dilluns, 29 de juny de 2015

30/06/15, 19:30, a les Tovalloles: avancem cap a una candidatura unitària d'esquerres per al 27-S!!!

30 anys de l'Escola Municipal de Música! Gràcies, Cesc Baltasar i Àngel Merino! Gràcies a tot el professorat de l'Escola!

Fa trenta anys que acabava el primer curs de l'Escola Municipal de Música, creada a la tardor de 1984. En aquell Sant Feliu que posava les bases de la seva reconstrucció urbana, social i cultural amb l'empenta dels i de les joves comunistes del PSUC,  l'alcalde Francesc Baltasar i el regidor de Cultura, Àngel Merino,  van decidir la creació de l'Escola. Tot just començava el segon mandat democràtic a l'Ajuntament, i m'agrada recordar-ho ara que acabem de fer les desenes eleccions municipals democràtiques. L'Escola es va ubicar inicialment a Can Ricart, on s'estaria fins a l'any 2003. El seu primer director va ser en Josep Guasch, fins al curs 1986-87. Després, els directors de l'Escola han estat en Joan Anton Moreno durant vint-i-cinc cursos i, des de fa dos cursos, la directora és la Pepa Orero, professora també de flauta travessera.

L'Escola va començar amb 8 professors i amb 150 alumnes. Trenta anys després, l'Escola compta amb 19 professors i amb 440 alumnes. Però és bo recordar que fa només quatre anys, l'Escola tenia poc més de dos-cents alumnes. En el mandat anterior, i sota la direcció de la regidora d'Educació, Mireia Aldana, hem introduït dues mesures que expliquen la remuntada de l'Escola i el seu paper i protagonisme envejables en la vida cultural de la ciutat, i que hem pogut veure en els actes del 30è aniversari: la tarifació social i, sobretot, el canvi de model pedagògic, com vaig explicar en aquest escrit de fa uns mesos.

Durant aquest aniversari, s'han fet múltiples activitats i concerts. El més important de tots va ser el de cloenda, que va tenir lloc dissabte passat, 20 de juny, vigília del Dia de la Música, a la plaça Lluís Companys amb més de mil espectadors. Devia ser impressionant. Per raons familiars, no hi vaig poder assistir, però les fotos i el vídeo resum parlen per sí mateixos:
Podeu accedir aquí a la galeria completa del Facebook de l'Ajuntament.




El que sí que vaig poder anar és al concert de la setmana anterior, en el marc dels més de cent concerts simultanis que hi va haver a tot Catalunya i les Balears. Eren els concerts SimFònic, i d'aquí en vaig treure tres mostres del bon treball de l'Escola, i de l'amplíssima varietat d'estils i d'edats amb què fa vibrar la nostra ciutat entorn de la música. Aquí els teniu, de la mà de l'Orquestra de corda, de la Coral d'adults i de la Big Band:




Gràcies, Cesc i Àngel per aquella decisió i les seves primeres passes! Gràcies a tot el professorat de l'Escola Municipal de Música per haver fet possible que la música i la cultura estiguin a l'abast de tothom! Gràcies a tots els responsables polítics i tècnics municipals que han ajudat a mantenir i fer créixer la nostra Escola Municipal de Música. Per mooooolts anys, Escola! Enhorabona, Sant Feliu!

dijous, 25 de juny de 2015

"Fem-ho a Catalunya, en comú". Joan Herrera i Dolors Camats, El Periódico, 18/06/2015.

Guanyar Barcelona en comú en una candidatura de confluència entre formacions polítiques, moviments socials i ciutadania ha estat la gran notícia de les eleccions del 24 de maig. Per la importància i el simbolisme que té que aquesta experiència hagi estat possible a la capital catalana, però sobretot, pel fet que tenir un govern clarament d'esquerres a l'ajuntament tindrà conseqüències directes en la millora de la vida de la gent.
Tenia sentit fer escenaris de confluència política i social a Barcelona i a altres indrets: la possibilitat real de canvi per impulsar una política que retornés el ciutadà al centre de les decisions i especialment els que pitjor ho passen. Aquest és el nostre ADN, i va ser l'escenari que vàrem contemplar fa dos anys en la nostra Assemblea a Viladecans, i fa un any celebrant una assemblea oberta a molts actors de l'esquerra, Ara és demà. El posicionament a favor de les confluències forma part de la nostra tradició política: fa molts anys que mantenim una coalició de suma amb EUiA, o que treballem amb independents d'arreu del país a través de l'Entesa del Progrés Municipal (EPM); el mateix naixement del PSUC l'any 1936 fou la suma de diverses formacions; i el 1987, el naixement d'Iniciativa va ser una aposta integradora amb el PSUC, PCC, ENE i independents.
Els partits no són un fi en si mateixos. Són un instrument al servei d'una idea. I això s'ha traduït a posar partits i actors polítics al servei de la gent, renunciant, amb generositat, visió de futur i ambició, per després avançar de forma compartida. Avui l'escenari a Catalunya és similar al de Barcelona: una ciutadania castigada per la crisi, desigualtats creixents i un govern que prioritza el patrimoni dels més rics i les grans empreses enlloc de defensar el nostre patrimoni: els serveis públics, l'educació, la sanitat...
La gent d'ICV aportem una organització que surt enfortida de les eleccions municipals, amb magnífics resultats on teníem l'alcaldia (el Prat, Santa Perpètua, Sant Feliu, Montornès, la Llagosta, la Sénia...) o amb municipis on l'hem assolit (Castelldefels, Montcada). Amb un reconeixement a la feina feta pels regidors i regidores allà on hem influït en governs d'esquerres i allà on hem liderat l'oposició. Avui ICV té un espai polític sòlid que és un capital imprescindible per a una confluència a Catalunya.
També hi aportem una tradició que ve de lluny, i volem que vagi més lluny. La nostra història, en la qual l'honestedat i la transparència han caracteritzat la forma que tenim d'entendre la política, és més d'actualitat que mai. Quan molts ulls miren cap a la corrupció que ha afectat la gran majoria de partits tradicionals, des d'ICV podem mostrar un historial net: cap cas de corrupció havent desenvolupat responsabilitats de govern a tots els nivells. Perquè està molt bé ser nou i ser net, però tenir una llarga història i ser net diu molt.
A la nostra solidesa organitzativa i electoral i a la nostra netedat i honestedat cal sumar-hi un element fonamental: els nostres profunds valors d'esquerres i ecologistes i el nostre compromís amb el dret a decidir.
Els nostres valors d'esquerres i ecologistes són els que ens han portat a defensar des del carrer, al costat de les mobilitzacions, i a les institucions, governant o a l'oposició, que sí que existia una sortida diferent a la crisi. Mentre CiU, PP i, lamentablement, el PSOE acceptaven els dictats de l'austeritat i les retallades, allà on hem governat hem demostrat que es podia fer una política de justícia social i de defensa dels serveis públics. I som els defensors del dret a decidir del poble català. Hem treballat perquè formacions a l'Estat i a Europa es posin al costat de la democràcia, del dret a decidir. Tenim un horitzó molt clar: que la població es pugui expressar en un referèndum. Creiem que no hi poden haver substitutius i és el que comparteix la gran majoria de la població.
I tot això volem sumar-ho a un projecte més ampli, inclusiu i amb un horitzó de canvi com el de Barcelona. Perquè hi ha l'oportunitat històrica de fer-ho, perquè és necessari un canvi radical en les polítiques de la Generalitat que abordi la crisi nacional, política i social que vivim i que només pot ser constituent, per decidir-ho tot.
Hem coincidit amb molta gent en el diagnòstic, en la lluita al carrer, als centres de treball o defensant un servei públic, una llibertat amenaçada o de nou un dret retallat amb l'excusa de la crisi. Ara sabem que no n'hi ha prou de compartir un diagnòstic, sabem que si compartim una aposta i un projecte, podem il·lusionar i guanyar. Nosaltres estem disposats a fer-ho, en comú.

dimecres, 24 de juny de 2015

Obres d'estiu a l'espai públic (2015).

Per quart estiu consecutiu, explico tot seguit les principals obres que hi haurà els dos propers mesos a la nostra ciutat. És un escrit que dóna continuïtat als que ja vaig fer al 2014, al 2013 i al 2012.

Les prioritats continuen sent les mateixes, sempre amb l'objectiu d'aconseguir un espai públic de qualitat a tots els barris, amb prioritat a la supressió de barreres arquitectòniques i la millora de la mobilitat a peu i, en segon lloc, a la millora de la mobilitat dels vehicles, sense deixar de banda altres temes de manteniment. En concret, les obres que exposo pretenen:
  1. La supressió de barreres arquitectòniques, tant en passos de vianants sense guals o ampliació de voreres estretes. Amb especial atenció a les cruïlles.
  2. La millora de voreres deformades per arrels o vehicles pesats.
  3. La millora de l'enllumenat públic
  4. La renovació d'asfaltats en males condicions, especialment en places o carrers amb molta circulació.
  5. Millores en els pendents de les rampes per a vehicles de passos elevats existents per tal de situar-les per sota del 10%.
Amb aquestes premisses, les principals obres d'aquest estiu són les següents:

1. Millora de l'accessibilitat, l'asfalt i l'enllumenat de la Plaça de l'Estació.
L'asfalt de la plaça és molt deficient en molts punts, ja que s'hi han anat fent manteniments puntuals però no el reasfaltat complet que farem a primers de juliol. Aprofitant aquest reasfaltat, ordenarem i repintarem tots els passos zebra, i farem les actuacions en vorera que facilitin tota la mobilitat a tothom des de qualsevol punt de la plaça.
Asfalt en molt mal estat en molts dels seus punts.

Barreres arquitectòniques: en cadira de rodes s'ha de donar una volta molt gran per accedir a l'estació.

2. Completarem les millores d'accessibilitat i asfaltat del carrer Constitució.
El carrer Constitució és, com tothom sap, el que va des de la plaça de l'Estació fins a la carretera de la Sànson. Un carrer molt llarg i en què hem anat actuant per fases. Fa dos anys, el tram final del barri de la Salut, des de la carretera de la Sànson fins al carrer Picasso. L'any passat, des del carrer Picasso fins a la Riera de la Salut. I, enguany, el tram que queda: des de la Riera de la Salut fins al pas a nivell, en la banda dels barris de Can Calders i la Salut. Com a la plaça de l'Estació, es resoldran cruïlles i barreres arquitectòniques i es reasfaltarà tot el carrer.

3. Passos elevats per a vianants: un de nou davant l'escola Martí Pol, i un de rebaixat davant l'escola Pau Vila.
Davant mateix de l'escola Pau Vila, hi ha un pas que, donat que no hi passa transport públic, no es va atenuar en els estius passats. Ara li toca de manera clara: les rampes són molt pronunciades i constitueixen un risc, a més d'una molèstia clara per als conductors. Per tant, els pendents es modificaran per situar-los per sota del 10% establert normativament.
D'altra banda, la seguretat de l'accés a l'escola Martí Pol ha comportat que el seu consell escolar ens demani l'execució d'un nou pas elevat en el carrer Roses, en un punt que permeti un conjunt de petites millores que l'escola ha demanat.

4. Nova plataforma elevada en la cruïlla dels carrers Josep Ricart i Marquès de Monistrol.
Aquesta és una cruïlla en què, pels canvis de pendent que es donen en un tram molt curt, els tècnics de mobilitat han considerat que és recomanable l'execució d'una plataforma elevada, que millorarà la seguretat i la comoditat de la circulació en aquest punt de la ciutat.

5. Continuació de les millores d'enllumenat en diferents punts de la ciutat.
Des d'ara fins a finals de juliol, s'actuarà en els quadres elèctrics i en el canvi a noves làmpades LED en els carrers següents:
  • Daoiz Velarde 
  •  Llorenç Marti i Roses (entre Germans Carreras i Carles Buigas) 
  • Josep Ricard (entre Baix Llobregat i Girona) i Carrer Baix Llobregat
  • Constitució (nº16 a nª50)
  • Joan Antoni Samaranch (entre carrer del Pla i Sant Josep)
  • els passatges Antonio Montobio, Joseep Vallès i Jaume Ribas, al barri Falguera.
En un altre escrit, explicaré amb el màxim detall possible la importantíssima inversió de prop de 2 milions d'euros que farem en els propers tres anys per posar absolutament al dia tot l'enllumenat públic de la ciutat (quadres, fanals, làmpades i conduccions) per aconseguir un important estalvi, tant energètic com econòmic, en la perspectiva de sostenibilitat tant econòmica com ambiental que ICV volem impulsar des del govern de la nostra ciutat.

Estat de les obres que actualment hi ha a la nostra ciutat.
No vull desaprofitar aquest recull de les obres de curta durada d'aquest estiu, sense fer un repàs de les obres de més magnitud que en aquests moments s'estan fent a Sant Feliu.

Pla director del Centre.
  • les obres de la primera fase (carrers Carreretes, Cervantes, Armenteres i Ramon y Cajal.) van començar poc abans de la Fira i acabaran a finals d'octubre.
  • les obres de la segona fase (carrers Sant Antoni, Santa Maria, Verge de les Neus i Sant Josep) començaran a finals d'agost i acabaran a la primavera de l'any que ve.
Plaça Catalunya.
  • les obres van començar a mitjans de març de 2015 i acabaran abans que comenci el proper curs escolar. Està previst que acabin el proper 30 d'agost com a límit.
Parc del Llobregat.
  • les millores dels camins ja s'han acabat, i la remodelació de l'estany amb els criteris marcats pel Consell d'Infants va començar a primers d'abril i s'acabarà a meitat de juliol.
  • El projecte també està definitivament aprovat. Les obres començaran a primers de desembre i tenen una durada de vuit mesos. Acabaran, per tant, a finals de juliol de l'any que ve.
I pel que fa a equipaments:

Vestidors de la piscina de l'Escorxador.
  • Obres ja molt avançades, que acabaran a finals de juliol.
  • Les primeres obres, amb el mercat en funcionament, van començar a primers de març. Ara vindran tres mesos en què el mercat estarà tancat (entre juliol i setembre) i s'hi farà el gruix de les obres. 
  • Tornarà a obrir encara amb obres a finals de setembre, i les obres s'acabaran definitivament a finals d'octubre. Volem que el mercat estigui plenament operatiu quan comenci la campanya de Nadal, a primers de desembre.
  • Tots dos equipaments tenen el projecte definitivament aprovat i les obres començaran a primers de desembre. Quan tingui temps, faré un article per explicar les característiques futures d'aquests dos equipaments tan importants.
Tot a l'abast de tothom i espai públic de qualitat a tots els barris: com es pot veure, el nostre objectiu en els quatre anys que deixem enrera, i el nostre objectiu en els quatre anys que tenim per davant!

divendres, 19 de juny de 2015

Dos resums importants del mandat: el segon, el de l'acció de govern entre juny de 2011 i de 2015.


La lletra és forçosament molt petita, però el que m'interessa és que es vegi l'estructura d'aquest document: les columnes són els vuit semestres del mandat (des del segon semestre de 2011 fins al primer semestre de 2015) i les files són les principals realitzacions, estructurades en les quatre àrees de govern del mandat que s'ha acabat (serveis generals, territorials, personals i promoció econòmica) i en els principals àmbits de l'acció de govern. I també m'interessa que, qui en tingui ganes, es pugui descarregar el resum complet: el teniu aquí.

dijous, 18 de juny de 2015

Dos resums importants: el primer, el dels 49 plens que hem fet entre juny de 2011 i de 2015.


En aquest quadre, es poden veure els enunciats principals. Per veure els més de mil temes debatuts i el sentit del vot de cada grup municipal, aquí us podeu descarregar el full de càlcul que he anat elaborant al llarg dels darrers quatre anys. Es tracta d'un document personal meu que vull posar a disposició de qui vulgui, però que no té caràcter oficial.

dimecres, 17 de juny de 2015

No és treballar per a l'Ajuntament, és treballar per a Sant Feliu!

En dues setmanes, s'han jubilat dues persones molt estimades a l'Ajuntament, i que hi han treballat des de força abans de la democràcia local: fa quinze dies, la Teresa Mateu, que va entrar a treballar a l'Ajuntament dos dies abans de la mort de Franco, i avui mateix en Pere Bigas, que va entrar a treballar a l'ajuntament a finals de 1971!. Respectivament, 40 i 44 anys de treball a l'Ajuntament.

La Teresa i en Pere són dos exemples molt clars de la importància dels treballadors públics. Han treballat físicament a l'Ajuntament, evidentment, però no han treballat per a l'Ajuntament: han treballat per a Sant Feliu, per a la ciutadania de Sant Feliu. I, com ells, els prop de 350 treballadors i treballadores que ara mateix hi ha a l'Ajuntament i els centenars de persones que hi han treballat i que hi treballaran. En llocs molt visibles perquè presten serveis (com ara el professorat de les escoles bressol o de música, la policia local i els serveis de manteniment) o perquè atenen al públic (com ara els diversos serveis d'atenció a la ciutadania), i en llocs interns, de tramitació administrativa, però que són imprescindibles perquè tot estigui a punt en el moment en què cal prestar un servei o atendre una petició (com ara els serveis administratius o econòmics, en què treballaven les dues persones que s'han jubilat recentment). Tant en uns casos com en els altres, la seva feina és imprescindible per al bon funcionament de la ciutat, i ho vull posar en valor i agrair públicament!

Deixeu-me que parli, però, de la gent com la Teresa i en Pere. Per cert, ell és el treballador més antic a la casa, i només hi ha dues persones que ho són més: la Teresa Rovira, que treballa a l'Ajuntament des de 1968, i la Pepita Mateu, que hi treballa des de 1969. Les han vistes de tots colors: des del punt de vista polític, es van formar professionalment en els ajuntaments franquistes, i han vist passar alcaldes i regidors de diversos partits i formes de fer, i hi han col·laborat amb un nivell altíssim de professionalitat i una voluntat clara de treball per a la democràcia i per a la ciutadania; des del punt de vista professional, van entrar en l'època de la màquina d'escriure i el paper de calca, i s'han adaptat i han fet possible les gestions per internet i la tramitació electrònica; des d'un punt de vista personal, aquells joves dels setanta compromesos i entusiastes amb la seva feina, avui sovint són avis que, fins al darrer moment, han estat compromesos amb la seva feina i continuaran, n'estic més que segur, compromesos amb la seva ciutat. Tot ha canviat, tots hem canviat, però les formes de fer i de ser de totes les tereses i els peres de l'Ajuntament continuen sent les del servei públic, les del treball per als ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu.

Pere, Teresa, he tingut la sort de treballar molt de temps amb vosaltres, i Sant Feliu ha tingut la sort de que gent com vosaltres hagi treballat tant de temps per a la nostra ciutat. MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!

divendres, 12 de juny de 2015

Text de l'acord de govern entre ICV-EUiA i PSC de Sant Feliu per al mandat 2015-2019.

El 24 de maig de 2015 la ciutadania de Sant Feliu de Llobregat, amb el seu vot democràtic, va atorgar a les forces d’esquerres, catalanistes i de progrés, la responsabilitat de què governéssim la ciutat des del respecte a la pluralitat, que havia expressat, mitjançant el diàleg i l’acord entre elles.

Fonaments:
- ICV-EUiA i PSC acorden constituir un equip de govern conjunt, que suma el suport majoritari del ple municipal i de la voluntat de la ciutadania.
- ICV-EUiA i PSC manifesten la voluntat de diàleg i cooperació amb la resta de grups municipals per afavorir el consens en la gestió quotidiana.
- ICV-EUiA i PSC fan evident que els valors que inspiren la seva actuació s’orienten al rescat social de les persones i als col•lectius més desafavorits, a la generació d’oportunitats, la cohesió i la vertebració, la democràcia i a la participació activa de la ciutadania i el diàleg.

Objectius:
- Rescat social d’aquelles persones i famílies que pateixen amb major cruesa els efectes de la crisi i afavorir la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.
- Posar a l’abast de tothom els serveis públics i l’exercici dels drets de ciutadania en els àmbits de l’educació, la cultura, l’esport, per a la cohesió social de Sant Feliu i per al desenvolupament de les capacitats i els projectes vitals de cada persona.
- Enfortir el govern obert, la transparència i la participació de la ciutadania en els assumptes col•lectius de la ciutat.
- Prioritzar l’eficiència i l’eficàcia en la gestió de l’Ajuntament, garantint una estructura directiva i organitzativa austera i professional.
- Reforçar la prestació directa de serveis a la ciutadania, especialment en les àrees de manteniment de la ciutat i de serveis personals.
- Espais públics i equipaments de qualitat a tots els barris de la ciutat.
- Contribuir des de l’Ajuntament a l’impuls i el reforçament de l’autogovern de Catalunya així com a la possibilitat d’una consulta legal i acordada, on la ciutadania de Catalunya pugui decidir.

Acords programàtics:
1. Igualtat de drets, deures i oportunitats:
1.1 Elaborar el pla de rescat social i de lluita contra la pobresa, per tal de garantir l’alimentació, els subministraments bàsics, l’educació, l’accés als serveis públics i a l’habitatge, a les famílies i les persones amb dificultats.
1.2 Revisar i millorar la tarifació social i estendre-la a la resta de serveis municipals.
1.3 Fomentar l'autonomia personal.
1.4 Desenvolupar els plans estratègics de Cultura, Esports i Educació per garantir els drets de ciutadania.
1.5 Impulsar de manera prioritària el pla de xoc contra el fracàs escolar.
1.6 Desenvolupar el Pla d’Igualtat de Gènere, com a compromís local per a l’equitat de gènere i la construcció de relacions lliures i igualitàries.
1.7 Exigir al govern de la Generalitat la recuperació dels serveis d’urgències nocturns.

2. Impuls econòmic i dret al treball:
2.1 Prioritzar les polítiques d’ocupació, de comerç i de suport a l’activitat econòmica, prioritzant l’atenció als col•lectius amb majors dificultats (joves, persones en situació d’atur de llarga durada o amb discapacitats...).
2.2 Elaborar el Pla Estratègic de Comerç.
2.3 Desenvolupar el projecte de millora dels polígons industrials i cercar la captació de noves empreses.
2.4 Elaborar un pla específic d’ajuda a la rehabilitació de l’habitatge.

3. Espai públic de qualitat:
3.1 Desenvolupar un pla específic de manteniment preventiu d’espais públics i equipaments.
3.2 Completar les inversions del mandat 2011-2015.
3.3 Desenvolupar plans anuals d’inversió en la millora dels espais públics i de la seva accessibilitat.
3.4 Prioritzar les inversions en la remodelació de places i equipaments existents, sobretot en aquells de major ús i que presenten més carències.
3.5 Desenvolupar polítiques verdes i de sostenibilitat, prioritzant l’estalvi en els consums d’aigua i electricitat i la generació d’energies alternatives.
3.6 Protegir els espais naturals de Collserola, del Parc Agrari i de la llera del riu.
3.7 Continuar exigint davant les administracions corresponents el soterrament, el metro i la prolongació del tramvia.

4. Gestió participativa i transparent:
4.1 Elaborar el nou Reglament de Participació Ciutadana.
4.2 Aplicar la llei de consultes vigent per impulsar consultes en aquelles qüestions estratègiques de ciutat.
4.3 Mantenir i reforçar els consells sectorials i les xarxes de barri.
4.4 Garantir la presència periòdica del govern a tots els barris, i consolidar les regidories de barri.
4.5 Continuar el desenvolupament del Consell Municipal de Comunicació, dotant-lo de més poder decisori.
4.6 Mantenir l’ajust dels impostos, com a màxim, al nivell de l’evolució del cost de la vida. I reiterar l’acatament allò que disposin els tribunals de justícia, davant d’una sentència ferma sobre el contenciós de l’IBI, en el que ICV-EUiA en l'equip de govern anterior, actuant des del principi de la bona fe, i el PSC hem mantingut posicions diferents.
4.7 Nomenar el possible nou personal directiu eventual mitjançant un procés de selecció, basat en mèrits i capacitats.
4.8 Continuar aplicant les polítiques de contenció i estalvi en la gestió municipal.
4.9 Rendir comptes al llarg del mandat, amb explicació pública anual de la proposta de pressupost i de la seva execució.
4.10 Estudiar la possibilitat de realitzar auditories públiques externes sobre les finances municipals i les contractacions amb caràcter anual i, en tot cas, el compromís de realitzar un informe d’auditoria pública al final de mandat.

5. Legislació i finançament local:
Una de les assignatures històriques pendent al llarg d’aquests anys de democràcia local, és el finançament dels ens locals. A més, en aquests darrers anys la nova legislació local ha anat llimant l’autonomia dels ajuntaments. Per aquest motiu defensarem des dels àmbits municipalistes i davant la resta d’Institucions:
- La derogació de la LRSAL, que ha modificat la Llei de Bases de Règim Local, i l’aprovació de la Llei Municipal de Catalunya, tot respectant el paper bàsic dels ajuntaments.
- L’elaboració d’una Llei de finances locals justa, que incrementi la participació dels municipis de Catalunya, en els ingressos públics.
- El manteniment de la comarca del Baix Llobregat i la capitalitat de Sant Feliu.
- Reclamar al govern de la Generalitat el pagament àgil de la despesa compromesa amb l’Ajuntament de Sant Feliu, i amb la resta de municipis en general.
- Reclamar als governs de la Generalitat i de l’Estat l’increment de les partides als serveis bàsics, de creació d’ocupació, i socials que presta l’Ajuntament.


Constitució del govern de la ciutat:
Alcaldia
ICV-EUiA: Alcaldia i comunicació

Tinences d’alcaldia
ICV-EUiA: Primera i tercera tinença
PSC: Segona i quarta tinença

1. Àrea de govern i serveis generals (Presidència: PSC)
ICV-EUiA:
Organització i persones
Gestió i equipaments

PSC:
 Hisenda
Govern obert i noves tecnologies

2. Àrea de drets de ciutadania i polítiques socials (Presidència: ICV-EUiA)
ICV-EUiA:
Educació
Serveis Socials
Cultura
Dones i igualtat
Joventut
Nova ciutadania
Habitatge
Seguretat ciutadana

PSC:
 Esports
Salut
Participació i convivència
Persones amb discapacitat
Gent gran
Solidaritat i cooperació

3. Àrea de territori i activitat econòmica (Presidència: ICV-EUiA)
ICV-EUiA
Projectes i obres
Qualitat de l’espai públic, via pública
Ocupació i promoció econòmica
Medi ambient

PSC
Planejament urbanístic
Mobilitat
Activitats
Comerç


Sant Feliu de Llobregat, 12 de juny de 2015

(Us podeu descarregar el document complet amb la signatura dels deu regidors i regidores aquí)

dimecres, 10 de juny de 2015

Un acord de govern basat en la majoria electoral de la nostra ciutat (3a assemblea de coalició)

Foto del company Benito Quero.
Ahir va ser la tercera i darrera assemblea de coalició després de les eleccions del 24 de maig. Vaig informar de la primera (26 de maig) aquí i vaig informar de la segona (2 de juny) aquí. Va ser una assemblea molt llarga (dues hores i tres quarts), amb moltes intervencions (22 persones van prendre la paraula) i, al final, amb 63 vots, 52 dels quals a favor de l'acord de govern amb el PSC. No han estat tres assemblees merament informatives: en assemblea hem decidit les prioritats i criteris de les negociacions (a la primera), el seguiment de la negociació sobre programes (a la segona) i les conclusions sobre cartipàs i política general (a la tercera).  Com sempre, aquesta tercera assemblea l'explico amb la intenció que se m'entengui tot i a la primera.

Els quatre factors que van comptar en la decisió.

1) Governabilitat.
En un ajuntament de 21 regidors com el nostre, la màxima tranquil·litat la dóna tenir 11 regidors o més. Aquesta xifra només la teníem amb l'acord amb ERC i CiU. Per contra, amb PSC arribem a 10 regidors. Per tirar endavant qualsevol acord, caldrà tenir, com a mínim, un vot favorable d'algun dels sis grups que no formaran part del govern. El factor "governabilitat" decantava cap a l'acord amb ERC i CiU.

2) Programa de govern.
Tant en la negociació amb ERC i CiU com amb la negociació amb PSC, vam presentar (dimecres 3 de juny amb ERC i CiU i divendres 5 de juny amb PSC) un document inicial de treball, que va servir de punt de partida a les converses sobre programa de govern. Amb tres grans apartats:
  • polítiques socials.
  • política fiscal i IBI.
  • inversions.
Tant ERC, com CiU i com PSC van presentar també els seus documents inicials. En les segones reunions amb ambdós (divendres 5 de juny amb ERC i CiU i dilluns 8 de juny amb PSC), vam arribar a un nivell similar de coincidències en allò fonamental que plantejàvem ICV-EUiA, tot incorporant elements signficatius d'altres propostes, especialment d'ERC (en temes de transparència i govern obert, sobretot, i amb compromisos sobre el procés sobiranista) i constatant que hi havia canvis importants de plantejaments per part del PSC, especialment en el tema de l'IBI. De fet, el PSC no apareix en ferm com a possible soci de govern fins al dijous 4 de juny a mitjanit, quan publica al seu web un escrit reconeixent la victòria d'ICV-EUiA i oferint-se a governar-hi en minoria, que era, d'alguna manera, una exigència nostra de l'endemà de les eleccions que va trigar deu dies a fer-se efectiva. Amb posterioritat a aquesta nota, el PSC assumeix totes les propostes bàsiques del nostre programa, i nosaltres n'assumim alguna de les seves, que no entraven en contradicció amb nosaltres. En resum, el factor "programa de govern" no decantava la balança per a cap de les dues possibilitats avaluades.

3) Cartipàs.
Aquest és un tema delicat en totes les negociacions, ja que implica decidir els àmbits de govern i de responsabilitat i l'assignació a les forces que es plantegen arribar a acords. En principi, un acord entre tres implica més repartiment d'àrees i regidories que entre dos. Els equilibris i les prioritats en un govern amb ERC i CiU comportaven, per a nosaltres, afectar àrees de govern que considerem fonamentals: la divisió entre promoció econòmica i ocupació (que entenem que desvirtua el treball que cal fer en aquest àmbit, prioritari per a nosaltres), la divisió entre medi natural i medi ambient, la possible divisió entre organització i recursos humans que, per evitar-la, hauria comportat la cessió d'aquesta regidoria, etc. Durant la negociació (en la que no entraré en detalls, per raons evidents), vam arribar a la conclusió que això seria molt difícilment modificable. Per contra, l'acord sobre cartipàs amb el PSC respectava molt més el criteri que nosaltres poguéssim dirigir les nostres prioritats: continuïtat de promoció econòmica i ocupació com un sol àmbit de treball, unitat de totes les polítiques ambientals, i conservació de la regidoria d'organització i recursos humans. En l'acord amb el PSC, vam separar la part de planejament urbanístic de la part de projectes i obres, atribuint la primera al PSC i mantenint la segona. Pel que fa a la resta de responsabilitats, no hi havia diferències significatives, ja que tant ERC i CiU com PSC van acceptar que volíem dirigir l'àrea de polítiques socials i la regidoria de serveis socials, com a única "línia vermella" de la nostra posició com a força majoritària. En resum, el factor "cartipàs" decantava cap a l'acord amb PSC.

4) Política general.
En aquest apartat vam fer dues lectures:
  • a curt termini, pensant només en aquest mandat,
  • a mig i llarg termini, pensant en la configuració d'una majoria social i electoral de més abast i recorregut.
Pensant només a curt termini, per tal de tenir un mandat el més fàcil possible, l'opció ERC+CiU era la més fàcil: suma 11 i les confiances personals amb els regidors i regidores de CiU estan sobradament contrastades. Per contra, amb PSC, la suma és 10 i les confiances personals estan molt deteriorades amb algunes persones i això afecta a la resta. En aquest sentit, pesa molt la història de distanciaments entre ICV-EUiA i PSC gairebé des de sempre, només aparcades entre els anys 1996 i 2000, en què vam compartir govern, que es van reproduir entre 2000 i 2003 amb Merino, Vázquez i Messeguer al govern, i que van esclatar amb força el 2003, quan el vot decisiu de Messeguer va apartar a Merino i a ICV de l'alcaldia de Sant Feliu, tot i haver guanyat aquelles eleccions. Des de 2003, el gran beneficiari de les tensions inacabables entre ICV-EUiA i PSC ha estat CiU, que ha format part ininterrompudament del govern de Sant Feliu durant 12 anys. Si haguéssim mirat només a curt termini, l'acord decantava cap a ERC i CiU.

Però jo vaig insistir molt en la necessitat d'acabar definitivament amb el divorci entre ICV-EUiA i PSC quan els dos som els dos primers partits de Sant Feliu, els dos volem representar a la classe treballadora i els sectors populars, defensar els drets socials, els serveis públics i la lluita contra la desigualtat, quan el nostre electorat és indistint i s'indigna amb les nostres "baralles", i una vegada que el PSC ha admès públicament per fi que ha d'ajudar a fer un govern d'esquerres sota el principi de la llista més votada. Ara seria una irresponsabilitat que un partit com nosaltres, de llarga trajectòria unitària, no aparqués desconfiances personals per fer possible un govern de Sant Feliu que reculli el millor possible la majoria social i electoral de la nostra ciutat. Pensant a llarg termini, i per coherència amb els resultats històrics de l'esquerra a la nostra ciutat i la nostra voluntat d'enfortir processos de confluència dins l'esquerra, als quals incorporar possiblement nous partits o moviments en el futur, l'acord decantava clarament cap a PSC. 

Amb aquests paràmetres, van haver-hi vint-i-dues persones que van opinar i debatre amb tota llibertat abans de passar a la votació. Entre ells, la major part de regidors, molts candidats i persones tan importants per a nosaltres com en Cesc Baltasar, l'Àngel Merino, l'Aurora Huerga o en Jaume Bosch. El resultat de la votació ja és públic: 52 vots a favor de l'acord amb PSC i 11 vots d'abstenció o suport a l'acord amb ERC i CiU.

Aquesta és, per tant, l'explicació d'un llarg i intens procés de debat intern, profundament democràtic i transparent, que hem protagonitzat els homes i dones d'Iniciativa i d'Esquerra Unida de Sant Feliu. Jo no sé com es fan les coses en altres llocs, amb altres partits, en altres moments. Només sé que m'enorgulleixo enormement de com hem decidit lliurement, col·lectivament, conscientment, sobiranament, democràticament, un acord entre les esquerres de Sant Feliu per governar la nostra ciutat. I ara, a fer-lo funcionar!

dissabte, 6 de juny de 2015

38 entrevistes per internet, 1.393 preguntes.

Des del 12 de juliol de 2011 fins al 5 de maig de 2015 hi ha hagut 38 entrevistes per internet, els dimarts posteriors a cada ple, amb alguna excepció al gener a causa del calendari. Gairebé 1.400 qüestions (una mitjana de 37 per sessió!) que he atès personalment, amb la col·laboració del gabinet d'alcaldia  l'assessorament o la transcripció de les respostes dels tècncis corresponents quan ha calgut.

És una via directa de diàleg amb la ciutadania, que va començar Juan Antonio Vázquez i que hem volgut consolidar i millorar: totes les preguntes són visibles des del moment que es plantegen, hi ha possibilitat de rèpliques dins de la mateixa sessió, etc. No he hagut d'eliminar cap pregunta per manca de respecte a les mínimes normes de correcció en el tractament dels temes o de les persones, cosa que m'alegra. En algun moment he dubtat de si posar com a norma la necessitat d'identificació de les persones que pregunten, però finalment ho he desestimat i continuem acceptant anònims i pseudònims. Tot i que no sempre ho he aconseguit, he volgut que totes les preguntes plantejades a la sessió estiguessin contestades abans de l'obertura de la sessió següent.

En el mandat que és a punt de començar, mantindré evidentment aquest bon hàbit democràtic i hi incorporarem les millores que els i les participants hi vulguin aportar, després que les validi el futur Consell de Comunicació. I, per acabar i com faig a cada sessió, vull agrair molt sincerament la seva participació a tants ciutadans i ciutadanes que participen a les entrevistes i aporten les seves preguntes, queixes o suggeriments per a la millora de la nostra ciutat!


dimecres, 3 de juny de 2015

I ara... què? (2a assemblea de coalició)

Foto del company Benito Quero.
Després de les eleccions del passat dia 24, ahir vam tenir la segona assemblea de coalició per parlar dels necessaris acords de govern per al futur de la nostra ciutat. En aquest escrit, ja vaig explicar el que vam parlar en la primera assemblea, tot just 2 dies després de les eleccions.

Ahir, la nostra comissió negociadora (Manel Martínez, Lídia Muñoz, Manel Leiva i jo mateix) vam donar compte de les gestions fetes en aquesta setmana, després d'haver tingut ja les tres primeres reunions amb PSC, ERC i CiU.

Atenent els acords de l'assemblea de dimarts passat, els possibles escenaris d'acord eren els següents:
a. Govern d’esquerres (nosaltres + PSC + ERC): 13 regidors/es
b. Nosaltres + PSC + CiU: 12 regidors/es
c. Nosaltres + ERC + CiU: 11 regidors/es
A partir d’aquí, serien governs amb minoria:
d. Nosaltres + PSC: 10 regidors/es
e. Nosaltres + ERC: 9 regidors/es
f. Nosaltres + CiU: 8 regidors/es
g. Nosaltres sols: 6 regidors/es.

Al mateix temps que amb nosaltres, PSC, ERC i CiU s'han reunit també entre ells. D'aquest conjunt de reunions d'aquesta setmana, tant ERC com CiU han manifestat la seva voluntat de no pactar amb PSC i de no pactar en solitari amb ICV-EUiA. Per tant, les úniques opcions viables, atenent al mandat de l'assemblea d'Iniciativa i Esquerra Unida de dimarts passat, són:
a. Nosaltres + ERC + CiU: 11 regidors/es
b. Nosaltres + PSC: 10 regidors/es
c. Nosaltres sols: 6 regidors/es.

A l'assemblea d'ahir, vam explicar els termes en què estem fent les converses:

  1. Sobre programa de govern, a partir dels programes electorals. En tres grans blocs, en aquestes converses inicials: polítiques socials, política fiscal i inversions.
  2. Sobre cartipàs, és a dir, sobre organització de l'Ajuntament, responsabilitats i dedicacions dels regidors i regidores, etc.
  3. Sobre política nacional, donada la proximitat i la importància de les eleccions del 27 de setembre.
Pel que fa al programa de govern, nosaltres vam posar damunt la taula la voluntat d'acordar amb qui hi hagi una coincidència major amb el nostre programa electoral. En aquest sentit, els tres partits amb què hem parlat han coincidit amb què les nostres propostes sobre drets socials en el nostre programa electoral ha de ser el punt de sortida d'un treball posterior més concret. Pel que fa a política fiscal, ERC i CiU han coincidit amb la nostra proposta d'IBI ajustat al cost de la vida, ampliació de la tarifació social, etc. PSC, en canvi, manté que hi va haver un ingrés de 9% d'IBI que s'ha de retornar, cosa amb què vam manifestar (com al llarg de la campanya) el nostre desacord, ja que el ple de l'Ajuntament no ha aprovat cap acord il·legal en relació a l'IBI. Pel que fa a inversions, cadascú ha plantejat les seves pròpies, i n'hem de continuar parlant en les segones reunions. 

En tot cas, tant pel que fa a programa com a cartipàs, vaig explicar a l'assemblea que hi haurà una segona reunió de negociacions amb els tres partits, d'aquí a dimarts que ve, data de la propera assemblea. Aquestes reunions seran ja amb propostes detallades i concretes en cadascun dels àmbits que he esmentat. Finalment, pel que fa a política nacional, es va ratificar la nostra voluntat de facilitar un govern municipal plenament a favor del dret a decidir, que també plasmarem per escrit en les reunions que he esmentat.

El torn de paraules va ser llarg, i interessant, molt interessant. 24 companys i companyes hi van intervenir, en un debat de més de dues hores de durada. En totes les intervencions (que per raons evidents ni transcric ni comento) vaig constatar l'elevat nivell de coneixement de la ciutat i de debat polític que caracteritza una organització de què (i ara parlo per Iniciativa) cada dia em sento més orgullós de pertànyer!