dimecres, 30 d’octubre de 2013

Pressupost i ordenances fiscals del 2014, soterrament, comarca, convivència, etc: un ple molt intens a la nit de la Castanyada.

Foto extreta del web TERRITORI.

El ple del mes d'octubre serà, sens dubte, el més important de l'any i potser el més dens de contingut. Important, perquè s'hi debatran les ordenances fiscals i el pressupost de 2014, els acords més importants que ha de prendre qualsevol administració pública. Dens, perquè hi haurà molts temes, molt diversos i molt polèmics. Adjunto aquí l'ordre del dia complet, amb 41 punts.

Per ordenar millor el ple, en aquesta sessió d'octubre introduïm una novetat en l'apartat inicial de mocions. Així, se separaran les mocions de caràcter local -que continuaran a l'inici del ple- de les de caràcter més polític i general, que es debatran al final del ple. Ha estat un acord de tots els grups municipals i també dels grups que, com ERC, C's o SI, no tenen regidors però es van presentar a les darreres eleccions municipals. i que estem en procés de revisió i millora del Reglament Orgànic Municipal.

Les mocions locals seran:

  • presentació d'una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat per reclamar la licitació de les obres del soterrament,
  • defensa de la unitat de la comarca del Baix Llobregat i de la capitalitat de Sant Feliu,
  • procés d'elaboració del pla i de l'ordenança de convivència,
  • proposta de la Comissió Ciutadana de l'IBI en relació a la desinformació dels mitjans de comunicació municipals
Els punts principals de les quatre àrees de govern seran:
  • aprovació de les ordenances fiscals i el pressupost,
  • adjudicació de la contracta de neteja viària i recollida d'escombraries a FCC, que ha guanyat el corresponent concurs públic,
  • tarifes i pla d'usos del Complex de piscines,
  • convenis i subvencions amb entitats de la ciutat.
Les mocions generals seran:

  • Per la garantia de beques menjador a l'alumnat de la ciutat i la comarca
  • Suport a la querella argentina contra els crims del franquisme i de les accions judicials de la querella 4591-10 del Jutjat núm. 1 de Buenos Aires, per delictes de genocidi comesos en el règim franquista.
  • Defensa del manteniment de les pensions de jubilació enfront de les reformes del govern espanyol.
  • Moció del grup municipal CiU de rebuig als pressupostos generals de l’estat pel 2014.
Un ple, com deia, important, molt important.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

30/10/13, acte 1/8 d'ICV-EUiA-ISF als barris: Què hem fet i què farem AL MAS LLUÍ.

Enraonarem (quina gran paraula!) sobre el que hem resumit en aquest Entorn, en el vídeo que s'adjunta i sobre el que vulguin totes les persones assistents a la trobada. Fins demà al Mas Lluí! 



I les dues properes trobades seran a:

  • Can Maginàs, dilluns 4 de novembre
  • Centre Cívic Roses, dijous 7 de novembre.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

28/10/2013: presentació pública del pressupost de l'Ajuntament per al 2014.

Abans-d'ahir, vaig penjar aquest escrit amb una presentació resumida i virtual dels diners que gestionarà l'Ajuntament al 2014. Internet és important perquè posa a l'abast de tothom una informació que no depèn del lloc ni del moment, però la interlocució en persona, de cara a cara, és més important encara. Per això, cada any es fa una presentació pública dels comptes municipals, amb la possibilitat que les persones que ho vulguin , puguin fer les preguntes, observacions, queixes, alternatives o propostes que desitgin.

Serà demà, a les set del vespre, a la Torre del Roser. Fins demà!

dissabte, 26 d’octubre de 2013

25/10/2013: un homenatge molt emotiu a les Brigades Internacionals.

Fotografia de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.
La història de les Brigades Internacionals no deixa de fascinar-me. Més de 60.000 homes i dones, des de soldats fins a metges o infermeres, van venir des de més de cinquanta països a lluitar a Espanya per la II República, per la llibertat i pel socialisme. Quina enorme força tenien les idees del primer terç del segle XX per fer que, des de milers de quilòmetres de distància, vinguessin a lluitar al costat dels seus camarades espanyols?

Divendres passat, vam rebre a Sant Feliu dues delegacions, amb motiu de l'Homenatge a les Brigades Internacionals amb motiu del 75è aniversari del seu emotiu comiat a Barcelona, el 28 d'octubre de 1938. Un homenatge organitzat per la USLA i que va tenir com a escenaris els carrers de Sant Feliu, l'Ajuntament i l'Ateneu. Una delegació italiana, encapçalada per Marco Puppini, president de l'Associació italiana de voluntaris antifeixistes a la Guerra d'Espanya i que comptava amb la presència d'un fill de comandant de la Brigada Garibaldi, i que van recordar que van venir 4.500 italians i que sovint van lluitar contra les tropes feixistes que va enviar Mussolini. La bandera italiana amb l'estrella de tres puntes de les Brigades acompanyava i presidia la delegació.

I una delegació britànica, la del Clarion Club. Es tracta d'un club creat el 1895 per treballadors anglesos tan amants del ciclisme com dels ideals del socialisme. Molts dels seus membres es van allistar a les Brigades Internacionals, i quatre dels seus companys estan colgats en alguna de les fosses escampades per tota Espanya. Amb motiu del 75è aniversari del comiat de les Brigades, un grup de membres del Clarion Club han fet un recorregut amb bici des de Bilbao fins a Barcelona, amb samarretes que reprodueixen la bandera tricolor i el lema "No pasarán!. Al seu pas per la nostra ciutat, van ser escortats i acompanyats per membres del Club Ciclista Sant Feliu, a qui els anglesos estaven molt agraïts per les seves atencions. A la foto superior, aguantant la bandera de la II República (amb la roja i la senyera, la meva!), el company Manuel Moreno, escocès fill de dos exiliats espanyols, que ens va ajudar amb la traducció dels discursos i a qui, explicant l'odissea vital dels seus pares, encara se li negaven els ulls. El seu representant, Mr. Charles Jepson, va signar al Llibre d'Honor de l'Ajuntament, conjuntament amb el fill del comandant de la Brigada Garibaldi, Sr. Vladimiro.
Totes les fotos d'aquest escrit són de Marc Rius, de Fet a Sant Feliu.

Després de la recepció a l'Ajuntament, vam anar a l'Ateneu, seu dels actes de la USLA. Allà hi va haver parlaments de les dues delegacions i intercanvis de diversos regals. L'Àngel Merino va regalar a cadascuna d'elles una bandera tricolor amb l'estrella de tres puntes de les Brigades. A l'Ateneu vam tenir la sort de poder comptar amb el senyor Joan Guasch, veí de Sant Just Desvern i combatent republicà a la Lleva del Biberó, que va tenir una conversa molt interessant amb els membres de les dues delegacions, i finalment s'hi va retratar.


Com deia a l'inici d'aquest escrit, em pregunto sovint si és possible recomposar les idees i el coratge que van impulsar a milers de joves de tot el món a lluitar a les terres d'Espanya. Al 2009, l'USLA també va organitzar una sortida als escenaris de la Batalla de l'Ebre. I al monument del Mirador de la Serra de Pàndols, hi vaig retratar aquesta placa d'homenatge, a desenes de soldats anglesos, irlandesos, canadencs o australians que van morir en aquella sagnant batalla:

El pressupost de 2014: comptes equilibrats i clars, per als drets socials de tothom i la qualitat de l'espai públic a tots els barris.

El proper 31 d'octubre aprovarem el pla de treball i el pressupost de l'Ajuntament per a l'any que ve. Abans, el 28, en farem una presentació pública a la Torre del Roser. Intentaré, com cada any, fer-ne una explicació que sigui alhora completa i planera, que s'entengui del tot i a la primera.

Tres consideracions prèvies:

1. Durant l'any 2013, hem eixugat el dèficit acumulat existent a finals de 2011 i hem complert totes les normatives que ha establert el Govern de l'Estat.
2. Com que no tenim dèficit, el pressupost està equilibrat: hi ha les mateixes despeses que ingressos, i els ingressos són tots realistes i no lligats a crèdit. Suposo que tothom ha après a no estirar més el braç que la màniga, a no recórrer injustificadament als bancs: nosaltres, rotundament, sí
3. L’IBI, el punt més polèmic de la gestió municipal d’enguany, pràcticament es congelarà entre 2014 i 2015, i es complirà el compromís en el programa electoral d’ICV-EUiA-ISF i del posterior acord de govern amb CiU d'ajustar les decisions sobre l'IBI a l'evolució del cost de la vida.

Aquesta és la informació més breu possible del pressupost de l'any que ve:

Ingressos
Ordinaris (és a dir, els ingressos regulars i per al dia a dia): 36,7M€.
Per a inversions (és a dir, els ingressos puntuals que només poden anar a finançar obres):3,1M€ que sortiran explícitament al pressupost i 1,1M€ que “s’arrossegaran” d’aquest any al que ve. Tindrem disponibles 4,2M€.

Despeses:
Ordinàries (les despeses necessàries i regulars del dia a dia): 36,7M€
D’inversions (les obres o compres puntuals, que no generen continuïtat): 3,1M€ que, com en el cas dels ingressos, surten al pressupost i 1,1M€ que s’hi incorporaran més endavant. Invertirem per un valor total de 4,2M€.

Gairebé 41M€ de diners de cadascuna de les persones de Sant Feliu requereixen una informació més completa. Intento, com cada any, fer-la completa i entenedora.

1. El pressupost d’ingressos ordinaris.
L’ingrés més important de l’Ajuntament és l’IBI (fila 1, 14,4M€) i el segon són les aportacions de l’Estat (fila 18, 8,3M€). Després d’aquest article, en faré un d’específic sobre l’IBI de l’any que ve. Ara només apunto que el rebut mitjà quedarà pràcticament igual que el de 2013 (pujarà un 0,18%) i que la gran majoria dels rebuts creixeran entre un 0% i un 1% a l’any que ve. Volem complir el compromís electoral d’ajustar el creixement de l’IBI al creixement del cost de la vida entre 2012 i 2015, com que a l’any 2013 hem hagut d’anar una mica per sobre del’IPC, els anys 2014 i 2015 anirem per sota de l’IPC.

2. El pressupost d’ingressos per a inversions.
Els ingressos per a inversions tenen tres conceptes: els préstecs que anem a buscar als bancs (fila 32, 2,1M€), els que ens donen les altres administracions, que enguany només serà l’Àrea Metropolitana (fila 27, 1M€) i els diners que “passen” d’un any a l’altre perquè estan aprovats però encara no estan assignats a l’obra que finançaran (fila 35, 1,1M€). Aquesta és la nostra capacitat inversora per a l’any 2014: 4,16M€.

3. El pressupost de despeses ordinàries.
Es financen amb els ingressos ordinaris i, per tant, tenen un sostre de 36,7M€.
La despesa més important és la de personal (sumant les files 1 a 4: 15,7M€). És gairebé un 43% del pressupost: l’habitual en un ajuntament que presta serveis públics amb molt de personal, com ara les escoles bressol. La segona despesa és el retorn de préstecs: sumant les files 25 i 26, són 3,6M€, gairebé un 10% del pressupost ordinari de despeses. Vull fer notar una cosa: en la fila 32 del quadre anterior (ingressos per a inversions), es veu que demanarem préstecs per valor de 2,07M€ i en la fila 24 d’aquest quadre es veu que amortitzarem préstecs per valor de 2,97M€. Això vol dir que reduirem el nostre deute bancari en 900.000€, cosa que implica que, si continuem en aquesta tònica, haurem de dedicar menys diners a les despeses financeres i tindrem més capacitat d’endeutament quan aconseguim l’objectiu irrenunciable del soterrament. Si no tinguéssim capacitat d’endeutament, arribi quan arribi el soterrament, hauríem d’aportar la nostra part de finançament de les obres de remodelació de la superfície mitjançant torres de 14 o 15 pisos en diversos punts de la ciutat: ni els temps estan per aquests castells en l’aire, ni és el model de ciutat que defensem des d’ICV-EUiA-ISF i que vam exposar en el nostre programa electoral.

Són importants també els quatre grans conceptes que tenen a veure amb la qualitat de la via pública i els equipaments municipals: les files 5 a 9, que agrupen 5,7M€, el 16,1% del pressupost ordinari de despeses. Reiterem el nostre compromís de seguir molt de prop la gestió d’aquests quatre serveis bàsics, fonamentals per aconseguir el nostre objectiu de tenir un espai públic amb la mateixa qualitat a tots els barris.

4. El pressupost de despeses per a inversions.
Es financen amb els ingressos per a inversions i, per tant, tenen un sostre de 4,2M€.
En les inversions, voldria destacar les dues més importants: línies 41 i 42, inversions en equipaments i espai públic. Sumen 1,4M€ i són la tercera part de les inversions, i fan referència a les inversions que –més enllà del manteniment que forma part de la despesa ordinària- cal fer per mantenir-los en els nivells de qualitat a què aspirem. Inclouen les inversions en els equipaments (escoles públiques, centres cívics i culturals, equipaments esportius,...) i els plans de millora i manteniment de l’espai públic.

Vull destacar dues inversions de les que començaran al 2014: l’ampliació del Casal de Joves i l’ampliació de la Biblioteca Montserrat Roig, dels quals es faran els projectes d’obres fins a la tardor de l’any que ve, i les obres començaran a finals d’any. Aquest és el procés que seguiran també les obres de remodelació del Mercat: aprovació del projecte (amb l’acord i la participació dels paradistes) abans de l’estiu i inici d’obres abans d’acabar l’any.

Al final del quadre anterior, hi ha una relació de les obres que, pressupostades, adjudicades i algunes iniciades durant el 2013, acabaran el 2014. Entre les més importants, l’acabament del Centre Cívic de les Tovalloles (previst que s’acabi entre maig i juny de l’any que ve), l’arranjament i la instal•lació d’un mòdul de serveis al Roserar (entorn l’Exposició Nacional de Roses), la remodelació de la piscina de l’Escorxador (perquè estigui a punt per quan comenci la propera temporada d’estiu) i la remodelació de la plaça Rafael Alberti, que ara comença el procés veïnal per definir les propostes que cal recollir en el projecte, i que estarà en obres a finals del 2014.

Aquest és, en resum, l’avançament del pressupost de l’any que ve. Amb més detall, es presentarà dilluns que ve, 28 d’octubre, a la Torre del Roser i s’aprovarà dijous que ve, 31 d’octubre, al Ple municipal. Qui vulgui assistir a aquests dos moments, té les portes òbviament obertes, i qui vulgui preguntar sobre algun dels conceptes aquí explicats o fer la seva pròpia valoració del que he exposat, ho pot fer, com sempre i sense cap limitació en aquest blog.

divendres, 18 d’octubre de 2013

Coalició. Ajuntament. Ciutat. La meva agenda per als propers dos mesos a Sant Feliu.

Un cop passades les Festes de Tardor, encarem la recta final de l'any. Una recta final amb molta activitat política i cultural a la nostra ciutat. Aquesta és la meva agenda, subjecta a canvis de darrera hora, dels mesos d'octubre i novembre.

En la segona quinzena d'octubre, crec que són imprescindibles l'acte de l'Assemblea Nacional de Catalunya el dia 24 al Casino, amb la participació de sis parlamentaris de tots els grups amb presència al Parlament de Catalunya,  i la presentació pública del pressupost municipal per a l'any 2014, a la Torre del Roser.

Al novembre, tindrem molta activitat com a ICV-EUiA-ISF. Com cada any després de Festes, farem un cicle de vuit xerrades a vuit barris de Sant Feliu, per conversar amb tothom que vulgui sobre el compliment del programa electoral d'ICV-EUiA-ISF en el govern de la ciutat. Tindrem també una altra cita imprescindible: Joan Coscubiela, diputat d'ICV-EUiA al Congrés dels Diputats, farà un acte d'una actualitat i importància molt gran: la política de pensions del Govern de l'Estat i l'oposició frontal que hi fem des d'Izquierda Unida i ICV-EUiA. I, finalment, en la part institucional de la meva agenda, al novembre tindrem els darrers actes de l'Any Joana Raspall, que tindrà el seu acte de cloenda el 29 de novembre, amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, la M.H. Sra. Núria de Gispert.

Torno a dir que és el més rellevant de la meva agenda personal, però és també una aproximació a les coses més destacables que, a algunes setmanes vista, hi haurà a Sant Feliu... i a les quals crec que val la pena preveure amb temps i reservar-s'ho.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Festa de Tardor: la vigència i la volguda continuïtat d'un model.

Foto de la Nit del Foc a la plaça de la Salut, extreta del facebook oficial de l'Ajuntament.
Encara en calent, acabades les festes, em torno a fer la pregunta que, com a alcalde, em pertoca: la Festa de Tardor (com les altres) fa ciutat, crea identitat i passió de Sant Feliu? s'ajusten a la voluntat i l'objectiu que siguin per a tothom i a tots els barris?

Aquestes preguntes les vull valorar també d'acord amb els criteris de ciutat que tenim a ICV i EUiA des de la recuperació de la democràcia local, aviat farà 35 anys:
  • les festes han de ser un element fonamental de construcció d'identitat de ciutat, 
  • festes i ciutat sense barris marginals, 
  • festes i ciutat per a tothom,
  • festes i ciutat amb màxim protagonisme de les entitats.
L'Àngel Merino, regidor de Cultura entre 1983 i 1991, va encarnar com cap altre regidor fins a la data aquesta voluntat que se simbolitza en el mocador vermell al coll i al cor de milers de conciutadans i conciutadanes. En Manel Martínez és, avui, l'exponent actual d'aquesta mateixa voluntat.

Caldrà fer valoracions més aprofundides i amb més temps, però avui crec que podem dir que no hi ha barris on la Festa de Tardor no hagi tingut el seu protagonisme. Des de Falguera fins a Mas Lluí, des de la Salut fins a Roses Castellbell, amb el pes que li correspon lògicament a la plaça de la Vila com a plaça que representa totes les places dels barris, a tot Sant Feliu hi ha hagut moments i espais de Festa. Des del recorregut del seguici fins a la ubicació dels inflables o espais de joc per als infants, passant per l'extraordinària Nit del Foc a la plaça de la Salut, tot Sant Feliu ha fet olor de pòlvora, lluït els colors de les colles, vibrat amb la música o jugat amb els infants. El model d'activitats a tots els barris, que conflueixen en els moments centrals a la plaça de la Vila o a la plaça Lluís Companys és un model que funciona, i que crec que cal mantenir.

Han estat festes per a tothom? Això implica activitat per a totes les edats i per a gustos molt diversos. Aquell criteri establert fa gairebé tres dècades crec que s'està acomplint. Hi ha hagut espais per a la quitxalla i les famílies (com estava la plaça de la Vila el dia del Correfoc infantil!), per a la gent gran (el mateix podem dir de les activitats diverses que hi ha hagut al Casal), amb un protagonisme clar per als joves, amb les moltes activitats que hi ha hagut a la Lluís Companys i que van tenir el màxim exponent al concert de dissabte nit, fins a les cinc de la matinada, en una plaça plena a rebentar de bon ambient i de bona música amb artistes tots ells de la nostra ciutat (Sant Feliu Sona!). Atenció a edats diferents i també a gustos diferents: al mateix temps que la música de joves sonava en un espai, la música d'orquestra o el flamenc sonava en altres; al mateix temps que hi havia les colles al centre de Sant Feliu, molta gent gaudia de les atraccions del carrer Mataró a l'altra banda de Sant Feliu.

Finalment, el nostre model de festes seria impensable sense la implicació al mil per mil de les moltíssimes entitats de la nostra ciutat. Em sembla que molta gent no coneix prou i no valora, per tant, suficientment el seu grandíssim esforç perquè tot surti bé, molt bé. Jo mateix, fins que no he estat un "casteller de ple dret", no arribava a copsar les hores i hores de feina, les escassíssimes hores de son i de descans, que fan centenars dels nostres fills i filles, veïns i veïnes, amics i amigues perquè aquests dies siguin els més intensos de l'any a Sant Feliu. Al sopar de colles de divendres nit al pati dels Padres, per posar un exemple, érem gairebé 700 persones compartint una bona estona, celebrant conjuntament que el treball de tot l'any donava els fruits pels quals val la pena deixar-hi la pell a tantes estones. Ho deia jo mateix a la presentació del programa: sempre hi ha qui em pregunta perquè no contractem més gent de fora, que potser podria donar més "nom" a les nostres festes. I sempre responc el mateix: el motor de les nostres festes, la seva rellevància, està justament en les 700 (set-centes, poca broma!) que sopàvem als Padres, en els centenars més que estaven a les carpes de les entitats a les atraccions del carrer Mataró, a les entitats que han muntat activitats als barris o en equipaments o als clubs de tots els esports que aquests dies han format part també de la Festa. Si milers i milers de persones surten al carrer a participar de la Festa, és perquè centenars i centenars fan tot el que poden i més per fer-la tan gran, comunitària i vital com és. A tots aquests centenars d'il·lustríssims conciutadans i il·lustríssimes conciutadanes, GRÀCIES!!!

Ho comentaré en un altre article, però no puc acabar de reflexionar breument sobre la Festa sense fer esment de la ponència que Jordi Ferrer va presentar sobre les festes populars de Sant Feliu en el marc del Fòrum de Cultura Local que té lloc, des de fa alguns mesos, a la nostra ciutat. Un molt bon document, que recomano vivament, i a partir del qual sorgeixen preguntes que jo mateix m'he fet en algun altre moment.

En tot cas, deixeu-me acabar de gaudir, com us passa a tants i tantes de vosaltres, del molt i molt bo que hem viscut a Sant Feliu entre el dijous i diumenge de la setmana passada. Quin orgull de ser de Sant Feliu!!!

dijous, 10 d’octubre de 2013

Resum del ple de setembre de 2013.

Imatge extreta de l'article de l'Agustí Larios al Fet a Sant Feliu.
La imatge d'aquest ple només podria ser una altra: la de la Mireia Ribas llegint, en nom de l'Associació de Veïns Falguera, una moció en suport de les persones afectades per l'estafa de les preferents. Però, avui que comença la Festa de Tardor, he volgut encapçalar aquest escrit amb l'Albert Moya, nomenat per unanimitat Mocador d'Honor, i a qui avui li farem oficialment lliurament d'aquesta distinció, tret de sortida dels tres dies i mig apassionants que tenim per davant.

El lliurament del Mocador d'Honor i l'aprovació de la moció sobre les preferents van ser dos dels temes més destacats del ple. Altres punts importants van ser:
  • moció de suport a la lluita del professorat de les Illes Balears per un ensenyament de qualitat i en català.
  • completar el Consell Assessor d'Urbanisme de Sant Feliu, amb representants de les associacions de veïns i experts de la nostra ciutat,
  • establir les festes locals de 2014: Segona Pasqua (9 de juny) i Festa de Tardor (10 d'octubre)
  • Aprovació provisional del planejament urbanístic del solar entre el polígon Matacàs i el carrer del Pla, a l’entrada de Sant Feliu venint de Sant Joan 
  • Aprovació definitiva del Mercat de Pagès al Parc de la Torreblanca i al local del Sindicat Agrícola, tocant a la plaça de l’Estació.
  • Adhesió a programes de formació i treball per a joves promoguts pel Servei d’Ocupació de Catalunya.
  •  Convenis amb diferents entitats culturals i esportives de Sant Feliu.
  • Aprovació d'un pla d'ajust per complir amb l'obligació legal de pagar a proveïdors en el termini màxim de 30 dies.
Us podeu descarregar el resum del ple aquí (3 pàgines). L'acta oficial completa, després que s'aprovi el 31 d'octubre.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

"Ganes de Festa de Tardor", la meva presentació al programa de les festes de 2013.

En el cartell i programa de la Festa, un infant alegre vola damunt Sant Feliu cavalcant sobre la nostra Garsa. Quan jo era un infant com ell, la Torre de la Presó que es veu a la part inferior de la imatge s’alçava vella i lúgubre on ara hi ha el CineBaix. Passat i present, realitat i ficció s’uneixen en aquesta imatge que evoca el cinema fantàstic dels nostres temps.

El cartell és una crida a l’alegria que es crea i es protagonitza des de Sant Feliu, que es comparteix i s’encomana a tots els barris de la nostra ciutat. Amb la recuperació de la democràcia (ja hi ha unes quantes colles que compleixen entre vint i trenta anys), la nostra ciutat va recuperar també el sentit de la festa: ocupar massivament i alegrement places i carrers per crear i compartir junts belleses i emocions que ens uneixen, que ens fan comunitat. Ho repeteixo sovint i mai no me’n canso: en comunitat, col·lectivament, junts, tenim més força i som molts més i molt millors que d’un en un, que de pocs en pocs. Les festes potencien i ens fan gaudir del doble vessant individual i col·lectiu de les nostres vides.

Per això, a Sant Feliu, cada octubre neix amb ganes immenses i intenses de Festa de Tardor. Són unes festes nostres i molt nostres. Tant que sorprèn a gent de fora per la vitalitat i la creativitat de les nostres colles i entitats de tota mena, motor real de la Festa, però que també deixa alguns veïns i veïnes amb la sensació que hauríem de comptar més amb més gent de fora. En sóc conscient, en som conscients.

Però, en tot cas, és el model de festa que vam començar amb els primers vols de la Garsa que et saluda des de la portada d’aquest programa. Un model que funciona i que, per la participació que fa possible, sovint ens envegen. Seria poc comprensible, a més, que en temps de crisi econòmica i social, incrementéssim el pressupost de la Festa o hi hagués més activitats o concerts de pagament.

Convido, per tant, a cada ciutadà i ciutadana de Sant Feliu a conèixer, valorar i a participar en tot allò que ens ofereixen les nostres colles, entitats i associacions de la ciutat. L’Ajuntament ho facilita, hi posa tot el cor, hi dóna tot el suport, però són les persones que treballen durant tot l’any per organitzar aquests quatre dies les que tenen tot el mèrit del que passarà properament, i per a tothom, en places i carrers que són de tothom. Per a totes elles, el meu reconeixement i agraïment.

I al seu costat, amb tota la ciutadania, com aquest infant que vola damunt la Garsa, crido amb ganes: Visca la Festa de Tardor! Visca Sant Feliu!

divendres, 4 d’octubre de 2013

Què passa amb l'enllumenat públic a Sant Feliu?

Amb el meu mòbil, a la plaça Falguera, el 25/09/2013.
No hi ha dia que no m'ho pregunti algú. Ni que m'ho pregunti jo mateix. La foto és clara i no és una mera anècdota: passa a molts llocs i passa sovint. I cal solucionar-ho. I m'avanço: i ho estem solucionant.

Per què passa el que passa?
A data d'avui (4 d'octubre de 2013), a Sant Feliu hi ha uns 5.000 fanals. És a dir, cinc milers de làmpades i de pals, connectats per quilòmetres de cablejat i controlats per 64 quadres elèctrics. El seu manteniment, cal reconèixer-ho, no ha estat l'adequat: si no, no estaríem així. Una infraestructura d'aquesta envergadura caldria haver tingut, en els darrers anys, més previsió perquè no passin les avaries, que no reparació quan l'avaria ja s'ha produït. En termes que suposo que tothom entén, fins a la data, hi ha hagut més manteniment correctiu que manteniment preventiu.

En el mandat anterior, amb molts milions provinents de l'Estat gràcies als coneguts com a "plans Zapatero", s'hauria pogut fer una inversió milionària en l'actualització del nostre enllumenat públic. Es van fer coses: en alguns carrers de Sant Feliu es van col·locar làmpades LED o de baix consum. Però cal reconèixer que no es va fer un pla global que avalués l'estat global de l'enllumenat i en derivés un programa de treball que, a partir d'una inversió inicial important, permetés canviar la tònica del manteniment correctiu al manteniment preventiu. Crec, sincerament, que no hi va haver voluntat per fer-ho. Xarxa de molts anys i solució només dels problemes quan apareixen: aquest és l'origen dels problemes als quals cal donar solució.

Què hem fet fins ara?
En el moment que entrem al govern i el regidor responsable és el nostre company Manel Leiva, prenem la decisió de reinvertir aquesta tendència, i d'avançar definitivament cap a un model de manteniment preventiu, que garanteixi el bon funcionament de l'enllumenat i la progressiva reducció de consums, amb el consegüent estalvi energètic.

En primer lloc, es va partir de l'avaluació dels nostres enginyers i tècnics municipals, que van tornar a dir el que ja havien dit abans, a partir d'una primera inspecció de l'ECA al 2005: cal una inspecció general de la xarxa, una visió de conjunt de l'enllumenat de tota la ciutat, una inversió econòmica important per millorar-la posant-la a un "punt zero" raonable i l'establiment de nous criteris i prioritats de manteniment per als treballadors municipals que se n'encarreguen. Aquesta inspecció i avaluació general de l'enllumenat es va fer també per part de l'ECA al llarg de l'any 2011: a 1 de juliol d'aquell any, detecta deficiències en 49 quadres.

Per la importància i abast dels treballs a fer, a primers de 2012, l'equip de govern es va acollir als programes de suport econòmic i tècnic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els nostres tècnics i els de l'AMB van fer el corresponent pla d'actuació, incloent evidentment la corresponent previsió de pressupostos. Per fer-ho possible, vam pressupostar 300.000€ per al 2013 i aviat pressupostarem 200.000€ per al 2014. Per l'import i l'envergadura, l'Àrea Metropolitana, amb els criteris acordats amb l'Ajuntament, va fer el corresponent concurs, que va guanyar l'empresa SECE, SA. Aquesta empresa farà obres de millora de l'enllumenat entre l'1 d'octubre i el 15 de novembre d'enguany.

Quines millores es faran entre octubre i novembre?
El mateix regidor Manel Leiva ha fet un article molt complet al web d'Iniciativa, en què exposa fins i tot en quins carrers començaran els treballs. En síntesi, les principals actuacions que es faran en un mes i mig són:
  • substituir 400 de les 5.000 làmpades del nostre sistema d'enllumenat. Aquesta substitució comportarà un estalvi de consum d'entorn del 5%, que no es repercutirà de la mateixa manera en la factura de l'enllumenat (que puja a un total de 380.000€/any), a causa del continu increment de preus que apliquen les companyies. Comentari final: paguem l’energia elèctrica més cara d’Europa a un país que podria ser el paradís de les renovables.
  • revisió dels elements de seguretat de la majoria dels quadres elèctrics (magnetotèrmics, diferencials,...) i dels temporitzadors. Amb això, es pretén reduir al màxim el risc d'apagades (especialment els dies de pluja) i ajustar millor la il·luminació dels carrers a les necessitats de llum de cada moment, evitant la il·luminació insuficient o excessiva en algunes hores, amb les molèsties o l'excés de cost que això comporta.
  • millores i reparacions en la xarxa subterrània, que pateix moltes agressions externes (obres, rates, pèrdues d'aïllament,...). Amb això es pretén millorar i actualitzar les xarxes, renovar cablejat i connexions, instal·lant els elements d'aïllament, substituint connectors allà on toca, etc. de manera d'aconseguir més fiabilitat i seguretat de la xarxa
I després?
L'objectiu és, com deia, el pas d'un sistema (i d'una previsió econòmica) de manteniment merament correctiu a un sistema i una previsió econòmica de manteniment decididament preventiu.
  • Per la part econòmica, voldrà dir invertir suficientment en les necessitats que, per reposició de làmpades, pals, quadres o xarxa vagin apareixent, avançant-se tant com sigui possible a la seva vida útil i respectant els seus respectius programes de manteniment. 
  • Per la part organitzativa, voldrà dir dotar de manera suficient el personal electricista municipal en plantilla (comptant amb les limitacions que està imposant el govern de l'Estat pel que fa a substitucions, contractacions, etc) i revisar el sistema de detecció i resposta a les avaries que es puguin produir a les nits i, sobretot, en festius. En aquest sentit estem valorant diverses opcions de millora que donarem a conèixer en el moment que els tècnics facin els informes i les propostes corresponents. 
Millorar organitzativament i posar-hi els diners que corresponen, sempre sota un programa clar de manteniment preventiu: aquest és el nostre repte i el nostre compromís. El del regidor Manel Leiva, i, per descomptat, el de mi mateix i el de tot l'equip de govern. I també el compromís i el criteri de treball i de servei de tots els treballadors públics municipals implicats, des dels enginyers fins als electricistes. Hi tinc tota la confiança, i sé que la imatge fosca de la plaça Falguera que encapçala aquest escrit serà, ben aviat, una simple anècdota amb una solució ràpida i fàcil.

04/10/13: Acte d'homenatge a la primera direcció local del PSUC en la legalitat.

El curs 2013-14 començarà i acabarà, per a la gent d'Iniciativa i Esquerra Unida, amb dos actes molt emotius que ens lliguen encara més a la nostra història i ens projecten encara més al futur que volem.

Avui serà el primer d'aquests dos actes. Retrem homenatge als homes i dones que van reconstruir el PSUC a Sant Feliu a primers dels setanta i que van entrar a la legalitat a l'abril de 1977. Jo no hi era llavors (sempre dec anar contra corrent.... jo llavors era del PSC-Congrés...), però aquelles companyes i aquells companys són ara els meus i m'enorgulleix formar part del col·lectiu que més va fer, a Sant Feliu, per la democràcia i per la reconstrucció urbanística i social de la nostra ciutat. No en desvetllo res més: ja ho explicaré en un altre escrit... però valdrà mooooolt la pena! T'hi esperem!!!

I a l'abril serà el segon d'aquests dos actes, en el marc dels 35 anys d'ajuntaments democràtics. El 3 d'abril de 1979 van ser les primeres eleccions municipals després de la dictadura feixista, i el 19 d'abril de 1979, Cesc Baltasar i els seus 18 companys i 2 companyes sortien al balcó de l'Ajuntament com a primer alcalde democràtic de Sant Feliu després de la II República. A l'abril, retrem homenatge als homes i dones de la primera candidatura comunista al nostre ajuntament. I també farem més coses... que tampoc no desvetllo ara. "Hasta aquí puedo leer", que es deia abans en els concursos de la tele.

I entremig, un curs polític apassionant: eleccions europees, dret a decidir,... A casa nostra, començarem forts: vuit actes a vuit barris així que passi la Festa de Tardor. Com solc dir: presència pública i debat polític, a tot arreu i amb tothom! Però, com deia, després de Festes. Avui, toca homenatjar el PSUC!