divendres, 28 de març de 2014

Fa 8 mesos que ho sabien: credibilitat zero.




Ahir va ser un ple que considero definitiu: algú s'hi juga tota la seva credibilitat: o els portaveus de la comissió ciutadana de l'IBI (en fotos tretes del Fet a Sant Feliu) o l'equip de govern i jo al seu capdavant. Parlàvem novament de l'IBI, i abans hi havia una casserolada, convocada sota el cartell que ja exposava en aquest escrit: un cartell en què es deia que l'IBI mig de Sant Feliu és de 598,50€.

Ahir es va demostrar, tal com s'explica en aquesta notícia sobre el ple d'ahir i en la carta que s'hi adjunta, que el rebut mig de l'IBI a Sant Feliu és inferior, molt inferior: 416,58€.

Els portaveus de la comissió ciutadana de l'IBI ho sabien des del 8 de juliol de 2013. Ja llavors jo mateix els vaig explicar els conceptes que s'han de comptar per saber el rebut de l'IBI. Però és que, a més, si no ens van voler creure, només havien de fer unes simples operacions matemàtiques a partir de les dades del propi Ministeri d'Hisenda, que són a l'abast de tothom:

Amb aquestes dades, i només aplicant el que vam explicar a la reunió del 8 de juliol, podien calcular el rebut mig de l'IBI de Sant Feliu: (base liquidable x tipus) / nombre de rebuts. Jo estava convençut que ho havien entès. És aquesta operació:

Jo mateix els ho vaig explicar el 8 de juliol de 2013. Jo mateix els vaig explicar, mirant les dades de l'Idescat, com s'havien de considerar per no cometre un error tan flagrant com el que han comès. També els ho vaig tornar a explicar, molt abans de la convocatòria d'ahir, en aquest escrit. Però, ahir, van voler convocar a la gent (reclamant que no hi hagi enganys.......) amb unes dades que sabien que no eren certes. Fa vuit mesos que ho sabien: la seva credibilitat és zero.

Acords i votacions del ple de març de 2014.


dimecres, 26 de març de 2014

Em torno a presentar!


Ahir al vespre, en la reunió de la comissió política local d'ICV-EUiA-ISF, vam aprovar la normativa per decidir qui encapçalarà la nostra candidatura, d'aquí a 14 mesos, a les municipals de maig de 2015. Aquí us podeu descarregar complet el document que vam aprovar.

Segons aquest document, només amb l'aval de 10 signatures de militants de la coalició, qualsevol ciutadà o ciutadana de Sant Feliu pot ser proposat a ser l'alcaldable de la nostra coalició. Les persones que tinguin ganes de fer aquest pas d'encapçalar la nostra llista, ho podran fer entre el 10 i el 24 d'abril. Jo ja vaig avançar ahir a la reunió de la CPL que, com que en tinc ganes, m'hi presentaré. Vull continuar treballant, durant quatre anys més, per la ciutat ben planificada, ben gestionada, dialogant, viva i equitativa que ja va tenir un suport majoritari al maig de 2011. Hi ha visions de futur que necessiten una certa continuïtat i moltes complicitats, i jo vull afavorir totes dues coses.

Segons el procediment que vam aprovar, si s'hi presenten més persones, obrirem un procés de primàries, que s'acabarà just abans de les eleccions europees, a mitjans de maig. Si només s'hi presenta una persona, una assemblea a primers de maig ratificarà (o no...) aquesta proposta.

Sigui com sigui, a primers o a mitjans de maig haurem decidit la persona que encapçali la llista de 21 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu que aspiren, simplement, a representar els seus 43.000 conciutadans i conciutadanes amb una sensibilitat i una prioritat clara per la justícia social i per la millora de les condicions de vida de totes les persones i tots els barris de Sant Feliu exactament per igual. La llista, hi tinc tota la confiança, que arreplegarà el suport més nombrós i la complicitat més àmplia de les persones a qui volem representar: les que, com deia el vell cartell de l'estimat PSUC, tenen, en les seves mans, tot el seu capital.

divendres, 21 de març de 2014

Donant compte de la gestió municipal de 2013.


20140320 liquidacio pressupost 2013 from Jordi San José Buenaventura

Per segon cop, l'Ajuntament ha fet pública una presentació en què dóna compte de la gestió municipal en l'any anterior. Hem volgut novament donar compte del que hem fet en l'any 2013, i de la gestió del pressupost que ho va fer possible. Em sembla tan evident que cal fer-ho de manera pública i clara, que em costa entendre que no s'hagi fet fins ara, que fins ara la rendició de comptes es limités al ple de l'Ajuntament.

Com l'any passat, aquesta presentació té dues parts. En la primera, l'explicació merament pressupostària:

  • l'explicació del superàvit d'1,6M€ estrictament del 2013 (avanço: inclou un préstec d'1M€ per acostar el termini de pagaments a proveïdors als 30 dies marcats per llei).
  • l'explicació del romanent positiu de 488.000€ en l'acumulat de tots els anys anteriors
  • l'origen global d'ingressos i despeses i la seva comparació amb el que es va pressupostar abans que comencés l'any. Aquesta presentació del meu blog no permet que es pugui concretar més clicant damunt dels apartats marcats en un rectangle blau. Per tenir aquesta informació més detallada i concreta, cal anar aquí mateix a la pàgina web de l'Ajuntament.
  • l'estat de les inversions que es van pressupostar inicialment al 2013,
  • l'estat dels sis indicadors de gestió de què "ens examinen" els organismes de tutela financera (tant de la Generalitat com de l'Estat), i que són positius en tots els casos.
En la segona, la presentació del que pensàvem fer en cadascuna de les regidories i el que finalment hem acabat fent, marcant en colors si s'ha pogut acabar, si està en procés, o si no s'ha pogut començar.

Transparència vol dir senzillament això: que allò que fem en representació de la ciutadania, ho expliquem de forma clara i completa a la ciutadania. Sé que no és la norma, sé que encara som una excepció, però tinc la plena convicció que el coneixement del que es fa amb els recursos de tots ha d'estar a l'abast de tots, i que de mica en mica, amb aquest o altre procediment, totes les administracions acabaran fent salts importants en la transparència en la informació de la seva gestió.

Donar comptes de la gestió vol dir atendre també totes les respostes i dubtes que la pròpia gestió genera. No dubteu en preguntar el que considereu convenient, en l'apartat de comentaris d'aquest mateix escrit, en què també recolliré les possibles qüestions que es puguin generar a la resta de xarxes socials en què intento exposar i explicar la feina que faig en representació de la ciutadania de Sant Feliu.

dijous, 20 de març de 2014

Amb Adelas Barquin i amb Joanes Raspall, hem fet i farem el Sant Feliu que vull i que estimo.

El passat 7 de març es va fer la presentació del "Recull de relats breus per a dones "Joana Raspall", organitzat pel Casal de la Dona. En el mateix acte, es va fer la presentació del punt de llibre d'aquest any, que forma part de la sèrie "Dones que no volem oblidar", i que es va dedicar a la nostra estimada conciutadana Adela Barquín (Cervera de Toranzo (Cantabria), 1932 - Sant Feliu, 2004).

En l'acte hi va haver dues intervencions absolutament brillants. D'una banda, el discurs de la presidenta del Casal de la Dona, la conciutadana i amiga Mercè Fernàndez, que podeu llegir al blog del Casal, aquí. De l'altra, el discurs d'una de les filles de l'Adela, la nostra companya de partit, veïna de Falguera i sindicalista de CCOO, la conciutadana i amiga Aurora Huerga. L'acte es va cloure, després de lliurar els premis corresponents a les guanyadores pels seus relats en català i en castellà, amb un emotiu concert de tres estudiants de l'Escola Municipal de Música.

Com a alcalde de Sant Feliu, jo també vaig intervenir a l'acte. I ho vaig fer remarcant la coincidència que, en el marc dels actes del Dia de la Dona, la sala estigués plena de l'agraïment i de l'homenatge a dues dones claus en la configuració de la nostra ciutat, en les arrels del que avui som. D'una banda, la dona que dóna nom als premis: Joana Raspall, filla de Sant Feliu, veïna del centre i membre destacada de la seva associació de veïns, activista cultural incansable. De l'altra, la dona a qui es dedica el punt de llibre: Adela Barquín, immigrant arribada al 1971 a Sant Feliu, veïna de la Salut i membre destacada de la seva associació de veïns, activista política i social incansable.

Sant Feliu és, ha de continuar sent, l'esforç comú, l'horitzó compartit, l'orgull mutu, de totes les Joanes i de totes les Adeles. Segurament la Joana i l'Adela van coincidir en el Congrés de Cultura Catalana, en les trobades de les primeres associacions de veïns, en les commemoracions importants de la nostra ciutat. Pel seu costat, la Joana, la nostra entranyable poetessa, impulsava classes de català, escrivia poesia, feia diccionaris, impulsava la vida cultural de Sant Feliu. Pel seu costat, l'Adela, la nostra entranyable i pròpia Pasionaria, lluitava sota les sigles del PSUC per guanyar la plaça de la Salut per al barri, per guanyar el primer ambulatori per a Sant Feliu, per aconseguir escoles per a tothom, per crear sentiment de pertinença i d'orgull de barri i de ciutat, impulsava els moviments reivindicatius i l'activitat política a Sant Feliu.

La Joana i l'Adela són la representació de les coses en què creia fa quaranta anys i en què crec encara: la confluència del treball i la cultura, la suma de passions per Sant Feliu que s'expressen en català i en castellà, la diversitat dels barris de sempre i els barris dels seixanta, la calma de la poetessa i la rauxa de la Pasionaria, la senyera i la bandera roja, la capacitat de combinar la força de la lluita amb la tendresa de la família, el valor de la diversitat sobre la qual construir totes les igualtats.

El Sant Feliu que vull i que estimo és la suma feliç de totes les Joanes i totes les Adelas. El futur, allò que siguem després del que passi entre 2014 i 2015, ha de comptar amb totes les Joanes i totes les Adelas, amb els problemes, les expectatives i les voluntats de totes i cadascuna de les 43.000 persones que compartim aquest tros de món que es diu Sant Feliu. I no només amb totes les Joanes i totes les Adelas: el nostre futur ha de ser un espai amb les mateixes oportunitats i condicions de vida per als nous santfeliuencs i santfeliuenques de cognoms Vanescu, Li o al-Kharim. I més encara, el nostre futur necessita de noves dones (i de nous homes!) com la Joana i l'Adela, activistes incansables i apassionades de la seva ciutat, lluitadores del dia a dia i persistents, constants, tossudes... enormes!

Visquin per sempre les Joanes i las Adelas de Sant Feliu!!!

dilluns, 17 de març de 2014

Resum del ple de febrer de 2014.



El ple del mes de febrer va ser molt llarg i intens. Hi van participar dues entitats, la PAH (a les fotografies) i la comissió ciutadana de l'IBI. Els temes més destacats del ple van ser:

  • Moció de la PAH per sancionar els habitatges buits de bancs i grans empreses.
  • Aprovació del pla dotat amb 1 milió d'€ per afavorir la creació d'ocupació (per a mi, el punt més important del ple del mes de febrer)
  • Aprovació del recurs d'inconstitucionalitat contra la "nova" llei de l'administració local aprovada només pel Partit Popular. Un recurs unitari de milers d'ajuntaments de tot l'Estat, per frenar el gran retrocés democràtic que representa aquesta llei.
  • Aprovació del tipus d'IBI que estarà vigent aquest 2014, després de dur-se a terme la rebaixa de valors cadastrals a la nostra ciutat.
  • Donar compte de la gestió del pressupost de 2013, amb un resultat positiu en els dos paràmetres a què obliga la normativa pressupostària municipal: la liquidació anual i el romanent de tresoreria.
  • Acord per cedir les dades del padró municipal per poder fer la consulta del 9 de novembre, sobre el futur de Catalunya.
Com sempre, us podeu descarregar el resum que fa el grup municipal d'ICV-EUiA-ISF aquí (5 pàgines). L'acta completa, amb tot el text i les intervencions dels punts que acabo de remarcar i de tots els altres temes tractats, us la podeu descarregar aquí (93 pàgines).


dissabte, 15 de març de 2014

598,50€ com diu la comissió ciutadana o 415,80 com diu l'Ajuntament? Quin és el rebut mitjà real d'IBI que paguem a Sant Feliu?

Recentment, en el blog de l'Associació de Veïns Roses de Llobregat, i suposo que en nom de la comissió ciutadana de l'IBI (nota al marge: hauria de tenir el seu propi mitjà de comunicació i no "okupar" el de l'associació de veïns), apareix aquest quadre, sobre l'IBI de l'any 2011:

La intenció d'aquest quadre és clara: demostrar que el nostre IBI és un abús i reforçar així les accions que la comissió ciutadana té previstes. La font, a més, és clara: l'Idescat, i es pot consultar en aquesta pàgina mateix de l'Ajuntament.

La meva intenció també és clara: demostrar que hi ha un error en aquesta xifra. Un error involuntari en el cas de l'Idescat, i un error interessat en el cas de la comissió ciutadana.

Quin és aquest error, sigui involuntari o sigui interessat?


Hi vam presentar aquest quadre, i vam donar l'explicació que apareix a continuació:

Anem a la primera columna, del 2011, que és l'any a què es refereix el quadre que ha fet la comissió ciutadana de l'IBI i/o l'AVV Roses. Coincideixen lògicament el nombre de rebuts que es van girar aquell any (29.421 rebuts) i el valor cadastral mitjà d'aquests vint-i-nou mil habitatges (99.716,9€). Fins aquí, els dos quadres contenen la mateixa informació oficial.

En aquella reunió, tant Manel Carrión com jo, vam recordar la diferència important entre el valor cadastral i la base liquidable, i les raons d'aquesta diferència. Vam explicar que, donat que la revisió cadastral de 2005 havia comportat un creixement elevat dels valors cadastrals, aquest creixement s'havia repartit en deu anys, i el rebut no s'elaborava a partir del valor cadastral mitjà (quarta fila de color verd) sinó a partir de la base liquidable (cinquena fila de color verd), que coincidirien finalment després de deu anys de la revisió, al 2015. Aquest és l'error: multiplicar pel valor cadastral i no per la base liquidable.

Per tant, el càlcul del rebut mitjà de l'IBI de 2011, que és l'any que estem comparant, no s'havia de fer a partir del 0,533% del valor cadastral mitjà (99.716,9€) sinó a partir del 0,533% de la base liquidable mitjana (78.011,8€). Qualsevol persona que miri el seu rebut de l'IBI ho podrà comprovar: no es multiplica el tipus pel valor cadastral, sinó per la base liquidable. Per tant, el rebut mitjà de Sant Feliu és, sense cap mena de dubte, de 415,80€.

No hi ha cap error de l'Idescat: és un simple tractament estadístic de dades generals.
En el cas de l'Idescat, poso "error" clarament entre cometes: utilitzen dades estadístiques oficials (com és el cas del nombre de rebuts o el valor cadastral vigent), però no incorporen ni tenen per què incorporar la manera com cada ajuntament ha decidit "repartir" o no els increments derivats de les revisions cadastrals a cada municipi. No incorporen, per tant, la important diferència entre valor cadastral i base liquidable que intento explicar en aquest escrit. No es tracta, per tant, d'un error real: és la generalització, sense aterrar en el cas concret de la nostra ciutat, de les dades estadístiques de què disposa.

Hi ha un ús conscient de dades errònies per part del que ha escrit el blog de la comissió.
El que sí hi ha, i vull dir-ho clarament, és un ús interessat de les dades que no toquen, per fer semblar que l'IBI de Sant Feliu és un abús. Des del 8 de juliol passat, la comissió ciutadana té el gràfic que immediatament vaig posar a l'abast de tothom, i sap perfectament com es calcula el rebut de l'IBI, sap perfectament que no es compta a partir dels valors cadastrals sinó de la base liquidable, i sap perfectament que estem en la franja mitjana baixa dels municipis com el nostre: en aquest escrit, vaig penjar el rebut mitjà de l'IBI de tots els municipis del Baix Llobregat i es pot veure clarament, en color groc, que a la nostra ciutat l'IBI no és cap abús. La comissió ciutadana pretén, doncs, generar una confusió interessada, perquè sap perfectament com es calcula l'IBI i quin és el rebut mitjà de l'IBI de la nostra ciutat. 

Per què ho fa? Això ho deixo a la consideració de cadascú. Però, si volen fer-me cas i presentar-se a les properes eleccions amb propostes clares de com rebaixar l'IBI i a quins serveis municipals afectaria, ho haurien de fer amb propostes viables de millora de ciutat, no amb pim pam pum i embolica que fa fort.

Vull dir, finalment, que aquest és molt probablement el darrer escrit en aquest blog sobre l'IBI. A ICV-EUiA-ISF estem molt tranquils en aquest tema: el nostre IBI no és cap abús, estem en la franja mitjana baixa, ajudem a les famílies amb dificultats per pagar el rebut, complim el programa electoral, estem garantint tots els serveis públics municipals, etc etc etc. Em sembla que ja començo a cansar amb aquest tema i, francament, que acabin cansant uns altres.

Tanco amb un quadre que em sembla que resumeix i explica tot el que he volgut expressar:

divendres, 14 de març de 2014

III Setmana de la Poesia a Sant Feliu!



Entrevista a www.alcaldes.eu.


Us recomano vivament la web alcaldes.eu. És un web de referència al món local, que promou el coneixement dels seus protagonistes, les seves aspiracions, els seus problemes, etc.

A finals d'octubre passat, em van fer una entrevista molt interessant. Després de "posar-me a la cua", aquesta setmana l'han publicada. La podeu llegir aquí sencera. També n'han fet un bon resum en el vídeo que adjunto.

I em van fer el que ells en diuen un "qüestionari impertinent". El copio íntegrament:

QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Un llibre de capçalera: “La vieja  sirena”, de José Luis Sampedro
  • Una pel·lícula especial: “El Gran Torino”, de Clint Eastwood
  • Una cançó: El "Himno a la Libertad" de Labordeta
  • Un plat de cuina: Una paella
  • Un país: A banda del meu, Itàlia.
  • Un viatge: Roma
  • Un esport: Bàsquet
  • El què més valora d’una persona: Que sigui capaç de ser forta i tendra al mateix temps.

dimarts, 11 de març de 2014

La pobresa crònica: també a Sant Feliu, el problema que més m'amoïna.

Ahir, dilluns 10 de març, vaig assistir a la jornada #openpobresa, al Parlament de Catalunya. Organitzada pel PSC, ICV-EUiA i la CUP, va voler donar la veu a més de trenta entitats implicades en la lluita per la pobresa que, en l'hemicicle del Parlament i per voluntat de CiU i d'ERC, no podran prendre la paraula en el debat sobre la pobresa a Catalunya que tindrà lloc demà dimecres, 12 de març.

Però mentre era al Parlament, no podia deixar de pensar en Sant Feliu i en els exemples concrets que, a la nostra ciutat, conec i posen cara a les situacions que les entitats descrivien. El conciutadà de 52 anys i quatre anys en atur que plorava desconsolat aterroritzat pel dia que morís el seu sogre; la conciutadana de 39 anys sola i amb dos fills a qui in extremis hem evitat que facin fora de casa; els matrimonis en què fins i tot tots dos treballen però el lloguer o la hipoteca se'ls emporta gairebé tres quartes parts del seu sou i fa mesos que no arriben a final de mes; la nena que en les visites a l'Ajuntament plora sense consol perquè no vol tornar al país dels seus pares, que fa anys que no troben feina, però que diu i repeteix que no és el seu país; la conciutadana desesperada que m'insulta dient què fàcil és per a mi parlar en el  meu despatx quan mai no he passat gana; l'avi que em plora demanant qualsevol feina per a qualsevol dels seus fills en atur, inesperadament ara tots a casa seva i al seu càrrec; les desenes de persones que es presenten a qualsevol oferta de feina que hi ha a la nostra ciutat, al nostre ajuntament; els centenars de persones que mengen i es vesteixen gràcies als bancs d'aliments, a la tasca de Càrites o la Creu Roja; els avis i les àvies que sé que callen i que sé que ploren dia sí i dia també; els homes i dones que, fregant només els cinquanta anys, ja saben que difícilment tornaran a treballar i cada dia els és igual i etern i dolent...

Sentia parlar ahir a molta gent al Parlament i gairebé totes coincidien en el diagnòstic: la llei del més fort, la dictadura dels mercats, el lucre com a únic motor de l'economia, el capitalisme salvatge, la manca de control democràtic de l'economia,... I també gairebé totes coincidien en algunes propostes: ningú va parlar de model econòmic diferent, potser perquè no tenim ni la saviesa ni el coratge per definir-lo i construir-lo, però tothom avançava línies en què caldrà treballar: la renda de ciutadania, mesures per eximir i no només per ajornar els deutes amb les companyies de subministraments, polítiques diferents de serveis socials i d'educació, etc. Però també llavors pensava en Sant Feliu i en l'ajuntament: mentre tot això arriba, i quan tant el govern central com el català són insensibles als drames personals i socials que conviuen amb nosaltres cada dia, què podem fer des de l'Ajuntament per ajudar a mitigar tant de patiment?

Estic desgraciadament convençut que no hi haurà sortida de la crisi per a milers dels nostres conciutadans i conciutadanes. Si arriba en algun moment la recuperació, serà massa tard per a centenars d'aturats de llarga durada, per a centenars d'avis i àvies amb pensions de misèria i amb els estalvis escurats per ajudar als seus fills i filles,... Crec, tristament, que la sortida de la crisi tindrà com a víctimes a milers de conciutadans i conciutadanes que, mentre no arribin governs i polítiques que hi siguin sensibles tant a Madrid com a Barcelona, només podran comptar amb la sensibilitat i el suport del seu ajuntament, del nostre ajuntament.

De cara a les properes eleccions municipals, crec que aquest és el tema en què hem de centrar les nostres anàlisis i les nostres propostes: lluny dels grans projectes d'obres, ens haurem de centrar en l'atenció als centenars i centenars de santfeliuencs i santfeliuenques atrapats injustament en la xarxa de la pobresa crònica. Haurem de revisar a fons les nostres polítiques socials i d'ocupació, d'educació i d'habitatge, d'alimentació i de salut, de col·laboració amb les entitats de suport als aturats, la gent gran, etc. Haurem de detectar qualsevol risc de segregació social per evitar-lo com sigui, de detectar qualsevol risc de segregació urbana que tan sovint acompanya la segregació social. Haurem d'estar absolutament amatents a la possible aparició d'un Sant Feliu de dues velocitats, a la possible aparició de santfeliuencs i santfeliuenques que es puguin sentir de segona,...

Ahir, al Parlament, m'adonava de quantes vegades ens entretenim en banalitats quan tenim drames enormes al costat de casa. Drames que no admeten quedar-se només en el plor o el plany: necessiten la lluita al carrer, l'alternativa política clara i majoritària a les institucions i, pel que fa a nosaltres, la nostra màxima sensibilitat, atenció i prioritat en l'acció de govern. Demano, gairebé reclamo, que qui es vulgui presentar a les properes eleccions municipals a Sant Feliu centri el seu programa en una reflexió estratègica i en una proposta d'acció immediata per abordar les implicacions d'una pobresa inevitablement cronificada a la nostra ciutat.

dimecres, 5 de març de 2014

"Tema IBI: no podeu, no sabeu o no voleu baixar el rebut?" (pregunta 22 de l'entrevista a l'alcalde de març)

Com cada mes, ahir vaig respondre a les preguntes que se'm plantegen a l'entrevista mensual per internet. Ahir vaig tenir dues preguntes sobre l'IBI: la 22 i la 25. Les podeu consultar aquí, conjuntament amb les altres respostes a les altres preguntes plantejades.

Però vull transcriure aquí, per poder continuar debatent i comentant amb qui en tingui ganes, la meva resposta completa a la pregunta 22: "Tema IBI: no podeu, no sabeu o no voleu baixar el rebut?"

Bona tarda,
Algunes dades:
1)El rebut individual de l'IBI es compta mitjançant una multiplicació de dos factors: el valor cadastral i el tipus d'IBI. 
2)El pressupost total de l'IBI és gairebé el 40% del pressupost municipal (14,4Me sobre un total de 36,7Me).
3) El valor cadastral el fixa el Ministeri d'Hisenda, que ha permès rebaixar en un 15% tots els valors cadastrals revisats el 2005, entre els quals el de Sant Feliu.
4) El tipus d'IBI el fixa cada Ajuntament. Per a una ciutat com Sant Feliu, pot oscil·lar entre el 0,400% i l'1,200% dels valors cadastrals. En el cas de Sant Feliu, el tipus el vam fixar en el darrer ple de febrer en el 0,546% dels valors cadastrals.
5) Com he dit reiteradament, i complint el programa electoral del meu partit i el pla de mandat subscrit amb CiU, hem acordat: 1) la rebaixa dels valors cadastrals en un15%, 2) que l'increment de l'IBI s'ajusti a l'increment del cost de la vida.
Les respostes:
Podem? Legalment, sí: mentre no baixem del 0,400%, la llei no ho impedeix. Econòmicament, no. Baixar un 15%, com demanen alguns ara sense haver-ho demanat mai abans, suposaria una reducció de gairebé 2,2 milions d'euros (14,4Me * 0,15) que crec sincerament que la ciutat no es pot permetre sense suprimir serveis públics de l'Ajuntament. 
Sabem? Matemàticament, sí. Sense mirar conseqüències (ni en termes de destrucció d'ocupació ni en termes de supressió de serveis) o sense la responsabilitat d'haver de donar comptes a ningú, és relativament fàcil: el paper ho aguanta tot. Socialment, ciutadanament, no. Com vaig dir al ple, no volem fer com l'Ajuntament de Madrid retallant brutalment l'import de la recollida municipal d'escombraries i fent-se enrere després a causa d'un enorme conflicte laboral i social que la mateixa alcaldessa va provocar. Potser altres sabrien, no en tinc cap dubte: però han d'explicar com, en què i amb quines conseqüències, rebaixarien 2,2Me del pressupost municipal sense suprimir cap servei (com vaig dir al ple, suprimint festes i polítics no n'hi ha prou)
Volem? Per responsabilitat, no. No volem suprimir ni llocs de treball ni serveis municipals per un import així. Tenim la convicció que, després del ple de febrer, els valors cadastrals estan ajustats per qui té la responsabilitat de fer-ho, i el tipus d'IBI està en un nivell molt baix. Una altra cosa és que hi ha famílies que el rebut els és una càrrega inassumible: com sempre, les ajudarem. Però no volem prendre una decisió de rebaixa global que posi en risc l'actual funcionament de la ciutat. Insisteixo, potser altres faran propostes en aquest sentit: espero que siguin fonamentades i viables, i que les sotmetin a la consideració de la ciutadania.
Gràcies per la seva participació.