dimecres, 27 de febrer de 2013

"Pensar i actuar en clau de justícia social des de l’Ajuntament".

Aquesta és la pàgina web municipalista de la nostra coalició.
He escrit aquest article per al nostre web municipalista. Hi presento i exposo les raons d'una jornada que farem a Sant Feliu el proper 27 d'abril, sobre els reptes de les polítiques socials del nostre Ajuntament en el context en què vivim i amb una perspectiva d'equitat i de justícia social.

Iniciativa i Esquerra Unida de Sant Feliu ens vam presentar a les eleccions de fa dos anys amb una idea clara: fer una ciutat ben planificada, ben gestionada, dialogant, viva i equitativa. A punt de fer la primera meitat del mandat, és en aquests termes que farem el balanç de la nostra acció de govern. Una primera meitat en què la durada de la crisi ha acabat amb els recursos de què disposaven moltes famílies i ha accentuat la seva duresa en les persones i famílies més vulnerables del nostre municipi. 

La durada i l’extensió de la crisi ha fet que l’accent en l’equitat que ens plantejàvem sigui, com més va, un eix més prioritari de la nostra acció política des del govern de la ciutat. Aquesta acció prioritària necessita, al nostre entendre, d’un discurs com a coalició i d’una pràctica com a govern que denunciï i ajudi a entendre les causes de l’estafa o revolució dels rics en què estem vivint i que, alhora, mitigui les conseqüències en la ciutadania de Sant Feliu i garanteixi el màxim suport i acompanyament a les persones i famílies que ho necessitin. Una acció d’una importància i envergadura tan gran, que volem que sigui l’eix central de la nostra acció de govern en la segona meitat del mandat, en un marc d’anàlisi i d’acció compartida amb el màxim nombre d’entitats de la nostra ciutat. 

Amb aquesta intenció, el proper 27 d'abril, ICV-EUiA de Sant Feliu organitzarà a la seva seu una convenció local, a la que convidarem a totes les entitats i obrirem a totes les persones interessades, amb el nom “Treballant per a la justícia social des de l’Ajuntament”. En la convenció es treballaran tres grans blocs: 
  • La garantia dels drets vitals: alimentació i habitatge. 
  • La igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació, l’esport i la cultura. 
  • El treball per al desenvolupament econòmic i la cohesió social. 
En el primer dels blocs, analitzarem l’abast i la suficiència de les polítiques municipals pel que fa a la garantia del dret vital de l’alimentació: bancs d’aliments, menjadors socials, beques per a menjadors escolars, el menjar de la gent gran que viu sola, etc. També analitzarem les actuacions i les necessitats a la nostra ciutat sobre l’habitatge: detecció i prevenció del risc d’expulsió de la pròpia llar, la cobertura dels subministraments bàsics en casos d’urgència, les actuacions de futur en el camp de l’habitatge social, etc. 

En el segon dels blocs, prioritzarem el debat sobre l’educació i la protecció dels nostres infants, conscients de l’abast i les conseqüències que comporta la pobresa infantil a la nostra societat, com ha posat de manifest l’informe de la Creu Roja “L’impacte de la crisi en la infància i l’entorn escolar, presentat a finals de gener de 2013. Debatrem a fons la importància de l’educació infantil i la funció educativa i social de les escoles bressol municipals, que han d’estar a l’abast d’absolutament totes les famílies, cosa que comportarà un canvi radical de la política de preus públics, amb trams de preus segons la renda de les famílies (tarifació social). Aquesta nova política de preus s’estendrà a tots els àmbits de l’Àrea de Serveis Personals entre aquest any i el que ve, en compliment del nostre programa electoral i responent al nostre compromís prioritari amb l’equitat en tots els àmbits de promoció de la cultura, l’educació i l’esport: no n’hi ha prou amb tenir equipaments, cal sobretot que estiguin a l’abast de tota la ciutadania. 

En el tercer bloc, analitzarem a fons les dades de l’atur a la nostra ciutat i la nostra comarca i les dades de què disposem sobre l’abast i previsions de subsidis, i les conclusions que en cal extraure de cara al futur immediat. Treballarem també sobre el paper de l’Ajuntament en la creació d’ocupació, ja sigui de manera directa mitjançant plans d’ocupació o afavorint les condicions per a la creació d’ocupació en el sector privat, mitjançant actuacions afavoridores del comerç i la indústria. Analitzarem també la coordinació entre els serveis municipals d’ocupació i els serveis socials, per detectar les situacions familiars de més vulnerabilitat i els mecanismes d’acompanyament per mirar de superar-les. I també el propi paper dels serveis socials: han de deixar de ser per a les persones “més pobres” i en situació d’excepcionalitat, per passar a ser per a tothom i en situacions de plena normalitat, lluny de qualsevol vergonya o estigma. 

En tots tres blocs, s’analitzaran les formes d’atenció i les necessitats de revisió i millora en col·lectius que requereixen una especial consideració: la gent gran que viu sola, les dones (i les seves famílies) que pateixen violència o risc de violència de gènere, les persones immigrants sense xarxa social i que pateixen discriminació per raó del seu origen i les persones amb discapacitat. 

Una reflexió sobre la justícia social des del món local seria òbviament incompleta sense una visió més àmplia del propi concepte de justícia social i de com treballar amb aquest criteri des del Parlament del nostre país, des del lloc de representació del poble i d’elaboració de les nostres lleis. En aquest sentit, és imprescindible conèixer i posar en comú propostes de la nostra coalició tan importants com les lleis de mínim vital i de renda bàsica de ciutadania. Per això, a la convenció de la nostra coalició a Sant Feliu hi serà present la nostra companya i diputada Laura Massana, que defensarà ambdues propostes properament al ple del Parlament de Catalunya. 

Drets a l’alimentació, l’habitatge, l’educació, la cultura, l’esport, la salut, els serveis socials i l’ocupació. Drets que la classe obrera ha guanyat al llarg de moltes dècades i que ens neguem a perdre en pocs anys. Drets de justícia, de justícia social, que cal construir en un marc general de democràcia econòmica que l’esquerra ha de definir i guanyar i que pot començar, n’estem segurs, des de cada ajuntament.

dimarts, 26 de febrer de 2013

16 de febrer de 2013: una fita important per al Pla d'Equipaments 2012-2022.



El dissabte 16 de febrer va tenir lloc un acte molt important al Palau Falguera, en què es van tractar els dos temes següents:
  • la presentació a les entitats de Sant Feliu de les conclusions de l'estudi sobre els equipaments de la nostra ciutat, elaborat per la Diputació de Barcelona entre 2011 i 2012.
  • la presentació de tot el procés de participació en el marc dels consells sectorials (d'esports, de cultura, d'educació, de gent gran, de serveis socials, etc) que, a partir del treball presentat, ha de portar a l'aprovació, preveiem que al desembre d'enguany, del mapa d'equipaments 2012-2022. 
La veritat és que va ser un acte molt bo pel que fa a contingut, però alguna cosa va fallar en la seva preparació perquè érem poca gent. S'arreglarà durant el procés participatiu (n'estic segur!) perquè el tema s'ho mereix i és d'una transcendència evident: ni més ni menys que pensar i decidir col·lectivament sobre els equipaments a què aspirem en els propers deu anys.

L'estudi i el procés que seguirem s'estructura entorn de set grans blocs:
  • Els equipaments administratius i de proveïment (els edificis municipals, per entendre'ns, i el mercat municipal)
  • Els equipaments culturals
  • Els equipaments educatius
  • Els equipaments esportius
  • Els equipaments sanitaris
  • Els equipaments socials (per a gent gran, etc)
  • Altres equipaments: religiosos i funeraris, de seguretat i de defensa.
En cadascun d'aquest set blocs, els redactors de l'estudi (l'empresa GMG, que va guanyar el concurs que va fer la Diputació a inicis de 2011) han tingut en compte:
  • els equipaments existents en l'actualitat en cada àmbit, ja siguin municipals o d'altres administracions o privats (normalment, d'entitats històriques de Sant Feliu), d'abast local o supralocal,
  • els estàndards de referència que ha establert la Generalitat, ja sigui amb caràcter prescriptiu o orientatiu
  • els objectius a assolir allà on hi ha dèficits d'equipaments.
  • les propostes bàsiques d'actuació per assolir aquests objectius.
Amb caràcter general, els redactors de l'estudi han considerat:
  • una previsió raonable i argumentada de l'evolució demogràfica de Sant Feliu entre 2012 i 2022.
  • una anàlisi dels solars qualificats com equipaments que existeixen al nostre terme municipal
  • una primera aproximació econòmica al conjunt d'actuacions proposades per al període 2012-2022
Un cop acabada la presentació, el públic assistent va poder plantejar als autors de l'estudi totes les qüestions que els havia suggerit la presentació. Hi va haver preguntes sobre el mercat, sobre la biblioteca, sobre la Nau de les Sedes, sobre el Casal de Joves, sobre l'habitatge tutelat per a la gent gran, sobre el teatre, etc.

Ara totes aquestes qüestions que es van plantejar aquell dissabte, s'han d'anar treballant al llarg d'aquest any. En alguns casos, ja hi ha decisions preses. És el cas de la biblioteca, del Casal de Joves, del mercat o de la piscina de l'Escorxador. En altres, hi ha moltes anàlisis per fer i decisions a prendre: serveis a la gent gran en un context previsible d'envelliment, opcions en educació, esports o cultura més enllà dels estàndards de referència de la Generalitat, etc.

Ara és la feina dels consells sectorials. Ara tocarà parlar de planificació de l'educació al Consell Escolar Municipal, de cultura al Consell Municipal de Cultura, d'esports al consell d'esports, de sanitat i serveis socials al consell de serveis socials, de joves en el marc del seguiment del Pla Jove, de gent gran al de gent gran, de dona al consell de la dona, de discapacitats al seu corresponent consell, etc. El calendari que hi ha previst és el següent:
  • primavera de 2013: valoració a cada consell sectorial de la proposta d'equipaments del seu àmbit. Creació, si es considera convenient, d'un grup de treball a cada consell per aprofundir en aquest debat.
  • tardor de 2013: presentació i debat en cada consell, en cas que s'hagi creat, de les propostes que hagin fet els corresponents grups de treball. Aprovació, en cada consell, de les corresponents propostes d'equipaments a vuit anys vista (fins 2022).
  • novembre 2013: presentació, en un acte conjunt de tots els consells sectorials, de la proposta de mapa d'equipaments que se sotmetrà a debat i aprovació, si s'escau, del ple municipal.
  • desembre 2013: debat i aprovació, si s'escau, del Pla d'Equipaments 2012-2022.
Aquest Pla marcarà, per tant, les propostes que els grups que l'aprovin hauran de portar als programes electorals dels mandat 2015-19 i, amb els canvis que el temps pugui requerir, 2019-2023. No és, per tant, un tema menor. Animo, en conseqüència, a tothom que forma part d'alguna entitat a participar de prop en aquest procés de participació i a definir, a partir de les aportacions de tothom, el que ha de ser patrimoni viu i actiu de tothom, sempre a l'abast de tothom.

dilluns, 25 de febrer de 2013

Drets socials per a tothom: també la teleassistència per a tota la nostra gent gran.

Imatge extreta de WebVisual TV.

D’aquí a poques setmanes, estarem ben bé a la meitat del mandat 2011-15. Farem llavors un balanç, tant des de l’Ajuntament com des de la nostra coalició, del nivell de compliment de les nostres propostes als nostres conciutadans i conciutadanes. Haurem de fer un balanç del lema que jo tan sovint vaig repetir en campanya i repeteixo ara des del govern: fer de Sant Feliu una ciutat ben planificada, ben gestionada, dialogant, viva i equitativa.

Vull fer un escrit (ho vaig comprometre al carrer i al meu facebook a diversos ciutadans) sobre el servei de teleassistència a la gent gran, des de la perspectiva de facilitar-los més seguretat i qualitat de vida i més temps d’estada a la seva pròpia llar, siguin quines siguin les seves circumstàncies familiars i econòmiques. És a dir, gent gran a casa i més activa des d’una perspectiva d’equitat.

El servei de teleassistència és un servei que permet, amb la tecnologia adequada, detectar situacions d’emergència donant una resposta immediata. Aquest servei funciona les 24 hores, els 365 dies de l’any. Fins a l’any 2012, es finançava d’acord amb un conveni subscrit entre l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i l’Imserso. L’empresa prestadora d’aquest servei és Televida, ja que va guanyar el concurs públic realitzat per la pròpia Diputació de Barcelona. Per a l’any 2013, però, l’Imserso ha retirat la seva aportació econòmica i aquest servei va a càrrec de la Diputació de Barcelona i de l’ajuntament.

Pel que fa a les persones usuàries, fins a l’any 2012 el servei de teleassistència era gratuït, però només hi tenien accés: 1) les persones majors de 80 anys que vivien soles i 2) els malalts crònics amb ingressos inferiors a l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) el qual per a l’any 2012 (i també per a aquest) és de 569,12€ mensuals. Les persones que no reunien aquests requisits havien d’anar a altres proveïdors (normalment, la Creu Roja). 

Primer criteri que cal revisar: l'edat. Tal com jo ho veig, el criteri de l’edat, com altres criteris genèrics com ara el fet de ser família nombrosa o monoparental, no és el criteri més important a tenir en compte. Des del punt de vista de l’equitat, el criteri més important és l’econòmic i fa referència al nivell d’ingressos de la persona, si viu sola, o de la unitat familiar de què forma part. Hi ha persones grans que tenen un nivell econòmic més alt que altres, i no és equitatiu tractar de manera igual atenent a l'edat. D'altra banda, aquest criteri excloïa a tota la població que voldria accedir a aquest servei i no arriba als 80 anys.

Segon criteri que cal revisar: només les rendes molt baixes. Aquest criteri reforça una imatge i una percepció que crec que cal eliminar radicalment:  els serveis socials només per als més desvalguts o en situacions d’excepcional necessitat. Per contra, jo m’imagino i vull fer funcionar una altra idea de serveis socials: un dret de caràcter universal per a totes les persones i famílies, és a dir, absolutament per a tothom i en situacions de normalitat. En alguns casos, els seus serveis seran gratuïts, i en altres casos amb copagament segons nivell de renda, en la perspectiva de tarifació social que estendrem progressivament a altres serveis, però sempre per a tothom.

Atenent a aquest principi d'universalitat, en l’actualitat, qualsevol ciutadà o ciutadana pot adreçar-se als serveis socials municipals i sol·licitar els seus serveis. Pel que fa a la teleassistència, continua essent gratuïta per a les persones que estan per sota de l’IRSC, con fins ara. Per a les persones que tenen una pensió o uns ingressos per sobre de l’IRSC, hi ha un copagament parcial dels serveis en funció d’aquests ingressos i aplicant els criteris que la Diputació de Barcelona ha establert amb caràcter general per a tota la província, consensuats amb la Federació de  Municipis de Catalunya (FMC) i amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Aquests criteris generals de copagament han estat recollits a les nostres ordenances fiscals. En concret, a l’ordenança de preus públics número 2 que es pot descarregar aquí (pàgines 16 a 18).

He de dir que, però, que després del primer any d’aplicació d’aquests barems, crec que cal plantejar la necessitat d’alguns canvis. Moltes persones, per posar un exemple, han de pagar una quota mensual de 8,43€ de teleassistència, i molt poques tenen el preu reduït de poc més de 3€. És un tema que haurem de plantejar properament a la Diputació, amb la qual tenim acordat la prestació d'aquest servei.

Tenint en compte la necessitat d’algunes millores, crec que les dades reforcen el canvi de criteri que hem introduït: a 1 de febrer de 2012, teníem 414 usuaris i usuàries del servei de teleassistència, tots ells gratuïts. A 1 de febrer de 2013, tenim 466 usuaris i usuàries de teleassistència (un 15% més en un any), dels quals aproximadament un 40% són gratuïts i l’altre 60% paga entre 3 i 8 euros al mes. Les dades són difícilment comparables, ja que és un servei molt dinàmic, amb moltes baixes per raons diverses, però indiquen una tendència a l'alça que lliga amb l'objectiu d'eixamplar els usuaris i usuàries dels serveis socials, amb aquesta visió que siguin per a tothom i que tothom els consideri com a propis.
  
Sé que la introducció d’un nou preu públic quan no n’hi havia cap pot causar alguna sorpresa (que, diguem-ho tot, la portaveu socialista intenta capitalitzar). Però espero haver explicat de manera clara i completa el per què d’una decisió que mantindrem i que anirem revisant a mesura que la seva aplicació s’estengui a altres serveis municipals: serveis per a tothom i que, en serveis com la teleassistència han de ser gratuïts en els nivells de renda més baixos i, en tot cas, han de tenir un preu públic equitatiu, ajustat al nivell de renda de les famílies i persones usuàries.



diumenge, 24 de febrer de 2013

"¿Un avance del municipalismo?". Joan Subirats. El País, 24/02/13.

A la roda de premsa en què es va fer aquesta fotografia (15/02/2013: al peu de foto hi diu 3013. Quin horror, mil anys amb aquesta gent...!), van dir el que es llegeix al peu de foto i es pot veure, resumit, en el web del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Es va presentar posteriorment una nota de premsa sobre l'avantprojecte conegut popularment com ARSAL , per les sigles que podeu llegir al damunt de la foto. L'avantprojecte de l'ARSAL de Montoro és a la democràcia local el mateix que l'avantprojecte de la LOMCE de Wert a l'ensenyament en català: simplement letals. M'imagino l'alcalde o alcaldessa de Sant Feliu d'aquí a uns quants anys, si això finalment prosperès, demanant autorització a l'interventor o interventora de l'Ajuntament per poder reformar, posem per cas, el carrer Pi i Margall... si no li han tornat a posar General Moscardó. Patètic.

Transcric l'article que avui ha publicat Joan Subirats a "El País", sobre aquesta qüestió.

La reforma local de Montoro es un ataque a la capacidad de los ayuntamientos para actuar en beneficio de sus ciudadanos.

Hace unos días, el ministro Montoro presentó como “un avance del municipalismo” lo que en realidad es un ataque en toda regla a la capacidad de los ayuntamientos de influir y actuar en beneficio de sus ciudadanos. El anteproyecto de ley presentado, que modifica sustancialmente la vigente ley de bases de régimen local, convierte a los gobiernos locales en administraciones periféricas, sometidas a la tutela jerárquica e invasiva de Diputaciones, Comunidades Autónomas y de la Administración General del Estado. En este sentido, no solo no avanzamos, sino que retrocedemos muchos años, volviendo a la concepción jerárquica que confunde racionalización y eficiencia con centralismo y disciplina.
 ¿A quién se le puede ocurrir en plena lógica de gobierno multinivel, con competencias cruzadas de un sinfín de administraciones en cada espacio territorial, postular esa simplista idea de “una competencia, una administración?”. Es evidente que la frase vende. Y conecta bien con ese imaginario que busca racionalizar simplificando y delimitando. Pero cualquiera que conozca un poco el funcionamiento real de las políticas públicas hoy, sabe que eso es pura demagogia, apta solo para ciudadanos cándidos, y de esos cada vez quedan menos. ¿Cómo se puede marginar al grueso de los ayuntamientos de los temas sociales en momentos como estos? A cualquier alcalde o concejal realmente preocupado por lo que está pasando le sonará familiar la frase del ex alcalde de Vitoria, José Ángel Cuerda: “Dónde acaban mis competencias, empiezan mis incumbencias”.
Si uno defiende una mirada política y democrática de los ayuntamientos, no puede aceptar que se conviertan en oficinas administrativas desconcentradas, sin autonomía de decisión ni asunción de responsabilidades. Porque esa es otra. Para defender el giro centralizador y jerárquico, el argumentario montorista se fundamenta en evitar un despilfarro municipal que se da por supuesto, y defender la eficiencia administrativa y el sacrosanto equilibrio presupuestario consagrado por PP-PSOE en la reforma del artículo 135 de la Constitución perpetrada en el 2011. Muchos ayuntamientos a estas horas deben acordarse de la frase pintada en una calle de Atenas: “Rogamos dejen de salvarnos”. El texto deja sin contenido la autonomía municipal consagrada en esa misma Constitución y amplia la concepción de “competencias impropias” a una escala que parece a todas luces excesiva.
En el fondo, se niega la condición de institución política y democrática a los gobiernos locales, al reducir sus funciones básicas a lo mínimo y extender la provincialización forzosa o preferente a todo tipo de competencias y servicios. Ahora resultará que el futuro del municipalismo está en las Diputaciones, instituciones opacas donde las haya, sin control democrático directo de los ciudadanos, y que si tienen sentido, es precisamente como espacio de apoyo y de respaldo a los gobiernos locales, no como ente engullidor y sustitutivo. Sólo faltaba que en el texto se afirme que lo que se pretende es “favorecer la iniciativa económica privada”, argumentando burocratismos e intervencionismos obsoletos, para entender que la crisis se aprovecha para reforzar una concepción que mezcla funcionarización (más espacio para “habilitados nacionales”) con apertura mercantil a servicios hasta ahora en manos municipales.
¿Funcionaba todo bien hasta ahora en el mundo local? ¿No era necesario cambiar concepciones y disfunciones? Las cosas no funcionaban bien y es necesario innovar y transformar. Pero, desde una concepción que parta del reconocimiento de la autonomía municipal, del valor de la proximidad en los servicios públicos, de la importancia de la diferencia y de la identidad locales, y, sobre todo, de la idea que todo cambio exige implicación y proyecto compartido desde abajo. Necesitamos más y no menos municipalismo, Sin duda hay demasiados ayuntamientos, algunos han hecho barbaridades en estos años, existe confusión competencial..., pero la cosa no se arregla con autoritarismo, demagogia y simplificación, hablando de sueldos y de derroche precisamente el ministro de Hacienda del actual gobierno español. Huele una vez más a maniobra de castigo a los menos fuertes, porque a los que debería disciplinarse, a esos, se les debe demasiado.
A maniobra de càstig als més febles... i també, novament, al seu discurs ideològic, que es veu amb claredat al darrer punt del web del Ministeri: "4. Favorecer la iniciativa económica privada evitando intervenciones administrativas desproporcionadas". Menys impostos i menys Estat... que el Mercat ho farà més barat i millor: neoliberalisme, capitalisme, en estat dur i pur... Contra això, ahir, en un nou 23-F, milers de persones van sortir als carrers, a tota Espanya, en un clam en defensa dels serveis públics i per la justícia social!

divendres, 22 de febrer de 2013

Resposta a les instàncies presentades a l'Ajuntament en relació a l'IBI de 2013.

Benvolgut senyor, benvolguda senyora,

Li agraeixo, en primer lloc, l’interès per la gestió municipal que mostra la instància que ha presentat recentment sobre l’IBI a Sant Feliu. Li vull explicar les raons que ja vaig exposar als representants de l’associació de veïns.

Pel que fa a la congelació del IBI:
L’Ajuntament ha acordat mantenir el nivell i la qualitat de prestació de serveis a la ciutadania, sense retallar cap despesa bàsica i incrementant la despesa en serveis socials i educació, donat el context actual de crisi. Aquests serveis han de tenir un finançament suficient. Per això, hem adoptat un conjunt de mesures (retallar despesa no bàsica, ajornar inversions, renegociar el conjunt de préstecs de l’Ajuntament,...) entre els quals hi ha la congelació del tipus d’IBI. Això provocarà un increment mitjà del rebut d’entorn d’un 6%, quan l’increment del cost de la vida és d’un 3,6%. Ens mantenim en aquest increment d’IBI, molt poc per sobre de l’increment del cost de la vida i, per tant, desestimem la petició de congelació. Això sí, com vam aprovar al ple de gener, i a petició de l’AVV la Salut, establirem ajuts o facilitats de pagament de l’IBI a les famílies que reuneixin els requisits establerts pels serveis socials municipals.

Pel que fa a la revisió a la baixa dels valors cadastrals:
La darrera revisió cadastral va entrar en vigor l’1 de gener de 2006. D’acord amb la Llei del Cadastre, els valors cadastrals establerts tenen una validesa de 10 anys. La llei també preveu que, si es donen circumstàncies excepcionals, els ajuntaments poden demanar una nova revisió a partir dels cinc anys. Aquestes circumstàncies excepcionals es refereixen a diversos factors urbanístics que a Sant Feliu no es donen. Tenint en compte aquests factors i la legislació vigent, no farem la revisió cadastral en els dos propers anys.

Pel que fa a la informació del que ha de pagar el 2013:
Per poder calcular l’IBI, hem posat a la seva disposició una aplicació al web municipal (www.santfeliu.cat/calculibi) que permet consultar l’import total, el fraccionat i la diferència respecte de l’any 2012.  Si no té Internet, pot tenir un import aproximat incrementant en el 6% al rebut de l’any passat.
Lamento que tingui la percepció que l’Ajuntament sotmet els ciutadans i ciutadanes a un permanent abús en els impostos municipals, tal i com manifesta a la instància. Espero que, tot i que pugui no compartir-les, hagi entès les raons de les decisions que ens hem vist obligats a prendre.
Molt cordialment

Jordi San José Buenaventura,
l'alcalde.


El meu discurs a l'acte d'obertura de l'Any Joana Raspall.


Foto que va fer Ernest Cauhé, nét de la Joana Raspall, per penjar-la tot seguit a Twitter. Heu vist quina sala?


(1. Salutacions i benvinguda)
Estimada Joana, Honorable Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, Excel·lentíssim Sr. Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, regidores i regidors, alcaldes que m’heu precedit, Sr. Magí Boronat, síndic de Greuges, Sra. Carme Arenas, representant del Departament d’Ensenyament per l’Any Joana Raspall, representants de les institucions nacionals de Catalunya, autoritats, representants de les entitats de Sant Feliu i de la Comissió Ciutadana de l’Any Joana Raspall, senyores i senyors, bona nit a tothom.

(2. Paraules a la Joana Raspall)
Si m’ho permeteu vull dedicar les meves primeres paraules a la Joana, la nostra veïna més il·lustre.

Joana, el meu agraïment com a santfeliuenc i com a alcalde per acompanyar-nos aquesta tarda en un acte en el que et volem oferir per sobre de tot l’estima de la nostra gent i del poble de Catalunya.

Deixa’m començar, Joana, recordant dos moments personals. El primer, en forma de vers:
Només diré, no més: amor i vida.
No hi ha color per millorar l’orquídia
ni salabror per enfortir la sal;
ni cap claror pot fer la llum del dia
més resplendent que el sol en un cel blau!
No diré més: tan sols, amor i vida.
I tots els altres mots ens sobraran.

Gràcies, Joana, per les paraules més boniques que es van pronunciar en el meu propi casament. Aquest és un petit agraïment de Jordi San José.

El segon, al menjador de casa teva, al setembre de 1976, després del Congrés de Cultura Catalana a Sant Feliu, quan acompanyats per Josep Pasqual, d’Òmnium Cultural, en Jordi Giol, l’Agustí Vilar i jo mateix preparàvem les primeres classes de català per als infants de 3r i 4t de les escoles públiques de Sant Feliu. Un menjador on feia anys que hi feies classes de català gairebé clandestines i on has fet gran part de la teva obra. Gràcies, Joana, per haver començat i protagonitzat el llarg camí cap a l’escola catalana en llengua i continguts que, encara avui, hem de defensar i defensarem, carregats, com tu, de raó i de tenacitat. Aquest és un gran agraïment de Sant Feliu de Llobregat.


(3. El sentit i el contingut de l’Any Joana Raspall)
Al mes de juliol de 2012, ara fa set mesos, el ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va proclamar per unanimitat i de manera solemne que aquest 2013 seria l’Any Joana Raspall. Acabem de veure un vídeo que, per si algú no coneixia la Joana, exposa amb claredat les raons d’aquella decisió que ens ha portat fins a aquest acte d’avui: la vàlua i la trajectòria personal de la Joana i, sobretot, l’abast i la qualitat de la seva obra lexicogràfica i, especialment, literària.

L’Any Joana Raspall serà un any únic i irrepetible a Sant Feliu. Hi haurà molts actes i de molts formats a la nostra ciutat: jornades pedagògiques, materials per als nostres escolars, una exposició sobre la seva obra en el marc de la propera Exposició Nacional de Roses, que també es dedicarà a la poesia, la representació de les seves obres teatrals, la reedició i difusió de la seva obra literària, la creació d’una antologia poètica per a les escoles, l’estrena de dues cantates de les quals avui tindrem un proper tast, la creació, a la Ciutat de les Roses, d’una rosa amb el seu nom. Serà la perspectiva santfeliuenca de la Joana Raspall, una dona propera, humil, senzilla i molt implicada a la vida cultural i social de Sant Feliu. Pel seu compromís amb la ciutat i amb la cultura, l’Ajuntament li va atorgar  l’any 1993, ara fa justament vint anys, la Medalla d’Or de la Ciutat, el principal reconeixement de la nostra ciutat.

Però hem volgut que l’Any Joana Raspall tingui una projecció molt més enllà de Sant Feliu. Vull agrair des d’aquí que la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya hagin fet també seus la commemoració de l’Any Joana Raspall i ajudin de manera definitiva a fer possible que l’obra i la vida de la Joana siguin conegudes i reconegudes en totes les terres de parla catalana. En aquest sentit, vull agrair l’acte institucional que tindrà lloc al Palau de Generalitat a la propera primavera, presidit pel Molt Honorable president de la Generalitat, Sr. Artur Mas. S’hi celebrarà i es glossarà la perspectiva nacional de la Joana Raspall, els vessants més significatius de la seva obra, del seu treball constant per la llengua i cultura catalanes, raons per les quals li fou concedida, l’any 2006, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

(4. Cloenda)
Joana Raspall ha merescut el reconeixement unànime de totes les nostres institucions, que ara tornem a treballar plegades per commemorar el seu centenari com ella es mereix.

Però el que farà realment gran aquest acte i tots els actes que hi haurà el 2013 en honor de la Joana Raspall serà, sens dubte, la participació i la complicitat de milers de persones, a Sant Feliu i a tot Catalunya, per homenatjar la Joana i per difondre i valorar la seva enorme i important obra literària. Complicitat de moltes persones com les que avui, d’aquí a una estona, ompliran de poesia, de música i de dansa aquest escenari i als quals vull agrair la seva participació i passió en aquest acte. La mateixa que tu, Ernest, en la teva doble condició de periodista i de nét de la Joana, ens has sabut transmetre.

Passió. Potser aquesta és la paraula que defineix millor l’obra de la Joana.  Una obra entorn el valor i la bellesa de la paraula i, sobretot, dels seus parlants, com tan bé exposa la Joana en el poema amb què vull tancar la meva intervenció en aquest acte:

Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l’ànima
de tota la gent!

Gràcies, Joana, per amb les teves lletres i els teus mots, arribar als llavis, el cor i l’ànima de tota la gent de Sant Feliu, de Catalunya, i del món sencer!


dimecres, 20 de febrer de 2013

21/02/2013: Acte d'obertura de l'Any Joana Raspall

Serà demà a la tarda. Hi tindrem la Joana entre nosaltres. I al seu costat, tot Sant Feliu, tot el món de les lletres catalanes, totes les institucions. Al seu costat, tothom. Com es mereix, com volem que sigui.

Comptarem amb presències importants. Per part de la Generalitat de Catalunya, la consellera d'Educació, Sra. Irene Rigau i la Comissionada de l'Any Joana Raspall, la Sra. Carme Arenas. Per part de la Diputació, el seu president, Sr. Salvador Esteve. Vull agrair la seva participació i complicitat: són absolutament imprescindibles perquè l'Any Joana Raspall no sigui un gran any només a Sant Feliu, sinó al conjunt de Catalunya i, més enllà, al conjunt de les terres de parla catalana. Ens acompanyaran el Sr. Vicenç Villatoro, director de l'Institut Ramon Llull, i vinculat a la nostra ciutat per ser un dels primers guanyadors del Premi Martí Dot de poesia, el Sr. Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i el Sr. Francesc Parcerisas, degà de la Institució de les Lletres Catalanes. Ens acompanyaran també tots els alcaldes de la nostra ciutat, Francesc Baltasar, Àngel Merino, Juan Antonio Vázquez i Lourdes Borrell.

I hi haurà, com la Joana es mereix, molta poesia i molta música. Les tertúlies literàries del Casal de la Gent Gran, del Martí Dot, de l'Ateneu, Dones amb veu i altres col·lectius posaran veu a poemes de la Joana, amb un pes important de l'actriu local Fina Rius. La música tindrà també un paper protagonista: música coral (Tic Tac i de l'Escola Municipal de Música), de cobla (amb la Cobla Sant Jordi interpretant una sardana amb textos de la Joana), d'òpera (amb Carlos Muñoz, responsable dels cicles d'òpera a la nostra ciutat) i la veu del nostre cantant més conegut i reconegut, Joan Dausà.

Serà un acte d'inici: n'hi haurà molts més al llarg de l'any, tal com es pot veure al programa d'activitats que apareix al web del centenari. Un acte important, que tindrà continuïtat amb un acte d'envergadura similar al Palau de la Generalitat a la propera primavera. Però el que farà realment gran aquest acte i tots els actes que hi haurà el 2013 en honor de la Joana Raspall serà, sens dubte, la participació i la complicitat de milers de persones, a Sant Feliu i a tot Catalunya, per homenatjar la Joana i per difondre i valorar la seva enorme i important obra literària. Hem de ser milers arreu per dir, amb veu alta i clara, gràcies, Joana!

divendres, 15 de febrer de 2013

Resum del ple de gener de 2013.


Al primer ple de l'any vam debatre diversos punts importants. En primer lloc, una moció a proposta de l'Associació de Veïns la Salut sobre ajudes socials a l'IBI, aprovada per unanimitat. En segon lloc, també aprovat per unanimitat, l'acord per fer públics els béns i les activitats privades dels membres del consistori. En tercer lloc, aprovat amb el vot a favor del govern i el vot contrari de l'oposició, una moció de suport a la Declaració sobre el dret a decidir aprovada anteriorment pel Parlament de Catalunya.

El punt més llarg del ple, amb una gran importància per a l'estat dels nostres parcs, carrers i places, del nostre espai públic, van ser els nous plecs de clàusules que regiran, per als propers anys, els serveis de jardineria, recollida d'escombraries i neteja viària. Tres concessions que determinen la percepció d'estat de la ciutat i que tenen un cost conjunt de cinc milions d'euros a l'any.

Altres punts tractats al ple van ser la cessió d'un local situat al carrer Frederica Montseny a l'Agència de Salut Pública de Catalunya, l'aprovació dels convenis amb la Generalitat per al sosteniment de les escoles bressol municipals i de l'Escola Municipal de Música i la modificació de les bases reguladores per a les subvencions d'enguany.

Us podeu descarregar aquí el resum del ple (5 pàgines) i també us podeu descarregar aquí la seva acta oficial i completa (57 pàgines).

dilluns, 11 de febrer de 2013

Detectar i suprimir obstacles per a una mobilitat per a tothom.

Dimecres, 6 de febrer, la regidora del programa de persones amb discapacitat, Carme Mascarell, la tècnica del mateix programa, Mercè Solé, el director de serveis de manteniment, Lluís Carrasco i jo mateix vam fer un recorregut per diversos carrers de l'entorn de la Residència de Can Llobera amb dos dels seus residents, Jordi Dam i Antoni Carrión. En Toni és, al seu torn, el president de l'Associació de Disminuïts Físics de la nostra ciutat.

He fet (i continuaré fent!) altres recorreguts amb veïns i veïnes de la ciutat per anar localitzant els diferents indrets de la ciutat que necessiten millores de seguretat, d'il·luminació, de manteniment, de neteja i de supressió de barreres arquitectòniques. Però aquest recorregut tenia una característica especial: ningú com una persona que només es pot moure en cadira de rodes pot aportar-nos la informació que necessitem per garantir el seu dret a la mobilitat.

I la visita va ser realment profitosa. Al costat d'elements que ja havia identificat en alguna altra sortida (sobretot amb l'Antonio Torres, company d'ICV del carrer Joan Maragall), com ara la rampa que passa per davant del bust de la República i uneix Can Ricart amb el passeig Nadal o la illeta plena de barreres arquitectòniques davant de l'aparcament del Casal de la Gent Gran i de cal Dona-doni, en Jordi i en Toni ens van fer veure nous obstacles, tots ells situats a les voreres. Alguns que ja tenia presents, com els escossells dels arbres en voreres estretes que són un perill per a les cadires de rodes. Altres que, fins aleshores, a mi m'havien passat gairebé desapercebuts, com ara aquestes pilones de la fotografia, al pont sota la via del tren a la riera de la Salut, i que fan molt perillós el passar-hi amb la cadira de rodes.

Estem a punt de programar les intervencions en via pública que, com les de l'any passat, han d'anar resolent problemes com el de la fotografia. Però, per exemple, en aquest no hi havíem pensat. Vull donar les gràcies a en Jordi i en Toni per una informació i unes aportacions que, sens dubte, ens ajudaran a encertar en els criteris i les prioritats amb què hem de gestionar i millorar l'espai públic que compartim, el conjunt de parcs, places i carrers que pertanyen a les gairebé 44.000 persones (a totes per igual, siguin quines siguin les seves circumstàncies) que convivim, compartim i fem Sant Feliu.

diumenge, 10 de febrer de 2013

Algú té un deure cívic.

La junta directiva de la nova Associació de Veïns Roses de Llobregat, de la qual és president actualment el senyor Silvestre Gilaberte, ha elaborat un document sorprenent, que han rebut tots els santfeliuencs i totes les santfeliuenques encartat dins el Diari de Sant Feliu. M'esmenta d'una manera tan directa que no puc estar-me de respondre.

Sorprenent, no només perquè m'esmenten directament i en lletra ben gran per anunciar no sé si la seva opinió o el seu desig del meu "suicidio político", sinó perquè és realment inaudit i nou (i greu?) que una associació de veïns faci judicis de valor d'aquesta envergadura i entri en una dinàmica de confrontació prioritària i directa amb mi i amb el consistori que, honestament, trobo desmesurada. No sé, per exemple, si es mobilitzaran amb la mateixa intensitat i de manera coordinada amb altres associacions de veïns pel tema de l'increment del rebut de l'aigua, d'una envergadura enormement superior a l'increment de l'IBI aquest 2013.

Dues reflexions em vénen al cap a partir d'aquest escrit de la junta directiva de l'AVV Roses: la raó de la campanya (si és real o no "l'abús" que denuncia) i la intencionalitat d'un escrit amb una afirmació tan clara com falsa.

Anem al primer tema: la raó de la campanya, l'increment "abusiu" de l'IBI. Ja he parlat en algun altre escrit del per què de l'increment de l'IBI en una mitja del 6% quan el cost de la vida no arriba al 4%. Per resumir i per entendre'ns, un habitatge que al 2012 va pagar 500€, al 2013 pagarà aproximadament 530 (increment del 6%) i no 518 (increment del cost de la vida, 3,7%). Aquest diferencial de 12€, estès al conjunt d'habitatges del nostre municipi i al costat d'altres mesures que vaig explicar també en aquest escrit, permet garantir el compliment dels nostres objectius econòmics i de serveis per al conjunt de la ciutadania.  Insisteixo: mantenir serveis sense retallar-ne cap i reforçant les polítiques socials que, en l'actual context de crisi, són absolutament prioritàries i imprescindibles. A més, tal com vam aprovar al darrer ple, la família que tingui -justament a causa de la crisi- problemes per al pagament de l'IBI, tindrà facilitats i ajudes a través dels serveis socials i econòmics de l'Ajuntament, com ens va proposar una altra associació de veïns de la ciutat, la del barri de la Salut. Em sembla, personalment, que hi ha una desproporció entre la importància que l'AVV Roses dóna a aquesta campanya i l'import efectiu de l'increment a la major part de la ciutadania. Molt menor, insisteixo, a l'increment que la ciutadania tindrà a cada rebut de la llum o l'aigua, i sobre el qual ja s'han manifestat altres AAVV (com la Falguera i la Salut) i no l'AVV Roses.

Anem ara al segon punt: la intencionalitat d'aquest escrit. He de reconèixer que aquí ja se m'escapa i m'he de deixar guiar per les intuicions. El to i el contingut de l'escrit no reflecteixen una intencionalitat d'arribar a acords. Més aviat sembla molt clar que l'AVV Roses vol desgastar la percepció i els resultats de la meva gestió al capdavant de l'Ajuntament. Però "desgastar" no és mai un objectiu en sí mateix: desgastar... amb quina finalitat? Encara falta molt per a les properes eleccions municipals de maig de 2015, però jo crec que cal emmarcar aquest escrit en la perspectiva que algú de la junta directiva de l'AVV Roses pugui tenir de cara a aquella data. S'està fraguant  alguna candidatura de gent que vol recuperar, al 2015, el protagonisme que els seus partits els va negar al 2011? No ho descarto, però és aviat per dir-ho. En tot cas, avança unes possibles eleccions interessants: els quatre partits que avui som a l'Ajuntament, més Ciutadans i ERC (ambdós molt reforçats a les eleccions del passat novembre), potser la CUP i potser aquesta possible candidatura que intueixo darrera aquest escrit...

En tot cas, i com a conclusió, una idea que apunto ja al títol d'aquest escrit: si algú de l'AVV Roses, començant pel seu president, té propostes per donar a Sant Feliu més serveis amb menys impostos, té el deure cívic d'assumir responsabilitats i de presentar una candidatura a les properes eleccions municipals de 2015.

Ah! I sens dubte, i no precisament perquè ho digui l'escrit que adjunto, sinó perquè és la nostra manera d’entendre la política i el govern de la ciutat, ens asseurem i parlarem. No concebo un govern en què, malgrat les discrepàncies, els ciutadans representats i els ciutadans representants no seguin sempre per enraonar.