dimarts, 31 de desembre de 2013

GRÀCIES, JOANA!!!

He volgut que el meu darrer escrit de 2013 sigui per ella, per la Joana. Molts són els escrits en què n'he parlat, i en aquest darrer escrit vull que siguin ella i el seu any els únics que prenen la paraula. Que guiïs sempre el nostre cor, el nostre pensament i els nostres actes, Joana!!!

Aquest és el video de resum de l'any Joana Raspall, que es va projectar el 29 de novembre i que ella encara va poder veure:


Aquest és el vídeo de resum de l'acte de cloenda de l'Any Joana Raspall, el passat 29 de novembre, que ella ja no va poder veure, i que incorpora la notícia de la seva mort i ella clou amb les seves pròpies paraules:

dilluns, 30 de desembre de 2013

Resum del ple de desembre de 2013.

El darrer ple de l'any 2013 va començar amb un minut de silenci, en record i homenatge de la nostra conciutadana Joana Raspall. En l'apartat de mocions, destaquen les que fan referència a l'administració local:
Altres punts destacats que es van tractar al ple:
  • aprovació definitiva del pressupost i les ordenances fiscals de l'any 2014,
  • aprovació del IX Conveni laboral de l'Ajuntament
  • previsió d'increment de les partides per a plans d'ocupació per al  2014.
  • adhesió a la Taula pel dret a decidir del Baix Llobregat
  • renovació del conveni amb Càritas per a l’assessorament i defensa de les famílies en litigis hipotecari
  • Conveni amb la Universitat de Barcelona per al projecte del Consell dels Infant
  • Diversos convenis i subvencions amb entitats i associacions de Sant Feliu.
Us podeu descarregar el resum del ple aquí (3 pàgines). L'acta completa del ple estarà disponible quan s'aprovi en el ple del dia 30 de gener.

dimarts, 17 de desembre de 2013

Resum del ple de novembre de 2013.

El ple del mes de novembre va tenir lloc només tres dies després de la commemoració del Dia internacional contra la violència masclista. Aquest tema va ser un dels més destacats del ple, en què es va aprovar aquest manifest.

El ple va aprovar també dues mocions més que feien referència a dues commemoracions: el 20 de novembre com a Dia universal dels drets dels infants, i l'1 de desembre com a Dia internacional de lluita contra la Sida.

Pràcticament tots els punts del ple es van aprovar per unanimitat. El moment en què hi va haver més debat va ser arran d'una moció de Ciutadans. En aquesta moció, C's defensava la derogació de la Llei de drets i oportunitats de la infància i el debat en el Parlament d'una moció per anul·lar la retirada d'ajuts per a la tutela d'infants i adolescents. Donat que aquest debat ja s'havia fet al Parlament, els quatre portaveus vam acordar que no tenia sentit debatre la moció de C's. Però el regidor del PSC Joan Grisó va ignorar aquest acord, reclamant un debat sobre el tema. Després de diverses transaccions, es va acordar no demanar la derogació, sinó la modificació de la Llei en aquest punt, modificant així substancialment la moció de C's, que finalment es va aprovar.

divendres, 13 de desembre de 2013

12/12/13: pregunta, data i procediment. Una data per recordar.

Ahir, dues hores després de la concentració en rebuig de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, es col·lapsaven tots els mitjans de comunicació: a les 14.00, van comparèixer els dirigents dels partits polítics que donen suport al dret a decidir i van anunciar la pregunta que es proposa plantejar a la ciutadania el proper 9 de novembre de 2014 i el procediment que cal seguir fins arribar a aquesta data.

Al vespre, la redacció del Fet a Sant Feliu ens plantejava un qüestionari, per respondre avui mateix. Aquestes han estat les respostes de la coalició de què formo part.

1)Quina valoració feu de la doble pregunta que s'ha decidit finalment? I la data?
En fem una valoració positiva. Una doble pregunta permet que tant les persones que volen independència com les persones que vulguin superar l’actual marc autonòmic però que creuen innecessari el trencament amb Espanya se sentin reflectits en la consulta. Pel que fa a la data, hi havia poques opcions per fer-ho d’una altra manera: a mig camí de les europees i les municipals. I també veiem bé el procediment acordat, amb voluntat de respecte al marc constitucional. Per tant, fem una valoració positiva de les tres qüestions (pregunta, data i procediment).

2)Quines sensacions teniu arran d'aquest anunci que s'ha fet avui? (alegria, decepció, incomoditat...)
Tenim la sensació de donar la resposta que toca a una voluntat inequívoca expressada per milions de persones al carrer i pel resultat de les darreres eleccions al Parlament. Estem fent el que democràticament toca, per tant. Tenim la sensació també que correm el risc de perdre de vista que el nostre problema no és essencialment de relació amb Espanya, sinó de sotmetiment a un model econòmic que genera pobresa i desigualtat. La situació d’un aturat català no és pitjor que la d’un aturat valencià per la relació amb Espanya, o la precarietat d’una treballadora catalana no és pitjor que la precarietat d’una treballadora madrilenya per la relació amb Espanya, o els resultats PISA a Catalunya no són pitjors que els PISA d’Andalusia per la relació amb Espanya. Des d’ICV-EUiA sempre hem defensat el lema de “Dret a decidir, sí; drets socials, també”, i hem d’evitar el risc que només parlem durant tot un any de la primera meitat del lema.

3)Què votareu el 9 de novembre del 2014?
ICV-EUiA demanarà el Sí a la primera de les dues qüestions, d’acord amb la resolució que va aprovar ICV a la X Assemblea a Viladecans, la tardor passada i la que va aprovar EUiA a la seva VI Assemblea a Sabadell a la primavera de 2012. Pel que fa a la segona qüestió, obrirem un procés intern de debat per decidir si acordem proposar una resposta o per deixar-la oberta.

dimecres, 11 de desembre de 2013

El 12 del 12 a les 12, concentracions davant tots els ajuntaments contra la reforma local del PP, en defensa de les polítiques socials dels ajuntaments.



... Podem prescindir dels serveis socials i els ajuts a la ciutadania de Can Ricart?
... Són un luxe els serveis, cursos i ajuts que les persones aturades, les empreses o els comerços troben a Can Maginàs?
... L'Ajuntament s'ha de desentendre de les persones i famílies que estan a punt de perdre el seu habitatge, o que ja han perdut tot ajut o prestació?
... Sant Feliu pot prescindir de les seves escoles bressol municipals?

... L'Ajuntament ha de renunciar als seus programes de treball conjunt amb les escoles per afavorir l'èxit escolar?

... Hem de renunciar als programes per a la gent gran o les persones amb discapacitat?
... Hem de tancar els programes, tallers o serveis per als joves o les dones?

... Els funcionaris de rang estatal han de manar més que l'alcalde o l'alcaldessa? Això és més democràcia?
... Hem de tancar els cursos de formació de l'Aula Sant Feliu o de la Torre del Roser?
... Hem de tancar l'Escola Municipal de Música?
... Hem de renunciar als serveis d'assistència domiciliària o a la teleassistència?

Té sentit, que en ple segle XXI, ens haguem de mobilitzar per defensar els serveis que els ajuntaments presten a la ciutadania???


El PP diu que els ajuntaments han d'estalviar 8.000 milions d'euros per assolir l'estabilitat pressupostària. Però si el deute de tots els ajuntaments d'Espanya és només el 4% del deute de totes les administracions, i es concentra sobretot en ajuntaments grans com Madrid!!!

No és una broma de mal gust. No és alarmisme. 
És l'amenaça més gran a la democràcia local 
des de la caiguda de la dictadura franquista.
El PP li diu Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local. 
Tothom menys el PP diu que és una Llei de recentralització i supressió dels governs locals.
Però no és només una llei contra els ajuntaments,
és una nova llei contra els drets de la ciutadania.

Per això tothom (menys la direcció del PP) hi està en contra.
Per això, tothom (menys el PP) convoquem
el 12 del 12 a les 12 davant dels ajuntaments de tota Espanya.

dimarts, 10 de desembre de 2013

El PP vol imposar la seva ideología conservadora, recentralitzadora i privatitzadora en tot. Hem de fer tot el possible per evitar-ho.

Escric a l'AVE, tornant de Madrid. Hem fet una roda de premsa amb alcaldes de tota Espanya i de tots els partits polítics menys el PP, contra la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local que el PP vol imposar en solitari. Hi he intervingut en representació dels alcaldes d'ICV-EUiA. També hi ha intervingut l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, en representació del PSC, i finalment no ha pogut venir l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, en representació de CIU. Ha tancat la roda de premsa, l'alcalde de Vigo i vicepresident de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero. El contingut era clar:
  • unitat de totes les forces polítiques en el rebuig total a la llei del PP, 
  • compromís de derogar-la si es pot constituir una nova majoria de govern en les properes eleccions generals i 
  • convocatòria de concentracions davant tots els ajuntaments aquest dijous, 12 de desembre, a les 12. 
Es a dir, el 12 del 12 a les 12 volem mostrar el màxim rebuig institucional i social a una llei que vol desmuntar el marc de funcionament del món local que es va aprovar, amb un gran consens, el 1985, sis anys després de les primeres eleccions municipals. Fa uns mesos, ja vaig exposar aquí deu raons fonamentals per oposar-se frontalment a aquesta llei.

No hi insistiré ara: amb molts pocs canvis en la tramitació parlamentària, l'efecte demolidor d'aquesta llei continua intacte. Però, essent gravíssim l'impacte d'aquesta llei, crec que forma part d'un conjunt de decisions polítiques del govern del PP  que pot tenir conseqùències gravíssimes en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. N'enumero unes quantes:
  • La contrareforma educativa del PP, (llei Wert),
  • La contrareforma sanitària, ja sigui amb la privació de drets als ciutadans immigrants o amb l'enorme onada de privatitzacions,
  • La contrareforma laboral, de la ministra Bañez,
  • La contrareforma de les pensions, de la mateixa ministra,
  • La contrareforma financera, que continua rescatant els bancs amb prioritat (fins i tot constitucional) sobre el rescat de les persones i que continua sense fer possible el crèdit que permetria la reactivació econòmica de les empreses
  • La contrareforma judicial, del que crèiem progressista Gallardon,
  • Els retrocessos en els drets individuals, en temes com l'avortament, o les continues retallades a la llei de dependència, passant per la nova i inadmissible llei de seguretat ciutadana,
  • La voluntat recentralitzadora de desprestigiar primer i laminar i qüestionar després l'estructura autonòmica de l'Estat,
  • La voluntat de descrédit generalitzat de l'acticitat política i sindical,
  • La voluntat de minimitzar i justificar les enormes corrupcions pròpies (Gurtel, Barcenas,...) i de voler maximitzar i aprofitar les alienes, escudant-se en el tòpic rotundament fals del "tots són iguals"
  • La utilització en benefici propi de les institucions. Des de la política informativa de la televisio pública, fins a la ubicació de persones afins en tribunals que exculpen tota responsabilitat en el cas del Prestige o la família real,
  • La submissió als dictats dels financers beneficiats per l'economia especulativa, des de l'amnistia fiscal fins a les més que tèbies actuacions davant els culpables, a casa nostra, de la bombolla de la construccio, la bombolla hipotecaria, etc.
Tal com jo ho veig, sembla que el PP vulgui córrer en desmuntar, sense cap consens, el marc de drets i llibertats i de construcció d'un sistema de serveis públics que els garanteixi. Tal com jo ho veig, sembla que vulgui imposar la seva ideologia thatcheriana en tots els àmbits de la convivència, sembla que vulgui imposar els principis de la seva gent més "cañí": el retorn als seus origens de l'Espanya que es confon amb la Castella de "la escopeta nacional", dels valors democràtics que es confonen amb l'església de llatí, pecats i mantellina, de retorn als grisos defenent aquests valors tan sols seus,...

La contrareforma local és una peça més d'aquest enorme salt enrera a que ens aboca el PP, d'aquesta enorme involució política i social a que ens aboca el PP. Crec que és imprescindible, absolutament imprescindible, que el PP (i els seus possibles aliats, UPyD o Ciutadans, tot i que sóc conscient que en moltes coses tenen posicionaments diferents) no tinguin el suport electoral dels milions de persones que, potser sense preveure el que farien amb el seu vot, els van votar a les darreres eleccions generals. És absolutament imprescindible que no tinguem quatre anys més de govern del PP, que no puguin acabar de desmuntar el que quedi després que ho hagin privatitzat tot.

Cal defensar els nostres ajuntaments... perquè cal defensar la democràcia. I molts ciutadans i ciutadanes que van votar el PP sense ser conscients que obrien la porta al retrocés en drets i llibertats, cal que ara siguin conscients que ara han de canviar el seu vot, per defensar justament els drets i llibertats que, n'estic segur, la immensa majoria de votants del PP comparteixen.

dimecres, 4 de desembre de 2013

04/12/2013: avui ha mort Joana Raspall.



Demà volia fer la meva crònica de l'acte de cloenda de l'Any Joana Raspall, que va tenir lloc divendres passat. Aquest matí, però, la notícia de la seva mort em porta a expressar avui mateix el que em surt de molt endins. Ho vaig fer, encara no sé per què, en l'acte de divendres: tenia un discurs preparat, ple de dates i de referències, però el vaig deixar de banda. Vaig improvisar el que de debò tenia ganes de dir-li a la Joana: la meva admiració i gratitud.

I d'això vull parlar ara: d'admiració i de gratitud. Barrejant les coses que vaig dir divendres, afegint les coses que sento avui dimecres.

Gràcies, Joana, per la voluntat i l'esforç d'acompanyar-nos divendres, avui que sabem que seria el darrer acte que compartiries amb nosaltres. I sobretot per la voluntat i l'esforç d'acompanyar-nos en tot l'Any Joana Raspall, fins al final, fins al darrer dia, com si encara volguessis fer el darrer esforç per acompanyar i mostrar el teu amor a la teva ciutat, a la teva gent, com si encara ens volguessis fer la darrera abraçada, plantar la darrera llavor i després deixar-te anar serenament...

Gràcies, Joana, per haver fet de pont entre la Catalunya que podríem haver estat, la culta, la republicana, la que vam perdre per la força de les armes i la Catalunya que volem ser, la culta, la igualitària, la que volem construir entre totes les persones que hi convivim,

Gràcies, Joana, per tantes i tantes nits al menjador i a la cuina de casa teva en què, sense pensar si el teu treball arribaria algun dia a veure la llum, recopilaves incassable mots i frases fetes, escrivies poemes per a infants, preparaves classes per a la llengua que mai no ens deixarem prendre...

Gràcies, Joana, pel teu compromís amb Sant Feliu, pel teu activisme cívic, essent la primera dona que presidia una associació de veïns a Sant Feliu, pel teu activisme cultural que, més enllà de la teva obra literària, et va portar a presidir el Centre Parroquial o a participar molt activament al Congrés de Cultura Literària o als primers anys del nou Casal de Cultura a Can Ricart,

Gràcies, Joana, per ser la primera professora de català a Sant Feliu gairebé d'amagat a les Mercedàries, per haver-nos ensenyat al Jordi Giol, a l'Agustí Vilar i a mi mateix a com fer les primeres classes de català a les escoles públiques de Sant Feliu, aquell setembre de 1976, per encomanar-nos la teva passió per l'educació, per l'escola, la teva confiança en el treball constant, en el futur,...

Gràcies, Joana, per la importància i per la qualitat de la teva obra, una obra que ha volgut i ha sabut transmetre dues coses: bellesa i valors a través de les paraules. Bellesa en les paraules triades, sempre entenedores, sempre clares; rigor en la construcció dels teus versos, en la intenció d'educar i trobar sentit tant en la forma com en el fons; compromís amb els valors democràtics i de drets de ciutadania, de fraternitat universal, tant en la teva poesia com en el teu teatre o narrativa,

Gràcies, Joana, per haver-nos salvat, com Salvador Espriu, els noms de cada cosa, per haver-nos encomanat la teva passió per la llengua catalana, per haver-nos encoratjat a preservar-la, a defensar-la, a estendre-la, a gaudir-la, a ensenyar-la, a estimar-la,

Gràcies, Joana, per, com va dir la Maite Carranza, haver lluitat sempre contra la dictadura, contra la misogínia i contra l'estultícia,

Gràcies, Joana, per haver estat la millor ambaixadora possible de Sant Feliu, unint el teu nom al de la nostra ciutat, en una mena d'aliatge que ens honora i ens enorgulleix,

Per acabar, vaig triar un petit poema que expressa el que tu senties en un moment donat, i el que jo sento en aquests moments: un poema que es diu "Agraïment",

Em creia haver perdut
           tot allò que donava,
I sense saber com
             Me'n trobo les mans plenes.

Com un grapadet de blat
             Caigut en bona terra,
De cada gra sorgeix
              -miracle d'or- l'espiga!

Beneïda saó
              De terra generosa.


Gràcies, Joana, per haver-nos regalat tants anys de grapadets de blat, de bona llavor, i per haver-nos ajudat a convertir-nos en la terra generosa que ha de donar espigues de cultura, de bellesa i de valors per a tothom.

Per la teva vida i per la teva obra, en nom personal meu, de tot el consistori i de tota la ciutat, gràcies, gràcies, gràcies!!!

I continuaràs fent de pont, Joana, cap a un futur que ens il·lusiona!