dilluns, 28 de maig de 2012

ENTORN 82 (maig 2012): balanç del primer any de govern.

Portada del número 82 de la nostra revista. Us la podeu descarregar aquí.
Avui fa un any i sis dies de les eleccions municipals de l'any passat. El proper dia 7 de juny, farà un any de la signatura de l'acord amb CiU i el proper 11 de juny farà un any de la meva investidura com a alcalde de la ciutat on vaig néixer, que compartim i que ens apassiona.

Fer un any (poca broma: el 25% del mandat!) és una ocasió propícia per dues coses. Una: que qui governa faci un primer balanç de la seva actuació. Dues: que la ciutadania hi pugui dir la seva.

Amb aquestes dues intencions, hem editat el número 82 de la nostra revista, i hem organitzat un conjunt de parades a diversos barris de Sant Feliu per poder parlar amb els seus veïns i veïnes. Personalment, m'hi afegeixo amb aquest escrit, en el qual tothom que vulgui hi pot deixar el seu propi punt de vista.

Nosaltres, hem volgut destacar deu aspectes, que apareixen a la portada i les pàgines centrals de l'Entorn:
  • l'estil de govern,
  • la sensibilitat social,
  • un marc més favorable per a Sant Feliu per aconseguir el soterrament,
  • més transparència en el planejament urbanístic,
  • regidories de barri,
  • prioritat a les petites inversions de proximitat, del dia a dia (la meva teoria de "les bombetes del menjador")
  • ens plantegem com avançar en l'equitat en tots els àmbits del govern,
  • mesa per al desenvolupament econòmic i la cohesió social
  • més rigor i transparència en els comptes de l'Ajuntament
  • més suport i diàleg amb les entitats.
La darrera pàgina és un reflex de la intensa vida de la nostra coalició. Tant a nivell nacional, amb un article sobre la nostra manera de fer oposició a l'actual Govern de la Generalitat, com a nivell local, amb quatre moments de la nostra activitat local, paral·lela i plenament coordinada amb la institucional.

Aquest escrit conté, com tots, una invitació a deixar comentaris i aportacions sobre el seu contingut. Però també és una invitació a conèixer de prop una organització política que, com cap altra en la història recent de Sant Feliu, hi ha generat i hi genera mobilitzacions i discurs, hi ha organitzat i hi organitza actes públics i diàleg continuat amb els nostres veïns i veïnes, hi ha deixat i hi deixa presència i empremta arreu. Sé que els partits poden i han de millorar, però això només serà possible si nova gent, si molta gent, s'incorpora a la política per millorar-la, per enriquir-la, per crear col·lectivament l'alternativa econòmica i social a un sistema que afavoreix vomitivament a una immensa minoria i empobreix també vomitivament a una immensa majoria.

Curs 2012-13: després de la retallada de la Generalitat a l'educació infantil, com queden les quatre escoles bressol municipals de Sant Feliu?


Foto extreta del blog dels Gegants de Sant Feliu.
De manera unànime, tots els ajuntaments catalans (governats per absolutament tots els partits polítics) hem posat el crit al cel per la reducció que ha fet la Generalitat a les escoles bressol municipals. M'explico: en temps del govern d'esquerres, la Generalitat aportava als ajuntaments 1.800€ anuals per nen escolaritzat en una escola bressol municipal. En el primer pressupost del Govern de CiU (2011) , es va rebaixar als 1.600€ que s’han cobrat recentment fruit del conveni entre la Diputació i la Generalitat. En el pressupost d’aquest any 2012, es van anunciar 1.600 € dels que finalment se’ns ha informat que es cobraran 1.300€. De cara al pressupost 2013 (que afecta a dos dels tres trimestres del proper curs), la Generalitat rebaixarà encara més aquesta xifra, segons criteris de mida i realitat socioeconòmica dels municipis, que no ha concretat, i que situarà l'aportació entorn dels 1.000€. Això ha provocat, com deia, el rebuig de tot el municipalisme català: en tots els ajuntaments s'ha aprovat una moció (aprovada per unanimitat a Sant Feliu) per demanar a la Generalitat, com a mínim, el manteniment de 1.300, però la Conselleria d'Educació s'està mostrant molt inflexible en la negociació amb els ajuntaments.

1
El cas és, però, que el curs que ve s'ha de preparar com cal i tots els ajuntaments hem hagut de prendre decisions sobre organització i preu de cara al proper mes de setembre.

Algunes dades rellevants per situar la qüestió. El cost bàsic mitjà (sense menjador, servei d'acollida, etc) d'una plaça de 0-3 anys a Patufet, Fàbregas, Ginesta i Tambor és de 4.900 euros per curs de 10 mesos (de setembre a juny). En el curs 2011-12 en què ens trobem, el finançament de cada plaça és el següent:
  • 1.400 euros els paga la família (10 quotes de 140 euros)
  • 1.600 euros els paga la Generalitat
  • 1.900 euros els paga l'Ajuntament
Amb la rebaixa de la Generalitat a 1.000 euros/curs, tots els ajuntaments hem hagut de decidir qui es fa càrrec dels 600 euros que queden per cobrir. A Sant Feliu hem pres una decisió molt clara: 1/3 es repercutirà a les famílies i 2/3 els assumirà l'Ajuntament. El curs 2012-13, el finançament serà (si la Generalitat no rectifica a darrera hora) el següent:
  • 1.600 euros els pagarà la família (10 quotes de 160 euros, un increment de 20 euros al mes)
  • 1.000 euros els pagarà la Generalitat
  • 2.300 euros els pagarà l'Ajuntament
Aquesta és la informació que s'ha transmès a les famílies que han anat a preincriure els seus fills i filles entre el 7 i el 18 de maig. Donat que l'increment de les quotes ha estat moderat en relació a altres municipis i al que ha aparegut amb caràcter general als mitjans de comunicació, la preinscripció s'ha tancat cobrint totes les places ofertes i amb una llista d'espera de setanta-cinc persones.I això, tenint en compte que el trasllat i ampliació de l'Escola Bressol Fàbregas al costat del Roserar ha permès oferir 43 places més. Jo, personalment, ho valoro com una mostra de confiança a un servei molt arrelat a la nostra ciutat i que tothom percep amb un alt nivell de qualitat. Un servei que es va crear aviat farà quaranta anys i que es va convertir en municipal l'any 1993, el setembre de l'any que ve en farà vint.

2
Personalment, el sistema de finançament que acabo d'exposar no m'ha agradat mai: el trobo contrari al principi d'equitat i a l'objectiu que els equipaments públics tinguin una clara funció social. I aquest és el meu compromís fonamental quan vaig accedir a l'alcaldia.

L'Ajuntament, ja sigui amb 1.900 o 2.300 euros anuals, fa la mateixa aportació a totes les famílies, sigui quina sigui la seva situació econòmica. La família fa front a un copagament igual per a tothom (140 euros o 160 euros al mes), sigui quin sigui el seu nivell de renda. L'Ajuntament fa descomptes de caràcter general a famílies monoparentals o nombroses, sigui també quin sigui el seu nivell de renda. Finalment, en casos individuals concrets, els serveis socials bequen o ajudes famílies en situació gairebé extrema. I això passa a gairebé tots els ajuntaments catalans: tractem igual a realitats econòmicament molt desiguals... de manera que no només no compensem desigualtats, sinó que amb diners públics les consolidem.

Al novembre de l'any passat, ja vam iniciar un procés per revisar completament el criteri dels preus de les escoles bressol i, per extensió, de tots els serveis educatius i esportius de l'Ajuntament. El gran canvi serà en l'establiment dels preus que aprovarem d'aquí a un any (maig de 2013) i que s'aplicaran en el curs 2013-14: preus variables per a les famílies segons el seu nivell de renda. És el que anomenem tarifació social: l'Ajuntament no subvencionarà a totes les famílies per igual, sinó que subvencionarà més a qui més ho necessiti. L'objectiu és que tothom pugui portar als seus fills a l'escola bressol i que no calgui, en cas de rendes mitjanes o baixes, anar a demostrar una situació extremadament crítica als serveis socials municipals. ICV-EUiA-ISF ho vam dir reiteradament a la campanya electoral, i ara és hora de fer possible el compliment del nostre compromís: "qualsevol família mileurista ha de poder portar els seus infants a l'escola bressol". CiU de Sant Feliu, en subscriure l'acord de govern amb nosaltres, va assumir també aquest compromís.

De moment, de cara ja al proper curs, introduirem aquest criteri de nivell de renda en la determinació dels descomptes o bonificacions per a famílies monoparentals o nombroses: té sentit bonificar a famílies de salaris alts amb tres fills, i no bonificar a famílies de salaris baixos amb dos fills?

Crec que la crisi que vivim ens obliga a la revisió profunda de les nostres polítiques socials i de la funció dels nostres equipaments públics. L'Ajuntament de Sant Feliu ha de fer possible l'accés de tota la ciutadania als seus equipaments i serveis amb plena igualtat d'oportunitats. Sé que és un camí en què gairebé no hi ha precedents i que tindrà dificultats i potser contradiccions, però és el camí d'equitat que cal seguir i el que, de manera totalment decidida, emprendrem en aquest mandat en què tinc la satisfacció i l'orgull de dirigir el govern de la nostra ciutat.

dissabte, 26 de maig de 2012

Estiu, convivència, terrasses, joves i pilotes.

Dades del padró continu d’avui mateix: som 43.928 habitants que convivim en 3,54 Km2 de ciutat construïda (el terme, incloent Collserola i el Parc Agrari, és de 11,98 km2) Tenim una densitat real, per tant, de 12.400 hab/km2. Déu n’hi do!

Molta gent en poc espai : ni més ni menys que a qualsevol altra ciutat. Gent de totes les edats i activitats : gent que va i ve de la feina (molta menys de la que voldríem), infants i adolescents que van i vénen de l’escola, gent gran que passeja, gent que es troba per mil motius i en desenes de llocs diferents… Gent que parla, que llegeix, que juga, gent que camina a poc a poc mentre altres corren, gent que riu mentre altra pateix, gent que aprèn a besar-se mentre altra evita trobar-se, gent que parla baixet i gent que crida massa.... Som nosaltres mateixos, o els nostres fills, o els nostres amics, o els nostres veïns, o els nostres avis, o els nostres companys. I els qui ara som grans, vam ser infants en altre temps; i els qui ara som joves, serem grans sense que gairebé ens n’haurem adonat. Som, insisteixo, nosaltres mateixos.

Ve el bon temps i nosaltres mateixos sortirem al carrer. Un carrer de tots i per a tots. La major part de les persones, en la major part dels llocs i en la major part del temps, sabrem viure al carrer deixant que els altres també hi visquin: això és, simplement, la convivència.

Per sort, la norma és la tolerància i el saber conviure. I així, les terrasses omplen de vida places i carrers, els infants fan seva una ciutat que ha de fer possible que continuem jugant en grup i al carrer, i la gent jove descobreix i va creant la seva vida de la manera que tothom sempre ho ha fet.

Hi haurà, però, com hi ha hagut sempre, com hi haurà sempre, com passa a tot arreu, algunes friccions. A Sant Feliu, les friccions de convivència són bàsicament de tres menes:
  • pels sorolls i els horaris de les terrasses dels bars,
  • pels nens que juguen a pilota a les places públiques,
  • per les converses, jocs o similars dels grups d’adolescents o joves a les places o els parcs, o a les sortides dels locals nocturns.
És lògic i és bo que la vida en comú en l’espai públic tingui algun tipus de regulació. Hi ha d’haver alguna ordenança de civisme que marqui normes i estableixi penalitzacions adequades i proporcionals per a qui les incompleixi, ja que causa un perjudici a la comunitat. No pot ser, per exemple, que en una plaça, com la de les Roses o la de la Vila, es jugui a pilota com si fos un camp de futbol quan hi ha moltes terrasses o molta gent gran passejant o prenent la fresca asseguda tranquil•lament als seus bancs. Però és evident alhora que hi ha d’haver llocs per jugar a pilota, compatibles amb altres activitats. O llocs, com em reclamen molts adolescents, simplement per trobar-se i que puguin reconèixer com a propis, sense haver de passar tota una tarda al voltant d’un refresc...

Les ordenances, per tant, s’han de fer complir: s’han de senyalitzar llocs, s’han de marcar horaris, la policia local ha d’anar allà on s’incompleixin, etc. Però hi ha d’haver alguna cosa més, hi ha d’haver valors cívics que es generin amb la complicitat de nosaltres mateixos amb nosaltres mateixos, hi ha d'haver el diàleg amb associacions de veïns per analitzar aquests temes, i també amb persones amb punts de vista diferents sobre aquestes qüestions, hi ha d’haver diversos protagonismes perquè la bona convivència neix de l'equilibri entre visions que s'han de considerar i complementar i no es genera lliurement només per l’aplicació de decrets,...

Com faig en moltes ocasions, m’agradaria obrir un diàleg amb qui hi tingui interès sobre aquests aspectes: convivència, estiu, terrasses, joves, pilotes... o el que considereu convenient. Al capdavall, és bo –i crec que és sobretot necessari- que parlem de nosaltres mateixos i de com convivim amb el que som, vam ser o serem nosaltres mateixos.

dimecres, 23 de maig de 2012

Més que maratons, la pobresa necessita anàlisi de les seves causes i decisió en les seves solucions. (1/2)


Imatge de l'anunci de TV3 sobre la Marató de la pobresa del 27 demaig.
A mi, l'anunci de TV3 m'agrada: el tradicional joc de les cadires il·lustra bé la idea que "ningú quedi fora de joc". I aquesta imatge final de seure tots cinc compartint quatre seients reflecteix bé aquesta idea que, a la nostra societat, hi ha d'haver lloc per a tothom.

Però les meves coincidències amb la idea de la Marató s'acaben pràcticament aquí. Donaré suport a tots els actes que es facin a Sant Feliu i a la comarca entorn la Marató i valoraré la indubtable bona voluntat de la gent que els organitza i hi participarà, però...

La pobresa no és inevitable. La pobresa no és un dany colateral d'un sistema econòmic que funciona i que deixa alguns "damnificats" amb els quals cal ser caritatius. La pobresa no és la conseqüència passatgera i cojuntural d'una crisi també passatgera i cojuntural. La pobresa no és un fenomen individual derivat de la presa de males decisions individuals. La pobresa no reclama que puntualment tots fem un gran esforç col·lectiu (com és el cas de la Marató) a partir del qual s'obriran vies de solució al problema. La pobresa no es soluciona donant peix, ni tan sols donant canya o ensenyant a pescar: la pobresa s'eradica quan ningú no acapara tot el peix, quan hi ha la garantia de peix suficient per a tothom.

La pobresa és un fenomen estructural derivat d'un sistema econòmic antidemocràtic i injust. Només cal mirar el darrer informe d'Unicef Espanya sobre pobresa infantil: el 26,2% de la població espanyola menor de 18 anys viu en situació de pobresa.

Davant la pobresa, caben bàsicament dues actituds: la de la caritat i la de la justícia. Proposo dues frases per representar aquestes dues actituds. La primera, extreta del llibre "Cinco horas con Mario", de Miguel Delibes, i que la nostra companya de la direcció d'ICV va recordar al darrer Consell Nacional: "Si no existieran los pobres, no podríamos hacer caridad", gairebé en la línia de la famosa "por Navidad, siente un pobre a su mesa". La segona, del bisbe català Pere Casaldàliga, gran lluitador contra la pobresa a la seva diòcesi brasilera del Mato Grosso: "si atenc a les víctimes de la pobresa, em diuen que sóc bon cristià; però si vull resoldre les causes de la pobresa, llavors em diuen comunista".

Doncs, en els termes que deia el bisbe Casaldàliga, ara toca ser comunista: toca analitzar les causes de la pobresa i, com ell i tans altres cristians a l'Amèrica Llatina, fer-hi front decididament. Si ho van fer allà, també ho hem de fer a Europa, també ho hem de fer aquí.

Tal com jo ho veig, la Marató s'inscriu (em temo que deliberadament per part del conjunt de mitjans que configuren i condicionen la mentalitat col·lectiva) en el corrent d'acceptació resignada de la realitat que ens toca viure i de mobilització de la caritat per atendre'n les víctimes més flagrants. I la caritat (virtud personal i pròpia de l'àmbit de les religions) no és el mateix que la justícia (aspiració col·lectiva i pròpia de l'àmbit de la política).Tal com jo ho veig, la pobresa necessita una manera radicalment diferent per enfrontar-s'hi:
  • analitzar políticament les seves causes (decisions econòmiques en mans d'un sistema basat en l'especulació i el lucre d'una immensa minoria; manca absoluta de democràcia econòmica, és a dir, de control i regulació per part d'organismes escollits per la ciutadania dels fluxos especulatius dels mercats; pervivència i protecció dels paradisos fiscals; empobriment del sistema públic de protecció social mentre no combatem decididament un frau fiscal enorme al nostre país i gairebé amnistia fiscal als defraudadors; "no hay dinero para escuelas y hospitales, sí hay dinero para Rato"; prioritat -fins i tot intruduïda a la Constitució!- de fer front com sigui al dèficit financer a costa de crear i fer créixer els dèficits socials; model econòmic fràgil i basat absolutament en la dependència del capital estranger;...)
  • combatre i superar políticament les seves causes. I això només és possible, al meu entendre, des de la construcció d'una majoria social suficient que aposti per la justícia com a motor de construcció de la societat i de gestió de la seva economia (que prioritzi la creació d'ocupació per davant de l'obsessió pel dèficit; que afavoreixi l'economia productiva i no es doblegui a l'especulativa; que protegeixi drets laborals i socials i no els rebaixi o destrueixi;...). Des de la construcció d'una esquerra que miri cap a l'esquerra i no, com els socialistes durant tants anys, al centre, gairebé copiant les polítiques de la dreta. Aquesta esquerra que miri a l'esquerra ha de protagonitzar, ineludiblement, l'adequació al segle XXI del vell discurs de "llibertat, igualtat, fraternitat" que va canviar el món fa poc més de dos-cents anys. Possiblement, a partir d'una nova Il·lustració, que reculli el millor de la tradició socialdemòcrata, socialista, comunista, ecologista, feminista i anarquista del segle XX que, malgrat tots els seus errors, va ser capaç de construir el model social europeu que ara el neoliberalisme vol finiquitar. Una nova Il·lustració capaç d'aprofundir en valors democràtics i socials, però també capaç de crear i impulsar una teoria econòmica alternativa basada en la justícia i no només en les fluctuacions de les borses i el consum desenfrenat de productes, energia i recursos a cada racó del planeta. Una esquerra viable, capaç de proposar una utopia també viable per al segle XXI. Amb un discurs que sigui revolucionari, perquè sigui capaç de trencar la ideologia conservadora i la mentalitat resignada que avui se'ns imposa, però que s'imposi per la voluntat enormement majoritària de la societat, no pel discurs o l'acció de cap avantguarda o grup d'il·luminats. I aquí, el meu partit, Iniciativa, hi ha de jugar decisiu, però no exclusiu.
Per això, la Marató està ben intencionada i servirà per resoldre puntualment algun problema. Sigui, per tant, benvinguda per aquest servei. Però podria ser una cortina de fum per ocultar la dimensió veritablement tràgica de la pobresa si no dedica una part rellevant del temps del diumenge que ve a l'anàlisi i la denúncia de les veritables causes de la pobresa.

I com afecta tota aquesta "perodata" a la gestió, ara i aquí, del nostre Ajuntament? D'això, justament, voldré parlar en un escrit sobre com volem enfocar, en aquest mandat, la lluita contra la pobresa i per pal·liar-ne els seus efectes a la nostra ciutat.

diumenge, 20 de maig de 2012

Més Roserar a la propera Exposició Nacional de Roses.

En el procés de valoració de l'Exposició de Roses que vam viure el darrer cap de setmana, hi ha un element que ha funcionat per sota de les expectatives que hi havíem posat. Em refereixo al Roserar Dot Camprubí i, en menor mesura, al bus llançadora que unia Exposició i Roserar i que ha tingut un ús més aviat discret. Pel que fa a aquest punt, haurem de revisar si ho havíem informat prou bé i, en tot cas, crec que l'any que ve el tornarem a posar en funcionament abans de prendre una decisió definitiva sobre la seva continuïtat.

Del que vull parlar en aquest escrit és del Roserar, de la seva pròpia concepció i de la connexió amb el seu entorn, ara que l'escola bressol Fábregas ja està pràcticament acabada.

He constatat que molta gent desconeix el Roserar o hi va molt poc, quan és un espai privilegiat de la nostra ciutat. Privilegiat i permanent: l'Exposició s'obre al públic durant 3 dies, però el Roserar s'ofereix a Sant Feliu durant tot l'any. Enguany, el Roserar s'ha incorporat a l'Exposició per primer cop: i així haurà de continuar sent a partir d'ara. Però amb algunes consideracions que m'agradaria compartir i debatre amb qui hi tingui interès.

1.
Crec que el Roserar ha de canviar la seva porta principal d'accés: ha de ser per la carretera de la Sànson, a tocar de la propera entrada principal de l'escola bressol, sense suprimir per descomptat l'accés des de les Grases. Però no s'ha de percebre com "el Roserar de les Grases", sinó que ha de ser el Roserar de tot Sant Feliu i, per proximitat, tant el Roserar de les Grases com del barri de la Salut. Són dos minuts a peu des de la plaça de la Salut! I potser ni deu des de la plaça de l'Estació! Hi ha un sentit de llunyania que no és real i que cal canviar.

2.
S'ha de definir bé la manera com el Roserar i l'Escola bressol Fábregas seran veïns i poden complementar-se. A més d'una tanca adequada entre parc i escola, l'àmplia zona entre el camí d'accés i la tanca ha de concebre's com un espai d'estada i de joc amb un nivell similar de qualitat al que hi haurà al pati de l'escola, i amb les roses com a motiu central de concepció d'aquest espai. Un espai que atraigui molta gent al roserar, proper i obert a un barri tan dens com la Salut i aprofitant el gran moviment de famílies amb canalla petita que comportarà l'escola bressol.

3.
Cal tenir en compte que la zona s'ordenarà definitivament no només amb la construcció de l'escola bressol, sinó amb l'acabament del Parc Esportiu de les Grases, amb un projecte acordat amb els clubs i que s'iniciarà aquest estiu i s'allargarà fins a meitat del 2014, en tres fases: a) graderia i vestidors al camp de futbol, b) construcció d'un mòdul de serveis, restauració i espais per a les entitats, i c) graderia a l'estadi. L'acabament de l'escola i del parc esportiu obliga a l'ordenació de la pineda que hi ha entre el parc esportiu i el Roserar, i que també ha de tenir un ús social important per al barri en què s'ubica i atractiu per al conjunt de la ciutat, donades les seves característiques (amb molts pins, amb taules de picnic, al costat d'un aparcament,...).

4.
Haurem de pensar en la ubicació d'algun petit espai de bar o terrasses dins del roserar, que permeti gaudir del mirador sobre el Pla i estar una estona gaudint del sol mentre es contemplen les roses o es llegeix un bon llibre. Un espai potser associat a algun petit equipament municipal, apte tant per a la interpretació del paper de la rosa a la nostra ciutat i per al treball pedagògic amb les escoles de Sant Feliu i la comarca entorn la rosa, com per a l'ús dels veïns i veïnes del barri de les Grases.

Quatre qüestions a considerar sobre la concepció d'aquest important espai, que cal complementar amb un bon manteniment i cura del roserar, i una informació constant i adequada de la seva existència a la nostra ciutat i, per què no, al conjunt de la comarca i de l'àrea metropolitana.

dissabte, 19 de maig de 2012

Fira 2012: reconeixement a dos comerços emblemàtics de Sant Feliu: la llibreria Ossó i l'Estanc número 1.


En la meva primera Fira com a alcalde, hem continuat la tradició de reconèixer i homenatjar la tasca de dos comerços de la nostra ciutat, a proposta del Consorci De Botigues. Aquest 2011, els establiments homenatjats han estat l'Estanc número 1 i la Llibreria Ossó.

Estanc número 1.
La història de l'Estanc núm. 1 es remunta a l'any 1878 quan en Jaume Badia, pagès que vivia a la Beguda Alta (prop de Masquefa),  es va traslladar a Sant Feliu a causa de la fil·loxera. Quan aquesta plaga va malmetre les seves vinyes, va tancar el seu celler i va llogar un local a la carretera on hi va posar un estanc amb celler. Quan el local va quedar-se-li petit, van comprar una casa al mateix carrer i la van habilitar com a vivenda familiar i estanc. Allà hi van viure tres generacions, i allà és on avui dia hi continua una quarta generació d'estanquers, amb una tradició familiar ininterrompuda.

Llibreria Ossó.
L'any 1923, el matrimoni format per Enric d'Ossó i Maria Rius va obrir un petit negoci de llibreria i impremta a la cantonada de la carretera amb el carrer del mercat, allà on hi havia fins fa cosa de vint anys la drogueria de can Pere Bernades. Al cap de pocs anys, es van traslladar a un altre local, ja a la carretera, fins que als anys cinquanta van anar a la seva actual ubicació, amb entrada a la llibreria per Laureà Miró i a la impremta per Joan Maragall.
El seu fill, Enric d'Ossó i Rius, es va posar al capdavant del negoci familiar l'any 1957. Ell portava bàsicament la impremta i la seva dona, Eugènia Oller, la llibreria. Una data a tenir en compte va ser el 28 de desembre de 1973, en què un incendi va destruir tota la maquinària de la impremta. Llavors, l'Enric i l'Eugènia (que podeu veure a la foto inferior), ja tenien els seus tres fills. Amb la seva empenta i amb la dels operaris, van aconseguir superar la situació i reflotar el negoci familiar.
A dia d'avui, la seva filla Eugènia porta la llibreria, i els seus fills Enric i Miquel porten la impremta. Són, per tant, la tercera generació ininterrompuda d'un negoci familiar molt present i actiu a la vida de la ciutat.

dimecres, 16 de maig de 2012

Objectiu: plena transparència en la gestió. Com la mesurem?

Logo extret del bloc, molt recomanable, Innovación política.
Primer, un principi general. Ni puc ni vull evitar-ho: tinc formació de ciències i crec que hi ha elements del mètode científic que s'han de traslladar a la gestió pública. Per exemple, si decidim fer alguna cosa (un servei, una obra, una activitat,...) s'ha de fer d'acord amb algun criteri que es pugui verificar i avaluar de manera objectiva. No n'hi ha prou amb proclamar intencions, lemes o enunciats, cal concretar-los en acció real de govern, mecanismes d'avaluació i conclusions posteriors, que han de retroalimentar un cicle continuat de millora al servei d'una gestió pública eficient, socialment rendible i econòmicament sostenible.

I segon, l'aplicació al tema concret que vull plantejar en aquest escrit: l'objectiu d'assolir la plena transparència en la gestió municipal. Un objectiu en què coincidim plenament amb CiU, i en què hem coincidit especialment amb el company i amic Manel Carrión. Aquest objectiu, com tots els que hem volgut recollir en el PAM 2012-15, s'ha de poder concretar, programar i avaluar. Per sort, el mecanisme d'avaluació ja existeix i només cal que ens hi acollim.

Transparency International és sinònim, a tot el món, de lluita contra la corrupció. I també, i això és el que ens interessa, de lluita per la plena transparència en la gestió pública, com a garantia d'un doble objectiu:
  • la prevenció de tota mena de corrupció,
  • l'acostament a la ciutadania de tota la gestió municipal, de les decisions que afecten a la comunitat.
L'objectiu 1.3. del PAM que acabem d'aprovar (va, deixeu-m'ho dir, aquest al qual El Diari de Sant Feliu ha dedicat un curiós editorial, més propi de l'oposició municipal que d'un mitjà de comunicació independent, possiblement degut a la trajectòria del seu actual cap de redacció) diu textualment:

1.3 Incrementar la transparència i l’agilitat de l’Ajuntament.
  • Donar difusió als 80 indicadors de l’índex de transparència dels ajuntaments (ITA) marcats en l’àmbit internacional per l’organització no governamental Transparency International.
  • Millorar els temps i els mecanismes de resposta a les peticions ciutadanes.
Ens comprometem, doncs, a utilitzar els mateixos indicadors que TI utilitza anualment per avaluar la transparència dels ajuntaments. Aquesta 80 indicadors pertanyen a cinc grans àmbits:
  • 1. Informació sobre la corporació municipal (19 indicadors)
  • 2. Relacions amb la ciutadania i la societat (18 indicadors)
  • 3. Transparència econòmica i financera (19 indicadors)
  • 4. Transparència en la contractació de serveis (7 indicadors)
  • 5. Transparència en matèria d'urbanisme i obres públiques (17 indicadors)
Us podeu descarregar aquí la relació completa dels 80 indicadors. Recomano, a més, la lectura d'aquesta entrevista amb Jesús Lizcano, director de TI España.

Donant compliment al PAM, em vaig adreçar al mateix Jesús Lizcano per tal d'incorporar-nos a la relació de 110 ajuntaments que avaluen anualment. Ja n'hem tingut resposta: per sota de 50.000 habitants, només avaluen capitals de província. S'han mostrat disposats, això sí, a ajudar-nos a aplicar aquests 80 indicadors i a autoavaluar-nos i millorar en aquest objectiu de plena transparència en la gestió. Òbviament, hem agraït moltíssim aquesta col·laboració i ens hem compromès clarament en aquest camí.

És un dels elements novedosos de l'actitud i la voluntat de l'equip de govern que aviat farà un any a la plaça de la Vila de la nostra ciutat. Ni aquest element acaba aquí, ni aquesta és l'única novetat. Per això m'han estranyat molt tant els vagues arguments del PSC per votar que no al PAM, com l'editorial del Diari que abans he comentat. En tot cas, ells sabran el que els pertoca fer. Nosaltres ho tenim claríssim: continuar com fins ara al servei de més i millor gestió per als 43.000 habitants de la nostra ciutat!

dilluns, 14 de maig de 2012

Què cal mantenir i què cal canviar de l'Exposició de Roses, la Fira Industrial i comercial i les Festes de Primavera de Sant Feliu?



Fotos extretes del web de l'Ajuntament de Sant Feliu

Un cop passats els esdeveniments d'aquest cap de setmana (la 54a edició de l'Exposició Nacional de Roses, la 33a Fira Industrial i Comercial i el munt d'activitats que hi ha hagut als carrers de Sant Feliu). m'agradaria recollir directament les valoracions que vulguin compartir les persones que en tinguin ganes. Hi haurà, és evident, reunions amb les entitats i les persones que han participat directament en els esdeveniments del cap de setmana, però m'agradaria recollir també el màxim de valoracions individuals, i de conèixer el debat que es pugui generar al seu entorn. Tal com vaig fer en aquest escrit després de les darreres festes de Nadal i Reis.

Vull reiterar, a més a més, el meu agraïment més sincer a les persones, entitats, comerços i indústries de Sant Feliu per la seva participació, com també als treballadors i treballadores de l'Ajuntament que han fet tot el possible i més per assegurar que tot anés com una seda aquests dies.

M'agradaria recollir opinions (tant favorables com desfavorables) i propostes entorn els temes següents:
  1. El propi sentit i paper de l'Exposició, la Fira i les activitats que viu Sant Feliu aquests dies.
  2. Acte d'inauguració i pregó.
  3. L'Exposició de roses i la incorporació del roserar.
  4. La Fira, la disposició de la plaça de la Vila, la ubicació dels comerços i de les entitats.
  5. Les activitats culturals, musicals, etc. del cap de setmana: quantitat, qualitat, varietat, ubicació,...
  6. El coneixement i la projecció de l'Exposició i la Fira més enllà de Sant Feliu.
  7. La logística: ubicació, muntatge i desmuntatge,...
Moltíssimes gràcies per les aportacions de la gent que s'animi a plantejar-les!

dijous, 10 de maig de 2012

Sant Feliu torna a posar-se de festa per primavera.

Cartell de les Festes, creat pel taller creatiu santfeliuenc OPAC
Un nou cap de setmana de Roses i de Comerç i Indústria s’ofereix a la ciutadania de Sant Feliu, del Baix Llobregat i de tot Catalunya. A qui ve de fora, la Ciutat de les Roses li dóna la benvinguda. A qui és d’aquí, entitats, comerços i empreses de Sant Feliu han unit esforços per fer de la 54a Exposició Nacional de Roses i de la 33a Fira Industrial i Comercial una edició realment inoblidable.

La plaça de la Vila cedirà el lloc de l’estand institucional a les empreses més innovadores de la nostra ciutat, a la recerca i el desenvolupament, en una aposta clara per un model econòmic basat en una indústria sostenible i un comerç de proximitat. A l’Exposició Nacional de Roses s’hi incorporaran dos nous espais: el Mercat municipal i, sobretot, el Roserar Dot-Camprubí, amb un bus gratuït que l’enllaçarà de manera continuada amb el Palau Falguera. I elements suggerents i innovadors, amb la rosa com a protagonista de la gastronomia local.

Persones i entitats de Sant Feliu seran peça clau d’aquestes festes. La nostra conciutadana i actriu, Fina en serà la pregonera. Els Amics de les Roses tornaran a ser l’anima de l’Exposició. Grups locals de rock protagonitzaran una marató a la plaça Lluís Companys, el dia abans que el Boti-Farra-Sound faci esclatar de vida el mateix indret. Música clàssica, de jazz, Festival Flamenc, de la banda simfònica de la Ciutat de les Roses, de Maria del Mar Bonet i Manel Camp,... Les entitats de cultura popular ompliran la plaça de l’Estació, els esplais protagonitzaran Firajoc i les entitats esportives faran possible Firaesport. Un gran cap de setmana completat amb contes, teatre, exposicions, exhibició de cotxes antics, dinars populars, correfocs infantils i castellers.

En temps de crisi, hem optat per contenir la despesa, però també per viure intensament la feta. Perquè especialment en moments així, és temps de sortir al carrer i compartir-lo, de conviure en un espai públic i vital que és de tots, de sentir que formem part d'un nosaltres que va més enllà de la suma de les individualitats de cadascú.

Ciutadanes, ciutadans, que gaudiu i protagonitzeu unes magnífiques Festes de Primavera!

(Presentació insititucional del programa de festes)

divendres, 4 de maig de 2012

Més de 550 motius per a l'orgull i l'esperança.


Foto: Ruth Tormo.
Aquesta nena tan riallera és la Laura Torregrossa Aguilera, i fa 3r a l'Escola Gaudí. L'he triada com a imatge dels més de cinc-cents cinquanta nens i nenes que han passat per l'Ajuntament entre gener i abril d'enguany. Vaig ser mestre del seu pare i de cinc tiets seus, dos per part de pare i tres per part de mare. Entre el 76 i el 81, vaig ser mestre de català de tres Torregrossa i de tres Aguilera, al Gaudí, la primera escola on vaig treballar. I aqui em teniu una Laura, amb tot el futur per davant i amb aquesta mirada tan clara.

Vull donar un agraïment sincer, públic i enorme a tot el professorat de Sant Feliu, als mestres i a les mestres de totes les Laures de Sant Feliu. En els darrers quatre mesos, han visitat l'Ajuntament els nens i nenes de 3r de Primària de totes les escoles de primària: al gener, el Bon Salvador; al febrer, Mercedàries, Espriu, Gaudí i Martí i Pol; al març, Falguera, Monmany, Mestral, Pau Vila i Nadal, i a l'abril, els Padres. També van venir a l'Ajuntament els nois i noies de 3r d'ESO de l'Olorda (al gener) i els nois i noies de l'Escola Tramuntana (a l'abril). I el que he vist i viscut amb aquests més de 550 santfeliuencs i santfeliuenques de nova fornada m'ha omplert d'orgull i d'esperança. I voldria transmetre, malgrat "la que està caient", i sobretot per "la que està caient", aquest orgull i aquesta esperança.

En primer lloc, orgull i esperança pel bon domini i ús del català. La gran majoria d'aquests nens i nenes no tenen el català com a llengua familiar, però tots ells s'hi van expressar amb tota la naturalitat i espontaneïtat del món. Em trec el barret davant el professorat que està fent possible la normalització del català a les nostres escoles i instituts. En aquest escrit de 2009, explicava la primera resposta que em va donar un nen de l'Escola Gaudí quan hi vaig entrar per primer cop un 15 o 16 de setembre de 1976. Només 35 anys després, aquesta i totes les escoles són plenament catalanes en llengua i continguts, fan possible que cada nen i cada nena que en surt s'expressi correctament tant en català com en castellà. Jo, que vaig ser primer professor de català, després mestre d'EGB  i més tard encara director del Centre de Normalització Lingüística, no puc sinó expressar mil i una vegades el meu reconeixement i agraïment a qui ha fet possible aquesta magnífica tasca: des del consens social i polític per a la recuperació de la nostra llengua, fins al professorat que dia a dia ha sabut concretar aquest consens en acció pedagògica i atenció a cadascuna de les persones al seu càrrec.

En segon lloc, orgull i esperança per la cohesió social. Som un país que no només hem sabut construir-nos fonent successivament les aportacions de cada onada migratòria del darrer segle (als anys vint i sobretot als anys cinquanta i seixanta), sinó que estem sabent acollir i incorporar la forta onada immigratòria de la primera dècada del segle XXI. I, especialment en aquesta darrera onada més recent, el paper de l'escola ha estat extraordinàriament positiu. Sense una escola acollidora i inclusiva, els milers d'infants que han arribat a Catalunya amb desenes de llengües familiars diferents haurien constituït un possible focus de segregació. I no ha estat així. I ho he vist aquests quatre mesos. Han alçat la mà i parlat a la sala de plens nens i nenes de Sant Feliu de nom àrab, sudamericà, romanès, africà, xinès, alemany,... Noms que ja també són nostres, infants tan sanfeliuencs com qualsevol altre: espero que tothom tingui consciència del mèrit enorme que han jugat en aquest camp els mestres i professors de Catalunya, de Sant Feliu. I també han alçat la mà i participat infants amb alguna discapacitat, mostrant també el caràcter inclusiu dels nostres centres escolars.

En tercer i darrer lloc, orgull i esperança per l'actitud i la formació dels nostres infants. En totes les visites (25 en total) hi ha hagut la simulació d'un ple municipal, amb els infants i els adolescents asseguts al lloc dels regidors i regidores i debatent temes que han estat objecte real de debat en el ple. Com els deia, per a les escoles i instituts és una visita a l'Ajuntament, però jo les he volgut transformar en aprenentatge vivencial de democràcia. La resposta de tots ells, de totes elles, ha estat extraordinària. A cada sessió, un nen o una nena, un noi o una noia feia d'alcalde o alcaldessa. Dirigint els debats, sintetitzant els arguments, ordenant les votacions: chapeau per a tots ells! En els llocs dels regidors, centenars de nois i noies han agafat els nostres micros i han expressat idees i les han argumentat de manera sorprenent. Hi ha hagut dos casos (especialment una nena del Martí i Pol i un nen del Pau Vila) que m'han deixat de pasta de boniato: per la manera d'expressar-se, pel rigor i la profunditat dels arguments, per la capacitat de rèplica i contrarrèplica,... els veurem al consistori d'aquí a vint anys? Ja m'agradaria! No he hagut de cridar l'atenció a cap nen o nena: ni a un de sol! Tots han sabut respectar torns, mantenir el to de veu i l'actitud adequada, assumir la responsabilitat que per durant aquell moment tenien... Felicitats novament als mestres, professors i professores que ho fan possible!!!

Enmig de tants motius per al desànim, he volgut explicar i donar tot el valor que es mereix a la feina que estan fent totes les nostres escoles i instituts, he volgut dir alt i clar que tenim molts motius també per a l'esperança, i per donar gràcies explícites i sinceres a tots els professionals de la docència de Sant Feliu, per la seva tasca en la formació dels nostres conciutadans més joves i en la construcció d'una ciutat millor.

dijous, 3 de maig de 2012

Resum del ple de març de 2012

El ple del mes de març de 2012 es va avançar dos dies (de dijous a dimarts) a causa que els regidors i regidores d'ICV-EUiA-ISF (i l'alcalde, és clar!) ens vam sumar a la vaga general del dijous 29 de març.

El ple va tenir punts importants i alguns d'ells polèmics. El que va generar més debat va ser, sens dubte, el que es refereix a la situació econòmica de l'Ajuntament, amb un debat entre Lourdes Borrell (PSC) i el regidor d'Hisenda Manel Carrión (CiU), que aquest va enfocar molt i molt bé. Un altre que va generar controvèrsia va ser l'aprovació d'un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per tal de revisar el planejament del Torrent del Duc i mirar d'aconseguir un projecte amb més consens polític i ciutadà, que inexplicablement el PSC va votar en contra. Aquest és, en definitiva, el resum del resum d'aquell ple:
  • Relleu a la gerència de l'Ajuntament
  • Conveni amb la UPC per a la revisió del planejament del Torrent del Duc (és a dir, la part del Parc Natural de Collserola que hi ha al nostre terme i les zones verdes i d'equipaments del Mas Lluí)
  • Moció de suport a la vaga general del 29-M
  • Moció contra les pràctiques militars al Parc de Collserola
  • Debat sobre la situació econòmica de l'Ajuntament: liquidació de 2011 i estat dels pagaments a proveïdors.
  • Debat sobre les empreses concessionàries de neteja viària i de neteja d'edificis
  • Aprovació del Pla Jove 2012-2016
  • Moció en defensa dels afectats per la contractació de "participacions preferents"
  • Convenis i subvencions amb diferents entitats culturals i veïnals.
Us podeu descarregar aquí el resum del ple (5 pàgines). Com sempre, aquí us podeu descarregar l'acta oficial completa del ple (71 pàgines).

dimecres, 2 de maig de 2012

Planificant aquests quatre anys: l'acció de govern (1/2).

Foto de Samuel Cueva Cano.
En el ple del mes d'abril vam aprovar un document molt important: "el full de ruta" del govern que compartim amb CiU. Es tracta del Pla d'Actuació de Mandat (PAM) 2012-2015. És la concreció del treball que cal fer per aconseguir allò que tan sovint deia en la campanya electoral: un Sant Feliu ben planificat, bonic, dialogant, viu i equitatiu.

És un document que neix, com no podia ser altrament, de l'acord de govern que vam signar les dues forces polítiques el 7 de juny de l'any passat. Ha recollit, d'altra banda, les aportacions d'un procés de dos mesos en què, amb diferents canals, més de 1.100 persones hi han participat d'alguna manera.

Us podeu descarregar aquí el text complet del PAM. Em permeto recomanar que, si t'interessa el rumb que tindrà el govern de la nostra ciutat, si t'has plantejat alguna vegada tenir una visió global i completa del que comporta "ser a l'ajuntament", te'l descarreguis i l'analitzis. Properament, posarem en funcionament un apartat al web municipal per donar compte puntualment del grau d'acompliment d'aquest pla de treball.

Per fer boca, adjunto l'índex del document.

1. Participació i transparència, per a un govern més proper a la ciutadania

  • 1.1 Potenciar i aproximar a la ciutadania els mecanismes i espais de participació ciutadana ja existents.
  • 1.2 Dotar als ciutadans de nous mecanismes i espais de participació en temes de gestió municipal, territori i serveis personals.
  • 1.3 Fer de l'ajuntament administració més propera i plural, garantint al màxim la difusió de l’activitat municipal.
  • 1.4 Incrementar la transparència i l’agilitat en l’administració local.
  • 1.5. Avançar en l'administració electrònica.

2. Equitat, igualtat d’oportunitats i desenvolupament econòmic
  • 2.1. Prioritzar la prevenció, detecció i atenció a les persones i famílies en situació de risc de pobresa o d’exclusió social.
  • 2.2 Fomentar i generar oportunitats professionals, apostant per un creixement econòmic que incorpori més valor afegit i innovació
  • 2.3 Promoure una millor qualitat de vida i autonomia personal de la gent gran i de les persones amb discapacitat, així com de les seves famílies
  • 2.4 Afavorir l’accés de tota la ciutadania als serveis i equipaments municipals i adaptar els preus públics a la capacitat econòmica de les famílies
  • 2.5 Garantir la igualtat efectiva de gènere, estimulant la participació de les dones en totes aquelles qüestions referides a potenciar la igualtat d’oportunitats.
  • 2.6. Promoure el compromís solidari i de difusió dels valors entorn el respecte a la diferència i els drets humans.

3. Construcció de teixit social i de ciutadania
  • 3.1 Tenir una perspectiva jove en el conjunt de l'activitat de l’ ajuntament i treballar perquè cada noi i noia de Sant Feliu pugui tirar endavant el seu projecte de vida.
  • 3.2 Millorar la qualitat de l’educació a Sant Feliu amb la participació activa de la comunitat educativa i prioritzant el treball per afavorir l’èxit escolar per a tothom.
  • 3.3 Garantir la possibilitat d’accés a la pràctica esportiva per a tothom. Treballar per que l'esport local sigui de qualitat i difongui valors educatius i cívics.
  • 3.4 Orientar les polítiques culturals en base a la riquesa de l'activitat cultural, de les associacions i equipaments i del teixit creatiu.
  • 3.5 Fer de Sant Feliu una ciutat acollidora, amb plenitud d’igualtat dels drets de ciutadania per a tothom
  • 3.6 Impulsar programes de protecció de la Salut pública i de seguiment de la qualitat de l’atenció sanitària.
  • 3.7 Política lingüístic: impuls al coneixement i l’ús de la llengua catalana com a eina fonamental per a la cohesió social.
  • 3.8 Reforçar les polítiques de seguretat per garantir les llibertats.
  • 3.8. La mediació com a eina primera i bàsica d’atenció a les situacions conflictives actuals i de prevenció de les futures.

4. Planejament urbanístic
  • 4.1. Posar a debat ciutadà el temes clau de la revisió del planejament urbanístic vigent i el model territorial de ciutat.
  • 4.2 Mobilitat sostenible i transport públic.
  • 4.3 Desenvolupar l'obra de soterrament de la línia fèrria, concretant el finançament, així com la definició dels treballs de planejament urbanístics amb participació ciutadana.
  • 4.4 Elaborar un mapa d’equipaments municipals que ordeni i doni resposta a les necessitats de la ciutadania


5. Qualitat de l’espai públic
  • 5.1 Revisar les concessions de serveis per a la millora i manteniment de l'espai públic
  • 5.2 Generar nous espais d'ús públic i eixos que facilitin la proximitat als ciutadans
  • 5.3 Foment de les polítiques mediambientals i de respecte a l’entorn
  • 5.4. Annex: Pla d’inversions 2012-2015 (en parlo de manera específica en aquest escrit)

El PAM 2012-2015 es va aprovar amb el vot a favor del govern (ICV-EUiA-ISF i CiU), l'abstenció del PP i el vot en contra del PSC.
L'explicació de vot de la regidora Lourdes Borrell em va semblar poc rigorosa en l'exposició i amb molt poca aportació alternativa al govern i al funcionament de la ciutat. Però d'això en parlaré en un altre article (he de reconèixer, però, que tinc curiositat per saber què n'opinarà algun director de diari local....), perquè el tema té, amb perspectiva de futur, la seva importància...

dimarts, 1 de maig de 2012

Planificant aquests quatre anys: les inversions (2/2)

Foto de Samuel Cueva Cano.
En el ple del mes d'abril vam aprovar també les inversions a fer a la nostra ciutat entre 2012 i 2015. Es tracta d'una previsió per un import total de 23,8 milions d'euros, amb tres grans criteris fonamentals:
  • prioritzar la inversió de reposició, de manteniment, de proximitat, del dia a dia, tant pel que fa a la via pública com als equipaments municipals.
  • acord amb entitats i persones usuàries pel que fa als objectius, contingut i procés de l'obra.
  • mantenir-nos en una ràtio sostenible d'endeutament (per sota del 60%), tant per a la salut de la hisenda municipal com per estar en plena capacitat d'un endeutament extraordinari en el moment que s'hagi d'abordar el soterrament de les vies i la posterior urbanització de la superfície
Aquesta previsió de gairebé 24 milions d'euros l'hem fet, a més, i com vaig explicar al ple, atenent a la informació de què disposem avui sobre la capacitat financera de les administracions locals. En el decurs dels propers anys, hi poden haver modificacions que ens afectin, tant per part del govern de l'Estat com de la Generalitat.

Els grans eixos de les inversions d'aquest mandat són els següents:
  • Equipaments públics de nova creació:.................................   8,1 M
  • Millora dels equipaments públics existents:.......................... 4,5 M€
  • Millora de l'espaí públic urbà i natural:................................. 7,4 M€
  • Inversions en sostenibilitat energètica i econòmica:............. 1,1 M€
  • Millora en telecomunicacions:................................................ 0,8 M€
  • Altres:...................................................................................... 1,9 M€
Aquí us podeu descarregar el document complet del pla d'inversions 2012-2015. Es tracta d'un document molt important: n'haurem de donar compte any a any i serà una part molt important del balanç que haurem de presentar quan acabi aquest mandat i s'acostin les properes eleccions municipals, a maig de 2015.

Alguns dels elements més destacables d'aquest document són els següents:

Equipaments públics de nova creació, completant projectes del mandat anterior, tret del cas del Casal:
     - Arxiu local i comarcal al Mas Lluí.
     - Futur centre cívic a l’antiga fàbrica de les tovalloles.
     - Decisió sobre la Nau de les Sedes.
     - Decisió sobre el Casal de Joves.

Millora d’equipaments públics existents:
     - Esports: Parc Esportiu de les Grases, Piscina de l’Escorxador.
     - Cultura: Sala Ibèria i Palau Falguera. Prendre una decisió sobre l’ampliació o el trasllat de la Biblioteca.
     - Educació: ampliació de l’escola bressol Tambor.
     - Mercat Municipal.
     - Serveis socials: nova seu dels serveis a la zona nord.

Prioritat en la programació i la dotació econòmica per a les partides de manteniment i reposició ordinaris:
     - Educació: 100.000 €/any per a les escoles bressol i públiques de primària.
     - Esports: 75.000 €/any per a les instal·lacions municipals.
     - Cultura: 75.000 €/any per als equipaments municipals.
     - Centres cívics: 75.000 €/any.
     - Altres equipaments municipals: 75.000 €/any.


Millora de l'espai públic:
     - Llei de Barris: riera de la Salut, Sagrament, Agustí Domingo.
     - Carrers: Tibidabo, Serra, Pla Director del Centre.
     - Places: Dicià, Rafael Alberti, Catalunya.
     - Prioritat a les inversions de reposició: Asfaltats. Voreres. Enllumenat. Senyalització (300.000 €/any)

Altres:
     - Eficiència energètica en l’enllumenat públic.
     - Inversions per a cancel·lacions de lloguers.
     - Xarxa de fibra òptica al polígon El Pla.
     - Inici de la recuperació de la llera del riu Llobregat.

Aquest pla d'inversions es va aprovar sense cap vot en contra: amb el vot favorable del govern (ICV-EUiA-ISF i CiU) i amb l'abstenció de l'oposició (PSC i PP), que no va formular cap proposta alternativa o cap suggeriment, tret del debat que la regidora Lourdes Borrell i jo mateix vam protagonitzar sobre la Nau de les Sedes, a Can Bertrand.

Vull insistir que algunes decisions sobre inversions les haurem d'acabar prenent en el marc del Pla d'Equipaments 2012-2022, tal com vaig explicar fa algunes setmanes en aquest escrit.