diumenge, 31 de març de 2013

Donant compte de la gestió municipal de l'any 2012. 1/2: les xifres.

Avís d'entrada: aquest escrit és feixuc però és important. Vull explicar de la manera més entenedora i completa que he pogut els resultats econòmics de l'any 2012 i les seves dues xifres més importants: 1) el resultat pressupostari estricte de 2012, i 2) el resultat acumulat tenint en compte tots els anys anteriors (en administració pública: el romanent de tresoreria)

1. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE 2012.

En el darrer ple del mes de març, es van presentar les xifres corresponents a la liquidació del pressupost municipal de l'any passat. Per acord dels portaveus, vam ajornar el debat d'aquestes xifres a l'altre moment de l'any en què parlem de gestió pressupostària, cap al juny. En un segon escrit de rendició de comptes, exposaré i valoraré el nivell de compliment del pla de treball de l'any 2012, que l'equip de govern va explicar públicament en aquesta presentació de powerpoint.

La gestió del pressupost de 2012 s'ha dut a terme en el marc del Pla de Sanejament 2012-2015 que l'Ajuntament va aprovar en el ple de setembre de 2012, després de conèixer el resultat pressupostari negatiu  del 2011 (dèficit acumulat de 1,66 milions d'euros), i que vaig explicar en aquest escrit. En conseqüència, la gestió econòmica municipal de 2012 ha perseguit tres grans objectius:
  1. Eixugar la major part possible d'aquest dèficit acumulat.
  2. Mantenir la prestació de serveis a la ciutadania.
  3. Incrementar les polítiques socials i d'igualtat d'oportunitats.
 Tot això, amés, en un context general gens favorable per la greu crisi econòmica, les retallades i els atacs a l'autonomia local de què he parlat en altres escrits en aquest bloc.

Els números, que requereixen una explicació per poder entendre'n bé les seves característiques i la seva projecció al 2013 i següents, són aquests:

La columna de dades inicials són les previsions que es van presentar el pressupost a finals de 2011: en aquell moment estava equilibrat: és a dir, la previsió era tenir unes despeses igual als ingressos,  com es reflecteix en el número zero de color blau que hi ha al final de la primera columna. 

La columna de dades de la liquidació són el resultat real final de la gestió pressupostaria, presentades a març de 2013. Reflecteixen un superàvit de 2,1 milions d'euros (en color blau al final del quadre), que és el resultat comptable que cal presentar a la Sindicatura de Comptes,

Aquest resultat, és numèricament un bon resultat, però també és cert que no reflecteix en la seva totalitat la realitat de la gestió ordinària de l'Ajuntament, ja que s’ha produït com a resultat d’una seria de factors que cal tenir en compte.

M'explico. Pel que fa al resultat, hi ha quatre xifres que cal considerar i que el relativitzen sensiblement:
  1. En el capítol 1 d'ingressos, hi ha prop de 300.000€ que s'han de comptabilitzar legalment com a ingrés, però que és probable que no puguem cobrar perquè provenen d'unes plusvàlues que es deriven d'un concurs de creditors, fruit de la fallida econòmica de l'empresa que les hauria de pagar.
  2. En el capítol 3 d'ingressos hi ha una sola llicència d'obres per valor aproximat de 400.000€ que no es repetirà, ja que correspon a l'edifici singular que s'està edificant a l'inici del carrer Manso.
  3. En el capítol 4 d'ingressos hi ha unes aportacions de prop de 550.000€ provinents de l'Administració General de l'Estat corresponents a la liquidació definitiva dels tributs estatals de 2010, que el mateix Estat havia comptabilitzat preventivament a la baixa en aquell any.
  4. En el capítol 1 de despeses (el de personal), no s'ha comptabilitzat (per obligació legal del Govern de l'Estat) la paga extra de Nadal, per un valor de 650.000€.
Descomptades aquestes xifres i alguns ajustaments d'intervenció, el resultat de l'any 2012 que podem considerar realment derivat de la gestió municipal és sensiblement inferior: entorn de 400.000€. Però és clarament positiu: les previsions eren ajustades i el control pressupostari per part de cadascun dels responsables de tots els departaments municipals i dels serveis econòmics municipals (vull destacar que prop de 250.000€ provenen de l'estalvi de múltiples partides de despeses que, podent-se utilitzar, s'han prioritzat estalviar per a la recuperació de l'equilibri econòmic), treballant tots a una, ha estat molt bo. Vull felicitar i donar les gràcies a tothom per aquesta mostra clara de consciència de la situació i de la corresponent disciplina pressupostària. 


2. ROMANENT DE TRESORERIA (resultat acumulat de 2012 i tots els anys anteriors)

Com ja he comentat, el document que, a més del pressupost, explica la situació econòmica de l’Ajuntament és el romanent de tresoreria. Aquest ens dona el resultat acumulat, és a dir suma el resultat de tots els anys incloent també les dades de l'any que s'ha acabat.

L’import d’aquest resultat és la dada econòmica principal per l'Estat, la Generalitat i la Unió Europea i per tant és la que més condiciona la situació econòmica municipal.

Aquest és el quadre del romanent de tresoreria amb què vam acabar l'any 2012:

El romanent de tresoreria ha de ser positiu per imperatiu legal. Com que l'any passat va ser negatiu i per un import de prop de 1,66 milions d'euros (fons de color blau cel al quadre anterior), vam haver de fer, com ja he exposat abans, el Pla de Sanejament per eixugar-lo. Per tant hem passar de una situació negativa acumulada de més de 1,659M€ a una  situació encara negativa de 0,670M€.

Anem per bon camí: hem eixugat gairebé un milió de dèficit acumulat, però encara estem, per dir-ho d'alguna manera, en "l'ull de mira" de les institucions que inspeccionen els comptes públics perquè encara tenim un dèficit de poc més de 670.000€.

Fins aquí les xifres. I què passa amb les realitzacions, que és al capdavall el que la ciutadania pensa veure i valorar de la gestió dels seus i de les seves representants? Properament, com deia a l'inici, presentarem un powerpoint que donarà compte de la tasca de tot l'equip de govern per complir l'acord de govern que ICV-EUiA-ISF i CiU vam subscriure el 7 de juny de 2011 i que ens ha de portar, progressivament, a una ciutat més ben planificada, més ben gestionada, més viva, més dialogant i més equitativa.

divendres, 29 de març de 2013

Per què vaig votar no a l'estelada al balcó de l'Ajuntament?


Tranquils: a l'Ajuntament no es veurà aquesta imatge. He de reconèixer que, personalment, és la que més m'agradaria. I estic segur que a molts ciutadans i ciutadanes, que saben l'origen de la bandera roja, que l'associen a la lluita per la justícia social, a l'internacionalisme de la classe obrera, a la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores arreu del món, també els agradaria. Però el seu lloc no és la façana de l'Ajuntament: és una bandera ideològica, i ha d'estar a les manifestacions, a les seus dels partits que la sentim com a nostra. És la bandera d'una part dels santfeliuencs i santfeliuenques perquè representa la ideologia d'una part dels santfeliuencs i les santfeliuenques... Però l'Ajuntament ens representa a tothom, i no és el lloc de la bandera roja. Per això mai no hem presentat cap moció per penjar-la.

Amb l'estelada passa una cosa similar. En la meva opinió, és una bandera ideològica, que representa als santfeliuencs i santfeliuenques que tenen com a aspiració democràtica i com a opció personal la independència de Catalunya. No representa a tota la ciutadania i, en conseqüència, li passa el mateix que a la bandera roja: el seu lloc no és, amb tot el dret a equivocar-me com a persona i a equivocar-nos com a coalició, a la façana de l'Ajuntament. Com la bandera roja, l'estelada és una bandera ideològica i no és una bandera que representi -i menys encara a una ciutat com Sant Feliu- al conjunt de la ciutadania. La senyera, que és la bandera del nostre país, per descomptat, sí.

Hi ha altres banderes ideològiques que sí que posem a la façana de l'Ajuntament, i que s'utilitzava com a argument en la moció que CiU va presentar demanant la col·locació de l'estelada. Són les banderes que reflecteixen i simbolitzen les lluites pels drets individuals, per les llibertats personals, per la plena igualtat i drets de ciutadania per a tothom. I per això pengem la bandera lila que representa la igualtat entre homes i dones i la bandera de l'arc de Sant Martí, que representa la plena igualtat de drets a totes les persones amb independència de la seva opció sexual. Són banderes de reivindicació permanent dels drets humans, que compten, a més, amb el suport explícit de tots els partits presents al consistori.

Una menció a part mereix la bandera de la República Espanyola, que tornarà a onejar al balcó de l'Ajuntament el proper 14 d'Abril. No és una bandera estrictament ideològica: ret homenatge al règim i al període històric que va portar més llibertat i més avenços democràtics a Catalunya i a Espanya, als homes i dones que la van fer possible i que la van defensar amb la seva vida o exili, i a les nostres pròpies arrels polítiques. Va ser bandera oficial de l'Estat i té un reconeixement arreu com a símbol de llibertat i justícia: se li ret homenatge a tots els actes de commemoració de la victòria aliada a la II Guerra Mundial i a tots els actes contra el feixisme i el nazisme. Es penja al balcó de l'Ajuntament des de 2006 justament a proposta d'ICV-EUiA, en el marc del 75è aniversari de la proclamació de la II República. No va ser una moció unitària: el PP s'hi va oposar, però és plenament coherent amb la història i la trajectòria democràtiques de tots els altres partits polítics presents a Sant Feliu. Per això la volem continuar penjant.
François Hollande homenatjant la bandera republicana en commemoració de l'alliberament de París (agost  2012)

He exposat el que jo crec sobre les banderes ideològiques. I què penso sobre les tres banderes oficials? Són a la sala de plens, però no a la façana de l’Ajuntament. Per acord majoritari del govern de la ciutat, al balcó no n'oneja cap, continuant amb la pràctica dels dos governs anteriors de PSC i CIU, compartit la major part d'aquells vuit anys amb ERC. Es resol així la diferència de sensibilitats i identitats que és evident i natural que existeix a Catalunya. Es podria resoldre, com al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, la capital del nostre país, posant-les totes tres. Aquesta és, i tot l'equip de govern ho sap, la meva opció, tot i que no sigui la majoritària, malgrat que no sento com a pròpia la bandera que, tot i que actualment constitucional i democràtica, és la que va instituir el dictador. I com que les decisions les prenem per majoria i no he fet ni penso fer cap "alcaldada", la pluralitat de sensibilitats a la nostra ciutat es reflecteix en no posar cap bandera que pugui incomodar a qui no s'hi senti reflectit o identificat.

Les banderes tenen, és evident, una enorme força simbòlica, que cal respectar, valorar... i gestionar. Amb sensibilitat i intel·ligència, perquè a Sant Feliu som molts i molt diversos, però convivim i volem seguir convivint com un sol poble. Per això la nostra decisió de dimarts passat, i per això també la meva confiança que la Delegació del Govern no vulgui intervenir posant ara cullerada allà on ningú no l'ha cridat.

dimarts, 26 de març de 2013

Resum del ple de febrer de 2013.

Magnífica actuació de gospel amb motiu del Dia de la Dona (diumenge, 10 de març de 2013)
A l'inici del ple de febrer, el ple va aprovar per unanimitat l'adhesió al Manifest unitari del Dia de la Dona, a molts pocs dies de la commemoració del 8 de Març.

El ple va debatre altres mocions: en defensa de les pensions, de suport a la cimera social, de suport als col·lectius afectats per retallades, etc. A destacar-ne dues: una, proposada pel Consell Solidari de Sant Feliu, pel qual es posa el nom de Plaça de la Solidaritat a una nova plaça que properament s'obrirà al barri Roses Castellbell, i una altra, d'ICV-EUiA-ISF per a l'aprovació d'una llei de mínim vital per a les persones, que ha de comportar una revisió de l'actual renda mínima d'inserció i establir mesures de garantia dels drets a l'alimentació i a l'habitatge.

La resta de punts del ple es va aprovar gairebé per unanimitat. Destaquen el nou plec de jardineria social i l'aprovació de diversos convenis i subvencions.

Com sempre, aquí es pot descarregar el resum del ple de febrer que fem des d'ICV-EUiA-ISF (3 pàgines) i aquí l'acta oficial i completa del ple (55 pàgines)


dissabte, 23 de març de 2013

Amb el nom que sigui, cal avançar en una aliança molt àmplia per la democràcia econòmica i la justícia social.


D’aquí a un mes, tindrem l’assemblea nacional d’Iniciativa, a Viladecans. La setmana passada, vam tenir l’assemblea comarcal a Martorell. A Viladecans hi plantejaré el que ja vaig plantejar a Martorell: allò que ha de definir el nostre partit, el que s’arrela en la nostra història i en les necessitats i expectatives de la classe treballadora catalana, és la lluita pels drets individuals i col·lectius, per la justícia i per la igualtat social. Donada la importància de l’economia en l’organització social, cal lligar de manera indissoluble la justícia social al control democràtic de l’economia, a una economia al servei de les persones, a una democràcia econòmica.

Em vénen al cap molts interrogants: què volem dir quan diem “democràcia econòmica”? Com s’ha de construir? Amb qui? I què cal fer mentrestant? I en vénen també al cap algunes idees per anar configurant bones respostes. Aquestes són les tres idees que crec fonamentals de l'aliança política que considero imprescindible.

S’hauria de situar amb claredat a l’esquerra, oblidar l’obsessió del centre. Hem constatat en aquesta crisi que el capitalisme corregit o mitigat pels partits de l’esquerra majoritària (els diversos formats de la socialdemocràcia) no només no ha resolt el problema de la desigualtat i la injustícia entre els països rics i els pobres i el problema de l’apropiació privada i l’esgotament dels recursos de la Terra, sinó que ens els ha portat a la porta de casa. La desigualtat i la injustícia avui és més descarada que mai, i té la cara de les milions de persones que a Europa no troben feina, dels milions que perden la seva llar, dels milions de joves o de dones gairebé sense esperança o futur,... Reivindico que sí que hi ha dreta i esquerra. La gent que, conscientment o no, actua i vota en clau de dretes, considera natural la desigualtat social entre persones i entre països, s’hi resigna, la legitima, defensa sempre els drets individuals sobre els col·lectius i creu que la forma de mitigar la pobresa és la compassió i la caritat. La gent que volem actuar i votar en clau d’esquerres, considerem la desigualtat social com el resultat d’un procés històric d’explotació dels poderosos sobre la immensa majoria de la societat, ens hi rebel·lem, en denunciem les causes i les conseqüències, creiem que els drets personals i els socials són compatibles però sempre prioritzem aquests i creiem que la forma d’evitar la pobresa és la justícia social, la igualtat de drets, deures i oportunitats, l’equitat en tots els aspectes de la vida. Cal una alternativa, doncs, basada en la història i els valors de les esquerres. Buscant el vot sociològic del centre, alguns partits han/(hem?) perdut el vot polític de l’esquerra, l’abstencionisme s’ha fet gairebé crònic entre molts sectors de la classe treballadora.

Hauria de ser una aliança programàtica, no una simple aliança electoral. No es tracta només d’arribar a acords per dalt sobre la composició d’una candidatura (per exemple, les enteses d’esquerres al Senat espanyol). No es tracta tampoc de fer front comú a una imperiosa necessitat social del moment (per exemple, la lluita contra les retallades o els desnonaments): hauria d’anar més enllà, de tenir una visió global i una mirada estratègica, hauria de ser propositiva, de reivindicar clarament la política i evitar tota temptació del seu descrèdit. Hauria de ser, en la meva opinió, una aliança de ciutadans i ciutadanes que, des dels seus partits, sindicats, moviments socials, plataformes o simplement des de la consciència que cal posar fi a la dictadura dels especuladors, arribi a establir un programa comú, “el mínim comú denominador” dels plantejaments que defensen per construir un ordre social basat en la justícia social i en l’ètica comunitària. Un mínim comú denominador, un programa comú que hauria de passar per la defensa dels serveis públics com a base per a l’equitat i la justícia social, per la defensa dels drets laborals de les treballadores i els treballadors, de la necessitat del control democràtic dels béns estratègics (si no de la seva nacionalització), d’acabar amb la idea que la creativitat i la llibertat dels especuladors financers és infinita i ha d’estar al marge de qualsevol regulació política, que ha de passar per un moviment global (una nova Internacional del segle XXI), capaç de donar la volta a la cultura de la resignació i la banalitat que amara les nostres televisions per generar i recuperar una cultura de la solidaritat i la comunitat, etc. Buscar i ressaltar el que ens uneix, relativitzar diferències i matisos, acabar amb el tòpic que diu que “allà on hi ha quatre comunistes, hi ha cinc partits”... Jo voldria recuperar noms que avui molta gent rebutja, però que han estat motor de la història (“cristianos en el partido, comunistas en la iglesia”, com deia el grandíssim Comín a Catalunya, com d'alguna manera reconeixia el mateix bisbe brasiler Cámara, del qual he citat una de les seves frases més conegudes), però no ens hauríem de discutir ni pel nom, sinó per la cosa. I no cal esperar resultats immediats, però cal posar-s’hi de seguida: “También será posible que esa hermosa mañana, ni tú ni yo ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser”, com cantava Labordeta.

Cada càrrec, candidat/a o portaveu hauria de sorgir d’un procés intern obert a tothom i radicalment democràtic. Les cares i les veus d’aquesta aliança no haurien de sorgir en cap cas dels acords de les direccions dels partits i en proporció al seu nombre de militants, càrrecs o similars. Haurien de sortir d’un procés democràtic obert a tota la ciutadania (les primàries dels socialistes francesos són un bon referent), en què cada ciutadà o ciutadana sàpiga a quina organització pertany, si aquest és el cas, la persona a què vota. S’hauria de preveure el mecanisme de revocació de càrrecs o portaveus, òbvia si hi ha indicis de corrupció (no es pot ser diputat i estar imputat, hauria de ser evident) o només que hi hagi una part rellevant de les persones que formen l’aliança consideren que ja no mereix representar-la.

No m’allargo més. No sé com es traduiria ara i aquí amb els partits i el context polític català actual. No sé si els actuals partits de l’esquerra catalana estarien interessats en construir aquesta aliança que proposo. Sí que sé que si no la construïm, tornem a tenir CiU per dècades, malgrat el moment delicat en què es troba ara com ara  l’actual govern de la Generalitat. Jo vull acabar amb totes les fronteres i no trobo cap interès en construir-ne cap altra, però no sé com aquest programa comú que proposo ha de reflectir la sobirania del poble català en relació a Espanya o Europa. Sí que sé que l’aliança que proposo ha de tenir els peus a Catalunya però formar part d’una esperança i una lluita que no ha de tenir fronteres i ha de combatre els especuladors allà on es trobin. No sé si aquesta aliança germinarà abans de les europees de 2014, de les municipals de 2015 o quan... però sí que sé que és l’única manera de canviar les coses. No crec en cap drecera revolucionària, però sí en la capacitat que la immensa majoria de la població, amb consciència del seu poder i del seu paper històric, pot donar la volta a un sistema econòmicament injust i èticament insostenible. I aquesta és la tasca en què crec que, al costat de molta altra gent, Iniciativa està compromesa i jo, dins seu, em sento també plenament implicat.

dijous, 21 de març de 2013

21 de març: Dia Mundial de la Poesia.

Avui, com va acordar la Unesco el 1999, se celebra el Dia Mundial de la Poesia. Ahir, amb la Mireia Aldana, vam visitar l'Escola Pau Vila i, a la biblioteca, vam trobar aquest magnífic mural, pintat per dues mares de la mateixa escola, dedicat a la Joana Raspall, gran poetessa i persona, patrimoni de la nostra ciutat, de Catalunya i de la cultura universal.

I m'han vingut al cap dos dels haikus (poemes breus de tres versos, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament), relacionats amb les roses, que Joan Dausà va cantar al magnific acte del 21 de febrer, i que podeu veure entre els minuts 2 i 3 d'aquest vídeo.


Ens privaríem
del goig d'olorar roses
per no punxar-nos?
...
Si sols miràvem
enlaire, no veuríem
florir les roses.


Quanta bellesa i quanta profunditat en tan poques paraules... No us perdeu tampoc les poesies de la Joana Raspall que, després d'en Joan Dausà, van llegir un grup de ciutadans i de ciutadanes que participen a les diferents tertúlies i activitats literàries de la nostra ciutat.

Avui, en l'Any Joana Raspall, sentim que la nostra ciutat és especialment protagonista del Dia Mundial de la Poesia.

dilluns, 18 de març de 2013

Plaça de la Solidaritat, un nou espai de Sant Feliu.

Foto de Raquel Cueva Cano.
Al barri Roses Castellbell, darrera els pisos habitualment coneguts com de la Cooperativa, on hi havia hagut les fruites Niqui i aviat s'obrirà un nou Mercadona, s'inaugurarà properament un nou espai públic, una nova plaça oberta a tothom.

En el ple del mes de febrer, s'hi va posar nom. Al Consell de Solidaritat de la nostra ciutat, la representant d'ICV-EUiA-ISF hi va presentar una proposta que va ser aprovada per unanimitat: que la plaça portés el nom d'un valor ètic i democràtic tan important com el de la solidaritat. Lligava i donava continuïtat a un precedent important, també en una plaça de nova creació a la nostra ciutat: la plaça de la Llibertat, al barri de les Grases.

La plaça té, doncs, un nom que considero simbòlic i preciós, que s'adiu amb la trajectòria del barri i de la ciutat en què s'emmarca. Ara ens tocarà a tots omplir-la de vida, d'activitat ciutadana, i també, per què no, de solidaritat. Ben aviat quan, en les properes setmanes, se n'acabin les obres... i alguna sorpresa que la nova plaça ens té preparada!

dijous, 14 de març de 2013

14/03/2013: reunió amb la representació de les més de 2000 persones que han presentat instàncies sobre els valors cadastrals i l'IBI.





Aquest vespre ens hem reunit amb representants dels ciutadans i ciutadanes que van signar la instància. Per part de l'Ajuntament, hi érem el regidor d'Hisenda, Manel Carrión, la regidora de barri de Roses-Castellbell, Mireia Aldana i jo mateix. Hem atès i escoltat més de cinquanta persones, que s'han expressat a través de tres portaveus. A la reunió hem explicat els acords que ha anat prenent l'Ajuntament en relació als temes que havien motivat la convocatòria, i que es poden veure en els dos fulls que he reproduït més amunt.

Pel que fa als valors cadastrals, hem informat que el 28 de febrer vam trametre a la Direcció General del Cadastre una petició per acollir-nos a l'actualització de valors cadastrals per ajustar-los al 50% del valor de mercat, que és el criteri general amb què s'estableixen els valors cadastrals per part del Ministeri d'Hisenda. Com que a Sant Feliu la darrera revisió cadastral es va fer al 2005, de manera indicativa cal rebaixar els valors cadastrals en un 15%, tal com es veu en el segon full adjunt. Aquesta xifra no és encara definitiva: un cop demanada l'actualització de valors, cal esperar que el Ministeri confirmi quin és el percentatge concret de rebaixa que cal aplicar a Sant Feliu. A hores d'ara, no sabem quan o com ho respondrà, però sí que ho farà, com a tard, en el marc dels Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014. Per tant, ajustarem els valors cadastrals als valors reals de mercat. És a dir, l'any que ve tindrem els valors cadastrals actualitzats. Crec que això respon a una de les demandes de les persones signants de les instàncies i expressa una voluntat coincident amb la de l'equip de govern.

Pel que fa a l'IBI, hem informat que cal mantenir els dos objectius que sovint explico:
  • compliment del pla de sanejament
  • mantenir els serveis públics i incrementar la seva funció social.
Per això, el rebut de l'IBI no disminuirà en el mateix percentatge que els valors cadastrals: l'Ajuntament no pot fer front a una disminució de prop de 2 milions d'euros d'ingressos sense incomplir els dos objectius que acabo d'exposar, i això no és bo per a la ciutadania de Sant Feliu. Per tant, no ho farem i, per legislació i calendari, com hem explicat, per a aquest any 2013 no podem.

Què farem de cara al 2014, quan ja hem explicat que rebaixarem el valor cadastral? El valor cadastral disminuirà i, per mantenir els ingressos, cal incrementar el tipus d'IBI. A algunes persones els ha semblat una decisió incorrecta, però és la que s'ha de prendre.

Com he explicat, el tipus d'IBI el decidirem a primers de l'any 2014, tenint en compte dos paràmetres:
  1. el percentatge final de rebaixa dels valors cadastrals que fixi el Ministeri d'Hisenda,
  2. el resultat pressupostari de l'any 2013.
Com hem explicat a la reunió tant el regidor d'Hisenda com jo mateix, l'evolució pressupostària del 2012 va ser positiva, com es veurà properament quan presentem les xifres de la liquidació del pressupost. Hem destacat dues xifres importants: hem reduït el dèficit acumulat de 1,66 milions d'euros a 670.000€ (gairebé una rebaixa d'un milió d'euros) i hem reduït el termini de pagament de proveïdors de més de 100 dies fa dos anys a 80 dies a 31 de desembre passat.

Si el resultat pressupostari de 2013 consolida aquesta tendència positiva i continuem complint el  pla de sanejament, avui hem expressat a les persones assistents a la reunió la nostra intenció d'ajustar l'increment del rebut de l'IBI a l'increment real del cost de la vida.

Estic convençut que avui hem plantejat a les persones assistents uns objectius i unes decisions molt concretes:
  • TENIR VALORS CADASTRALS ACTUALITZATS AL 2014
  • INCREMENTAR EL REBUT DE L'IBI EL MÉS A PROP POSSIBLE DEL COST DE LA VIDA ELS ANYS 2014 I 2015, en el cas, insisteixo, que aconseguim eliminar durant l'any 2013 el dèficit acumulat de 670.000 euros que encara arrosseguem  i els objectius, que hem assolit el 2012 i creiem possibles el 2013, del pla de sanejament.
La valoració de les persones assistents no ha estat positiva: no han considerat les decisions de rebaixa de valors cadastrals i d'ajustar l'increment de l'IBI a l'increment de l'IPC per a l'any que ve, ja que han considerat que s'havien de fer aquest 2013. Com he dit a la reunió, potser no es poden compartir les decisions però crec que he donat totes les explicacions que la gent requeria.

I estic disposat a continuar donant totes les explicacions que calgui. De fet, m'han demanat una nova reunió al mes d'abril per conèixer a fons el pressupost municipal i valorar el marge per reduir despeses i, així, el rebut de l'IBI per a aquest mateix any. Tot i que he expressat que aquesta reducció no és possible, evidentment que faré aquesta reunió que m'han demanat i les que calgui.

Com ho vaig fer fa dos mesos, a petició de l'Associació de Veïns la Salut: arran de l'acord a què vam arribar, properament informarem a la ciutadania dels criteris i procediment de fraccionament i ajuts per al pagament de l'IBI  a persones i famílies de rendes menors.

Estic convençut que així s'han de fer les coses: enraonar no vol dir sempre posar-se d'acord, però sempre ens hem d'asseure a parlar. De qualsevol tema i amb tothom. Així és com crec que s'ha de construir el Sant Feliu ben planificat, ben gestionat, viu, dialogant i equitatiu a què aspiro.

dimarts, 12 de març de 2013

En els 100 anys dels Padres, una foto del curs 1966-67.

Aquesta és la classe d'Ingreso B del curs 1966-67. Ara fa 46 anys, el curs 54è de la congregació de Sant Pere ad Víncula, els Padres, a la nostra ciutat.

La mestra era la señorita Laura, no en sé el cognom. Era la germana de la señorita Rosita, del curs anterior, on anava el meu germà Lluís.

Aquesta era la meva classe quan tots teníem 9 o 10 anys. Molts dels que surten a la foto, jo diria que gairebé la majoria, encara viuen a Sant Feliu. Alguns, malauradament, han mort. A alguns els continuo veient sovint, a altres els he perdut la pista. Us proposo que els identifiqueu: dono els cognoms per ordre alfabètic, però no es corresponen amb el número que tenen a  la foto difuminada inferior.

Fila posterior (de l'1 al 8):
Marcó
Mas
Massana
Mayoral
Rosado
Sánchez Martín
Sánchez Rodríguez
Urgellés

Fila de peus (del 9 al 16):
Nicolau
Peredavid
Picón
Prats
San José
Torres
Vallès
Vilar

Fila de genolls (del 17 al 24):
Molins Grau
Olona
Rueda
Sánchez Cabrera
Sánchez Ribas
Suñé
Torrano
Vélez

Fila asseguts (del 25 al 31):
Macià
Margarit
Miquel
Molins Campos
Nouvilas
Pascual
Vergés

He fet dos altres escrits sobre els Padres. En aquest, hi vaig penjar dues còpies del curs anterior, 65-66. En l'altre, vaig fer un extens escrit sobre la meva pròpia trajectòria als Padres i sobre dos persones contraposades que, en els moments durs de la Guerra i la postguerra, van treballar compromesos fins al moll de l'os amb l'educació dels infants: l'anarquista Antoni Amigó i el padre Eustasio.

Aquí trobareu la pàgina web que la mateixa escola ha fet amb motiu del seu centenari.

En tot cas, 100 anys de presència a la nostra ciutat, una dilatadíssima tasca que ha format generacions i generacions de nosaltres, molts santfeliuencs i algunes santfeliuenques a qui el pas pels Padres, sens dubte, ens ha marcat. En el meu cas, amb més llums que ombres, i vull tornar a aprofitar aquest escrit per agrair-ho.

diumenge, 10 de març de 2013

Per què és una involució democràtica inacceptable l'avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Adminstració Local (ARSAL)?


El dijous passat, 6 de març, vaig anar al Consell Territorial de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Demà dilluns, 11 de març, tinc una reunió extraordinària urgent del Consell de Governs Locals de Catalunya, amb presència del govern de la Generalitat, els presidents de les diputacions i alcaldes dels diversos tipus de municipis i dels diferents partits. El tema, el mateix: l'anàlisi, el posicionament i la resposta davant l'avantprojecte conegut com ARSAL.

El dijous a Madrid hi va haver un primer esforç d'acostament entre els alcaldes del PP (amb majoria absoluta als òrgans de direcció de la FEMP) i la resta de forces polítiques que hi som presents. El seu president i alcalde de Santander, va assumir que el text que va presentar el ministre Montoro s'ha de revisar en, com a mínim, tres aspectes: les competències municipals, les limitacions als petits municipis  i els traspassos de funcions a les diputacions i les comunitats autònomes. Ja és un primer pas. I és que els alcaldes i alcaldesses del PP són abans alcaldes que del PP i no estan disposats a perdre, per mera disciplina de partit, competències i serveis que milloren la qualitat de vida dels seus conciutadans i conciutadanes. Per això, han pressionat al seu propi partit: les declaracions de les federacions de municipis d'Astúries, Canàries o Galícia, amb majoria popular són un clar rebuig al text actual de l'ARSAL.  En conseqüència, els càrrecs directius de la FEMP ja han admès que no es poden perdre competències en educació, sanitat, serveis socials o ocupació, que no pot ser que els interventors i interventores dels ajuntaments tinguin més poder que els propis alcaldes i alcaldesses  i que és intolerable que els municipis de menys de 5.000 habitants tinguin sempre al damunt l'amenaça de ser intervinguts per l'Estat si tenen una desviació pressupostària infinitament menor que la que té el propi Estat.

La Junta de Govern de la FEMP, en què el PP té majoria però on hi ha presència del PSOE, de CiU i de Izquierda Unida, va acordar intentar fer un document de millora del que va presentar el ministre Montoro. Un document amb intenció de ser unitari, tot i la dificultat de poder-ho aconseguir: de fet, només serà possible si el gran nombre d'alcaldes i alcaldesses del PP de tota Espanya que hi estan disconformes aconsegueixen fer prevaldre la seva actitud actual, que és avantposar la seva conciutadania a les directrius del seu partit. Aquest document de posicionament de la FEMP seria lliurat al Govern de l'Estat per fer valer la veu dels alcaldes i alcaldesses en un tema que els afecta directíssimament.

A la reunió de dijous, molts alcaldes i alcaldesses (va haver-hi més de vint intervencions, entre les quals dos representants d'IU i la meva) vam insistir, al marge de l'acord o discrepància de cadascú amb el text actual, en dues coses.  En primer lloc, el document que acabi elaborant la FEMP ha de ser vinculant per al Govern  de l'Estat. En segon lloc, donada la importància evident d'aquesta llei, s'ha de ratificar (o rebutjar, si s'escau) en una assemblea general extraordinària dels centenars d'alcaldes i alcaldesses que formem el plenari de la FEMP.

I després d'aquestos preàmbul, per què crec que el text que tenim damunt la taula és absolutament inacceptable? Dono 10 raons que espero que siguin comprensibles per a tothom.

1) perquè culpabilitza a alcaldes i regidors d'un dèficit de les administracions públiques que no hem creat.  És clar que algun municipi ha estirat més el braç que la màniga, però globalment, els ajuntaments ja compleixen al 2013 l'objectiu de dèficit que la Unió Europea ha establert per al 2015.

2) perquè considera que fer escoles bressol, de música, materials escolars, plans contra el fracàs escolar o programes educatius és impropi dels ajuntaments, que han de traspassar a la comunitat autònoma. Com que és previsible que aquesta no ho pugui finançar, tindrà la possibilitat de privatitzar. A Sant Feliu, si això s'acabés aprovant, suposaria el traspàs de les escoles bressols municipals a la Generalitat (amb personal inclòs) i, si la Generalitat considerés que no pot assumir-ne el finançament, treure-les a concurs per a la seva gestió privada. El mateix amb l'Escola Municipal de Música.

3) perquè considera que l'atenció a la gent gran o les persones amb dependència, els programes d'atenció a les famílies, de suport a les situacions d'emergència, que els serveis socials són impropis dels ajuntaments. A Sant Feliu, si això s'acabés aprovant, voldria deixar Can Ricart pràcticament sense funcions. M'oposo rotundament a què els ajuntaments, que tenim informació de primera mà per detectar les situacions de més risc social i per mitigar els efectes d'una crisi pavorosa, perdem qualsevol competència en serveis socials!

4) perquè considera que impulsar plans d'ocupació per als aturats del teu municipi, donar suport al teu comerç o a la teva indústria, que la formació als aturats o als joves que acaben l'ESO sense  graduar també són funcions impròpies d'un municipi. A Sant Feliu, si això s'aprovés, suposaria la finalització dels serveis de Can Maginàs, el Centre de Serveis del Pla o Aula Sant Feliu.

5) perquè, pel que fa a altres serveis que considera propis, com ara cultura o esports, els sotmet a criteris d'avaluació exclusivament econòmica que, en cas de no superar-los, pot comportar també que siguin gestionats per la Diputació provincial corresponent. A Sant Feliu, a més, podria suposar (com a tots els ajuntaments) la desaparició de programes com joventut, dona, solidaritat, etc.

6) perquè vam votar l'Estatut, que ja fixa les competències i el paper dels ajuntaments, i ha de ser la Generalitat i no l'Estat qui marqui les nostres normes del joc. I perquè l'Estatut no és cap llei menor i va ser aprovat tant en referèndum com al Congrés. O no han après res després de la sentència del Tribunal Constitucional de juliol de 2010?

7) perquè allunya els centres de decisió i els serveis de la ciutadania de la major part de municipis catalans i espanyols, tots els que tenen menys de 20.000 habitants, que han de traspassar funcions (i diners i recursos i instal·lacions...!) a les diputacions

8) perquè atorga a les diputacions unes competències i un poder que no s'adieun amb les exigències de més proximitat i eficiència dels serveis públics a la ciutadania. A més, qui vota els diputats i diputades? Amb quin programa es presenten? A quins ciutadans dóna comptes?

9) perquè ens fa tornar als ajuntaments franquistes, amb alcaldes gairebé sense competències que només havien d'aplicar les instruccions del govern central, desprès de demanar (a més a més...) autorització al secretari o l'interventor municipal. És una involució democràtica inacceptable!

10) perquè la democràcia es construeix des de la proximitat de l'Ajuntament, la participació de la ciutadania, la col·laboració amb les administracions i les entitats, el dia a dia compartit amb la gent. Qüestionar aquest model de democràcia local és qüestionar la democràcia. Si aquesta llei quedés així seria, com diu aquesta resolució d'Izquierda Unida, no una reforma dels governs locals, sinó pràcticament la seva demolició.

Espero que aquestes línies hagin servit per entendre la magnitud del problema que tenim al davant i que afecta directament i negativament al dia a dia de tota la ciutadania. No és un tema del sou dels alcaldes o del "número d'enxufats", com de vegades s'intenta reduir a l'absurd amb la intenció evident de desviar l'atenció de la intenció real de la llei. Una intenció que, evidentment, tant des de l'Ajuntament com des d'Iniciàtiva i Esquerra Unida combatrem amb totes les forces.

dijous, 7 de març de 2013

"Impostos i serveis municipals". Editorial Butlletí 447. Març 2013.


La cohesió social d’una ciutat com Sant Feliu requereix que hi hagi dues coses fonamentals: serveis generals, suficients i de qualitat per a tota la ciutadania, i serveis específics d’atenció i d’acompanyament a les persones i famílies més afectades per la crisi i amb més risc d’exclusió social. Entre els serveis generals, els que afecten  la via pública (des de la neteja viària fins a l’enllumenat o el manteniment) i els que afecten els equipaments i polítiques en l’àmbit de la cultura, l’esport i, sobretot, l’educació. Entre els serveis específics, el treball coordinat dels serveis socials i d’ocupació per pal·liar els efectes de la crisi en temes tan fonamentals com l’alimentació, l’habitatge o la lluita contra l’atur.
Tots aquests serveis necessiten un finançament adequat: tenir més serveis pagant menys impostos és inviable. Altres ajuntaments han reduït serveis: han tancat escoles bressol o de música, escurçat horaris d’equipaments, etc. A Sant Feliu, per contra, hem optat per incrementar les polítiques socials: més infants a les escoles bressol o de música, més ajuts i prestacions socials, més plans d’ocupació... En un context, a més, molt difícil.
Difícil en termes generals, per la profunda crisi del sistema que els governs no van preveure i ara fan recaure sobre els sectors més febles i els seus drets. També sobre els ajuntaments, precisament perquè materialitzen molts d’aquests drets en forma de serveis. I difícil també en termes locals, pel dèficit acumulat durant l’etapa anterior d’1,66 milions d’euros que hem d’eixugar obligatòriament entre el 2013 i 2015.
Per mantenir o incrementar serveis en aquesta situació, hem pres un conjunt de mesures: reduir despesa no fonamental, renegociar préstecs, ajornar inversions i incrementar l’IBI lleugerament per sobre del cost de la vida. Sé que és una mesura polèmica, però també sé que és necessària. Altres persones podrien tenir altres propostes: crec, sincerament, que haurien d’assumir el deure cívic i la responsabilitat de presentar-se a les properes eleccions municipals.
A més dels impostos com l’IBI, l’Ajuntament té preus públics per als seus equipaments. Fins ara, el preu podia ser una barrera per accedir a serveis tan necessaris com les escoles bressol. Amb la voluntat d’afavorir la igualtat d’oportunitats en aquest servei, aquesta primavera aprovarem un nou criteri de preus, ajustat als ingressos de cada família. Un criteri que coneixem amb el nom de tarifació social i que ha de ser un instrument clau per aconseguir una ciutat més equitativa en tots els àmbits, una prioritat clara i constant d’aquest equip de govern.

dimarts, 5 de març de 2013

Vídeo resum de l'acte de presentació de l'Any Joana Raspall. Gràcies, Albert Bonet!

Si no vau poder assistir a l'acte de presentació de l'Any Joana Raspall a la Sala Ibèria, aquí en tens un molt bon resum.

Al Fet a Sant Feliu, també hi trobareu una bona crònica de l'acte. I al bloc creat entorn l'obra de la Joana, hi trobareu també aquesta bona crònica.

A altres mitjans hi han aparegut altres informacions. Agrairé totes les aportacions per completar la informació relativa al magnífic acte del 21 de febrer passat:
- La notícia de l'acte al diari "Ara".

Gràcies, Albert Bonet, i a tota la gent que ha fet possible aquest vídeo... i aquell acte!!!

diumenge, 3 de març de 2013

Yannick, Ashley, Shaïd.

Tots els divendres al matí del segon trimestre rebo els nens i nenes de 3r de Primària, de 8 i 9 anys, que vénen a visitar l'Ajuntament. Es pensen que m'entrevistaran, i jo els intento fer una classe pràctica de democràcia: els faig fer un ple, seure als llocs on seiem els regidors i regidores, agafar els micros, repartir els torns d'intervenció, enraonar sobre algun tema concret de Sant Feliu, aprendre a generar alternatives, escoltar-les i debatre-les fins arribar al moment de votar i decidir. Finalment, l'alcalde o alcaldessa que ha presidit la sessió diu, normalment amb molta solemnitat, "s'aixeca la sessió". Ells i elles s'ho han passat molt bé, i jo espero que recordin sempre un aprenentatge vivencial i pràctic del que vol dir democràcia.

Hi ha vegades que, en aquests plens, entreveig el Sant Feliu del futur. El primer divendres de març, l'alcalde va ser un nen que es deia Yannick. Ros, preciós. Qui li feia l'oposició més contundent era una nena que es deia Ashley. Morena, preciosa. Intervenia sovint i amb molt criteri, un nen que es deia Shaïd. En aquests plens de mitja hora, intervenen tots els nens i nenes, però vaig retenir aquest moment i aquest grup. En un català perfecte en alguns casos i una mica insegur en d'altres, tots els Yannick,  les Ashley i els Shaïd som Sant Feliu, som nosaltres mateixos, els catalans i les catalanes amb orígens d'arreu del món que hem de fer una societat on valgui, absolutament per a tothom, la pena de viure-hi.

Ni tan sols vaig preguntar d'on eren les seves famílies. M'és ben igual. Perquè tots som iguals, perquè hem de fer un Sant Feliu on ells, elles i qualsevol altre ciutadà o qualsevol altra ciutadana tingui igualtat de drets, deures i oportunitats. Ningú no és més que ningú, i veure tants infants de totes les escoles assumir, ni que sigui per mitja hora, un paper tan igual i tan actiu implicant-se en un tema col·lectiu que ells mateixos han triat, em fa venir un sentit molt profund d'esperança. Malgrat tot!

L'any passat, ja vaig parlar d'aquestes visites. I, com llavors, vull tornar a agrair, molt sincerament, molt intensament, la dedicació, la professionalitat i la tasca que diàriament fan els nostres professors i les nostres professores, els i les nostres mestres. També malgrat les dificultats i retallades que pateixen a les seves escoles i als seus instituts. Els i les nostres mestres fan possible el miracle diari que tots els Yannicks, les Ashleys i els Shaïds, que tots els Jordis i Montserrats, que tots els Josés Manuel i Mercedes, puguin ser les persones preparades en coneixements i formades en valors que el nostre municipi/país/estat/món necessita. I també ajuden a fer-ho possible els monitors i les monitores de tots els nostres esplais. GRÀCIES, COMPANYES I COMPANYS DEL MÓN DE L'EDUCACIÓ!!!
Foto amb els i les alumnes de 4t de l'Escola Falguera.