dijous, 27 de febrer de 2014

IBI al ple de febrer. Complirem el programa electoral: rebaixarem els valors cadastrals i el rebut s'ajustarà al cost de la vida, baixant per primer cop en set anys.

Complir els compromisos electorals no és només una obligació dels ciutadans que volem representar ciutadans, sinó un requisit imprescindible per mantenir o guanyar credibilitat. I la credibilitat és imprescindible per merèixer la confiança necessària perquè sigui ben valorada l'acció de govern o per merèixer l'autoritat necessària per qüestionar de manera argumentada i sòlida l'acció de govern.

Dic això perquè, en el ple de febrer, es prendran acords que posaran en joc la credibilitat de totes les persones, forces polítiques i entitats que, des de fa mesos, estan parlant a Sant Feliu de valors cadastrals i d'IBI. Jo sóc una de les persones que, pel meu càrrec a l'Ajuntament i per la meva militància a Iniciativa, més n'he parlat. La darrera vegada, crec que molt clarament, en aquest escrit de finals de novembre en aquest escrit. I sóc de les persones que, després del ple de febrer, espero continuar mereixent credibilitat i confiança, en base a una qüestió que considero fonamental: el que es proposa en un programa no és paper mullat, encara que altres ho facin certament tant sovint.

Credibilitat i confiança per complir el compromís assumit el 2011 sobre l'IBI.
Demano mirar la part inferior del quadre de més amunt. Ara que ja sabem que l'increment de l'IPC de l'any 2013 va ser del 0,2%, i amb una estimació per al 2014 de l'1%, hem previst un IPC acumulat entre 2012 i 2015 del 7,30%, i un increment de l'IBI en aquests quatre anys del 7,22%. Per tant, l'IBI pujarà, com vam comprometre a les eleccions, lleugerament per sota de l'IPC en el global dels quatre anys. Complirem, per tant, el que vam dir a les municipals de 2011: No augmentar els impostos locals per sobre de l'IPC (pàgina 8 del programa d'ICV-EUiA-ISF)

Les mateixes dades referides al mandat anterior treuen qualsevol credibilitat a les crítiques que la senyora Borrell (PSC) i el senyor Alegre (C's) puguin fer sobre la política fiscal del govern que encapçalo. Demano ara mirar la part superior del mateix quadre. En els quatre anys en què Borrell i Alegre van governar, l'IPC va pujar un 10,10% i l'IBI va pujar un 33,79%. En aquell anys, quan jo era el portaveu de l'oposició, exigíem que els impostos a Sant Feliu s'ajustessin al cost de la vida. En aquests anys, quan sóc alcalde de Sant Feliu, això és el que hem portat a terme. Contra el que diuen alguns, no deia una cosa a l'oposició, i faig la contrària al govern. Crec massa en la credibilitat i la confiança com per posar-la en qüestió d'una manera tan clara com innecessària.

No deixa de sorprendre que, amb un increment de més del triple de l'IBI sobre el cost de la vida, ni hi hagués cap comissió ciutadana contra l'increment de l'IBI, cap campanya de recollida de signatures, ni cap petició de dimissió de l'alcalde o del regidor d'Hisenda de llavors. A mi, personalment, em costa d'entendre, i l'explicació també se m'escapa. Però em costa més encara d'entendre que algunes persones, que inicialment formaven part d'Independents per Sant Feliu (ISF) i posteriorment se n'han desvinculat, oblidin el seu compromís amb el programa que estem complint "a rajatabla". Quan formaven part de la candidatura com a ISF, demanaven que l'IBI s'ajustés a l'IPC. Quan s'han desmarcat d'ISF, demanen que l'IBI es rebaixi un 15%.  Per què no ho demanaven llavors? Per què van donar suport o participar en una candidatura que plantejava claríssimament... el que estem complint escrupolosament?

Credibilitat i confiança per complir el compromís assumit el 2011 sobre els valors cadastrals.
Sé que costa parlar de números, però els números i els conceptes són imprescindibles per entendre de què parlem i per deixar les coses el màxim de clares possibles. Demano mirar ara aquest nou quadre. Si l'anterior parlava només de l'IBI, aquest informa també dels valors cadastrals. Explica, també, d'on surten els imports mitjans per rebut, que expliquen l'evolució de l'IBI a la nostra ciutat.



Ja vaig intentar explicar en aquest escrit de desembre de 2012 la diferència entre els valors cadastrals i la base liquidable. En síntesi: el creixement dels valors cadastrals a la revisió de 2005 va ser tan gran, que aquest creixement es va repartir en deu anys, fins que al desè (que vencia el 2015) la base liquidable ja fos directament el valor cadastral. A l'any 2013, això encara no passava: el valor cadastral mitjà (fila 4) era de 98.033,87€, però la base liquidable mitjana (la que serveix per calcular l'import del rebut) era de 87.285,05€.  Com vaig explicar en la reunió de març de 2013 amb la Comissió ciutadana, l'Ajuntament va demanar al Ministeri d'Hisenda la rebaixa dels valors cadastrals a la nostra ciutat. Finalment, en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2014, s'ha autoritzat aquesta rebaixa. L'any 2014, per tant, els valors cadastrals a Sant Feliu baixaran el 15%. Això es veu en la rodona que hi ha entre les files 4 i 5 i els anys 2013 i 2014: aquest any, el valor cadastral mitjà a Sant Feliu baixarà de 98.033,87€ a 83.024,69€. que també serà la base liquidable, inferior a la base de l'any passat.

Tal com vam dir, els valors cadastrals baixaran el 15%, però el rebut de l'IBI no baixarà el 15%. Vull ser absolutament clar en aquest punt. El rebut de l'IBI baixarà de mitjana el 0,51%, i complirem, com deia al punt anterior, el compromís electoral d'ajustar els rebuts a l'IPC. Aquest era el nostre compromís electoral (també, entre d'altres, el de molts membres de la comissió ciutadana) i no de tornar a valors de rebut de fa sis anys. Senzillament, perquè creiem que és impossible rebaixar dos milions d'euros el pressupost municipal i garantir la continuïtat dels serveis públics que l'Ajuntament presta. I defensar que això es podria fer rebaixant els sous dels "polítics" és demagògia pura. O defensar que es rebaixin serveis públics (en educació, serveis socials, cultura, ocupació, etc) és senzillament assumir d'entrada que l'Ajuntament no ha de tenir les competències en polítiques socials (com defensa la nova llei local del Partit Popular) que són absolutament imprescindibles per mitigar els efectes de la crisi a la nostra ciutat. I a això, jo m'hi oposo rotundament.

Tot i així, en relació a aquest tema, dues coses. Primera: si algú defensa que els serveis públics prestats per l'Ajuntament admeten una rebaixa d'aquesta envergadura, crec que hauria d'explicar com fer-ho. Els pressupostos són públics, l'estructura dels ingressos i de les despeses municipals són públiques, i per tant, com que estic convençut que altres prioritats o altres criteris són viables, la informació per poder elaborar i proposar altres polítiques fiscals, pressupostàries o de serveis municipals estan a l'abast de tothom: de qualsevol persona, de qualsevol partit o de qualsevol entitat veïnal o comissió ciutadana. Segona: si algú té propostes per rebaixar la fiscalitat municipal i prestar els mateixos serveis públics, crec que té el deure cívic de presentar-se a les eleccions municipals de maig de 2015.

En resum i per acabar. Ens vam presentar a les eleccions amb un doble compromís:  que el rebut de l'IBI en cap cas pujaria més que el cost de la vida, i que rebaixaríem els valors cadastrals. I això és, amb tota claredat i transparència, el que complirem fil per randa en aquest ple de febrer.

dilluns, 24 de febrer de 2014

"La Nau de les Sedes acollirà l'Escola d'Hoteleria del Baix Llobregat". Editorial del Butlletí 451, de febrer de 2014.

Un dels objectius que l’Equip de Govern s’ha marcat per a aquest mandat és la planificació dels equipaments que Sant Feliu necessita a curt i mitjà termini. En el marc dels diferents consells sectorials (d’educació, cultura, serveis socials, esports, etc.) s’estan debatent les necessitats d’equipaments, que es reflectiran en l’aprovació del Pla director d’equipaments 2013-2022, que completarà els seus treballs abans de l’estiu.

Un dels elements fonamentals d’aquest pla era l’emblemàtica Nau de les Sedes, a Can Bertrand, restaurada des de fa uns anys i pendent d’un ús rellevant per a Sant Feliu. I calia que fos rellevant des d’una triple perspectiva: d’un servei públic prioritari, d’un caràcter comarcal que reforcés la nostra capitalitat i de posar en valor el mateix edifici, que forma part del patrimoni històric de la nostra ciutat. La ubicació de l’institut públic d’Hoteleria i Turisme i Indústries Alimentàries del Baix Llobregat reuneix aquests tres requisits.

Fins ara, els estudis d’hoteleria es feien en aules de l’institut Martí Dot i del Palau Falguera, espais en què també hi havia els restaurants pedagògics. Amb la creació del centre d’Hoteleria del Baix Llobregat, aquests estudis s’ampliaran, tant en oferta com en capacitat, i donaran serveis als municipis de la comarca. Al mateix temps, l’institut Martí Dot podrà disposar de més aules, cosa que permetrà atendre com cal l’ampliació de places de secundària que es preveu per als propers cursos.

Durant l’any 2014 s’aprovarà el projecte d’obres, que s’iniciaran en funció de les possibilitats pressupostàries de la Generalitat. Vull agrair als serveis territorials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat la seva decisió d’ubicar aquest servei a Sant Feliu i ampliar l’oferta de formació professional en aquest tercer centre públic de secundària a la nostra ciutat.

La Nau de les Sedes és la més emblemàtica de les naus de Can Bertrand, un espai molt important en la història de la nostra ciutat, el primer dels nostres polígons (de finals del segle XIX) i on es va forjar la consciència i la unitat de la classe treballadora a Sant Feliu. El que era una fàbrica serà un centre d’ensenyament: el treball i la formació professional alternant-se en un espai públic i al servei de la ciutadania de Sant Feliu i del Baix Llobregat. Crec sincerament que no hi podia haver una utilització millor per a la Nau de les Sedes.

Resum del ple de gener de 2014.

El primer ple de l'any 2014 va abordar, entre d'altres, els següents temes:

  • Adjudicació a l'empresa Ambientalia World,SL de les concessions de jardineria i d'arbrat viari.
  • Moció sobre el finançament de les escoles municipals de música.
  • Moció sobre la reforma de la llei de l'avortament.
  • Moció sobre l'increment de preus del transport públic.
  • Dues mocions sobre la consulta del 9 de novembre sobre el futur de Catalunya.
En el ple, i en el marc d'un punt que tractava sobre la renovació del conveni amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat per al funcionament dels Serveis Educatius ubicats a l'Escola Monmany, vaig fer un anunci important. Em refereixo a l'acord amb la Generalitat per ubicar a la Nau de les Sedes la futura Escola d'Hosteleria del Baix Llobregat. 

dijous, 20 de febrer de 2014

Feet & FYT, Ara és demà... i cap protesta sense proposta!

Fa prop de tres anys, vaig fer un primer escrit amb aquest nom. Com hi explicava, és una idea que em va donar el meu fill petit quan va veure la primera campanya electoral del president Obama a Nova York. Com més va, més meva faig aquella idea i més convençut estic que simbolitza molt gràficament i molt fàcilment els dos grans escenaris en què crec que avui s'ha de fer la política. És a dir, l'elaboració i el debat sobre idees, la comunicació d'idees, valors i propostes, la construcció de majories, el diàleg i la confrontació de prioritats, models o propostes, etc. I els dos grans escenaris són el carrer (feet) i les xarxes (FYT).

Feet: intentar anar i ser a tot arreu, al costat de les entitats en les seves activitats; de les reivindicacions pels drets socials en les seves lluites; anar a explicar i debatre de manera regular i a tots els barris, tant la pròpia acció política com entorn dels conflictes (com ara el de l'IBI); recórrer-ho tot a peu i aturar-se tant com calgui per escoltar a tothom; anar sempre allà on ets convidat, atendre sempre tots els mitjans, etc. Feet  és el símbol en quatre lletres de la presència física.

FYT: és explicar, explicar i explicar, sense els límits del temps i la ubicació concreta. En aquest blog per a les explicacions més llarges o l'argumentació dels fets o les opinions; en el facebook per compartir notícies, opinions o esdeveniments amb caràcter pràcticament d'immediatesa; al youtube (en aquest cas d'ICV de Sant Feliu) per treure el màxim profit a un minut d'imatges per exposar idees, realitzacions o projectes; al twitter, per sintetitzar, difondre i generar en 140 caràcters la màxima informació o capacitat de convocatòria possible. FYT és el símbol en tres lletres de la presència virtual.

Qui té més poder, disposa d'un tercer espai de presència, enormement poderós... però només a l'abast dels poderosos: els mitjans, sobretot la televisió. Implantejable... En tot cas, els escenaris (carrer, xarxes i mitjans) són enormement importants, però discrepo de l'opinió que "el missatge és el mitjà". Crec que, tot i la importància evident dels mitjans, el que realment és important és el propi missatge. Per a un partit com el nostre o per a un càrrec públic com jo, com i on diem les coses és molt important... però el que realment és important són les coses que diem.

I també, com més va, més m'adono del valor de la percepció, de les emocions, i de l'actitud en positiu, com a marc de construcció i explicació de les coses que diem. I també de la curta volada de limitar-se a la queixa, a l'enumeració del que es considera com a greuges o a la simple protesta: perquè la queixa, el greuge i la protesta arribin a construir un discurs socialment majoritari, cal que hi hagi la proposta, la il·lusió, l'esperança. Crec que per això quallen missatges curts i mobilitzadors com ara el de la independència (com en altre temps, les soles paraules de "socialisme" o "comunisme" empenyien les vides de milions de persones arreu del món...) o el lema del Procés constituent: la República catalana del 99%. Per això crec que, especialment quan afirmem amb raó que Ara és demà  hem de reivindicar i donar contingut així, en positiu, il·lusionant, esperançador, actualitzat, al vell lema de la Revolució Francesa per concretar-lo avui en un model viable i amb voluntat de ser majoritari entorn la democràcia econòmica i la justícia social.

Tornant a Sant Feliu, i per acabar, crec que aquesta va ser una de les claus que va permetre que ICV-EUiA-ISF recuperéssim el govern municipal. Quan érem a l'oposició (de 2003 a 2011), teníem algunes normes bàsiques que crec oportú recordar: per descomptat, Feet&FYT,... i en la relació amb les altres forces polítiques de Sant Feliu, tres normes bàsiques: dues que l'Àngel Merino repetia una vegada i una altra: "cap protesta sense proposta", "contundència en el fons i respecte en les formes", i una de collita pròpia: "centrar-se sempre en el tall, no distreure's amb la guarnició". Sent a tot arreu, generant àmplies complicitats, amb un llenguatge propositiu i encertant en les prioritats en diferents àmbits, vam marcar un camí que, ara ja al govern de la ciutat, crec que és el que hem de continuar mantenint.

dimarts, 18 de febrer de 2014

27/02/2014: els cinc temes més importants d'un ple amb molt contingut i molt important.



El ple del mes de febrer serà d'una gran rellevància. Potser el més important del mandat, deixant de banda lògicament el d'aprovació dels pressupostos i de les ordenances fiscals. Justament per la seva importància, avanço els cinc temes principals que s'hi tractaran.

1) Recurs d'inconstitucionalitat contra la "contrareforma" local del PP.
He escrit molt sovint sobre el rebuig frontal dels ajuntaments de tota Espanya a la llei de reforma local del PP. Com he explicat, no és una agressió contra els ajuntaments catalans, és una agressió contra els ajuntaments de tota Espanya. Més encara, no és una agressió contra els ajuntaments: és una agressió contra la ciutadania, especialment la més vulnerable. Qui sinó patiria més, en el cas concret de Sant Feliu, pel tancament de Can Ricart o de Can Maginàs, per la supressió de les competències municipals en educació, serveis socials o promoció econòmica?

Per això, durant el mes de febrer, els ajuntaments de tota Espanya debatrem (i allà on el PP no té majoria absoluta aprovarem) la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local. La Llei del PP que vol sotmetre a una permanent minoria d'edat als ajuntaments i privatitzar els serveis públics municipals en detriment dels ciutadans. Com ens pertoca, nosaltres ho aprovarem al ple de febrer.

2) Destinació d'un milió d'euros per a foment de l'ocupació.
El 12 de febrer de 2014 es va reunir el plenari de la Mesa per al desenvolupament econòmic i la cohesió social de la nostra ciutat, de la qual formen part tots els grups municipals, els principals agents econòmics i sindicals de la nostra ciutat i representants de les entitats veïnals i socials de la nostra ciutat. En aquesta reunió, es va aprovar per unanimitat la destinació de més d'un milió d'euros per als propers mesos, amb el detall que s'adjunta en aquesta nota informativa municipal. Donat que qui decideix formalment sobre el pressupost municipal és el ple de l'ajuntament, aquell acord de la Mesa es ratificarà en el ple de febrer.

3) Rebaixa dels valors cadastrals i aprovació del tipus d'IBI per al 2014: 
Un altre tema del que he parlat sovint en aquest blog, la darrera vegada en aquest escrit. Com no podria ser d'una altra manera, i després d'aprovar en aquest mateix ple la liquidació final del pressupost de 2013, complirem els dos compromisos ja expressats per a aquest mandat:
  • la rebaixa dels valors cadastrals, 
  • la limitació de l'increment del rebut de l'IBI a l'increment del cost de la vida.
Donat que l'increment de l'IPC català de l'any 2013 ha estat finalment del 0,2%, haurem de canviar les dades amb què vam fer el pressupost de 2014, i que consten en el quadre del punt 2 d'aquest escrit. Aquest quadre es va fer amb una previsió d'IPC de l'1,70% i, finalment, el cost de la vida ha crescut molt menys, per la qual cosa haurem d'aprovar els nous valors cadastrals i el nou tipus d'IBI per fer possible el compromís amb què ens vam presentar a les eleccions: al contrari que en els dos mandats anteriors, l'increment de l'IBI s'ajustarà a l'increment del cost de la vida.

4) Aprovació del pla municipal de convivència.
En els termes i amb els objectius que també vaig explicar en aquest article del meu blog.

5) Suport a una moció de l'AVV Falguera i la PAH de sanció a entitats bancàries que tinguin pisos buits a Sant Feliu.

Molts temes i molt importants, i més que n'hi haurà. Però cap com el primer: perquè mai com ara tots els ajuntaments de tots els partits de tota Espanya anem a una (és el primer recurs unitari d'inconstitucionalitat dels ajuntaments contra el Govern de l'Estat en tota la democràcia) i per la seva enorme importància per definir els ajuntaments del futur (seria tornar al model d'ajuntaments gairebé sense competències anterior a 1979, seria buidar els ajuntaments de la possibilitat de polítiques i serveis en educació, serveis socials, ocupació, habitatge, dona, infància, joventut, gent gran, etc)

Sé que per a molta gent pot semblar que aquesta llei és una nova "bronca entre polítics" que no afecta a la gent, però farem tot el possible per fer entendre a tothom que sí, que aquesta llei implica molt directament i molt negativament a la ciutadania i que farem el possible i l'impossible per arribar a derogar-la. I abans que algú m'ho digui: la llei fixa el salari dels alcaldes i el nombre de regidors i personal eventual que hi pot haver en un ajuntament segons la població del seu municipi, i en tots els casos ens ajustem al que indica aquesta llei, en un dels poquíssims punts positius que té.

22/02/14: Fòrum de Cultura Local. A què aspirem en temes de cultura a Sant Feliu?


Aquest dissabte al matí hi haurà, al Palau Falguera, una trobada molt important: la presentació i debat dels treballs que, fins a la data, hi ha hagut a l'entorn del Fòrum de Cultura Local.

El Fòrum dóna compliment a un compromís explícit del Pla d'Actuació del Mandat (punt 3.4), i aquesta jornada és la culminació de mesos de treball entorn les diverses perspectives que la cultura té a la nostra ciutat. N'esmento algunes:

  • les entitats culturals,
  • els equipaments culturals,
  • les festes populars,
  • la programació cultural
  • la comunicació i la difusió cultural
  • el patrimoni cultural,
  • cultura i educació,
  • cultura i joventut,
  • cultura i activitat econòmica.


De tots aquests temes, hi ha un bon grapat de gent que en parla i hi treballa. Liderats i coordinats pel Departament de Cultura de l'Ajuntament, n'han parlat el Consell Municipal de Cultura, les entitats culturals de Sant Feliu i prop de 30 persones que són motor de cultura a la nostra ciutat. Se n'ha parlat en diverses ponències, grups de treball, comissions, entrevistes, etc. Entorn de 100 persones han parlat sobre la cultura a Sant Feliu des de la primavera de l'any passat, i han elaborat diversos documents que considero que són d'una gran rellevància i que tothom pot consultar. I dissabte que ve, tothom tindrem oportunitat de conèixer, debatre, valorar, aportar, etc per tal de prendre part en aquest repte que ens estem plantejant: saber com som, definir com volem ser.

Voldria acabar aquest escrit d'invitació al Fòrum amb dues consideracions finals. Una sobre el paper decisiu de la cultura per ser plenament ciutadans, l'altra sobre el paper decisiu de la cultura en la configuració de les ciutats del demà: cultura per ser més plenament persones, cultura per ser més plenament ciutat.

Cultura per ser més plenament persones. La cultura és una suma perfecta de crear i de compartir. De crear coneixements, opinió, bellesa, emocions, etc. Però no de crear-los per a un mateix, sinó per als altres. La cultura (des de la pintura fins a la poesia, des de la música fins a l'escriptura, etc) està feta perquè sigui coneguda, compartida, agradada o desagradada, viscuda, mirada, cantada, llegida o escoltada per altres. La cultura és, per tant, per definició i per si mateixa, generositat plasmada en llenços, pedra, cel·luloide, notes musicals o paraules. La cultura ens dóna capacitat d'entendre tot allò que un/a altre/a ha fet també per a nosaltres, per entendre el que ens passa, per interpretar-ho i, si així ho valorem, per canviar-ho. La cultura ens fa actius i activistes, ens fa millors persones, ens allunya de ser només clients o consumidors. Necessitem, com l'aire que respirem, més cultura i més a l'abast de tothom. Allò amb què ens matxaquen per algunes televisions per magnificar la banalitat de les seves "princeses del poble" no és cultura, i només amb cultura es pot combatre.

Cultura per ser més plenament ciutat. Així com la cultura implica generositat, la cultura també té vocació de comunitat. Un quadre, un llibre, una pel·lícula, un poema, una escultura no són cultura si es queden al redós de la casa de qui ho crea. Per contra, exposats en una sala, debatuts en una tertúlia literària, mirats en un escenari de teatre o en una sala de cinema, escoltats o cantats amb desenes o centenars de persones creen comunitat, creen sentit col·lectiu, afavoreixen els temps compartits, les dinàmiques socials, el fet que les col·lectivitats són molt més que la simple suma dels individues que les composen. I generen treball: si tinguéssim prou públic per fer possible una programació teatral o musical per a cada setmana, quants llocs de treball podrien generar-se? I, sobretot, generen vida, molta vida de ciutat: què seria de Sant Feliu sense les activitats que ens ofereixen les seves entitats (i no parlo només de les Festes de Tardor, que també!)? Què seria de Sant Feliu sense la cultura que s'exposa generosa i es comparteix en els seus equipaments culturals, fruit sovint dels mateixos artistes i activistes culturals de Sant Feliu?

Potser algú somiaria això: persones acrítiques, consumidores compulsives de productes innecessaris, en ciutats adormides i dormitoris. Aquest no és el somni que necessitem: el somni que necessitem és el que he exposat en els dos darrers paràgrafs, i que, com la cultura, hem de crear i compartir en col·lectivitat. Per això, hi insisteixo, és important el Fòrum de Cultura Local de Sant Feliu, i seria molt bo que, dissabte que ve, ens hi veiéssim. Fins dissabte!

dilluns, 10 de febrer de 2014

L'AVV Roses fa una valoració implícita positiva del govern de la ciutat.

Implícita. Remarco aquesta paraula perquè és obvi que la valoració explícita va per un altre costat. Però crec que la comparació entre les dues imatges que segueixen, reforça l'opinió de fons (exclusivament personal, amb possibilitat òbviament d'errar-la) que m'agradaria exposar.

Primera imatge, de novembre de 2009:
Foto del blog de la llavors Federació d'AAVV de Sant Feliu.
Segona imatge, de gener de 2014:
Foto extreta del blog de l'AVV Roses de Llobregat.
Entre les dues imatges, poc més de quatre anys de diferència. Crec que reflecteixen molt bé dos moments molt diferents.

L'actuació de la llavors AVV Roses-Castellbell i de la Federació d'AAVV de què formava part se centrava, sobretot, en els temes següents:
  • Evitar l'edificació en el camp de futbol de la Rambla.
  • Evitar l'edificació en les zones verdes del Mas Lluí.
  • Lluitar per un metro de debò per a tota la ciutat
  • Reivindicar un aparcament al camp de futbol de la Rambla
  • Denunciar la mala gestió dels problemes de llavors del complex de piscines
  • Denunciar el procediment de compra de la Sala Ibèria
  • Denunciar l'increment abusiu de l'IBI
Els blogs constitueixen una font d'informació molt vàlida: aquest retrat del que hi havia a 2009 es pot treure directament del blog de la llavors existent Federació d'AAVV de Sant Feliu, actiu entre les tardors de 2008 i 2011.

Quatre anys després, quins són els temes en què treballa l'actual AVV Roses de Llobregat? També si mirem el seu blog, els temes en què se centra són:
  • La polèmica entorn els sorolls provocats per tres bars
  • Els retards en algunes obres de manteniment o enllumenat a la ciutat
  • La disconformitat amb la línia del Butlletí i el funcionament del Consell de Comunicació
  • Denunciar l'increment abusiu de l'IBI
  • La disconformitat amb l'estructura organitzativa de l'Ajuntament.
Crec, honestament, que la comparació entre els temes que l'Associació de Veïns considerava els més importants per a Sant Feliu el 2009 i els que considera més importants el 2014 mostra un canvi en positiu de la nostra ciutat. Ho dic sincerament.

Problemes sempre n'hi haurà: els derivants de diferents criteris de gestió o ideologia, d'opinions o prioritats diferents, de la mateixa convivència diària, etc. Però avui no es dóna el xoc frontal de model de ciutat (en urbanisme i mobilitat, sobretot) que es donava fa quatre o cinc anys, entre l'equip de govern de llavors i l'oposició de llavors i les associacions de veïns de llavors. Crec, en conseqüència, que de la comparació entre les dues realitats se'n desprèn una valoració globalment positiva, encara que lògicament amb deficiències. Espero que aquesta comparació implícitament positiva de les dues realitats reflectides en aquestes dues imatges pugui ser compartida per molta gent a l'hora de valorar l'acció de govern entre 2011 i 2014 a la nostra ciutat.

divendres, 7 de febrer de 2014

En defensa dels governs locals, presentació de recurs d'inconstitucionalitat contra la "contrareforma" municipal del PP.

El 12 del 12 del 12 hi va haver una mobilització a molts ajuntaments de tot l'Estat contra el llavors avantprojecte de llei de "racionalització i sostenibilitat" de l'Administració local (ARSAL) i que el 30 de desembre es va convertir en llei (LRSAL) amb els únics vots favorables del PP. Malgrat l'aprovació de la llei i l'obligació per imperatiu legal de complir-la, tots els ajuntaments debatran i allà on el PP no tingui majoria absoluta aprovaran un acord en ple per presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta llei inadmissible.

Avui, a Madrid, al Congrés dels Diputats, amb la presència d'alcaldes i diputats del PSOE, PSC, CiU, IU, ICV-EUiA, CHA, Coalición Canaria, Compromís i UPyD, hem presentat públicament els fonaments jurídics del recurs d'inconsitucionaliat, el text de la moció que aprovaran gairebé 4.000 ajuntaments de tota Espanya en aquest mes de febrer i el tràmit que se seguirà davant el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i el Consell d'Estat per forçar el debat en el Tribunal Constitucional del recurs dels ajuntaments contra una llei que ens talla totes les ales i ens deixa reduïts a la mínima expressió.

Aquesta setmana mateix, a Catalunya, donarem la màxima rellevància política al rebuig a aquesta llei. Dimarts, a la Federació de Municipis de Catalunya i dijous, plenari del Consell de Governs Locals de Catalunya, organismes dels quals l'Ajuntament de Sant Feliu forma part. Acordarem la manera i el moment de manifestar el rebuig de tos els partits polítics catalans (excepte el PP i no sé què dirà Ciutadans) a aquest intent d'involució democràtica i social que vol imposar el PP. Confio que per poc temps: com passarà amb la llei Wert, avui hem fet públic també el compromís de derogar aquesta llei quan el PP perdi la seva majoria absoluta... espero que a les eleccions generals de l'any que ve.

Serà la primera vegada que els ajuntaments plantegem un conflicte conjunt i unitari contra una llei de l'Estat: això sol ja dóna una idea de la mportància del pols que volem mantenir (i guanyar!) amb el PP. Els ajuntaments a una contra una llei que ens vol domesticar i sotmetre.

El recurs es basa en el que considerem atacs de la LRSAL al principi d'autonomia local explicitat en l'article 137 de la Constitució Espanyola. I es fonamenta en tres grans línies argumentals:

  • la supressió injustificable de competències dels ajuntaments (especialment greus en els municipis de menys de 20.000 habitants i mortals de necessitat per als ajuntaments de menys de 5.000), 
  • la imposició també injustificable de mecanismes de control econòmic i de gestió en mans de tècnics sense cap representació democràtica (especialment secretaris i interventors, com durant el franquisme) 
  • i el també injustificable atac a la representació democràtica de tota la ciutadania i la possibilitat de reduir al mínim el paper de control i debat que ha de fer l'oposició, ja que la LRSAL permetria, per exemple, que el pressupost dels ajuntaments no es debati en els plens, amb la presència i la participació de l'oposició i de la ciutadania, sinó en les reunions de les Juntes de govern local, a porta tancada i només amb l'alcalde i l'equip de govern.
Una autèntica contrareforma que, en l'any que celebrarem els 35 anys d'ajuntaments democràtics, ens vol fer retrocedir als ajuntaments anteriors a 1979. Una contrareforma que es justifica barroerament en l'endeutament financer dels ajuntaments (mentida: tots els ajuntaments espanyols tenen conjuntament el 4% del conjunt del deute públic), però que evidencia les opcions ideològiques del PP: disminuir el sector i els serveis públics, i qüestionar autonomies i ajuntaments per recentralitzar els poders de l'Estat. Absolutament dramàtic. Els qui avui hem comparegut a Madrid està clar que no coincidim en la necessitat o no d'independitzar-nos d'Espanya... però el que és evident és que necessitem com l'aire que respirem independitzar-nos del PP!

dijous, 6 de febrer de 2014

Quan queden poc més de 15 mesos per a les properes eleccions municipals...

Ja han passat més de dues terceres parts del mandat i, ja a febrer de 2014, queden només quinze mesos per a les eleccions municipals de maig de 2015. Algunes reflexions personals meves sobre aquest tema, mentre preparava el primer ple de l'any, el corresponent al mes de gener.

En primer lloc, és previsible que sigui el consistori amb més grups des que es va recuperar la democràcia. S'hi presentaran i crec que obtindran regidors Ciutadans i Esquerra Republicana. I estan per confirmar tres possibles candidatures: la que impulsin les persones que s'han despenjat d'Independents per Sant Feliu (al voltant de Silvestre Gilaberte, per dir-ho clar), les Candidatures d'Unitat Popular i Plataforma per Catalunya. Per tant, ho podem veure com un ajuntament més plural, i ho podem veure també com un ajuntament més fragmentat: els 21 regidors i regidores que ara es reparteixen en quatre grups, s'hauran de repartir entre sis o més grups. Fins ara, el nostre consistori havia tingut representants de cinc grups: els quatre actuals més ERC en algunes legislatures.

En segon lloc, l'evolució al 2014 de la consulta i la política catalana marcaran més que mai les eleccions municipals del 2015. Es faci o no la consulta, hi hagi consulta o eleccions anticipades, el que crec és que la polarització política entorn la consulta i les seves implicacions generals en els partits (reforç d'ERC i C's, desgast de CiU i PP i fractura interna del PSC) tindrà inevitablement el seu reflex en el que passi a Sant Feliu a maig de 2015. Al marge del coneixement i valoració dels candidats que presenti cada força política, la manera com cada força s'hagi posicionat entorn el tema de la consulta i el que pugui passar d'aquí al 9 de novembre, tindrà (aquí i a tot arreu) un pes molt i molt important.

En tercer lloc, tenint en compte això, caldrà insistir més que mai en un programa en clau local i en clau social. El context general pesarà més que mai, però el que es votarà a maig de 2015 seran les candidatures i les propostes per al govern de Sant Feliu. Ni més ni menys. I caldrà centrar-les, des d'una perspectiva local, en les mesures que apaivaguin a Sant Feliu els efectes de la crisi: el que cal fer per mantenir la cohesió social, per evitar la fractura en persones, famílies o barris de primera i de segona, per reactivar l'activitat econòmica i l'ocupació, per afavorir la justícia social des de l'Ajuntament i el que jo anomeno el dret a les cinc garanties (alimentació, habitatge, educació, salut i serveis socials) des de les competències i les capacitats de l'Ajuntament. Hi haurà un gran efecte del context nacional, però caldrà fer un gran esforç per centrar el debat en clau local i en clau social. I, honestament, crec que en aquest aspecte avui difícilment es pot plantejar una alternativa consistent a ICV-EUiA-ISF.

En quart lloc, serà molt difícil que ningú tregui majoria absoluta. Al marge de l'opinió que es pugui tenir sobre si són convenients o no, i atenent al que acabo de dir en el punt anterior, repartir els mateixos 21 seients entre tantes candidatures i amb tants condicionants exteriors farà molt difícil que cap candidatura creixi fins obtenir els 11 regidors i regidores que donen la majoria absoluta. Ni nosaltres passarem dels actuals set regidors a onze, ni el PSC farà el salt de sis regidors a onze. No cal dir que ICV-EUiA-ISF farem el possible per guanyar el màxim nombre possible de regidors i regidores, però objectivament serà molt difícil que recuperem la majoria absoluta amb què vam governar en temps d'en Cesc Baltasar.

En cinquè lloc, poden ser difícils fins i tot governs a dos. Si entren ERC i C's, com crec que passarà, és molt probable que ho facin a costa de CiU d'un costat, i del PSC i del PP de l'altre. Crec sincerament que, com ja va passar al 2011, un govern a dos que exclogui a ICV-EUiA-ISF serà realment difícil. Qualsevol opció de govern a dos tornarà a passar, també com al 2011, per ICV-EUiA-ISF. I, segons quin sigui el resultat final de maig de 2015, fins i tot així podria ser realment difícil. És per això que, com és lògic, treballarem per obtenir el millor resultat possible.

En sisè i darrer lloc, el PSC ha de definir clarament i ràpidament la seva estratègia. A l'inici d'aquests quinze mesos, ja gairebé des d'ara, el PSC ha d'optar per una de dues vies que són incompatibles: a) o bé treballa constructivament per facilitar la possibilitat de formar part d'un futur govern a dos amb nosaltres o, bastant més improbable, amb CiU, o b) o bé treballa destructivament per desacreditar i desprestigiar qualsevol acció de govern (estratègia del no a tot o del "cuanto peor, mejor") per aspirar a governar en solitari a partir de maig de 2015. Les seves darreres actuacions (com ara el ple de gener o el darrer escrit de la seva portaveu en el seu blog) fan pensar que, almenys fins ara, els guanya aquesta ànima reticent a qualsevol possibilitat d'entesa en el futur.

Bé, aquestes són algunes de les meves impressions a l'inici d'un període apassionant: entre el maig de 2014 i la tardor de 2015 tindrem, com a mínim, tres eleccions (europees, municipals i generals) i una consulta. És un gran honor per a mi ser al capdavant del govern de la meva ciutat en aquests moments, i tornar a aspirar a ser-ho a partir de maig de 2015.