Les municipals que jo voldria.

Imatge extreta del diari digital de Segrate, població italiana propera a Milà. Es veu clarament el que voten: separadament a l'alcalde (il sindaco) i els membres del ple (consiglio comunale)
Queden exactament cinquanta dies per a les eleccions municipals. Seran les desenes des d'aquell llunyà 3 d'abril de 1979, en què es van fer les primeres eleccions democràtiques després de la II República. Trenta-sis anys després, crec que hauríem de replantejar-nos qüestions fonamentals per a la millora dela democràcia local. Això és el que penso d'aquestes qüestions.

1. Elecció directa dels alcaldes i alcaldesses.
En les eleccions de fa quatre anys, ja vaig explicar que em trobava en una situació que considero profundament irrespectuosa amb la ciutadania: suplantar-la en la negociació de l'alcaldia. És molt difícil de justificar i d'entendre (si no és en clau de partitocràcia) que acords entre partits sovint antagònics (a Sant Feliu ho hem vist repetidament) decideixin quina ha de ser la persona que lideri el govern de la ciutat i la representi. Crec que a les municipals s'hauria de votar directament i separadament als candidats i candidates a l'alcaldia, donant al 100% aquesta responsabilitat a la ciutadania, amb una segona volta a les dues persones més votades si ningú arriba al 51% dels vots. Com a conseqüència o derivada de l'elecció directa, no crec en la limitació dels mandats: han de ser els ciutadans i les ciutadanes qui prenguin la decisió de l'alcalde o alcaldessa que volen sense cap altra limitació que el seu vot.

2. Llistes obertes per als regidors i regidores.
El sistema actual de llistes tancades que es trien en bloc dóna tot el poder de decisió a les persones o petits nuclis dels aparells dels partits, que les fan en virtut dels seus propis criteris i interessos. En clau interna, es pot donar prioritat a persones que poden ser molt conegudes a l'interior dels partits, però no a la ciutat. I ha de ser la ciutadania i només la ciutadania qui esculli els seus i les seves representants, incloent la possibilitat de votar persones de diferents candidatures. Hi ha qui critica aquest mètode argumentant inestabilitat política dels consistoris. Amb ajuntaments tan fragmentats com els que ens envolten (mireu Molins, sense anar més lluny), l'argument cau pel seu propi pes. I amb una abstenció que frega el 50% en les eleccions a l'administració més propera a la ciutadania, fa inevitables i urgents reformes en la línia que proposo.

3. Mandats de 5 anys.
Els mandats de quatre anys són molt curts, especialment quan hi ha canvis en els governs o moltes noves persones que s'hi incorporen. Hi ha un temps ineludible per "situar-se": conèixer l'estructura municipal, el funcionament del pressupost, el que es pot fer i el que no segons la legislació de règim local, els condicionants que un ignora des de fora, etc. Aquest temps no és inferior a dotze, quinze mesos. Un cop passats, és el temps de concretar les decisions prioritàries dins del que és possible, que pot molt bé no coincidir amb el que hom voldria. Aquest temps ha de ser curt: les grans decisions s'han de prendre abans de l'elaboració del segon pressupost. Les decisions polítiques s'han de concretar en projectes (constructius, de serveis, estratègics, urbanístics, etc) que han de tenir pressupost suficient i informes tècnics, jurídics i econòmics favorables. Depèn de l'envergadura dels temes, els projectes poden requerir entre sis i dotze mesos d'elaboració. Amb això ja han passat dos anys i mig o tres del mandat. I quan s'apliquen, ja és a la recta final del mandat... i no falta qui diu que és electoralisme. I torna a començar. Mandats una mica més llargs permetria més la visualització de les prioritats de cada govern i dels resultats de les seves decisions.

4. Possibilitat de revocació d'alcalde/essa i de regidors/es fins al 3r any.
Amb mandats de cinc anys, cal que hi hagi mecanismes per apartar dels seus càrrecs a les persones que incompleixen el seu compromís amb la ciutadania. Com deia en el punt anterior, les grans decisions del mandat s'han d'haver pres i concretat entre el segon i tercer any. És el temps màxim que cal per saber si algú compleix o no amb el que havia proposat a la ciutadania de què forma part i aspira a representar. Per tant, si aquest algú incompleix els seus compromisos democràtics, també democràticament cal tenir la possibilitat de fer-lo fora. Aquesta possibilitat està considerada en molts països i es diu "capacitat de revocació". I l'han de tenir tants els consistoris, com directament la ciutadania mitjançant una recollida de signatures amb aquest únic objectiu, amb el que es coneix com a "referèndum revocatori".

Donar tota la paraula a la ciutadania per poder nomenar i fer fora als seus representants: aquest és el repte que considero fonamental per aprofundir en allò tan preuat que tant ens ha costat aconseguir i què cal combatre tot intent de desvirtuar, rebaixar o banalitzar: la democràcia!

Comentaris