divendres, 30 de maig de 2014

Amb les europees comença el vertígen: en 30 mesos (o en 18?), 4 eleccions i (potser) una consulta.



A pocs dies de les europees del 25 de maig, m'agradaria fer en veu alta algunes consideracions sobre els apassionants mesos que s'acosten. Des del 25 de maig de 2014 fins al (com a tard!) 25 de novembre de 2016 hi ha exactament 30 mesos de vertígen a la política catalana: ni més ni menys que quatre eleccions i una consulta. Això és el que tenim per davant:

1) Eleccions europees: 25 de maig de 2014. Els resultats a Sant Feliu són els que hi ha en el quadre adjunt. He adjuntat com arxiu excel un document elaborat per mi mateix, que poso a disposició de tothom. Només cal entrar-hi o, si voleu, descarregar-lo: pestanya a la fila superior.
2) Consulta, prevista, com tothom sap, per al proper 9 de novembre de 2014.
3) Eleccions municipals: 24 de maig de 2015. Aquesta data és coneguda i fixa, mentre que la consulta i la data de les eleccions al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya s'estan debatent als despatxos del PP i de CiU, principalment.
4) Eleccions al Congrés dels Diputats. Les darreres generals van ser al 20/11/2011, tocarien per tant al novembre de 2015.
5) Eleccions al Parlament de Catalunya. Les darreres catalanes van ser al 25/11/2012, tocarien per tant al novembre de 2016.

Però després dels resultats de diumenge, jo crec que les coses podrien no anar en aquesta seqüència i amb aquest calendari. La meva percepció, estrictament personal, és que les coses poden anar per un camí ben diferent, en funció bàsicament dels interessos del president Rajoy que, en la meva modesta opinió, poden ser en alguns punts coincidents amb els d'Artur Mas o Oriol Junqueras. Intueixo que el vertígen es concentrarà encara més: no en 30 mesos, sinó em penso que en 18. És pura intuïció, ningú no té cap bola de cristall, però la considero fonamentada i la voldria compartir. Començo per una perspectiva general i acabo amb una perspectiva santfeliuenca.

A mi, els resultats de diumenge passat em produeixen una satisfacció particular (el creixement important de la meva coalició) i una preocupació general (la debacle del PSC no em fa cap satisfacció, la mobilització del vot independentista no ha assolit suficientment els seus objectius, la meitat de la gent es va quedar a casa, el PP ha tornat a guanyar, etc). La victòria (encara que ajustada) del PP, el fet que CiU hagi perdut la seva condició de "pal de paller" i l'estratègia que està seguint ERC em fa pensar que, per més que l'ANC apreti, el 9 de novembre és difícil que hi hagi un acord institucional per tirar endavant la consulta. Em voldria equivocar i voldria que es fés, perquè només votant es pot superar l'embolic actual en què tothom interpreta segons els seus interessos "la voluntat del poble". Però ho veig difícil. I veig difícil també que, amb ni tan sols dos anys de mandat i després d'haver perdut les europees, el president Mas convoqui eleccions anticipades el 9 de novembre per regalar a Oriol Junqueres un govern... que dubto també que desitgi.

D'altra banda, la davallada del PP i el risc evident de perdre comunitats com Madrid o València el proper 25 de maig (a moltes comunitats coincideixen les municipals amb les autonòmiques), pot aconsellar al president Rajoy que, intentant vendre el fum de la recuperació econòmica (?), avanci les generals per abans de les autonòmiques, confiant així en mantenir alguns dels estratègics feus regionals del PP. La meva hipòtesi, insisteixo, absolutament personal i potser més que equivocada, és que tindrem eleccions generals abans de les municipals. Em voldria equivocar, com deia, però crec que és el calendari que més li interessa al PP. I, sincerament, també crec que és el calendari que més els interessa a CiU i ERC.

M'explico. A un govern de CiU "amortitzat" per haver-ho jugat tot a una consulta que, com he dit, no les tinc totes que es faci, li interessa molt més establir alguna negociació amb un govern del PP que comenci i que segurament (espero, desitjo, prego, vull, necessitem!!!) perdrà la majoria absoluta a Madrid. A CiU li interessa tenir capacitat de negociació perquè el PP, eventualment, el pugui necessitar, cosa que amb l'actual majoria absoluta del PP no passa. I crec, a més, que la lògica del pinyol de CiU (i segurament també d'ERC), pot ser la següent: després d'unes generals abans de les municipals, fer tots el possible per atribuir a les eleccions municipals del 25 de maig un clar contingut independentista, seguint les consignes de l'ANC i, finalment, eleccions catalanes avançades a la tardor de 2015. Intueixo que aquest calendari els és més convenient per intentar assolir una majoria independentista que podria ser (vistos els resultats de diumenge) prematura aquest 9 de novembre. Unes eleccions catalanes al 2015 estan suficientment lluny del 2012, no allarguen una situació sovint agònica fins al 2016 i poden tenir l'èpica que tant els convé ("no ens van deixar" fer la consulta, majoria d'ajuntaments amb governs independentistes, 11 S 2015, etc). Aquest és doncs, en definitiva, l'escenari polític que considero més probable no ja per als propers 30 mesos, sinó per al proper any i mig: agafem-nos fort, doncs, que la velocitat i els girs dels esdeveniments poden ser impressionants.

I aquí acabo amb la meva percepció de com seran les properes municipals: en la clau d'èpica independentista que els interessa a CiU i ERC. I, pel principi d'acció i reacció, a Ciutadans i PP. A Sant Feliu, CiU i ERC han mobilitzat molt el seu electorat: el resultat d'ERC és impressionant. I junts, tenen un 30,76% del vot de diumenge passat. Considero evident que aniran a totes amb aquest discurs i, més que parlar de serveis municipals, d'escoles bressol, de polítiques socials, d'hisenda municipal, del paper de l'ajuntament en educació, dels serveis per a la infància o per a la gent gran, jugaran a la carta èpica de fer possible la proclamació de la independència des del balcó de la plaça de la Vila. Més que del dia a dia de Sant Feliu, faran una campanya en clau de fer història per Catalunya. I això a Sant Feliu i a tot arreu.

Crec que és important preveure-ho i tenir-ho en compte, perquè no ens agafi per sorpresa en aquest any i mig de vertígen que s'acosta. I ho explico als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, hagin votat el que hagin votat a aquestes europees, perquè sàpiguen (com estic convençuts que faran) distingir entre les eleccions al Parlament que crec que hi haurà al 2015 i les eleccions municipals (que són de la gestió del dia a dia de la nostra ciutat, per poc "èpic" que pugui semblar...) que tindran lloc d'aquí a poc menys d'un any. I ho explico també a tants homes i dones que col·laboren amb Iniciativa i amb Esquerra Unida, perquè insisteixin en la importància del factor local en la preparació de les municipals: la importància de les coses que estem fent i la importància d'explicar molt bé les coses que estem fent, sempre en clau d'igualtat d'oportunitats de totes les persones i d'igualtat de qualitat de l'espai i els serveis públics en tots els barris. Un discurs i una pràctica de govern en clau de drets socials i d'igualtat d'oportunitats, que resumeixo sovint en la idea "que tot estigui a l'abast de tothom". Un discurs i una pràctica que estic segur que mereixerà la confiança de molts ciutadans i moltes ciutadanes que diumenge passat no van votar o van votar altres opcions, o que, simplement i com sempre hem sabut fer, sabran diferenciar el vot per al seu ajuntament del vot per al Congrés o el Parlament.

dimecres, 28 de maig de 2014

A quinze dies vista: EXPOSICIÓ, Festes i Fira (1/3).

Foto del Facebook de l'Ajuntament
Un cop passat el nostre tradicional segon cap de setmana de maig, m'agradaria plantejar algunes reflexions i algunes conclusions sobre els tres esdeveniments que hi van tenir lloc: la 56a Exposició Nacional de Roses, la 35a Fira Comercial i Industrial i les activitats culturals i ciutadanes que englobem amb el nom de les festes de primavera. Per la seva extensió, ho plantejaré en tres escrits diferents: exposició, festes i fira.

1) L'Exposició.

Tot va començar unes setmanes abans, amb la preparació i el treball del Departament de Cultura i de l'entitat Els Amics de les Roses. La preparació dels estands i de les sales del Palau va ser perfecta. Novament, ens van sorprendre tant la mateixa exposició com els espais que les diferents floristeries de Sant Feliu van fer entorn de les roses i diferents paisatges del món. La mateixa entitat ha fet un magnífic recull de la 56a Exposició nacional de roses, del qual demano que en feu tanta difusió com pugueu:


El tret oficial de sortida va ser, com sempre, el Pregó. Amb motiu dels 35 anys d'ajuntaments democràtics i dels 35 anys de la Fira, vam voler que el pregoner fos l'alcalde que la va crear i que va liderar la nostra ciutat entre 1979 i 2000, Francesc Baltasar. Va fer un pregó alhora explicatiu i emotiu, que us podeu descarregar aquí. L'ovació llarga i intensa del públic que omplia l'Auditori va ser molt més que un aplaudiment al pregó, va ser un primer reconeixement ciutadà al seu primer i estimat alcalde democràtic després de la dictadura feixista.

Enguany, a més, vam tenir un reconeixement internacional afegit. Molts congressistes de la Barcelona Rose Convention, que va tenir lloc a BCN uns dies després, van visitar els nostres tres importants punts roserístics: l'Exposició al Palau Falguera, el parc Torreblanca i el Roserar Dot-Camprubí. La seva valoració va ser molt positiva, tant per la qualitat dels espais com per la implicació i la participació de la ciutadania en el conjunt d'esdeveniments roserístics i culturals d'aquells tres dies.

Una darrera menció al Roserar. Enguany, dues novetats i una mancança. Una novetat important i permanent: completar col•leccions de roses i millorar-ne la informació. Una altra de puntual: el trenet que unia l'Exposició i el Roserar, que va tenir molt bona acceptació i afluència. I la mancança: la meva intenció era que les millores que estem treballant al Roserar (entrades, completar una zona de jocs infantils tocant a la carretera de la Sànson i l'escola bressol Fàbregas i els mòduls de cafeteria i aula a la part superior, principalment) es posessin en funcionament aquests dies, i no hi hem arribat a temps. Estan, però, en marxa i seran una realitat dins d'aquest mateix any.

A quinze dies vista: Exposició, FESTES i Fira (2/3).

Foto del Facebook de l'Ajuntament
2) les Festes.
Com sempre, les activitats ciutadanes i culturals van tenir un èxit important de participació. Que tinguem la sort de tenir tantes colles i associacions, van permetre que hi hagués una grandíssima oferta, a molts llocs i per a totes les edats.

Les activitats musicals a les nits de divendres i dissabte van ser moltes i molt bones, amb el protagonisme destacat dels diversos grups de l’Escola Municipal de Música i dels deu anys del Buti, que va tornar a mobilitzar centenars de joves. El 35è festival flamenc Ciudad de las Rosas va ser impressionant. Totes les colles es van bolcar aquell cap de setmana: l'espectacle de la colla del Drac va estar al nivell del magnífic vídeo que el promocionava; els Castellers vam tenir una gran actuació, que va sorprendre la companya dels Verds alemanys, Ska Keller, que ens va acompanyar justament diumenge al matí; els espalis i els clubs van fer un FiraJove i un FiraEsport molt i molt bons. L'espai i l'activitat del Tast, magnífics. I així amb tot.

Sempre ho dic i ho torno a dir: molta gent de fora de Sant Feliu ens enveja la quantitat d'entitats que hi ha a Sant Feliu i la seva capacitat de treball i de convocatòria. I cada cop que m'ho diuen sento un orgull de ciutat que, a mès, sé que és mo,t generalitzat. Sabem el que tenim i majoritàriament ho sabem valorar!

Dues consideracions finals: una sobre mobilitat i una altra sobre alcohol i menors. La primera (i que cal difondre i fer-ne ús) és la posada en funcionament del bus urbà en diumenges i festius a partir de la Fira. Serà la mateixa línia SF3 dels dissabtes, amb un horari inicialment més curt. Atenem així una petició important de la gent gran de la nostra ciutat, que sentia limitada la seva mobilitat en aquests dies.

La segona fa referència a una situació que cal situar en la seva justa mesura. Vagi per endavant la meva convicció que, si bé l'any passat la situació ens va sobrepassar, aquest any les coses s'han fet bé. És cert que policia i/o Creu Roja van intervenir en quatre casos d'embriaguesa important en menors d'edat i un en majors d’edat, però hem de ser conscients que hi havia centenars i centenars de joves al carrer i que és gairebé impossible controlar tots els indrets en tots els moments. Hi havia policia suficient, es van detectar i sancionar els establiments que venien a menors o no van tancar a la seva hora, es van buidar litres i litres d'alcohol en mans de menors, es van fer activitats de prevenció als instituts, etc. Crec sincerament que es va poder gaudir de la festa lliurement i sense més problemes que els normals en qualsevol ciutat com la nostra. Una de les conclusions que hem tret és que, donat que la major part de casos que es van atendre eren de nois i noies de fora de Sant Feliu, caldrà fer controls de beguda en menors a la sortida de l'estació del tren o l'arribada del Trambaix.

A quinze dies vista: Exposició, Festes i FIRA (3/3).

Foto del facebook de l'Ajuntament
3) la Fira.

Aquesta era l'aposta més important d'enguany. Una aposta clarament de futur amb la incorporació de la carretera al recinte firal. Una aposta volguda: Sant Feliu té la sort de tenir un centre de ciutat amb un important eix cultural que va del Palau Falguera a la Biblioteca Montserrat Roig, i té la possibilitat de tenir un important eix comercial al centre de la ciutat, entorn la carretera. Aquesta combinació de cultura i comerç al centre de Sant Feliu s'ha de potenciar i ha de ser una de les nostres marques de ciutat.

I això s’ha de visualitzar amb molta claredat en el moment que la nostra ciutat té més protagonisme mediàtic i més visitants: justament cada segon cap de setmana de maig. Ho he dit sovint i ho repetiré tan com calgui: la Fira no ha d'estar "on menys nosa faci", sinó on millor servei faci a aquesta idea de ciutat capaç d'atraure ciutadans i ciutadanes de la comarca i de l'àrea metropolitana per la seva vida cultural i el seu comerç. I, en aquesta visió de futur, la carretera hi té un paper molt important.

Aquesta aposta ha estat molt important enguany. Per primer cop en els 35 anys de la Fira, hi ha hagut estands comercials al que volem que sigui el nostre primer eix comercial: Laureà Miró. En volem més, és cert, però ja hem obert la porta i ja hem començat el camí. Les activitats musicals, de màgia, l’ampliació d’horaris nocturns, etc. continuaran en properes edicions i consolidaran aquest paper destacat que enguany hem volgut començar.

La preparació de Laurèa Miró va ser ràpida: el dimarts al matí es van començar a posar els estands i a l’endemà de la Fira es van recollir. Només sis dies, però això encara s’haurà d’escurçar. Tothom va poder constatar que el dilluns següent a la Fira hi va haver molts problemes de trànsit a Sant Feliu. I és que no poden coincidir la carretera tallada per Fira i el carrer Sant Josep tallat per mercat. De cara a properes edicions, serà una condició sine qua non per als organitzadors de la Fira que els estands de la carretera estiguin recollits el dilluns següent a les cinc del matí, hora a la qual s’ha de restablir la circulació habitual dels transports. Tot i que al primer moment va haver-hi algunes queixes per alguns aspectes quotidians de funcionament (accessos a aparcaments privats i llocs on deixar les escombraries, bàsicament), un cop es van aclarir alguns dubtes i van anar passant els dos primers dies, aquestes queixes es van esvair. Voldria agrair la comprensió i la paciència dels usuaris dels autobusos que han patit molèsties pel canvi de recorregut i de parades habituals.

Però l’aposta pel comerç no es va limitar a la carretera. Va ser el clar protagonista de l’eix Plaça de la Vila i Pi i Margall, amb la consolidació de la desfilada de Fem Moda i la incorporació de l’espai Canvi de Look Sant Feliu, ambdós esdeveniments amb la participació exclusiva d’establiments comercials de Sant Feliu. Això ha permès un increment important de comerços locals implicats en la Fira, més d’un 50% en relació a l’any passat. Això apunta a un retrobament cada cop més important entre els comerços de Sant Feliu i la seva Fira, que tenim la intenció clara de consolidar i incrementar en futures edicions. Era una reacció necessària davant la constatació que feia anys que es reduïa progressivament la presència del comerç local a la fira i era imprescindible donar un tomb a aquesta situació. Hi ajuda moltíssim la creativitat i l'empenta dels nostres comerciants que van muntar la desfilada de Fem Moda, que es pot veure amb tota claredat en aquest vídeo:


En tot cas, en el si del Consorci de Comerç, punt de trobada dels comerciants de la nostra ciutat i de l’Ajuntament, s’hauran d’analitzar conjuntament aquests tres dies i elaborar també de forma conjunta les propostes de millora que caldrà tenir en compte l’any que ve. Així és, d’altra banda, com es van prendre les decisions que hem tirat endavant aquest any.

Finalment, no em puc estar d’acabar aquests tres escrits amb el meu més sincer i intens agraïment als centenars de persones que han fet possible i han protagonitzat aquests tres dies: des de les persones que han muntat l’Exposició fins a les que han pujat dalt d’un escenari, des de les persones que han atès els seus clients i visitants al seu estand fins a les que han assistit a les desenes i desenes d’activitats que hi va haver, des de les persones que han netejat els espais fins als ciutadans que han hagut de modificar els seus hàbits per fer possible la bona preparació i el bon funcionament d’aquests dies. A tothom, per tot, gràcies, mil gràcies.


dilluns, 26 de maig de 2014

"Del PCI a SYRIZA, de Berlinguer a Tsipras". Nueva Tribuna. 20/05/14.

En la década de los 70 del siglo XX, la referencia más clara del pensamiento político a la izquierda del reformismo socialdemócrata estaba en el PCI. El partido heredero del pensamiento de Gramsciera sin duda un ejemplo de intento de renovación en Europa Occidental de planteamientos que significaran una alternativa tanto al capitalismo existente como el modelo del comunismo burocrático de la Europa del Este.
Sin duda la existencia de una tradición marxista propia derivada del pensamiento gramsciano permitió que durante esta década y especialmente bajo la dirección de Enrico Berlinguer se produjera un proceso de fuerte renovación política que permitió que fuera el punto de referencia para toda la gente que buscaba una alternativa al capitalismo hegemónico en Europa Occidental.
En la tradición de Togliatti, Berlinguer consideraba que el partido debía hacer un papel pedagógico y de mediación en cuanto al aspecto político y social para lograr la concienciación de los sectores sociales más amplios.
El PCI y Berlinguer adoptan una serie de planteamientos sumamente renovadores en el campo de los partidos comunistas. Esto representó un ejemplo de previsión política, tratando de vislumbrar de forma anticipada fenómenos y problemas para plantear propuestas políticas para hacerles frente.
En primer lugar, el PCI de Berlinguer, reivindica una vía propia del comunismo italiano rechazando la idea de la guía y tutela de Moscú, posición que se incrementa a raíz de episodios como la intervención soviética para aplastar la "Primavera de Praga". Esta posición se complementa de forma coherente con el rechazo a los bloques militares tanto de la OTAN como del Pacto de Varsovia. A la vez hacen una fuerte apuesta por la construcción de un europeísmo económico y político, que comportó por ejemplo la presencia de una personalidad del PCI como Altiero Spinelli en el cargo de Comisario Europeo de Industria, Investigación y Tecnología.
En segundo lugar defiende una vía de cambio hacia el socialismo dentro de una sociedad democrática y plural, lo que conlleva la necesidad de un cambio en base a la consecución de una mayoría social, que debe construirse a partir de la conquista de la hegemonía cultural, social y política por parte del partido. Estos planteamientos se deriven del análisis de la realidad italiana, europea y mundial. A raíz de la experiencia del golpe de estado en Chile de Allende, surge el planteamiento del "compromiso histórico" y de la voluntad de un cambio de modelo económico y social por la vía de una amplia mayoría democrática. Esto conlleva a la vez abrir la puerta en el interno del partido a sectores de cristianos progresistas, lo cual era estratégico en un país ampliamente católico.
Un tercer aspecto que Berlinguer y el PCI plantean como un objetivo político prioritario es la denominada "Cuestión moral". En este sentido denunció que "los partidos italianos habían ocupado, desde el gobierno, las instituciones del estado que son del conjunto de la sociedad". Berlinguer alerta de "la ocupación de las instituciones de la seguridad social, empresas públicas, instituciones culturales, universidades, la RAI, periódicos importantes" y plantea la necesidad de actuar "de manera que la justa ira de los ciudadanos hacia estas degeneraciones no se convierta en una aversión al movimiento democrático de los partidos”. En cierto modo podemos ver cómo se avanzaron a un tema bastante actual como es el de la "corrupción" y / o "las puertas giratorias". El planteamiento de la necesidad de la moralidad en la política no fue escuchado por la clase política dominante, con la deriva que conllevó, primero con la denominada "Tangentopolió" y luego con la era Berlusconi. La posición del PCI y de Berlinguer era un intento voluntarioso de defensa y salvaguarda de las instituciones republicanas y de la propia sociedad como colectividad, es decir, una defensa de la propia idea de democracia.
Por último podemos citar que en el campo económico es un precursor de la necesidad de un cambio hacia un modelo económico de desarrollo más austero, no en lo que en la actualidad entendemos como "austeridad merkeliana" sino en la necesidad de considerar que hay una escasez de recursos y que habría que establecer un consumo mesurado. Planteaba un tema hoy propio del pensamiento ecologista ante la entonces denominada "sociedad de consumo", previniendo de la dilapidación de recursos y de la necesidad de potenciar los bienes públicos por encima del derroche individualista.
El PCI y Berlinguer fueron considerados los enemigos prioritarios por parte de los sectores conservadores italianos e internacionales. Incluso hubo intentos de "golpe de estado", intromisiones de los servicios de inteligencia estadounidenses, preocupación por parte de la OTAN etc. que se concretaron en los denominados "años de plomo" del terrorismo en Italia durante la década de los 70.
La muerte de Berlinguer 1984 y especialmente el colapso de la Unión Soviética provocó, como en el conjunto de los partidos de izquierda, una sensación de debilidad y de búsqueda de una nueva posición. Europa y el mundo occidental se situaron bajo la hegemonía de las fuerzas conservadoras, la resignación de la socialdemocracia y el camino hacia lo residual de los partidos comunistas, ello afectó también el PCI que intentó una camino desorientado sin final, con rupturas y escisiones, cambiando de nombre de forma sucesiva en su camino hacia el centro-izquierda, su adhesión a la Internacional socialista, y que acabó en la irrelevancia intelectual para la izquierda del actual PD, dirigido últimamente por dirigentes provenientes de la democracia cristiana.
El papel jugado por el PCI de Berlinguer como referencia de la izquierda más avanzada, se puede comparar al que hoy juega la Syriza de Alexis Tsipras. Él también representa un hecho innovador de una nueva izquierda, surgida de la unión plural de fuerzas, que hace frente, en el país más afectado por la crisis, a las políticas económicas y sociales de la derecha económica y política europea.
La crítica al "austericidio de la Troika", a la corrupción, a la defensa crítica de Europa, de otra Europa que esté al servicio prioritario de su ciudadanía, su defensa del pacifismo, la ecología, de otra política migratoria más social y menos policial. Todo ello conlleva un modelo alternativo a la actual hegemonía de la derecha y la resignación social-liberal, que lo hace el enemigo prioritario de los sectores conservadores. Y a la vez el referente en que reflejan todos los sectores políticos que desean un cambio. Porque, al igual que el PCI en su momento, tiene un planteamiento político innovador y una práctica política coherente con sus planteamientos. Y como en el caso del PCI, la posibilidad de una victoria de Syriza y Tsipras sobre el bipartidismo corrupto de ND y Pasok en Grecia, moviliza a los responsables conservadores europeos con la propia Merkel al frente en apoyo de los partidos corruptos, todo con el fin de evitar el triunfo de una alternativa en Grecia que pudiera significar un ejemplo que produjera el contagio en otros países.
Como hecho anecdótico cabe mencionar que en Italia se ha conformado una lista ciudadana de izquierdas "La Otra Europa con Tsipras" encabezada por Bárbara Spinelli, hija del Comisario europeo del PCI Altiero Spinelli.
Hoy, como en los años 70 del siglo pasado, parece que la renovación europea viene del sur.

25/05/2014: els resultats de les europees a Sant Feliu col·legi per col·legi.


divendres, 23 de maig de 2014

"Si visqués a Catalunya, votaria Ernest Urtasun". Ska Keller, candidata dels Verds europeus a la presidència de la Comissió Europea.

El proper 25 de maig és una data clau pel futur d’Europa amb les eleccions europees més importants de la nostra història. En primer lloc, perquè els darrers 5 anys les institucions europees, amb una majoria de populars, socialdemòcrates i liberals, han gestionat la crisi de forma nefasta, amb unes polítiques injustes que han trencat el somni europeu, pensant més en el poder econòmic i financer que no pas en la ciutadania. Per això hem de llençar un missatge claríssim: volem fer fora a la troika i aturar l’austeritat.

En segon lloc, aquestes eleccions són especialment importants perquè s’escollirà un Parlament Europeu amb més poder que mai. La majoria parlamentaria serà la que escollirà el president o presidenta de la nova Comissió Europea. Desprès de rebre el suport de la ciutadania Europea en un procés de primàries obertes, jo em presento a aquestes eleccions, com a candidata per presidir la Comissió. Així ho he explicat aquests dies de campanya per tota Europa i a Catalunya el primer cap de setmana de campanya, al costat de la gent d’ICV-EUiA i del seu candidat Ernest Urtasun.

No és, ni molt menys, la primera vegada que estic fent costat a l’Ernest. Desprès d’anys de treballar conjuntament a nivell europeu, a l’any 2005, l’Ernest i jo vam compartir la co-coordinació de la FYEG, les joventuts del Partit Verd Europeu. Gràcies a tots aquests anys compartint projecte polític amb l’Ernest he pogut conèixer millor la realitat de Catalunya, la crisi social que es pateix, els problemes ambientals, la seva cultura i el gran repte democràtic que suposa l’exercici del dret a decidir. Ho vaig dir a la meva visita a Barcelona i al debat televisat amb la resta de candidats, si sóc escollida presidenta de la Comissió donaré ple suport a l’exercici del dret a decidir a Catalunya i el meu recolzament perquè es faci la consulta del 9 de Novembre. Un compromís clar que no ha adquirit ningú més.

Em presento a presidir la Comissió Europea perquè vull una Europa més democràtica, més social i que defensi el medi ambient. Som europeistes i creiem que la millor manera de ser-ho avui és ser euroinsubordinats, canviant tot el funcionament de la UE. També amb unes polítiques radicalment diferents: defensar i promoure drets i llibertats i invertir enlloc de retallar. Volem crear ocupació de qualitat, canviant el model cap a una economia verda. Per fer-ho necessitem recuperar el control de l’economia, regulant els mercats financers i promovent una prosperitat compartida i sostenible. Crec que és urgent posar fi a un model especulatiu i explotador dels recursos naturals, que a Catalunya s’ha patit tant amb la bombolla immobiliària com amb projectes faraònics de gran impacte ambiental.

El proper 25 de maig demano el vot per a una Europa més democràtica, social i ecològica. A Catalunya només hi ha una candidatura que comparteixi el meu compromís, que és la d’ICV-EUiA. Per això no en tinc cap dubte, si visqués a Catalunya votaria a Ernest Urtasun.

Ska Keller.

www.catalanyaplural.cat, 23 de maig de 2014.

dilluns, 19 de maig de 2014

22/05/14, 19:00. Acte electoral a la Plaça de la Vila. Vota Iniciativa - Esquerra Unida!

EUROPA ÉS IMPORTANT, VOTAR ÉS IMPRESCINDIBLE!
Si volem una altra majoria de govern a Europa, que combati la desigualtat, l'atur i la pobresa i que no en sigui justament la causa, cal votar a qui planta cara a "la Troika". Què és la "la Troika"? una mena de govern en l'ombra, un triomvirat al servei del que anomenen "llibertat de mercat" i en nom de la qual sacrifiquen els drets socials i les polítiques públiques que els apliquen. La Troika està formada per la CE (Comissió Europea), el BCE (Banc Central Europeu) i el FMI (Fons Monetari Internacional). Prenen decisions sobre l'economia que ofeguen països com els nostres; actuen amb l'únic i escàs control democràtic de la majoria de què disposen en els parlaments en què la dreta és majoritària o el partit socialista no ha estat conseqüent amb la seva trajectòria i el seu electorat. Si això ja t'està bé, vota'ls... o queda't a casa. Aquest no és el meu cas, i espero que tampoc el de la majoria de seguidors/es del meu blog.

Jo, com a alcalde que intenta aplicar criteris i programes que afavoreixin un Sant Feliu més equitatiu, votaré als que sé que lluiten per una Europa de justícia social: els homes i les dones d'Iniciativa i d'Esquerra Unida aquí, als homes i dones de Izquierda Unida a la resta d'Espanya, als homes i dones del Front de Gauche francès, de Sinistra, Ecologia i Libertà a Itàlia, de Syriza a Grècia, de Der Grüne i Die Linke a Alemanya, i un llarg etcètera de milions de persones a tota Europa que creuen en el desenvolupament sostenible, la democràcia econòmica i la justícia social.

divendres, 16 de maig de 2014

No puc passar per alt les acusacions del PSC que el govern de la ciutat pren decisions il·legals.

Després del meu darrer article sobre l'IBI, i conscient que el tema ja cansa a molta gent, havia pensat no tornar a escriure sobre el tema. Però les acusacions reiterades del PSC (darrer butlletí municipal, web del partit, blog de Lourdes Borrell i recentment el seu full imprès del que he copiat la imatge) afirmant que l'ajuntament pren decisions il·legals sobre l'IBI i que s'apuja un 9%, m'obliga a rebatre les seves afirmacions i a deixar les coses clares. De passada, també les afirmacions de la comissió ciutadana, que van en el mateix sentit.

Sé que m'ha sortit un article llarg, però espero que clar. Tan clar que aportaré els meus propis rebuts de l'IBI per rebatre rotundament la manipulació del PSC.

L'argument bàsic del PSC és que el tipus d'IBI que s'aplica (és a dir, el 0,546% del valor cadastral de l'immoble) és il·legal perquè es va publicar fora de termini. Al·leguen que hem incomplert els terminis establerts a la Llei del Cadastre, quan diu: “En aquellos municipios en los que resulte de aplicación lo previsto en el artículo 32.2 del Texto Refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5 de marzo, el plazo para aprobar y publicar el tipo de gravamen del Impuesto sobre Bienes Inmuebles se amplía hasta el 1 de marzo del ejercicio en que se aplique el correspondiente coeficiente”. El ple en què es va aprovar va tenir lloc el 27 de febrer, dins de termini, i la meva signatura en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) és del 28 de febrer, dins de termini. Com que el dia 1 de març era dissabte i no hi ha BOP, es va publicar el dilluns 3 de març. Aquesta és la il·legalitat que al·leguen. Diuen, per tant, que el tipus vigent és l'anterior aprovat pel ple, és a dir, el 0,501%. Si arriben als tribunals per la mera circumstància que el dia 1 de març era dissabte, hi aportarem la documentació que fonamenta el que acabo d'exposar. És important dir que, amb anterioritat al ple, no vam tenir cap informe previ que exposés cap risc de cometre il·legalitat pel moment de prendre l'acord. Ni el secretari municipal ni la interventora municipal, màxims responsables del control jurídic i econòmic de l'Ajuntament, van fer cap informe alertant de possible incompliment de legalitat ni pel que fa a la data ni pel que fa al contingut de l'acord del ple de febrer sobre l'IBI. És cert que era l'aprovació inicial i no la definitiva, que es va aprovar en ple extraordinari l'11 d'abril, però els informes dels màxims responsables dels serveis municipals no van fer cap objecció o reparament en aquest punt. Per tant, no vam incomplir cap legalitat.

Una de les preguntes que algunes persones m'han fet és si, per evitar anar tant al límit de l'1 de març, no podíem haver aprovat abans el tipus d'IBI. Aquesta és una qüestió interessant i pertinent. I en la pròpia documentació del ple, i en la mateixa explicació que va donar el regidor d'Hisenda, Manel Carrión (CiU), hi ha una resposta clara. El tipus definitiu d'IBI s'havia d'aprovar tenint en compte els resultats de la liquidació del pressupost de 2013 i el posterior informe de la interventora municipal verificant el compliment de la legislació vigent en relació al control del dèficit i a l'estabilitat pressupostària. Aquesta és una legislació de rang superior a la Llei del Cadastre i d'obligat compliment per a totes les administracions públiques. I el tancament del pressupost de 2013 no es va completar fins al 14 de febrer de 2014. Era materialment i legalment impossible, per tant, aprovar inicialment el tipus d'IBI abans d'aquella data: ho havíem de fer entre el 14 i el 28 de febrer, i això és exactament el que vam fer: aprovar-lo inicialment el 27 de febrer. Insisteixo, sense objecció o reparament previs i prescriptius ni del secretari ni de la interventora, que són, com molt bé sap el PSC, qui tenen la màxima responsabilitat de control de legalitat en el nostre i en tots els ajuntaments.

Des del punt de vista legal, per tant, cap il·legalitat. Si el PSC vol anar als tribunals, hi té tot el dret. Hi aportarem tota la documentació que acabo d'exposar resumidament i respectarem lògicament la sentència que finalment es dicti. Des del punt de vista polític, que el PSC vagi als tribunals recorrent una decisió que, com acabo d'explicar és legal, amb l'únic objectiu de desgastar a ICV-EUiA-ISF a un any de les eleccions municipals, considero que és molt important i que tampoc ho podrem passar per alt, un cop tots tinguem els resultats de les municipals de maig de l'any que ve a la mà.

I finalment, des del punt de vista econòmic, la seva afirmació que l’IBI és un 9% més car és una autèntica barbaritat. Com estem dient des del primer dia, estem complint amb escreix el que vam dir al programa electoral i he repetit reiteradament en aquest blog: ens ajustarem al cost de la vida. Ni hem dissimulat el nostre compromís, ni l’hem amagat en cap moment, ni molt menys l’incomplirem. Afirmar que “el gobierno de ICV-EUiA-ISF y CiU (...) sube el IBI un 9%”, és, ras i curt, una mentida del PSC (i també de la comissió ciutadana).

Convido a tothom a fer el simple exercici de comparar el rebut de l’IBI de l’any passat amb el rebut de l’IBI d’enguany. Jo mateix he fet aquest exercici amb el pis on visc, al carrer Comte Vilardaga, 37, al barri de Can Calders. Com que el tinc fraccionat, com la majoria de ciutadans i ciutadanes, comparo el darrer rebut de 2013 i el primer de 2014:
En el meu cas, el presumpte increment del 9% que diu el PSC, és de... 0,19€ per cadascuna de les quatre fraccions, 76 cèntims en tot l'any. De 571,16€ el 2013, a 571,92€ el 2014. És a dir, un increment del 0,13%. Insisteixo: convido a tothom a fer aquest mateix i simple exercici. Considero molt greu que el PSC digui que “ICV-EUiA-ISF sube el IBI un 9%”. Sincerament, molt greu. I caldrà, repeteixo, treure'n conseqüències.

dijous, 15 de maig de 2014

Resum del ple d'abril de 2014.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
El ple del mes d'abril va tenir dos punts molt destacats:
  • l'aprovació del ROM (el Reglament Orgànic Municipal, una mena de "Constitució" de l'Ajuntament, i que marca les "regles del joc" de l'activitat municipal i el funcionament dels òrgans municipals),
  • el vot contrari del PSC a la ubicació de l'Escola comarcal d'Hosteleria a la Nau de les Sedes, i sobre el qual ja vaig parlar detalladament en aquest escrit.
A més d'aquests dos punts, el ple va debatre diverses mocions (via catalana, banderes, etc) i va aprovar diversos convenis a entitats de la nostra ciutat.

Com sempre fem des d'ICV-EUiA-ISF per explicar què fem des de l'Ajuntament i amb quins criteris i objectius ho fem, aquí es pot descarregar el nostre resum del ple (3 pàgines). I aquí, l'acta completa i oficial del ple (95 pàgines).


dimecres, 14 de maig de 2014

15/05/2014, 19:00. Eleccions europees: acte electoral a la plaça de la Salut. Vota Iniciativa-Esquerra Unida!!!

Abans, des de les cinc, hi tindrem una parada informativa. A l'endemà, divendres 16/05, tindrem una parada informativa al barri Falguera.

En els actes i en les parades informatives amb dos grans objectius:
  1. Combatre l'abstenció: convèncer al màxim de la gent de la importància d'anar a votar. Repetir fins a l'extenuació que votar potser serveix de poc, però no votar no serveix de res.
  2. Combatre la resignació: convèncer al màxim de gent que una altra Europa i una altra societat són possibles, que hi ha altres polítiques econòmiques alternatives a l'acumulació de la riquesa en mans d'uns pocs amb la conformitat, a casa nostra, de PP, CiU i PSOE, que a Europa és on principalment es debat sobre drets socials i laborals, sobre igualtat d'oportunitats, sobre democràcia econòmica i justícia social. Poca broma: Europa té el poder de corregir les polítiques més retrògrades del PP, com s'ha vist amb el reconeixement europeu a la lluita i els plantejaments de la PAH i veurem properament amb el reconeixement al dret de les dones a decidir sobre la seva maternitat. 
Com sempre dic, quan estan en joc els nostres drets i la nostra dignitat, no podem votar a qui ens els qüestiona, a qui ens els retalla: jo votaré Iniciativa - Esquerra Unida simplement en defensa pròpia, en defensa del que ens propi, nostre: la lluita per una societat que sigui capaç de generar riquesa de manera sostenible, que sigui capaç de distribuir-la de manera justa i que sigui capaç de permetre que cada persona pugui tirar endavant el seu projecte de vida.

dimarts, 6 de maig de 2014

9, 10 i 11 de maig: més comerç, per primer cop també a la carretera.

S'acosta un cap de setmana radiant a Sant Feliu: la 56a Exposició de Roses i la 35a Fira Comercial i Industrial, M'encanta aquest cartell que ho sintetitza tot, una magnífica obra de la gent d'Opac Taller Creatiu. Una rosa, una bossa de la compra i una antiga clau de pas, símbol de l'aixeteria local: roses, comerç i indústria en una mateixa imatge i un mateix objectiu: una ciutat dinàmica, tant en el vessant cultural com econòmic.

Fa un any, pensava en veu alta sobre els tres components del proper cap de setmana: l'Exposició de Roses, les activitats culturals i esportives i la Fira en sí mateixa. Hi deia que, d'aquests tres components, havíem de revisar i impulsar sobretot el tercer. Poques setmanes després, en la 1a Trobada de comerciants de Sant Feliu, vaig tornar a plantejar la necessitat que el comerç local ajudés a revisar el paper, el contingut i la finalitat de la Fira.

Una comissió de la Mesa per al desenvolupament econòmic i la cohesió social va agafar aquest repte i va plantejar algunes propostes de contingut, d'ubicació, de vinculació amb altres serveis, etc. Aquestes propostes van ser presentades recentment al plenari de la Mesa i van ser aprovades per unanimitat, amb la presència dels representants del comerç local i de tots els partits presents a l'Ajuntament. Aquestes propostes es detallen en el programa de la Fira i l'Exposició, que adjunto.

Vull destacar dos aspectes estrictament de la Fira: l'increment enorme de participació dels comerços, i la prova, per primer cop, de la carretera com espai de la Fira. 

Pel que fa a increment, s'ha més que doblat el nombre de comerços de Sant Feliu presents a la Fira: de menys de trenta, a més de seixanta. Una molt bona notícia, segurament derivada d'aquest treball de recollida de propostes i d'aportacions que abans comentava. L'any passat, eren els comerços entorn del Fem Moda, que enguany celebra la segona edició. Enguany, a més de Fem Moda, el comerç local té la prioritat d'exposar-se en els dos espais privilegiats de la Fira: la plaça de la Vila i el tram de Laureà Miró entre el carrer Batista (per entendre'ns, "cal Manco") i el carrer Josep Maria de Molina (per entendre'ns, "el Va-i-ve"). Per primer cop també, tots els comerços locals podran obrir els festius de la Fira, si així ho desitgen.

Pel que fa a la carretera, crec que enguany serà la novetat més important, el millor aparador possible del comerç local, la millor aportació possible per consolidar la carretera com el principal eix comercial de la nostra ciutat. Hi haurà un esforç important de dinamització, incloent especialment els espectacles de la nit de divendres, el dia d'inauguració de la Fira. Som conscients que la preparació d'aquest esdeveniment comporta la interrupció del trànsit i el canvi d'alguns hàbits (com ara la recollida d'escombraries) durant una setmana, des de demà dimarts fins al dilluns 12. Tant els comerciants com els veïns i l'Ajuntament, com les mateixes empreses de transport i de serveis, haurem de fer una valoració posterior de com ha anat tot plegat en aquesta setmana. I haurem de treure conclusions de cara a properes edicions, però jo espero decididament que tot comporti (malgrat les molèsties per a alguns usuaris de transport) una presència més destacada i més rendible del comerç local a la Fira, que és indubtablement l'objectiu que perseguim.

I no vull acabar de fer aquest primer article de la Fira i l'Exposició sense destacar tres coses que considero que també han vingut per quedar-se:
  • la posada en funcionament de la línia SF3 de bus urbà (la mateixa dels dissabtes) a tots els diumenges i festius.
  • la connexió (com fa dos anys) entre l'Exposició de Roses i el Roserar, que està magnífic, mitjançant un trenet que farà de llançadora entre els dos esplais que vessaran de roses aquest cap de setmana (amb garantia de funcionament en pujades i baixades, ja m'enteneu)
  • la presència destacada de l'Escola Municipal de Música en tot el recinte firal, amb molta música en viu "protagonitzada" pels diferents combos i grups musicals de l'Escola.  Als punts de música del recinte hi actuarà també en directe The Dixieland Preachers de l'Associació de Músics Joves de Sant Feliu.
I dues darreres coses, que tindrem enguany excepcionalment. D'una banda, l'associació local Amics de les Roses farà venir a la nostra ciutat als delegats que, amb motiu de la Barcelona Rose Convention, es trobaran a Barcelona per parlar de tots els aspectes relacionats amb el món de la rosa i el roser, i que el diumenge 11 visitaran tant l'exposició com el roserar. I, de l'altra, el pregó que obrirà el proper cap de setmana el farà, ara que commemorem els 35 anys d'ajuntaments democràtics, qui va ser l'alcalde entre els anys 1979 i 2000: el ciutadà i amic Francesc Baltasar, que serà acompanyat pel conseller d'Interior, el Sr. Ramon Espadaler.

Un cap de setmana intens al qual us convido també intensament! Ens veiem pels carrers aquest cap de setmana (jo, diumenge a les 12:00, a més a més, fent castells!)