dimarts, 30 de setembre de 2014

30/09/14, 19:00. Concentració davant de l'Ajuntament, contra la suspensió del Tribunal Constitucional de la consulta del 9-N.


Ahir, dilluns 29 de setembre, el Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat que el Govern de l'Estat ha presentat contra el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Amb això, la consulta queda suspesa. Caldrà veure ara què decideixen el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat, que són qui marcarà l'actuació de l'Ajuntament de la nostra ciutat, tal com vaig explicar en aquest escrit. De moment, la Generalitat ja ha anunciat que presentarà al·legacions contra aquests recursos.

Crec molt sincerament que, tot i que tot ja està previst i cantat, el Govern del PP s'equivoca profundament amb la decisió que ha pres. Donat el conflicte polític existent entre els governs de Catalunya i d'Espanya, la convocatòria de la consulta no forma part del problema -sempre al meu parer-, sinó que forma part de la solució. Resoldre un problema polític amb una decisió jurídica (la "Brigada Aranzadi", com ahir escrivia brillantment Enric Juliana a La Vanguardia) no fa sinó allargar encara més la crispació entre els dos governs (i en molta menor mesura, afortunadament, entre les dues societats) i allargar encara més l'única solució possible: el diàleg entre els dos governs per abordar i resoldre definitivament la sortida al cul de sac actual.

Per protestar contra els recursos del Govern de l'Estat i per reivindicar la consulta del 9 de novembre, avui hi ha convocades concentracions a tots els ajuntaments a les set del vespre. Ens hi veurem!

diumenge, 28 de setembre de 2014

28 de setembre de 1864: fa 150 anys, es va crear la Primera Internacional.

Cartell de convocatòria. Cerca de Google en aquest blog.
El meu primer escrit de l'any apuntava a les moltes efemèrides d'aquest 2014. Entre elles, la creació de la Primera Internacional, a Londres, el 28 de setembre de fa 150 anys.

No sóc un estudiós o expert de la història del moviment obrer. Tampoc pretenc fer cap escrit sobre la creació i declivi de les successives internacionals. Però sí que vull remarcar l'enorme importància d'aquelles jornades al Londres en plena Revolució Industrial, a la voluntat de ferro dels treballadors que es van voler organitzar per canviar les seves brutals condicions de treball (jornades sense fi, treball infantil, salaris de misèria, explotació laboral, etc) i van posar les bases de les organitzacions sindicals i polítiques que, 150 anys després, són hereves en diferent mesura dels dos grans cervells d'aquella trobada, Karl Marx i Mikhail Bakunin, i que encara avui marquen la nostra història i els horitzons que perseguim molts de nosaltres.

El socialisme, el comunisme i l'anarquisme tenen les seves arrels en allò que es va formalitzar el 1864 i que es va començar a construir als inicis de la Revolució Industrial. Avui ens les volen presentar com ideologies superades o obsoletes, però els contractes de treball, les vacances pagades, les jornades de vuit hores, la prohibició del treball infantil, la seguretat social, les pensions i un llarguíssim etcètera són el resultat d'això que alguns diuen que està enterrat. Però les creixents desigualtats al nostre món occidental, la deriva especulativa i salvatge del capitalisme, el trasllat de l'explotació dels treballadors europeus o americans als treballadors asiàtics o africans, l'expoliació dels recursos naturals, les properes guerres pel seu control i també un llarguíssim etcètera obliga a la recuperació de l'esperit d'aquells treballadors internacionalistes i revolucionaris i a la reelaboració o renovació d'un projecte polític d'esquerres que, en l'actual societat global i postindustrial, amb el nom que sigui i basat en una amplíssima majoria social i electoral, ens permeti avançar cap a la democràcia econòmica i la justícia social.

Vull acabar aquest escrit d'homenatge a Karl Marx, Bakunin i als centenars d'anònims obrers europeus que ens han llegat el món en què vivim amb el discurs que Karl Marx va fer aquell 28 de setembre, i amb una il·lustració de l'època que, en alemany, reprodueix el final del seu discurs i del Manifest Comunista: "Proletaris de tot el món, uniu-vos".


divendres, 26 de setembre de 2014

25/09/2014: descansa en pau, estimat Santi Junqué.

En Santi, a la dreta. Programa electoral del PSUC de 1979.

En Santi, en una foto de 2010, al seu mur de Facebook.

Amb només 59 anys, el cos de Santi Junqué Pérez ens ha dit adéu. Una mort prematura, injusta, inesperada, trista. Ens deixa un santfeliuenc amb un gran cor, la bondat feta persona, amb un gran compromís amb la seva ciutat i amb la seva professió, l'ensenyament.

Un compromís de ciutat que va concretar en els seus llargs anys de militància al PSUC, pel qual ja va ser candidat a les primeres municipals de 1979 i va ser regidor de Joventut entre 1983 i 1987: ell va ser el creador i l'impulsor del Casal de Joves, tot i que es va inaugurar en el mandat següent, essent regidor el company Alejandro Huerga. L'article que acompanya aquest escrit, fet pel mateix Santi, explica la necessitat d'un departament de Joventut i és, crec, plenament vigent avui dia.

Un compromís amb l'educació que ve de molt lluny i que en alguns moments vam compartir. Va començar com a professor a l'Escola Mestral, i ben aviat va passar a l'ensenyament públic. Vam compartir apunts i materials per preparar les nostres respectives oposicions a EGB, i idees per aplicar a les nostres respectives escoles. Una passió per l'educació que va compartir amb la seva dona, l'Imma, i que han heretat les seves dues filles. A Sant Feliu, havia treballat a dues escoles en què jo també vaig ser mestre: el Falguera i el Gaudí, posteriorment va ser mestre i director d'una escola pública a Sant Vicenç dels Horts, i ara era mestre a l'Escola Monmany, de la nostra ciutat.

En el ple de setembre, el vam recordar com el que va ser: un ciutadà bolcat a la millora de la seva ciutat i de la igualtat de drets, deures i oportunitats per als seus conciutadans. La mort no obeeix a cap guió preescrit, es cola per la vida de qui vol i destrossa les famílies que menys s'ho esperen. La mort és sovint cruel i injusta, tan detestable com imprevisible. Potser que n'aprenguéssim una mica i sabéssim viure millor la vida mentre una dalla inevitable no ens la segui. Molt sovint injustament, com amb en Santi. Descansa en pau, amic.

dimecres, 24 de setembre de 2014

25/09/14, un ple molt carregat: petició de dimissió, Mocador d'Honor, suport al 9-N, Centre Cívic Tovalloles, festes locals,...

Foto extreta del Facebook de Podemos Sant Feliu.

Demà és el primer dels últims vuit plens del mandat. Que ens trobem en el tram final abans de les eleccions de maig de 2015 es comença a notar en l'ambient, i el ple de demà en serà un exemple molt clar. Hi han demanat intervenir Podemos i Ciutadans, que busquen segurament fer-se un lloc de cara al consistori que dirigirà la ciutat entre 2015 i 2019. Podemos hi intervindrà per demanar-me el cessament temporal, tot i que el que va aprovar la seva segona assemblea és la meva dimissió. Ciutadans hi intervindrà per manifestar el seu posicionament sobre la consulta prevista per al proper 9 de novembre. A mesura que es vagin definint noves candidatures o nous candidats (es presentarà finalment una candidatura independent de tots els partits, com alguns ciutadans estan intentant?), aquesta serà la tònica dels propers vuit mesos.

Però anem al ple de demà. L'ordre del dia complet es pot descarregar aquí. Els temes més importants seran, des de la meva perspectiva:

  • Podemos Sant Feliu em demana la dimissió. Dissabte passat vaig assistir a la seva tercera assemblea per respondre durant més d'una hora a totes les preguntes que qualsevol persona assistent em vulgués plantejar, com es pot veure a la fotografia de més amunt. Ni més ni menys que el que ja he fet per escrit en aquest blog. En el decurs de la meva compareixença, vaig respondre a tot i a tothom, fins al punt que una ciutadana va demanar que es votés la retirada de la petició de dimissió, cosa que el president de l'assemblea no va acceptar. Ho presentaran al ple perquè volem que tothom hi pugui aportar les seves peticions, però no es pot votar perquè -com ja hem explicat a Podemos Sant Feliu- la legislació preveu que només poden presentar peticions de dimissió els grups municipals existents a l'Ajuntament. No sé si cal aclarir-ho, però no sóc ni tan sols, com es va dir a l'assemblea, "un corrupte de baixa intensitat" i, per tant, no dimitiré.
  • Suport a la consulta del 9 de Novembre. Com a més de sis-cents ajuntaments de Catalunya al llarg d'aquesta setmana, el nostre Ajuntament donarà suport oficialment i solemnement a la consulta sobre el futur de Catalunya que properament convocarà el president de la Generalitat. La proposta sortirà endavant, com a mínim, amb els vots d'ICV-EUiA-ISF i de CiU. És un punt important, sobre el qual també he parlat en aquest escrit. Hi haurà una moció alternativa del PSC i Ciutadans també ha demanat la paraula.
  • Mocador d'Honor de la Festa de Tardor. Serà, com cada any, la persona que farà el pregó que dóna el tret de sortida a les Festes de Tardor, amb el seu pregó el dijous 9 d'octubre i amb el llançament del "chupinazo". And the winner is.....Manel Carpi!
  • Inici del procés de gestió cívica del Centre Cívic les Tovalloles. El proper 5 d'octubre s'inaugurarà el Centre Cívic que ocupa el lloc de l'antiga fàbrica de les Tovalloles i que n'hereta el seu nom. Durant el seu primer any de funcionament, serà de gestió directa, mentre no acaba tot el procés de posada en marxa del Centre. Però, un cop agafada la velocitat de creuer, la voluntat de l'equip de govern és que el gestioni una entitat ciutadana, procés al qual demà donarem el tret de sortida.
  • Festes locals de 2015. S'establiran, com sempre, atenent a dos criteris: garantir un festiu a les Festes de Tardor (divendres, 9 d'octubre de 2015) i la segona Pasqua, que ha de permetre fer l'Aplec de la Salut (i que l'any que ve es traslladarà, a efectes festius, a l'1 de juny de 2015)
  • Ampliació de termini i conceptes en els ajuts per a la contractació i per a nous emprenedors. Atenent a la petició dels agents socials de la ciutat (que formen la Mesa per al Desenvolupament Econòmic i la Cohesió Social) s'allarguen terminis de presentació de sol·licituds i s'amplien conceptes (activitats econòmiques que s'instal·lin a Sant Feliu encara que els promotors siguin de fora, etc)
  • Canvis pressupostaris de cara al darrer trimestre de l'any. I que, en llenguatge administratiu, es coneixen com a "modificació de crèdits"
  • Nova ordenança d'administració electrònica, transparència, accés i reutilització de la informació. Un nou pas en la voluntat de l'equip de govern d'incrementar l'accessibilitat, ús i compartició de la informació del que és de tots per posar-ho a l'abast de tothom.
  • Convenis i subvencions. Un element fonamental en tot ple i que permet que les nostres associacions i entitats facin de Sant Feliu la ciutat dinàmica i activa que tant valorem.
Serà un ple previsiblement llarg, però intens. I en el qual no faltaran, en els moments claus que viu el nostre país, un punt especial d'emocions personals. Com sempre, la sala de plens serà oberta a tothom.


dimarts, 23 de setembre de 2014

Al costat del Parlament de Catalunya i del President de la Generalitat.

Parlament, 19/09/14. Foto del web d'Esquerra Unida i Alternativa.

En el ple de demà passat, debatrem una moció de suport a la convocatòria de la consulta del proper 9 de novembre. Farem així el mateix que més de sis-cents ajuntaments de Catalunya que manifestarem explícitament el suport a dues fites molt importants del moment que estem vivint:

  • l'aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de consultes que ha de permetre la convocatòria de la consulta, que va tenir lloc divendres passat, 19 de setembre.
  • la convocatòria de la consulta per part del President de la Generalitat, que ha de tenir lloc al llarg d'aquesta setmana.
Amb independència del grau de convicció amb què es visquin aquests moments, és evident que el nostre President i el nostre Parlament s'han pronunciat amb claredat per l'exercici del dret a decidir. I l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha d'estar amb tota claredat al costat del seu President i del seu Parlament. En conseqüència, atendrem a totes les demandes que ens faci per tal de tirar endavant la consulta del 9 de novembre.

Tothom dóna per fet que el Govern central impedirà la realització d'aquesta consulta. Crec que s'equivoca enormement i que, d'aquesta manera, fa un pas endavant en l'única Espanya en què creu i un clar pas enrera en l'única Espanya (encara) possible. El Partit Popular aconseguirà frenar la consulta, però no aconseguirà estrènyer l'abisme polític i emocional entre una part considerable de catalanes i catalans en relació a un projecte comú d'Estat. Milers de persones han tallat una mena de cordó invisible que els vinculava a Espanya i, si el PP s'entesta en fer una anàlisi estrictament legal del conflicte i no una anàlisi política del foc que va encendre oposant-se a l'Estatut d'Autonomia de 2006, encara seran molts més. I per més que molta gent, com jo, repetim i repetim que el nostre problema específic com a catalans no és Espanya, sinó que és el PP, i que el nostre principal problema com a classe treballadora no és Espanya, sinó el model econòmic capitalista i sense cap control democràtic que comparteixen les dretes d'aquí i d'allà que no fa sinó generar més desigualtat social i més pobresa, la distància política i emocional amb Espanya serà cada cop més gran. I serà  afavorida, paradoxalment, pel qui diuen defensar-la, amb una visió reduccionista i impossible d'una Espanya hereva dels qui van guanyar el 39 i no dels qui la van somiar el 31.

Si, com sembla, el Govern de l'Estat fa impossible la consulta, farem el que diguin el President i el Parlament: 
  • Si la seva decisió és mantenir-la malgrat el que digui el Govern central, posarem a disposició els mecanismes, el personal i els equipaments que té l'Ajuntament, per tal que tingui totes les garanties democràtiques que té qualsevol procés electoral sota les instruccions que estableixin Parlament i/o President.
  • Si la seva decisió és suspendre la consulta, l'Ajuntament no farà res que no surti de les seves instruccions. Més clar: farem el que diguin el President de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, no el que diguin els partits o les organitzacions que actuïn al marge seu. 
S'acosten setmanes complexes i que, personalment, no visc amb la passió, la il·lusió o l'èpica amb què les viuran els qui legítimament creuen que la història els convoca o que és "ara o mai". Però, per damunt del meu escepticisme sobre la conveniència o el resultat del "procés" o del meu desacord profund amb l'objectiu de constituir un Estat independent, hi ha la lleialtat personal i institucional més absolutes al President de la Generalitat i al Parlament de Catalunya. Com, crec, hauria de ser el capteniment de tots els ajuntaments i de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

divendres, 12 de setembre de 2014

11-09: volem votar el 09-11. Perquè tenim voluntat de ser i voluntat de construir el futur.


Fotos descarregades del Facebook oficial de l'Ajuntament

Ahir, a l'acte institucional de la Diada, vaig reiterar el que democràticament considero una obvietat: tenim dret a decidir quina és la nostra relació amb el conjunt d'Espanya, perquè tenim la capacitat i la voluntat de ser i de construir col·lectivament el nostre futur. I, per tant, com ho ha fet el ple de l'Ajuntament i la majoria del Parlament de Catalunya, vaig exigir votar el proper 9 de novembre.

Voluntat de ser.
Catalunya té una identitat pròpia que ha sabut mantenir al llarg de temps, en condicions clarament adverses, i que es concreta en una llengua i una cultura pròpies i en les seves institucions d'autogovern. I això és sagrat. Posar-ho en dubte (com ho fan els qui enyoren una impossible Espanya uniforme i centralista), confiar que el temps ho dissoldrà (com sembla que ho fa Mariano Rajoy i el seu partit), voler-ho arrasar amb un vessament de sang (com ho va fer Franco) o qualsevol altre mirada miop sobre la realitat de Catalunya és d'una enorme manca d'intel·ligència política i no fa sinó reforçar la idea que (encara) no comparteixo que l'única manera de ser és constituint un estat independent. La Constitució Espanyola reconeix (tot i que amb les limitacions derivades del pacte constitucional) aquesta voluntat de ser i l'Estatut preserva, en la meva opinió, les nostres llengua, cultura i institucions. Però el trencament del pacte constitucional per part del PP quan recorre l'Estatut de 2006 fa saltar pels aires allò que consideràvem definitivament guanyat. La voluntat recentralitzadora del PP (que tant bon rendiment electoral li dóna a tants punts d'Espanya i que, paradoxalment, pot acabar amb l'única Espanya possible) l'ha portat a qüestionar la nostra llengua, retallar el nostre finançament i ridiculitzar les nostres institucions i els seus governants. Així com volen que centenars de milers de persones no surtin al carrer? Però jo (encara) continuo pensant que, la recuperació de la idea de la República Federal d'Espanya (a les antípodes del que avui representa el PP) permet el que, ja en altres ocasions he indicat, ha de ser l'eix de la nostra reivindicació nacional: llengua i cultura, finançament, i institucions i competències. 

Voluntat de construir el nostre futur.
Abans de la meva intervenció, vaig formar part de la pinya del pilar que vam aixecar els Castellers de Sant Feliu. I vaig fer servir la construcció del pilar com a mostra i com a referent de la nostra capacitat i voluntat de construir, amb les mans de tothom, el nostre propi futur. La nostra voluntat de construir el futur preservant el que som ha tingut, com vaig dir ahir, tres fites decisives en els 300 anys que ahir es van commemorar d'aquell 11 de setembre de 1714. La primera, aquell mateix 1714, que va suposar la intenció borbònica d'acabar amb la llengua i cultura catalanes i amb les institucions que l'anterior dinastia castellana havia sabut respectar. La segona (i per a mi la més important), l'enorme salt endavant en tots els aspectes socials, polítics, culturals, etc que va suposar la II República Espanyola, que també va saber respectar i posar les bases del reconeixement de la nostra voluntat de ser, i com tot va acabar (amb una importantíssima col·laboració de la burgesia catalana) ara fa 75 anys. I la tercera, en què ens trobem avui i que, davant la involució democràtica i nacional que ha provocat el PP i l'estancament de la via estatutària, hem de tenir novament la possibilitat de decidir el nostre futur. I ho volem fer el proper 9 de novembre.

Voluntat de votar.
Pràcticament 3 de cada 4 catalans volen poder votar sobre el seu futur. En l'enquesta que vam fer a Sant Feliu el passat mes de juny, el 66,4% de les 800 persones entrevistades deien que estaven d'acord amb la consulta prevista per al proper 9 de novembre. L'existència del conflicte polític que va provocar el PP i que sempre havia somiat una part avui majoritària a CiU (qui no recorda els crits de "Pujol President, Catalunya independent"?) necessita una solució democràtica, que només pot passar per les urnes, en una campanya informativa clara i suficient (quina enveja dels debats sobre les conseqüències de la independència a Escòcia...) i amb un respecte clar a les diferents opcions democràtiques possibles (no el que fan les televisions a banda i banda de l'Ebre). Ho expressava fa temps en aquest escrit, en què exposava els principals interrogants als que caldria donar resposta des de l'anàlisi rigorosa dels diferents escenaris possibles (econòmics, polítics i socials, especialment) abans de prendre una decisió tan important. Jo vull votar i, com és sabut, vull votar República Federal d'Espanya (SÍ a la primera qüestió, NO a la segona), però sobretot vull que  tothom pugui votar i es comprometi a assumir políticament (més enllà que la consulta sigui refrendària o no) el resultat de la votació. Tot i que, malauradament, ja no hi ha temps per poder fer el debat serè sobre els temes que plantejava en el darrer escrit que he enllaçat.

I de l'11 del 9 al 9 de l'11?
Tenim per davant dos mesos crucials, sobre els quals vull pensar en veu alta tot i no tenir un marc excessiu d'incerteses a tan curt termini. Dijous 18/09, hi haurà referèndum a Escòcia i veurem quina influència tenen els resultats sobre el que Mas i Rajoy tinguin al cap, i sobre el conjunt de la ciutadania que ahir va sortir al carrer o va optar per quedar-se a casa. Després, el mateix divendres 19 o a la setmana següent, el Parlament de Catalunya aprovarà la Llei de consultes no refrendàries, que permetria la consulta del 9-N i, posteriorment, a partir d'aquesta Llei, el president Mas convoqui la consulta del 9-N. És previsible que, a la setmana següent, encara dins el mes de setembre, el Govern de l'Estat suspengui la Llei i, en conseqüència, la consulta. I així començarem octubre.
I llavors serà més necessària que mai la unitat de criteri i d'acció entre els partits que, com ICV-EUiA, hem donat un suport clar i complet al dret a decidir des de sempre. Malauradament, ja no hi ha temps ni oportunitat per fer el debat a fons sobre el model futur del país que volem (quin model de serveis públics, quin model fiscal, quin model territorial, etc), sinó que el debat serà sobre si acatem o desobeïm a la suspensió de la Llei i la consulta.
En qualsevol cas, per a mi, una peça molt difícil al teler. Si el conjunt de les forces polítiques, amb el lideratge del President Mas, decideixen ajornar aquestaconsulta fins arribar a un consens que permeti que una consulta consensuada es pugui fer (potser amb una altra pregunta, potser en un altre context polític tenint en compte que al 2015 també hi ha eleccions generals), crec que molta gent tindrà un sentiment important de frustració, del qual costarà molt de temps refer-se.
Si el conjunt de forces polítiques, amb el lideratge del President Mas, decideixen mantenir una consulta que no té el vist-i-plau de l'Estat, tindrem una consulta que no tindrà cap validesa: cap garantia del cens d'electores i electors, poc temps per a constituir les meses electorals, cap garantia de com es faria el recompte,... Jo, com a alcalde de Sant Feliu, ja he manifestat el compromís de l'Ajuntament de dur a terme tot el que estableixin el Parlament de Catalunya i el President Mas, i el reitero. Però no puc obviar ni amagar que una consulta sense les garanties que exigeix un procés electoral, és òbviament un acte de legítima rebel·lia política i democràtica... però que difícilment facilita els objectius que vol fer possible.
L'altra opció que li queda al President Mas és convocar eleccions anticipades, però a pocs mesos de les municipals i amb un previsible resultat espectacular d'ERC, molts alcaldes de CiU veuen amb neguit aquesta possibilitat.
En qualsevol cas, si Rajoy aconsegueix frenar la consulta del 9-N, haurà aconseguit tant sols una victòria pírrica, que potser és la mica d'oxigen que busca per arribar a les eleccions generals de l'any que ve. Però sap perfectament que haurà de fer front a un problema que en gran mesura va provocar i que, li agradi o no, s'haurà de resoldre atenent al que les urnes manin.
De l'Onze del nou al nou de l'onze viurem, per tant, moments tan apassionants com complexos. Moments únics que haurem de viure i transitar amb unitat i sense oblidar, en cap moment, que hi haurà un endemà, el que sigui, en què la vida ha de continuar amb normalitat per als vuit milions de catalanes i catalans. Un endemà que, amb consulta o sense, ha de plantejar un camí compartit cap a una societat en què cada cop els rics siguin menys rics i els pobres siguin menys pobres, que faci de la lluita contra la desigualtat i la pobresa la seva primera i indiscutible prioritat.




dimecres, 10 de setembre de 2014

09/09/14: la meva declaració als Jutjats de Sabadell.

Ahir vaig declarar als jutjats de Sabadell com a imputat per un delicte contra l'Administració Pública arran del conegut com a "cas Mercuri" i en la meva qualitat de membre de la comissió executiva de la Federació de Municipis de Catalunya. Com és conegut, als més de quaranta alcaldes i alcaldesses imputats se'ns acusa d'haver cobrat diverses quantitats (en el meu cas, 3.806,64€ al llarg de 15 mesos) sense la deguda justificació, incorrent així en malversació de fons públics.

Ahir vaig agrair moltíssim la possibilitat d'explicar-me, ja que -en un context de sospita generalitzada sobre totes les persones que representem democràticament a la ciutadania, encara més després del cas Pujol- algunes persones (molt poques a Sant Feliu, molt poques) ja estaven demanant les dimissions de tots els alcaldes i les alcaldesses imputats. Explicar-se en seu judicial sempre és una oportunitat de clarificar qualsevol dubte. I és una oportunitat que vaig voler aprofitar durant el poc més d'una hora que vaig declarar.

Les preguntes de la jutgessa i la fiscalia anticorrupció es van centrar en tres punts:
  1. era vostè conscient que cobrava irregularment salaris de diferents administracions públiques?
  2. quines són les tasques que vostè té a la FMC?
  3. per què no va dur a terme les seves tasques en diversos moments del període investigat, segons la documentació que consta a l'expedient judicial?
I les meves respostes van anar en aquest sentit.

Primer punt.
La FMC no em pagava cap "salari", donat que no hi havia ni hi podia haver relació laboral, contracte, retenció a Seguretat Social, etc. Tampoc no em pagava cap "dieta", perquè en cap cas vaig passar cap justificant de desplaçament (hi vaig en T10), àpats ni cap altra despesa equiparable. Em pagava, tal com es va acordar formalment a maig de 2005, una "retribució per la dedicació i responsabilitat" com a membre de l'executiva i president de la comissió de mobilitat i urbanisme. En una assemblea de la FMC a finals de 2012 es va aprovar un canvi estatutari que establia la gratuïtat d'aquestes responsabilitats. Entre 2011 i 2012 vaig rebre unes retribucions aprovades formalment atenent a les responsabilitats que tenia, i entre 2013 i 2014 estic assumint les mateixes responsabilitats sense cap retribució perquè així també es va aprovar posteriorment.
A més, la FMC no és una administració pública. La diferència és clara: una administració pública està establerta per una llei d'obligat compliment i té unes funcions que l'esmentada llei li estableix (des dels consells comarcals i les diputacions fins a l'Àrea Metropolitana), mentre que la FMC és una entitat on els ajuntaments s'hi adhereixen voluntàriament i té funcions de representació i defensa dels interessos municipals que es recullen en els seus propis estatuts, no en cap llei. 

Segon punt.
Les retribucions reconeixien les dues responsabilitats següents: 
a) Vocal de l’executiva: per tant, he d’assistir a les seves reunions i he de conèixer i votar els temes a debat en aquest òrgan.
b)  President de la comissió d’urbanisme i mobilitat, i com a tal em correspon fer un seguiment proper i complet de l’activitat legislativa del Parlament i de l’activitat executiva de la Generalitat en aquestss àmbits,
negociar amb la Generalitat sobre el desplegament de la seva acció de govern en els àmbits de l’urbanisme i la mobilitat i informar-ne a l’executiva de la FMC i al conjunt d’ajuntaments a què represento, ja sigui en les reunions de la permanent o del plenari de la comissió que presideixo.
A més, com a membre de la FMC però sense cap retribució per a aquestes dedicacions, formo part del Consell de Governs Locals de Catalunya i del Consejo territorial de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP).
A més, he proporcionat a la defensa el quadre següent de les meves activitats amb algun suport documental:


Tercer punt.
L'atestat inicial dels Mossos d'Esquadra (que la premsa ha fet públic), afirma que no vaig anar a una sèrie de reunions que formaven part de la meva responsabilitat, i lògicament me'n van demanar explicacions. Les meves explicacions van ser aquestes:

  • Executives: l'informe remarca l'absència en dues reunions: 08/11/11 i 08/02/12. Vaig explicar que la primera em coincidia en tres reunions a l'Àrea Metropolitana, una de les quals l'havia de presidir jo mateix. La segona em coincidia amb una reunió amb el llavors Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sr. Lluís Recoder, per parlar sobre el soterrament de les vies a Sant Feliu.
  • Comissió d'urbanisme: l'informe remarca que no consta la meva presència en les reunions de la comissió ni activitat en un seguit de mesos (es pot consultar aquí). Vaig aportar la documentació corresponent de la meva presència i participació en totes les reunions en què "no constava", i vaig donar una explicació (espero que completa) que la meva tasca no és només la d'anar a reunions, sinó preparar-ne el contingut i les participacions i fer posteriorment la realització i/o el seguiment dels acords que s'hi prenen.
Considero, per tant, que vaig poder-me explicar entorn què les quantites rebudes eren legals i que responien a una dedicació i unes responsabilitats diferents a les d'alcalde de Sant Feliu i que vaig assumir i continuo assumint en tot moment.

Hi va haver moltes més preguntes, molts més matisos, referències a declaracions anteriors meves o al meu propi blog (en aquest article, per exemple, vaig utilitzar col·loquialment la paraula "dieta" però no correctament des del punt de vista jurídic, com vaig fer també en alguna declaració a la ràdio, que el fiscal em va reproduir, i que vaig haver de clarificar), però el gruix de la declaració va per on acabo d'explicar.

Ahir es van acabar les declaracions dels alcaldes. Properament, les defenses donaran trasllat de les seves conclusions i de la seva petició d'arxiu a la jutgessa, al Fiscal i a l'acusació particular, que hauran d'informar per escrit a la jutgessa. Després, la jutgessa haurà de decidir la continuïtat o l'arxiu de la causa. Com és habitual en el meu blog, aniré informant aquí de l'evolució d'aquest procediment. Però no vull acabar sense avançar la meva pròpia conclusió:  no hem malversat cap fons públic (les retribucions rebudes corresponien a una tasca feta i es declaraven a Hisenda fins a l'últim cèntim) i, per tant, no hi ha cap responsabilitat política o penal, tot i que és evident que hi ha hagut alguna mala pràctica administrativa o comptable. En la meva opinió tocaria, per tant, l'arxiu de la causa i la desimputació del 97,5% dels alcaldes i les alcaldesses afectats.

diumenge, 7 de setembre de 2014

Quina és la situació econòmica de l'Ajuntament a 31/12/2013?

Foto panoràmica d'Isidre Bermúdez.
En el ple de juliol passat vam aprovar el que es coneix com a “compte general” de l’Ajuntament. És a dir, el balanç econòmic global de l’Ajuntament, incorporant  els dos grans números que cal donar en la comptabilitat de les administracions públiques:
-          el resultat pressupostari estricte de l’any 2013 (la liquidació del pressupost
-          i el resultat acumulat del mateix 2013 i els anys anteriors (el romanent de tresoreria).

Parlem de la situació econòmica "de l'Ajuntament", però crec oportú insistir en la idea que "l'Ajuntament" no és un ens aliè a nosaltres: és la situació econòmica de la comptabilitat de totes i tots, de la nostra administració pública més propera, d'allò que és de totes i tots, i que gestionen (amb l'opinió legítima que ens mereixin) les persones que hem escollit perquè ho facin, i que sempre podem confirmar o canviar amb el nostre vot.

Aquestes són les dues xifres: la liquidació pressupostària de l’any 2013 mostra un superàvit de l’any de 1,6M€ (equivalent a un superàvit del 4,04% del pressupost de l’any passat) i un romanent de tresoreria de 495.000€ (no sol calcular-se en termes percentuals, ja que recull dades econòmiques dels anys anteriors). Cal tenir en compte que, en el resultat de la liquidació de 2013, hi ha incorporat un préstec extraordinari (i rebut a finals de l'any passat) d’1M€ del Ministeri d’Hisenda per al pagament a proveïdors, per la qual cosa el superàvit real de la gestió municipal és d’uns 600.000€.

Les dues dades són positives. És especialment important destacar l’evolució del romanent de tresoreria, que ha passat d'acumular resultats negatius a absorbir en dos anys:
Any 2011: -1.660.000€.
Any 2012: -670.000€
Any 2013: +495.000€

El fet que a l’any 2011 tinguéssim un romanent de tresoreria negatiu va obligar, per complir amb la normativa estatal i evitar la intervenció dels comptes municipals per part del Ministeri d’Hisenda, a fer un pla de sanejament. El compliment d’aquest pla de sanejament s’ha fet sense retallar cap servei ni apujar els impostos (especialment l’IBI) per sobre de l’IPC. Han estat dos anys de gestió molt rigorosa del pressupost, que vull agrair a tots els responsables dels diferents departaments municipals i, especialment, dels responsables dels serveis econòmics i al regidor d’Hisenda, Manel Carrión.

D’aquestes dades, tant la Unió Europea com l’Estat i la Generalitat en deriven un conjunt d’indicadors, per comprovar si una administració compleix o no els principis d’estabilitat pressupostària. Els més importants, i que tot seguit explicaré, són quatre.

1) Ràtio d’endeutament.
Per definició, és el quocient entre el deute total que una administració té amb les entitats financeres en relació als seus ingressos ordinaris. Per llei, ha d’estar per sota del 75%.
A Sant Feliu, les dades són les següents:
Deute total a 31/12/2013: 18,4M€
ngressos ordinaris de l’any 2013: 37,2M€
Ràtio d’endeutament del nostre ajuntament: 49%.

2) Ràtio d’estalvi net.
Per definició, és el quocient entre aquests dos conceptes: 1) ingressos ordinaris de l’Ajuntament i 2) despeses ordinàries de l’Ajuntament, afegint l'anualitat de tots els préstecs que l’Ajuntament té contractats i ha de pagar a l'any següent. Per llei, ha de ser superior a l'1%.
A Sant Feliu, les dades són les següents:
Ingressos ordinaris de l’any 2013: 37,2M€
Despeses ordinàries de l’any 2013: 33,3M€
Import dels préstecs per pagar a l’any 2014: 3,8M€
Ràtio d’estalvi net del nostre ajuntament: 1,50%.

3) Pagament a proveïdors.
Per definició, és el termini de temps que transcorre entre la data de conformitat a una factura i la data de pagament d’aquesta factura. Per llei, ha de ser inferior a 30 dies.
A Sant Feliu les dades són les següents.
Termini de pagament a proveïdors a 31/12/13: 40 dies. (Abans de fer efectiu els pagaments afectats pel préstec extraordinari d'1M€ que he exposat anteriorment: ara estem a 23 dies)

4) Objectiu d’estabilitat pressupostària:
Per definició,  les corporacions locals han de mantenir una posició d’equilibri o de superàvit, que s’ha de calcular en termes de capacitat de finançament d’acord amb la definició del sistema europeu de comptes. Per llei, els pressupostos s’han d’elaborar i, sobretot, s’han de tancar, amb superàvit.
A Sant Feliu les dades són les següents.
Liquidació de 2013: +1,6 milions d’euros.
Compte general de 2013: +495.000€.

Ens trobem, doncs, en una situació econòmica sanejada, a la qual hem arribat –insisteixo- sense reduir cap servei, incrementant la igualtat d’oportunitats per accedir-hi, creant plans d'ocupació extraordinaris i complint el criteri de subjecció de la pressió fiscal al cost de la vida. I tot això en un context general complicat, amb una crisi econòmica inacabable que comporta majors demandes de la ciutadania i amb retallades de la Generalitat que comporten menors ingressos per als ajuntaments. 

Sóc conscient que no tothom ho valorar igual: hi ha hagut una campanya ciutadana contrària a la política que hem seguit respecte a l’IBI, tot i que complim el programa electoral d’ICV-EUiA-ISF i el Pla d’Actuació del Mandat (PAM) que vam subscriure amb CiU. Però el que crec que és vital explicar i entendre és que hem eludit el risc de ser intervinguts per l’Administració de l’Estat, cosa que s’hauria pogut produir si haguéssim continuat amb les xifres negatives amb què es va tancar el compte general de 2011.

I com acabarà econòmicament aquest mandat? Doncs acabarà també amb una situació econòmica sanejada: la previsió és que els comptes a 31/12/2014 així ho reflectiran. I no només això, complint amb un acord del PAM, s’encarregarà una auditoria externa que així ho demostri, i que s’aprovarà i es donarà a conèixer en l’últim o penúltim ple del mandat (març o abril de 2015), de manera que el proper govern que dirigeixi l’Ajuntament tingui una doble certesa i confiança en els comptes que haurà de gestionar: la pròpia auditoria interna de l’Ajuntament i l’auditoria externa que haurem encarregat. 


Compliment dels compromisos electorals, rigor en l’administració pressupostària dels recursos públics, prioritat en la seva funció social, i transparència total en la seva gestió: quatre prioritats polítiques que estic convençut que marquen la gestió del govern que presideixo i que sabran ser valorats pel conjunt de la ciutadania.

dilluns, 1 de setembre de 2014

Preparant el darrer any del mandat, un resum complet dels tres primers per a qui li interessi (... i escrit 1.000 del meu blog)

Aquest és, efectivament, l'escrit número 1.000 del meu blog. Un blog que vaig començar a finals de 2006 (amb el cap pensant a les municipals de 2007) i que he continuat ininterrompudament des d'aleshores, amb un ritme bastant constant de 2 o 3 escrits a la setmana. Crec que és un blog clar i complet, en què dic sense embuts el que crec i les propostes que intentem tirar endavant a la nostra ciutat, obert a tothom, en què no poso cap filtre a cap comentari i en què, sobretot, intento exposar el per què de les coses, les causes i el sentit de les nostres decisions, el fons de les meves prioritats: també les del meu partit o el govern de Sant Feliu, però sobretot les meves prioritats i reflexions: per alguna cosa és el meu blog personal, encara que evidentment sigui l'alcalde de Sant Feliu.

Amb aquesta dèria de posar-ho tot a l'abast de tothom, avui que és 1 de setembre i ara que, qui més qui menys, començarà a preparar les properes eleccions municipals (24 de maig de 2015, falten menys de nou mesos), he volgut compartir un document que, per dir-ho d'alguna manera, és una de "les meves bíblies": si vull saber quan s'ha tractat un tema en el ple municipal, què s'hi va dir, què es va votar i què diu exactament l'acta, consulto sempre aquest document que ara poso a l'abast de tothom. És important: el ple de l'Ajuntament recull la representació i la sobirania del poble en els assumptes en què l'Ajuntament té plena competència, segons les atribucions de la Constitució i de l'Estatut de Catalunya, i parla del dia a dia de la nostra ciutat: és el lloc on es construeix el seu present i es prepara el seu futur.

Com a imatge, he adjuntat un breu resum subjectiu dels punts principals dels 40 plens que hem tingut fins ara en aquest mandat 2011-2015. Però el que debò compta és el full excel en què es pot veure què es va tractar a cada ple i es pot accedir a l'acta oficial de cada ple (a la columna E del full): aquí us el podeu descarregar. És un arxiu excel que he elaborat jo mateix i que té dos fulls. El primer, és el resum dels 40 plens, que és la imatge adjunta. El segon, i més important, és el detall de tots i cadascun dels prop de mil punts aprovats en aquests tres anys. Té dues possibilitats que, per a qui les desconegui, presento breument.

Primera possibilitat: consultar plens concrets. Al marge esquerra del full, a l'esquerra de les dates dels plens, hi ha una creu per cada ple. Clicant-la, s'obre el contingut complet d'aquell ple, i tornant-la a clicar (llavors apareix com un signe "-"), es tanca el contingut d'aquell ple. A l'extrem superior d'aquesta columna, hi ha dos números petits, un 1 i un 2. Clicant l'1, es tanca el contingut de tots els plens, clicant el 2, es desplega el contingut de tots els plens.

Segona possibilitat: consultar temes concrets. A la columna D, es pot veure un petit triangle assenyalant cap avall. Quan hi ha plens desplegats (jo sempre ho consulto clicant abans el número 2 que he explicat abans), clico aquest triangle i es desplega un menú de temes. Seleccionant el tema que m'interessa, sé quins dies se n'ha parlat i què ha votat cadascú en cada moment.

Qui vulgui saber què es debat en un ple, quins acords s'hi prenen, què vota tant el seu partit com els altres, té aquí el document més complet i entenedor que jo conec, i que crec que és bo que tothom conegui. De vegades, tendim a tenir una visió esbiaixada o incompleta del que és la ciutat i el seu govern local, i crec que la democràcia és de molta millor qualitat quan tots sabem i compartim els àmbits de treball, els marges de decisió, els recursos de què disposem, etc etc etc.

M'ha semblat interessant, a 1 de setembre i a 1.000 escrits del meu blog, posar-lo a la teva disposició, posar-lo a disposició de tothom.