dissabte, 26 de desembre de 2015

En un terreny públic municipal, és més prioritari un hotel que habitatges de lloguer social?


Tot i que la foto és antiga, serveix prou bé per ubicar el terreny que va provocar la primera votació que ICV-EUiA i PSC hem perdut a l'Ajuntament: el solar situat a Anselm Clavé, 21, marcat en vermell, on provisionalment hi ha un aparcament mentre duren les obres de la segona fase del Pla Director del Centre.

Aquest solar és municipal, des que el juny de 2006 es va aprovar el planejament de la zona compresa a la foto. Des d'aquella època, té la qualificació urbanística d'hoteler. Hi ha una altra propietat municipal: la tercera planta de l'edifici del Mercadona que s'ha construït just a sota del solar anterior, al mateix carrer del Pla. Aquesta planta té la qualificació urbanística d'oficines.

Per a Iniciativa, ni un hotel ni més oficines són una prioritat per destinar-hi ni el solar municipal marcat en vermell ni la planta construïda sobre el Mercadona. Tampoc és una prioritat per a EUiA ni per al PSC. L'actual equip de govern creiem que, donada la situació de crisi/estafa que vivim i l'aposta decidida que volem fer pel rescat social, la prioritat és l'habitatge de lloguer social.  Som conscients que tenim un dèficit en aquest camp i volem aprofitar totes les oportunitats disponibles per superar-lo.

Amb aquesta intenció, al setembre vam tenir una reunió a la Direcció General d'Urbanisme (DGU) amb els regidors Josep Maria Rañé i Lìdia Muñoz, per explicar i demanar a la Generalitat el vist-i-plau per a la requalificació de les dues propietats (la d'hoteler i la d'oficines) a habitatge de lloguer social o tutelat, en funció de les necessitats socials d'habitatge i les característiques de cadascuna d'elles, aspectes que cal concretar en un nou pla municipal d'habitatge, que estem elaborant. La DGU va estar plenament d'acord amb aquesta proposta, i vam començar a tramitar l'expedient de requalificació. Un expedient amb un cert risc: les modificacions de planejament requereixen majoria absoluta: 11 regidors, quan el govern en sumem 10. Calia assegurar un vot, si més no.

Tot estava a punt per portar-ho al ple del mes passat, on, de fet, era el punt 22 de l'ordre del dia. En el seu redactat inicial, vam decidir suprimir l'ús d'hoteler de la parcel·la marcada en vermell per convertir-lo en habitatge de lloguer social, amb la previsió de poder-hi fer entorn de 60 pisos. Quan la Lídia Muñoz ho va explicar a la comissió informativa prèvia al ple, va obtenir més reticències que suports. Per a diversos dels sis grups de l'oposició, no es podia prescindir d'un hotel a la nostra ciutat. La Lídia va explicar que, a Can Bertrand, i en uns terrenys privats, ja hi ha previst un hotel i ja hi ha cadenes hoteleres interessades, cosa que permet canviar l'ús dels terrenys públics a habitatge de lloguer social sense posar en risc, en uns terrenys propers privats, un hotel per a Sant Feliu. Com que els dubtes persistien, jo mateix vaig fer diverses trucades fins al mateix dia del ple, sense poder assegurar el vot necessari. En conseqüència, vam decidir passar-ho al desembre i continuar negociant amb l'oposició.

I arribem al ple de desembre, dimarts passat, dia 22. L'equip de govern vam acceptar la proposta plantejada per algun grup com a transacció final: no demanar a la DGU un canvi d'ús d'hoteler a habitatge de lloguer social, sinó demanar una ampliació d'usos, que admetés tant l'un com l'altre. Vam anar al ple convençuts que les explicacions que la Lídia va donar detalladament a tots els grups havien servit per desfer totes le reticències. Fins al punt que vam pensar que no calia que jo fes cap gestió d'últim moment i vam portar el punt al ple amb tota la certesa de portar-lo "amarrat".

La nostra sorpresa va ser que, en major o menor mesura, tots els grups van coincidir en l'acord de canviar l'ús de la planta d'oficines de l'edifici del Mercadona, però també en defensar la necessitat de l'hotel i en la conveniència de buscar altres ubicacions per a l'habitatge social. Com si hi haguessin "ubicacions" sota les pedres o el dèficit de lloguer social a Sant Feliu no requerís el màxim d'opcions possibles. No seré jo qui justifiqui les prioritats dels que van votar que no a l'ampliació d'usos i la possibilitat d,habitatge de lloguer social en aquest solar (Junts per Sant Feliu, Convergència i Ciutadans) o dels que es van abstenir (Esquerra Repiblicana, Veïns per Sant Feliu i Partit Popular): suposo que ja ho faran ells, és la seva obligació envers els seus electors i electores. Jo només vull reiterar les prioritats d'Iniciativa, Esquerra Unida i Partit Socialista: els terrenys públics han de cobrir prioritats públiques, i avui és molt més prioritari cobrir la necessitats de lloguer social que no fer un hotel, que és, en la nostra opinió, una iniciativa privada i no una responsabilitat pública.

En definitiva, qüestió de prioritats. En el nostre cas, de prioritats socials i polítiques 
d'esquerres.  Com les que va votar Sant Feliu a les municipals del 24 de maig, a les generals del 20 de desembre. Com les que defensarem des d'Iniciativa a Sant Feliu sempre.

dilluns, 21 de desembre de 2015

Resultats de les eleccions generals del 20-D a Sant Feliu: En Comú Podem guanyem a tots els districtes electorals!

Primer les xifres per districtes. Espectaculars:

Segon, les xifres per seccions. Una onada de canvi impressionant, i a tot arreu:

Guanyem a gairebé totes les seccions electorals. Només quedem segons a l'Escola Nadal (per darrera de CDC) i a dues taules del Centre Cívic les Tovalloles (per darrera del PSC). En la resta de les 30 seccions electorals de Sant Feliu, guanyem a totes!!! La coalició en què la gent d'ICV, d'EUiA i de Podemos de Sant Feliu anàvem amb Equo i Barcelona en comú ha guanyat a 27 de les 30 seccions electorals de Sant Feliu!!!

Recordo la distribució de districtes i seccions de Sant Feliu amb aquest plànol:

divendres, 18 de desembre de 2015

Santfeliuenc, santfeliuenca que al 27-S vas votar Ciutadans: pensa-t'ho dues vegades aquest 20 de desembre!!!


Tinc, que jo sàpiga, dos familiars que, per primera vegada, van votar a Ciutadans fa tres mesos. Dues persones que estimo i que, com sempre, havien votat a ICV-EUiA a les municipals, possiblement per la relació familiar. Dues raons també molt clares: a) no volen "el lio" de la independència i b) no volen votar al Partit Popular, tant per la corrupció com perquè són molt culpables del "lio".

Faig aquest article com si parlés amb els meus familiars i pensant en els milers de persones que, al 27 de setembre, van votar per primer cop al partit d'Albert Rivera. Són milers, si tenim en compte els resultats de les tres darreres eleccions generals i al Parlament a Sant Feliu:



A les eleccions generals anteriors (2011), Ciutadans no es va presentar i el PP va tenir prop de 4.800 vots. A les eleccions següents al Parlament (2012),Ciutadans va tenir prop de 2.600 vots i el PP prop de 3.200: en total, 5.800 vots. A les darreres eleccions (27-S), Ciutadans en va tenir prop de 6.400 i el PP prop de 2.300, un total de 8.700 vots. L'increment de vot C's+PP ha estat espectacular en 4 anys: de 4.800 a 8.700, gairebé 4.000 nous electors. Va guanyar, a més, a quatre dels set districtes electorals de Sant Feliu.  Aquests dos meus parents formen part d'aquest salt.

Si fem el mateix càlcul amb el bloc CiU+ERC (més que res per curiositat), veiem que al 2011 sumaven 6.000 vots, al 2012 sumaven 7.000 i al 2015 han tornat a sumar 7.000. Al mateix temps. la CUP ha multiplicat també el seu vot: tampoc no es va presentar al 2011, al 2012 van tenir 600 vots i al 2015 el triple, prop de 1.800.

Completo (ja que hi estic posat) la comparació dels altres dos grans partits. Nosaltres, ICV-EUiA, vam créixer entre 2011 i 2012 (de 2.800 a 3.500 vots, potser per l'efecte de recuperació de l'alcaldia) i, amb Catalunya sí que es pot, vam aguantar bé el context plebiscitari del 27-S, amb gairebé 3.400 vots. El PSC va tenir una davallada molt gran entre 2011 i 2012 (cal tenir en compte que unes eren generals i les altres autonòmiques) de 7.100 a 4.300 vots, estabilitzats al 27-S entorn de 4.500 vots.

Al 27-S, tres blocs gairebé iguals: 8.700 vots PP+C's, 8.800 vots JxS+CUP, i 7.700 vots ICV-EUiA+PSC. Aquesta és, evidentment, una visió estrictament personal i en clau local.

Torno al fil conductor d'aquest escrit: intentar convèncer a les persones que, com els meus parents, no volen "el lio" de la independència i no volen votar PP i van veure en el vot a Ciutadans la representació d'aquests sentiments o conviccions.

Votar a C's per dir "No al lio"?
És evident que hi ha una visió molt diferent sobre el futur de Catalunya dins o fora d'Espanya entre nosaltres i la resta de l'Estat i també entre nosaltres mateixos. Una visió que, crec que de manera errònia, plantegen de manera simplista tant els  que volen salvar a tota costa la unitat d'Espanya a cop de Constitució, com els que dibuixen la independència de Catalunya com un camí de roses a base de revolució de somriures.

Els primers, on incloc PP i C's i no hi considero al mateix nivell el PSOE (incloure'l pot interessar als segons, però es mera barroeria política), veuen la Constitució (ep, que molts ni van votar!) com un text tan immutable i definitiu com l'ordre natural dels planetes. Els segons, on incloc CDC, ERC i CUP veuen la Constitució (ep, que molts d'ells van votar!) com un text anacrònic fruit d'una Espanya cañí, aquesta també immutable i definitiva. Dues visions antagòniques que coincideixen en no portar-nos enlloc. La primera, perquè les aspiracions democràtiques es recullen, no es frenen, en els textos legals. La segona, perquè sense majoria de vots, sense cap suport exterior, i amb una interpretació exterior (i real!) que Espanya i la seva Constitució són democràtiques, no hi ha cap possibilitat de reconeixement jurídic internacional de cap declaració unilateral d'independència.

De manera que "el lio" no es pot negar, per més que pesi a PP i C's, i no es pot resoldre a la brava, per més que pesi a CDC, ERC i CUP. "El lio", en una democràcia com la nostra, s'ha de resoldre democràticament: és a dir, donant la veu a la ciutadania. És a dir, amb un referèndum. Com al seu dia a Canadà, com fa poc a Escòcia. Trigarà més o menys, el farem per un camí o altre, però l'acabarem fent: la idea s'acabarà acceptant a Espanya, i la idea té un ampli suport a Catalunya. Difícil? No més, en tot cas, que una DUI sense majoria de vots, sense suports externs, amb inacabables conflictes interns, sense reconeixement internacional, etc etc etc.

"El lio", per tant, crec que s'acabarà resolent en un referèndum. Abordem-lo com més aviat millor, i amb el màxim rigor possible. Fem-lo possible. Lúnica força política que defensa el referèndum a Catalunya som nosaltres, i a la resta d'Espanya, Podemos de Pablo Iglesias i Unidad Popular, d'Alberto Garzón. Aquests són els vots útils per resoldre, amb més democràcia, el conflicte, "el lio". Ciutadans no és, per tant, una opció vàlida per resoldre "el lio", sinó un factor més, igual que el PP, per tirar més llenya a aquest foc.

Votar Ciutadans per dir "No al PP"?
És evident que, en molts sectors de la població, el PP ha generat un rebuig enorme: per tants i tants casos de corrupció ("Luis, sé fuerte!), per com s'ha bolcat amb el rescat bancari i no el social (brindis eterns i complicitats infinites amb Rato), per tantes lleis autoritàries (llei mordassa, ARSAL, reforma de la justícia, reforma de l'avortament, llei Wert,...), per la seva caspositat (medalles a la Verge, un àngel de la guarda ajudant a aparcar a un ministre,...), pel creixement de l'atur i les desigualtats (reforma laboral, increment de la contractació temporal i precària, emigració del jovent,...), pels atacs a Catalunya i per atiar "el lio", i un llarguíssim etcètera. Entenc, doncs, que milers de persones que no volen el PP i no volen la independència votessin a Ciutadans, entenc que el cinturó roig esdevingués cinturó carbassa el passat 27-S. Però no ho comparteixo, ho valoro de manera preocupant, i explicaré una vegada i una altra per què cal revertir aquest vot a Ciutadans.

És cert que Ciutadans no tenen aquesta mateixa trajectòria, però tenen moltes persones que vénen d'aquesta mateixa trajectòria: sense anar més lluny, candidats destacats de C's com la seva portaveu a Barcelona o com l'actual candidat per Barcelona, Joan Carles Girauta, han estat en diferents ocasions candidats del PP. En el Parlament de Catalunya, Ciutadans ha votat gairebé sempre el mateix que el PP. No són ben bé el mateix, és cert: a Sant Feliu mateix, tenim un candidat al Senat, Xavier Alegre, que és un antic militant del PSC, com alguns dels seus companys. Però les seves polítiques s'assemblen com una gota d'aigua a una altra: mateixes polítiques amb persones diferents, més joves, en aparença més properes i amables. Només en aparença: la frivolitat i insensibilitat amb què Ciutadans està tractant el drama de la violència masclista és una mostra del que ens esperaria amb un govern de Ciutadans....Per tant, que ens diguin coses iguals amb millor cara no amaga el fonamental: ens diuen coses iguals. Per això trobo molt encertat la imatge amb què he encapçalat aquest escrit: ÉS IGUAL. Ciutadans no és, per tant, una opció vàlida per fer fora el PP, per rebutjar les polítiques del PP.

En resum, molta gent em coneixeu i és evident que sabeu que votaré En Comú Podem, que és el vot d'Iniciativa i d'Esquerra Unida, el vot de milers de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu a les eleccions municipals. A qui li pugui interessar la meva opinió, En Comú Podem és també, per aquestes deu raons, la meva proposta. Però a qui no li convenci, a qui no li interessi, li demano que, per les raons que vaig exposar en aquest escrit no voti al PP, i per les raons que acabo d'exposar, tampoc voti Ciutadans.

diumenge, 13 de desembre de 2015

"El caso 112”. In memoriam.

Amb poques setmanes de diferència, han mort dos indigents que dormien al carrer a Sant Feliu. Un, el Rafa, solia dormir al Palau Falguera, l'altre, l'Alfredo, feia mesos que s'estava a la plaça Dot.

Als dos, diversos serveis públics els havien ofert suport: sobretot els nostres serveis socials municipals i els de Càritas, la policia local, la Creu Roja. Intentàvem un ingrés voluntari en un alberg, ni que fos temporalment durant els mesos de més fred. És el servei a què s'han acollit voluntàriament altres persones en la mateixa situació, i que estem oferint també a les persones que dormen al ras o en caixers, com els que hem detectat recentment o l'indigent artista que també s'està al Palau. En el cas del Rafa i l'Alfredo, van rebutjar l'oferta d'un alberg temporal. En el cas concret de l'Alfredo, donat el seu estat precari de nutrició i salut, vam demanar una ordre judicial per poder ingressar-lo contra la seva voluntat. L'informe del jutjat responsable va dictaminar, després d'entrevistar-lo, que no hi havia base legal per a incapacitar-lo i autoritzar el seu ingrés. Disconformes amb aquest dictamen, els nostres serveis jurídics havien demanat pel mecanisme oficial corresponent l'emissió d'un nou dictamen que ens permetés l'ingrés forçós de l'Alfredo. Dissortadament, dissabte passat, va dir a la policia local (que en feia un seguiment diari) que es trobava molt malament. Ràpidament conduït a l'hospital, amb greus símptomes de desnutrició i altres malalties, va morir al cap de quatre dies. La resposta al recurs que vam presentar contra el primer dictamen judicial arribarà malauradament tard.

Estic convençut que els serveis públics municipals, la Creu Roja i Càritas han actuat amb rapidesa i de forma coordinada, i els ho vull agrair públicament. Ens hem topat, però, amb una legislació que -com ha de ser!- garanteix plenament  la llibertat individual i que només permet actuar contra la voluntat personal tenint prèviament una autorització judicial. Al primer any de ser alcalde, quan només teníem el Rafa dormint al carrer, em vaig indignar (com ara tants i tants ciutadans i ciutadanes) que no poguéssim fer res per portar-lo a un alberg donada la seva situació, especialment als mesos d'hivern. Però la legislació és taxativa: només amb persones incapacitades judicialment es pot actuar contra la seva voluntat.

Moltes persones havien intentat ajudar al Rafa, i sobretot a l'Alfredo, que pràcticament no es movia de la plaça Dot. Una mica de menjar, roba d'abric, algunes paraules. He vist molta humanitat, molta, que també cal destacar i agrair. Però no hi ha hagut res a fer.

Els dos casos, especialment el de l'Alfredo, m'han fet venir al cap un reportatge que fa vint-i-cinc anys em va emocionar profundament: "El caso 112". Potser un dels reportatges que més m'ha impressionat, del programa "Documentos TV"
L'equip d'investigació del programa, després de rebre la notícia de la mort d'una indigent indocumentada al metro de Madrid, es proposa reconstruir la seva història, esbrinar el seu passat i entendre les causes del seu deteriorament, del seu infern personal. Aquí es pot veure complet aquell reportatge, del qual he extret el fotograma que il·lustra aquest escrit.

Inferns personals explícits com els dos que comento, o latents, com el que ens va esgarrifar els mateixos dies a Girona. Inferns personals que es fan més durs ara que haurem de ser obligatòriament feliços per Nadal. Inferns personals que requereixen, i continuaran requerint, l'atenció de les administracions i el treball professional dels serveis públics corresponents però, també un entorn familiar i social que permeti, sempre que sigui possible, detectar i atendre situacions com la del cas 112, com la del Rafa, com la de l'Alfredo. Amb aquest desig: in memoriam.

diumenge, 6 de desembre de 2015

No es tracta de salvar el planeta, es tracta de... salvar la Humanitat!!!

  1. La concentració de diòxid de carboni és un 40% més alta que en el període pre-industrial.
  2. L'activitat humana ha causat la major part de l'escalfament entre 1951 i 2010.
  3. La superfície de la Terra s'ha escalfat 0,85ºC en el període 1880-2012,
  4. Les onades de calor i les grans tempestes són més freqüents des de la dècada dels 50.
  5. El gel de l'Àrtic ha disminuït una mitjana de 3,8% per dècada des de 1979.
  6. S'espera que el nivell del mar creixi entre 26 i 82 cm cap a l'any 2100.
  7. Només un escenari agressiu de mitigació (de les emissions de gasos d'efecte hivernacle) pot limitar l'increment de temperatura per sota dels 2ºC.
Font: QUINTO INFORME DE EVALUACIÓN DEL GRUPO INTERGUBERNAMENTAL DE EXPERTOS SOBRE EL CAMBIO CLIMÁTICO. 2013.

Fa dies que volia escriure sobre la Cimera del Clima a París. És la vint-i-unena (21a!) conferència anual de les Nacions Unides sobre el clima. La primera va ser el 1995 a Berlin i potser la més coneguda és la tercera, a Kyoto, el 1997, de la qual va derivar el Protocol de Kyoto, que per primer cop incloïa compromisos de reducció d'emissió de gasos... i que avui dia ni EEUU ni Xina encara no han assumit ni signat. Ho faré més endavant, però no em puc estar d'un primer comentari, entorn d'una idea central que considero benintencionada però profundament equivocada: "hem de salvar el planeta".
No es tracta de salvar el planeta!!! Som un simple gra de pols en l'univers que, sense nosaltres, no trigaria gaires dècades a recuperar-se. Em va impressionar aquest reportatge, que convido a veure per entendre que no és el planeta el que corre perill, sinó nosaltres mateixos:


Som a temps d'evitar-ho, però cada cop tenim menys temps per evitar-ho. La solució haurà de passar tard o d'hora també per un canvi de model polític i productiu. En la meva opinió, per un nou model de democràcia econòmica i ecològica, que no es governi des de les borses i els mercats de valors, sinó realment des de governs que subjectin i controlin els dos factors claus que han causat la desaparició successiva de diverses civilitzacions: l'esgotament dels recursos i el creixement de les desigualtats. Com sempre diem des d'ICV, les banderes roja i verda sempre juntes.

No sigui que, com en l'escena final de "El planeta dels simis", algú es pregunti què va passar fins arribar a la desaparició de la nostra civilització:


dissabte, 5 de desembre de 2015

El 20-D ha d'enterrar definitivament el 20-N.


Al meu parer, les eleccions del dia 20 tenen una importància extraordinària. No són unes eleccions de continuïtat en una etapa d'estabilitat política i econòmica, sinó unes eleccions enmig d'una crisi que té es presenta de moltes maneres, cinc com a mínim:
  • crisi econòmica i social, 
  • crisi ètica i política i 
  • crisi territorial a l'Estat, 
  • tot això enmig d'una crisi de construcció europea 
  • i les implicacions creixents de la crisi a l'Orient Mitjà.
 A més, són unes eleccions que tanquen un cicle que va començar l'any passat amb les eleccions europees i ha continuat enguany amb les municipals i les eleccions al Parlament.

Del govern que surti el proper 20-D depèn la sortida que hi hagi a la crisi almenys en tres dels temes que he exposat abans: drets socials i laborals, recuperació d'una democràcia de qualitat i sortida democràtica al conflicte entre l'Estat i Catalunya. Crec que aquests són elements fonamentals de reflexió que tota persona hauria de tenir present al votar d'aquí a setze dies, a més de la política exterior amb què encarar els altres dos elements que abans apuntava.

En tots els aspectes esmentats, estic convençut que el PP forma part del problema i en cap cas pot formar part de la solució. Tot i això, és evident que hi ha milions de persones de bona voluntat que voten al PP, inconscientment en contra dels seus interessos. I és que el PP ha aconseguit monopolitzar, fins ara, la idea emocional d'Espanya, l'emoció que molta gent sent per la seva bandera. Res de nou: com aquí ho ha fet també anys i panys CiU amb la senyera. La bandera com a gran tapadora, la pàtria com a gran esquer, la dreta com a gran beneficiària.

El PP és evidentment un partit democràtic pel que fa als seus estatuts i funcionament, Espanya té una constitució democràtica i el PP guanya i perd democràticament les eleccions a què es presenta. Però també és evident que el PP és l'opció amb què els sectors que van sostenir econòmicament i políticament la dictadura de Franco van voler prolongar l'exercici del seu poder, molt clarament després de la desaparició de la UCD de Adolfo Suárez. A finals dels 70, Espanya es va omplir de demòcrates de darrera hora, amb dos personatges que van exemplificar bé aquesta transició dins la Transició: Juan Antonio Samaranch i Manuel Fraga Iribarne, els dos retratats en la primera fotografia amb el dictador i assassí Francisco Franco.

Manuel Fraga va ser un dels set pares de la Constitució, i José María Aznar i Mariano Rajoy van ser simplement deixebles avantatjats d'un dels ministres preferits i més eficaços del franquisme.

Aquesta trajectòria política, convenientment amagada sota la idea que "cal mirar endavant i oblidar el futur", està condicionant molt greument el nostre present i pot condicionar definitivament la sortida a les diverses crisis que he esmentat més amunt.

Cal enterrar el PP ultraliberal de les privatitzacions, les retallades i l'absència de model econòmic. 
Quan Aznar, tan graciós ell, deia allò de "España va bien" ho va fer a costa de vendre's totes les empreses fins llavors públiques del país (des de Telefònica fins a tot allò vendible de l'antic INI, etc) i de liberalitzar tot el liberalitzable: especialment el sòl, que va aparèixer desbocat al mercat immobiliari i va crear, a finals dels noranta, la gran crisi/estafa immobiliària que tantes famílies paguen avui escanyades per la hipoteca o desnonades per no poder-la pagar. Destrucció de la indústria, esclat de la bombolla immobiliària, fiar-ho tot al turisme, salvar els bancs amics porque hay dinero para Rato... quin és el model o el futur econòmic de l'Estat?
Diu el PP que l'ocupació augmenta... però no diu que amb sous de misèria, amb contractes temporals, en situació de precarietat creixent, amb un atur de llarga durada entre els majors de 55 anys inhumà i indigne i milers i milers de joves que han hagut de marxar del país. "No hay nada más tonto que un obrero de derechas", diu la dita popular. El vot dels treballadors a qui ataca directament als treballadors només s'explica perquè (com passa fins i tot a familiars meus a Madrid) s'admet en base a una idea superior: España. Crec que és una transposició similar als demòcrates que, amb Pujol, van mirar a una altra costat davant la corrupció en base a una idea superior: Catalunya.
Per millorar les condicions de vida de la gent treballadora, no es pot votar a un enemic de la gent treballadora: no es pot votar al PP!

Cal enterrar el PP autoritari, el de la corrupció i el retrocés en drets i llibertats.
El PP és el partit de la corrupció a Espanya, com CDC ho és de la corrupció a Catalunya. El llistat és interminable: els sobres de Bárcenas, el cas Gurtel al País Valencià, l'operació Púnica a la comunitat de Madrid, els aeroports sense avions, les targes negres dels amics, etc. Pretén tapar-ho amb una acció autoritària de govern que sembla voler tornar-nos a l'Espanya de 1974: ha volgut limitar les llibertats d'expressió i manifestació amb la seva Llei mordassa, vol limitar les competències de les autonomies en temes tan sensibles com l'educació amb la Llei Wert, ha condicionat tots els actes del poder judicial nomenant a militants seus com a presidents d'òrgans tan fonamentals com el Tribunal Constitucional, ha volgut retrocedir en els drets de les dones amb la seva Llei de l'avortament, ha volgut limitar com he dit abans els drets dels treballadors amb la seva reforma laboral, ha volgut limitar el poder dels ajuntaments amb la seva reforma local. . El PP té un model d'estat autoritari i centralista que vol imposar a cop de majoria absoluta i ha heretat dels seus pares polítics, els del franquisme, els de les fotos que acompanyen aquest escrit. Això no és "España en serio", això és "España en Franco"!
Per avançar en democràcia política i en democràcia econòmica, no es pot votar a qui retalla drets i llibertats, a qui no ha nascut de la democràcia i creu per damunt de tot en la democràcia: no es pot votar al PP!

Cal enterrar el PP uniformador i centralista, el de tot s'hi val contra Catalunya, el que més ha fet per trencar Espanya.
Finalment, el PP és el màxim responsable de la situació que es viu a Catalunya. Sabedor que -al contrari dels socialistes- no li cal guanyar a Catalunya per guanyar a Espanya, el seu model autoritari, uniformador i centralista d'Espanya (el que no va poder imposar ni per les armes el dictador) va decidir, quan encara estava a l'oposició al 2006 i amb motiu de l'aprovació de l'Estatut que va impulsar Pasqual Maragall, atacar frontalment a Catalunya, provocar a Catalunya per guanyar vots a cabassos a l'Espanya profunda (no en sentit geogràfic, sinó de mentalitat messetària i carpetovetònica). Paradoxalment, defensant la idea d'Espanya (mentida: la seva idea d'Espanya) està a punt d'aconseguir trencar Espanya, tancant les portes a un diàleg polític imprescindible per construir una Espanya plural on valgui la pena quedar-se... sense que s'hagi d'esgrimir una Constitució que ni el mateix Aznar va votar....
El mateix PP que diu que Espanya no va anar a la guerra d'Irak diu ara que no té cap responsabilitat en el procés cap a no sabem on que avui viu Catalunya. Amb aquest bagatge, és comprensible que el PP sigui avui un partit irrellevant a Catalunya, però és imprescindible que l'electorat del conjunt de l'Estat castigui al PP per la seva enorme irresponsabilitat en empènyer centenars de milers de catalans i de catalanes cap a un desig d'independència... conduït i capitalitzat per qui coincideix amb el PP en quatre dels cinc grans fronts de la crisi que apuntava a l'inici del meu escrit.
Per avançar en una Espanya que se senti orgullosa de la seva pluralitat, que la formalitzi en un model federal tan avançat com l'alemany, suís o nord-americà, on les diverses opcions de futur de la nació catalana es puguin plantejar en un referèndum legal i vinculant, cal tancar la porta a una idea messetària i casposa d'una Espanya que no ha acabat de trencar amarres amb el franquisme: no es pot votar al PP!

Torno a l'inici: tenim tres grans crisis a casa nostra, l'econòmica, la política i la territorial. Del nostre vot dependrà la manera com sortim o afrontem les tres crisis. De les diverses opcions possibles, n'hi ha una d'absolutament contrària als interessos de tots els espanyols i tots els catalans: el retorn a una forma light del règim anterior al 20-N, Per això, cal de totes totes que el PP perdi les properes eleccions, cal de totes totes que el 20-D enterri definitivament el 20-N!

I a tot això, pot ser Ciutadans el nou relleu del PP? Jo, personalment, no ho crec així... però de les raons per demanar que tampoc es voti a Ciutadans en parlaré en un altre escrit.

dijous, 3 de desembre de 2015

3 de desembre, Día Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Imatge extreta d'aquest blog escolar.

Manifest redactat pel nostre conciutadà Agustí Vilar i llegit per la regidora Lourdes Borrell en el passat ple de novembre. Aquest manifest hi va ser aprovat per unanimitat:

En el marc del dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, les entitats i serveis especialitzats de la ciutat, ASPRODIS, ADF ( Associació Disminuïts Físics ) ACIC ( Associació Catalana per a la Integració del Cec ), Club UNES, Escola Tramuntana, Fundació Xamfrà-Sant Miquel , Llars de l’ Amistat Llar Can Llobera i el Centre Ocupacional “ Marquet Molins “ , signem el següent manifest:
  1. Exigim una igualtat que visualitzi tothom. Les persones diferents, a causa d’una discapacitat, som les més vulnerables dins la nostra societat. En l’actualitat, la crisi social i econòmica castiga sobretot persones i famílies que no tenen cap empar davant les seves limitacions, denunciem polítiques i institucions que col•lapsen sistemàticament la cohesió social.
  2. Demanem mesures immediates que aturin l’exclusió i la marginació de l’àmbit.
  3. Cal una política permanent de formació i inserció per el col•lectiu de persones amb discapacitat intel•lectual, motora i sensorial , que els hi permeti accedir al mercat laboral ordinari.
  4. Plena participació en la presa de decisions. És inadmissible que les administracions i els càrrecs públics decideixin al marge dels col•lectius afectats. Ja n’hi ha prou de malbaratament de cabals públics que ignoren el sector.
  5. Cal que les lleis sobre la discapacitat es compleixin, especialment la LISMI , La Llei de Dependència i Promoció de l’ Autonomia Personal i la d’ accessibilitat i que tinguin la suficient dotació econòmica i personal especialitzat per a desenvolupar-les.
  6. Ja no n’hi ha prou amb una política de bones paraules, les entitats i col•lectius afectats demanem fets. Els compromisos i els valors es treballen cada dia. Centenars de persones amb disminucions i limitacions reconegudes per l’administració són excloses i fora de circuit ciutadà per retallades inadmissibles. Una política d’igualtat, pel cap baix, exigeix prioritats.
El nostre vot ens hi obliga: assumim aquests compromisos i els tirarem endavant amb la col·laboració i la coresponsabilitat de les entitats que signen aquest manifest. Unes entitats a les quals no podrem agrair mai prou la seva tasca en favor de la plena igualtat de totes les persones.

Fins demà pots plantejar les teves propostes: quines millores cal fer a Sant Feliu aquest estiu?



Fa quinze dies, vaig explicar en aquest escrit la voluntat del nou equip de govern que les obres que es fan a l'estiu aprofitant les vacances escolars es plantegin i es decideixin entre el veïnat de la nostra ciutat. Aquest termini de presentació de propostes acaba demà, divendres 4 de desembre.

Els temes que ja s'han plantejat (entorn de 150 propostes fins ara!) són molts i molt diversos, i són propostes de millores que van en la línia d'aquesta imatge del vídeo:

Les obres dels quatre propers estius (2016, 2017, 2018 i 2019) les decidirem amb aquest procediment. Com que l'any que ve és el primer, servirà per veure quins són els elements de millora que caldrà introduir, tenint en compte que la segona edició d'aquest procés participatiu ja tindrà molt més coneixement per part de la ciutadania.

És important participar-hi: durant l'estiu es faran les obres que es decideixin amb aquest procés de participació obert a tothom, no les peticions ja siguin individuals o d'entitats que no siguin votades pel conjunt de la ciutadania. Per això hem demanat a les associacions de veïns que les seves demandes es canalitzin de manera que siguin conegudes, valorades i decidides amb la participació de tota la ciutadania, no només de les juntes directives de les esmentades entitats o les direccions locals dels partits del govern. Crec que és una mostra clara de voluntat de claredat i transparència, que ens ha d'implicar tant al govern com a les entitats de la nostra ciutat.

A partir de demà divendres, el calendari serà el següent:

  • fins al 15 de gener, els serveis tècnics municipals faran els avantprojectes i valoraran econòmicament les propostes presentades, intentant agrupar aquelles que es puguin considerar en bloc (per exemple, els arranjaments de cruïlles sense adaptar considerant-les totes juntes, no una a una)
  • el dissabte 16 de gener, hi haurà un acte públic obert a tothom a la Sala Ibèria, en què es presentaran totes les propostes de la ciutadania i els corresponents avantprojectes valorats econòmicament, Allà s'obrirà també el procés de votació.
  • entre el 16 i el 30 de gener, es podran votar les propostes presentades per la ciutadania i valorades pels serveis tècnics municipals. Es podrà fer per internet i, presencialment en els punts que habiliti l'Ajuntament
  • el dilluns 2 de febrer es faran públics els resultats de la votació, és a dir, les obres que es començaran a fer cinc mesos després.
  • Entre febrer i juny es faran els tràmits administratius d'aprovació definitiva dels projectes d'obres, concurs públic perquè s'hi presentin les empreses interessades i adjudicació a l'empresa que hagi guanyat el procés de selecció.
  • Entre juliol i setembre de 2016 es faran les obres proposades i votades per la ciutadania.

I, tot seguit, després de les Festes de Tardor de 2016, començarà el procés de proposta, valoració i votació de les obres que es faran a l'estiu de 2017.

Sóc conscient que estem parlant de 400.000€ sobre un pressupost d'inversions de 8 milions, i un pressupost total de l'ajuntament de 46 milions. Però vull posar en valor que és la primera vegada que posem en marxa un procés així, i que aquesta experiència ens permetrà plantejar-nos altres processos de consulta en altres àmbits. ja que haurem provat un procediment (legal, informàtic, participatiu, etc) que ens permetrà aprofundir en noves decisions compartides, especialment en les decisions que en el futur s'hagin de fer en relació al planejament urbanístic o altres qüestions estratègiques de ciutat.

Animo, per tant, a participar a les persones que encara no ho han fet i agraeixo moltíssim la seva participació a les persones que ja ho han fet.

Recordeu: podeu presentar propostes fins demà divendres, 4 de desembre AQUÍ!

dimarts, 1 de desembre de 2015

02/12/2015, presentació d'En Comú Podem a les 19:00 a les Tovalloles. L'opció unitària de què forma part Iniciativa!!!


Deixeu-me que us presenti els companys i companyes que hi participen:

  • Josep Vendrell, secretari general d'ICV, el nostre candidat sorgit d'un procés intern de primàries. Gran parlamentari i un excel·lent organitzador, coneix bé Sant Feliu i el Baix Llobregat, i defensarà com fins ara ho ha fet el Coscu els drets de la classe treballadora al Congrés dels Diputats, En Josep és, a més, amb en Joan i la Dolors i molts altres tovaritxs d'ICV un dels grans impulsors dels processos de confluència i d'unitat de l'esquerra de què vaig parlar en aquest escrit.
  • Lucía Martín, membre de Barcelona en Comú, fundadora i activista de la PAH i estreta col·laboradora de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
  • Raimundo Viejo, dirigent a Catalunya de Podemos. Va ser regidor d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que va deixar per presentar-se com a candidat al Congrés dels Diputats. Professor universitari i un dels teòrics del moviment del 15-M.
  • Andrés Romero, dirigent d'Equo a Catalunya, veí de la comarca i també molt bon coneixedor de Sant Feliu.
  • Lola Castro, militant d'EUiA, veïna d'Esplugues, responsable de l'Àrea de Salut d'EUiA i una de les lluitadores més destacades en defensa de la sanitat pública al nostre país.
  • a més, Isabel Bravo, veïna de Sant Feliu i activista del Procés Constituent, presentarà l'acte conjuntament amb mi mateix.

Un luxe de cartell per a un luxe de candidatura. Clar que m'hauria agradat que aquesta unitat que veiem a Catalunya s'hagués donat a tot l'Estat (i sé que l'Alberto Garzón ha fet tot el possible per fer-ho possible, valgui la redundància), però que demà a Sant Feliu tinguem una mostra tan clara i tan potent d'una opció unitària de l'esquerra és un orgull impagable i un motiu de confiança en el futur, especialment si sabem consolidar-la!

Una opció que, a més, i tal com mostra avui una enquesta a El Periódico, té totes les condicions per ser guanyadora!!!:



divendres, 27 de novembre de 2015

Acords i votacions del ple de novembre de 2015. I un primer resum d'urgència.


Quan el ple va començar, la sala era plena a vessar de ciutadans i ciutadanes convocats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH. Presentaven una moció amb propostes per garantir el dret a l'habitatge, el punt número 6 de l'ordre del dia. Es va aprovar amb l'abstenció de Ciutadans i, en finalitzar, vaig voler agrair a la PAH el que, per a mi, és el seu servei més fonamental i impagable: haver sabut convertir un problema que moltes persones vivien de manera individual, solitària i desesperada en una reivindicació política fonamental i en una lluita comunitària que les mateixes persones viuen ara de manera col·lectiva, forta i organitzada. Per a mi, a més dels resultats que la PAH obté diàriament de fre als desnonaments, aquest paper de la PAH s'haurà d'agrair a Sant Feliu, Catalunya i Espanya durant anys i anys.

Abans, el ple havia començat amb la commemoració de quatre esdeveniments que vam voler destacar  vam aprovar per unanimitat: el 20 de novembre, Dia Universal dels Drets dels Infants, el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, l'1 de desembre, Dia Mundial contra la Sida i el 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Després, vam entrar en el debat del punt més important de l'ordre del dia. Durant una hora i mitja (el ple va durar gairebé quatre hores) vam parlar llarg i ample del pressupost de l'ajuntament per a l'any que ve: 36 milions d'euros per al pressupost ordinari i 8 milions d'euros per al pressupost d'inversions. Abans del ple, el regidor d'Hisenda, Josep Maria Rañé, i jo mateix vam donar a tots els sis grups de l'oposició tota la informació sobre el pressupost i, sobretot, totes les facilitats per respondre qualsevol pregunta sobre el seu contingut. A més, vam donar més temps i vam ampliar els formats d'explicació pública del pressupost. Abans del ple, comptava amb el vot contrari de Ciutadans, Partit Popular i Veïns, i amb l'abstenció d'ERC, CDC i Junts per Sant Feliu. No formant part del govern, era molt improbable que votessin a favor del pressupost, però després de les múltiples reunions i facilitats amb aquests tres grups, considerava també molt improbable que votessin en contra. Per a mi, el vot contrari de CDC i ERC va ser una sorpresa, i vull esperar la seva explicació pública a la ciutadania sobre les raons del seu vot per poder acabar d'interpretar-lo.  En conseqüència, el pressupost va tenir 10 vots a favor (ICV-EUiA i PSC), 10 vots en contra (ERC, C's, CDC, Veïns i PP) i una abstenció (Junts), per la qual cosa es va aprovar amb el meu vot de qualitat com a alcalde. En tot cas, per a mi està clar que el ple del pressupost és el més important de l'any, i el vot de cadascú també és el vot més important de l'any. Tothom ha pres l'opció que ha considerat millor, però és evident que aquest vot genera interrogants. Cal saber llegir bé les raons de cada vot, la seva finalitat i l'escenari de relacions i interaccions que genera.

L'altre gran debat del ple van ser les tres mocions que vam debatre sobre la resolució del passat 9 de novembre al Parlament iniciant el procés de desconnexió. La primera la va presentar Rosa Maria Martí, en nom de CDC i ERC. La segona, Manel Martínez en nom d'ICV-EUiA. La tercera, Javier Molina en nom del PSC. Abans, Xavier Alegre havia denunciat el fet mateix del debat (com si al ple no poguéssim parlar lliurement del que decidim lliurement) i va sortir de la sala de plens.

La moció de CDC i ERC tenia dues parts: en la primera, es demanava donar suport a la resolució de desconnexió, i en la segona, es demanava rebutjar la suspensió de la resolució per part del Tribunal Constitucional. Després del debat, en què Manel Martínez va exposar els arguments d'ICV-EUiA en favor del dret a decidir sense cap drecera unilateral i mancada de base social i electoral suficient, el resultat va ser el següent. El ple va acordar no donar suport al procés de desconnexió: 6 vots a favor de la resolució del Parlament (3 d'ERC, 2 de CDC i 1 de Veïns per Sant Feliu) i 13 vots en contra (6 d'ICV-EUiA, 4 del PSC, 1 de Veïns, 1 del PP i 1 de Junts per Sant Feliu). I també vam decidir mostrar el nostre rebuig i desacord a la suspensió del TC: 12 vots a favor (6 d'ICV-EUiA, 3 d'ERC, 2 de CDC i 1 de Veïns per Sant Feliu) i 7 vots en contra (4 del PSC, 1 de Veïns, 1 del PP i 1 de Junts per Sant Feliu).

Un resum d'urgència per a un ple llarg i molt important que, com sempre, comentaré amb qui tingui interès a fer-ho.

dimecres, 25 de novembre de 2015

25-N: si hi ha violència, no és amor. Qui t'estima no et fa plorar, et fa feliç. A l'amor, cap home li pot treure la R.

Imatge d'Ana Parrado, extreta de "Poesía visual contra la violencia de género"
Aquesta imatge em va impressionar, en vaig parlar en aquest escrit, i avui, 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, l'he volgut utilitzar de nou. Insisteixo: si algú es creu que és l'amo d'algú, allà hi ha dominació, però no hi ha amor. Ni si fa vint dies que hi ha relació de parella, ni si fa vint anys: si hi ha violència, si hi ha control, si hi ha humiliació, si hi ha dominació, si hi ha por, no hi ha amor.

Avui, a les 12:00, ens hem concentrat a la plaça de la Vila i la regidora de la Dona, la companya d'ICV Lídia Muñoz,  ha llegit aquest manifest. S'hi parla de la necessitat de denunciar les causes del masclisme, de la legitimitat que -per a alguns homes- tenen els homes sobre les dones ("Cállense cuando esté hablando un hombre"), de la banalització del masclisme, etc.

I vull acabar amb una clara mostra de la petita però magnífica exposició que es pot veure a l'Arxiu sobre la violència envers les dones. Molta gent ja ho sap, però molta altra no: a l'Arxiu, hi tenim totes les cartes que, durant les dècades dels quaranta als setanta, en ple franquisme, moltes dones escrivien al Consultorio de Doña Elena Francis. Vull adjuntar una carta d'una lectora desesperada per la violència amb què el seu marit la tractava a ella i als seus fills, i la resposta, absolutament il·lustrativa de l'Espanya franquista, fosca i repressora, que es va radiar per tota Espanya. Aquí la carta de la ciutadana:
I aquí la resposta d'Elena Francis:
"Ante todo, quiero que recuerde siempre que estamos en esta vida para sufrir, y que cada uno, sea cual fuere, lleva su cruz". Brutal, com tot a l'Espanya de 1959, com tot a l'Espanya de Franco. No hi volem tornar, ni a una sola llar, ni contra una sola dona. Ni una dona menys!


dijous, 19 de novembre de 2015

20-D: en comú, amb més iniciativa, amb una esquerra més unida, podem!



Falta només un mes per a les eleccions generals del 20 de desembre. Només 30 dies per fer fora al PP del Govern de l'Estat: compto els dies perquè passin al llibre de la història en el capítol dels malsons! El 20-D podem fer fora al PP, i podem contribuir a un canvi de govern que posi les polítiques socials al centre del futur govern d'Espanya. Les eleccions del 20-D són importantíssimes i tanquen un any en què hi ha hagut tres eleccions claus: les municipals del 24 de maig, les catalanes del 27 de setembre i les generals del 20 de desembre.

Un any decisiu, un temps farcit de contradiccions i esperances, en què molta gent torna a dir que és imprescindible la unitat de l'esquerra. Entenent l'esquerra amb un sentit ampli: l'opció conscient dels homes i les dones que no es resignen davant la desigualtat social i aspiren a una societat justa per a tothom, assumint que això és impossible en una situació com l'actual, en què els poders econòmics actuen al marge dels representants democràtics de la ciutadania i amb l'objectiu exclusiu de guanyar quants més diners millor. L'esquerra que, matisos apart, se situa en el gran corrent històric de la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat... per més que històricament ha tingut fractures continuades i diverses en múltiples organitzacions que han posat molt més l'accent en els matisos que diferencien que en les bases comunes que ens uneixen.

Jo mateix he escrit diverses vegades sobre aquests temes: aquí, sobre la necessària unitat de l'esquerra, i aquí, sobre la necessària existència de les organitzacions polítiques. Ambdues necessitats (la de l'organització i la de la unitat) són percebudes i compartides per molta gent, cada cop més desanimada davant el fet que se'n parla molt més que no se'n fa. Conscients d'això, la X Assemblea Nacional d'ICV (Viladecans, abril de 2013) es va fixar com a prioritat i com a objectiu per al cicle electoral que s'acostava (europees de 2014 i municipals, catalanes i espanyoles de 2015) ajudar a construir una alternativa electoral amb voluntat de ser majoritària, de guanyar: en vam dir "confluència amb les forces polítiques que apostin, com ICV, per la democràcia econòmica i la justícia social". Per anar a les eleccions, però no només per anar a les eleccions: amb voluntat d'una aliança unitària que anés més enllà de les quatre eleccions immediates i que fes possible una majoria social sobre la qual construir una majoria electoral. Més o menys, com la Syriza grega o com el Frente Amplio d'Uruguai, els representats dels quals van ser els més ovacionats aquell abril a Viladecans. La "confluència" ha estat, des de llavors, una paraula sempre present en els discursos i les propostes d'Iniciativa. Fa uns mesos, després de l'èxit de Barcelona en Comú a les municipals de la capital catalana i de "las alcaldías del cambio" des de Càdiz a Madrid, des de València a Santiago, els mateixos Joan Herrera i Dolors Camats van fer aquest article a "El Períódico", que continua essent d'obligada lectura. Crec que queda clar, en conseqüència, que jo sóc decididament favorable a la configuració d'aliances, a la confluència, de diferents forces d'esquerra en base a un programa comú de transformació social, és a dir, de lluita per la igualtat de rets, deures i oportunitats i per la millora de les condicions de vida de la gent treballadora.

A molts municipis catalans, les candidatures "En comú", com a Barcelona, van ser les primeres candidatures de confluència, amb la participació d'ICV en moltes ciutats (com ara la mateixa Barcelona) però també amb altres municipis on vam ser candidatures confrontades (com ara, a Sant Feliu, la candidatura de Junts per Sant Feliu), amb uns resultats globalment molt positius. Després, a les catalanes del 27 de setembre, amb el nom de Catalunya Sí que es pot, vam anar junts ICV-EUiA amb Podem, però sense Barcelona en Comú. El resultat va ser discret, clarament per sota de les expectatives que hi teníem. Va ser la descoberta de Lluís Rabell com a un gran candidat a la presidència de la Generalitat, però van faltar mans importants per a la gran tasca que ens havíem proposat. Ara, a les espanyoles del 20 de desembre, hi tornem a tenir totes les mans: Iniciativa, Esquerra Unida, Podemos, Equo i Barcelona en Comú. Una candidatura que encapçalarà Xavier Domènech i que tancaran l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la nostra coordinadora nacional, Dolors Camats. El nom de la candidatura és En comú, podem.

Units, en comú, estic convençut que podem tenir una gran representació al Congrés dels Diputats: treballarem a fons perquè a Madrid hi puguin anar en Josep Vendrell, el nostre secretari general i candidat número 3, i la Pilar Eslava, regidora del Prat, gran lluitadora pels drets socials, laborals i de les dones, i candidata número 13. La setmana passada, vam començar la preparació del programa electoral, i dilluns passat la candidatura es presentava públicament.

Ara, a treballar de valent per fer un gran resultat el 20-D! Sóc conscient de les limitacions del camí que hem emprès a favor de la confluència (noms diferents a cada elecció, candidats molt bons però poc coneguts, segon pla per als homes i dones d'ICV i d'EUiA,...), però també sóc conscient i estic convençut que és l'únic camí coherent i imprescindible. Restar-ne al marge trairia la nostra pròpia història, però és evident que, amb la vista posada al futur, hi ha un important marge de millora que caldrà concretar.l
Perquè, ara, el que toca és explicar, explicar, explicar que en comú, amb més iniciativa, amb una esquerra més unida, podem recuperar drets socials, podem millorar serveis públics, podem avançar cap a una democràcia més real... perquè és un somni, un canvi, un camí que no s'atura!

dimarts, 17 de novembre de 2015

Un cop més, cal dir NO A LA GUERRA.


Aquest matí he penjat aquest escrit al meu mur del facebook. Fa una estona, he llegit a La Vanguardia d'ahir una entrevista a Shirin Ebadi, iraniana de 68 anys i primera musulmana a obtenir el Premi Nobel de la Pau, al 2003. Hi diu, textualment:

Tras los terribles atentados del Estado Islámico en París, ¿Cómo cree que debemos enfrentarnos al extremismo? Tras el 11S, Estados Unidos atacó Afganistán y empezó a matar a los talibanes. ¿Ha logrado eso disminuir el número de talibanes?
Desafortunadamente han aumentado. Incluso el Estado Islámico tiene ahí sus orígenes. Así que, ¿Por qué deberíamos repetir una experiencia que ha fallado? Si Estados Unidos hubiera construido 4.000 escuelas en Afganistán después del 11S en el nombre y la memoria de las 4.000 personas que murieron, todo sería muy diferente. Cuando mataron a los talibanes, su familia, sus hijos, tomaron las armas. Por eso pienso que matando al Estado Islámico no vamos a erradicarlo. Porque el Estado Islámico no es sólo un grupo terrorista, es una ideología equivocada. No podemos luchar contra una ideología equivocada con bombas. Sólo podemos combatirla con la ideología correcta. Y la ideología correcta es una mejor interpretación del Islam.

Hay quien podría ver su propuesta como ingenua…
Es el camino correcto, aunque lleve tiempo. Cuando alguien tiene una enfermedad grave, lleva tiempo curarlo. Lo mismo ocurre con la sociedad. Hay que luchar contra los orígenes de ese mal.

He recordat l'escrit que l'Ada Colau havia penjat al seu mur unes hores abans, coincidint plenament amb aquesta idea:



I després, he recordat aquella enganxina d'ICV-EUiA del 2003, quan milions de persones vam sortir al món a dir "No a la guerra", conscients de quin era l'origen i els culpables de tot plegat:


Ep, calla, que potser l'origen de tot plegat ja venia d'abans:

Deia Ronald Reagan: "Aquests cavallers són els equivalents morals dels pares fundadors d'Amèrica". Tot s'hi valia llavors per acabar amb la Unió Soviètica. Fins i tot, crear i alimentar monstres. Com els talibans, com Al Qaeda després (amb diners dels amics de l'Aràbia Saudí), com Estat Islàmic després (amb diners dels mateixos amics de sempre). D'això fa 30 anys. 

I després de tot el que ha passat, a la salvatjada de divendres a França, la resposta és la salvatjada de diumenge a Síria. Com si la mort d'innocents sirians servís per aminorar el dolor de la mort d'innocents parisins... Malauradament, sembla que no hem après res...

17/11/15, presentació del llibre "Grans abans d'hora", de l'Agustí Vilar. A les Tovalloles, a les set!


El passat 12 de març, l'Agustí va guanyar el Premi Roc Boronat, convocat per l'ONCE. Tothom que conegui l'Agustí, sap que és sord-cec. L'ONCE concedeix quatre premis: en català i en castellà, i per a persones cegues i persones amb visió o sense. L'Agustí va guanyar per primer cop la categoria en català i per a persones amb visió o sense, és a dir, oberta a tothom. Ho va fer amb el seu llibre "Grans abans d'hora", que és justament el que es presenta avui a la tarda a Sant Feliu.

És un llibre que relata els seus primers anys, i que transcorre, per tant, a Sant Feliu. Em va dir l'Agustí que, com que ens coneixem des que fèiem Primària als Padres, hi surto anomenat un parell de cops. No només tinc ganes de llegir-lo per això, sinó perquè intueixo que serà una descripció brillant del temps en què vam viure la infantesa cantant l'himne de José María Pemán al pati dels Padres i ens vam fer joves després cantant "Al vent" i "La Internacional". Un llibre que tindrà una lectura general que serà molt valorada, però que tindrà una lectura santfeliuenca que ens permetrà llegir-lo segurament amb més intensitat: indrets reconeguts, persones conegudes, vivències directament compartides, etc. A més, no passa cada dia que un santfeliuenc que és Medalla de la Ciutat presenti a Sant Feliu un llibre que transcorre a Sant Feliu i que ha tingut un premi molt més enllà de Sant Feliu!!!

Per totes aquestes raons, no hi podeu faltar!!!

dilluns, 16 de novembre de 2015

Quines obres de millora de l'espai públic proposes per a l'estiu que ve?


Per primer cop a la nostra ciutat, una part important de les obres de millora de l'espai públic, de les nostres places i carrers, dels nostres parcs, es decidiran atenent a les demandes i a les prioritats expressades per les persones que vulguin participar en el procés de decisió que comença aquesta tarda. Un procés que, però, ja s'ha explicat prèviament en els tres actes públics que vaig comentar aquí.

Es tracta d'obres que cada any es duen a terme aprofitant l'estiu (aquí explico les de 2012, aquí les de 2013, aquí les de 2014 i aquí les de 2015), però que fins ara s'han decidit segons les prioritats de l'equip de govern, i tant des d'ICV-EUiA com des del PSC, hem volgut que sigui la ciutadania qui plantegi directament propostes i decideixi col·lectivament prioritats.

Aquesta tarda comença, doncs, un període de tres setmanes (fins al 4 de desembre) de presentació de propostes. Cada persona que hi tingui interès pot presentar fins a tres propostes, dins dels tres grups següents:

  • Supressió de barreres arquitectòniques
  • Millora de voreres i paviments
  • Reparacions i mobiliari urbà
Poso alguns exemples de cadascun d'aquests tres apartats, que ja han proposat diverses persones en les regidories de barri i que també seran sotmeses a deliberació i votació de la ciutadania:

Supressió de barreres arquitectòniques:
  • Rampa d’accés entre C. Joaquin Monmany i part posterior CAP Rambla, units ara per una escala, que obliga a fer una volta important a les persones amb mobilitat reduïda.
  • Prolongació del passeig Onze de Setembre fins al carrer Constitució, just darrera del monument que va fer l'artista santfeliuenc Lluís Sans, ja que per seguir camí en direcció a la Riera de la Salut s'ha de fer també una volta important i innecessària que caldria corregir.
  • Adaptació de la cruïlla dels carrers Joan de Batlle i Clementina Arderiu, que encara no està adaptat a les persones amb mobilitat reduïda,
  • ...
Millora de voreres i paviments:
  • Millora de la cruïlla de Daoiz y Velarde amb Josep Ricart, que s'ha convertit en una entrada important de vehicles a Sant Feliu, en què cal reduir la velocitat i incrementar la seguretat.
  • Reparació de diversos murs en alguns carrers de Can Llobera.
  • Millora de la plaça Alfons Comin mentre no es fa una remodelació més àmplia i definitiva
  • ...
Reparacions i mobiliari urbà:
  • Pintura del pont de fusta sobre el carrer Comerç, al barri de les Grases.
  • Fer un nou camí pavimentat a Can Maginàs entre la nova escala i la plaça on hi ha el vaixell.
  • Posar mobiliari a la zona coneguda com "la pineda" al barri de la Salut
  • ...
Els dies 16, 17 i 18 de novembre totes les persones que vulguin podran fer presencialment les propostes que considerin necessàries per a la millora de l'espai públic de la nostra ciutat. Posteriorment, fins al 4 de desembre, les propostes es podran fer també en persona a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà a la plaça de la Vila, i també es podran fer per internet en aquesta adreça electrònica. 

Passat el 4 de desembre, els tècnics municipals faran una primera anàlisi de les actuacions i les valoraran econòmicament, per tal que la ciutadania en pugui conèixer l'abast i el preu. Totes aquestes valoracions tècniques i econòmiques es presentaran públicament en un acte a la Sala Ibèria el 16 de gener. Posteriorment, s'obrirà un procés de votació que acabarà a finals de gener, i del qual anirem informant més endavant..

Per acabar: sabem que pot haver-hi alguns caps per lligar en tot aquest procés, però ja els anirem resolent a mesura que es presentin. No hem volgut esperar a tenir totes les respostes possibles a totes les preguntes possibles, perquè això endarreriria innecessàriament un procés en què , des del primer pressupost del nou govern de la ciutat, volem que es faci palpable la voluntat de més transparència i més participació.

I una altra cosa: els mecanismes que ara posem en pràctica (procediments i programes informàtics, criteris de seguretat en la identificació i protecció de dades de les persones, etc) ens hauran de servir en el futur per fer nous processos de participació directa i de consulta ciutadana, en diversos àmbits de la nostra ciutat. En definitiva, això que comencem avui... anirà molt més enllà del que comencem avui!



dissabte, 14 de novembre de 2015

14/11/15: Contra el terrorisme i per la democràcia, avui tots som París.

Foto de Marc Rius per al Fet a Sant Feliu.
En nom i representació dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu, volem expressar el nostre rebuig als atacs terroristes d’aquesta nit a París i tot el nostre suport a les famílies de les més de cent-vint persones assassinades ahir a la capital de França.

París és avui la capital del dolor del món. Del dolor injust i injustificat del terrorisme. El terror i l’assassinat no es poden disfressar sota la bandera de cap déu, i les persones de bona voluntat de totes o de cap creença s’esgarrifen avui per aquest dolor immens i inútil.

Immens per l’abast de la tragèdia. Inútil, perquè els valors de la França republicana, de l’Europa dels pobles, de la convivència democràtica, es mantindran per sobre de tota intolerància i de tot fonamentalisme. La França de la llibertat, la fraternitat i la igualtat, l’Europa de la llibertat, la fraternitat i la igualtat té, ben cert, problemes importants de funcionament, però té en la democràcia la força necessària per fer-hi front, en la convivència i la igualtat entre tots els seus ciutadans i ciutadanes la base del futur que aspirem a construir.

Expressem, finalment, la nostra solidaritat amb l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, amb totes les autoritats franceses, amb totes les actuacions dels governs català i espanyol, amb tots els ajuntaments que en aquests moments, en tot el món, expressen el seu dolor per ahir. També amb tots els pobles del món que, com Nigèria amb els recents atemptats terroristes de Boko Haram que van causar més de set-cents morts i la nostra solidaritat amb totes les famílies de les persones mortes, i els ajuntaments i governs que democràticament hi lluiten sense defallir.

La solidaritat que s’expressa amb tots aquests pobles i el rebuig que provoca tot aquest dolor són, malgrat les contradiccions amb què les vivim, la base per a la nostra lluita i la nostra confiança en un futur democràtic i en pau.

dijous, 12 de novembre de 2015

12/11/15: avui reobre les portes el Mercat Municipal, la Plaça.









Un mercat obert el 1884 i que es remodela el 2015, un mercat que combina i posa en valor el seu passat i que es projecta amb força cap al seu futur, un mercat creat a finals del segle XIX quan els ajuntaments eren els responsables dels "abastos y aprovisionamientos" i que es concep a primers del segle XXI com una peça fonamental d'un Sant Feliu que estima el comerç i la cultura.

Han estat mesos de negociacions i treball conjunt amb els paradistes, han estat quinze setmanes de mercat tancat, ha estat la inversió de 1,6 milions d'euros del pressupost municipal, tal com vaig explicar fa poc en aquest escrit.

Construir a poc a poc un centre de Sant Feliu amb personalitat pròpia i capaç de generar molta activitat en els camps del comerç i la cultura és una voluntat clara i que s'està concretant en el conjunt d'actuacions que tenen lloc entorn del Mercat i el Palau Falguera. Ara, el Mercat és nou i té tot el futur obert per davant: una bona política de comunicació, una bona relació qualitat-preu i la bona atenció al client de sempre seran fonamentals perquè la inversió que tots els santfeliuencs i santfeliuenques hi hem fet es concreti en un mercat viu, ple i al servei de la ciutat!