diumenge, 29 de setembre de 2013

La primera d'octubre: una setmana important per a ICV-EUiA-ISF.

9 de juliol de 2013, dinar de companyes i companys al Caliu.
M'agrada molt aquesta foto: amb una part important dels homes i les dones del PSUC i d'Iniciativa i Esquerra Unida que han tingut responsabilitats a Sant Feliu i després a altres àmbits de la vida política i sindical a Catalunya. De l'esquerra de la foto a la dreta: Manel Leiva, Conxita Fernández, Maria Comellas, Carles Olona, Maria Jesús Bono, Cinta Daudé, Àngel Merino, Lídia Muñoz, Mireia Aldana, Aurora Huerga, Jaume Bosch, Francesc Baltasar, jo mateix i Manel Martínez. No cal dir que cadascú es va pagar el seu dinar, com és habitual en els dinars del grup municipal de la nostra coalició.

Aquesta foto, a Sant Feliu, només és possible a Iniciativa i Esquerra Unida. I sento un profund orgull per aquesta foto i pel que representa. Jo vaig entrar a la política local de la mà d'en Cesc i l'Àngel, i altres persones hi han entrat de la meva mà, com la Maria Cinta o la Mireia. En 22 anys que fa que sóc representant de la ciutadania, he après molt i molt de les persones que hi ha a la foto, protagonistes els més grans de la recuperació de la democràcia, i protagonistes els més joves dels canvis imprescindibles que la democràcia requereix al segle XXI, clarament enfocats, tal com ho veig, cap a la democràcia econòmica i la justícia social, amb una revisió a fons dels propis partits i de la pròpia política per fer-los més vius i representatius. Orgull de ser protagonista i impulsor d'aquests dos moments i amb aquestes i aquests (i molts més!) companyes i companys.

Una foto només possible, a Sant Feliu, de la gent que ve del PSUC. L'any que ve celebrarem els primers 35 anys de la democràcia local després de la República. Els homes i dones que han protagonitzat la part més important de la transformació urbanística, social i cultural de la nostra ciutat han sortit de les files del PSUC. És clar que hi ha hagut friccions internes, fins i tot escissions. És clar que hi ha hagut desacords polítics i de vegades personals. Però, per damunt de tot, han prevalgut la passió per Sant Feliu i la voluntat de fer una ciutat sense fronteres invisibles entre els seus barris i entre els seus habitants, un sol poble, s'expressi en la llengua que li sigui més còmoda, però amb un únic projecte i sentiment de ciutat. Cap partit, cap, pot asseure en la mateixa taula i amb la mateixa satisfacció un protagonisme tan destacat i tan intens en la història recent de Sant Feliu. Gràcies, mil gràcies, als que surten a la foto i als que no, als companys i companyes de la Salut, Falguera, Can Calders, Roses, les Grases, Can Maginàs, Mas Lluí i el centre que han protagonitzat, amb molts més encerts que errors, amb molts més moments èpics que amargs, la lluita primer per la democràcia, i el govern després en la democràcia recuperada.

Aquesta setmana, el divendres 4 d'octubre, tindrem ocasió de retre un homenatge a la primera direcció del PSUC a la nostra ciutat. Un homenatge que organitza el partit però que hem obert a tota la ciutadania, un acte de reconeixement a les companyes i companys que van fer el trànsit de la clandestinitat a la legalitat (abril de 1977) i va preparar les primeres eleccions municipals democràtiques (abril de 1979). Si vols estar informat/da en primera persona d'aquells moments i d'aquells protagonistes, no cal dir que t'hi esperem!

Aquest serà l'acte més important de la setmana, pel seu contingut i perquè és públic. Però no és l'únic: el dimecres 2, en la primera assemblea del curs, concretarem el pla de treball fins al proper estiu, que incorpora temes tan importants com els vuit actes per barris que farem després de la Festa de Tardor i, sobretot, el procediment i calendari amb què nomenarem el candidat a les properes eleccions municipals i el procediment i calendari amb què posarem les bases del nostre pla de treball per al període 2015-19, tenint en compte l'escenari sensiblement més complex que hi pot haver al nostre país i a Sant Feliu mateix a les eleccions de maig de 2015, d'aquí a poc més d'un any i mig. I abans, el dimarts 1, analitzarem la situació generada per les decisions del govern de l'Estat sobre les pensions i quina activitat política generarem a la nostra ciutat sobre aquest tema.

Molta feina i molt bona, que requereix una perspectiva, una anàlisi i unes decisions globals, en l'espai i en el temps: els partits continuen essent eines imprescindibles per fer-ho. I a la nostra ciutat, per avançar en camins de justícia social i de qualitat de vida i igualtat d'oportunitats per a tota la ciutadania, estic convençut que allò que va néixer del PSUC continua essent la millor eina possible.

T'esperem divendres, a les vuit del vespre, al Palau Falguera!!!

diumenge, 22 de setembre de 2013

20/09/13, inauguració de l'exposició del Cercle de Belles Arts de Sant Feliu, dedicada a Joana Raspall: emotiu parlament de la seva filla, Imma Cahué

Les tres germanes Cauhé Raspall rebent l'homenatge del Cercle (en són sòcies!)  i de tot el públic assistent.

Un impressionant retrat en fang de la Joana, fet per l'escultora santfeliuenca Mony Núñez, a la foto.

Tots els grups municipals acompanyant la Lluïsa Gámez (presidenta del Cercle) i les filles de la Joana. Totes les fotos són del Fet a Sant Feliu.



La Joana és una artista dels mots, ha sabut en ells posar ritme i musicalitat, i encara que no ha pintat ni esculpit mai cap obra, amb la paraula, ella ha pintat i ha esculpit com qualsevol artista.
Sempre ha estat interessada amb tot el que és cultura, i em consta que sempre ha estat al costat del Cercle de Belles Arts i poques són les exposicions que no ha visitat, si és que ha deixat de fer-ho en alguna.

A alguns artistes dels Cercle, ella els hi ha escrit presentacions en catàlegs d’exposicions individuals.
I si ella no practica aquestes arts, no vol dir que no les sàpiga valorar o que no en gaudeixi.
Avui, la Joana agraeix a tots els que esteu aquí i a tots els que d’una manera o altre sobretot en aquest any del centenari, li heu fet costat, el vostre interès vers ella i la seva obra.

Per escriure, compondre, pintar o esculpir, és necessita el mateix: observació, comprensió, coneixement del que et rodeja, molta concentració i sobretot convertir una idea en una obra que expressi el que l’autor vol comunicar. Això l’artista sigui de la branca que sigui, sap que no és fàcil. La Joana amb alguns dels seus versos ens ho explica:
........
Voler comprendre,
és la primera fita
de l’impossible.
-----------
Repenso coses
que mai no succeïren.
Com les invento?.

Quan tens una idea que a vegades l’has sostret de la realitat i d’altres de la imaginació i vols expressar-la, encara no està tot solucionat, perquè molts cops al voler posar-la a la pràctica et trobes que no et surt ben bé el que volies, o que mentre l’estàs portant a terme, se’t creuen altres punts de vista. Ella ho expressa així:

Batent la roca
dura de les idees,
salten conceptes
com agudes arestes
de nostra pròpia vida.
…….
Deixem que cremi
la idea abans que, seca,
no s’esmicoli.

Si hem pogut arribar a la fi feliç de la nostra obra, podrem exclamar amb ella:

El sol, com brilla!
Tant de bo cada dia
veges les branques
més altes dels meus somnis
tant bellament pintades!
…….

L’artista, quan aconsegueix que la idea arribi a ser obra, aquesta ja deixa de ser part del seu autor, l’obra ée vida per ella pròpia, i la Joana ens ho diu així:

Paper o marbre,
Allò que la ment toca
S’omple de vida.

Mai l’artista aconsegueix expressar tot el que voldria, com ens diu en aquest haiku:

Queden ocultes
tantes coses, al savi
magí dels homes!

Perquè l’artista, veu el món, i el percep d’una manera diferent al que és, diu la Joana:

No hi ha paraules de vent,
de mar, de flaires.
Però les sento.

La Joana sempre repeteix quan es fa algun acte homenatjant-la, sobretot en aquest any:
-Potser se’n fa un gra massa!  No n’hi ha per tan de tants reconeixements, i ella sap i és conscient que aquí a la terra tot s’acaba per molts anys que duri, i ens diu:

Marxaré sola,
deixeu-me que ara sigui
tant en vosaltres.
Tindré temps d’enyorar-vos,
l’eternitat és llarga.

I en paraules dels seus versos us agraeix les estones que heu estat pensant en ella per realitzar aquestes obres, avui exposades aquí, dient:

Estic gelosa d’aquesta imatge meva
que duus a dintre.
Entre tu i ella el dubte no fa nosa,
ni la distància.
Som ella i jo, ben bé una cosa?
.....
Agraïment
Em creia haver perdut
tot allò que donava,
i sense saber com
me’n trobo les mans plenes.

Com un grapat de blat
caigut en bona terra,
de cada gra sorgeix
–miracle d’or- l’espiga!
Beneïda saó
de terra generosa.


Moltes gràcies.
Imma Cauhé Raspall  (en vermell poemes de la Joana Raspall)

divendres, 20 de setembre de 2013

+ 12.......... x + 1 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

He tret aquesta imatge d'aquesta web.
12 persones més a la pinya... i ja podrem assegurar castells de 7!

No tinc temps...
Aquest era el meu dubte principal abans de ser casteller. Vaig als assajos sempre que puc, que és menys del que m'agradaria, però sé que sempre hi haurà un lloc a la pinya per a mi. I per a tu, per descomptat! Ningú no passa llista, tothom sap que tenim el temps que tenim, tothom valora que volguem compartir aquest temps de divendres que podem compartir. No és una obligació: serà la teva devoció!

No estic en forma...
Has vist la pinya? Gent que pesa molt i aguanta més, gent alta que arriba molt amunt amb les mans, gent baixa que ajuda a tapar forats i reforça la base, gent jove, gent gran, homes, dones... Cada persona s'ajusta al lloc adequat a la seva constitució i la seva forma física: no anem a competir, anem a passar-nos-ho bé i a fer ciutat i cultura. Has vist el tronc? Aquest és el lloc dels que no són tan pesats o tan alts com jo, com més amunt més joves i més lleugers, però formant part totes i tots de la mateixa aventura que s'enlaira. No cal ser un atleta, no cal fer exercicis especials: tu, tal com ets, tens un lloc al castell!

No ho veig segur...
Els responsables de la colla asseguren que la base sigui sòlida i, sobretot, que no arrisquem més del compte. Si un castell tremola, mirem de reforçar-lo, és clar, però si ens costa, es descarrega i ja està. Sense riscos innecessaris, sense forçar massa la màquina, especialment amb els més petits. Només dues normes bàsiques de seguretat: 1) la canalla puja amb casc, i 2) no mirar amunt quan el castell es carrega. Tots assegurem una caiguda neta, però es corre un risc innecessari si el clatell, en comptes del castell, mira el cel.

No sé si hi encaixo...
Per què no? A més d'alts i baixos, homes i dones, joves i vells, etc etc etc, a la colla hi ha creients i descreguts, creients de la creu i de la mitja lluna, de dretes i d'esquerres, indepes i no indepes, catalans, castellans, andalusos, colombians i marroquins, amb feina o sense, amb ulleres i sense, amb tatuatges i sense... Això sí, amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes de compartir assajos i actuacions, de pujar amunt, sempre amunt...

No sé on anar per provar-ho...
Resoldre aquest dubte sí que és fàcil:

Assajos: divendres, de 20:00 a 22:30, al gimnàs de l'Escola Nadal.

dijous, 19 de setembre de 2013

21 de setembre de 2013: festes del barri de Can Calders.


Així com la setmana passada l'AVV i les entitats del Mas Lluí van fer la festa del seu barri, aquest dissabte que ve, l'Associació de Veïns i Veïnes de Can Calders i l'esplai Diversitat Lúdica organitzen les festes del seu barri, Can Calders.

En el marc de les festes, s'inaugurarà la remodelació de la plaça Laujar de Andarax, com he explicat en aquest escrit. Però el més important és que es veurà la vida i la diversitat d'un barri dens en població, però també dens en energia i en capacitats per fer coses i gaudir-les de manera col·lectiva, que al capdavall és el sentit d'una festa de barri. 

Jo hi estaré molta estona, perquè el barri i les seves entitats s'ho han treballat de valent (el dia de la festa i els 364 dies restants de l'any) i s'ho mereixen: seré a les magnífiques migas que cada any fa l'Associació de Veïns, al ball dels Pocket's, conduïts per l'incansable i sempre col·laborador de tot el que es fa a Sant Feliu, José Real, al correfoc de la colla infantil del barri, els Petardons i Petardones de Can Calders, al màgic espectacle de màgia del Mag López, un altre santfeliuenc entregat a la causa santfeliuenca i miraré de treure el nas al concert d'Extrapolar, bons músics i ciutadans solidaris.

Dissabte, tothom a la plaça de les Roses! Serà la millor manera d'agrair directament la seva feina, la seva generositat, la seva il·lusió a les entitats que ho hauran fet possible. I, sobre tot, gràcies, Associació de Veïns, gràcies, Diversitat Lúdica!!!

21/09/13: inauguració de la Torre Can Calders i de la remodelació de la plaça Laujar de Andarax.

Foto extreta del web de l'Ajuntament.
Dissabte que ve s'inaugura la remodelació de la Torre Can Calders i de la plaça de Laujar de Andarax. No se m'escapa que ha estat una remodelació polèmica: l'ha demanada l'Associació de Veïns Can Calders, la del barri on s'ubica, però l'ha qüestionada l'Associació de Veïns Roses de Llobregat i el PSC.

La Torre Can Calders és un edifici no gaire gran (quan jo era petit, en dèiem Can Pep de les Oques), on fins abans de les obres s'ubicava el Centre de Normalització Lingüística i, a la planta baixa, un espai per a la gent gran del barri. Amb la construcció del Centre Cívic de la fàbrica de les Tovalloles, a la Riera de la Salut, que serà l'autèntic motor associatiu i de serveis dels barris de la Salut i de Can Calders, s'obria la possibilitat de millorar uns quants serveis de cop. 

En primer lloc, la unificació de tots els cursos de català (dispersos fins fa dos anys a diferents espais i que ara es fan provisionalment al Palau Falguera i alguns al Mas Lluí) al futur Centre Cívic de les Tovalloles, que obrirà a mitjans de l'any que ve. En segon lloc, espais més amplis i millors per a la gent gran dels dos barris, també a les Tovalloles. D'altra banda, els serveis socials de la zona de la via en amunt estaven situats en espais al Centre de Salut Municipal que no tenien condicions adequades, ni d'atenció a les famílies ni de suport  tècnic o administratiu. La decisió que vam prendre va ser, en aquest marc, el trasllat a la Torre de Can Calders dels serveis socials i d'atenció a la dependència adreçats als veïns i veïnes de Can Calders, la Salut, Roses-Castellbell, les Grases i Mas Lluí (zona Nord de la nostra ciutat).

L'obra ha estat tècnicament complexa: un edifici de serveis públics no ha de tenir barreres arquitectòniques, i el vell edifici en tenia. S'havien de crear sales d'espera, d'atenció individual i d'atenció en grup. L'exterior estava certament deteriorat. Tot plegat ha comportat unes obres per import total d'uns 325.000€.

D'altra banda, s'ha fet un rentat profund de cara a la plaça: canvi de les torres originals d'il·luminació per uns fanals més segurs i amb més llum, com havien demanat els veïns, substitució de plaques trencades de granet per plaques de metall amb aparença de ferro rovellat, reparació de grades i paviment, etc. La remodelació de la plaça ha comportat un import total d'uns 73.000€.

No entenc l'oposició del PSC i de l'AVV Roses de Llobregat. Diuen que era una inversió innecessària: crec que millorar les condicions de treball i d'assistència en l'àmbit social és francament important, i per això ho hem fet. Diuen que és una inversió cara: s'ajusta perfectament als paràmetres de preu per metre quadrat en qualsevol obra pública que es faci avui a qualsevol ciutat.

Més aviat, hi trobo altres raons. Pel PSC, una actitud de "ni comer ni dejar comer" que no mereix ni més atenció ni més comentari: quan la canviïn, podrem començar a entendre'ns, que és el que molta gent de Sant Feliu desitja i espera. Per a l'AVV Roses de Llobregat, una actitud més preocupant: qüestiona decisions de govern que no són al seu barri i s'oposa i xoca frontalment (i sembla que no li importa) amb l'associació de veïns del barri, la de Can Calders. No vull entrar tampoc en les causes i els objectius d'aquesta actitud, perquè entraria en un conflicte entre associacions que, no només no vull alimentar, sinó que vull ajudar a evitar. El que no sé és exactament qui qüestiona què: perquè podria ser que, més que la mateixa AVV Roses de Llobregat, fossin persones concretes que, escudant-se en l'associació, expressen la seva exclusiva opinió amb finalitats polítiques. Com en una carta oberta que tots coneixem.

dilluns, 16 de setembre de 2013

Independents per Sant Feliu: el que una minoria ha provocat que sigui (2/2).

Nota prèvia: com he explicat també a l'escrit anterior, havia dubtat de si respondre personalment a la carta oberta que, fent un ús inadequat del blog d'una associació de veïns, m'ha adreçat un grup de persones. Com es diu en castellà, "para revolver las aguas de un río, a ganancia de no sé (todavía) qué pescadores". Sóc conscient que aquest tipus de situacions cansa i descoratja a la major part de la gent que segueix l'actualitat política local: estava temptat de deixar-ho córrer. A més, han fet aclariments tant els independents de la candidatura com la direcció local de la nostra coalició. Però també sóc conscient que podria semblar que eludeixo una resposta a un escrit que s'adreça explíticament a mi. Per això he decidit contestar, d'una manera que espero que sigui clara i respectuosa. Són dues parts. En la primera, he explicat els orígens i els objectius inicials d'Independents per Sant Feliu, que encara considero vigents. En aquesta, constato a partir de la carta oberta que una part m'ha adreçat, que aquells plantejaments han quedat (definitivament?) enrera.
25/06/13: per primer cop, debat ciutadà sobre el govern de la ciutat a meitat del mandat. Foto del Fet a Sant Feliu.

Aquest escrit és continuïtat de l'anterior sobre l’origen i els primers mesos d’Independents per Sant Feliu, i reflecteix les meves consideracions personals respecte a la “Carta abierta al Sr. Alcalde”, aparegut al blog de l'AVV Roses de Llobregat. Crec que és un ús inadequat d'una AVV: no els costaria gens i crec que seria el més transparent, donar la cara i fer el seu propi blog o mitjà de comunicació.

En tot cas, el seu escrit té tres parts expositives, molt llargues:
1. l’organigrama municipal,
2. les auditories de gestió,
3. el balanç del primer any de l’equip de govern.

I acaba amb tres breus i dures conclusions:
4. he traït el programa electoral
5. enganyo a tothom i sempre
6. hi ha una crisi interna de govern que avança inexorablement.

1. L’organigrama municipal.
Tots els quadres que s’adjunten a la carta me’ls van presentar en una de les primeres reunions de treball amb ISF, el 15 de novembre de 2011. En reunions posteriors, vaig plantejar dues coses: 1) la més important, els nombrosos errors que contenen els quadres: en situar com a càrrecs polítics a funcionaris, en el nom i nombre dels departaments, en les nòmines, en les atribucions a sigles polítiques d’una estructura professional, en les seves valoracions, etc. Cap de les meves correccions s’ha incorporat en els quadres: ells sabran les raons. Es poden consultar els organigrames i les retribucions de tot l'Ajuntament en el web municipal (Seu electrònica: organització). 2) l’acceptació que hi ha algunes situacions millorables, però per abordar-les es necessita un cert temps i cal respectar la legislació i els acords que condicionen l’estructura. Hi ha un marge de millora que s’haurà de fer des de la responsabilitat que li correspon al govern, però no des de la difusió de dades conscientment falses que posen injustament en qüestió la globalitat del funcionament de l’ajuntament.

2. Les auditories de gestió.
“La promesa de auditar la situación económica fue incumplida por JSJ”, acusen les persones que han escrit la carta. Ni en les reunions que he explicat en el meu escrit anterior ni en el programa electoral vaig comprometre’m a encarregar una auditoria externa només iniciar el mandat. Confiava i confio en els serveis econòmics municipals, que tenen la responsabilitat de donar compte de la gestió econòmica de l’Ajuntament tant a la ciutadania com a la Sindicatura de Comptes, i que han posat de manifest (com ja havien fet amb l’anterior mandat) que calia rectificar alguns criteris de gestió, cosa que ha portat a la detecció i posterior correcció d’un dèficit acumulat d’1,66 milions d’euros. Una altra cosa és que, per convicció en la transparència de la gestió, el propi equip de govern hagi decidir encarregar, al final del nostre mandat, una auditoria externa a febrer de 2015, per mostrar a la ciutadania i al proper equip de govern tota la transparència i rigor de la nostra gestió entre juny de 2011 i maig de 2015.
I no em puc estar de fer un comentari sobre un tema que em sembla gravíssim: “(a los concejales) no se les ha pedido unos conocimientos previos ni una experiencia demostrada o ninguna prueba para comprobar su idoneidad”. Això és antipolítica pura, i és d’una demagògia elitista insuperable: no havíem quedat que en democràcia qualsevol persona major de 18 anys té dret a escollir els seus representants i a ser escollida com a representant? Aquest sol comentari desqualifica al qui el signa.

3. Balanç del primer any.
Qualsevol persona amb una mica de rigor esperaria que el balanç es fa en relació al compliment d’un programa. Amb dos anys passats (la carta és del setembre de 2013) hi ha temps més que suficient per valorar no només el primer any, sinó gairebé les 2/3 parts del mandat. Però no ho fan: no fan cap referència al poc o molt compliment del programa, i es limiten (en un apartat molt més reduït que els dos anteriors) a tornar a insistir en què no he sabut organitzar bé l’Ajuntament i a reproduir un correu meu en què explico, als companys i companyes d’ICV-EUiA-ISF, les meves dificultats per parlar de les coses que realment importen: equipaments, revisió concessions, política fiscal, polítiques socials, soterrament,...

4. ¿Qué razones llevan a JSJ a traicionar el programa que él había asumido?
Adjunto aquí el programa complet que vam presentar a les eleccions del 2011. Adjunto aquí també les 30 prioritats que el resumien. Una denúncia honesta i constructiva per part seva hauria estat explicar en quins punts diuen que he traït el programa. D'aquesta manera, l'equip de govern o jo mateix podríem donar l’explicació pública o la resposta a què té dret la ciutadania, amb més raó encara si el va votar. Evidentment, rebutjo l’acusació genèrica de trair el programa electoral, una acusació basada exclusivament en les consideracions subjectives de qui s’ho inventa.

5. “Engañar a todos y todo el tiempo es imposible” (A. Graussi)
M’agradaria saber en què i a qui he enganyat. Com a coalició, podem haver comès errors, i jo mateix com a persona també. No haver-me sabut explicar prou i a temps pot ser-ne un, però crec que referir-se personalment i constantment a mi com un mentider compulsiu és, com diu la nota que hem tret des d’ICV-EUiA-ISF, una afirmació que frega la injúria. I em sap especialment greu que una petita part dels independents m’acusin de dir una cosa i després fer-ne una altra en un tema sensible com l’IBI quan el programa electoral a què van donar suport diu, textualment: “No augmentar els impostos locals per sobre de l’IPC” (pàgina 8). Però si hi estaven d’acord...! Si abans els preguntava en què he traït el programa, ara els pregunto en què enganyo a tothom i sempre.

6. La crisis interna de Jordi San José avanza inexorablemente a la luz pública.
Presentar situacions catastrofistes i generar un clima “d’embolica que fa fort” es desmenteix per si sol. Alguns independents en minoria, que no s’identifiquen amb el seu nom i cognom, ho han convertit en la seva pràctica: no treballar per Sant Feliu, sinó actuar contra Jordi San José. La major part d’independents, amb el seu nom i cognom, han continuat i continuen fidels al compromís que van assumir al maig de 2011: el treball -assumint que tots cometem errors i sovint anem més lents del que voldríem-, per un Sant Feliu més ben planificat, més ben gestionat, més dialogant, viu i equitatiu, amb un govern especialment sensible al dia a dia i dialogant amb tothom. La seva carta gairebé unànime mostra que de crisi interna, ni n’hi ha ni se l’espera.

A manera de conclusió.
Insisteixo: amb errors, amb dubtes, algunes vegades amb lentitud, estem complint el programa amb què ens vam presentar, i que és la base de l'acord a què posteriorment vam arribar amb CiU. És evident que no som perfectes,  però estic absolutament convençut que som el millor equip de  govern que avui pot tenir Sant Feliu. I acabo amb una darrera reflexió, que ja és una petició de moltes de les persones que els donen suport: que deixin de treballar contra mi i que comencin a treballar per Sant Feliu, que facin un pas endavant per la ciutat a les properes eleccions municipals del 2015. Que elaborin un programa, que  facin una candidatura, que proposin un/a cap de llista, que s'hi presentin: tenen encara un any i mig per fer-ho.

diumenge, 15 de setembre de 2013

Independents per Sant Feliu: el que la majoria volíem que fos. (1/2)

Nota prèvia: havia dubtat de si respondre personalment a la carta oberta que, fent un ús inadequat del blog d'una associació de veïns, m'ha adreçat un grup de persones. Com es diu en castellà, "para revolver las aguas de un río, a ganancia de no sé (todavía) qué pescadores". Sóc conscient que aquest tipus de situacions cansa i descoratja a la major part de la gent que segueix l'actualitat política local: estava temptat de deixar-ho córrer. A més, han fet aclariments tant els independents de la candidatura com la direcció local de la nostra coalició. Però també sóc conscient que podria semblar que eludeixo una resposta a un escrit que s'adreça explíticament a mi. Per això he decidit contestar, d'una manera que espero que sigui clara i respectuosa. Són dues parts. En aquesta primera, exposo el que molts esperàvem que fos ISF: un espai de treball per a Sant Feliu per a gent que no té interès de participar en política general però sí en la vida del seu municipi. En la segona, exposo el que malauradament es reflecteix en la carta oberta que una part va decidir, finalment, publicar. 

Candidatura d'ICV-EUiA-ISF a les eleccions del 22 de maig de 2011.
Era a la tardor de 2010. Algunes persones, majoritàriament vinculades a la llavors existent Federació d’Associacions de Veïns, es van adreçar a diferents partits polítics per mirar de construir una alternativa electoral a la majoria de govern d’aquell moment, de PSC i CiU.

Vam tenir algunes converses informals i, finalment, la primera reunió de treball: va ser a la seu d’ICV el 25 d’octubre de 2010. Hi vam detectar moltes coincidències: planejaments del soterrament i del Torrent del Duc, metro, política social, comunicativa, manca de diàleg i de transparència, etc. Tres dies després, vaig tenir una trobada amb una vintena de persones a l’Ateneu, que van ratificar la conveniència de continuar avançant junts. Vam tenir tres reunions més a la nostra seu: el 9 de desembre de 2010 i l’1 de febrer i el 17 de març de 2011. En aquesta darrera reunió, es va acordar el nom d’ICV-EUiA-ISF i la composició de la candidatura, que seria després ratificada en assemblea de la coalició el 24 de març. Posteriorment, el 2 d’abril, en una jornada oberta a la Torre del Roser, es va tancar el procés d’elaboració del programa electoral i es va aprovar. La resta és coneguda: el 22 de maig de 2011 vam guanyar les eleccions, el 7 de juny vam signar l’acord de govern amb CiU (aprovat en assemblea el dia abans) i l’11 de juny vaig ser escollit com alcalde de la ciutat.

Després de les eleccions, ja des del principi, no hi ha hagut cap diferència en el funcionament de la coalició ni del grup municipal segons “la procedència” de cadascun dels membres de la candidatura. Tots participem de tot, com crec que ha de ser: de les decisions i dels dubtes, dels encerts i dels errors, siguem d'Iniciativa, d'Esquerra Unida o independents.

A més, paral·lelament, vaig tenir reunions regulars amb el grup inicial d’ISF, fossin o no membres de la candidatura. De seguida hi vaig manifestar el que jo creia que seria bo per Sant Feliu: un grup de persones, conegut i obert a noves incorporacions, que treballés per Sant Feliu sense fer cap opció de partit. Un grup que actués públicament, tingués els seus propis recursos comunicatius, la seva pròpia agenda de treball i que, donat el cas, fins i tot apostés per altres sigles, si així ho creia convenient. La Maria Cinta Daudé i jo mateix així ho vam proposar en aquest document, que vam lliurar ala darrera reunió de l’any passat, el 15 de desembre de 2012.

Però aquella reunió va ser l’última. Com des del principi, aquestes propostes no van tenir la mateixa resposta per part de tothom. Mentre algunes de les persones vinculades a ISF consideraven que aquest era el camí, altres van plantejar tota una altra estratègia: la que ha acabat en la carta oberta del 8 de setembre de 2013, i que explicaré en un segon escrit. En aquest primer, he volgut explicar l’origen d’un nom i d’una candidatura i, sobretot, el que la majoria volíem que fos: un espai de treball per a Sant Feliu complementari i diferent del dels partits polítics.

divendres, 13 de setembre de 2013

13, 14 i 15 de setembre: festes del Mas Lluí.

Aquí teniu el programa de les festes d'un dels barris més joves de la nostra ciutat: obertes al barri i, per descomptat, a tota la ciutat. 

En el marc de les seves festes, demà dissabte s'inaugurarà la plaça Dicià, completant així un espai central i de gran activitat per al barri, conformat pel centre cívic i arxiu i la mateixa plaça. S'ha remodelat amb la direcció tècnica i el finançament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a la qual vull reiterar l'agraïment per la col·laboració continuada i molt efectiva amb el conjunt dels ajuntaments que en formem part. El projecte s'ha fet després d'un detallat procés de presentacions i converses amb els veïns i veïnes, encara a l'antic local de l'AVV, al carrer Frederica Montseny. Gràcies també a les persones que hi van participar i als tècnics municipals que van conduir el procés i extraure'n les conclusions.

Abans d'acabar l'any, hi haurà molt bones notícies per al Mas Lluí: relatives al vial que l'ha d'unir amb la Laureà Mirò i Sant Just, relatives al Parc Europa i la seva connexió amb Sant Just,... Justament al Mas Lluí serà el primer dels vuit actes que, un cop passades les Festes de Tardor, farem a tots els barris, en el cicle "Converses amb ICV-EUiA-ISF" que la nostra coalició fa a cada inici de curs: tindrem ocasió llavors de parlar-ne. 

Aquestes festes serien impossibles sense l'Associació de Veïns i Veïnes del barri, que les idea, les organitza i les duu a terme. Una associació que ha sabut combinar la seva tasca reivindicativa amb la seva vocació de dinamització del barri i de serveis als seus veïns i veïnes. Al seu blog hi trobareu puntualment el que fan en aquests dos vessants.

I la setmana que ve... serà el torn de les festes del barri de Can Calders.



dimecres, 11 de setembre de 2013

El meu discurs a l'ofrena de l'11 de Setembre de 2013: VOLEM VOTAR!

Amb les portaveus d'ICV-EUiA-ISF, PSC i CiU. Foto del Fet a Sant Feliu.

Regidores, regidors,
Representants de les entitats de la nostra ciutat,
Ciutadanes i ciutadans,

L’any passat, en aquest mateix acte commemoratiu de la nostra Diada Nacional, expressava el meu desig i la meva convicció que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya fossin els protagonistes del seu destí.

Avui, com l’any passat, una part important de la ciutadania de Catalunya es mobilitzarà amb aquest anhel de decidir i protagonitzar el futur.

La seva veu és important, però en un país plural d’identitats i opcions com és el nostre, en una ciutat plural d’identitats i opcions com és la nostra, el que cal és sentir la veu de la totalitat. I la veu de la totalitat només s’expressa d’una manera: en una mobilització a les urnes.

En el ple municipal, ens hem manifestat amb claredat a favor del dret a decidir: hem donat suport a la Declaració de Sobirania de Catalunya, al Pacte Nacional per al Dret a Decidir i a la comissió que, amb aquest mateix objectiu, s’ha creat al Parlament de Catalunya.

Al marge de les diferents i legítimes opcions de cada persona en el moment que es pugui votar el futur que volem, ara és el moment de reivindicar i d’expressar amb claredat que VOLEM VOTAR.

I volem votar, amb tota claredat, en una consulta explícita i clara. I com més aviat millor. Ho volem fer al 2014. I ho volem fer amb la garantia de fer-ho en un procés que sigui respectuós amb totes les sensibilitats i opcions democràtiques presents al nostre país i ajustat als mecanismes i les normatives que ja han estat validades per la Unió Europea, el marc en què sens dubte volem construir el nostre futur.

Creiem que cal una consulta explícita, específica i clara, en què la veu de tots els catalans i totes les catalanes, vagin o no a les mobilitzacions d’avui, s’expressi només sobre el futur que desitgen. Això, en el context actual, és el més necessari i el més positiu. Per contra, considerem francament negatiu que, davant d’una possible i políticament poc intel•ligent negativa del govern de l’Estat a aquesta consulta, la voluntat dels catalans i les catalanes s’hagi d’expressar en unes eleccions revestides de plebiscitàries. Unes eleccions que haurien de servir només per dirimir quin govern i quines prioritats, sobretot de garantia dels drets socials en un greu context de crisi, han de dirigir Catalunya durant quatre anys.

Per això, avui, en aquest acte commemoratiu, reitero el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a la realització, com més aviat millor, d’una consulta que doni la veu a tota la ciutadania que viu i treballa a Catalunya sobre el seu futur. Més enllà, insisteixo, de l’opció de cadascú, perquè cal atendre l’exigència democràtica d’un poble que així ho ha expressat amb claredat. En nom de tot el consistori, faig una crida al Govern de l’Estat perquè tingui la visió política per fer-ho possible.

Per acabar, vull donar les gràcies a totes les entitats i associacions que avui estan presents aquí per la seva presència i, molt més enllà, per la seva activitat persistent i generosa al servei de la nostra ciutat i del nostre país.

Visca Sant Feliu de Llobregat! Visca l’11 de Setembre! Visca Catalunya!