dimecres, 31 d’agost de 2011

Carta de José Luis Sampedro a José Luis Rodríguez Zapatero. 25/08/2011

Carta a Don José Luís Rodríguez Zapatero


Presidente del gobierno de España

Y al resto de las señorías que portan la representatividad parlamentaria.

Señor presidente, permitanme dirigirme a usted para comentarle mis más profundas inquietudes que, por mi honor y conciencia, me impiden quedarme al margen de los hechos relativos a nuestra Constitución amenazada por una vergonzosa e imborrable mancha.

Habéis realizado un gobierno durante sus dos legislaturas en las que, muchos podemos estar en contra o a favor de su gestión frente del ejecutivo que preside. Habéis cometido aciertos y errores, éstos últimos desgraciadamente más numerosos en su último periplo presidencial. Sus gestiones pueden ser criticadas o avaladas desde todos los frentes que los ciudadanos deseen pronunciarse.

¡Pero que mancha de cieno sobre vuestro nombre -iba a decir sobre vuestro reino- puede imprimir esta abominable reforma constitucional! Por lo pronto usted decide reformarla mediante una llamada telefónica al señor Mariano Rajoy, presidente del principal partido de la oposición, tomando ambos la representatividad parlamentaria como un absolutismo de dos dirigentes, dando bofetada suprema a toda justicia. Y no hay remedio, España conservará esa mancha sobre su carta magna y la historia consignará que semejante crimen social se cometió al amparo de vuestra presidencia.

Puesto que ha obrado tan sin razón, hablaré. Prometo decir toda la verdad y la diré si antes no lo hace el tribunal con toda claridad.

Es mi deber: no quiero ser cómplice. Todas las noches me desvelaría el espectro de la ciudadanía que expía a lo lejos cruelmente ultrajada, una reforma que no ha decidido.

Por eso me dirijo a vos gritando la verdad con toda la fuerza de mi rebelión de hombre honrado. Estoy convencido de que la ciudadanía no ignora lo que ocurre, entonces ¿a quién denunciar este afrenta malhechora de verdaderos culpables sino al primer soberano de la carta magna, al Pueblo?

Ante todo la verdad acerca de nuestra carta magna y su proceso de reformarla.

Nuestra Constitución, nacida en 1978, promulga en sus artículo primero del título preliminar

“España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político”.

Agentes externos a nuestro ámbito constitucional, la señora Merkel y el señor Sarkozy han dictado los cambios que usted promulga, auspiciados aún si cabe por entidades externas y opacas a la ciudadanía, no sólo de nuestro estado, sino del resto de los ciudadanos miembros de la Unión Europea.

Señor presidente del gobierno y señor presidente del principal partido de la oposición:

No recuerdo que en ninguna de las legislaturas, en las que ustedes han sido elegidos como representantes de los ciudadanos (ni anteriormente tampoco), hubiese en algún proceso electoral papeletas para proceder a legitimar a estas personas (la señora Merkel y el señor Sarkozy) sobre nuestro ordenamiento legal, jurídico y constitucional.

Igualmente me consta, en ninguno de sus respectivos programas electorales, ninguna intención de reformar la constitución.

Ante este hecho y sus intenciones, ustedes han puesto la forma política dictada por la Constitución (representación parlamentaria) muy por encima de la soberanía establecida en la carta magna (el pueblo) documento que regula las normas y convivencia en nuestra nación.

Al ejercer su disciplina partidista, sr. Zapatero y sr. Rajoy, en la que los señores y señoras parlamentarias únicamente promulgan el deseo de sus líderes (en el presente caso ustedes), vuestras señorías son responsables y ejecutores del crimen que les expongo.

De forma sorpresiva, en periodo estival, con un parlamento en funciones, donde las señorías preparan las maletas fuera del hemiciclo ante la próxima cita electoral, ustedes pretenden modificar la Constitución sin consultar a sus soberanos.

Ustedes sobrepasan con sus intenciones el artículo primero del título preliminar de nuestra constitución. Su reforma no es para un “Estado social” y sus formas no son, ni mucho menos, “democráticas de Derecho”.

Tal es la verdad, señores parlamentarios, verdad tan espantosa, que no dudo quede como una mancha en vuestra representatividad. Supongo que no tengáis ningún poder en este asunto, que seáis prisioneros de los mercados y de los poderes que os rodean; pero tenéis un deber de ciudadano en el cual meditaréis cumpliéndolo, aunque dudo que honorablemente. No creáis que desespero del triunfo; lo repito con una certeza que no permite la menor vacilación; la verdad avanza y nadie podrá contenerla.

Hasta hoy no perpetrabais el proceso, pues hasta hoy no han quedado deslindadas las posiciones de cada uno; a un lado los culpables, que no quieren la luz; al otro los justicieros que darán la vida porque la luz se haga. Cuanto más duramente se oprime la verdad, más fuerza toma, y la explosión será terrible. Veremos como se prepara el más ruidoso de los desastres.

Señor Presidente, concluyamos, que ya es tiempo.

Yo acuso al Banco Mundial, FMI, OCDE y demás organizaciones supranacionales y externas al gobierno europeo de ser los organizadores de este crimen. Ninguna de ellas elegidas en representatividad por el Pueblo de un estado, el nuestro, sobre el que quieren reformar la Constitución.

Acuso a la UE y al BCE de ser garantes dentro del territorio europeo de este complot.

Acuso a Standard & Poor’s y a Moody’s como cómplices y beneficiarios de este acto.

Acuso al conjunto de la banca europea y nacional como lobby cómplice y beneficiarlo de esta infamia.

Acuso a la señora Merkel y al señor Sarkozy por inducir a perpetrar este vil atentado a nuestra soberanía.

Acuso a aquellas empresas, que junto a la banca, presionan a sus señorías para dejar de ejercer la representatividad de sus soberanos, ejerciéndola sobre sus intereses económicos.

Acuso a aquellos políticos cuyo máximo interés es mantenerse en el cargo que ejercen a cualquier precio, tan indignantes como el del crimen que nos ocupa.

Y por último: les acuso a ustedes por proponer esta modificación de espaldas a la ciudadanía. Ciudadanía que avala, es garante y soberana tanto del estado Español como de su carta magna. Ustedes que, mediante una simple llamada telefónica, ultrajan la inviolabilidad de una Constitución, inviolabilidad que defendieron cuando no se han atrevido a mantener su vigencia, adecuándola a las realidades sociales. Ustedes que juraron o prometieron sobre ella.

Se atreven a modificar el máximo documento del Estado en aras del “Mercado”. Mercado al que pretenden calmar mientras las voces del pueblo son ignoradas o silenciadas.

Puede que éste crimen ejerzan el efecto que ustedes esperan, pero no ignoren las victimas consecuentes. Habrán convertido la Constitución en un simple panfleto al que poner a cotizar en los mercados de valores, habrán convertido el espíritu de la transición española no en un garante de paz y democracia social como fue en su día, sino en un mero informe de resultados macro-económicos. Y habrán convertido a la ciudadanía española en un pueblo sin su máximo referente de legalidad moral y convivencia al subvertir los valores representados en ella por cifras monetarias inducidas fuera del espíritu en el que se redactó.

Distinguidas señorías, en nuestro Estado, no sólo hay que ser demócrata, también hay que parecerlo y sus formas distan mucho de ello. Desde hace mucho tiempo no resuelven entre ustedes la composición del Tribunal Constitucional y resulta que si resuelven en minutos modificar el texto sobre el que basar sus juicios. Lo dicho señorías, también hay que parecerlo.

Sólo la ciudadanía tiene el derecho, tiene el deber, de mantener vigente este documento, ustedes han de darles los medios. Ustedes, la clase política, que no sólo por activa ahora perpetran este crimen que nos ocupa, sino que por pasiva en las últimas décadas no han dado un paso para mantener su vigencia, y mucho menos aún, consultar al Pueblo al respecto.

No ignoro que, al formular estas acusaciones, arrojo sobre mí el peso y decisión del máximo soberano del estado del cual ustedes se supone que representan. Y voluntariamente me pongo a disposición del Pueblo.

En cuanto a las personas a quienes acuso, debo decir que ni las conozco ni las he visto nunca, ni siento particularmente por ellas rencor ni odio. Las considero como entidades, como espíritus de maleficencia social. Y el acto que realizo aquí, no es más que un medio revolucionario de activar la explosión de la verdad y de la justicia.

Sólo un sentimiento me mueve, sólo deseo que la luz se haga, y lo imploro en nombre de la ciudadanía, que ha sufrido tanto y que tiene derecho a ser feliz. Mi ardiente protesta no es más que un grito de mi alma. Que se atrevan a llevarme a los ciudadanos y que me juzguen públicamente.


Madrid a 25 de Agosto de 2011.

dimecres, 24 d’agost de 2011

Imatges i reflexions des del carrer Sant Joan.

A primers de juliol, només tres setmanes després de la constitució del nou govern municipal, van iniciar les obres de substitució del clavegueram del carrer Sant Joan, des de l'edifici d'Hisenda (a la dreta de la foto) fins a l a Matacàs i el carrer Anselm Clavé (al fons). Inicialment, les obres preveien, a més de l'actuació en el subsòl, el canvi del bordó de la vorera d'Hisenda, l'ambulatori i l'escola.

Alguns veïns i veïnes ens havien posat de manifest que l'altra vorera, la que dóna als habitatges, no permetia el pas d'una cadira de rodes o un cotxet (com es pot veure en la foto següent), i que s'hauria d'aprofitar per ampliar-la. Com és possible, ens deien, que aquesta millora no formés part del projecte inicial de les obres? Immediatament, la nova regidora d'Urbanisme, Lídia Muñoz, i el nou regidor de Via Pública, Manel Leiva, van enraonar amb diferents veins i representants de l'AVV per valorar els marges de canvi en un projecte ja aprovat i  iniciat. Amb aquesta intenció, van donar instruccions als serveis tècnics municipals per fer possible una millora clara en l'accessibilitat de la vorera esmentada.

Finalment, el projecte s'ha canviat i millorat, amb un increment de cost d'una mica més de 160.000 euros, no previstos inicialment i que requereixen una modificació del pressupost municipal. Amb el projecte millorat, s'assegura que la vorera que dóna als habitatges tindrà una amplada mínima de 1,30 metres, en comptes dels 70 centímetres actuals. En les cantonades es preveuen ampliacions de voreres (conegudes popularment com "orelles") que delimiten millor les zones d'aparcament i d'estada i faciliten les rampes que permeten la supressió de barreres arquitectòniques en els bordons. De tot això s'ha informat puntualment a tot el veïnat mitjançant un full informatiu que s'està repartint aquests dies.

En el nou mandat que acabem de començar, la supressió de barreres arquitectòniques i l'eliminació de voreres estretes o amb obstacles, serà un objectiu fonamental i permanent. A tal fi, caldrà consultar amb les persones amb mobilitat reduïda de la nostra ciutat, les característiques concretes que han de tenir obres com la del carrer Sant Joan. La supressió, per part dels ajuntaments anteriors, del Patronat Municipal de Serveis a les Persones amb Disminució no pot comportar cap relaxació en els criteris d'accessibilitat plena per a tothom en les obres municipals. No em puc estar de recordar l'entusiasme amb què l'Eni Novell va presentar el Pla d'Accessibilitat 1999-2009 i després la seva aplicació desigual en els darrers vuit anys. Com a mostra, l'obra que estic comentant en aquest escrit, vista en aquesta darrera foto des del Salvador Espriu.

La situació de la vorera que comento està molt estesa en aquest indret, entre el carrer Sant Joan i el carrer d'Armenteres (carrers Sant Antoni, Santa Maria,...). També en altres voreres del nucli antic (com ara el mateix carrer Falguera, en el tram que no és peatonal). En aquest mandat volem identificar-los absolutament tots, i tornar a fer una planificació de les obres que han de permetre que l'espai públic sigui accessible, a mig termini, al 100% dels veïns i veïnes. Des d'una altra perspectiva, cal identificar els punts en què cal preveure i instal·lar bancs o seients per a la gent gran, per tal d'afavorir al màxim la seva autonomia personal i la seva mobilitat en els entorns en què s'han mogut habitualment.

Tenim dos punts importants a favor d'aquesta visió de la ciutat. D'una banda, el diàleg amb les associacions de veïns i la figura del regidor o la regidora de barri, ens permetran identificar i prioritzar les inversions necessàries amb aquest objectiu. De l'altra, l'elaboració del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) ens permetrà l'adopció de criteris comuns de ciutat i una visió conjunta de tots els aspectes de la mobilitat a Sant Feliu: a peu, en vehicle privat (circulacions i aparcaments), en bicicleta, en transport públic, etc.

Aquest és el Sant Feliu que volem i és només així, cercant la màxima implicació i el màxim consens de la ciutadania i les seves entitats, que el farem possible. Gràcies, veïnes i veïns del carrer Sant Joan, per haver estat els primers en recordar-nos quina és la raó de ser d'un govern local i amb quins criteris i instruments s'ha de dur a terme.

dimarts, 23 d’agost de 2011

Imatges i reflexions des de Rosa Luxemburg.

Després de la campanya electoral, vaig estar parlant amb diverses persones del nostre Mas Lluí, que em preguntaven per les implicacions que tindria a Sant Feliu el nou barri del Mas Lluí de Sant Just. El dijous 11 d'agost hi vaig anar a donar un volt, abans que al setembre tornem a parlar de la qüestió amb el consistori santjustenc.

Aquesta primera foto, presa des de Sant Feliu, prop del molí del parc Europa, ens mostra un cartell de benvinguda que ens indica que som a punt d'entrar a Sant Just. El cartell és una mica més amunt de l'Escola Martí i Pol, al nostre carrer de les Roses. Els edificis que es veuen ja són, per tant, del nostre municipi veí, al carrer de Rosa Luxemburg, en honor de la importantíssima dirigent comunista alemanya.

Precisament des de la cruïlla de Rosa Luxemburg amb el nostre carrer de les Roses, es veu amb claredat l'estretíssim veinatge dels dos municipis. L'edifici de l'esquerra de la foto pertany a Sant Feliu. Els de la dreta, pertanyen a Sant Just. Al fons, el nostre passeig de Comte Vilardaga, una mica abans d'arribar al Mercadona.

Des del mig del carrer de Rosa Luxemburg, i mirant cap a Sant Feliu, es veu aquest cartell, que anuncia la creació d'un parc al Mas Lluí veí:
Un parc central ben bé al límit del nostre terme. El parc es dedica a Iulia Quieta, una nena de tres anys de l'època romana de la qual es va trobar, a Sant Just, una làpida que en feia esment, tal com ens explica aquí el Centre d'Estudis Santjustencs.

Al fons de la foto es veuen edificis que són de Sant Feliu: al centre, sota el cartell, s'endevina la nostra escola Martí i Pol. Es tracta d'un solar de dimensions certament notables pel mig del qual passa el límit de terme. Ho podem veure bé en aquesta darrera foto, presa justament des del mateix punt que la segona:
Uns quants metres per darrera de la maquinària d'obres, passa el límit de terme. En la part més propera de la foto, l'ajuntament de Sant Just anuncia la creació d'un parc. Pel que fa a la part més allunyada de la foto, la que pertoca a Sant Feliu, el planejament inicial del Mas Lluí (anys 90, alcaldia ICV) preveia també una zona verda, ampliant i donant continuïtat al Parc Europa i connectant-nos amb una gran zona verda a Sant Just. Els governs presidits per Vázquez i Borrell van considerar que aquesta zona verda del nostre terme municipal era "residual" i la van requalificar a zona residencial, per fer més habitatge en la meitat santfeliuenca d'aquesta fotografia.

Tindrem temps de prendre decisions sobre la meitat de la imatge que pertany a Sant Feliu, a partir de la consciència que, en el passat, ICV-EUiA i CiU hem tingut posicionaments diferents. Però, després de fer un passeig per la zona i de mirar amb calma les imatges que en vaig fer, cada cop veig més clar que, allò que es va concebre des de l'inici com a zona verda no és, en absolut, un darrera residual de la nostra ciutat i que, en conseqüència, hauria de continuar sent verd públic a l'abast i a disposició de tothom. Estic segur que, en endavant, coincidirem totalment en aquest tema. Només cal mirar i pensar des de Rosa Luxemburg.

dissabte, 20 d’agost de 2011

19/08/2011. Joan Morejón, amb nosaltres, amb la llibertat i la justícia, sempre.

Foto de Núria Rius, per al programa electoral d'ICV-EUiA de maig de 2007.
Intervenció de Manel Leiva i meva en l'acte de comiat del dissabte 20 d'agost de 2011, al tanatori de la nostra ciutat.

Després de les emotives intervencions de la seva filla i la seva neboda, en nom dels homes i dones d’Iniciativa i d’Esquerra Unida, del PSUC, volem destacar i agrair la trajectòria ciutadana i social d’en Joan Morejón.

L’últim acte polític a què va assistir en Joan va ser el passat 11 de juny, ara fa setanta dies, fent costat als seus companys de coalició que van prendre la seva credencial de regidor i a mi mateix en el meu nomenament com a alcalde. Segurament, però, només la Isabel té constància del primer acte polític d’en Joan: gairebé podríem dir que tots l’hem conegut sempre liderant algun moviment de tipus polític, sindical, o veïnal, lluitant per l’interès general, per les causes justes en què creia intensament i en què sempre s’ha bolcat.

En Joan s’implicava a fons en la lluita pels drets dels treballadors i les treballadores. Al darrer 14 d’abril, a la nostra seu, va portar un exemplar de la constitució de la República i ens va llegir en veu alta el seu primer article: España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia.

Va lluitar per la llibertat i la justícia en el món del treball, a la Nestlé, la fàbrica on va treballar fins que es va jubilar fa dos anys, i des del seu sindicat, Comissions Obreres. En Joan va ser delegat i membre del Comitè d'Empresa de Nestlé Espanya, i va ser membre de la Comissió Executiva de la Federació Agroalimentària de CCOO de Catalunya.

Va lluitar per la llibertat i la justícia en el moviment veïnal. Va ser fundador i membre activíssim de l’Associació de Veïns Falguera. Des d’allà, va treballar per la reivindicació i la millora de tot lo públic, de tot lo comunitari. Des de reivindicacions com la del rebut de l’aigua, fins a serveis per a la gent gran o les festes i activitats del barri.

Va lluitar per la llibertat i la justícia com a consumidor. Era membre de la junta directiva de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya i responsable de la Delegació del Baix Llobregat. A l’OCUC tenia una especial atenció, a més de la defensa dels drets dels consumidors, en tots els temes mediambientals.

Va lluitar per la llibertat i la justícia també des del món de la solidaritat internacional, amb la ONG Pau i Solidaritat, i molt actiu en les entitats solidàries de la nostra ciutat i amb les activitats del Consell Solidari de Sant Feliu.

Finalment, va ser un lluitador incansable per la llibertat i la justícia des de la política, des de la lluita pels seus ideals per la democràcia i pel socialisme, Militant històric del PSUC, en l’actualitat era membre de la direcció local d’Esquerra Unida i Alternativa de Sant Feliu i una persona activa, estimada i respectada a la coalició d’Esquerra Unida i Iniciativa. Va ser candidat de la nostra coalició a les eleccions municipals de 2007.

La seva vitalitat la podíem comprovar sempre en les seves intervencions, sempre apassionades i sovint crítiques a les nostres assemblees. Però també la podíem comprovar quan ell i la Isabel ballaven agafats i enamorats a les festes del seu barri, quan se’ls queia la bava mirant les actuacions de la seva filla o quan jugaven alegrement amb el seu nét Yaiko. Us demano que la seva vitalitat, la seva energia, la força de les seves conviccions, la seva alegria, continuï en totes i en tots nosaltres.

Moltes gràcies per la teva vida i la teva companyia, Joan. Estaràs amb nosaltres per sempre, company!

diumenge, 14 d’agost de 2011

Juliol i agost a Sant Feliu.


(imatge extreta de Google)
La setmana passada rumiava sobre la Festa Major de Sant Llorenç, a partir de la constatació que a la nostra ciutat hi ha molta més gent de la que ens pensem i de la que solia haver-hi temps enrera. Aquesta mateixa constatació em porta a pensar en els dos mesos clàssics de vacances, en què la nostra ciutat abaixa el ritme però manté encara un pols vital molt intens.

Plantejo dues qüestions sobre les quals crec que caldrà avançar. Afecten tant a l'ajuntament com al conjunt d'entitats i associacions de la nostra ciutat: només el treball conjunt de la institució i de la ciutadania i les seves entitats ens permetrà fer el salt qualitatiu que crec que ens hem de proposar d'ara en endavant.

La primera qüestió afecta a l'equitat. Cap a finals de juliol, a la plaça de la Salut, una dona sola i amb tres fills petits em comentava que tot l'estiu se'l passaria vigilant els seus fills a la plaça. Em va demanar si hi havia alguna possibilitat de poder anar a la piscina de l'Escorxador, perquè no en podia pagar l'abonament mensual. Sense marge per analitzar aquesta situació amb la temporada iniciada, és un tema que abordarem en la planificació de la temporada següent. Però, més enllà del cas concret, el cert és que a la nostra ciutat hi ha un conjunt d'oportunitats d'activitats per a infants i adolescents que no són accessibles a tota la ciutadania. Ja parlava d'aquest tema fa tres anys en un escrit que vaig titular Juliols. La reflexió sobre l'equitat en la vida del nostre municipi és, al meu parer, un tema que no admet retards i que hem d'enfrontar de manera realista i clara. Crec que és inadmissible que infants santfeliuencs no tinguin cap altra perspectiva en tot l'estiu que jugar només a la plaça del seu barri.

La segona qüestió afecta a la programació d'activitats i a la seva difusió. Haurem de veure com podem incrementar l'oferta d'activitats i de quina manera el conjunt d'entitats (esplais, clubs esportius, entitats culturals, de joves, veïnals, etc) o persones particulars s'hi poden implicar. Hem de veure també com aprofitar el conjunt d'equipaments i espais municipals amb aquesta finalitat. La coordinació de l'oferta i una bona informació i difusió de tot el que sigui possible fer ha de completar el cercle. Hi haurà coses que costaran diners (i haurem de parlar-ne quan debatem les ordenances fiscals i els pressupostos), però altres que implicarien la dinamització de la gent que es queda a Sant Feliu: es podria plantejar una activitat en què avis i àvies de la nostra ciutat, abans de la Festa Major de Sant Llorenç, ensenyin a ballar pasodobles, valsos i altres balls tradicionals de festa major a gent jove o no tan jove de la nostra ciutat, de manera que el ball de la revetlla de Sant Llorenç sigui cada any més multitudinari i millor?

Obro el debat: vejam què som capaços d'incorporar de cara a l'estiu que ve. Estic convençut que, si ens hi posem, sabrem fer conjuntament que la nostra ciutat sigui més viva i equitativa també a l'estiu!

dimarts, 9 d’agost de 2011

Sant Llorenç a Sant Feliu.

Per diverses raons, fa molts anys que el mes d'agost el passem a Sant Feliu: la més important és la hipoteca del pis que vam comprar el 2005, al carrer Sant Josep. Recordo aquell estiu: jo encara tenia cotxe, i el podia aparcar a qualsevol racó de Sant Feliu, al centre, al barri Falguera o gairebé a qualsevol lloc. Poca gent a Sant Feliu a l'agost, poca gent el dia de Sant Llorenç: eren -recordem-ho- els temps de la nostra "economia de champions".


Avui he passat per diversos carrers de Sant Feliu i els he vist plens de cotxes. Des de 2007 o 2008, veig Sant Feliu molt més ple de gent, menys gent parla de vacances més o menys llunyanes i ni tan sols al poble,... Passar l'estiu a Sant Feliu no és, segurament, una opció volguda per moltes famílies, però les circumstàncies obliguen i condicionen de manera definitiva. I l'agost ja és, crec que de manera definitiva, un mes amb un ritme certament inferior que els altres, però en cap cas aquella imatge de "ciutat deserta" que possiblement no va existir mai. Som milers i milers, i això crec que ens obliga(rà) a replantejar-nos algunes coses.

Fa uns dies vaig llegir l'article d'en Jordi Ferrer al Fet a Sant Feliu. Certament, avui i demà no tindrem a Sant Feliu una Festa Major de la importància i la intensitat que tenia, com sovint m'explica la meva mare, als anys cinquanta: la realitat en què va néixer i créixer ella i la realitat en què han nascut els nostres fills no tenen, ni socialment ni políticament ni econòmicament ni tecnològicament ni culturalment, gran cosa a veure. Allò que els avis esperaven amb candeletes de cada festa no estrictament religiosa (la transgressió descarada del Carnaval, la relaxació dels controls a l'estiu, ....) ho tenim avui cada dia i a  tot arreu. Fins al punt que molta gent ha perdut, crec que malauradament, la capacitat de valorar-ho. Les festes, avui, han de ser una altra cosa. Han de tenir contingut tradicional (sardanes, havaneres, jocs per a infants, concert de Festa Major,...), però han de ser alguna cosa més. Enguany, avui i demà, encara no: però han de tenir alguna cosa més en endavant.

Les festes han de ser oportunitats de vida i de temps compartit, de construcció d'identitat, de vivència de comunitat, d'alegria construïda amb les aportacions de tothom. No han de ser "el que munti l'Ajuntament" i prou. No ha de ser "la torna" de les Festes de Tardor, en el cas de Sant Feliu. No han de ser "per complir", perquè simplement ens ho recorda el calendari. Per Sant Llorenç hem de tenir una festa menor i diferent que per les Festes de Tardor o fins i tot que durant la Fira i l'Exposició de Roses, és clar. A l'agost hi som molts i cada cop en som més, però és evident que no hi som tots: ni les persones ni la capacitat operativa de les entitats. Però hem de preveure amb temps i planificar amb totes les entitats culturals de Sant Feliu unes festes que infants, joves, adults i gent gran sentin properes i interessants, tot i les limitacions de gent i de pressupost que comportarà necessàriament un mes de menor vida ciutadana... però en cap cas d'escassa vida ciutadana.

Estic convençut que, des de la regidoria de Cultura, i amb criteris clars de complicitat i coresponsabilitat amb entitats culturals i associacions veïnals, en els propers anys Sant Feliu reviurà també la seva Festa Major de Sant Llorenç. I mentrestant, a gaudir amb intensitat d'avui i demà a la plaça de la Vila!!!