dilluns, 31 d’octubre de 2011

24/10/2011. Participació en el debat "Les hisendes municipals: gestió i actuació davant la crisi".

El dia 24 d'octubre vaig participar en una taula rodona d'alcaldes entorn l'impacte de la crisi en les hisendes municipals. La taula rodona la va organitzar la Fundació Ernest Lluch i en podeu trobar aquí un resum complet. Com vam destacar totes les persones que hi vam intervenir, feia una emoció especial parlar a la Fundació tan pocs dies després de l'anunci d'ETA de cessament de la seva "activitat armada", objectiu al qual va dedicar tants i tants esforços, i que li va costar la vida.

Hi vaig participar al costat dels alcaldes de Granollers, Barberà, Vilassar de Mar i Moià. El moderador, Manel Mas, antic alcalde de Mataró i diputat al Congrés, ens va demanar una intervenció "que no anés per les branques" i fugís de generalitats. Jo hi vaig fer una aportació que, més enllà de la necessària revisió de les competències locals i el finançament que els hauria de correspondre, planteja la necessitat de reforçar la funció social dels nostres equipaments públics per tal de fer-los efectivament accessibles a tothom, un recurs central per assolir els criteris d'equitat i igualtat d'oportunitats que vull impulsar des del govern municipal.

Deixo aquí la presentació en powerpoint que vaig projectar, que vaig explicar també en debatre les ordenances fiscals de l'any que ve al ple municipal i de la qual, amb més temps, parlarem en molts moments, en molts àmbits i amb moltes persones al llarg dels propers mesos.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Gràcies, Bernat Ribas i Juan Carlos Navarro!


Hi ha moments que són impagables. Moments en què sents que tota la joia de molta gent es concentra en les teves mans i en les teves paraules: privilegi de ser alcalde! Moments en què la teva veu és la veu de molta gent, i el teu gest és el gest que voldrien fer infants, joves, grans, homes i dones de totes les edats que se senten intensament units a persones que són grans en les seves tasques i són, alhora, grans com a això, com a persones.

A les Festes de Tardor vaig tenir, en primer lloc, la satisfacció de posar el Mocador d'Honor al Bernat Ribas. El conec gairebé des que va néixer. El Mocador es concedeix per acord de les colles festives i tradicionals de Sant Feliu, i en Bernat és ben clar que n'és mereixedor. El seu discurs a la sala de plens (que reproduiré properament) va reflectir el que és estar al capdavant d'una colla i al capdavant d'unes festes tan intenses com les nostres a mitjan octubre. Any rera any, les colles homenatgen un dels seus homes o dones capdavanters i això és, sens dubte, el millor inici possible de les nostre festes.

En segon lloc, vaig tenir la satisfacció de posar la Medalla de la Ciutat a Juan Carlos Navarro, el nostre esportista més universal. La Medalla és concedida pel ple de l'Ajuntament, i se'n sol concedir una o màxim dues en cada mandat de quatre anys. Vaig tenir l'oportunitat i la sort de fer un breu discurs, però l'autèntica intensitat de l'acte es va viure en la gentada que omplia la plaça de la Vila.

Dos moments vibrants i diferents al mateix escenari, per a dues persones de móns també molt diferents, però units per la mateixa passió per les seves feines i per la seva ciutat. I un mateix gest per part meva, al voltant dels seus colls, ben a prop dels seus cors, d'amor i d'agraïment d'aquesta ciutat que tinc l'honor de representar. Realment, hi ha moments impagables!

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Efecte boomerang.

Jo considero molt greu que el primer partit de l'oposició em consideri còmplice d'una decisió que, com a tot Catalunya, se'ns ha imposat als municipis en què la Generalitat ha retallat el servei nocturn d'urgències. Consideren que els seus companys alcaldes (començant per Molins) són també còmplices de la Generalitat?

Jo considero molt necessari que algú, en el PSC de Sant Feliu, hi posi una mica de seny. Quan passin les eleccions, quan passi el seu congrés, quan sigui... però una mica de seny. I una mica de pont. Només això. Si us plau.

dijous, 27 d’octubre de 2011

Avanç del ple d'octubre de 2011.

Aquests són els punts més destacats de l'ordre del dia del ple que tindrà lloc avui mateix:
  • Concessió de la Rosa de la Ciutat a l'escriptor Feliu Formosa (a la fotografia), per la seva vinculació a la vida cultural santfeliuenca i molt especialment per la seva implicació i impuls al Premi de Poesia Martí Dot (en dibuix del nostre conciutada Joan Torras Viver).
  • Moció de rebuig al tancament de les urgències nocturnes a l'ambulatori del Pla.
  • Mocions del PSC sobre ajuts a llibres de text i les subvencions de la Generalitat per a escoles bressol i de música
  • Ordenances fiscals i preus públics per a l'any 2012, amb una nova proposta de finançament dels serveis d'atenció domiciliària.
  • Diversos convenis i subvencions, moltes d'elles amb contingut educatiu i mediambiental.

dijous, 20 d’octubre de 2011

Un brindis excepcional!

Avui a la tarda he estat convidat al comiat del senyor Emiliano Gimeno (amb corbata blava) com a encarregat d'obrir i tancar i fer algunes gestions al Casal de la Gent Gran del barri de la Salut. L'han acompanyat la seva dona, la senyora Epifanía, i molts dels seus amics i amigues del casal i del barri. Poca broma: té 92 anys i ha complert fins al darrer dia les seves tasques al Casal: durant 29 anys!!! Li he donat una placa com a recordatori i li hem ofert un vermut.

A l'esquerra de la imatge, el senyor Pablo Rodríguez li ha adreçat unes paraules personals molt emotives i, finalment, ha fet un brindis de caràcter més general. Als seus 93 anys ha fet un brindis ple d'optimisme i d'esperança, que més o menys ha dit així: "Brindemos para que salgamos pronto de esta crisis, porque estoy convencido que vamos a salir. Hicimos la guerra, vivimos la postguerra, el hambre en nuestros pueblos, nos vinimos aquí y empezamos de cero, y, juntos y con nuestro esfuerzo, siempre hemos salido adelante. Aquí estamos, rodeados de gente que nos quiere, y con ánimos para salir adelante y superar esta crisis, como tantas otras que hemos superado". Més o menys així... però amb 93 anys!!!

Després hi he estat parlant, en una conversa que se m'ha fet molt curta i molt interessant. Va ser alcalde del seu poble: Narros, a la província de Sòria, entre 1963 i 1975. Curiosament, dilluns al vespre, a TVE1, en el programa "Destino España" van fer un reportatge sobre un londinenc que ara hi viu... en un poble que té deu residents. Per més casualitat, resulta que li vaig fer classes al seu nét Óscar quan anava al Monmany, cap a l'any 1985. Molta saviesa acumulada, en un estat de forma física i mental més que envejable.

A Sant Feliu, tenim una gent gran fantàstica, i uns serveis municipals que saben estar sempre al seu costat. Avui ens acompanyaven la Carme Parent, la Rosa Torralbo i la Patrícia. En molts altres moments, el conjunt dels nostres serveis adreçats a la gent gran. I és que estic convençut que és justament aquí, en el funcionament dels serveis del dia a dia i en la proximitat a les persones i les entitats, que es construeixen ciutats amables per a tothom, obertes a tothom, on treballar perquè ningú no en quedi al marge. Una mica com, en una altra conversa molt i molt interessant, vaig aprendre de la ciutat sueca de Södertälje.

¡Muchísimas gracias, Emiliano, y también Epifanía y Ramón! Y también a Luis Gómez, presidente del Casal y a todos los que habéis hecho posible este acto tan y tan entrañable.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Contra l'estigma, per la normalitat.


M'agradaria que miressis cara a cara aquesta escultura. I les pintures que l'acompanyen. I els textos que ho expliquen tot. M'agradaria que sabessis que els seus autors i autores han trobat en l'art i en el fet de compartir l'art un estímul per a la serva recuperació.

Perquè les persones que han fet unes obres que ahir a la tarda em van impressionar són homes i dones que pateixen algun tipus de malaltia mental, i que són acompanyats en el seu procés de recuperació a través de l'art per les educadores del centre de dia de Pins d'Or. Han constituït una associació que es diu "Grup d'Art Ciutadans a la Vila" i ahir a la tarda, a la Torre del Roser, van fer la seva primera exposició.

Els professionals que els atenen (sanitaris i educadors) i ells mateixos van reivindicar una vegada i una altra la normalitat amb què volen ser tractats i considerats. "Si estiguéssim de baixa per dolor crònic al braç o a la cama, ningú no ens miraria amb pena o amb desconfiança: volem ser tractats igual!" Tots coneixem algun familiar o amic que, en algun moment de la seva vida, ha travessat el llarg desert de la malaltia mental. I tots sabem la dificultat i la durada del procés de recuperació. Però tenim recursos sanitaris i socials (insuficients si voleu, però hi són, i d'una gran qualitat professional i humana) que ajuden en aquesta difícil travessia.

Us convido sincerament a visitar l'exposició: a la Torre del Roser, fins al 23 d'octubre.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Sense urgències de 00:00 a 08:00. Recorda-ho sobretot el 20-N.

Tot just sortim d'unes Festes de Tardor brillants, i ens hem topat de cop amb la crua realitat: el tancament d'urgències a l'ambulatori del Pla a partir de dilluns que ve. No es pot dir que no m'ho esperés, veient l'evolució dels fets des de la reunió que vam mantenir la Rosa Maria Martí i jo mateix a finals de juny amb el director del Servei Català de la Salut (SCS). Retallades en tots els àmbits (educació, sanitat, transferències als ajuntaments, universitats,...) que han acabat afectant a Sant Feliu: vam superar el primer obstacle, però hem caigut al segon. Avui ens ho ha comunicat formalment el director del sector sanitari Baix Llobregat Centre, al qual pertanyem. No ha estat una reunió dura: ell no és el responsable de la decisió que avui ens ha comunicat. Li he manifestat, però, la disconformitat de l'Ajuntament amb la decisió del Departament de Salut.

En el ple del mes de juny, el meu primer ple com a alcalde, vam aprovar una moció en què demanàvem el manteniment a Sant Feliu de tres elements claus del servei sanitari a la nostra ciutat: urgències, especialistes i inversions. En un primer moment, el Servei Català de la Salut va anunciar, després d'unes dures negociacions, el manteniment de totes tres. Així, el 4 de setembre es van reobrir les urgències nocturnes, quan havien estat tancades en desenes d'ambulatoris a tot el país. Quina és, però, la situació actual?

Urgències: el director de la nostra zona sanitària ens ha anunciat la supressió des de mitjanit fins a les vuit del matí. El costat bo és que, sense tota l'actuació prèvia municipal, la retallada hauria afectat també en la franja horària de nou del vespre a dotze de la nit, com a tants ambulatoris del nostre entorn. Totes les gestions efectuades per l'equip de govern han comportat, si més no, el manteniment d'urgències fins a les 24:00, inclosos dissabtes i diumenges.

Especialistes: com és sabut, els especialistes són a l'ambulatori de la Rambla. Depenen del Consorci Sanitari Integral, el mateix que gestiona l'Hospital Moisès Broggi, i no depenen directament de l'ICS. Això comporta algunes complicacions de gestió i alguns retards en cobertures de vacants, però -en paraules del responsable comarcal del SCS- no hi ha hagut disminució d'especialistes a Sant Feliu. El compromís que avui ens ha manifestat és que no n'hi haurà.

Inversions: es manté la inversió prevista a Sant Feliu, però se'n canvia el concepte. Donada la supressió de les urgències nocturnes, es canvia la previsió inicial d'un un centre d'urgències d'abast comarcal, per un projecte d'ampliació de l'ambulatori del Pla que, al seu torn i posteriorment, permetrà la remodelació de l'ambulatori de la Rambla. D'acord amb la planificació del Departament de Sanitat, a principis del 2013 s'iniciaran unes obres que permetran un nou servei de radiodiagnòstic per la imatge al Pla (que alliberaria tota una planta de l'ambulatori de la Rambla) i la ubicació al Pla de l'atenció bàsica a les persones adultes amb malalties mentals, entre d'altres millores o ampliacions de serveis. El volum d'obra prevista es manté i permetrà la reordenació de tots els serveis sanitaris entre els dos ambulatoris. Les obres del Pla estarien finalitzades a finals de 2014, mentre que les de la Rambla encara no han entrat en programació.

Si les retallades en sanitat afectessin només a la supressió d'urgències en ambulatoris i el seu reforç en hospitals i en mitjans com ambulàncies, es podria parlar d'un ajustament en la despesa sanitària deguda a una caiguda en els ingressos de les administracions públiques. Això és el que tenia previst el govern tripartit d'esquerres i el que, per exemple, es va fer a Molins de Rei fa dos anys. Em temo, però, que aquesta no és la realitat que vivim. L'actual Govern de la Generalitat té un model de prestació de serveis públics que passa per afavorir el que ells anomenen "la iniciativa social" i que no és més que l'afavoriment a les patronals dels sectors sanitari i educatiu mitjançant concerts econòmics que els garanteixen la seva sostenibilitat i viabilitat, complementat amb un sector públic subsidiari i molt més proper a la caritat que a la justícia social: és el liberalisme econòmic de sempre, enfrontat ideològicament a la socialdemocràcia que fins i tot Jordi Pujol defensava com a garantia de la cohesió social del nostre país. Però malauradament (qui ho hauria de dir...), ni Duran Lleida ni Artur Mas no han après el bo i millor del president Pujol: i així ens va...

Que ningú no busqui diferències a Sant Feliu entre nosaltres i CiU: la Rosa Maria Martí no és responsable de la decisió que ens han comunicat, i s'hi oposa amb la mateixa claredat que nosaltres. En el proper ple del mes d'octubre així ho posarem de manifest, amb una moció que voldrem acordar també amb els dos grups de l'oposició.

Finalment, cal que tots expressem la nostra disconformitat de la manera més efectiva. En aquest sentit, demanaré a tota la ciutadania que recordi, en les eleccions del 20 de novembre, qui defensa a ultrança i qui afebleix permanentment els serveis públics a Catalunya. I convidaré amb tota claredat a votar, a no quedar-se a casa, a no dir "ja s'ho faran", a no votar ni nul ni en blanc, a no seguir consignes de "no votis". Ens hi juguem massa com per anar amb filigranes ideològiques i no pensar, per damunt de tot, en la garantia dels drets socials dels treballadors i dels sectors socials més humils del nostre país.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Ja són aquí... ja s'acosten... LES FESTES DE TARDOR!


Videos promocionals elaborats pels serveis informàtics municipals. Gràcies mil!!!

Presentació del programa 2011 de les Festes de Tardor:

12 d’Octubre, l’antiga Festa Major Petita, les actuals Festes de Tardor: temps de posar-se roba i calçat còmodes i recórrer Sant Feliu de dalt a baix, temps de gaudir amb el conjunt dels ciutadans i les ciutadanes d’un temps intens i, sobretot, compartit.

Compartir activitats i espais públics en moments com les Festes ens fa una ciutat millor. Sant Feliu no seria el que és si fóssim només una suma de persones, les unes al costat de les altres, però sense projectes comuns, sense temps ni espais comuns, sense vida compartida, comunitària. Les festes ja no són temps de transgressió moral com temps enrera, però sí temps de transgressió contra l’individualisme i el materialisme que avui sembla marcar-ho tot.

Reivindico i valoro, per tant, les nostres Festes de Tardor. Les visc i les estimo, i voldria transmetre-us la meva passió per Sant Feliu i les seves festes. Les vull a tots els barris i per a totes les edats, les vull obertes a tothom, i sobretot comptant amb els grups, les entitats i la gent de Sant Feliu. Per això, en aquestes Festes de Tardor hi haurà activitats als vuit barris de Sant Feliu i comptarem com mai amb els artistes de la nostra ciutat, amb les nostres entitats i associacions. Aquest serà el camí que, sens dubte, mantindrem els propers anys.

Sóc també conscient de la crisi que afecta dramàticament a milers de famílies de Sant Feliu. Hem prioritzat per damunt de tot l’atenció a les persones en risc d’exclusió social i hem hagut de fer alguns canvis en el pressupost de les Festes. Els temps no estan per tirar coets i hem decidit suspendre els focs artificials de fi de festa. Ho hem preferit a retallar activitat ciutadana i presència als barris, autèntics motors de les Festes, autèntics motors de la cohesió social i de la vida comunitària a Sant Feliu.

Sé que són temps difícils, però també sé que junts i amb l’actitud que ha de presidir les nostres Festes, sortirem tots endavant sense deixar ningú enrera. Amb aquesta convicció, vull cridar al costat de tots i de totes vosaltres:

VISCA LES FESTES DE TARDOR! VISCA SANT FELIU!

dijous, 6 d’octubre de 2011

111 dies d'alcalde de Sant Feliu

Divendres passat vaig fer 111 dies com a alcalde de Sant Feliu. Era l'endemà del ple de setembre, el tercer del mandat que compartim ICV-EUiA-ISF amb CiU. Una mica més enllà dels 100 dies habitualment concedits de cortesia, un moment com un altre per fer un primer balanç.
Acte conjunt de l'Ajuntament i l'AVV Roses-Castellbell al Centre Cívic. 03/10/11. Foto de Marta Saurina.

 Balanç en els sis àmbits que considero que he de liderar des de la meva responsabilitat, 5 des de l'Ajuntament i un sisè des del partit en què milito:
1) l'acció de govern
2) l'equip de govern
3) la relació amb la ciutadania
4) la relació amb altres institucions
5) l'organització de l'ajuntament
6) ICV-EUiA-ISF

1. L'acció de govern.
En primer lloc i clarament, l'acció de govern: els resultats que la ciutadania espera de nosaltres i confiant en els quals ens va donar la majoria. Des de l'acord de govern subscrit el 7 de juny, en aquests 111 dies hem pres acords que mostren la sensibilitat i la decisió del govern en relació als temes plantejats des de fa temps per la ciutadania o per necessitats ciutadanes que necessitaven una atenció urgent. No vull fer una llista exhaustiva, però sí indicar algunes fites rellevants: la solució global i a fons en relació al complex de piscines, l'aparcament provisional a l'antic camp de futbol, la planificació d'actuacions immediates i a curt i mig termini al mercat, la multitud de petites inversions a barris i equipaments, la posada en funcionament dels regidors de barri o del consell assessor d'urbanisme, la resposta ràpida a instàncies, preguntes o actes públics oberts a la ciutadania, etc. Hi ha hagut continuïtat en les tramitacions administratives i canvi en les formes i en les decisions del nou govern: en faig un balanç altament positiu.

2. L'equip de govern.
Som un equip d'11 persones, de les quals només tres tenim experiència prèvia de govern: la Rosa Maria Martí i en Jaume Mañosas (CiU) i jo mateix per la meva coalició (ICV-EUiA-ISF). Vuit persones noves, amb molta trajectòria per endavant, amb molta il·lusió. Persones amb les quals construir treball en equip, complicitats personals i col·lectives, coneixement i capacitat en els àmbits de la seva responsabilitat, un estil de govern dialogant i proper a la ciutadania. Hem superat ja els primers obstacles (alguns d'ells incomprensibles i que freguen, en paraules que no són meves, el ridícul) i ens estem cohesionant bé i més ràpid del que em pensava. Vull agrair a CiU la facilitat i la lleialtat amb què estem treballant de manera conjunta al front del govern de la nostra ciutat. Crec també que ho estem fent raonablement bé.

3. La relació amb la ciutadania.
Representar persones implica necessàriament ser molt a prop i voler comptar sempre amb les persones. En aquests 111 dies, hem assistit absolutament a tots els actes a què ens han convidat les entitats de Sant Feliu, hem participat en totes les activitats ciutadanes (des de les esportives fins a les comercials, com el darrer Fora Stocks de la Rambla), hem estat a les festes de Can Calders o Falguera, hem intensificat el diàleg que ens permetrà millorar les Festes de Tardor... Respondre instàncies, atendre visites, afavorir reunions i trobades amb qui ho sol·liciti, són línies fonamentals de la manera amb què jo concebo el govern de la ciutat. De manera participativa: per a tothom, però comptant sempre amb tothom.

4. La relació amb altres institucions.
He enfocat aquest tema en una doble perspectiva. D'una banda, que l'Ajuntament de Sant Feliu formi part de la direcció de les institucions més rellevants de la representació municipal, ja sigui en les institucions o en les entitats municipalistes. D'altra banda, cercant la màxima cooperació institucional amb les altres administracions (Consell Comarcal, Diputació, Generalitat i Estat), i fins i tot amb altres àmbits, com ara el Bisbat.
En relació a la nostra presència institucional, formo part, com a alcalde de Sant Feliu, del comitè executiu de la nova Àrea Metropolitana de Barcelona i sóc vice-president de l'Institut Metropolità del Sòl (Impsòl), instrument clau de les polítiques públiques d'habitatge. Estic també a l'executiva de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), en la qual presidiré una comissió a partir que es constitueixin properament. Formo part del consell federal de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), un organisme fonamental per a les negociacions amb el Govern de l'Estat pel que fa al finançament local. A l'equip de govern, creiem que és bo per a Sant Feliu formar part de les direccions d'aquests organismes i plantejar-hi les necessitats i les expectatives de la nostra ciutat i de la comarca de què som capital.

5. L'organització de l'ajuntament.
Amb un equip de govern tan nou, vaig optar perquè la continuïtat no fos en les polítiques, però sí en les capacitats professionals i directives, per tal que l'entrada dels nous regidors i regidores en les seves responsabilitats estigués tècnicament ben acompanyada. Per això, he decidit confiar en persones directives que vénen de l'anterior govern i amb reconeixement professional, sense mirar cap mena de carnet. No he volgut, com es van afanyar a fer altres partits en altres moments, prescindir de ningú per la seva lliure adscripció partidària. He corregut un risc i estic a l'expectativa, ho reconec.

6. ICV-EUiA-ISF.
Les majories electorals requereixen prèviament que hi hagi una majoria social que en comparteixi i difongui les idees, els valors i les conviccions. Guanyar aquestes eleccions no hauria estat possible sense una coalició clara en el seu discurs, arrelada als vuit barris de la ciutat, amb presència al teixit social de Sant Feliu, amb la col·laboració de desenes i desenes de persones. He volgut mantenir un alt nivell d’activitat a la coalició, tant a nivell intern (comissió política, assemblees,...) com a nivell extern, com hem pogut veure en els darrers quatre actes públics oberts a la ciutadania que hem fet aquest passat mes de setembre. I ho continuaré vetllant: per a la millora de la nostra democràcia, no ens cal menys política, sinó tot el contrari. Ens cal més i millor política, i els partits els necessitem creïbles i forts: aquest és, sens dubte, un dels meus grans objectius.

Bé, deixo aquí el meu balanç personal. Ara convido a tothom a fer les seves aportacions: per abordar millor els sis àmbits que he analitzat, m’interessa molt conèixer les visions dels ciutadans i les ciutadanes a què aspiro a representar... amb el cap i amb el cor.