dissabte, 31 de desembre de 2011

Una mirada personal al 2011. Un desig per al 2012.

Se'n va un any dur, molt dur. Per a tothom, però sobretot per a un de cada quatre de nosaltres, les persones i famílies que viuen o són a prop de viure en la pobresa. Aquesta realitat, crua realitat, marca el regust descoratjador i encoratjador alhora amb què he viscut els primers sis mesos d'alcaldia i amb què viure amb tota certesa els propers anys.

Ha estat un any marcat, evidentment per les eleccions municipals: el vam començar amb un govern i l'acabem amb un altre. Fa un any era el cap de l'oposició i ara sóc l'alcalde. Altres eleccions han marcat un canvi radical d'escenari: gairebé en la seva totalitat, els darrers vuit anys han estat marcats per governs del PSOE i el PSC a tots els nivells. Avui, però, després de les eleccions de novembre de 2010 (Generalitat) i de 2011 (Estat), tenim el mateix escenari que fa deu anys: alcalde d'ICV, president de la Generalitat de CiU i president del Govern central del PP. Tinc el convenciment que, com fa deu anys, el PP treballarà a Sant Feliu, a Barcelona i a Madrid a favor del soterrament de les vies, com ho faran també tots els partits presents a Sant Feliu. Els obstacles que el Govern de CiU a la Generalitat va plantejar fa deu anys, estic també convençut que avui han desaparegut de manera total.

Ha estat un any de fites importants en molts àmbits: hi ha molta energia social i molta empenta col·lectiva a la nostra ciutat! No vull ni puc ser exhaustiu, i m'agradaria que diverses persones completessin la meva mirada al 2011, però sí que vull destacar algunes coses positives que ens han passat aquest 2011. Hem tingut nous veïns i veïnes als barris on abans hi havia la Hoechst i camps de darrera de la Matacàs. Hem tingut escoles reconegudes per la seva activitat, com el que es va donar a l'Escola Monmany per la seva tasca d'educació ambiental. Diversos clubs de la nostra ciutat han tingut resultats realment bons, com els equips santfeliuencs de bàsquet i de waterpolo, ambdós en competicions estatals, i altres es troben en processos francament positius, com ara la fusió del CFA i el Santfeliuenc de futbol. Sant Feliu va vibrar com mai amb el lliurament de la Medalla de la Ciutat al nostre veí Juan Carlos Navarro. En el camp de la cultura, hem reconegut amb la Rosa de la Ciutat el paper del gran intel·lectual Feliu Formosa en més de trenta anys de col·laboració amb els Premis Martí Dot de Poesia o ens han reconegut a la nostra veïna Maite Carranza amb el Premio Nacional de Literatura Juvenil. En el camp de la música, santfeliuencs com Joan Dausà o Ramon Mirabet, grups com Neurotica, Penguins, CyBee i tants altres sonen més i més, com ho han tornat a fer enguany OBK o els santfeliuencs "adoptats" d'Estopa. Hem tingut la sorpresa de l'aparició amb força de l'òpera a Sant Feliu, fins i tot a la festa de la xarxa del barri Falguera, amb una primera estrena de La Traviata i properes sorpreses que ens esperen ja als primers mesos del proper any. Hem tornat a tenir unes Festes de Tardor espectaculars, amb més gent de Sant Feliu i a tots els barris que, a més, m'han donat personalment l'oportunitat de fer realitat el meu somni de ser, encara que sigui a temps molt parcial, casteller de la meva ciutat. S'ha consolidat un nou i bon mitjà de comunicació, el Fet a Sant Feliu, i han aparegut dos nous diaris de Sant Feliu (amb i sense l'article "El" al davant). Ha estat també l'any de les mobilitzacions socials del Moviment 15-M, amb una acampada inicial a la plaça de la Vila i les mobilitzacions protagonitzades després, sobretot pel tancament de les urgències nocturnes al CAP del Pla.

Ha estat també un any d'ombres importants. Comencem justament pel tancament de les urgències nocturnes, però ha estat també un any de tancaments importants de fàbriques i de comerços de la nostra ciutat, que es poden resumir i simbolitzar amb el tancament del forn de la Puríssima o de Cal Manco, ambdós a la carretera. Una crisi econòmica que ens volen fer acceptar com a irremediable i gairebé normal està tenint un impacte brutal a les vides de moltes famílies de la classe mitjana i treballadora de la nostra ciutat. Prop de 3.500 persones a l'atur. Centenars d'homes i dones presentant-se, fa només alguns dies, a plans d'ocupació... per a 23 places, cobertes per persones en situació gairebé dramàtica. Una crisi econòmica que hem d'evitar com sigui que derivi en fractura social, quan coneixem bé les causes: l'acumulació de capital en mans d'especuladors que gairebé cap govern qüestiona... perquè són els governs de dretes que van fer possible la desregularització del sistema financer que avui escanya a milions i milions de persones arreu del món. Governs als quals una majoria legítima de ciutadanes i ciutadans han donat un clar suport: una reflexió profundíssima de l'esquerra europea és imprescindible per tornar a tenir una majoria social i política que doni la volta a aquesta dramàtica situació.

Una crisi que descoratja pel seu brutal impacte i que encoratja per la necessitat imperiosa de denunciar-ne políticament les causes i per pal·liar-ne tant com es pugui els seus efectes a la nostra ciutat. Serem molts els qui hi posarem el coll i als quals cal agrair mil i mil vegades la seva tasca: Creu Roja, Càritas, les parròquies, les ong locals, les persones, els clubs i entitats que han tornat a mostrar la seva solidaritat aquest desembre i tots els mesos de l'any.

Vull acabar aquest recorregut amb una imatge i un desig. La imatge de Sant Feliu que vam poder veure en el darrer dels bons esdeveniments de l'any que hem viscut, l'emissió del programa "Divendres", de TV3, fa unes setmanes, i la promoció que ens va fer en Joan Dausà. I un desig, reiterat desig, gairebé obsessiu, però en el que crec profundament: que sapiguem tirar tots endavant sense deixar ningú enrere. És a dir, que cap persona gran se senti absolutament sola quan en tinguem coneixement, que sapiguem detectar i corregir les situacions de pobresa infantil, que trobem la manera de trencar aquest vergonyós atur juvenil del 40%, que cap santfeliuenc nascut fora de Sant Feliu se senti foraster entre nosaltres, que no ens resignem davant la injustícia d'un sistema que només es mou per l'afany incessant d'un lucre incessant i ens volen fer creure que és l'únic sistema possible, que siguem sensibles a la desesperació de les persones amb el malson de l'atur de llarga durada, que sapiguem donar la mà ,... Que sapiguem moure'ns per ideals, cadascú pels seus, per la seva fe, per la seva ideologia, però que tornem a moure'ns pels ideals que siguin, i que sapiguem moure'ns juntes i junts respectant en tot moment els ideals dels altres.

Estic segur que aquest hauria estat l'esperit de dos grans amics que ens han deixat aquest 2011, i que resumeixen també altres ciutadans i ciutadanes morts i que eren o havien treballat per a la nostra ciutat: el tresorer de l'Ajuntament, estimant Julián Jiménez, i el company d'EUiA i veí del barri Falguera, estimat Joan Morejón.

Té: acabo de rebre una felicitació del nostre company i amic Jaume Bosch, que vull transcriure literalment i que comparteixo al 100%. "Prefereixo viure com un optimista i equivocar-me, que viure com un pessimista i tenir sempre raó".

Bon any 2012 a totes i a tots vosaltres, ciutadanes i ciutadans d'aquesta ciutat meravellosa que es diu Sant Feliu (de Llobregat, és clar!)



dimarts, 27 de desembre de 2011

Resum del ple de novembre de 2011

Representants del Consell d'Infants llegint el manifest contra la violència masclista. Foto de Marc Rius.
El ple del mes de novembre va tenir dues mocions destacades: una del Consell Municipal de les Dones amb motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista, i l'altra, de CiU i amb el suport d'ERC i de SI per a l'adhesió de la nostra ciutat a l'Associació de Municipis per a la Independència, que finalment no es va aprovar.

La resta de punts, es van aprovar tots per unanimitat. La major part feien referència a diversos convenis. Al final del ple, vaig donar compte de les gestions efectuades en relació al soterrament. Finalment, Francisco Romero, en representació de la Plataforma veïnal en defensa de la sanitat pública, va llegir un manifest reivindicatiu.

Podeu llegir el resum que fem mensualment des d'ICV-EUiA-ISF aquí (4 pàgines). També us podeu descarregar l'acta oficial completa del ple (41 pàgines) aquí.

dissabte, 24 de desembre de 2011

Bon Nadal!

Poder sortir endavant sense deixar ningú enrere...

Aquest és el desig que he expressat en la meva primera nadala com a alcalde de Sant Feliu.

Han passat sis mesos des que vaig tenir el privilegi, l'honor i la satisfacció de ser l'alcalde de la ciutat que em va veure néixer, de la ciutat que adoro, de la meva ciutat. Sis mesos de palpar els diversos santfelius que conviuen a Sant Feliu: els alegres, els durs, els duríssims, els lluitadors, els activistes, els que esperen molt, els que tornen de tot, els resignats, els indignats,...

Diversos santfelius, com hi ha també diversos nadals. Parents de tots nosaltres a l'atur, parents de tots nosaltres a l'hospital, parents de tots veient com creixen feliços els seus infants, parents i amics que ja no ens acompanyaran aquests dies, parents i amics que ens ompliran un any més amb la seva presència. Molts nadals en un sol Nadal, moltes vides en cada instant de Vida, molts santfelius a Sant Feliu,... Moltes persones convivint ara i aquí, a Nadal i al nostre país, en circumstàncies enormement diverses.

Sigui quin sigui el teu Nadal, et desitjo de tot cor que el passis amb les persones que estimes i que t'estimen.

I per a Sant Feliu, doncs això: que puguem tirar endavant sense deixar ningú enrere. I que sapiguem, cadascú des del seu lloc, contribuir a fer-ho possible.

Bon Nadal i molt bon any 2012!

dimecres, 21 de desembre de 2011

Aquell setembre em vaig equivocar.

Hi ha vegades que hom no arriba a calibrar totes les conseqüències del que escriu. Hi ha vegades que hom s’equivoca. I, encara que sigui al cap d’un temps, si hom té l’oportunitat de rectificar, ha de rectificar.

Dilluns passat, vaig rebre el president de la Peña Bética, Sr. José Manuel Colmenero, per tal d’avançar en temes d’interès per a l’entitat i per a la ciutat. Abans d’entrar en matèria, José Manuel Colmenero em va fer veure un error que vaig cometre en un escrit en aquest bloc fa uns mesos i que l’afectava a ell i a l’entitat que presideix. Em va dir, i amb raó, que podia haver parlat amb ell abans d’escriure sobre coses que l’afectaven. Li vaig dir, i les va entendre, la raó i les causes de les meves preguntes a l’alcalde Vázquez sobre la realització d’unes obres a l’entitat, i a les quals el seu govern no va voler donar resposta. Aquest silenci, i no la Peña, era el que volia remarcar, però el cas és que el meu escrit hi va fer mal.

Dilluns vam tancar una etapa i vam començar-ne una altra. Em vaig equivocar en un escrit que he suprimit, i rectifico en aquest escrit que penjo avui. Aquell estil de govern que hi havia fa un any, avui ja no pren decisions que després no explica. L’estil que vull que governi Sant Feliu ha de ser sempre de mà estesa i de decisions clares, comptant amb tothom i assumint, quan n’hi hagi, els errors que es puguin cometre. Com el que exposo.

Gracias, José Manuel, por tu gesto y tu palabra. En enero volvemos a hablar: de la actividad cultural de la Peña en el barrio y en Sant Feliu, de su implicación creciente en la actividad social, deportiva y cultural de nuestra ciudad. Eso es lo que tratamos anteayer y lo que vamos a asegurar en adelante.

dimecres, 14 de desembre de 2011

Resum del ple d'octubre de 2011

24/11/2011: Lliurament de la Rosa de la Ciutat a Feliu Formosa. Foto de Marc Rius. D'esquerra a dreta: Agustí Vilar, Joana Raspall, Manel Martínez, Jordi San Jose, Feliu Formosa i Jordi Coca.
Els punts més destacats del ple del passat mes d'octubre van ser els següents:
  • Atorgament de la Rosa de la Ciutat a Feliu Formosa, que forma part del jurat dels Premis Martí Dot des de l'any 1984.
  • Moció unitària contra el tancament de les urgències nocturnes a l'ambulatori del Pla.
  • Aprovació dels impostos, taxes i preus públics municipals per a l'any 2012.
  • subvencions a comunitats de propietaris de Can Calders per aplicació de la Llei de Barris,
  • aportacions a consorcis supramunicipals: de Normalització Lingüística, de Turisme del Baix Llobregat i del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona.
  • subvencions a diverses escoles de Sant Feliu per als seus projectes d’educació ambiental i de coneixement de l’entorn.
  • conveni amb la Generalitat per al funcionament de l’Escola Municipal de Música i de les escoles bressol municipals,
  • conveni amb el Club de Bàsquet Santfeliuenc i el F.C.Barcelona per a la utilització de les instal•lacions esportives municipals per part de la secció de bàsquet del Barça.
  • En el torn de precs i qüestions, la portaveu del grup municipal socialista va plantejar una pregunta referent a un extreballador de l'Ajuntament, que va generar una situació insòlita en el ple.
Podeu llegir el resum del ple que fem des d'ICV-EUiA-ISF aquí (4 pàgines). Podeu llegir l'acta completa i oficial del ple aquí (86 pàgines).

dimarts, 13 de desembre de 2011

Pressupost 2012 (3 de 5): 35 milions d'euros, per fer què?

En el meu escrit anterior, vaig intentar donar una explicació clara i completa de l’origen dels nostres recursos econòmics ordinaris. En aquest nou escrit, exposo la utilització o finalitat d’aquests recursos. Quedarà un quart i darrer escrit, en què plantejaré el pressupost d'inversions: quines obres i compres volem fer l'any que ve i com es financen.

En aquest quadre, resumeixo les despeses ordinàries del nostre ajuntament per a l'any que ve, espero també que d'una manera clara i completa, entenedora per a qualsevol persona o entitat que hi tingui interès:

La primera columna indica un ordre exclusivament orientatiu per al debat sobre aquest quadre. No és, com en el cas dels ingressos, una classificació formal del pressupost municipal.

Voldria explicar-lo per parts, i espero que de manera entenedora per a qui hi tingui interès. Un tema que condiciona de manera clara el conjunt del pressupost, i que cal abordar d'entrada, és el que es refereix al retorn dels préstecs signats per l'ajuntament en anys anteriors i que han servit per al finançament de les inversions municipals. Com es pot veure al quadre, constitueixen, entre interessos i amortització de capital, el 13,1% del pressupost ordinari de despeses. El concepte que més creix en aquest àmbit és el pagament d'interessos (fila 25), que puja 150.000€ respecte a l'any 2011. Això es deu a què estan vencent préstecs subscrits fa sis o set anys, amb diferencials sobre l'Euribor molt baixos (de mig o d'un sol punt), mentre que els nous préstecs subscrits en els dos darrers anys tenen diferencials d'entre 3 i 4 punts per sobre de l'Euribor.

La part més important de la despesa ordinària de tots els ajuntaments és la que correspon al seu personal. És lògic, tenint en compte la diversitat de serveis i el nombre de treballadors i treballadores que els composen (policies locals, educadores d'escola bressol, personal de manteniment i serveis, i un llarg etcètera). Com es pot veure al quadre, el 44,7% del pressupost ordinari de despeses es destinarà al pagament dels treballadors i treballadores funcionaris i laborals de l'Ajuntament i als representants de la ciutadania, els càrrecs electes. Si descomptem aquests, una mica més del 43% es destina al pagament de les nòmines dels treballadors i treballadores públics. Una xifra que està en línia de la despesa del capítol de personal en tots els ajuntaments de dimensions mitjanes com el nostre. Es pot comprovar en el darrer informe comparatiu de la gestió pressupostària dels ajuntaments de la província de Barcelona, que amb caràcter bianual elabora la Diputació de Barcelona, i que és el millor document per analitzar la nostra gestió municipal des d'una perspectiva general. Es tracta de la Memòria 2007-2008 del Servei d'Informació Econòmica Municipal, que, a partir de les dades que consten en el quadre de la pàgina 103, mostra que la despesa mitjana en personal dels municipis entre 20.000 i 100.000 habitants és del 40,21%. Durant l'any que ve, hi haurà una política de contenció en Recursos Humans: necessàriament restrictiva en noves contractacions i amb els increments salarials que estableixin els propers Pressupostos Generals de l'Estat. També en l’àmbit de l’estructura directiva, amb reducció d'eventuals i vacants que no es cobriran. Però, per contra, ni tancarem cap servei públic (com ara les ràdios municipals en alguns ajuntaments) ni reduirem o suprimirem per decisió pròpia pagues als treballadors, com ja han anunciat que aplicaran alguns ajuntaments.

Les despeses de funcionament són el segon gran bloc de despeses de tots els ajuntaments i, a Sant Feliu, es mantenen en el 34,3%, en línia de la mitjana de municipis com el nostre i d’una manera sostinguda des dels darrers anys. El pes més important d’aquest apartat són les quatre grans contractes municipals: neteja viària, neteja d’edificis, recollida d’escombraries i jardineria (files 6 a 9). En totes elles, s’ha negociat la contenció del cost per a l’any 2012, havent d’assumir tant l’increment de l’IPC (per més que les grans contractes inclouen una clàusula de revisió de preus) com algun increment de superfície en la prestació de serveis, i, en algun cas, alguna reducció de fins al 3% . En altres municipis, s’han plantejat reduccions de fins al 20% de la contracta, que necessàriament repercutirà en la prestació de serveis a la ciutadania, cosa que a Sant Feliu no ha de passar. Al llarg del mandat ens plantegem també algunes inversions importants que hauran de permetre la reducció d’aquest bloc de despeses: alguna compra de locals actualment en lloguer per rebaixar aquesta partida o inversió en tecnologies d’enllumenat més eficient que redueixin la factura de consums, per exemple.

Finalment, el quart gran bloc de la despesa ordinària dels ajuntaments és el de les transferències, que a Sant Feliu representa el 7,9% d’aquest tipus de despesa. Inclou tant transferències a altres administracions (com ara la que es realitza a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la configuració de les seves fonts de finançament, però que posteriorment reverteix al conjunt de municipis que la conformem) com, sobretot, les transferències a les entitats de Sant Feliu i els ajuts en el marc dels nostres programes socials. En el cas de les transferències per als convenis i subvencions amb entitats, es mantenen íntegrament totes les aportacions aprovades al 2011, sense reduir-ne cap en cap cas. En el cas dels ajuts socials, són una partida oberta que anirà creixent segons les necessitats provocades per l’impacte de la crisi en moltes famílies de Sant Feliu. En aquest sentit, els convenis amb Càritas i Creu Roja són una eina fonamental que tindran en tot moment la dotació que es detecti com a necessària. Encara en aquest apartat de transferències, hem introduït un canvi significatiu respecte als anys anteriors: en comptes de transferir a cada família 20€ per a llibres d’educació infantil i 25€ per a llibres d’educació primària, transferirem directament als centres la quantitat suficient per garantir que els programes de reutilització de llibres permetin un estalvi molt superior en la compra de llibres. Ens sembla una manera més eficient d’afavorir no només un estalvi familiar més efectiu, sinó un suport directe molt més clar a les famílies en situació econòmica o social més precària.

Fins aquí una lectura completa del pressupost ordinari d’ingressos i de despeses. Em queden dos escrits per exposar de manera completa el pressupost de tota la ciutadania per a l’any que ve: les inversions, i una lectura final del pressupost considerant els diversos departaments de l’Ajuntament.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Pressupost 2012 (2 de 5): 35 milions d'euros, d'on surten?

En el meu escrit anterior, vaig situar el volum d’ingrés i de despesa ordinaris que estem en condicions de gestionar l’any que ve: 35,12 milions d’euros (gairebé sis mil milions de les antigues pessetes).

En aquest segon escrit, vull exposar l’origen d’aquests recursos. Espero que aquest quadre sigui prou entenedor:



(La numeracíó de la primera columna vol facilitar la lectura del quadre: no és cap ordenació jurídica real)
   El recurs més important de tots els ajuntaments és l’IBI (fila 1). A Sant Feliu, és el 37,3% dels nostres ingressos. Com és sabut, l’IBI depèn de dos factors: el valor cadastral i un tipus o factor multiplicador que estableix l’Ajuntament a les seves ordenances fiscals i que, segons la Llei d’Hisendes Locals (article 72) pot oscil•lar entre el 0,4% i l’1,10% del valor cadastral. A Sant Feliu, l’any que ve, el tipus serà el 0,522%. El tipus és comparativament baix, però els valors cadastrals es van revisar el 2005, en un moment d’expansió econòmica i immobiliària i, per tant, es van revisar a l’alça. Tocaria revisar-los novament al 2014, al final del mandat. M’agradaria poder-ho fer en el marc d’una anàlisi completa de la nostra fiscalitat i amb el màxim consens polític i ciutadà possible. La meva intenció és obrir un procés el mateix any que ve, a l’hora que introduïm la tarifació social en els preus públics dels serveis i equipaments municipals, amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania per accedir-hi.

El segon ingrés per importància és la transferència dels Pressupostos Generals de l’Estat (fila 18), que representa el 21,3% dels nostres ingressos. També ve establert per la Llei d’Hisendes Locals (article 124), determinada per una fórmula polinòmica que considera la població de cada municipi i el seu esforç fiscal, definit pel mateix articulat de la Llei. En la mesura que els ingressos estatals han disminuït des del 2008 amb motiu de la crisi, aquest ingrés també ha disminuït a l’Ajuntament. A més, pel procediment de pagament a compte d’aquesta quantitat, quan t’avancen inicialment més del que correspon a la liquidació final (cas dels anys 2008 i 2009), l’Estat reté als ajuntaments una fracció d’aquesta diferència, cosa que minva més encara els ingressos municipals.

Les transferències de la Generalitat (fila 19) s’adrecen normalment al pagament de serveis prestats pel municipi però en conveni amb el nostre Govern: escoles bressol, serveis socials, promoció econòmica, etc. Han disminuït de manera sensible de cara a l’any que ve, fruit de la política pressupostària del Govern, que ICV-EUiA hem denunciat des de la nostra oposició al Parlament de Catalunya. Per posar un exemple, fins al darrer curs, el Govern cofinançava cada plaça d’escola bressol amb 1.600e, mentre que a partir de l’any que ve traspassarà als ajuntaments 1.450e per infant.

Hem volgut que el pressupost fos un fidel reflex de les previsions d’ingrés que estem en condicions d’assolir. Per això, no hi ha consignats ingressos que és molt improbable que puguem aconseguir.

Això ens ha obligat a fer, com ha passat a tantes economies domèstiques, una menor previsió d’inversions per reforçar el pressupost ordinari. En concret, hem previst 580.000e de l’Àrea Metropolitana (fila 20) per destinar-lo a despesa ordinària (que detallaré en el proper escrit), entenent que aquesta és la prioritat que correspon a l’actual context de crisi econòmica.

Amb aquest escrit, he volgut fer una exposició informativa de l’origen dels nostres recursos: espero que, qui hi tingui interès, els entengui tots i a la primera. Sempre hi pot haver algun dubte o alguna voluntat de més informació: estic a la disposició de qualsevol persona o entitat que vulgui plantejar algun comentari en aquest escrit, i que em comprometo a respondre de manera ràpida i clara.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Pressupost 2012 (1 de 5): marc pressupostari i dèficit ocult de 2011.

Començo amb aquest escrit un seguit de textos per fer possible, a qui li interessi, una comprensió completa i espero que totalment entenedora del pressupost de tota la ciutadania, el que gestionem des de la casa gran. Anteriorment, vaig fer un escrit explicatiu sobre els ingressos i un altre escrit sobre les despeses, ambdós de caràcter general. Amb aquesta sèrie, entro ja en matèria sobre els diners de tots per a l’any que ve.

Marc pressupostari de 2012.
La xifra total d’ingressos i de despeses del pressupost ordinari que gestionarem l’any que ve és de 35,12 milions d’euros. L’any 2011, el pressupost inicial era de 34,69M€. Tenim, doncs, un increment de l’1,24% respecte a l’any passat. Els grans conceptes econòmics del pressupost ordinari municipal són els següents:

En el proper dels meus escrits, entraré a fons en els apartats d’ingressos i de despeses. Només vull destacar un element dels ingressos i un altre de les despeses.

Pel que fa als ingressos, i tal com explicaré més endavant, hem hagut de disminuir la previsió inicial destinada a inversions per poder finançar despesa ordinària, per tal de compensar la disminució d’ingressos provinents de l’Estat i de la Generalitat (capítol 4 d’ingressos). Una mesura, d'altra banda, a la qual s'han vist abocats molts ajuntaments.

Pel que fa a les despeses, vull destacar que no hi ha cap reducció ni supressió de serveis a la nostra ciutat. Això sí, hem hagut de fer front a un augment de despeses financeres, donat l’increment de l’Euribor (capítol 3 de despeses) i l’amortització dels crèdits subscrits al 2010 un cop vençuts els períodes de carència (capítol 9 de despeses) mitjançant una contenció total de la resta de despeses. Així, el pressupost preveu que el futur Govern de l’Estat prorrogui els pressupostos generals de l’Estat amb la congelació del sou del personal al servei de totes les administracions públiques, i també la renegociació de les grans contractes de serveis per tal d’absorbir els increments de l’IPC en el darrer any.

En termes absoluts, el pressupost creix en uns 450.000€. Aproximadament, el dèficit amb què tancarem l’any 2011. Uns diners que, d’altra banda, haurien hagut de formar part del pressupost inicial d’enguany i que, per les raons que siguin, l’equip de govern anterior no va voler consignar. Forma part del dèficit ocult de 2011 que haurem de gestionar al llarg del 2012.

Dèficit ocult de 2011.
Com es veu al quadre anterior, el pressupost inicial estava formalment equilibrat: hi havia tants ingressos com despeses: 34,69M€.

Ara bé, en el pressupost de 2011 s’hi preveien ingressos que se sabia que no es cobrarien, i no s’hi preveien despeses que ja se sabia que sí que es farien.

Entre els ingressos incobrables pressupostats, el més important era la previsió d’un ingrés de 163.000€ com a cànon del complex de piscines... mentre s’estava negociant per un altre costat el no pagament d’aquesta quantitat. En el pressupost de 2012, en conseqüència, no es preveu cap ingrés del Complex. Caldria un nou criteri sobre aquest cànon: no com a un percentatge dels ingressos, sinó com a un percentatge dels beneficis quan se’n generin.

Pel que fa a despeses pressupostades amb una previsió insuficient, es va seguir un criteri molt discutible: pressupostar un seguit de despeses només per mig any, quan ja se sabia que correspondrien a un any sencer. Entre les despeses pressupostades només a mitges, destaquen les retribucions dels càrrecs electes o les del professorat de l’Escola de Música, o la no inclusió de la natació escolar a partir de setembre. Aquest conjunt de despeses pressupostades només per sis mesos puja a uns 400.000€.

D’altra banda, a més a més, no es va recollir el pagament d’una quota de la Seguretat Social de desembre de 2010 (uns 300.000€), que ja no es va consignar el seu dia per tancar el 2010 sense dèficit, cosa que genera una quota addicional en els pagaments a la Seguretat Social al qual caldrà fer front en els propers mesos.

L’any 2011 tenia, per tant, un dèficit ocult d’entre 800.000 i 900.000 € al qual hem hagut de fer front en els primers mesos de mandat, amb un Pla de Mesures elaborat i gestionat per la gerència i els serveis econòmics municipals, i que ha aconseguit reduir aquest dèficit a més de la meitat. Ja he demanat als seus responsables un informe tècnic complet sobre el volum i les implicacions d’aquest dèficit ocult del pressupost de 2011.

Com vaig anunciar al seu dia, no encarregarem cap auditoria sobre la gestió econòmica del nostre ajuntament des del punt de vista tècnic, però sí que cal tenir una informació completa i pública sobre les decisions polítiques que han condicionat el resultat econòmic d’enguany i el pressupost municipal de l’any que ve.