"Impostos i serveis municipals". Editorial Butlletí 447. Març 2013.

La cohesió social d’una ciutat com Sant Feliu requereix que hi hagi dues coses fonamentals: serveis generals, suficients i de qualitat per a tota la ciutadania, i serveis específics d’atenció i d’acompanyament a les persones i famílies més afectades per la crisi i amb més risc d’exclusió social. Entre els serveis generals, els que afecten  la via pública (des de la neteja viària fins a l’enllumenat o el manteniment) i els que afecten els equipaments i polítiques en l’àmbit de la cultura, l’esport i, sobretot, l’educació. Entre els serveis específics, el treball coordinat dels serveis socials i d’ocupació per pal·liar els efectes de la crisi en temes tan fonamentals com l’alimentació, l’habitatge o la lluita contra l’atur.

Tots aquests serveis necessiten un finançament adequat: tenir més serveis pagant menys impostos és inviable. Altres ajuntaments han reduït serveis: han tancat escoles bressol o de música, escurçat horaris d’equipaments, etc. A Sant Feliu, per contra, hem optat per incrementar les polítiques socials: més infants a les escoles bressol o de música, més ajuts i prestacions socials, més plans d’ocupació... En un context, a més, molt difícil.

Difícil en termes generals, per la profunda crisi del sistema que els governs no van preveure i ara fan recaure sobre els sectors més febles i els seus drets. També sobre els ajuntaments, precisament perquè materialitzen molts d’aquests drets en forma de serveis. I difícil també en termes locals, pel dèficit acumulat durant l’etapa anterior d’1,66 milions d’euros que hem d’eixugar obligatòriament entre el 2013 i 2015.

Per mantenir o incrementar serveis en aquesta situació, hem pres un conjunt de mesures: reduir despesa no fonamental, renegociar préstecs, ajornar inversions i incrementar l’IBI lleugerament per sobre del cost de la vida. Sé que és una mesura polèmica, però també sé que és necessària. Altres persones podrien tenir altres propostes: crec, sincerament, que haurien d’assumir el deure cívic i la responsabilitat de presentar-se a les properes eleccions municipals.

A més dels impostos com l’IBI, l’Ajuntament té preus públics per als seus equipaments. Fins ara, el preu podia ser una barrera per accedir a serveis tan necessaris com les escoles bressol. Amb la voluntat d’afavorir la igualtat d’oportunitats en aquest servei, aquesta primavera aprovarem un nou criteri de preus, ajustat als ingressos de cada família. Un criteri que coneixem amb el nom de tarifació social i que ha de ser un instrument clau per aconseguir una ciutat més equitativa en tots els àmbits, una prioritat clara i constant d’aquest equip de govern.