diumenge, 29 de juny de 2014

Dues mocions al ple de juny: sobre independència i sobre República.

El ple del mes de juny va ser intens en diferents aspectes, que ja comentaré quan el grup municipal d'ICV-EUiA-ISF en fem l'habitual resum mensual.

Però hi va haver el debat de dues mocions que voldria comentar de forma separada:

La petició que l'Ajuntament s'adherís a l'AMI ja es va produir en el ple de novembre de 2011, llavors amb una proposta d'ERC i de CiU. La moció no es va aprovar: va tenir deu vots negatius (PSC i PP), quatre positius (CiU) i set abstencions (les nostres). En aquest escrit ja vaig explicar les raons del nostre posicionament. Continuen sent les mateixes: ICV-EUiA estem rotundament a favor que el dia 9 de novembre la ciutadania voti sobre la configuració o no de Catalunya com a estat propi i la seva vinculació o no a Espanya, però estem plenament convençuts que l'Ajuntament no s'ha de posicionar sobre les diverses opcions que es poden plantejar el 9-N. Estic convençut que hi ha una intencionalitat política en alguns sectors per identificar dret a decidir amb independència, quan aquesta serà simplement una de les opcions legítimament democràtiques sobre les quals la ciutadania s'haurà de definir. Jo, per exemple, he explicat sovint en aquest blog que la meva opció el 9-N serà la que consideri més ajustada al meu horitzó de República Federal d'Espanya, com ha estat històricament la posició del PSUC. El vot al juny de 2014 va ser el mateix que al novembre de 2011 i el ple va rebutjar adherir-se a l'AMI.

Justament en relació a la República va girar la segona moció en debat. Per la importància que li atorgo, la vaig defensar jo mateix, en termes molt similars als que fa servir la Mafalda en la reflexió que es pot veure en la vinyeta que he adjuntat. La gent d'ICV-EUiA no discutim que la monarquia constitucional no sigui una forma legítima de democràcia representativa. Seria absurd fer-ho: hi ha diverses monarquies parlamentàries refrendades per la seva història (totes les que queden han lluitat contra el feixisme i el nazisme, i no estan en discussió en els seus respectius països) o bé pel pronunciament explícit de la ciutadania en referèndum (si no m'erro, en els països nòrdics). El que discutim és que la continuïtat de la monarquia es pugui basar en la continuïtat del pacte constitucional de 1978. En aquells moments, tot i que crec evident que les lluites obreres i de les organitzacions de l'oposició van fer impossible la continuïtat del règim franquista i van forçar la legalització de totes les forces polítiques, també crec evident que el soroll de sabres als quartells (que es van fer absolutament evidents només dos anys i mig després, al 23-F) va fer impossible el debat sobre la forma d'Estat. La Monarquia la vam acceptar (jo no: al referèndum de la Constitució em vaig abstenir, seguint la consigna del Moviment Comunista i l'Organització d'Esquerra Comunista, "Per la República, abstenció!) no per convicció entusiasta en la dinastia dels Borbons, sinó perquè era el màxim que en aquells moments es podia assolir. Insisteixo: en aquells moments. Jo no sóc dels que fa una lectura crítica de la Transició: és molt fàcil fer-la ara, però el que és evident és que les circumstàncies a 2014 no són les de 1978, afortunadament per a tots. La Monarquia constitucional ha de tenir, si aquesta és la voluntat del poble, legitimitat democràtica, vot popular. Per això, el Ple de l'Ajuntament va aprovar la petició de la convocatòria d'un referèndum sobre Monarquia o República, que és possible mitjançant la reforma de la Constitució vigent.

I per coherència amb el punt anterior, quan es convoqui el referèndum, l'Ajuntament, com a institució del conjunt de la ciutadania, no haurà de prendre posició. Personalment, tots i cadascun, sí, és clar. I la meva opció llavors serà també, de forma coherent amb el que he dit abans, la República Federal d'Espanya. Suposo que aquesta era també la idea amb què José Antonio Labordeta va escriure el seu Canto a la Libertad.

Acords i votacions del ple de juny de 2014.


dijous, 26 de juny de 2014

19/06/14: a la Riera de la Salut comencen les obres més importants d'aquest estiu.

Aquesta és una visió general de l'àmbit d'obres més important d'aquest estiu, i que han començat així que ha acabat el curs escolar:

Les obres afecten a la cruïlla del carrer Constitució amb la Riera de la Salut, i volen endreçar un espai que, amb les obres de la Riera de la Salut i del Centre Cívic de les Tovalloles, han de tenir una solució global, digna i gairebé definitiva. Dic gairebé perquè, com tothom pot suposar, serà "definitivament definitiva" quan aconseguim el soterrament de les vies. En aquesta notícia del web de l'Ajuntament es dóna una informació completa del procés de l'obra.

En aquest escrit, m'agradaria donar la màxima informació i detall sobre el que volem fer per millorar un espai tan central i transitat de la nostra ciutat.

Punt 1: entrada al pont des del passeig dels Pins.
En el punt on hi ha aquest pas zebra, es farà un pas de vianants elevat que unirà les dues voreres. Per tant, se suprimirà aquesta banda reductora de velocitat.

Dins el pont, i per tal de guanyar una mica d'alçada per als vianants, se suprimiran les dues voreres. Es repararà tot l'asfalt i es mantindran els dos sentits de circulació de cotxes. Per separar el pas dels vehicles dels de vianants, hi haurà uns elements de separació i seguretat per a aquests. L'enllumenat del pont serà també nou.

Punt 2: entrada al pont des de la Riera de la Salut.
En aquest punt, on ara hi ha aquest pas zebra, s'uniran també les dues voreres amb un nou pas elevat de vianants. La mobilitat per a persones amb bicicleta, cotxets o amb cadira de rodes millorarà molt amb el conjunt d'actuacions que hi haurà en aquest indret.

Punt 3: accés des de la Riera de la Salut al carrer Constitució.
En aquest punt hi haurà un doble accés: amb escala i amb una nova rampa de pendent molt suau.

Punt 4: calçada de la Riera de la Salut.
Aquí se suprimirà aquest aparcament lateral a la dreta. Per tal de donar continuïtat al tram ja urbanitzat de la Riera de la Salut (des de la Rambla fins al carrer Can Calders),  es mantenen els tres carrils que hi ha en aquesta part ja acabada: un sentit de circulació en cada sentit i el carril bici. Per descomptat que es manté el parterre que hi ha actualment, i els plataners centenaris de la riera.

Punt 5: tram de la Riera, entre la via i el carrer Can Calders.
Donant-li coherència a aquest tram en relació al tram similar del Passeig dels Pins, es convertirà aquest tram de carrer en un espai amb plataforma única (l'asfaltat pujarà fins al nivell de la vorera, de manera que també es resoldrà el mal estat que té el paviment en aquest punt). No serà un carrer de circulació de vehicles, però els veïns i veïnes podran accedir als guals d'aquest tram de carrer. Com he dit abans, es mantindrà el parterre, es milloraran els sistemes d'enllumenat i recollida d'escombraries, i se suprimirà el mur de la cantonada de la Riera amb el carrer Can Calders.



Punt 6: vorera de la Riera davant mateix del Centre Cívic.
Aquí es generarà un ampli espai de trobada davant d'aquest nou equipament. L'enllumenat tindrà continuïtat amb el que ja existeix al tram ja acabat. Per tal de repartir millor els fanals i de reduir costos de l'obra, els fanals d'aquesta zona es trauran de la zona ja acabada, rebaixant així aquesta percepció d'excés que molta gent ens havia comentat.


Punt 7: millores de mobilitat al carrer Constitució.
Complementàriament a aquesta obra, es millorarà la mobilitat del tram del carrer Constitució que va del pont fins al carrer Europa. Aquí hi ha espais amb dos problemes: vorera molt estreta per on no passa una cadira de rodes, i molt mal estat del paviment. Per resoldre-ho, la vorera que toca als edificis s'eixampla, cosa que comporta l'eliminació d'algunes places d'aparcament al costat de la via. Es resol així un problema de mobilitat que molts veïns i veïnes del barri de la Salut ens havien indicat reiteradament.



Punt 8: millores a la plaça de Can Llobera.
També de forma complementària a les obres de la Riera, s'estan fent aquestes setmanes unes importants obres de millora i manteniment del barri de Can Llobera, especialment de la plaça.


Es tracta d'un conjunt d'obres a la ciutat a les quals hi dono una gran importància: la millora de l'espai que és de tothom, després d'haver-ne parlat amb les associacions i els veïns d'un espai que, insisteixo, és de tothom. I finançades íntegrament amb el pressupost municipal (ja ha acabat el finançament de la Generalitat associat a la Llei de Barris). És a dir: amb els diners de tothom.

Són un conjunt del que jo anomeno "petites grans millores", i que tenen com a objectiu la millora de la mobilitat a tots els barris (com sempre dic, que tot estigui a l'abast de tothom) i un espai públic de qualitat també a tots els barris de la nostra ciutat (com també sempre dic, ni persones ni barris que siguin més que els altres ni menys que els altres). Properament faré un altre escrit amb el conjunt d'obres que tindran lloc aquest estiu, amb aquest mateix objectiu.

diumenge, 22 de juny de 2014

Dimarts, 16 de setembre de 1975: una lliçó del PSUC sobre mobilització i política que avui considero vigent.


Amb la nostra mudança de Falguera a Can Calders, hem regirat, entre d'altres coses, molts papers. I n'he trobat un, del dimarts 16 de setembre de 1975, del PSUC de Sant Feliu, que vull compartir. Per moltes raons: perquè ara que acaba el curs em sembla oportú fer un recordatori i un agraïment a tanta gent que durant tant de temps ha lluitat per una escola pública de qualitat, perquè ara que commemorem 35 anys d'ajuntaments democràtics em sembla oportú recordar i reivindicar les bases solidíssimes de la presència i l'acció dels comunistes a la nostra ciutat, perquè he vist aquest magnífic article al web de l'Arxiu i hi he volgut aportar el meu granet de sorra,... Però sobretot perquè em sembla una lliçó magnífica i vigent de política, del sentit i de la forma de fer de la bona política, de la política que ens cal, de Política en majúscules.

Poso en context el tema concret de què es tractava. Arran de la immigració massiva a Catalunya dels anys seixanta, a Sant Feliu i a tot arreu hi havia un enorme dèficit de places escolars. Cada matí, quan jo anava als Padres a finals dels seixanta i primers dels setanta, centenars de nens i nenes de Sant Feliu esperaven l'autobús per anar a l'Isaac Peral, a la Zona Franca.

(Primera nota al marge: fins al curs 1973-74, a Sant Feliu hi havia les quatre escoles concertades que hi ha ara ( els Padres des de 1913, les Franceses des de 1907 i les Mercedàries des de 1879 i la Mestral des de 1968), una escola concertada que ja ha desaparegut (el Col·legi Sant Ferran, hereu de l'Ateneu, que va funcionar entre 1883 i 1994)  i dues públiques: "els Nacionals" (actual Escola Nadal, antic Lahoz Burgos, i abans Escola Nacional Graduada, des de 1919) i el Modelo (actual Escola Falguera, des de 1971)).

Al setembre de 1974, amb el conegut com a Pla d'Urgències 1974-75 (que havia de desenvolupar la Ley General de Educación de 1970, que va crear l'EGB), a Sant Feliu es van inaugurar quatre escoles públiques de cop: Antoni Gaudí i Josep Monmany, que continuen funcionant, i les dues de la carretera de la Sànson: Almirante Carrero Blanco i Jaume Balmes, que van tancar a primers dels anys noranta i avui són, respectivament, la seu dels serveiis de manteniment de la ciutat (coneguts popularment com la Brigada) i d'Aula Sant Feliu i l'Escola de Persones Adultes Mestre Esteve. Doncs bé, durant el primer curs de funcionament dels dos centres de dalt, hi va haver molts problemes de funcionament (del bus escolar, de neteja,...), però sobretot d'aigua: llavors només hi havia aquestes dues escoles, no hi havia conducció de la companyia d'aigües, i l'ajuntament va fer una conducció des del Gaudí amb una bomba que funcionava ara sí ara no. El darrer ajuntament franquista es va comprometre a resoldre-ho de cara al setembre de 1975, però al primer dia de classe no hi havia aigua. I al segon, centenars de famílies van tallar la carretera i van baixar, al migdia, a l'Ajuntament. Jo, que llavors treballava a la Matacàs, m'hi vaig afegir. I algú em va donar aquest full.

(Segona nota al marge, per completar les referències a les històries de les nostres escoles. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, al mateix curs 1979-80 l'Ajuntament va habilitar diferents aularis provisionals (Can Ricart, fàbrica Samaranch, Franceses,...) fins que va plantejar la construcció de tres centres públics: el Salvador Espriu, que va començar al setembre de 1981, el Pau Vila, que va començar al setembre de 1982, i l'aulari de Can Fargas, que va acollir infants entre els cursos 1983-84 i 1992-93, si no recordo malament. Posteriorment, ha entrat en funcionament l'Escola Martí i Pol, que es va inaugurar el curs 2005-06)


Per què el considero vigent i el comparteixo avui? Fa gairebé dos anys vaig escriure aquest article sobre el sentit i la necessitat de la política, a partir de la coneguda definició d'utopia que va fer Eduardo Galeano. Allò que escrivia el 2012, ho he vist reflectit en aquesta octaveta de 1975.

1) fa una bona anàlisi del problema: amb arguments, amb llenguatge planer, sobre un tema molt rellevant de la vida local, sense voltes innecessàries, sense faltar al respecte a ningú però dient cada cosa pel seu nom, etc. Parla del que toca i s'entén tot i a la primera: és imprescindible recuperar aquesta manera de fer!

2) amb sentit de responsabilitat, proposa i explica solucions concretes a curt i a llarg termini: el full no es limita a la protesta, planteja amb claredat diverses propostes: clares, viables, adequades a cada centre, per ser aplicades immediatament i per ser aplicades a més llarg termini. Recordant aquesta manera de fer (amb un sol dia, la gent del PSUC va construir una anàlisi i una proposta, la va saber plasmar en escrit i la va repartir en una mobilització massiva), veig molt clara la diferència entre fer un comentari de carrer o construir una proposta per governar. També és important i urgent recuperar aquesta manera de fer, alhora de reflexió i d'acció, alhora de lemes mobilitzadors però també de propostes complexes i completes.

3) amb un discurs polític de fons: no es tractava només de resoldre un tema escolar (que també, és clar!) sinó de lligar aquesta lluita concreta amb la lluita per la llibertat i la democràcia, amb el dictador encara viu, reclamant eleccions municipals democràtiques quatre anys abans que es convoquessin.

4) comptant amb la gent, sumant i sumant ciutadania: el PSUC no volia protagonitzar en exclusiva aquella ni cap altra lluita. Fa al·lusions repetides a la lluita i a la negociació, a la mobilització sostinguda i unitària, a la participació de pares, mestres, AAVV, partits, etc. Generant, per dir-ho d'alguna manera, la proposta política per a una futura majoria social i electoral, i l'energia social imprescindible per convertir-la efectivament en opció de govern.

Aquella manera de fer, la que jo vaig aprendre i la que admiro, s'ha anat diluint amb el temps, per diverses raons que farien interminable aquest article. Però ara hi ha nova gent, nous moviments que fan pensar que aquella manera d'entendre la lluita i la política torna a tenir un nou impuls, un nou protagonisme. I es fonamentarà en el pensament i l'acció de les persones que van fer aquell full, que van protagonitzar aquelles lluites, i que van fonamentar el nostre present. Gràcies, mil gràcies, a aquella imprescindible i meravellosa gent, a aquells i a aquelles imparables militants comunistes del PSUC, i també, llavors molt actius a Sant Feliu, del Partit del Treball i de l'Organització d'Esquerra Comunista. I ànims, milers d'ànims, a la nova i meravellosa gent que, a partir d'aquest present, ha de saber construir les propostes, el discurs i les complicitats per a un futur que valgui molt més la pena, que sigui de debò un futur de llibertats personals i de justícia social!


dimecres, 18 de juny de 2014

"Tot a l'abast de tothom". Editorial del Butlletí 453, juny de 2014.

Que tot estigui a l’abast de tothom: aquest és l’objectiu principal de l’Equip de Govern de la nostra ciutat. I aquest butlletí municipal dóna compte d’aquesta prioritat, imprescindible per fer possible la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. Tinc la ferma convicció que no n’hi ha prou amb que la ciutat tingui els equipaments públics suficients i que l’espai públic estigui en bones condicions: cal que siguin accessibles a tothom.

En els darrers anys, hem pres decisions importants amb aquest objectiu: l’any 2012, la generalització dels serveis d’atenció domiciliària (SAD) i la posada en funcionament de les comissions socials d’escoles i instituts; l’any 2013, la tarifació social a les escoles bressol, el canvi de plans d’estudi a l’Escola Municipal de Música i un conjunt d’abonaments socials al Complex de Piscines. I aquest 2014, la tarifació social a l’Escola Municipal de Música. En aquests tres anys, és encara aviat per avaluar resultats, però hi ha algunes xifres que ens indiquen que anem en la línia adequada: els SAD arriben a un 31% més de ciutadanes i ciutadans; en comptes de tancar aules d’escoles bressol com en altres municipis, aquest setembre tindrem la matrícula més alta dels 40 anys d’escoles bressol a Sant Feliu i hem passat d’una Escola Municipal de Música amb 220 alumnes a setembre de 2011 a una escola que tanca aquest curs amb 405 alumnes i una oferta de 450 per al proper setembre.

Però que tot estigui a l’abast de tothom no depèn només de factors econòmics. Les barreres físiques també dificulten, especialment per a ciutadans amb mobilitat reduïda, la igualtat d’oportunitats a l’hora de moure’s per la ciutat o de gaudir dels seus equipaments. La portada d’aquest butlletí recull un equipament renovat a la nostra ciutat: la Piscina de l’Escorxador. Nous horaris i noves possibilitats marquen una primera fase d’obres que es completarà l’any que ve amb un nou edifici de vestidors. Però vull destacar una millora acordada sota el principi que tot ha d’estar a l’abast de tothom i amb la màxima autonomia personal possible: una rampa a la piscina gran que permetrà l’accés a l’aigua, sense haver de demanar ajuda, a persones amb dificultats per pujar i baixar escales.

Trencar barreres físiques i econòmiques és un principi del govern. Trencar barreres culturals i socials és una aspiració permanent de la nostra ciutat. Junts, govern i ciutadania, treballant perquè tot (cultura, serveis, educació, esports, espai públic, mobilitat, etc.) estigui a l’abast de tothom.

En aquest enllaç podeu accedir a l'edició completa del Butlletí de juny de 2014.

diumenge, 15 de juny de 2014

"Guanyem Barcelona", la candidatura que cal, la que jo votaria a les municipals de BCN!

Manifest de presentació, que convoca a un acte (fonamental, importantíssim!) el proper 26 de juny:

Vivim temps de canvis profunds. Aprofitant el context de crisi, els poders econòmics han emprès una oberta ofensiva contra els drets i les conquestes socials de la majoria de la població. Alhora, l’anhel de democràcia real és cada cop més intens a les places, al carrer, a la xarxa però també a les urnes.
Durant els darrers anys, multitud de moviments i iniciatives ciutadanes han denunciat l’estafa que patim i han evidenciat la incapacitat de la vella política per donar resposta a les necessitats de la gent. Aquestes iniciatives, però, sovint han topat amb l’arrogància d’unes elits que se senten impunes, que no esmenen els seus errors i que ara ens volen imposar una segona transició perquè res no canviï.
No ens podem permetre un nou bloqueig institucional des de dalt que ens deixi sense futur. Hem d’enfortir, més que mai, el teixit social i els espais d’autoorganització ciutadana. Però ha arribat l’hora, també, de reapropiar-nos de les institucions per posar-les al servei de les majories i del benestar comú.
Per demostrar que ho sabem fer d’una altra manera hem d’anar pas a pas. I el primer pas és començar per allò que coneixem de prop: l’àmbit municipal, la nostra ciutat, els nostres barris.
Barcelona és un espai decisiu per impulsar la rebel·lió democràtica que cal. En primer lloc, perquè ja disposa d’un teixit associatiu i reivindicatiu capaç de fer realitat projectes de canvi ambiciosos. Segon, perquè una rebel·lió democràtica a Barcelona no seria un fenomen merament local. Connectaria amb moltes iniciatives germanes que busquen trencar des de baix amb l’actual règim polític i econòmic. A casa nostra, al conjunt de l’Estat i a Europa.
Perquè creiem en el dret a decidir, volem decidir, aquí i ara, com ha de ser la Barcelona que necessitem i desitgem.
Volem una ciutat que promogui l’honestedat dels governants i impedeixi la connivència mafiosa entre política i diners. S’ha de posar fi a l’acumulació de càrrecs, limitar els sous i mandats, impulsar agendes transparents i establir mecanismes efectius de control dels responsables públics. Volem un nou contracte ètic entre ciutadania i representants.
Hem de trobar la forma d’aturar i revertir les insultants desigualtats que s’han produït en els últims anys. Volem una ciutat sense desnonaments ni malnutrició, on la gent no es vegi obligada a viure a les fosques o a patir pujades abusives en el preu del transport públic. L’accés a l’habitatge, a l’educació, a la sanitat, a una renda mínima, han de ser drets garantits a tothom i no privilegis a l’abast d’una minoria.
Volem una autèntica democràcia metropolitana, que obligui els representants a manar obeint. Una democràcia amb descentralització i elecció directa dels regidors i regidores de districte, amb controls socials sobre els pressupostos i amb iniciatives i consultes vinculants que ajudin a prendre decisions compartides i legitimades.
Necessitem una Barcelona acollidora però disposada, també, a plantar cara als grans lobbies financers, immobiliaris i turístics. Necessitem institucions que apostin per l’economia social i per la creació d’ocupació sostenible. La contractació pública haurà de respectar criteris de justícia social i ambiental.
No volem una ciutat que es vengui el patrimoni urbà al millor postor. Volem institucions que recuperin el control democràtic de l’aigua, que impulsin mesures fiscals i urbanístiques que acabin amb l’especulació del sòl i fomentin polítiques energètiques i de transport ecològicament sostenibles.
Moltes d’aquestes iniciatives han estat defensades, des de fa temps, per moviments socials, veïnals i sindicals i per diferents espais polítics. Però no les podrem tirar endavant sense la implicació d’amplis sectors de la societat.
Rescatar la democràcia dels poders que la mantenen segrestada és un repte difícil, ambiciós, però al mateix temps apassionant. Exigeix la gestació de noves eines d’articulació social i d’intervenció política on es trobi la gent organitzada i la que comença a mobilitzar-se. La que porta temps lluitant i la que se sent estafada però anhela il·lusionar-se amb un projecte comú.
Per això impulsem aquesta Plataforma ciutadana. Per construir una candidatura de confluència amb vocació guanyadora, de majories. Una candidatura engrescadora, amb presència als barris, als llocs de treball, al món de la cultura, que ens permeti transformar les institucions en benefici de la gent.
No volem ni una coalició ni una mera sopa de lletres. Volem defugir de les velles lògiques de partit i construir nous espais que, respectant la identitat de cadascú, vagin més enllà de la suma aritmètica de les parts que els integren. Pensem que la nostra ciutat reuneix les condicions per fer-ho possible.
No hi ha una fórmula màgica per resoldre les dificultats que ens trobarem en el camí. Haurem de caminar preguntant i haurem de fer-ho sense por. Les millors experiències ens demostren que si ens organitzem a partir d’objectius i pràctiques concretes podem assolir fites que semblaven impossibles.
Malgrat la duresa de la crisi, s’ha obert una escletxa històrica que ni podem ni volem desaprofitar. Vivim temps excepcionals que exigeixen iniciatives valentes i creatives. Si som capaços d’imaginar una altra ciutat, tindrem el poder de transformar-la.
Et convidem el proper dia 26 de juny a pensar-ho plegats. Per nosaltres, pels que ens han precedit en aquest afany i pels que vindran. Ha arribat l’hora de demostrar que és possible construir una ciutat diferent. Ha arribat el moment de guanyar Barcelona.

dimecres, 11 de juny de 2014

Avui fa 3 anys que sóc alcalde de Sant Feliu.

Avui fa tres anys d'aquestes imatges:


Avui fa tres anys que vaig pronunciar el meu primer discurs com a alcalde de Sant Feliu. Sembla ahir, però ja ens trobem en la recta final del mandat: el 24 de maig de l'any que ve hi torna a haver eleccions municipals.

Quan tot just feia poc més de tres mesos, vaig fer una primera anàlisi del govern de la ciutat. En diversos moments, he anat fent explicació i balanç de l'acció de govern: crec que són destacables les del balanç de mig mandat, al 2013, especialment en el debat que van organitzar Fet a Sant Feliu i Ràdio Sant Feliu i en els vuit actes que vam fer als vuit barris de la nostra ciutat. En la recta final del mandat, voldria fer una anàlisi més global, ara que pràcticament ja estan preses totes les decisions d'aquests quatre anys, i amb la convicció d'haver estat molt fidels al nostre programa electoral.

He volgut fer d'alcalde amb una idea bàsica al cap: igualtat d'oportunitats per a totes les persones, qualitat de l'espai públic a tots els barris, atendre el dia a dia de tothom. O, per fer-ho més senzill encara, contribuir a fer possible que tot estigui a l'abast de tothom. Evidentment, amb alguns errors i amb algunes mancances, però sempre amb aquesta idea de fons al cap: ha estat el meu rumb, el meu nord.

Quan vaig ser proclamat candidat al 2009, només (em) vaig posar una condició per tornar-me a presentar: canviar la política de preus públics de l'Ajuntament i ajustar-la al nivell de renda de les families, per tal d'evitar que el preu fos una barrera a l'equitat en les famílies de rendes mitjanes i baixes. És el que hem explicat com la tarifació social. Si no me n'hagués sortit en aquest mandat, no m'hauria tornat a presentar a la reelecció. Estic content perquè ens n'hem sortit: hem implantat la tarifació social en els serveis educatius municipals (escoles bressol i escola de música) i en els serveis d'assistència domiciliària per a les persones grans o amb dependència. Sé que la tarifació social encara és poc coneguda i que té algun aspecte que cal millorar, però la decisió ja està presa, s'estendrà a més serveis progressivament i el camí ja està iniciat.

He tingut una altra perspectiva, en aquest cas física, d'aquesta convicció de què "tot estigui a l'abast de tothom". Si amb la tarifació social he volgut plantejar un camí de superació de les barreres econòmiques, amb els plans de millora urbana he volgut plantejar també un camí de superació de barreres físiques. Bàsicament, eliminar barreres arquitectòniques, però també barreres més subtils a la mobilitat: evitar llocs insegurs, foscos o hostils com ara els dos passos sota la via del tren, però també fer possible la mobilitat tranquil·la per a tothom: posar bancs més alts i adaptats a la gent gran en tots els carrers, especialment si fan pujada, garantir que els accessos a les escoles siguin amplis i ben acabats, amb espais d'estada per a les famílies, suprimir o rebaixar passos elevats quan s'ha constatat que generen molèsties als conductors, etc.

I, finalment, una tercera perspectiva: atendre prioritàriament les coses petites, el dia a dia de tothom. Des de fer els possibles per atendre els drets de ciutadania (treball amb Càritas i Creu Roja en polítiques socials, amb la PAH i Càritas en polítiques d'habitatge, amb les escoles per garantir la cobertura de beques de menjador, de material escolar, etc) fins fer que les coses "de seny", de sentit comú, es vagin convertint en realitat: obrir els patis de les escoles perquè s'hi pugui jugar els caps de setmana i les vacances, fer que el bus urbà circuli també els diumenges i festius, començar a crear horts socials i urbans, etc.

Crec honestament que tant ICV-EUiA-ISF com CiU hem donat el millor de nosaltres mateixos per treballar en aquesta línia. Sé que hem comès errors, però crec que d'un abast molt menor a les tres grans línies de fons que he apuntat: retards excessius en atendre algunes demandes, informació incompleta en alguns casos, descoordinació puntual entre serveis municipals en alguns moments, etc. Sé també que hi ha hagut decisions polèmiques. Fins i tot complint els respectius programes electorals, com és el cas de la campanya que la comissió ciutadana de l'IBI ha impulsat de manera continuada. Però tinc tota la tranquil·litat de consciència que cap (CAP!) decisió municipal s'ha pres arbitràriament i al marge dels programes electorals que vam presentar fa tres anys a la ciutadania. I, en tot cas, prefereixo rebre crítiques per complir el nostre programa electoral que no pas per incomplir-lo. Estic convençut, finalment, que podem haver comès errors, però en cap cas arbitrarietats o mal ús del poder que ens dóna el fet de representar durant 4 anys a la ciutadania.

Altres forces polítiques tindran altres visions d'aquests tres anys, evidentment. Totes les visions de la ciutat i del seu govern tenen per davant tot un any per concretar-se i per ser presentades i debatudes amb la ciutadania. Amb el coneixement i el vist-i-plau de totes les forces polítiques del consistori i amb la informació prèvia al Consell de comunicació, durant el mes de juny s'està fent una enquesta de ciutat a 800 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, encarregada per l'Ajuntament. L'enquesta té un primer bloc de gestió municipal, amb preguntes sobre valoració dels diferents serveis municipals, i un segon bloc de política municipal, sobre intenció de vot en diferents escenaris (des de la consulta del 9-N fins a les eleccions municipals). És, en definitiva, una enquesta molt similar a les fetes els anys 1998, 2002, 2006 i 2010. Amb la diferència que tots els resultats íntegres d'aquesta enquesta es posaran a disposició de tots els partits, de totes les entitats i de tota la ciutadania poc després de tornar de vacances: serà un bon punt de partida per a tothom per poder elaborar amb més informació i amb més precisió  les respectives propostes electorals.

Al maig de 2015, d'aquí a poc més d'onze mesos, jo tornaré a ser el cap de llista de la coalició que formarem Iniciativa i Esquerra Unida. Amb algú més? Encara és aviat per dir-ho: aquestes darreres setmanes hi ha enormes moviments a la política catalana i espanyola, que sens dubte tindran reflex a la nostra ciutat. En tot cas, ICV i EUiA mantindrem ferma, amb qui ens vulgui acompanyar i amb les modificacions que democràticament acordem, la línia de treball que he exposat en aquesta reflexió de fons: tot a l'abast de tothom, honestedat i transparència en la gestió, prioritat al manteniment dels espais i els equipaments públics, igualtat d'oportunitats i drets de ciutadania, etc.

Temps apassionants en la política, tant a escala mundial com europea, espanyola i catalana, que és un enorme privilegi poder viure des de la meva formació política i la meva responsabilitat municipal.

dimarts, 10 de juny de 2014

Resum del ple de maig de 2014.

Fotos de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
Aquestes tres imatges de les intervencions de Dani Agudo, Manuel Ferrón i Xavier López resumeixen els tres punts més importants del ple de maig:
El ple va aprovar altres temes importants, com ara la moció que encarrega l'elaboració d'un Pla de proteccíó del parc agrari, de la que també vaig parlar en aquest escrit, o l'aprovació de la tarifació social per a l'Escola Municipal de Música. Vam aprovar també les subvencions i convenis amb més de quaranta entitats de Sant Feliu.

Podeu llegir aquí el resum del ple que fem els regidors i regidores d'ICV-EUiA-ISF (5 pàgines). Quan s'aprovi, penjaré també l'acta oficial completa del ple.

diumenge, 8 de juny de 2014

Quin futur volem per a l'horta a Sant Feliu?

Al meu mur del facebook, hi ha hagut recentment una polèmica en relació a la ubicació, en una parcel·la privada, d'uns horts que incompleixen la normativa del Parc Agrari. Per entendre'ns: els administradors de la propietat (un pagès octogenari que ho ha deixat tot en les seves mans) han elaborat uns contractes de lloguer contraris a la normativa que protegeix el Parc Agrari. Es tracta d'un conflicte entre propietari i llogaters... en què es demana responsabilitat a l'Ajuntament i, més en concret, a mi mateix.

He intervingut a la polèmica explicant el cas: com deia, un lloguer de parcel·les que incompleix la normativa del Parc Agrari. No per part dels llogaters, que no tenen per què saber si el contracte que signen és o no correcte (i més quan el signen davant d'un professional), sinó per part dels administradors, que posen a lloguer unes parcel·les sabedors que hi ha una norma que han de complir, i que conscientment incompleixen. El que ha fet l'Ajuntament, és requerir que la compleixin: el pla especial de protecció del Parc Agrari no volem que sigui paper mullat, sinó norma d'obligat compliment per a tothom. Sé que en mandats anteriors (tant del PSC com d'ICV, en faig autocrítica), no hem parat prou atenció a la prioritat de protegir i conservar la nostra zona agrícola. Però la degradació de la nostra horta ha arribat a tals extrems, que és imprescindible començar a posar-hi ordre. Ja ho explicava en aquest article del meu blog: "Criteris i visió de futur per al riu i l'horta a Sant Feliu".

Fa unes setmanes, hi passejava un diumenge al matí. Tothom ho pot fer. I a tothom se li poden plantejar les mateixes preguntes que a mi: quin futur volem per a la nostra zona agrícola?

Adjunto sis fotografies del meu passeig: tres del futur que voldria, tres del futur que no voldria. I per construir el futur que voldria, no n'hi ha prou amb bones paraules: s'ha de fer complir la disciplina al Parc Agrari, s'ha de reduir el pes de les petites parcel·les no destinades a la producció agrària, i s'ha de recuperar l'explotació agrària sostenible des del punt de vista ecològic i econòmic. Aquestes són les fotografies:






Justament, en el darrer ple del mes de maig, vam aprovar per unanimitat una moció en què els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament volem la preservació per al futur de l'activitat agrària a Sant Feliu i, per extensió, a la comarca. Estic convençut que la fragmentació del nostre sòl agrícola i l'abandonament de la seva històrica funció de generar els aliments que necessitem afebleix el Parc Agrari. I amb un Parc Agrari que no sigui ni parc ni agrari, sinó la suma de milers de parcel·letes, no tindrem ni la força legal ni la força econòmica per evitar un nou Eurovegas, un nou atac a aquesta zona natural que avui encara tenim la sort de tenir.

És clar que al costat de la disciplina urbanística, cal que hi hagi alternatives per als ciutadans i les ciutadanes que aspiren a gaudir d'un hort per a ús personal o familiar. Altres ciutats ja fa temps que tenen horts socials i horts urbans: tenim un retard evident en aquest camp, que ara volem també corregir. No n'hi ha prou amb el rigor en protegir, impulsar i fer créixer el sòl agrícola, sinó que cal donar sortida als petits hortelans que ara hi ha a l'horta o que hi tindrien interès a la nostra ciutat. Aquest és el compromís en què ja estem treballant a la nostra ciutat, i que ha començat en el lateral banda riu del carrer del Pla, on s'han creat els primers horts socials de la nostra ciutat.

Sóc conscient que tota aquesta explicació del futur que volem per a l'horta i el riu, i els passos que cal fer per arribar-hi, no convencerà a qui de bona fe ha llogat una parcel·la i ignora tot el que això comporta. Però espero que, amb el cap fred, la major part de la ciutadania entengui que la protecció del nostre sòl agrícola i del nostre entorn natural passa per tenir explotacions agràries que permetin als pagesos viure dignament de la terra. Aquest és, hi insisteixo, l'objectiu de la meva coalició i el que, des de la meva responsabilitat actual a l'Ajuntament, miro de fer realitat.


dimecres, 4 de juny de 2014

Per què hem dit no a la moció de l'AVV Roses sobre la cap de comunicació i el decàleg de bones pràctiques de la comunicació local.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
Gairebé una hora va durar el debat, en el ple del mes de maig, de la moció que va presentar l'AVV Roses sobre la política municipal de comunicació, per mitjà del seu portaveu, el Sr. Daniel Agudo. S'hi feien dues peticions:
1) que el ple acordés el cessament de la cap de comunicació, Sra. Conxita Montoro.
2) que el ple acordés l'aplicació "ya y sin fisuras" del decàleg de bones pràctiques de la comunicació local.

La moció partia d'unes premisses que, d'entrada, ja són falses:
  1. l'Ajuntament incompleix el Decàleg de bones pràctiques de comunicació local (vegeu el text del Decàleg aquí) que es va aprovar per unanimitat el febrer de 2012, 
  2. la responsable de l'aplicació del Decàleg és la Sra. Montoro, a la qual ja van demanar la dimissió voluntària per l'incompliment esmentat al punt anterior,
  3. com que la Sra. Montoro no dimiteix, se l'ha de fer cessar, ja sigui per decisió de l'alcalde (que ja vaig manifestar-los que no prendria), ja sigui per acord de ple, i per això van presentar la moció
Per què són falses aquestes premisses? Vegem-ho amb detall:

1. No incomplim el Decàleg.
En primer lloc, com vaig dir en la rèplica que jo mateix vaig fer al ple, qui ens ha "d'examinar" de si el complim o no és, en tot cas, qui el va redactar: la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Bellaterra. Amb aquesta finalitat, el Consell de Comunicació (del qual forma part el Sr. Agudo i al qual es refereix amb una menció injustificada i injusta en el tercer paràgraf del text de l'AVV) va encarregar a la UAB un informe sobre el nivell de compliment del Decàleg. Aquest informe es va presentar al Consell de Comunicació que va tenir lloc el dia anterior al ple. Ho va fer una de les autores del Decàleg, la professora Marta Corcoy. Aquest és el powerpoint que va fer servir en la seva explicació:

En síntesi, el que va dir la professora Corcoy és que el Decàleg s'aplica amb un "aprovat justet". Va explicar que hi ha un marge important de millora i el va apuntar en la darrera diapositiva de la presentació:
  • incloure més elements d'història local
  • transformar l'editorial de l'alcalde en una explicació del tema principal que s'abordi en cada butlletí
  • agrupar i tractar millor la informació relativa al ple municipal
  • fonamentar més la informació i fer-hi aparèixer més altres punts de vista.
Per acord del Consell, es va crear un petit grup de treball que transformarà aquestes recomanacions en propostes concretes per aplicar al Butlletí, i que ha de presentar a la propera tardor.

Per tant, la denúncia de l'AVV Roses sobre ús partidista del Butlletí, incompliment sistemàtic del Decàleg, etc. no té fonament. Pot ser el seu punt de vista, evidentment respectable, però no és més que això: el seu estricte punt de vista. L'AVV el pot i l'ha d'expressar, només faltaria, però crec que no es pot autoerigir en l'examinador o expert que tot ho sap i que de tot dicta sentència. Bé, sí que s'hi pot autoerigir: una altra cosa és que la resta de Sant Feliu els tingui en la mateixa consideració.

2. La responsable de comunicació no és la Sra. Montoro.
La Sra. Montoro, en la seva qualitat de professional del periodisme, ha d'aplicar les directrius de la política comunicativa de l'equip de govern. Com sempre explico, el Butlletí no és una revista d'actualitat de la ciutat (com ho són, per exemple, el Fet a Sant Feliu o el Diari de Sant Feliu), sinó un butlletí, com diu el seu nom, d'informació de la gestió municipal. I qui ha de donar compte de la gestió municipal és l'equip de govern que és, de fet, qui valida la proposta periodística de continguts del Butlletí.

Tota aquesta explicació és per concloure que el responsable, en definitiva, és l'alcalde. Però com que ja em van demanar la dimissió amb poc èxit al juliol de l'any passat, han cregut que ara calia demanar la dimissió (jo penso que amb una actitud inacceptable i propera a l'assetjament públic)... al missatger. Lleig, molt lleig. Des del principi, me l'haurien hagut de demanar a mi: amb el sòlid argument que signo l'editorial del Butlletí.

3. Resultat: ni un sol vot del ple a favor del cessament.
Convertint una simple opinió en arguments sense fonament, demanant una cosa que no toca i, el que jo crec que és més preocupant, volent fer d'oposició perquè l'AVV Roses implícitament s'ha autoerigit també en l'oposició a l'equip de govern, l'AVV Roses no va tenir cap suport: PP i PSC es van abstenir, amb diversos arguments, del primer dels dos punts de la moció (el cessament)

Sí que van votar a favor del segon: el compliment del decàleg. Nosaltres el vam votar en contra, perquè la millora del Butlletí no s'ha de fer amb el procediment i calendari que dicti cap AVV, sinó amb el que dicti el Consell de Comunicació, en què hi són totes les forces polítiques i una àmplia representació veïnal i d'entitats de la ciutat, a més d'experts locals en comunicació.

A manera d'epíleg:
Com tantes altres vegades, els vaig reiterar la meva convicció que les persones que tenen capacitat d'anàlisi i de proposta sobre la política comunicativa municipal, sobre la fiscalitat municipal, sobre l'estructura professional i organitzativa de l'Ajuntament, sobre el manteniment i els serveis municipals i un llarg etcètera han d'oferir aquesta capacitat a la resta de la ciutadania, pel bé de la nostra ciutat. I l'instrument és simple i a l'abast de tothom: l'elaboració d'un programa i d'una candidatura a les eleccions municipals que hi haurà justament d'aquí a un any: el 24 de maig de 2015.

Per a mi, serà tot un honor, com amb qualsevol altra candidatura, debatre sobre propostes i no sobre opinions, debatre per a la millora de la ciutat i no per rebatre la desqualificació continuada i poc fonamentada del seu ajuntament.