dimecres, 29 de febrer de 2012

"For employment and social justice". A tota Europa, avui a les 18:00

"Regidors de barri". Editorial Butlletí 443, febrer 2012.

Els regidors i regidores som, simplement, representants de la ciutadania i tenim la responsabilitat de dirigir, en nom seu, el govern de la nostra ciutat. Aquesta definició implica la màxima transparència i proximitat en l’acció de govern. Com a alcalde aquesta és una de les meves prioritats. I per fer-la efectiva, és imprescindible el diàleg permanent entre representants i representats. Aquesta és, en definitiva, la raó de fons per haver creat la figura del regidor de barri, amb una presència mensual regular als vuit barris de la nostra ciutat, i amb la finalitat de poder plantejar directament, al regidor o regidora corresponent, les necessitats o les expectatives de Can Calders, Can Maginàs, Centre, Falguera, les Grases, Mas Lluí, Roses Castellbell o la Salut.

Molts dels temes que es plantejaran als regidors i regidores són petites millores del dia a dia. El pressupost municipal estableix els recursos econòmics de què disposem i les prioritats a què farem front amb aquests recursos. Hem volgut fer un pressupost molt atent a aquestes petites millores, però bàsiques per a la qualitat urbana que volem. Juntament amb la qualitat urbana, les prioritats d’aquest pressupost i les principals línies del govern en aquest mandat són el desenvolupament econòmic i la cohesió social. El pressupost preveu un volum important d’inversions a tots els barris i amb un endeutament controlat, sempre amb l’objectiu de la lluita unitària i prioritària per al soterrament.

En aquests primers mesos, s’està agreujant la situació de crisi econòmica i les seves conseqüències en l’empobriment de l’economia i el creixement de l’atur, que afecta ja més de 3.600 veïns i veïnes. Estem treballant amb el teixit econòmic i comercial per elaborar un acord estratègic per al desenvolupament econòmic i per combatre els efectes de la crisi, en la triple perspectiva de qualitat del nostre sòl industrial, de reforç i facilitats al comerç i de formació continuada dels treballadors. Però des d’una perspectiva general, hem de continuar amb la denúncia de les causes polítiques de la crisi i amb la construcció d’un model social alternatiu que hi pugui fer front. Contra un model d’acumulació de riquesa i de poder per part d’una oligarquia financera, és urgent reivindicar el control i la regulació democràtica de l’economia i l’aspiració irrenunciable de l’ètica i de la justícia social.

dimarts, 28 de febrer de 2012

Constitució de la comissió de seguiment del Complex de Piscines.


Foto de José Antonio Fernández Boza

Avui s'ha constituït la comissió de seguiment que haurà de vetllar pel bon funcionament del nostre Complex de Piscines. Es tracta, sens dubte, d'una molt bona notícia. Ens hem reunit les tres parts següents:
  • Ajuntament de Sant Feliu: amb representació dels quatre grups municipals, del govern i de l'oposició: Manel Carrión, CiU, regidor d'Esports; Lídia Muñoz, ICV-EUiA-ISF; Sergi Jiménez, PP; Rubén González, PSC (en representació de Lourdes Borrell, que era fora de Sant Feliu) i jo mateix, pel que fa a la representació política, i Manolo Barrios com a interventor municipal al complex. Assistien a la reunió Agustín Recio, secretari de l'Ajuntament, i Teresa Rovira, grandíssima funcionària i encarregada de redactar l'acta.
  • Club Natació Sant Feliu: representat pel seu president, Manolo Ferrón, i per Isaac Fulquet, gerent del Complex.
  • Associació d'Usuaris del Complex: representada per Pepe Lerma, Joan Anton González i Ángel Berruga.
Com he destacat a l'inici, l'equip de govern va assumir ja des del principi del mandat (només fa vuit mesos) una voluntat clara d'entrar a fons en els temes més rellevants de la nostra ciutat. I el bon funcionament del Complex de Piscines ho és, sens dubte. Com vaig explicar al resum del ple de setembre de 2011, l'Ajuntament va decidir diverses mesures per garantir l'equilibri econòmic de la gestió del Complex, entre les quals la destinació de gairebé dos milions i mig d'euros: 2,16 per a equilibrar els comptes i 0,32 per a inversions. Al mateix temps, una inversió d'aquesta envergadura va comportar el nomenament d'un interventor municipal per un període màxim de dos anys. Finalment, la creació de la comissió de seguiment que avui s'ha constituït (i que el PSC es va negar sistemàticament a constituir quan tenia l'alcaldia...). Per a mi, tot plegat tenia un valor important: portar a la pràctica des del govern el que vam demanar encara no fa ni un any des de l'oposició (veure la moció en aquest sentit del mes de març passat). Cal destacar, en aquest sentit, el valor de la tasca de Manel Carrión, en la seva doble qualitat de regidor d'Esports i d'Hisenda.

Manel Carrión i Manolo Barrios han explicat de manera clara i completa els números de tancament del pressupost de l'any passat i de previsió per a enguany. Tots dos i jo mateix hem destacat l'estretíssima col·laboració entre Club i Ajuntament, que han pogut constatar i celebrar els representants dels usuaris.

En la presentació projectada, s'ha pogut veure la previsió d'inversions, que s'haurà de centrar inicialment de manera molt directa en els circuits d'aigua calenta i en el procés de descalcificació de l'aigua. Com es pot veure a la fotografia, la secció de les tuberies d'aigua calenta estava pràcticament coberta per la calç, ja que el projecte inicial no havia previst calcificador... tot i que el Club l'havia demanat reiteradament. Aquest tema es resoldrà i s'incorporaran diverses millores proposades pels representants dels usuaris. Com ha dit Joan Anton González, "la millor campanya per al complex és que totes les coses funcionin correctament".

Aquesta és, sens dubte, la nostra voluntat des del govern de la ciutat. I així es constatarà, n'estic convençut, a la propera reunió del mes de maig (amb els números del primer trimestre damunt la taula) i al moment clau del procés de consolidació del Complex que tindrà lloc als inicis del proper curs 2012-2013. En tot cas, el resum de la reunió ha estat molt positiu: sabem el camí que volem recórrer, i el sabrem i el voldrem recórrer tots junts!

dissabte, 25 de febrer de 2012

Totalment al teu costat, Cesc

Quan encara no m'havia refet de la sorpresa i la indignació de veure com denigraven al nostre company Napo, dijous ens sorpreníem amb un article del diari "El Mundo", recollit sense cap contrast previ pel diari "Ara", amb la finalitat d'estendre l'ombra del dubte sobre l'activitat laboral del nostre company Cesc Baltasar. En Cesc treballa com a consultor en una empresa privada, com ja ho va fer quan va renunciar a l'alcaldia al 2000, fins que va entrar a la Generalitat tres anys després. Ara ha tornat a una activitat privada, també com a consultor, i entre els seus clients figura l'empresa esmentada... com tantes altres persones, entitats o empreses que vagin a la consultoria on treballa. És a dir, tenim un càrrec públic que, quan plega, torna a una activitat privada i alguns diaris ho consideren digne d'assenyalar amb el dit i acusar. D'"El Mundo" no m'estranya, però de l'"Ara"... Des del meu bloc, afirmo clarament que estic totalment al costat del Cesc, tot i que sé de sobres que no cal que faci públic i explícit el meu suport.


Potser el que vull fer públic i explícit és simplement el meu emprenyament. Que sigui tan fàcil posar merda davant el ventilador, i que difamar algú surti pràcticament gratis és francament descoratjador... L'eterna qüestió és a qui beneficia tot això? I no sé si la pregunta correcta és... a qui beneficia denigrar personalment a persones concretes de la nostra coalició... o a qui beneficia denigrar col·lectivament a ICV i a EUiA...

Jo m'inclino per la difamació col·lectiva a ICV-EUiA. Com que crec que els valors dominants en una societat són els valors de la seva classe dominant, i com que crec que la dictadura financera a què estem sotmesos només té una sortida política i social majoritària, es tracta de fer inviable una majoria social i electoral que li faci front. Per això, es tracta de desprestigiar als polítics i als dirigents sindicals en el seu conjunt, sense deixar espai per a una reflexió serena sobre el tema, que aïlli la ínfima minoria de càrrecs polítics i sindicals corruptes i doni valor a la tasca de la immensa majoria de persones que exerceixen una responsabilitat comunitària des d'una institució. I com que encara no han pogut trobar cap càrrec públic corrupte d'ICV-EUiA, fan una trampa antiga com el caminar però que fa molt de mal: com que no hi ha pèls a la sopa, va i n'hi posen. I això, justament això, és el que cal denunciar.

Totalment al teu costat, Napo.

Aquesta setmana que s'acaba han coincidit dos intents de difamar companys d'Iniciativa de Sant Feliu: en Napo i en Cesc.

Dimarts ens sorpreníem amb uns fulls anònims repartits a les bústies del seu barri de tota la vida, a Can Calders, denigrant el nostre company Napo. La resposta des d'Iniciativa va ser immediata i pública al nostre web. Jo, alcalde de Sant Feliu i militant d'ICV des de fa gairebé vint anys, nego totalment qualsevol conducta condemnable del Napo i que l'hàgim expulsat del partit. Més clar encara: estic totalment al costat de Juan José Ortega, Napo, i així ho he fet saber a ell mateix, a la seva família i, amb aquest escrit, a tota la ciutat.

Amagats vergonyantment darrera un anònim, amb l'excusa barroera que "en todas partes cuecen habas", algú ha volgut fer mal al Napo, i possiblement ha volgut també tacar el nom d'Iniciativa de Sant Feliu. Ni una cosa ni l'altra: militant del PSUC des que va arribar a Sant Feliu als primers setanta, no hi ha res a dir de Juan José Ortega. I si algú vol buscar problemes a ICV o EUiA, que els busqui en un altre partit: molt més que en crear o desitjar problemes a casa dels altres, a casa nostra només estem involucrats fins al coll en la lluita per un Sant Feliu millor i per unes millors condicions de vida per a la classe treballadora d'aquí i d'arreu. Honestament, amb les mans netes i el cap ben alt. Com sempre.

divendres, 24 de febrer de 2012

Sumar raons, força i complicitats per aconseguir el soterrament de les vies.

El soterrament de les vies del tren és un tema que he tractat a bastament en aquest bloc: 51 escrits tenen l'etiqueta "soterrament", com es pot veure a la part dreta i inferior del meu bloc. El primer el vaig escriure a desembre de 2006, i el darrer és de novembre de 2011: gairebé cinc anys d'opinió a l'abast de qualsevol persona interessada. Temps suficient per veure si el meu discurs, el discurs d'ICV-EUiA, ha anat variant al llarg del temps, especialment des de les eleccions de maig de l'any passat i la configuració del nou govern de Sant Feliu.

8 de febrer: una reunió necessària i positiva a la Generalitat.
Tot i que alguns dies després, amb aquest escrit vull explicar la visita que les regidores Lídia Muñoz, Rosa Maria Martí i jo mateix vam fer el passat 8 de febrer al conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i al director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font. Va ser la primera reunió institucional en aquest mandat de l'Ajuntament amb la Generalitat, i es va centrar, lògicament en el soterrament. La nostra intenció era molt clara, tot i que el tema és prou conegut pel Govern: ratificar la necessitat de l'obra, i actualitzar i compartir informació sobre l'estat del projecte d'obres i el seu finançament.

Pel que fa a la necessitat de l'obra, vam mantenir una doble argumentació que el conseller Recoder, amb una experiència dilatada i molt valuosa com a alcalde de Sant Cugat, va entendre ràpidament i perfecta. D'una banda, des d'una perspectiva local: seguretat dels milers de santfeliuencs i santfeliuenques que creuem a diari el pas a nivell i superació d'una barrera urbana que parteix a Sant Feliu al llarg de més de 1.300m, talment com una ferida oberta al mig de la nostra ciutat. Però de l'altra, des d'una perspectiva general: el servei de la R4 de Rodalies no es pot millorar ni en freqüències, ni en qualitat ni en seguretat si no es soterren les vies i s'elimina el pas a nivell de Sant Feliu, el punt més negre de la xarxa ferroviària de l'àrea barcelonina i que impedeix una millor prestació del servei ferroviari entre BCN, el Baix Llobregat i l'Alt Penedès.

Aquesta doble visió, local i general, és la que vam recollir en aquesta nota informativa que va publicar l'Ajuntament i que vam consensuar amb el Departament. La vam enviar als mitjans de comunicació, i a partir de la nota, la necessitat i la reivindicació del soterrament han aparegut, fins ara, a El Periódico, al diari digital La Malla i també a Tele5 i a Cuatro. Acumular raó, força i complicitats necessiten generació de bona informació i difusió al màxim nombre de mitjans possibles. Estic convençut que aquesta estratègia ajuda a la ciutat de Sant Feliu en la nostra lluita per aquest objectiu, en el qual no ens podem permetre el luxe de defallir, malgrat el desgast pel temps transcorregut i els entrebancs amb què ens anem trobant. D'aquesta doble perspectiva local i general, ja en vaig parlar, per exemple, en aquest escrit de febrer de 2011 o en aquest més antic de març de 2010, per citar només dos dels 51 que abans esmentava.

Només dos dies després, el Partit Socialista va treure una nota de premsa molt desafortunda acusant a ICV-EUiA-ISF i a CiU de trencar la unitat d'acció pel soterrament. Immediatament, al web d'Iniciativa vam puntualitzar la nota de premsa del PSC. Sóc totalment conscient del cansament que provoquen les picabaralles entre partits, però sóc també molt conscient que de vegades pot ser encara pitjor que algunes acusacions injustes quedin sense la rectificació corresponent. Estic convençut, a més, quela Sra. Borrell rectificarà amb els fets les paraules d’aquell escrit, i no crec que calgui donar-hi més voltes.

En quin punt estem ara? Amb quina perspectiva treballem?En aquests moments, estem treballant per reforçar aquesta argumentació de la importància local i general del soterrament de les vies. Els quatre portaveus municipals i jo mateix ens hem adreçat als alcaldes i alcaldesses de tots els municipis que formen part de la línia R4 de Rodalies demanant el seu suport al soterrament de les vies i la supressió del pas a nivell de Sant Feliu. I justament també amb una doble perspectiva: de suport i solidaritat a la nostra ciutat, però també en interès propi ja que, sense “el nostre” soterrament, no hi pot haver més freqüència de trens ni millor servei ferroviari per a la seves pròpies ciutats. Es tracta, com dic en el títol d’aquest escrit, de sumar raons, força i complicitat

Un cop tinguem les mocions aprovades pels plens dels municipis de la R4, insistirem en aquesta doble perspectiva local i general tant davant de la Generalitat com del Ministeri de Foment, amb el qual estem pendents de la primera reunió amb l’equip de la nova ministra, Ana Pastor.

I amb aquest mateix objectiu de sumar raons, força i complicitat, continuarem treballant amb els mitjans de comunicació i fent tan present com sigui possible a premsa, ràdio, televisió i a Internet i les xarxes socials la reivindicació històrica de la nostra ciutat. Animo a tothom que pugui que, en els entorns socials i virtuals de què formi part, ens ajudi a difondre i a explicar de manera constant la necessitat que tenim a Sant Feliu de soterrar definitivament les vies del tren. Simplement per ser, d’una vegada per totes, una ciutat de carrers i barris units per un passeig i mai més separats per una barrera ferroviària.

dissabte, 18 de febrer de 2012

30 anys de la Rua a Sant Feliu, més Ciutat de les Roses que mai.

Avui, 18 de febrer de 2012, dia de la Rua de Carnaval a Sant Feliu i a tants altres llocs del món. Un dia una mica especial. D'una banda, perquè no ens pot fer amagar la crua realitat social i econòmica en què vivim i que es manifesta en conflictes i mobilitzacions ciutadanes arreu del món: ahir mateix a Sant Feliu i demà a Barcelona. De l'altra, perquè té tres connotacions especials i emotives per a la nostra ciutat, que no vull deixar de destacar.

En primer lloc, és el 30è aniversari de la recuperació de la Rua a Sant Feliu, que es va celebrar per primera vegada a la nostra ciutat el dia 19 de febrer de 1982, com recorda el Butlletí d'Informació Municipal número 277, que va aparèixer llavors:

En segon lloc, per la bellíssima imatge que unifica les Roses i el Carnaval en la màscara que es reprodueix en el mocador que avui lluirà mig Sant Feliu i que representa el 30è aniversari de la Rua. És la imatge amb la que he volgut encapçalar aquest escrit. Cal felicitar enormement a les colles pel disseny d'una imatge tan preciosa. Unes colles que, d'altra banda, avui ens faran gaudir enormement amb més de 1.400 participants, segons m'han dit des de la regidoria de Cultura. A totes les colles i persones participants, com no podria ser altrament, GRÀCIES!!!

I en tercer lloc, per la plantada de rosers que avui mateix ha fet l'entitat Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat. La Pilar López i en Jaume García han explicat tot el procés de recuperació de rosers d'en Pere Dot i com s'ubicaran al roserar, en una replantació i reordenació dels parterres feta per mitjà d'un dels plans d'ocupació que darrerament ha engegat l'Ajuntament. Rosers apadrinats, d'altra banda, per diverses entitats i associacions de la nostra ciutat. He intervingut a l'acte amb un agraïment enorme a l'entitat i amb un doble compromís: de "carinyo" especial en el manteniment d'aquests rosers i de foment de coneixement del Roserar, encara un gran desconegut per a molta gent de Sant Feliu, i que cal que tingui un protagonisme més gran, per exemple, en els dies de l'Exposició Nacional de Roses. Jo mateix, que hi he anat molts cops, no havia llegit fins avui el preciós lema que es pot llegir en la placa que hi ha al Roserar:
Avui, en definitiva, Sant Feliu ha tornat a viure com la Ciutat de les Roses que és: mostrant-se en una imatge bellíssima en centenars de mocadors i fent-se viva i oberta a tothom en el Roserar Dot-Camprubí i a les mans i la passió d'un bon grapat d'homes i dones que, en l'entitat dels Amics de les Roses, han sabut conjuminar les seves passions per Sant Feliu i per les roses i han aconseguit evitar que el nom que ens identifica arreu, Ciutat de les Roses, sigui només una marca sense contingut i hagi esdevingut una realitat apassionant. Amigues i amics, novament, sincerament, GRÀCIES!!!


divendres, 17 de febrer de 2012

19 de febrer, 11:30, tots a la plaça de l'Estació per anar a la mani de BCN!

Avui, a la plaça de la Vila, hem escalfat motors: més de 100 persones han assistit a un acte de suport a les mobilitzacions sindicals organitzat per ICV-EUiA. Hi hem parlat Manuel Leiva, jo mateix i Aurora Huerga, estimadíssima dirigent sindical de Sant Feliu.

Com he dit a l'acte, vivim un moment d'atac als drets socials i a la mateixa concepció de la democràcia, i l'alcalde de Sant Feliu ha de sortir en defensa dels drets de la seva ciutadania i de la democràcia per la que tanta gent ha lluitat tant. Diumenge, sens falta, aniré a la manifestació. M'agradaria que molta gent de Sant Feliu hi assistís: sortirem de la plaça de l'Estació a les 11:30. T'hi esperem

dimarts, 14 de febrer de 2012

Democràcia econòmica i justícia social.

Dimecres vam tenir assemblea a ICV-EUiA de Sant Feliu i dissabte vam tenir Consell Nacional d'Iniciativa. Ja parlaré de la nostra assemblea local en un altre escrit: va anar bé, però el que vull remarcar és que el partit i la coalició van bé, que estem cohesionats, engrescats i fent bona feina per Sant Feliu. Vull remarcar ara el nostre Consell Nacional i, especialment, la intervenció que hi va fer en Coscu, el nostre diputat al Congrés, Joan Coscubiela. Va fer dues reflexions que considero imprescindibles, que subscric plenament i que són, en definitiva, les que justifiquen (des dels 14 anys!) la meva passió per la política. Som-hi: les característiques del conflicte que vivim avui i el discurs de fons que s'hi ha de constituir com a alternativa. I amb l'assemblea nacional que ICV farà al novembre com a teló de fons.

Sobre el conflicte. En Joan va fer una lectura que considero molt interessant sobre el paper dels governs en la gestió de la crisi (català i espanyol) i sobre la idea que "Europa" està en l'origen d'aquesta crisi. Va apuntar dos desenfocaments interessats. D'una banda, sobre la idea que la crisi a Catalunya és bàsicament conseqüència de la nostra relació (política, econòmica,...) amb l'Estat i que d'aquí se'n deriva, per tant, una lectura en clau de conflicte nacional. De l'altra, sobre la confusió entre el que genèricament anomenem Europa i el conjunt d'institucions que són en l'origen de la crisi que, com ara el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, ni tan sols són d'abast europeu. Una confusió de la que se'n deriva el desprestigi de l'anomenat model europeu de benestar social, la pretesa inutilitat de les institucions democràtiques europees (malgrat la seva insuficiència democràtica) i la inevitabilitat de les mesures d'austeritat imposades als governs dels diferents estats. Contra aquestes dues tesis que semblen dominar el discurs de fons de molts mitjans i alguns partits (conflicte territorial i inevitabilitat de les polítiques d'austeritat), Joan Coscubiela va plantejar de manera clara i rotunda l'evidència d'un conflicte clarament social, de confrontació d'interessos de classe, en què els qui controlen les normes i el funcionament del sistema financer actuen en benefici dels seus propis interessos i al marge o en contra dels interessos de la immensa majoria de la població. Amb governs que n'assumeixen les directrius i, tant PP a Madrid com CiU a BCN, no dubten en carregar sobre els serveis públics i les classes mitjana i treballadora els efectes de la gestió d'una crisi que l'especulació financera ha provocat però no té cap intenció d'assumir, Un conflicte global que no s'ha de llegir ni en clau de conflicte Catalunya-Espanya ni en clau de lectura tècnica sobre xifres macroeconòmiques sobre les quals és impossible ni opinar ni intervenir. El conflicte és social, pel control sobre el sistema financer i el conjunt de l'economia, un conflicte entre dreta i esquerra, entre els rics que cada cop ho són més i la immensa majoria de la població mundial que cada cop té menys recursos. I va posar un exemple clar: tota la política econòmica mundial gira entorn de la consigna universal de retorn al sistema financer dels préstecs concedits als diferents estats, condicionant de manera absoluta la seva gestió. Es tracta d'una prioritat evidentment política (que assegura els guanys del sistema financer) quan hi podria haver una prioritat política alternativa per a la creació d'ocupació (que asseguraria una vida digna a la immensa majoria de la classe treballadora i la classe mitjana, cada cop més empobrida). La política, per tant, com a clau per entendre la situació que vivim i com a clau per solucionar-la, amb una majoria social conscient de les causes de la situació i de la viabilitat d'una política alternativa.

Sobre l'alternativa. Pensant en la propera assemblea d'ICV, en Joan va plantejar la necessitat de fer un discurs clar i generador de coratge i energia social. Ens va demanar que fóssim molt detallats i rigorosos en els nostres textos i documents, però ens va demanar també que fóssim capaços de resumir en poques paraules l'esperit del que volem ser i volem fer. "Hem de trobar" -va dir- "una idea de fons que mobilitzi i canalitzi tota la capacitat social de transformació i de lluita, com ho va fer el lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia" amb l'Assemblea de Catalunya, als anys setanta". Hem de trobar la concreció per al segle XXI de les idees de llibertat, igualtat i fraternitat que han mogut les esquerres de tots els temps. I ho hem de fer, deia en Coscu i altres persones que van intervenir al Consell Nacional, sense voluntat ni de ser els millors ni de ser els únics. No recordo qui va dir una frase encertada: "andando cada uno por su lado, pero golpeando juntos y al tiempo". ICV té molts matisos i es defineix de manera molt "polièdrica", com se sol dir: ecosocialisme, feminisme, radicalitat democràtica, internacionalisme... Però jo proposo que el lema de la nostra assemblea i la línia de fons del nostre discurs giri entorn de dos conceptes que estic convençut que ens han de definir i que hem de saber explicar i difondre: la democràcia econòmica i la justícia social. Si el conflicte és social i el que cal és combatre en aquesta clau de conflicte, expliquem-ho clar i en veu alta: definim de manera entenedora per a la majoria social i electoral que volem ajudar a crear què vol dir "democràcia econòmica" (control i regulació del sistema financer, prohibició de secrets i paradisos fiscals, lluita contra el frau fiscal, fiscalitat progressiva i suficient, etc) i què vol dir "justícia social" (fins i tot a nivell local: per això estic tan directament implicat en què els preus dels equipaments i serveis públics municipals no siguin cap barrera per a cap persona o família, especialment si la seva renda és mitjana o baixa).

Trenquem dinàmiques: ni les mesures Merkozy són inevitables, ni PP ni CiU no tenien altra sortida, ni el conflicte és Catalunya-Espanya, ni no hi ha res a fer, ni el món pertany al Banc Mundial i el FMI, ni l'1% pot dirigir la vida del 99%, com tan bé han assenyalat els companys nordamericans del 15-M. El conflicte és pel control dels recursos (i no només financers: aviat serà l'aigua o l'energia) i és en clau dreta - esquerra. L'obligació dels partits que creiem això és saber explicar el que volem i fer-ho de manera mobilitzadora, no només des de la protesta, des de la legítima negació a les coses contràries als interessos de la majoria (diumenge que ve direm NO a la reforma laboral!), sinó sobretot des de la proposta, una proposta il·lusionant, viable i mobilitzadora, plantejada des de la credibilitat del dia a dia i el contacte amb la nostra gent de sempre, amb un llenguatge clar, que s'entengui tant a qualsevol aula universitària com a qualsevol bar de qualsevol barri. Per constituir primer una majoria social i ser després una majoria electoral: un canvi d'aquesta magnitud no es pot fer amb cap salvador de cap pàtria, amb cap màrtir de cap causa: hem de ser molts, hem de ser la majoria i hem de ser conscients de la durada i les dificultats del camí. Jo ompliré el meu discurs amb aquesta intencíonalitat i l'ompliré d'imatges, propostes i emocions que parlin de democràcia econòmica i de justícia social. Com ja diu molta gent: "sabem que si ens movem podem perdre, però també sabem que si no ens movem ja estem perduts".

És temps d'onejar amb orgull i d'omplir de contingut i d'emoció la nostra estimada, vella i bella bandera roja.

dissabte, 11 de febrer de 2012

Pressupost de 2012 (5 de 5): memòria explicativa i presentació.



Acabo amb aquesta entrada el conjunt de cinc escrits en què he volgut explicar el millor possible d'on surten i a què es destinaran els 40 milions d'euros que gestionarà el nostre ajuntament aquest any 2012.

Recordo breument els 4 anteriors:
El pressupost, que es va presentar públicament en un acte al Casal de la Gent Gran el 19 de desembre, es va aprovar el dia 22 de desembre de 2012. En aquest darrer escrit vull presentar dos documents que considero molt importants des del punt de vista de "fer pedagogia" amb la hisenda municipal.

D'una banda, la memòria del pressupost de l'any 2012. És el document oficial que conté els criteris bàsics amb què s'ha elaborat el pressupost i els objectius de treball de l'equip de govern per a l'any en curs. És el document més important del pressupost de qualsevol ajuntament o administració pública.

D'altra banda, la presentació que es va projectar en l'audiència pública del Casal de la Gent Gran. Té dues parts: per començar, la presentació de les xifres i, sobretot, els objectius més destacats de cadascuna de les regidories de l'Ajuntament per a l'any 2012.

dimecres, 1 de febrer de 2012

Planificar l’acció de govern amb les entitats i la ciutadania: PAM, inversions, equipaments.

Aquest dissabte començarà un procés que, fins al mes de juny, ens ha de permetre presentar i debatre les principals actuacions de govern d’aquest mandat amb totes les persones i entitats que hi estiguin interessades.

Els tres elements que volem sotmetre a debat i participació de la ciutadania d’aquí al juny són els següents:
  • el pla d’actuació del mandat (PAM) 2012-2015,
  • el pla d’inversions del mandat 2012-2015,
  • el mapa d’equipaments 2012-2020

Entre febrer i març de 2012: PAM i pla d’inversions.

El PAM explicita i distribueix en el temps els objectius del govern de la ciutat. Ha de partir, en conseqüència, dels compromisos que els partits que formem el govern vam adoptar en els nostres programes i vam reflectir en l’acord de govern que vam subscriure ICV-EUiA-ISF i CiU el 7 de juny de l’any passat. Un acord que vam estructurar en cinc grans apartats: participació, equitat, ciutadania, urbanisme i espai públic, i que volem completar i concretar amb la participació de la ciutadania.

El pla d’inversions preveu les grans obres que hi ha d’haver a la nostra ciutat en els propers 4 anys. Obres que afecten tant a l’espai públic com als equipaments municipals, i que han de preveure tant l’obra nova com el manteniment del que ja existeix a la nostra ciutat. El pla d’inversions s’ha d’elaborar tenint en compte les disponibilitats pressupostàries de l’Ajuntament (aproximadament 5 milions d’euros a l’any) i que una part ja ha estat acordada en el pressupost de 2012.

Per elaborar el PAM i el pla d’inversions hem previst formats i moments diversos, i a l’abast de les possibilitats de totes les persones que s’hi vulguin implicar:
  • En parades al carrer en els vuit barris de la ciutat, segons el calendari que es pot descarregar aquí.
  • En un acte públic al Palau Falguera, amb l’únic requisit d’inscripció prèvia per poder-ne organitzar bé el funcionament. L’acte serà el 10 de març.
  • Recollint i lliurant posteriorment aquest díptic en els equipaments municipals,
  • Per internet, en aquesta adreça web i en aquest facebook.

Entre març i juny de 2012: mapa d’equipaments.

Des de fa mesos, i mitjançant un conveni amb la Diputació de Barcelona, un equip de professionals està elaborant l’inventari d’equipaments que té la nostra ciutat en els àmbits següents: cultura, educació, esports, salut, serveis socials, equipaments cívics de caràcter general, equipaments específics per a joves i gent gran. Aquest inventari s’ha confrontat amb dos elements de caràcter estadístic: l’evolució previsible de la població al nostre municipi i els estàndards o xifres de referència que la Generalitat preveu per a cada municipi en funció del seu nombre d’habitants i del tipus d'equipament.

La presentació pública del nostre llistat d’equipaments i la seva comparació amb els estàndards de referència amb què ens hem d’avaluar es presentarà el mateix dia 10 de març en l’acte públic del Palau Falguera de què he parlat anteriorment.

A partir del 10 de març, hi haurà trobades amb les entitats i les associacions de veïns de la nostra ciutat, per tal d’anar fent possible una visió a mig i llarg termini de les necessitats de la nostra ciutat i de construir un horitzó dels equipaments i serveis que volem tenir i prioritzar per al nostre futur.

Els temes que haurem d’abordar són molts, diversos i d’una gran rellevància: quin és el l’horitzó que volem en termes de cultura (teatre, museu, biblioteca, etc)? en termes d’atenció a la gent gran (residències, habitatge assistit, etc)? en termes de sanitat (ens cal o no un tercer ambulatori, etc)? en termes d’educació (ens cal o no un tercer institut, on ubicar definitivament l’Escola de Persones Adultes, etc)? en termes d’esports (ens cal o no una segona piscina coberta, etc)? en termes de joventut (sabem que ens cal un nou Casal de Joves, però... amb quines característiques? on?, etc) I haurem d’analitzar també si el nivell d’ús dels equipaments existents és el que volem o si tenen marge d’optimització i millora: quin és el millor ús per a la Nau de les Sedes? traiem tot el profit de la Sala Ibèria o el Palau Falguera?

Després de tres mesos de treball, cap a mitjans de juny preveurem un altre acte públic al Palau Falguera, de posada en comú i debat final dels nostres objectius com a ciutat en matèria d’equipaments públics municipals.


Governar AMB la gent: un compromís central de l’equip de govern.

Tenim per davant, doncs, tres decisions de gran importància que el ple municipal haurà de debatre i aprovar. Dos al ple de març (PAM i inversions) i una al ple de juny o màxim juliol (mapa d’equipaments).

Decisions d’aquesta envergadura es poden prendre amb diferents procediments. El nostre és molt clar: si simplement representem a la ciutadania i en cap cas la substituïm, decisions d’aquesta importància les hem de prendre AMB la ciutadania, en cap cas al marge (i molt menys en contra!) de les entitats i persones amb qui volem construir el present i el futur de Sant Feliu.

T’animo, per tant, i sincerament, a participar-hi!