dissabte, 31 de gener de 2015

Reviu Sant Feliu? (4/6) Parlem de planejament.



Ara fa quatre anys, en campanya, vam proposar això:
"Transport públic, soterrament, habitatge, aparcament, equipaments... Coses molt importants, que t’afecten, que no es poden decidir sense comptar amb la gent, que no es poden decidir sense visió de futur. A Sant Feliu, cal que l’urbanisme es faci amb el màxim consens polític i social.

Per això, frenarem els actuals plans urbanístics del Mas Lluí i del soterrament i farem un concurs públic d’idees per definir el Sant Feliu que sorgirà sobre les vies. I treballarem perquè el metro arribi, com és necessari per a Sant Feliu, a Mas Lluí, l’estació i Falguera. Comptant, com sempre, amb tu."

I quin balanç podem fer d'aquestes propostes, després de gairebé 4 anys de mandat?
  • Planejament del Mas Lluí. S'ha frenat el planejament aprovat provisionalment el 2010. No es faran els edificis previstos. Més encara: l'ampliació del Parc Europa ja és una realitat, fent que la nostra unió amb Sant Just sigui amb una gran zona verda. Es farà un nou planejament, amb més consens polític i social, i tenint en compte la nova legislació del Parc Natural de Collserola. Aquest nou planejament no afectarà als barris de Mas Lluí ni de les Grases.
  • Planejament de la superfície després de les obres del soterrament. No s'ha continuat la tramitació aprovada inicialment al 2010. Ens hem centrat en la reclamació al Govern de l'Estat perquè pressuposti les obres, objectiu que malauradament no hem assolit. Ho hem fet amb múltiples negociacions davant dels governs de Madrid i de Barcelona, presentant esmenes als diferents pressupostos generals de l'Estat i insistint davant l'Estat en la reivindicació que el soterrament formi part del Plan de inversiones en transportes, viviendas e infrastructures 2012-2024 (PITVI), que és l'objectiu prioritari de les negociacions actuals.
  • Metro. Les inversions públiques en infraestructures metropolitanes estan sota mínims, a causa de les restriccions pressupostàries dels governs de Madrid i de Barcelona. El nostre objectiu continua essent que la prolongació de la L3 arribi, quan hi hagi les condicions econòmiques per fer-ho, amb parades a Mas Lluí, estació i Falguera. En aquest sentit, hem fet l'única gestió possible en aquests moments: incloure aquesta previsió de traçat en el Pla director d'Infraestructures (PDI) 2012-2022. Per tant, aquesta és la proposta en què s'haurà de fer la prolongació de la L3 que, malauradament, no es preveu a curt termini.
  • Màxim consens polític i social. Per fer-lo possible, es va crear el Consell Assessor d'Urbanisme, amb la participació de tots els grups polítics (govern i oposició), tècnics experts de la nostra ciutat i els agents socials. Ha permès el coneixement i debat dels temes centrals del planejament urbanístic de la ciutat, que en aquest mandat s'han aprovat pràcticament tots per unanimitat en el ple.
  • Habitatge. No hem pogut constituir la bossa d'habitatge públic. En el moment de fer el programa no coneixíem de manera completa el procés d'obtenció de pisos per fer-la possible. Hem començat diversos treballs amb aquest objectiu (des del procés de sanció als bancs i immobiliàries de bancs per pisos buits, fins a promoure en el marc de l'Impsòl una nova línia de lloguer social), que donaran els seus fruits a partir del proper mandat.
Algunes coses més a destacar:
  • Plans de millora de l'espai urbà. L'objectiu de fer un Sant Feliu sense barreres passa sobretot per garantir l'accessibilitat de qualsevol persona a qualsevol punt de la ciutat. En aquest mandat hem arribat pràcticament al 90% de passos adaptats en les voreres de Sant Feliu, hem suprimit els passos foscos i insegurs (com ara els tres passos sota la via del tren), etc. Una prioritat que mantindrem amb tota claredat al proper mandat.
  • Aprovació definitiva del Pla de mobilitat urbana (2014-2019), Un document que programa les actuacions a fer en transport públic, circulació de vehicles privats, de bicicletes i de vianants. S'ha fet amb un procés de treball al Consell Assessor d'Urbanisme, amb la participació d'associacions de veïns, tots els partits polítics i experts de la nostra ciutat.
  • Aprovació del projecte d'ampliació de la plaça Lluís Companys. Així pràcticament es doblarà la seva superfície i permetrà donar a aquesta plaça un paper encara més important en les nostres festes i, en general, en l'ús social d'un espai públic al bell mig de Sant Feliu.
I què continuarem plantejant de cara a les eleccions del 24 de maig?
Continuarem treballant per aconseguir una ciutat ben planificada, en termes d'espai públic, equipaments, habitatge, etc. Ho volem fer, com explicava en aquest escrit, com una clara prioritat en l'elaboració del proper programa electoral. Un programa que volem fer amb el màxim de participació, a la qual et volem convidar si hi tens interès. A ICV i EUiA ja hi estem treballant: recollint propostes i aportacions de molta gent i entitats, per fer un programa que doni respostes concretes a les necessitats concretes de la nostra ciutat. Amb aquestes aportacions, estem preparant una primera trobada pública cap a meitat del mes que ve, que anunciarem públicament. T'hi esperem!

divendres, 30 de gener de 2015

Reviu Sant Feliu? (3/6) Parlem de cohesió social i igualtat d'oportunitats.



Ara fa quatre anys, en campanya, vam proposar això:
"L’equitat és un valor i un principi fonamental de la nostra candidatura. Això vol dir una ciutat amb igualtat d’oportunitats, on tothom pugui accedir a una plaça d’escoles bressol, a l'escola de música, al complex de piscines o als casals d’estiu sigui quina sigui la seva situació econòmica o laboral.
Volem identificar i combatre els riscos d’exclusió social, especialment en la infantesa: el fracàs escolar, la pobresa. Volem un Sant Feliu que prioritzi i consensuï les polítiques socials. Volem un Sant Feliu que sàpiga acollir a tothom i on ningú no s’hi senti exclòs. Perquè això, simplement, és just!"

I quin balanç podem fer d'aquestes propostes, després de gairebé 4 anys de mandat?
  • Accés equitatiu als serveis públics municipals. Hem canviat radicalment la política dels preus públics de les escoles bressol i de l'escola de música, per tal d'evitar que el preu no sigui una barrera d'accés per a cap persona o família. Per això hem implantat la tarifació social, que consisteix en què els preus d'aquests serveis s'ajusten a la capacitat econòmica de les famílies, que establim a partir de la consulta a les seves dades fiscals, en el cas que la família ho autoritzi. D'aquesta manera, hem incrementat els usuaris d'aquests serveis, especialment entre la nostra ciutadania de renda mitjana o baixa. La tarifació social s'ha aplicat també als serveis d'atenció domiciliària a la gent gran o amb dependència.
  • Prevenció del risc d'exclusió social en la infància. Hem establert un sistema àgil i clar de coordinació amb les escoles i instituts, a través de les comissions socials de centre. En aquestes comissions, detectem les situacions de risc en la infantesa: alimentació insuficient, desatenció, impossibilitat de pagament de materials o sortides, etc. I un cop detectats, hi mirem de posar solució, ja sigui en seguiment dels serveis socials a les famíies, ja sigui en el pagament d'allò que ajuntament i escola acorden: menjadors escolars (si la Generalitat, que és qui té competència, les ha denegat), material escolar, sorties i materials, activitats extraescolars, tallers d'estudi assistit, etc.
  • Prevenció de la pobresa. En aquest camp, a més del treball amb la infància que acabo d'exposar, hem treballat des dels serveis socials municipals amb el conjunt d'entitats que atenen a la ciutadania en situació de pobresa, bàsicament amb Càritas i Creu Roja. Això ha servit per detectar i atendre la gent gran que viu sola i per detectar i atendre les persones i famílies que han tingut necessitat de bancs d'aliments o de rober social. Les partides econòmiques adreçades a aquests serveis no han tingut cap limitació en els pressupostos d'aquests quatre anys.
  • Consens en les polítiques socials. Aquest ha estat l'objectiu que hem volgut tenir. L'hem tingut amb les entitats que treballen en l'àmbit social, educatiu, assistencial, etc. No l'hem tingut sempre a nivell polític, ja que la tarifació social de les escoles bressol o dels serveis d'atenció domiciliària no va tenir el suport del grup socialista.
I què continuarem plantejant de cara a les eleccions del 24 de maig?
En la proposta política de la nostra coalició, és totalment prioritària la lluita en contra de les desigualtats socials i a favor d'una societat més justa i equitativa. Aquest continuarà essent el principal criteri sobre el qual construir el nostre programa electoral per a les properes eleccions municipals. Tal com vaig exposar en el meu discurs en els 35 anys d'ajuntaments democràtics, en una societat castigada per una crisi molt dura i molt llarga, que ha deixat a centenars de ciutadans i famílies en situació d'atur de llarga durada i ha cronificat la pobresa, caldrà que els ajuntaments aprofundim de manera clara i permanent la funció social dels governs locals.

ICV-EUiA ja ens estem preparant des de fa temps per fer front a aquest repte: el passat 27 d'abril, just a la meitat del mandat, vam fer una jornada sobre què cal fer des de l'ajuntament per avançar en justícia social a la nostra ciutat. I justament sobre aquesta mateixa qüestió, a les portes de les properes municipals, tindrem una trobada oberta a la nostra seu a mitjan mes de febrer. L'anunciarem públicament i serà oberta a tothom. Si creus que les polítiques socials han de ser l'eix del treball municipal en els propers quatre anys, t'hi esperem!!!

Acords i votacions del ple de gener de 2015.

Un ple amb contingut molt important (ampliació de la plaça Lluís Companys, nova rotonda d'entrada a Sant Feliu venint de Molins, planificació dels equipaments per al període 2016-22, pla de mobilitat per al període 2015-20, energies renovables a la ciutat, etc) del qual ja vaig parlar en aquest escrit.

Tots els temes tractats i la votació de cadascun d'ells es resumeix, com sempre, en aquest quadre:

dimecres, 28 de gener de 2015

Reviu Sant Feliu? (2/6) Parlem d'educació, cultura i esports.



Ara fa quatre anys, en campanya, vam proposar això:
"Et proposo tres paraules claus per al Sant Feliu que proposem: cultura, educació i esports. I dos criteris fonamentals: han d’estar a l’abast de tothom i ho hem de fer possible comptant amb els professionals i les entitats.
Això és bàsic per fer una ciutat viva i que doni oportunitats a tothom. Per això, acordarem amb les entitats temes com el mapa d’equipaments, la política de subvencions i inversions o què fer perquè hi hagi a Sant Feliu més persones associades i participants en l’esport i la cultura. T’interessa, oi?"


I quin balanç podem fer d'aquestes propostes, després de gairebé 4 anys de mandat?
  • Tot a l'abast de tothom. Aquest és un objectiu constant de la nostra acció de govern. Hem volgut identificar les barreres invisibles que fan que una part important de la ciutadania no tingui accés a l'educació, la cultura i l'esport. Hem identificat les barreres econòmiques, i les hem combatut amb la tarifació social, els abonaments per a persones en atur, etc. Hem identificat les barreres d'informació, que hem combatut amb millores als nostres mitjans en paper i en els diferents webs municipals. I estem treballant també contra les barreres culturals: trencar la idea en una part de la ciutadania que allò que la nostra ciutat ofereix "no és per a gent com jo". I hem fet coses que, de tan senzilles, és fa difícil de creure que no s'hagin fet abans: obrir els patis de les escoles perquè tothom hi pugui jugar, ampliar horaris i ubicacions de sales d'estudi, ampliar l'horari de la piscina d'estiu o obrir-la les nits de cap de setmana,...
  • Comptar amb els professionals i les entitats. Hem elaborat, en el marc dels respectius consells municipals, els plans estratègics de la cultura i de l'esport, i s'està elaborant el projecte educatiu de la ciutat, també amb els membres del consell escolar municipal. Cal destacar en aquest àmbit el treball conjunt en tot moment amb el Club Natació Sant Feliu per tal de resoldre la insostenible situació econòmica en què es trobava a finals del mandat anterior i que, quatre anys després, ha canviat de manera radical i permet preveure el futur del Complex amb tota normalitat.
  • Mapa d'equipaments. Al llarg del mandat, s'han fet diversos actes públics de presentació i de debat sobre les necessitats d'equipaments a la nostra ciutat a curt i mig termini en tots els camps: escolars, esportius, cívics, culturals, assistencials, institucionals, sanitaris, etc. Aquest pla d'equipaments serà la base dels plans d'inversions dels dos propers mandats, i s'aprovarà en el ple del 29 de gener.
  • Política de subvencions i d'inversions. Han estat acordades en els respectius consells municipals, en què hi ha hagut la participació de totes les forces polítiques, tant al govern com a l'oposició. Tot i que, al llarg del mandat, hi ha hagut dos anys en pla de sanejament, els convenis i les subvencions amb les entitats de Sant Feliu no s'han retallat.
Algunes coses més a destacar:
  • Implantació de la tarifació social en els serveis educatius municipals. Ajustant el preu de les escoles bressol i de música (que depenen de l'Ajuntament i no són ensenyaments obligatoris) als ingressos familiars, en comptes de reduir aules o serveis com en altres municipis, s'ha doblat l'alumnat de l'Escola municipal de música  i enguany és el curs amb més alumnat des del 1993, any en què es van municipalitzar les escoles bressol.
  • Inversions en esports. Un mandat amb inversions importants de remodelació de les instal·lacions esportives existents, entre les que destaquen el parquet al pavelló Juan Carlos Navarro, graderies i primera fase del camp de futbol de les Grases i, sobretot, la remodelació de la piscina de l'Escorxador. A més de les inversions fetes al Complex de piscines, d'acord amb el treball conjunt acordat amb el Club Natació Sant Feliu.
  • Més programació cultural. Més espais d'exposicions (al mateix Palau Falguera i als dos nous centres cívics del Mas Lluí i de les Tovalloles), més oferta musical (cicles d'òpera, joves músics a les nits d'estiu al Palau, artistes residents al mateix Palau,,...), més diversitat i espais en les festes populars, etc. 
I què continuarem plantejant de cara a les eleccions del 24 de maig?
En el proper mandat caldrà prioritzar les inversions en equipaments atenent a la previsió de necessitats que finalment s'aprovarà al ple d'aquest gener. L'establiment d'aquestes prioritats sortirà, en primer lloc, del procés de debat del nostre programa electoral i, posteriorment, dels acords a què calgui arribar amb qui formem govern, si no aconseguim majoria absoluta.

En el procés d'elaboració del nostre programa hem previst una trobada a la segona quinzena del mes que ve, per abordar el conjunt de les nostrem polítiques socials, culturals, educatives, etc. L'anunciarem públicament i estarà oberta a tothom. Si t'interessen aquests temes i creus que són fonamentals per a Sant Feliu, t'hi esperem!!!

dilluns, 26 de gener de 2015

Quatre punts molt importants al primer ple de 2015.

Imatge Google Maps de la plaça Lluís Companys
Imatge Google Street de la cruïlla Laureà Miró amb Sánson

Aquestes dues imatges representen bé dos dels punts que tractarem dijous que ve a la tarda. Un ple en què es debatran quatre aspectes fonamentals, que m'agradaria destacar.

1. Plaça Lluís Companys.
Es debatrà en ple la modificació del planejament que afecta a la zona encerclada en vermell a la fotografia superior. Permetrà la urbanització de tota la zona indicada, doblant pràcticament la superfície de la plaça Lluís Companys, i l'edificació d'un petit edifici al passeig Nadal. El centre de la nostra ciutat doblarà la superfície i les possibilitats d'un espai públic d'una gran centralitat i d'un ús important en moments com la nostra Festa de Tardor. Acabarem, finalment, amb l'anacronisme d'un solar tancat i buit al bell mig de Sant Feliu. Culminarà així un procés que ja es va iniciar quan l'Àngel Merino era alcalde (es va aprovar inicialment en el ple a l'abril de 2003), que va estar guardat en un calaix durant vuit anys i que, per a mi, era gairebé un repte personal.

2. Caprabo.
Es debatrà en ple la subscripció d'un conveni amb la societat Caboel, SL, propietària de l'antic Caprabo. Aquesta societat iniciarà properament la reforma integral de l'edifici, actualment sense ús. El projecte de remodelació ja l'explicaré en un altre escrit. Es tractarà d'un centre comercial amb diferents ofertes i que es preveu començar a meitat d'any i acabar a primers de l'any que ve. En aplicació d'aquest conveni, i per facilitar l'accés al futur centre, en la cruïlla de la segona fotografia es preveu la construcció d'una rotonda amb semàfors, similar a la que hi ha a l'accés a la nostra ciutat venint de Sant Just. L'aspecte d'aquest punt farà un canvi de 180º ben aviat, i l'establiment del nou centre comercial, junt amb l'establiment de l'empresa Iberital on abans hi havia l'Habitacle, farà segurament que ben aviat el Market Pells recuperi també la seva activitat. És una inversió estratègica per a l'empresa i per la ciutat i que es materialitza després de moltes negociacions, en un context econòmic a més molt difícil.

3. Pla de mobilitat urbana 2015-2020.
Es debatrà en ple un document clau per a la planificació de la mobilitat en l'interior de la nostra ciutat en quatre àmbits: a peu, en bicicleta, en transport públic i en vehicle privat, per a un període de 5 anys, que és el que estableix la llei. Ja es va aprovar inicialment un document al 2010 que, per a ICV-EUiA, tenia dos elements fonamentals de crítica:  : a) insuficiències en la participació política i ciutadana, que va fer que hi presentéssim al·legacions i b) considerar com a imminent el soterrament i planificar la mobilitat amb aquesta premisa, que s'ha demostrat que no tenia base suficient. Les nostres al·legacions van ser ateses i aquell document finalment no es va aprovar. En aquest mandat hem impulsat una nova planificació de la mobilitat a Sant Feliu per als propers cinc anys que evita els dos errors que vam denunciar: a) s'ha fet en el marc del Consell Assessor d'Urbanisme, amb participació de tots els partits polítics, d'experts municipals i de representants de les AAVV, i b) parteix de l'estructura actual de la ciutat, ja que és altament improbable en l'actual context econòmic i polític que comencin obres en aquest període de temps.

4. Pla director d'equipaments 2012-2022.
Es debatrà en ple un document que culmina un procés que va començar en el mandat anterior i que, amb el canvi de govern, vam voler que tingués el màxim de participació política i social: la planificació dels equipaments públics municipals, a partir de l'anàlisi de la situació actual i de les perspectives demogràfiques i de necessitats dels propers set anys. El pla tenia tres fases 2012-15, 2016-18 i 2019-22. El pla director que debatrem dóna compte de les coses fetes en el primer trienni, i de les previsions que l'ajuntament assumeix com els seus objectius per als propers sis anys.

Quatre punts molt importants, però no els únics. Hi ha temes de fons que també abordarem: la segona fase del Pla director del Centre, la coordinació de tots els treballs municipals en perspectiiva Smart City, la concreció formal dels barris de la ciutat, temes d'habitatge, etc. Podeu consultar l'ordre del dia complet del mes de gener aquí.

diumenge, 25 de gener de 2015

Reviu Sant Feliu? (1/6) Parlem de diàleg i transparència.



Ara fa quatre anys, en campanya, vam proposar això:
"A Sant Feliu, l’Ajuntament és molt important. Però que siguem una ciutat viva i activa està, sobre tot, en les mans de les entitats, de les associacions, de la gent que treballa a Sant Feliu. De gent com tu.

Cal que a l’Ajuntament hi hagi un equip de govern dialogant i que cregui en la participació, que la impulsi. Cal un alcalde que no faci callar a ningú. Per això estic molt content de formar part d’una candidatura que sap i vol escoltar i enraonar amb tothom."


I quin balanç podem fer d'aquestes propostes, després de gairebé 4 anys de mandat?
  • Suport a entitats i associacions. En aquest camp, dues coses importants. D'una banda, hem volgut ajustar l'import dels convenis a les necessitats de creixement de les activitats o de prestació de serveis de les entitats, i en cap cas hem reduït cap import. De l'altra, hem apostat amb claredat per a la gestió d'equipaments municipals per part d'entitats: hem estat en tot moment al costat del Club Natació per superar la crisi en què es trobava a 2010, hem fet que els nous centres cívics de Mas Lluí i de les Tovalloles estiguin gestionats per dues entitats (el Centre d'Estudis Comarcals i l'entitat que surti del procés públic obert, respectivament).
  • Govern dialogant. Hem volgut comptar amb tothom per a tot. En les grans negociacions, per exemple, hem anat a Madrid o a Barcelona amb representants de tots els grups polítics que han estat a l'Ajuntament. En la representació institucional, hi ha hagut sempre regidors del govern i de l'oposició. Hem pres les grans decisions (com ara els plans estratègics d'educació, cultura i esports) en el marc dels respectius consells municipals, cosa que ha fet possible que després s'aprovin per unanimitat. 
  • No fer callar a ningú: en els plens municipals. Hem donat la paraula a tothom que hi ha volgut intervenir. I no és cap mèrit: només és pura convicció democràtica, però ho destaco perquè no era la tònica en governs anteriors. Hem atès totes i cadascuna de les peticions de reunió ("l'alcalde rep a tothom" ha estat un criteri bàsic d'un alcalde que sap que només és un ciutadà que representa els seus conciutadans) i hem assistit a tots els actes a què hem estat convocats: és el mínim que es pot fer per reconèixer la gran tasca de les nostres entitats en tots els àmbits en què treballen.
  • Transparència. Hem obtingut diferents mencions i reconeixements en aquest camp. Cal destacar el reconeixement Infoparticipa de la Universitat Autònoma de Bellaterra pel que fa als mitjans de comunicació locals i el de l'organització Transparència Internacional pel que fa a la presentació i accessibilitat de tota la informació bàsica de la gestió municipal (retribucions de càrrecs i de plantilla, contractació, concessions, etc)
  • Mitjans de comunicació locals. Hem acordat la seva millora en el marc del Consell Municipal de Comunicació, tant pel que fa als mitjans impresos (sobretot el Butlletí) com als digitals o la pròpia Ràdio.
Algunes coses més a destacar:
  • Urbanisme participatiu. Hem acordat amb els veïns i veïnes totes les remodelacions d'espai públic en aquest mandat. Destaca, per la durada i complexitat del tema, ja que hi intervenien espais públics i privats, la remodelació de la plaça Rafael Alberti. Altres remodelacions de places (Laujar de Andarax i Dicià) s'han fet sota el mateix criteri, i s'han elaborat els projectes de remodelació de dues places tan importants com la de la Salut i Francesc Macià amb el mateix punt de partida.
  • Regidories de barri. Als vuit barris de la ciutat, un cop al mes, els regidors i regidores de barri han atès directament a les persones o entitats que volien tenir informació o plantejar queixes o propostes al govern de la ciutat. Moltes de les millores en l'espai públic o en les activitats dels barris les hem enraonat i acordat a les regidories de barri.
  • Informació pressupostària completa i clara. Per primer cop, hem volgut explicar la gestió municipal anual de manera clara i completa. Hem fet presentacions públiques dels pressupostos, tant de la part numèrica com de la part d'explicació d'objectius, i tant abans de cada any, com després, fent balanç públic anual de la gestió del govern i presentant-la en roda de premsa.
I què continuarem plantejant de cara a les eleccions del 24 de maig?
Ens vam presentar a les eleccions de 2011 amb la idea de fer una ciutat ben planificada, ben gestionada, dialogant, viva i equitativa. Estem convençuts que seguim aquest camí, i també que és el camí que ha de marcar els propers 4 anys del govern de la nostra ciutat. Aquesta continuarà sent una prioritat de govern, com ja vaig explicar en aquest escrit, del mateix dia de la meva presentació com a candidat el 2009. I en volem parlar, amb tothom que hi tingui interès. Per això estem fent un seguit de reunions i converses amb persones i entitats que tinguin ganes de fer aportacions al programa. Si és el teu cas, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. També estem preparant una primera trobada sobre el programa cap a meitat de febrer, que anunciarem públicament i estarà oberta a tothom.

I no puc deixar de parlar d'un tema molt personal.
I un tema personal per acabar: la meva imputació per la causa oberta a partir de les investigacions a l'anterior president de la Federació de Municipis de Catalunya. A part de les declaracions judicials, he donat totes les explicacions públiques a què he estat requerit, incloent una llarga compareixença davant una assemblea ciutadana del Cercle de Podemos de Sant Feliu. Vaig posar el meu càrrec a disposició del meu partit, tant a les assemblees local i comarcal com a la direcció nacional, havent coincidit tothom en què no hi ha hagut corrupció. La raó és molt clara: no hi ha hagut voluntat d'enriquiment (vaig donar els poc més de tres mil euros al partit en compliment del nostres codis interns i, un cop obert el cas, estan dipositats en un compte corrent de la mateixa Federació i sota control judicial) ni d'ocultació, ja que els vaig declarar íntegrament a Hisenda en les meves declaracions de 2011 i de 2012. Em torno a presentar, per tant, amb plena tranquil·litat personal i amb tot el suport de la meva organització. I, n'estic segur, de la major part de la ciutadania de Sant Feliu.

divendres, 23 de gener de 2015

Municipals 2015: el punt de partida.

Falten 4 mesos per a les eleccions municipals del 24 de maig. I aquest és el punt de partida: els resultats de les darreres eleccions de maig de 2011, districte per districte. Els resultats amb més detall, tot i que amb els districtes i seccions anteriors a la reorganització del mes de novembre, es poden consultar aquí.

Després de la reorganització de districtes que el ple va aprovar per unanimitat al novembre de l'any passat, coincideixen els districtes amb els barris de la ciutat (excepte el districte 1 que inclou els barris del Centre (Can Nadal i Can Bertrand) i també el barri de Can Maginàs). Es veu clar en aquest gràfic:

Crec que aquest simple quadre dóna molta informació. Però hi ha una dada que, com a militant d'Iniciativa i després de tants anys de lluita i de govern a la nostra ciutat, em fa sentir més satisfet amb la nostra feina i la nostra trajectòria: tenim l'homogeneïtat de vot més alta en tots els barris de la nostra ciutat, mesurat en termes de divisió entre el districte amb millor resultat i el districte amb pitjor resultat.

Aquesta dada és molt positiva: vot molt homogeni a tota la ciutat i molt alt a tots els barris, condicions necessàries per tornar a guanyar el proper mes de maig. I n'hi ha una també de molt necessària: suport i treball homogeni al partit i recolzament a la ciutat. Crec que els homes i dones d'ICV i d'EUiA ens els hem guanyat a pols i jo, personalment, n'estic molt agraït i content. Espero que el meu acte de presentació com a candidat, el proper 20 de febrer, sigui una mostra d'aquest suport i caliu que Sant Feliu ens està donant i que, no en tinc cap dubte, ens tornarà a donar majoritàriament el proper 24 de maig!

2009: Reviu, Sant Feliu! 2014: Sant Feliu reviu!

Fa més de cinc anys. Va ser el 29 d'octubre de 2009 al Casal de la Gent Gran. Un Casal ple en què vam presentar aquest vídeo, en què intervenen algunes persones que ja no hi són i que sempre tenim en el cor, com la Vicky Santiago o en Juan Sánchez:

i vaig fer aquest discurs.

Va ser l'acte de la meva presentació com a candidat a les eleccions municipals de 2011. Justament d'aquí a poc menys d'un mes, el 20 de febrer, serà l'acte de presentació de la meva candidatura a les eleccions municipals de 2015, també al Casal de la Gent Gran.

Una part de la meva exposició d'aquell dia serà de presentació de balanç del que hem fet en aquests quatre anys. En aquest blog mateix, també voldré fer balanç de l'acció de govern que hem fet els homes i dones d'ICV i d'EUiA, en relació al que havíem plantejat en el nostre programa electoral de 2011.

Ho faré inicialment amb sis escrits relatius a sis clips de vídeo que van formar part de la campanya de fa quatre anys: 1) planejament, 2) diàleg i transparència, 3) cohesió social i igualtat d'oportunitats, 4) educació, cultura i esports, 5) ocupació i 6) gestió sostenible de la ciutat. Sis escrits que aniré penjant fins al 20 de febrer, i que debatré amb qui en tingui ganes, com sempre. I especialment amb les persones que es presentin en altres candidatures, com és natural, especialment en els debats públics que es puguin organitzar, i als quals aniré a tots.

Però avui, a quatre mesos justos de les eleccions municipals del 24 de maig proper, vull recordar aquell primer video de 2009 i veure si allò van ser només paraules que el vent s'ha emportat, o aquelles paraules s'han convertit en realitat.

Les persones que van intervenir en el vídeo, van dir
  • recupera una ciudad más limpia
  • remulla't en una piscina que no faci aigües
  • reclama que es mantinguin les zones verdes
  • reinventa un Sant Feliu més divertit
  • reanima les festes i la cultura a Sant Feliu
  • reconduce el metro a Mas Lluí, estación y Falguera
  • reinvertim a Sant Feliu en comerç i treball
  • reivindica que l'educació sigui una prioritat
i també van dir una frase i un desig finals: recolzem el Jordi per un Sant Feliu millor! Reviu Sant Feliu!

I jo vaig concloure: "Volem proposar-te un nou horitzó per Sant Feliu. Volem un Sant Feliu net. Una ciutat amb carrers i parcs ben conservats. Un Sant Feliu, per què no?, bonic. Volem un ajuntament dialogant, que confiï en les persones, que escolti les entitats. Una ciutat activa, viva, participativa. I volem uns serveis públics per a tothom, a l'abast de tothom, que hi hagi de debò igualtat d'oportunitats a la nostra ciutat, una ciutat més equitativa." I ho resumia en cinc adjectius: una ciutat ben planificada, bonica, dialogant, viva i equitativa.

Ho estem aconseguint? Estem treballant efectivament per aquesta ciutat ben planificada, bonica, dialogant, viva i equitativa que vam proposar a la ciutadania ja fa uns anys? Reviu Sant Feliu?

Queden quatre mesos per a les eleccions del 24 de maig. Si estem treballant en la bona direcció o no, si el programa i la candidatura que presentem seran adequats per al futur de Sant Feliu o no, si les altres set candidatures tindran millor candidat/a a l'alcaldia, candidatura i programa o no, ho dirà qui té sempre la paraula en democràcia: cada ciutadà i cada ciutadana major de 18 any que lliurement digui quin és el Sant Feliu que vol per als quatre anys que vindran.

dimarts, 20 de gener de 2015

50 anys del Cau i 15 anys de Diversitat Lúdica. FELICITATS, GRÀCIES I PER MOLTS ANYS MÉS!!!

Deixeu-me posar nostàlgic i posar dues imatges del passat, concretament de 1976:
Foto del fons fotogràfic de l'Arxiu Local i Comarcal. M'hi trobeu?


I ara dues fotos d'aquest mateix cap de setmana, 17 i 18 de gener:
Foto del Marc Rius al Fet a Sant Feliu. Sóc en un vértex del 5.
Foto del mur del facebook de Diversitat Lúdica
Fa cinc anys ja vaig parlar justament de la coincidència dels aniversaris dels dos esplais. Em reafirmo en tot el que hi vaig dir. El Cau, en els seus 50 anys, ha aportat molt i molt a la vida cultural, social, cívica i política de la nostra ciutat. Diversitat Lúdica, en els seus 15 anys, ha estat una entitat fonamental en la cohesió social dels barris de la Salut i de Can Calders. Ambdós, Cau i Diversitat i també els altres esplais de Sant Feliu, fan una feina educativa imprescindible en el temps lliure dels nostres infants i joves: educar és ajudar a créixer en valors, valors que ens ajuden alhora a créixer personalment i col·lectivament. Una tasca que valoro molt i conec directament, ja que vaig ser cap de pioners i caravel·les el curs 1975-76 (ho vaig deixar al curs següent per bolcar-me a la política amb el PSC-Congrés) i els meus fills Marc i Jordi hi van ser des de llops fins a pioners.

Per sort, Cau i Diversitat tenen corda per anys, i els nostres infants i joves, i tot Sant Feliu se'n beneficiaran, perquè aporten vida a la nostra ciutat, i la nostra ciutat ha de ser sempre al seu costat. En especial, pel que fa al Cau i com vaig dir al meu discurs de felicitació, en un any crucial per al seu futur, en què l'Ajuntament sabrà estar al seu costat i ajudar a trobar una solució que respecti els drets i les aspiracions de totes les parts implicades.

En tot cas, pares i mares del Cau i de Diversitat, felicitats per la felicitat -valgui la redundància- que veieu als ulls dels vostres fills i filles quan van i quan tornen de l'esplai. I als monitors i monitores que els van fundar, fa 50 i fa 15 anys, gràcies mil per la vostra visió de futur i la vostra tossuneria i constància, i als monitors i monitores que hi heu passat i que ara hi sou, gràcies mil per la vostra tasca en l'educació en valors, en l'educació dels nostres infants i joves, en la millora de la nostra ciutat. Gràcies per gaudir i treure el suc a tota la diversitat a Sant Feliu, gràcies per tants anys de "Cauliu" a Sant Feliu!!! (Ah, i no deixeu de participar al munt d'activitats que el Cau ha preparat fins al desembre d'enguany!!!)

22/01/15: Ernest Urtasun i Javier Couso parlen de Syriza i de l'esquerra que cal a Europa a Sant Feliu.

Dijous, tres dies abans de les eleccions anticipades a Grècia i justament un dia abans de la trobada d'esquerres del sud d'Europa que hi haurà divendres i dissabte a Barcelona.

Les eleccions de diumenge a Grècia són importants, tal com ho veig, per dos motius principals.

El primer i més important, en política general: la primera possibilitat real que l'esquerra que ha denunciat políticament les polítiques d'austeritat (retrocessos en drets laborals i socials i retallades de serveis públics per pagar religiosament a la banca en condicions draconianes per a la ciutadania) arribi al govern i hi planti cara, que faci polítiques de rescat a les persones abans que de rescat a les bànkies del seu país. Estic convençut que, malgrat que no hi tindrà gens fàcil, Alexis Tsipras encapçalarà un govern que lluitarà per sortir del pou de misèria en què la troika (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió europea) ha deixat al poble grec. Syriza pot ser, per tant, el punt d'inflexió per acabar amb l'economia al servei del lucre dels especuladors i començar amb l'economia al servei de les persones, l'economia productiva, etc. Al bressol de la democràcia, Syriza pot ser qui comenci a posar les brides democràtiques al cavall desbocat del capitalisme especulatiu i salvatge.

El segon i més particular, a casa nostra. Les eleccions no són aquí, són a Grècia, però el seu contingut pot i ha d'amarar el conjunt de les tres eleccions que tindrem en el cicle electoral apretadíssim que començarà el 24 de maig a les municipals, continuarà el 27 de setembre a les eleccions al Parlament de Catalunya i acabarà previsiblement el novembre amb les eleccions al Congrés dels Diputats. A Grècia, les eleccions seran en clau de recuperació de la democràcia en l'economia i en la vida social, seran en clau de justícia social. Crec que Iniciativa i Esquerra Unida hauríem de fer front al conjunt del cicle electoral en la mateixa clau, en la clau que comença diumenge a Grècia: en clau de justícia social.

  • Justícia social en clau europea: què és i com avançar-hi. La renegociació del deute, el control democràtic de l'economia, la separació de la banca d'inversions i la banca especulativa i les limitacions democràtiques a aquesta, la política fiscal europea, la coordinació entre les hisendes de la Unió, etc.
  • Justícia social en clau espanyola: què és i com avançar-hi. Una fiscalitat equitativa i suficient, una nova legislació laboral que garanteixi alhora la productivitat de l'economia i els drets laborals, la transparència en les decisions econòmiques i la lluita contra l'opacitat i la corrupció, el control democràtic dels sectors estratègics de l'economia (energia, comunicacions, ...) etc.
  • Justícia social en clau catalana: què és i com avançar-hi. Primer, és clar, la plena capacitat de gestió dels ingressos. Però, encara que sigui amb les limitacions actuals, una prioritat clara en el caràcter prioritari dels serveis públics d'educació, sanitat, serveis socials, llei de dependència, etc. Garantia dels drets socials des de la justícia i no des de la caritat: habitatge, pobres energètica, renda bàsica de ciutadania, etc. Una fiscalitat  també equitativa i justa, l'aturada de la privatització de serveis públics o de sectors estratègics, com l'aigua, etc.
  • Justícia social en clau local: què és i com avançar-hi. La detecció i l'acompanyament a les persones i famílies més castigades per la crisi: alimentació, habitatge, salut, etc. L'equitat en l'accés als serveis públics municipals, canviant el concepte "ajuts" per "preus segons nivell de renda". Les polítiques d'atenció a la infància, la gent gran, etc. El dret a un espai públic de qualitat a tots i cadascun dels barris, etc
Estic convençut que aquest ha de ser el fil conductor del nostre discurs, l'objectiu general i permanent que hem de saber concretar en cada lloc i moment, la convicció que hem de generar en la ciutadania a què volem representar: ICV i EUiA som (com ha aconseguit Syriza a Grècia) els partits polítics més capacitats per fer propostes en termes de justícia social en els diversos àmbits, i els més capacitats per portar-les a la pràctica. L'ideal de la justícia social i com es concreta en tots els escenaris polítics, del més global al més local: aquesta ha de ser, en la meva modesta opinió, la nostra principal bandera. 

I aquest és, justament, el punt d'inflexió que Syriza farà possible (n'estic convençut!) aquest diumenge a Grècia!

diumenge, 18 de gener de 2015

Ja tens l'Anuari del Fet a Sant Feliu de 2014? I el primer, només en pdf, del 2013?

Foto de Sergi Costa al Fet a Sant Feliu
Sant Feliu té multitud de coses excepcionals, que voleu que us digui. Moltes. Però n'hi ha dues que, sorgides del món cooperatiu, no tenen precedents en les ciutats que jo conec: un cinema cooperatiu, Cinebaix, i una revista cooperativa, Fet a Sant Feliu.

Fet a Sant Feliu és un diari digital, que informa diàriament del que passa a la nostra ciutat, n'ofereix reportatges gràfics magnífics a l'abast de tothom gratuïtament, té finestes d'opinió obertes a les persones i entitats interessades, organitza diversos actes entorn el paper del periodisme a la nostra societat, organitza els debats electorals a la nostra ciutat, i un llarg etcètera. Una cooperativa que, enguany, ha presentat la seva visió del que ha passat a Sant Feliu durant l'any 2014 en un anuari que jo recomano vivament i que considero imprescindible. Mes a mes, veureu el més destacat que va passar a la nostra ciutat, veureu una crònica del més destacat de tots (per exemple, al juliol, una crònica sobre la meva imputació pel cas de la FMC). Al final, un recull de dades de la nostra ciutat i un seguit d'articles de diferents col·laboradors de la revista o ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu.

Insisteixo: imprescindible. Si no el teniu encara, el podeu comprar al bar de l'Ateneu, a la llibreria Ossó i a la papereria Ideal.

Però, de fet, el de 2014 no va ser el primer anuari de Fet a Sant Feliu:


L'any anterior, el 2013, ja en va fer un, però només en pdf. Us el podeu descarregar aquí, i veureu que va ser un bon assaig del que han fet després del 2014. En resum, amb el pdf del 13 tindreu un tast excel·lent del que tindreu amb l'anuari del 14!

Ah! I una altra cosa! Tant Cinebaix com Fet a Sant Feliu són cooperatives. Vol dir dues coses: cap afany de lucre, i molt esforç dels socis i sòcies. La continuïtat, qualitat i independència de totes dues cooperatives té una clau fonamental: que hi hagi el màxim possible de persones associades, i que les persones associades hi col·laborin activament en la mesura de les seves possibilitats. Així que, pensa-t'ho i, si no et suposa un esforç inassumible... fes-te'n soci, fes-te'n sòcia!!!

dimecres, 14 de gener de 2015

Més funció social de l'Escola Municipal de Música: el doble d'alumnes en tres anys.


L'Escola Municipal de Música (EMM) es va crear a l'any 1984, inicialment a Can Ricart. Forma part del conjunt de serveis que l'Ajuntament de Sant Feliu va impulsar amb una prioritat política que avui és plenament vigent: posar l'educació i la cultura a l'abast de tota la ciutadania. En aquest cas, la música com a expressió artística que ha d'estar a l'abast de tothom. Es va crear, per tant, amb una clara funció social.

Anys més tard, a l'any 2003, l'Escola Municipal de Música es va traslladar al Palau Falguera, que avui n'és la seu. Amb els anys, però, la gent d'ICV i d'EUiA vam anar constatant que l'EMM havia anat perdent aquell objectiu de posar la música a l'abast de tothom i s'havia anat reorientant, potser per inèrcia de funcionament, cap a un centre de formació de professionals de la música. Quan arribem a la campanya electoral de les eleccions de 2011, ens plantegem que cal fer una anàlisi de la gent que va i de la que no va als nostres serveis públics, inclosa l'EMM. Amb el temps, havíem constatat que hi ha barreres invisibles, que fan que hi ha gent que desconegui aquests serveis, i molta altra que, coneixent-los, no hi pugui accedir. Barreres invisibles que, en tot cas, ICV i EUiA volem detectar i superar.

Pel que fa a l'Escola Municipal de Música, ens havíem trobat que, a l'inici del curs 2010-11, tenia 245 alumnes matriculats, molt per sota de l'objectiu d'un mínim d'un 1% de la ciutadania accedint a la cultura musical. Al curs següent, primer amb ICV-EUiA-ISF al govern de la ciutat, l'alumnat inscrit a 1 de setembre de 2011 era de 220 persones. Ho explicava, amb el corresponent quadre econòmic, en aquest escrit.

La valoració que vam fer només arribar al govern és que calia recuperar la funció social de l'EMM i posar-la, com el conjunt de serveis públics que són de la ciutadania de Sant Feliu, a l'abast de tothom. Calia abordar, al nostre parer, dues qüestions: la mateixa oferta de l'EMM, i el seu preu. I això implicava un doble repte:
  1. Revisar el model pedagògic.
  2. Implantar la tarifació social.
Revisió del model pedagògic.
Amb el suport de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, vam començar a treballar immediatament la revisió del model pedagògic. Vam considerar que calia tornar a l'origen: posar la música a l'abast de tothom, no formar professionals de la música. No havíem de ser un petit conservatori, sinó un centre de formació bàsica, difusió i de dinamització de la música a la nostra ciutat. Amb aquesta intenció vam introduir, entre d'altres canvis de caire més intern, els canvis següents, que van entrar en vigor entre els cursos 2012-13 i 2013-14:
  • començar als 3 anys i no als 6, amb un primer contacte amb la música a través del joc.
  • començar molt aviat a tocar instruments, evitant que el primer contacte amb la música fos exclusivament amb el llenguatge musical, però sense oblidar-lo.
  • canviar les classes individuals d'instrument per petits grups de tres estudiants, fent possible per tant l'accés a més estudiants a l'aprenentatge bàsic d'instruments
  • ampliar la presència de l'EMM en la vida cultural de la ciutat, amb la creació de diferents grups (combos, banda, etc) presents a les activitats culturals i festives de Sant Feliu
  • posar en funcionament el Consell Escolar de Centre, amb un pes més clar de l'Ajuntament i les famílies en les decisions que afecten a l'EMM.
Tots aquests canvis van suposar, en el seu conjunt, una oferta formativa més atractiva i adequada als objectius i la funció social que estic reiterant en aquest escrit. Però ens faltava l'altre objectiu: evitar que el preu fos una barrera per accedir a l'EMM, fer possible que les famílies amb rendes mitjanes i baixes hi poguessin accedir amb més facilitat.

Implantació de la tarifació social.
Com he explicat sovint, la tarifació social consisteix en un canvi radical dels preus públics municipals: passar d'un preu únic, que només es pot modificar amb un informe dels serveis socials municipals per a les famílies en situació més vulnerable, a un sistema de preus variables en funció de la renda de les famílies, sense necessitat de cap informe dels serveis socials municipals. Es va posar en marxa per primer cop el curs 2013-14 a les escoles bressol municipals, tant en el servei educatiu com en el de menjador, com vaig explicar en aquest escrit.

Durant el primer any d'aplicació a les escoles bressol, vam fer ja els primers escenaris d'aplicació a l'EMM. Vam acordar partir de l'escalat de preus que vam aplicar al menjador de les escoles bressol municipals, amb un topall superior equivalent al preu existent en el curs 2013-14, i amb tres franges de preus inferiors, en funció dels ingressos familiars indexats en relació a l'Índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC)

Donada la diversitat de cursos i, per tant, de preus que hi ha a l'escola, vull exemplificar aquest canvi de política de preus amb les classes adreçades a infants de Primària:
  • Curs 2013-14 (sense tarifació social): 75€/mes
  • Curs 2014-15 (amb tarifació social):
    • més de 3 vegades l'IRSC: 75€/mes
    • entre 2,5 i 3 vegades l'IRSC: 63,75€/mes
    • entre 1,5 i 2,5 vegades l'IRSC: 48,75€/mes
    • menys d'1,5 vegades l'IRSC: 33,75€/mes
I quins resultats han tingut la implantació d'aquests dos canvis?
Hi ha un paràmetre fonamental que ens ha d'indicar l'efectivitat o no dels dos nous factors que l'equip de govern hem introduït en aquests quatre anys: el nombre d'alumnes inscrits a cada 15 de setembre. I crec que les dades són prou clares: 


En resum, hem doblat l'alumnat de l'EMM, i hem garantit la seva sostenibilitat econòmica i la seva funció social. I això en un context en què la Generalitat ha suprimit tota aportació econòmica a les escoles municipals de música (ni un euro... de l'Administració que té la responsabilitat de les polítiques educatives i culturals del país...) i molts ajuntaments s'han vist obligats a reduir l'oferta de les seves escoles. Vull destacar i agrair també el compromís del professorat  en aquest procés d'obertura i canvi de l'escola.

Crec que, ara que s'acosten eleccions municipals i que tothom ha de presentar propostes en els diversos àmbits de la vida local i els serveis municipals, cal que les diferents candidatures plantegin el que fa quatre anys vam plantejar ICV i EUiA: una anàlisi clara i completa de la situació que cal millorar, i unes propostes clares, concretes i viables de millora. D'aquesta manera hem volgut governar aquests quatre anys, i d'aquesta manera volem continuar governant en els quatre propers.

dilluns, 12 de gener de 2015

Els drets humans, la base de tot. La Carta Europea de drets humans a la ciutat, la base del nostre programa electoral.

Cartell d'unes jornades de l'USLA de l'octubre passat.
ÍNDEX DE LA "CARTA EUROPEA DE SALVAGUARDA DE LOS DERECHOS HUMANOS EN LA CIUDAD".
Aprovada a Saint Dénis (França), el 18 de maig de 2000.
Aprovada per l'Ajuntament de Sant Feliu en el ple del 30 de juny de 2009.
Insisteixo: la base de la democràcia, la base de la dignitat de cada persona, la base de tot. També la base de la democràcia econòmica, ecològica i social que és imprescindible construir.
En conseqüència, la base per a l'elaboració de cada programa electoral d'ICV i d'EUiA. També al 2015. Especialment al 2015.

PARTE I. DISPOSICIONES GENERALES.
Art. I - Derecho a la ciudad
Art. II - Principio de igualdad de derechos y de no discriminación
Art. III - Derecho a la libertad cultural, lingüística y religiosa
Art. IV- Protección de los colectivos y ciudadanos más vulnerables
Art. V - Deber de solidaridad
Art. VI - Cooperación municipal internacional
Art. VII - Principio de subsidiariedad

PARTE II. DERECHOS CIVILES Y POLÍTICOS DE LA CIUDADANÍA LOCAL
Art.VIII - Derecho a la participación política
Art. IX - Derecho de asociación, de reunión y de manifestación
Art. X - Protección de la vida privada y familiar
Art. XI - Derecho a la información

PARTE III. DERECHOS ECONÓMICOS, SOCIALES, CULTURALES Y AMBIENTALES DE PROXIMIDAD
Art. XII - Derecho general a los servicios públicos de protección social
Art. XIII - Derecho a la educación
Art. XIV - Derecho al trabajo
Art. XV - Derecho a la cultura
Art. XVI - Derecho a la vivienda
Art. XVII - Derecho a la salud
Art. XVIII - Derecho al medio ambiente
Art. XIX - Derecho a un urbanismo armonioso y sostenible
Art. XX - Derecho a la circulación y a la tranquilidad en la ciudad
Art. XXI - Derecho al ocio
Art. XX II- Derechos de los consumidores

PARTE IV. DERECHOS RELATIVOS A LA ADMINISTRACIÓN DEMOCRÁTICA LOCAL
Art. XXIII - Eficacia de los servicios públicos
Art. XXIV- Principio de transparencia

PARTE V. MECANISMOS DE GARANTÍA DE LOS DERECHOS HUMANOS DE PROXIMIDAD
Art. XXV - Administración de justicia local
Art. XXVI - Policía de proximidad
Art. XXVII - Mecanismos de prevención
Art. XXVIII - Mecanismos fiscales y presupuestarios

DISPOSICIÓN FINAL: VALOR JURÍDICO DE LA CARTA Y MECANISMOS PARA SU APLICACIÓN

(Aquí es pot descarregar el text complet de la Carta Europea de DDHH a la ciutat, 11 pàgines)

A Sant Feliu vam tenir l'ocasió de parlar-ne a principis de curs, en unes jornades apassionants que va organitzar la Universitat Social Lliure Autogestionada (USLA), en què es va abordar especialment el tretzè dret presentat, un dret que ICV i EUiA (i abans el PSUC) sempre hem prioritzat a Sant Feliu: el dret a l'educació. Aquest era el cartell de les jornades, i el debat sobre l'índex que acabo de copiar, va marcar una interessant reflexió sobre el tipus d'acció de govern que es pot fer, des d'un ajuntament, per ajudar a fer efectiu el dret a l'educació per a tothom, sigui quina sigui la seva edat, sigui quina sigui la seva formació inicial, sigui quina sigui la seva condició personal, familiar o econòmica.

diumenge, 4 de gener de 2015

Comença 2015, un any ple de memòria, incerteses i eleccions

Memòria.
La commemoració més important d'enguany serà, sens dubte, la finalització de la II Guerra Mundial, al 1945. Al maig, amb la caiguda de Berlin en mans de l'Exèrcit Roig, moment que es recull en aquesta mítica fotografia. A l'agost, amb la rendició del Japó després de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki. Abans, al febrer, 70 anys de la Conferència de Ialta, que va dibuixar el món que vam conèixer fins a l'enfonsament de la URSS, a 1991. 70 anys també d'allò que Ken Loach va retratar en la pel·lícula "El espíritu del 45", i que va suposar una generació d'avenços polítics, econòmics i socials per a la classe treballadora europea, que es carregarien als anys setanta les primeres polítiques neoliberals de Margaret Thatcher. Segle XX, el de les grans lluites per societats més justes i que, de la mà de l'esquerra sudamericana i espero també que de la mà de Grècia, encara ha de trobar la seva formulació socialment majoritària per a aquest segle.

I a Espanya, el 20 de novembre farà 40 anys de la mort de "Franco cobarde y asesino de mujeres y niños del pueblo español", com diu la vella cançó republicana. Quaranta anys de la mort del dictador, però no de la presència de la dictadura, dels hereus polítics de Manuel Fraga, dels fills polítics i fills reals dels ministre de Franco (ruiz Gallardón gendre del ministre Utrera Molina, per exemple), quaranta anys de l'inici de la transició, tan fàcil de qüestionar avui, tan difícil de gestionar llavors, i tan necessari revisar avui quan els hereus de Franco, quan el P
P, s'ha carregat totalment l'esperit de la Constitució aprovada (sense el meu vot, parlant de tot) tres anys després.

Incerteses.
La primera i més important, el futur d'Europa si, com desitjo, Syriza guanya les eleccions del proper 25 de gener a Grècia. Si el poble grec, castigat com cap altre des de dintre per la ineficàcia dels seus governs i des de fora per les polítiques d'austeritat imposades per Merkel, Lagarde i companyia, vol trencar amb l'austericidi votant a Syriza, cal veure la reacció de la troika: respectaran la voluntat popular sense brandar els fantasmes de la por? castigaran al bressol de la democràcia justament per exercir la democràcia? serà capaç Alexis Tsipras de mantenir el suport d'un poble ja castigat si la troika els vol castigar encara més per la seva "indisciplina"? serem capaços altres pobles de seguir el camí que segurament obrirà Syriza? El que ens juguem a les eleccions gregues del 25 de gener és d'una importància enorme per definir l'Europa en què viurem i en quines condicions hi veurem: de dictadura econòmica o de democràcia econòmica, de prioritat del capital o de prioritat del treball.

La segona i més nostrada, el desenllaç del pols que mantenen Mas i Jonqueres, i com això acabarà afectant el calendari electoral, els acords o no en elements comuns de programa, les prioritats del cicle electoral que acabi definint Artur Mas, etc. Per a mi, el debat sobre la prioritat de la política o de la borsa sobre l'economia i el treball és el fonamental per defensar els drets polítics i socials de la classe treballadora, però constato -sense cap mena d'il·lusió-, que una gran part de la societat catalana té una altra perspectiva sobre el moment que vivim. Espero, pel bé de tot i tothom, que el president Mas estableixi el què fer, com i quan tan aviat com sigui possible.

Eleccions.
A l'espera que s'aclareixi el que acabo d'exposar, l'any que comença tindrà dues eleccions: generals al novembre i municipals al maig. Les generals, si hem de fer cas a les enquestes, poden comportar la fi del bipartidisme i obrir un temps políticament nou, i tan incert com esperançador. De fet, tret que tenen data establerta (dubto molt que Mariano Rajoy la modifiqui), podria parlar de les eleccions generals en l'apartat anterior, el de les incerteses. Quin resultat tindrà Podemos, i quina capacitat tindrà de formar govern? Si el PSOE té la clau de qualsevol pacte, com la farà servir? Serà finalment possible una entesa de les esquerres a l'Esat? A Catalunya? Amb nous governs a Madrid i a Barcelona, seran possibles nous escenaris avui molt improbables, en el procés català?

I al maig, tret que Mas estableixi una altra cosa, vindran les primeres eleccions, les municipals. A Sant Feliu, previsiblement, tindrem vuit candidatures: les quatre que som a l'ajuntament (nosaltres, PSC, CiU i PP) i quatre que aspiren a ser-hi (ERC, Ciutadans, Podemos i Veïns per Sant Feliu). Més candidatures i més incerteses que mai. Més encara si pensem en les incògnites que abans exposava sobre les eleccions al Parlament. Per descomptat, ICV i EUiA ens bolcarem per tenir el màxim resultat possible: qualsevol acord a l'endemà de les eleccions passarà per nosaltres i volem plantejar-nos qualsevol possibilitat d'acord amb el màxim de suport per poder aplicar el nostre programa. I tornaré a pensar, si em torna a tocar negociar un acord de govern com ara fa quatre anys, que s'hauria de poder votar directament a les persones i no als partits: elecció directa dels alcaldes (amb segona volta si no es té un 50%) i llistes obertes per a l'elecció dels regidors i les regidores.

2015: sens dubte un any apassionant, decisiu en molts aspectes per al nostre futur. Un any en què no s'hi val, des de la nostra ciutat fins a l'Europa que ens cal, mirar-se les coses de lluny. Un any en què, per la importància dels temes en debat i de com ens afecte, caldrà mullar-se fins al moll de l'os per la democràcia i la justícia social.