, són la majoria de la ciutadania de Sant Feliu i, per descomptat, una part fonamental de la Catalunya que cal construir. La seva marginació del debat públic a Catalunya em sembla tristíssima i, políticament, una opció i un error inexcusables. Si algú creu que no cal comptar amb tots els Antonio González de Catalunya, aquest algú  es transforma automàticament en una amenaça per a la cohesió social de Catalunya.

Jo tinc la meva pròpia opció política per conservar el preuadíssim tresor de la cohesió social, per comptar amb tots i cadascun dels Antonis i dels Antonios de Catalunya, amb totes les Joanes i totes les Adelas. Però en aquest escrit no vull parlar-ne, ja en tindré ocasió. Només vull defensar i reclamar en veu alta que la Catalunya que ve surti de l'exercici d'una consulta on es compti la veu de tota la ciutadania. I que després, sigui quin en sigui el resultat, la Catalunya que ve no ignori en cap moment a cap dels seus Antonios González, a cap dels seus ciutadans de tots els Alcalás del Valle. a cap dels seus barris obrers com Can Calders.

Per cert, un barri ignorat durant dècades pels governs de Convergència a la Generalitat, i remodelat de dalt a baix, ves per on, pels governs d'esquerres que CiU i els seus mitjans tant van matxacar i que jo aspiro a poder recuperar.

dijous, 16 de juliol de 2015

16/07/15, primer ple del mandat 2015-2019.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
Som, d'esquerra a dreta, la Maria Cinta Daudé, en Manel Martínez, la Lídia Muñoz, jo mateix, la Mireia Aldana i en Manel Leiva. Som els tres ciutadans i les tres ciutadanes de Sant Feliu que, havent guanyat les eleccions amb ICV-EUiA, simplement representem majoritàriament als ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. Formem govern amb dos regidores i dues regidores del PSC, i compartim consistori amb 3 regidors/es d'ERC, 2 regidors/es de Ciutadans, Convergència i Veïns, i 1 regidora del PP i 1 regidor de Junts.

Avui farem el primer ple del mandat. Un ple extraordinari que marca el funcionament del govern de la ciutat i dels plens municipals per als propers quatre anys. El primer ple en la història de Sant Feliu amb vuit grups municipals (com a molt, n'havíem tingut cinc en alguns dels nou mandats anteriors). Un ple que, per acord de la Junta de Portaveus (amb la presència dels vuit portaveus dels vuit grups abans esmentats), serà el primer en què s'apliqui el criteri de temps màxims d'intervenció: cinc minuts en el torn inicial i un sol torn de rèplica per grup de dos minuts. Aquests són els temes que tractatem.

Dia i hora dels plens.
Continuaran sent els darrers dijous de cada mes, i els avançarem mitja hora: començaran sempre a les 19:30.

Establiment de les àrees de govern i de les corresponents comissions informatives.
L'estructura municipal tindrà tres grans àrees de govern, a part d'alcaldia. Es corresponen amb les grans àrees de prestació de serveis de les administracions: els serveis a la ciutadania, l'ordenació de l'espai públic i l'activitat econòmica, i la gestió interna. Hem volgut canviar els noms que tenien fins ara (serveis personals, serveis territorials i serveis generals) per noms que mostrin amb més claredat la voluntat i el contingut polític de les seves competències:

  • Àrea de Drets de la ciutadania i polítiques socials, que presidirà Mireia Aldana.
  • Àrea de Territori, sostenibilitat i activitat econòmica, que presidirà Lídia Muñoz,
  • Àrea de Govern obert i serveis generals, que presidirà Josep Maria Rañé.
Una setmana abans de cada ple, s'han de reunir les tres comissions informatives d'aquestes tres àrees, per tal que tots els regidors i regidores tinguin un coneixement complet dels temes que es debatran i votaran una setmana després en els plens. Cada comissió informativa té un representant de cadascun dels vuit grups municipals, a més dels regidors i regidores que tenen competències dins de cada àrea.

A més a més de les comissions informatives, una setmana abans del ple s'ha de reunir la Junta de Portaveus, formada pels vuit portaveus municipals i presidida per mi mateix en la meva condició d'alcalde de Sant Feliu. Aquí és on tractem els temes més polítics, no tant de la gestió de cada àrea.

Assignació de responsabilitats (és a dir, de regidories) als membres del govern.

Àrea de Drets de ciutadania i polítiques socials:
  • Serveis Socials: Mireia Aldana
  • Habitatge: Lídia Muñoz
  • Educació i Infància: Mireia Aldana
  • Cultura: Manel Martínez
  • Esports: Lourdes Borrell
  • Seguretat ciutadana: Manel Martínez
  • Joventut: Lídia Muñoz
  • Dones i polítiques d'igualtat: Lídia Muñoz
  • Gent gran: Margarita Llongueras
  • Persones amb discapacitat: Lourdes Borrell
  • Participació i convivència: Javier Molina
  • Nova ciutadania i agermanaments: Mireia Aldana
  • Solidaritat i cooperació: Lourdes Borrell
  • Salut pública i consum: Lourdes Borrell
Àrea de Territori, sostenibilitat i activitat econòmica:
  • Urbanisme: Lídia Muñoz
  • Planejament: Josep Maria Rañé
  • Activitat econòmica i ocupació: Maria Cinta Daudé
  • Activitats: Josep Maria Rañé
  • Comerç i turisme: Margarita Llongueras
  • Medi ambient: Manel Leiva
  • Mobilitat i transport públic: Josep Maria Rañé
  • Serveis municipals i espai públic: Manel Leiva
Àrea de Govern obert i serveis generals:
  • Hisenda: Josep Maria Rañé
  • Tecnologies i sistemes d'informació: Josep Maria Rañé
  • Organització i personal: Manel Martínez
  • Gestió d'equipaments: Manel Leiva.
Salaris dels càrrecs públics.
Hem mantingut exactament les mateixes retribucions que en el mandat anterior (que eren, al seu torn, les mateixes de l'anterior) i que, arrodonint a les centenes, són les següents:
  • Alcalde: 3.900 €/mes (bruts i en catorze pagues). La meva nòmina es pot consultar al final d'aquest escrit.
  • Tinent d'alcalde (n'hi ha quatre): 3.500 €/mes (bruts i en catorze pagues)
  • Regidor/a a dedicació completa (n'hi ha tres): 3.200 €/mes (bruts i en catorze pagues).
  • Una regidora a dedicació parcial, amb percentatge de sou segons el temps de dedicació a partir d'aquesta darrera xifra.
  • Per primer cop, s'inclou l'opció (com a altres ajuntaments) que els portaveus puguin triar entre cobrar per les seves assistències (a ple, junta de portaveus i comissions informatives) o bé tenir una retribució equivalent a un 1/5 de dedicació, és a dir, un dia setmanal de dedicació: 660€/mes (bruts i en catorze pagues)
Els regidors i regidores que perceben alguna d'aquestes assignacions, no poden percebre cap assignació per assistències: són legalment (i evidentment) incompatibles. Les persones que reben algun dels salaris anteriors, tenen lògicament la seva quota de Seguretat Social. 

Assignacions per assistències dels regidors i regidores.
Hem mantingut també el mateix criteri: les mateixes que en els dos mandats anteriors, arrodonides a múltiples de cinc. Com acabo de dir, les cobren les persones que no tenen cap de les retribucions salarials que he explicat abans:
  • per assistència a ple: 240€.
  • per assistència a junta de govern: 180€.
  • per assistència a comissió informativa: 115€
  • per assistència a junta de portaveus: 435€ (incompatible, com he explicat abans, amb els portaveus que triïn una retribució salarial d'1/5 de jornada)
Assignacions als grups polítics municipals.
Els grups municipals han de tenir, per facilitar el seu funcionament, els recursos necessaris. Tots tenen un despatx propi (ja sigui al mateix Ajuntament o al Palau Falguera) on atendre els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin. I han de tenir una assignació (establerta, a més, per llei) per facilitar la seva comunicació amb la ciutadania. Aquesta assignació té una part fixa i una part variable, atenent al nombre de regidors i regidores de cada grup.
  • Part fixa: 570€/mes per grup, la mateixa que en els dos mandats anteriors.
  • Part variable: 100€/mes per regidor. En els dos mandats anteriors, era de 47,50€. Els vuit portaveus vam constatar que era la més baixa de la comarca -amb diferència- i vam acordar per unanimitat aquesta petita actualització.
Personal eventual polític i directiu.
En aquest mandat, no hi haurà assessors de partit: se suprimeixen, per tant, dos llocs que tenia assignats CiU en els mandats anteriors en aquest concepte. Són un important estalvi polític que permet fer front al major cost que comporta (legítimament i democràticament!) haver passat de quatre a vuit grups municipals.

Es mantenen els quatre llocs eventuals directius amb què hem acabat el mandat 2011-15 i que, tret de la Gerent de l'Ajuntament, s'hauran de cobrir amb propers processos selectius: gerent, director/a de les dues àrees de Drets de ciutadania i polítiques socials i de Territori, sostenibilitat i activitat econòmica, i el o la cap de Comunicació. Són també, d'altra banda, dos càrrecs eventuals directius menys que a l'inici del mandat anterior. I vull remarcar que no són càrrecs polítics: són, això, càrrecs de molta responsabilitat directiva, de molt coneixement tècnic, que exclouen la valoració d'altres factors en la selecció d'aquest personal.

Regidories de barri.
Aquesta és una novetat del mandat anterior que valorem molt positivament i que volem consolidar. En aquest mandat, els regidors i regidores de barri seran:

  • Can Calders: Manel Leiva 
  • Falguera: Lídia Muñoz 
  • Roses-Castellbell: Margarita Llongueras Vallés 
  • Can Nadal: Manel Martínez 
  • Can Maginàs: Cinta Daudé 
  • Salut: Lourdes Borrell 
  • Mas Lluí: Javier Molina 
  • Les Grases: Mireia Aldana.
Bé, aquests són els temes que avui debatrem i votarem. Com es pot veure, un ple de caràcter "constituent", d'inici de mandat, de posar les bases per al bon govern de la ciutat i el bon funcionament dels partits en què es basa la democràcia!


dimecres, 15 de juliol de 2015

Què volem dir quan diem "rescat social"?

www.rescatsocial.cat
Com vaig dir al meu discurs d'investidura, el "rescat social" serà la primera prioritat de l'actual govern municipal, encapçalat per Iniciativa.

La noció de "rescat" des de les administracions públiques va lligada a una aportació urgent i prioritària dels seus pressupostos per evitar l'enfonsament d'un sector considerat també prioritari. Ho hem vist molt clarament amb el rescat del sector bancari per part del govern del PP, que hi ha aportat desenes de milers de milions d'euros.

Per als homes i dones d'ICV-EUiA l'atenció prioritària de les polítiques i els pressupostos de les administracions ha de ser una altra: el rescat de les persones i famílies afectades per l'atur de llarga durada i el risc d'exclusió social i de pobresa crònica que comporta. Ès això, justament, el que volem definir com "rescat social". Per a Iniciativa i Esquerra Unida, Catalunya viu una situació d'emergència social que exigiria, del seu Govern, mesures clares, eficaces i immediates de rescat social. Ho expliquem amb claredat en aquesta pàgina web: www.rescatsocial.cat.

El rescat social exigeix mesures que són pròpies del Govern català: polítiques efectives de reindustrialització de Catalunya o la implantació de la "renda garantida de ciutadania" en són dos exemples molt clars. És evident que les causes de l'emergència social i les polítiques més efectives de rescat social depassen les possibilitats i les competències de l'Ajuntament.... però per a Iniciativa és evident també que l'Ajuntament ha de prioritzar i aplicar tota la seva acció de govern entorn el rescat social.

Què és, per tant, el que l'Ajuntament pot i vol fer amb el seu "pla de rescat social"? 
Un pla que, d'altra banda, encara estem concretant en el marc del nou equip de govern i amb la participació de les nostres professionals del treball social, i que es presentarà públicament a la tardor. No és un pla que parteix de zero: les educadores i treballadores socials fa temps que tiren endavant l'atenció a les famílies en situació desfavorida. Però entenem que cal presentar de manera conjunta i clara, amb explicació i publicitat de tasques i criteris, el que ha de fer l'Ajuntament per a les persones i famílies que més necessitat d'acompanyament i de suport tenen.

Els objectius polítics del pla de rescat social són clars i encapçalaven el nostre programa electoral. També era molt clara la nostra voluntat, en qualsevol dels acords de govern possible, de tenir la responsabilitat política de la regidoria de serveis socials (que portarà la nostra companya Mireia Aldana) i de la presidència de l'Àrea de Drets de Ciutadania i Polítiques Socials de què forma part, i que també presideix la Mireia.

Els objectius que cal cobrir per a les persones i famílies incloses en el pla de rescat social seran els quatre següents:
  • Garantia del dret a l'alimentació.
  • Garantia del dret a l'habitatge.
  • Garantia del dret a l'educació.
  • Prioritat en el dret al treball.
1. Garantia del dret a l'alimentació.
La garantia d'aquest dret tan obvi té diversos recursos, ja siguin municipals o en conveni amb esglésies o entitats socials. Els enumero i n'indico els grans objectius, que es concretaran i es faran públics amb la presentació pública, com ja he dit abans, del pla de rescat social:
  • els quatre bancs d'aliments de Sant Feliu (municipal, Creu Roja, Càritas i Església Evangelista). No han de tenir llista d'espera, no han de tenir períodes de descans, han d'incorporar aliment fresc, han de millorar ls criteris i calendaris d'assignació, etc.
  • el menjador social del Casal de la Gent Gran. No ha de tenir llista d'espera, ha d'atendre amb agilitat les necessitats contrastades d'atenció, etc.
  • les beques per als menjadors escolars. Cal atendre totes les demandes de les comissions socials de centre que hagin estat rebutjades segons els criteris restrictius de la Generalitat. Cal atendre els infants de Primària i de Secundària. Cal atendre també durant les vacances escolars, ja sigui als Casals d'estiu o en un espai específic del menjador social.
  • l'atenció a domicili de la gent gran que viu sola i amb poca autonomia personal. Aquí la feina dels voluntaris i voluntàries de Creu Roja és fonamental i impagable. Cal assegurar la detecció dels ciutadans i ciutadanes en aquesta situació i la suficiència de l'atenció que requereixen.
2. Garantia del dret a l'habitatge.
De la mateixa manera que cal fer tot el possible perquè totes les persones tinguin garantit com a mínim un àpat principal, també cal fer tot el possible perquè ningú es vegi obligat a abandonar casa seva o a viure-hi sense els subministraments bàsics. Per garantir aquest dret, els recursos als quals cal garantir les aportacions que siguin necessàries són:
  • la Bossa de lloguer social, en conveni amb la Generalitat i ubicada al Palau Falguera. Cal ampliar i facilitar l'oferta de pisos, tant de particulars interessats com dels acords o sancions amb les entitats bancàries, etc.
  • mediació i fons social d'ajut als lloguers i hipoteques. Quan es detectin situacions de risc de pèrdua d'habitatge, ja sigui des dels propis serveis socials, des de la PAH o en aplicació del conveni amb els procuradirs judicials,  mediar des de l'Ajuntament per aconseguir els acords més favorables a les dues parts i facilitar els imports econòmics necessaris per a la seva aplicació (endarreriments, fiances,...), etc.
  • promoció d'habitatges públics de lloguer social. Aquesta és la principal iniciativa per al dret a l'habitatge en aquest mandat. En col·laboració amb l'Impsòl, les polítiques municipals d'habitatge es reconduiran cap al lloguer social en aquests propers anys. En la mesura que Sant Feliu en formem part, això permetrà la primera promoció pública d'habitatges de lloguer social, que inclourà un nombre suficient d'habitatges d'emergència social.
  • ajuts d'emergència per als subministraments bàsics. Ningú ha de viure a cada seva amb por que li tallin l'aigua o de no poder tenir calefacció a l'hivern. L'Ajuntament ha de tenir convenis amb les companyies subministradores d'aigua, llum i gas per aconseguir aquest objectiu, introduint clàusules segons les quals a ningú se li pugui tallar un subministrament sense la informació i l'actuació prèvia dels nostres serveis socials, etc.
  • serveis d'atenció domiciliària a la gent gran i persones amb dependència. La seva autonomia personal passa bàsicament perquè es puguin quedar a viure a casa seva. En molts casos, el pagament de l'habitatge no és el problema, però l'estat o la neteja de la llar és un tema al que hi ha qui no pot fer front. Els ajuts a les reformes de la llar (per exemple per canviar banyeres per plats de dutxa) o els SAD amb tarifació social, perquè tothom hi tingui accés, són elements fonamentals per garantir-los el dret a continuar vivint a casa seva.
3. Garantia del dret a l'educació.
Des d'Iniciativa, sabem sobradament que la formació és fonamental perquè cada persona pugui tirar endavant el seu projecte de vida, perquè tothom tingui més i millors oportunitats en tots els camps del treball, la cultura, les relacions socials i la vida en general. També per trencar la cadena segons la qual les desigualtats es transmeten de generació en generació. Un sistema públic educatiu de qualitat serà, sens dubte, un dels eixos de la Catalunya que ha de sorgir de les urnes el proper 27-S si la ciutadania fa fora als hereus de Jordi Pujol. La feina de l'Ajuntament en aquest àmbit és, per a Iniciativa, absolutament prioritària i estratègica. I això és el que hi hem de fer:
  • escoles bressol a l'abast de tothom. L'atenció als infants dels 0 a 3 anys és absolutament fonamental per al seu desenvolupament familiar. Els pares i mares que, per raons laborals o altres, volen portar els seus fills o filles a l'escola bressol ho han de poder fer en igualtat de condicions. Hem de garantir dues coses: que el cost de l'escola o el menjador no siguin una barrera (tarifació social) i la detecció precoç d'infants que requereixen algun suport social o educatiu (normalment mitjançant la coordinació amb els pediatres dels dos ambulatoris) i la seva atenció a les quatre escoles bressol municipals (Patufet, Tambor, Fàbregas i Ginesta)
  • a l'escola i l'institut en igualtat de condicions. Les comissions socials de centre, en què es coordina un representant del claustre i una educadora social de l'Ajuntament han de treballar per garantir que tot l'alumnat té, des de l'inici de curs, els llibres de text, material escolar, beques de menjador i ajudes a les sortides escolars. També la igualtat de condicions en l'educació en el lleure, mitjançant el pla educatiu d'entorn i la coordinació amb els esplais i entitats de la ciutat. El bon funcionament de les comissions socials de centre ha estat una prioritat d'Iniciativa en els passats quatre anys i ho continuarà essent en els quatre anys propers.
  • atenció a l'alumnat que acaba l,'ESO sense graduar. En col·laboració amb els equips docents dels instituts, cal preveure el tipus de formació que permeti a l'alumnat sense graduació una primera qualificació professional o bé un retorn al sistema educatiu reglat. Ningú no pot sentir que se li tanquen les oportunitats de formació als 16 anys!
  • educació al llarg de la vida. A Iniciativa estem convençuts que l'educació és un dret que no prescriu, i al qual tothom ha de tenir accés en qualsevol moment, especialment per mantenir o millorar les seves competències o capacitats professionals. Prioritzarem, per tant, tant l'Escola de Formació de Persones Adultes com tot el conjunt d'activitat formativa que duem a terme des de Can Maginàs i l'Aula Sant Feliu.

4. Prioritat en el dret al treball.
Malauradament, al contrari que en els tres drets anteriors, el nostre Ajuntament no pot garantir treball a les prop de tres mil persones que es troben actualment a l'atur. Cap ajuntament té recursos ni competències per crear treball públic suficient, tampoc el de Sant Feliu. El que sí que hem de fer és donar les màximes facilitats a les empreses i comerços de la nostra ciutat per a la creació d'ocupació, i al mateix temps afavorir la contractació pública temporal de persones en situació de més precarietat econòmica o social. Això sí, amb la màxima informació i transparència pel que fa als criteris de contractació.
  • ajuts a la contractació de persones aturades. Des de fa dos anys (2014 i 2015), l'Ajuntament dóna ajuts al sector privat per a la creació d'ocupació. D'una banda, ajudes a les empreses per a cada nou contracte d'una persona aturada de Sant Feliu: fins a un 4.500€ per a un any de contractació. De l'altra, ajudant a les persones que vulguin posar en marxa el seu propi negoci: 2.000€ per a cada nou autònom o nova autònoma. Aquests ajuts han de ser constants i prioritaris en els propers anys. Són les empreses i comerços contractants els qui marquen els perfils professionals que necessiten.
  • plans d'ocupació. La contractació estable en el sector privat ha de ser la clau de la reducció de l'atur i l'inici de la recuperació econòmica. Però hi ha persones que, per les seves circumstàncies (especialment d'edat i de formació), tenen més dificultats de trobar ocupació. En molts casos, els plans públics d'ocupació -encara que siguin temporals- són imprescindibles. És per això que els continuarem prioritzant, amb fons propis i també en conveni amb altres administracions. Els criteris d'accés han de ser públics, i sempre amb l'acord dels nostres serveis socials i d'ocupació. Hi tindran prioritat les persones i famílies que formin part del pla de rescat social.
  • clàusules socials en els contractes subscrits per l'Ajuntament. En els contractes d'obra i de serveis que subscriu l'Ajuntament (des de les concessions de neteja, per exemple, fins a les obres municipals que sotmetem a concurs públic), quedarà explícit que les contractacions que siguin necessàries, es faran entre persones aturades al nostre Servei Local d'Ocupació, a Can Maginàs.
En els propers mesos, acabarem de concretar i de completar tot el desenvolupament normatiu i administratiu del nostre pla de rescat social. Ho farem donant-li prioritat en el conjunt de l'estructura organitzativa del nostre ajuntament, i també en la seva gestió pressupostària. Ho farem, per tant, a partir de la revisió de les polítiques socials fetes fins avui, i de les millores que cal introduir-hi per assolir els objectius que acabo d'exposar. I serà una revisió necessàriament a fons: fins fa poc, els serveis socials atenien bàsicament situacions de precarietat o dificultat més o menys transitòria, però la cronificació de la pobresa exigirà un canvi bàsic de perspectiva, perquè l'atenció deixarà de ser temporal per convertir-se, en molts casos, en estructural. La participació dels treballadors i treballadores dels serveis implicats és fonamental, com també l'experiència d'altres ajuntaments que ens poden servir de referents en els diversos àmbits del pla de rescat social, de la mateixa manera que nosaltres som referents per a molts ajuntaments que es volen plantejar la tarifació social dels seus serveis.

En aquest escrit he volgut esbossar (encara que m'hagi sortit necessàriament llarg) el que seran els grans trets de la nostra primera prioritat en els propers quatre anys: la cohesió social de la nostra ciutat i la realització personal i la dignitat de tots els nostres veïns i veïnes, garantint des del seu ajuntament el pa, el sostre i l’escola, i fent el possible per facilitar el treball. En definitiva, que Sant Feliu sàpiga tirar endavant sense deixar a ningú enrere!

dijous, 9 de juliol de 2015

Aquest juliol, millores a la plaça de l'Estació.

Començo aquest escrit amb una imatge de la plaça de l'Estació (llavors "del Ejército") un cop urbanitzada el 1964. Ha plogut molt en 50 anys, i aquella plaça que llavors estava en un extrem de Sant Feliu ara és al bell mig, i la circulació i el moviment és enormement superior al que es desprèn d'aquesta imatge, dipositada al nostre Arxiu:

La plaça de l'Estació avui té problemes de mal estat i de funcionament. El mal estat és una evidència en alguns trams de voreres i, sobretot, en l'asfaltat i la pintura del paviment. Els problemes de funcionament són de dos tipus: d'accessibilitat per a cadires de rodes, persones amb mobilitat reduïda o cotxets de nens, i de seguretat en diversos punts de creuament de la plaça, especialment des del passeig Nadal o el Parc Nadal.

Aquests són, justament, els temes que volem resoldre amb les millores que tindran lloc en els propers dies, i que intento explicar en els dos plànols que adjunto: el primer (amb números) és l'estat actual de la plaça i el segon és l'estat futur un cop s'hagin fet les obres:


Punt 1: No es veu a la imatge, però l'andana del costat de l'estació no està adaptada per a cadires de rodes. Les persones amb cadira que vénen des del pas a nivell, han de fer una volta molt gran per poder accedir a l'estació. Aquest punt es resoldrà amb les obres.

Punt 2: Es desplaçarà el pas zebra que va des del passeig i el Parc fins a l'estació. Es milloraran les adaptacions a les voreres i se separarà el pas zebra del gir dels cotxes a la plaça, millorant-ne la seguretat.

Punt 3: Com acabo de dir, se separa el pas zebra del gir dels cotxes, facilitant la circulació de vehicles i autobusos a la plaça.

Punt 4: Aquí hi ha un gual en vorera que no té sentit, i els passos per a cadires de rodes són d'una amplada i un pendent molt just, que en dificulta el moviment.

Punt 5: L'illeta central continuarà funcionant com a centre de plaça entorn del qual es distribuirà la circulació de cotxes i autobusos. Mantindrà l'actual arbrat i serà de forma arrodonida i de dimensions més petites. Permetrà un millor ús de la plaça en els moments en què, sobre tot a la Fira i a les Festes de Tardor, té un important ús ciutadà.

Punt 6: Tota la plaça, en l'àmbit de color gris, serà asfaltada de nou. La senyalització horitzontal (és a dir, la pintada a terra) també serà tota nova. Es revisarà també tota la senyalització vertical.

Crec que són petites grans millores, que començaran a la segona quinzena de juliol i tindran una durada total màxima de tres setmanes. Els cartells informatius de l'Ajuntament informaran de les afectacions al trànsit en aquest període de temps.

I deixeu-me acabar com he començat: amb fotos antigues de la plaça (totes de l'Arxiu Municipal i Comarcal), i amb una foto de l'andana de l'estació, de fa seixanta anys, en què surten els meus pares.
Aproximadament 1913.
Aproximadament 1934
Aproximadament 1962
1955.

dimecres, 8 de juliol de 2015

Nou cicle de converses a la fresca: sis converses a cinc places i un passeig de Sant Feliu!

Demà dimecres començarem un nou cicle de converses a l'aire lliure, en què qualsevol persona es pot adreçar a mi o als companys i companyes que m'acompanyin per preguntar, comentar o exposar el que vulgui. Així de fàcil, així de simple, així de directe. Aquest és el segon any que ho fem, completant els actes que fem després de les Festes de Tardor en els diversos centres cívics de la ciutat des de ja fa vuit anys. En tancat a la tardor, a la fresca al juliol, però sempre buscant la relació directa amb la ciutadania de tots els barris de la ciutat. Aquesta és una imatge del juliol de l'any passat, això és el que volem:

L'any passat, hi va haver dos grans temes en les converses: les perspectives de cara a les municipals i la meva imputació pel cas FMC, a part dels temes propis de cada barri. En aquesta edició, crec que els dos temes principals de pregunta i conversa seran el nou pacte de govern amb el PSC i les perspectives de cara a les eleccions de setembre i de novembre. En tot cas, parlarem de tots els temes que sorgeixin amb les persones que s'acostin a parlar o simplement a escoltar.

Les sis converses a la fresca d'aquest juliol tindran aquestes persones, aquestes ubicacions i aquest calendari:

Mas LluíComte Vilardaga amb Matilde Bertrand Calopa
8 de juliol, 19’30h.
Jordi San José, Hajar Nouinou i Manel Martínez

FalgueraPl. Rafael Alberti
9 de juliol, 19’30h.
Jordi San José i Lídia Muñoz

La Salut, Les Grases i Can MaginàsPl. de la Salut.
13 de juliol, 19’30h.
Jordi San José, Mireia Borrajo i Manuel Leiva

Roses CastellbellPlaceta Carles Buigas (amb General Manso).
14 de juliol, 19’30h.
Jordi San José, Pasqual Padilla, i Mireia Aldana

Can CaldersPlaça Roses
15 de juliol, 19’30h.
Jordi San José, Pedro Gómez, Maria Cinta Daudé

CentrePl. de la Vila
20 de juliol, 19’30h.
Jordi San José, Maria Cinta, Mireia Ribas

diumenge, 5 de juliol de 2015

03/07/15: discurs de la primera tinent d'alcalde i portaveu d'ICV-EUiA, Lídia Muñoz.

Foto de Marc Rius per al Fet a Sant Feliu.
Gràcies a totes les persones que avui ens acompanyeu en aquest auditori, gràcies Síndic de Greuges, gràcies als alcaldes Baltasar, Merino i Vázquez, al company i diputat al Parlament de Catalunya, Jaume Bosch, i a la companya i diputada al Parlament, Dolors Camats, per ser amb nosaltres en un dia tan especial com avui.

Avui constituïm el 10è consistori des de la recuperació de la democràcia. Han estat trenta-sis anys en què la nostra ciutat i la nostra ciutadania han viscut molts canvis, tant pel que fa a la seva configuració física com pel que fa a la seva composició social.

Uns canvis que hem viscut des del carrer, des dels moviments socials, des de la participació en el teixit associatiu, des del govern i des de l’oposició.

Tot just fa quatre anys, la nostra coalició va recuperar l’alcaldia i, avui, després de les eleccions del passat 24 de maig, tornem a revalidar-la gràcies a la ciutadania. Vull donar les gràcies a les 4.526 persones que ens heu donat el vostre suport a les urnes. I sobretot, a la gent que heu conformat la nostra candidatura, a tota la militància que ens ha donat suport, i que ha dedicat bona part del seu temps a la defensa del nostre projecte comú.

Hem guanyat amb claredat, malgrat un saludable increment del pluralisme a l'Ajuntament que també s'ha produït a tot el país: hem estat primera força en cinc dels set districtes de Sant Feliu i segona força en els altres dos. Som l'opció política amb el vot més equilibrat a tota la ciutat, capaç de guanyar al centre del poble i a la majoria de barris. I això és una bona contribució al manteniment de la cohesió social que la nostra coalició realitza a la ciutat.

Avui vull destacar com, des del primer moment, des d’ICV-EUiA, amb en Jordi San José al capdavant, hem treballat amb responsabilitat, amb valentia i amb honestedat. I aquests són els valors que el nou grup municipal tornarà a tenir com a constant en la nostra feina diària.

I com es trasllada aquesta responsabilitat?

Responsabilitat perquè tenim sempre present que som ciutadans i ciutadanes que representem a altres ciutadans i ciutadanes, tots i totes nosaltres estem de pas, amb l’únic objectiu de governar per transformar i per aconseguir que la nostra ciutat avanci en l’assoliment de drets i en la reducció de les desigualtats, que a dia d’avui són moltes, masses.

Perquè la responsabilitat passa per estar al carrer -amb les persones- per dialogar constantment amb elles, i perquè les eines de participació estiguin presents en tota la nostra acció, perquè no ens conformem amb votar cada quatre anys, sinó que la ciutadania ha de ser partícip de les decisions que afecten la seva vida quotidiana.

Responsabilitat també perquè sabem que vivim un moment on cada vegada hi ha més famílies que ho estan passant malament, on les mesures momentànies ja no valen, on cal definir polítiques que reverteixin l’actual situació, i sabem que per fer això cal posar l’accent en el disseny d’accions definitives de lluita contra la pobresa i pel rescat social, i cal fer-ho, no únicament des de l’Ajuntament sinó des de totes les institucions. Els drets bàsics d’accés a l’alimentació, a l’habitatge i al treball han de ser accessibles a tothom.

Parlo de responsabilitat i parlo de valentia. Què volem dir amb valentia?

Valentia per estar a l’alçada del moment, perquè nosaltres participem i som protagonistes dels temps de canvi que vivim, i això passa pel que avui estem fent, mostrar la valentia en les decisions de govern, com per exemple en ser capdavanters en posar-ho tot a l’abast de tothom. Això es tradueix en mesures com la tarifació social que a Sant Feliu hem posat en marxa, aconseguint que la justícia social impregni els nostres serveis, i que avui a les escoles bressol municipals i a l’Escola Municipal de Música es pagui en funció de la renda. I aquest només és un exemple, segur que és millorable, però sobretot reflecteix un encertat camí perquè tothom pugui accedir als serveis públics en condicions d’equitat.

I Valentia perquè som la força política que va defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya en moments difícils, com va fer el PSUC, i que el continuem defensant ara com a ICV-EUiA. Defensem el dret de la ciutadania a decidir lliurement el seu futur com a poble. Totes les enquestes ens diuen que més del vuitanta per cent de la població comparteix la voluntat d'exercir aquest dret, malgrat que les forces centralistes ens el vulguin negar.

L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat continuarà lluitant, com el que més, per l'assoliment de la sobirania nacional i social de la nostra nació, i vetllarem perquè ningú ens divideixi, per continuar sent un sol poble.

En una Catalunya intervinguda i segrestada amb la connivència d’un govern al servei de les grans corporacions i de les privatitzacions, la societat civil i les forces de canvi estem disposades a capgirar el nostre país per poder decidir-ho tot, per garantir els serveis públics, com el transport, la sanitat, l’educació i posar-los a l’abast de tothom.

El nostre futur com a país no es pot resoldre si no solucionem les problemàtiques diàries que la societat pateix. Perquè els mateixos que ens han portat a aquest atzucac són els que han posat per davant el procés de privatització de la salut pública, o el rescat de les empreses concessionàries de les autopistes, per sobre dels interessos de la majoria.

Responsabilitat, valentia.

I per últim, vull parlar d’honestedat,

Honestedat, perquè és el nostre ADN, perquè ho portem al cap, al cor i a les mans, perquè així ho venim fent des què els nostres companys i companyes del PSUC van liderar els moviments de transformació social durant la dictadura i des d’aquest ajuntament al 79. Perquè és la nostra herència i un dels nostres valors essencials.

I honestedat també perquè és l’única manera de desenvolupar el nostre ideari i el nostre programa. Som gent honesta com la gent que representem. Us puc dir amb total seguretat, que la gent que representa algun tipus d’interès propi que no es pugui explicar per la via del bé comú, no té cabuda ni a les nostres files, ni al nostre entorn.

Responsabilitat, valentia i honestedat, tres aspectes bàsics del nostre comportament que han regit el nostre camí, amb el que reprenem la nostra feina al servei de tothom des del primer fins l’últim minut del mandat.

Alhora, vull destacar que com sempre ens mantindrem ferms en la defensa dels valors que representem, i que continuarem tenyint les polítiques del nostre ajuntament de roig, de verd, i de violeta, treballant per una societat més igualitària i més lliure, per la justícia social i per la defensa del medi ambient i del creixement sostenible.

Per últim vull fer un especial agraïment a la nostra companya Conxita Fernández, que ha estat al nostre costat al servei de Sant Feliu durant aquests darrers quatre anys de mandat com a regidora de dones i polítiques d’igualtat. Segur que la seva lluita en la consecució de la plena igualtat continuarà des del partit i des de qualsevol dels àmbits on ella hi sigui present. I que com tots i totes nosaltres, i agafant prestada una frases de Rosa Luxemburg, continuarem lluitant "Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”.

Visca Catalunya, visca Sant Feliu!!

divendres, 3 de juliol de 2015

3 de juliol de 2015: el meu primer discurs dels meus darrers quatre anys.

Foto de Sergi Costa.
Benvolgudes regidores i regidors, benvolgudes ciutadanes i ciutadans, alcaldes Baltasar, Merino i Vázquez, parlamentaris i altres autoritats, Síndic de Greuges municipal, Bisbe de Sant Feliu, regidores i regidors d’altres municipis, representants del teixit econòmic i de les entitats de Sant Feliu, familiars, amigues i amics.

Avui vivim aquest acte d’investidura -de gran rellevància democràtica- per desena vegada des de 1979. Deixeu-me que ho celebri i ho recordi agraint-ho expressament a les persones que han fet més per la caiguda de la dictadura i la lluita per la democràcia al nostre país:
- els ciutadans com Pere Codorniu, que avui ens acompanya, i Lluís Aznar, que hi van fer front defensant la legalitat republicana, i que han tancat les dues llistes que jo he encapçalat.
- i els companys i les companyes que van lluitar en una clandestinitat cada vegada més llunyana però que vull recordar, reivindicar i agrair, i que vull resumir en els dos primers alcaldes de la democràcia recuperada, en Francesc Baltasar i l’Àngel Merino.
Amb ells, el meu record i agraïment a les persones que han fet possible la democràcia que vivim i que avui no ens poden acompanyar.

Fa quatre anys, a la sala de plens, en la meva primera presa de possessió com a alcalde, els xiulets de les persones que acampaven a la plaça de la Vila va estar present tota l’estona. En quatre anys, la situació política del país ha canviat moltíssim. D’una banda, l’esclat del conflicte social, donant forma i continuïtat a tot el que va esclatar en el 15-M, i que s’ha concretat en un ascens impensable llavors d’una nova esquerra a Catalunya i a tot l’Estat. I, de l’altra, l’esclat del conflicte nacional, amb una recomposició dels espais polítics favorables i contraris a fer possible que la ciutadania de Catalunya s’expressi democràticament en un referèndum sobre el seu futur. Aquest sacseig del mapa polític espanyol i català ha tingut també el seu reflex al nostre consistori, amb l’aparició sense precedents de vuit grups municipals que representen la diversitat i la pluralitat de la nostra ciutadania.

Avui, en la meva segona presa de possessió com a alcalde, vull explicitar la meva voluntat de tenir sempre present i respectar aquesta diversitat i pluralitat. Si en el passat mandat vam tenir la mà sempre estesa al diàleg amb dos grups de l’oposició, aquest serà també el meu capteniment amb els sis grups que, des de l’oposició, treballaran intensament pel bé de la nostra ciutat. Vull agrair el suport del Partit Socialista a la meva investidura i entendre també com una mostra de confiança els grups que hi han votat en blanc. També l'actitud de Ciutadans, que hem pogut escoltar del seu portaveu.

En aquest segon mandat, he volgut també que la majoria social de la nostra ciutat sigui també la majoria del seu ajuntament. Vull agrair molt sincerament el treball conjunt, sempre lleial i altament positiu, que hem tingut aquests quatre darrers anys amb CiU al costat. Però els resultats electorals del passat 24 de maig, van tornar a mostrar tossudament que el Sant Feliu que s’estén des del carrer del Pla fins a Mas Lluí i les Grases té ànima majoritària d’esquerres i voluntat majoritària de govern d’esquerres. No es pot continuar ignorant aquesta realitat social i electoral posant per davant afinitats o desavinences personals. Calia tancar aquesta etapa. L’acord de govern amb el PSC, que és el segon partit més votat a la nostra ciutat, obeeix a aquesta voluntat de llegir bé el resultat de les desenes eleccions municipals.

Caldrà saber també llegir molt bé les eleccions del 27 de setembre al Parlament i del 29 de novembre al Congrés. 2015 està sent un any de canvis polítics sense precedents després de la recuperació de la democràcia, i en els quals el nostre Ajuntament ni podrà ni voldrà estar al marge. A l'endemà del 27-S, el nostre ajuntament treballarà perquè la ciutadania pugui decidir sobre el nostre futur en un referèndum amb el reconeixement legal necessari. A l'endemà del 29-N, el nostre ajuntament treballarà a fons per preservar el govern democràtic del poble enfront els atacs del govern invisible i opac dels banquers, com estem veient aquests dies a Grècia. Seran quatre anys de molta i intensa política, en què l'ajuntament treballarà incansablement pels drets socials i nacionals.

Aquest segon mandat també serà el meu darrer mandat. Amb la foto que avui ens hem fet a la sala de plens, hi haurà deu retrats dels deu plens d’investidura. En set d’aquests retrats, hi haurà la meva foto. Quan acabi aquest mandat, al 2019, celebrarem els 40 anys d’ajuntaments democràtics. Jo hauré format part del ple en 28 d’aquests 40 anys. Representar durant tant de temps a la meva ciutat és un orgull que no té mesura, enorme, impagable. Però que ha de tenir un final: seré alcalde durant els propers quatre anys, voldré commemorar com a alcalde el quarantè aniversari dels ajuntaments democràtics, però jo ja no encapçalaré cap candidatura al maig de 2019. Estic absolutament convençut que llavors serà el moment d’una nova persona, més jove i amb més empenta, que lideri la construcció col·lectiva del nostre futur en aquests moments de canvi.

Potser justament per això, vull completar en els propers quatre anys el perfil roig, verd i violeta amb què m’he presentat a les eleccions des d’aquell llunyà maig de 1991. Cal continuar treballant amb els principis que tot estigui a l’abast de tothom i d’un espai públic de qualitat a tots els barris, amb un accent molt especial a la sostenibilitat. Aquests han estat els principis sota els quals hem governat des de 2011, i amb els que governarem fins 2019.

En aquest sentit, de la mateixa manera que el mandat anterior va ser el de la tarifació social, aquest serà el mandat del rescat social. Completarem el cercle de les nostres polítiques socials amb una mirada més acurada a les necessitats de les persones i famílies més castigades per l’atur de llarga durada i el risc de pobresa o d’exclusió social. Per primer cop, tindrem una política de creació d’habitatge social que doni resposta a les necessitats apremiants d’aquest sector de la nostra ciutadania. Volem continuar garantint els drets bàsics del pa, el sostre i l’escola, de l’alimentació, de l’habitatge i de l’educació. I ho volem fer també amb tota la transparència i la claredat, amb tota la col·laboració amb les entitats que, des de la PAH fins a Càritas o Creu Roja, treballen per garantir els drets socials bàsics. Seria demagògic dir que un ajuntament pot garantir també el treball, però és evident que intensificarem totes les nostres polítiques d’ocupació, especialment aquelles que hem començat fa dos anys d’ajuts a les empreses de la nostra ciutat que contractin persones aturades de la nostra ciutat.

Aquest ha de ser també el mandat de l'impuls verd. En el mandat que deixem enrera, hem posat les bases i hem començat a invertir en l'estalvi de consum i de cost en l'energia elèctrica. En el decurs dels dos primers anys del mandat, ens plantegem la renovació del conjunt del nostre enllumenat públic i, si hi ha un govern a l'Estat que ho faciliti, l'inici del procés de producció d'energia. Volem ser pioners en els objectius 20/20/20 de la Unió Europea: de cara al 2020, 20% de reducció d'emissions de gasos, 20% de reducció del consum d’energia i 20% de consum procedent d'energies renovables. Les iniciatives socials de producció i subministrament energètic han de ser claus en aquest camí. Amb l'estalvi d'energia, l'estalvi d'aigua serà també un objectiu central de l'impuls verd que ens proposem. Ens proposem completar la canalització d'aigües depurades per a la neteja viària i el reg dels espais verds de la ciutat, actualitzant també els sistemes de telegestió que ens permetin assolir els objectius d'estalvi en consum i en cost.

Al costat del rescat social i de l'impuls verd, aquest ha de ser el mandat d’un govern més obert. La transparència no ha de ser només una obligació legal a complir i prou, ha de ser un criteri bàsic de govern que fonamenti l’actuació de totes les àrees. Ens proposem des de la millora de les polítiques de comunicació fins a una pràctica més continuada i global d'accés a dades de ciutat i de gestió, en formats i llenguatge més accessibles a tothom. El diàleg i la cerca de consens amb vuit grups municipals s'ha de palesar amb molta claredat en aquest àmbit.

Rescat social, impuls verd i govern més obert seran les tres eixos principals d'aquest mandat, però les seves derivades seran múltiples i es veuran molt ràpidament i en molts camps, que es concretaran properament en el pla d'acció i d'inversions del mandat. Però en vull destacar alguns: amb la idea de tot a l'abast de tothom, completarem el desplegament de la tarifació social i suprimirem el 100% de barreres arquitectòniques a tot el casc urbà. Amb la idea d'espai públic de qualitat a tots els barris, remodelarem quatre places que són motor de l'activitat i la relació social al seu entorn: Francesc Macià, Rafael Alberti, la Salut i Lluís Companys.

Vull expressar aquí el meu agraïment a tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament que fan possible, amb la seva tasca diària, que la nostra ciutat avanci dia a dia en el camí que marquem els seus representants electes.

I deixeu-me que acabi parlant del meu principi i objectiu d'igualtat de drets, deures i oportunitats per a totes les persones. I deixeu-me que acabi parlant de qui me la va inculcar: el meu pare i la meva mare. Com sabeu, m'agrada definir-me com a cristià i comunista, com els meus referents Alfonso Carlos Comín o Juan García Nieto. Els meus pares, Lluís San José, treballador de la Matacàs i Teresa Buenaventura, treballadora de Solà i Sert, em van traspassar, amb la seva vida molt més que amb les seves paraules, els valors que em fonamenten i m'identifiquen. Avui, que fa quinze anys que va morir el meu pare, el vull homenatjar recordant un matí de diumenge de setembre de 1968, quan jo acabava de fer onze anys. Per la situació econòmica de la família, vaig optar l'any anterior a una beca, per a la qual vaig haver de fer a Barcelona unes proves similars a les que llavors eren la "reválida de ingreso" al batxillerat elemental. Vaig obtenir la beca, que va arribar uns mesos més tard, durant els quals l'economia domèstica va millorar. Així que van arribar les dues mil pessetes de la beca (dotze euros... de fa 47 anys), els meus pares em van acompanyar als Padres, la meva escola de llavors, i em van fer que jo donés, amb les meves pròpies mans, aquells diners que jo considerava meus al director de l'escola, perquè fossin per a algun altre noi perquè era just que també pogués estudiar, i nosaltres ja no ho necessitàvem. Els meus pares, Lluís i Teresa, em van parlar ben aviat del que era just, d'actuar amb sentit de justícia i de generositat. Avui, en un moment com aquest, vull agrair-los el seu exemple, la seva dedicació, el seu amor.

I amb ells, vull agrair el seus exemple, temps i dedicació a tants lluïsos i tantes tereses que tots coneixem i estimem, que són exemple per als seus fills i filles i ho saben ser també al seu lloc de treball, a la seva associació de veïns o de pares i mares, a la seva colla o al seu club, al seu centre de reunió o de culte, al seu sindicat, a la seva plataforma de lluita o al seu partit. Vull agrair als milers d'homes i dones que honestament, senzillament, desinteressadament, fan el Sant Feliu que tenim, el país i la societat que tenim. Jo aspiro només a ser el seu digne representant, i a donar forma institucional a les seves necessitats, expectatives, lluites i somnis.

I aquí, des d'una ciutat que estima la cultura, arrelada en el món del treball i que s'identifica com la Ciutat de les Roses, torno a dir en veu alta el somni que ja vaig expressar fa quatre anys, i que estic segur que expressaré sempre:
Que tota la ciutadania de Sant Feliu i el seu ajuntament sapiguem treballar -decididament i alhora!- per una ciutat on tothom tingui accés a la cultura, el treball i les roses!

Visca Catalunya! Visca la Ciutat de les Roses, visca Sant Feliu!!!


3 de juliol de 2015.