dilluns, 28 de febrer de 2011

Escrit d'al·legacions al planejament urbanístic de PSC, CiU i PP post-soterrament.

Diverses qüestions en relació al tema.

1) Abans que res, el text complet de les al·legacions que hem presentat conjuntament ICV-EUiA, ERC, la Federació d'Associacions de Veïns (Can Calders, Can Nadal, les Grases, Mas Lluí i Roses-Castellbell), l'AVV Falguera i l'entitat ARES.

2) Una imatge de la taula rodona del 23 de febrer, al Centre Cívic Roses:

Prop de 90 persones van escoltar l'exposició de tots els portaveus. Cadascú anava, en principi, a exposar els propis punts de vista. Però la cosa no va anar ben bé així. Jo vaig anar a explicar les al·legacions a la proposta aprovada inicialment per PSC,CiU i PP. El PSC es va dedicar, des de la tribuna i amb alguna intervenció desafortunada des de la sala, a desacreditar-nos. El PP va dir que ells eren l'oposició responsable i que la proposta era "moderna". CiU va dir que no entenia tant d'enrenou per dues torres (?). Algunes intervencions des del públic deien que, si la gent qüestionava el que havia aprovat l'ajuntament, el soterrament no arribaria mai. Altres deien que no es podia callar davant una proposta tan insatisfactòria, i que el període d'al·legacions és justament per a això, per a expressa l'opinió sobre la proposta: opinar no és posar pals a la roda, deien. Hi coincideixo plenament. Espero veure el resum que en farà l'AVV Roses-Castellbell, convocant de l'acte.

En tot cas, va ser una experiència molt interessant. Qui va voler, va tenir una oportunitat perfecta per fer-se una idea de les propostes en debat i de l'actitud de les forces polítiques en relació al tema, sens dubte, més important de l'urbanisme local per a les properes dècades. Vaig felicitar, com no podria ser altrament, a l'AVV Roses-Castellbell per haver aconseguit que l'equip de govern expliqués públicament la seva proposta. I pensar que hauria hagut de ser el mateix ajuntament qui hagués informat amb temps i forma adequats a tots els barris de la ciutat...!

3) La notícia i el vídeo d'aquesta trobada a E-digital.cat.

4) La ressenya de l'Agència Catalana de Notícies.

5) Un resum i comentari a Fet a Sant Feliu. Hi ha també una entrevista a Xavier Alegre que s'hauria de replicar punt per punt, però prefereixo centrar-me en el debat de propostes per Sant Feliu que no en les seves afirmacions, esbiaixades gairebé totes elles.

I, com sempre, els vostres comentaris... si els voleu deixar!

dijous, 24 de febrer de 2011

24/02/11, seu d'ICV, 19:30, 1r diàleg obert per al programa de les municipals: la participació de la ciutadania en la construcció de la ciutat.

Per tal d'afavorir la participació de tota persona interessada en  l'elaboració del programa electoral de les municipals, ICV-EUiA hem organitzat tres actes públics a la nostra seu:
  • sobre la participació de la ciutadania en la construcció de la ciutat,
  • sobre les possibilitats d'actuació de l'ajuntament en la dinamització econòmica i la creació d'ocupació
  • sobre l'estreta relació entre educació i cohesió social i el paper municipal en aquest àmbit.
Seran tres prioritats de la coalició i hem volgut dedicar-hi una xerrada amb una persona experta, i un diàleg posterior sobre l'enfocament que el tema tractat ha de tenir concretament a Sant Feliu.

Demà comencem: no cal dir que hi estàs convidat, que hi seràs totalment benvinguda!

dilluns, 21 de febrer de 2011

16 i 23/02/11: actes informatius al Centre Cívic Roses sobre les al·legacions a la proposta urbanística post-soterrament.

Dimecres passat va tenir lloc un acte públic convocat per l'Associació de Veïns Roses-Castellbell i la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Feliu sobre les al·legacions a la proposta urbanística que ja anomenem "post-soterrament". Hi estava convidada ERC i no hi va poder anar. No hi estava convidat el PSC (lògicament, ja que no presenta al·legacions a la seva pròpia proposta) i hi van anar tres regidors.

Silvestre Gilaberte va informar del sentit de l'acte i dels objectius de la presentació de les al·legacions. Paco Dorado va exposar amb detall el procés de compra del camp de futbol (a l'any 1960, l'antiga Torre dels Dimonis i posterior Parc Sayrach), i les característiques -encara vigents- de la compra. En nom d'ICV-EUiA, vaig passar aquesta presentació en powerpoint. Tot seguit, hi va haver un torn de paraules.

Hi va intervenir el regidor d'Urbanisme, sr. Xavier Alegre, amb un to correcte però amb afirmacions clarament incorrectes. Va dir que jo havia inflat les alçades dels edificis (només cal comprovar els planells per veure que no és cert) i que l'associació de veïns els hauria hagut de convidar, perquè tothom pogués donar el seu punt de vista. Li va respondre molt encertadament el sr. Silvestre Gilaberte, dient que qui hauria hagut de convocar actes informatius a tot Sant Feliu per explicar la proposta ja aprovada era l'equip de govern, i brindant, tot i això, la possibilitat d'un nou acte públic amb la participació de tots els partits, dins del termini de presentació d'al·legacions, que acaba el 27 de febrer (és diumenge: cal presentar-les amb anterioritat).

Dues intervencions van anar adreçades directament a mi, acusant-me d'oportunista per anar als barris només quan s'acosten les eleccions. Els vaig explicar que hi anàvem ara justament perquè és el període de presentació d'al·legacions i que, a més, hi anem de forma habitual sempre que l'associació ens ha convidat i, per part nostra, en una trobada que fem anualment a inici de curs anunciada públicament i oberta a tots els veïns i veïnes que vulguin enraonar amb nosaltres.

Com a resultes de la participació del regidor del PSC, els organitzadors de l'acte van proposar la celebració d'un segon acte informatiu, en què es convidarà a tots els partits polítics. Aquest nou acte informatiu sobre la proposta urbanística que PSC, CiU i PP ja han aprovat (però que clarament podem aturar !!!) tindrà lloc dimecres 23/02 a les 19:00, també al Centre Cívic Roses, en aquest cas a la planta baixa.

Si vols tenir tota la informació i tota la possibilitat de contrastar propostes i projectes sobre Sant Feliu, no hi pots faltar!



diumenge, 20 de febrer de 2011

15/02/11: càrrecs públics d'ICV-EUiA defensem que el soterrament és vital per a tots els municipis de la R4.


Dimarts passat, al pas a nivell, vam fer una roda de premsa els portaveus de la coalició a Cornellà (Arnau Funes), Sant Joan (Elena Embuena), Sant Feliu (jo mateix) i de Vilafranca (Bernat Villarroya), amb l'alcalde de Molins (Ivan Arcas) i el diputat al Parlament de Catalunya, Jaume Bosch. Hi havien de ser però a última hora no van poder venir el nostre portaveu a Martorell (Xavier Gómez) i la nostra representant al Congrés de Diputats, Núria Buenaventura.

Com es pot veure al vídeo, enregistrat per Esplugues Televisió (vegeu aquí la notícia escrita), vam exposar el caràcter urgent per al soterrament a Sant Feliu, pels temes que tots coneixem de seguretat i configuració urbana, però alhora els companys de coalició d'altres municipis van defensar que enfonsar les vies a Sant Feliu és l'única manera de poder augmentar la freqüència i la qualitat de servei a tots els municipis de la línia R4 de Rodalies (Molins-Martorell-Vilafranca-Sant Vicenç). És per aquesta raó, que considerem evident, que reclamem que el soterrament el financiïn les autoritats competents en les infraestructures ferroviàries metropolitanes: l'actual (Ministeri de Foment) i/o la futura (Generalitat de Catalunya).

Esperem que el nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, que fins fa poc era l'alcalde de Sant Cugat, sigui sensible a la necessitat urgent del soterrament de les vies a Sant Feliu i, alhora, que aquesta no és una necessitat estrictament local, sinó del conjunt dels municipis que es comuniquen amb Barcelona i entre ells al llarg de la R4.
Gràcies, companya i companys, per ajudar-nos a estendre, en l'opinió pública, aquesta doble perspectiva!

(darrera i d'esquerra a dreta: Bernat Villarroya (Vilafranca), Manel Martínez (Sant Feliu), Jaume Solé (Sant Feliu) i Arnau Funes (Cornellà). Davant i d'esquerra a dreta també: JSJ, Manel Leiva (Sant Feliu), Elena Embuena (Sant Joan), Jaume Bosch (Parlament) i Ivan Arcas, alcalde de Molins)

divendres, 18 de febrer de 2011

Isabels, José Antonio, Dani, Mireia, Pedro, Mari Luz, Jhon Jairo, Noèlia, Santi, Cristina, Josep Maria, Fernando...: GRÀCIES!


Ahir, a l'Ateneu, primer dels molts actes que farem d'aquí al 22 de maig, dia en què, si continuem guanyant la complicitat de tanta gent com fins ara, guanyarem les eleccions i farem reviure Sant Feliu. La complicitat i la passió de molta gent: aquesta serà la clau per fer encara millor una ciutat que té una capacitat enorme per ser-ho. Ahir vaig proclamar autoestima i confiança en Sant Feliu. Envoltat de molta gent, amb l'orgull de ser d'una ciutat que ha parit l'Ateneu, la USLA, l'AFAP, el Cinebaix, les colles, el Fet a Sant Feliu, Diversitat Lúdica, cau, esplais, associacions de veïns punteres, associacions de mares i pares dinàmiques, el Centre, el Casino, el Coro, futbol, bàsquet, escacs, handbol, natació i volei, i tants altres esports, i teatre, i música, i peñas, i associacions i entitats i vida col·lectiva en totes les seves formes, sons, olors i colors.

Molta gent i molt Sant Feliu, en contraposició a molta Lourdes i a molta Borrell. Gent diversa, plural i nova, al costat i colze a colze amb la gent que sempre ha treballat per Sant Feliu al voltant d'Iniciativa i d'Esquerra Unida. Com les amigues i amicsque m'omple de satisfacció que ja estiguin donant la cara, com a la revista Entorn d'on he tret la imatge, per fer campanya pel Jordi San José. És clar que seré la cara visible d'un projecte de molts, però només vull ser això: el primer de moltes i molts per poder tirar endavant un projecte de ciutat per a totes i tots. Un projecte que, si només pogués resumir en dos conceptes, com els manaments, els tinc clar des del primer moment: cohesió social i valors de comunitat.

En aquest primer acte, em van acompanyar dos homes i dues dones acostumats a treballar a fons en les seves feines, a donar la cara en les seves passions, però que ahir ho van fer per primera vegada en un acte polític per a la seva ciutat.

Va començar Fernando Ortiz, l'ajudant de Jordi Évole ("el follonero") al programa Salvados, de la Sexta: humor i proximitat al 100%!. Va continuar la Mireia Aldana, directora de Diversitat Lúdica: educació, optimisme, treball!. Seguidament en Josep Maria Moné, geganter, presentador de moltes activitats i ballades de gegants a les Festes de Tardor: passió per Sant Feliu en només 14 anys de viure entre nosaltres. I va tancar la Magda Torre, artistassa, puntal del Casal de la Dona de la nostra ciutat.

A tots ells, tantíssimes gràcies! I a tots els qui han fet possible l'Entorn, començant pel Jorge, l'autor de la fotografia que molta gent em comenta i que ha sabut captar el que jo hauria volgut transmetre: ni un retoc de photoshop, 100% jordisanjosé.

Gràcies a tanta gent pel seu treball que, a través d'un programa i una candidatura, té un únic i grandíssim objectiu: SANT FELIU!


dijous, 17 de febrer de 2011

Presentació amb les 10 al·legacions d'ICV-EUiA i la majoria de les associacions de veïns a la modificació del PGM relativa al post-soterrament.

Aquesta és la presentació de powerpoint que vam presentar a l'assemblea del 10 de febrer a la nostra seu. Avui mateix, en una assemblea informativa al Centre Cívic Roses convocada per l'Associació de Veïns Roses-Castellbell, he explicat les fotos i plànols que afecten als cinc sectors de la futura avinguda i he exposat les línies generals de les deu al·legacions que presentem.

Us convido a mirar i a difondre aquesta presentació. També us la podeu descarregar aquí en powerpoint (8,2MB) o, molt més lleugera, aquí en pdf (1,5MB):

dimecres, 16 de febrer de 2011

Quina política informativa hauria de tenir l'Ajuntament de Sant Feliu?

Aquests dies sento una certa polèmica a Sant Feliu sobre el darrer butlletí municipal. Jo també trobo que és un escàndol sense precedents a la nostra ciutat: que de les 24 pàgines del butlletí, n'hi hagi 8 dedicades al 100% a la nova alcaldessa i que hi hagi més fotos d'ella que pàgines té el butlletí indica tan sols la necessitat i la urgència de donar a conèixer la nova alcaldessa, fins i tot corrent el risc de saturació o excés en què crec que s'ha caigut. Fins i tot la pretesa nota d'humor s'ha posat al servei de la difusió del seu coneixement.

Però hi ha un fet que jo personalment encara trobo més greu. Com estic insistint en informar, Sant Feliu té en procés d'exposició pública i de presentació d'al·legacions el tràmit urbanístic més important que tindrem en dècades i dècades: la decisió sobre com serà el Sant Feliu que sorgirà sobre les vies del tren un cop estiguin soterrades. N'he parlat a bastament en altres escrits i no em vull centrar en aquest tema. Només vull assenyalar que en aquest Butlletí no se li dedica ni una sola línia a l'aprovació inicial de la futura nova ordenació urbanística de Sant Feliu i no s'informa enlloc del termini i el procediment que té la ciutadania per formular la seva opinió sobre el tema. Cap informació al Butlletí, però tampoc cap acte públic informatiu sobre l'abast i les implicacions de la proposta urbanística aprovada, que està cobrint el seu període d'exposició pública amb més pena que glòria i lluny de la vitalitat i la importància que hauria de tenir el debat ciutadà sobre el futur de la nostra ciutat. Estic detectant molt poca voluntat informativa de l'equip de govern en relació a aquest fet tan transcendental per Sant Feliu. Ni una sola línia, ni un sol acte informatiu. I això no és gens bo, no fa una ciutat més viva, activa i dialogant, sinó tot el contrari.

Afegim-hi més coses. La pàgina web de l'Ajuntament, amb el seu color roig corporatiu, recorda massa (i no crec que involuntàriament) al color corporatiu del Partit Socialista. Els fulls informatius municipals també, fins al punt que, hi ha gent que confon els fulls informatius municipals amb els del partit de l'alcaldessa (ha passat a la meva pròpia família!).

Encara més coses. A la 160a Fira de la Candelera, vaig tenir l'oportunitat de parlar amb la responsable de premsa de l'Ajuntament de Molins de Rei. Em va dir, indignada, que des de l'ajuntament de Sant Feliu van demanar, per a Ràdio Sant Feliu, declaracions sobre la Fira de la Candelera al regidor de Promoció Econòmica de Molins de Rei. Com a responsable de premsa de l'Ajuntament de Molins, va dir que l'entrevista havia de ser amb l'alcalde Ivan Arcas, la primera autoritat del municipi. Tot plegat molt lògic. Però l'entrevista de Ràdio Sant Feliu amb l'Ivan Arcas no es va produir: algú la va fer impossible, i no justament els periodistes de la nostra Ràdio. Ahir mateix, a la roda de premsa amb diversos companys d'ICV-EUiA, comentant-ho amb l'Ivan i amb en Jaume Bosch, en Jaume em deia que, en set anys, només l'han entrevistat una sola vegada a Ràdio Sant Feliu. Suposo que alguna mena de comissari polític deu haver donat instruccions molt precises en aquest sentit...

Davant tot això, pren sentit i rellevància la pregunta que plantejo al títol d'aquest escrit: quina política informativa hauria de tenir l'Ajuntament de Sant Feliu?

Per a mi, la resposta és molt clara: la política informativa que es determini en el Consell Municipal de Comunicació que, en teoria, està creat a la nostra ciutat, però que PSC i CiU no han volgut posar mai en funcionament. Un Consell que funcioni regularment i de forma democràtica, amb la participació de tots els grups municipals i de representants dels mitjans i de les entitats i que asseguri la informació completa dels temes rellevants de la gestió municipal, sense cobrir espais informatius que han de cobrir altres mitjans independents de la nostra ciutat.

Aquest Consell funcionarà immediatament si guanyem les eleccions del 22 de maig. I parlarem des de les qüestions de fons: periodicitat del butlletí, funcions de consell de redacció, criteris d'imatge i participació dels representants dels diversos grups municipals en els diversos mitjans (butlletí, web, Ràdio, etc), fins a les qüestions de forma i fins i tot de color. Perquè, només per posar un exemple... on s'ha debatut i decidit que el color corporatiu de l'Ajuntament de Sant Feliu hagi de ser el roig del partit majoritari a l'equip de govern?

dimarts, 8 de febrer de 2011

El Sant Feliu de l'endemà del soterrament es decideix abans del 25-F. Assemblea oberta d'ICV-EUiA el 10 de febrer.


No ho sembla, hi estic d'acord. Però, com sempre, el demà es prepara avui. Sembla que el Sant Feliu de després del soterrament (poca broma: és vital i ho veurem en pocs anys) només ens preocupi a ICV-EUiA i a les associacions de veïns, però estic segur que també mereix l'atenció de totes les persones que s'estimen Sant Feliu. N'estic absolutament segur.

Per això, hem volgut fer una assemblea de debat de les al·legacions que presentarem a la proposta aprovada inicialment el 30/11/10 i que vam votar en contra per les raons que vaig explicar aquí. I hem volgut fer aquesta assemblea oberta a tota la ciutadania, perquè creiem que només així es construeix una ciutat que ens enorgulleixi, que sentim realment com a nostra. T'hi convidem. De debò: hi seràs molt benvingut, molt benvinguda. Davant del silenci de PSC i CIU, cal que la teva veu s'ajunti a moltes altres per imaginar i dir en veu alta el Sant Feliu que volem.

El silenci de PSC i CiU. Increïble, preocupant, gairebé ominós. En el darrer butlletí, al costat d'una presència abusiva de la nova alcaldessa, no hi ha ni una sola línia dedicada a l'aprovació inicial de l'ordenació urbanística que estem comentant i al període d'al·legacions en què ens trobem. Ni una sola línia. Ni una. Només nosaltres en l'article d'opinió que ens correspon.

Sant Feliu no es mereix això. Sant Feliu no es construeix així. Si vols que en parlem, dijous t'esperem, a les 19:30, a la seu d'Iniciativa.

dilluns, 7 de febrer de 2011

80.

Llegeixo al diari Ara:

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha anunciat que no es podrà circular a més de 80 Km/h als accessos a Barcelona el primer dia de flexibilització de la velocitat variable. Recoder ha dit que el Govern ho ha decidit després que el Servei Meteorològic de Catalunya hagi alertat que el territori està patint "una situació anticiclònica intensa" que en cas que s'apliqués la mesura podria perjudicar la qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana. El conseller ho ha explicat en una visita a Perafita (Osona) on ha recordat que l'informe del pla de correcció dels problemes de contaminació de l'aire ja contemplava que es pogués flexibilitzar la velocitat a la baixa en aquests cassos.

No sé què diran els periodistes i comentaristes de TVCiU (perdó, TV3). Resulta que se'n reien dels 80 km/h i de les bajanades "dels del noi de la bici". Ara, el mateix Recoder (va ser molt bon alcalde i serà un bon conseller, n'estic segur) reconeix que la mesura servia per al propòsit amb què es va implantar: reduir la contaminació atmosfèrica. Tan simple i tan important com això. Deu ser per això que el 2009 la Direcció General de Transport i Energia de la Unió Europea va premiar la mesura pel seu impacte en la mobilitat i la sostenibilitat dels accessos a Barcelona.

Farà en Cuní un "matins punt sí matins punt no" per ridiculitzar el conseller Recoder, de la mateixa manera que va fer un continuat escarni públic del conseller Saura en sus buenos tiempos?

diumenge, 6 de febrer de 2011

Cal una anàlisi dels públics dels equipaments i serveis municipals: qui va i qui no va a què? i per què?

No em canso d'insistir-hi: volem un Sant Feliu ben planificat, ben gestionat, dialogant, viu i equitatiu. Però això no es fa sol, ni n'hi ha prou amb dir les voluntats per convertir-les en realitats: cal consolidar les idees, planificar els treballs, sumar moltes complicitats. Un Sant Feliu equitatiu només es pot construir, com ja vaig avançar en un altre escrit, identificant i superant les barreres invisibles que hi ha a la nostra ciutat.

Amb aquesta finalitat, i ja als inicis del proper mandat, començarem una anàlisi a fons i completa dels públics presents i absents als nostres equipaments i serveis, per tal de convertir-los en autèntics factors generadors d'equitat i de cohesió social. I també, amb un treball conjunt amb les entitats respectives, per identificar els públics i els practicants reals i els que potencialment podríem tenir en els camps de l'esport i de la cultura, per anar-los a buscar, per guanyar-los, per sumar-los a un Sant Feliu cada cop més dialogant, més viu i més equitatiu.

Però les barreres invisibles, les fronteres interiors, les desigualtats socials, la manca d'oportunitats per a moltes famílies i persones, no són només una realitat al nostre municipi. Són una conseqüència d'un sistema econòmic i social que, tot i que majoritàriament acceptat (segurament perquè encara no son capaços de definir una alternativa factible i majoritàriament desitjada), exclou molta, moltíssima gent. El control d'aquest sistema econòmic i social se'ns apareix llunyà i intangible, però els seus efectes negatius els tenim a la porta de casa, els vivim als nostres barris, pobles i ciutats.

Per això, a les portes de les eleccions municipals, he promogut dins la coalició un debat que espero que conclogui, en l'aprovació del programa marc d'ICV-EUiA, en una proposta general al màxim nombre possible de municipis entorn dues idees centrals. La primera, la voluntat d'identificar els factors o les barreres que impedeixen l'accés equitatiu als nostres serveis (i en proposo una primera classificació, per sistematitzar l'anàlisi que proposo). La segona, la voluntat d'establir una política fiscal diferent que eviti que el preu dels nostres serveis (com ara les escoles bressol) sigui un factor segregador.

Transcric el text que he presentat per al seu debat als responsables del programa marc d'ICV-EUiA per a les properes municipals del 22 de maig.

1. Volem pobles i ciutats sense barreres invisibles per a ningú.

Els equipaments i serveis municipals són fonamentals perquè cada persona pugui desenvolupar el seu projecte vital i se senti alhora partícip i activa en el projecte col•lectiu del seu poble o ciutat. Però no n’hi ha prou amb tenir equipaments o serveis públics municipals en els diversos àmbits de la vida local (educació, esports, cultura, gent gran, joventut,...): cal garantir-hi la igualtat d’accés de tota la ciutadania.

En molts pobles, barris i ciutats, es poden constatar factors que dificulten l’accés de famílies o persones interessades als equipaments o serveis de l’Ajuntament:
  • lligats a la pròpia oferta: horaris inadequats o massa limitats, quantitat i qualitat de l’oferta i del personal, estat de les instal•lacions,...
  • lligats a l’accessibilitat: distància al domicili, transport públic insuficient o inadequat, barreres arquitectòniques encara no suprimides, aparcament,...
  • lligats a la informació: insuficient, per canals o mitjans inadequats, de difícil comprensió per a “no entesos”,...
  • culturals: per origen familiar, per gènere, prejudicis i tòpics, per invisibilitat o comportament endogàmic de grups o col•lectius,...
  • econòmics: preu de la quota ordinària, matrícules, materials, sortides o activitats complementàries,...
2. No n'hi ha prou amb tenir equipaments o serveis públics municipals, cal que tothom hi pugui accedir.

De manera concreta, molts de nosaltres hem constatat que el preu públic dels equipaments o serveis municipals pot actuar com una barrera invisible perquè hi accedeixi un sector social molt ampli dels nostres pobles o ciutats: qui no guanya prou per pagar el preu i no guanya tan poc com per rebre els ajuts dels serveis socials. Cal fer front a aquesta realitat i plantejar una política de preus diferent i més equitativa.

En l'actualitat, la major part de municipis estableixen preus públics únics per sota del cost real i bonifiquen així a tota la ciutadania per igual, amb independència de la seva renda. S'hi afegeixen algunes exempcions i, en els casos concrets dictaminats pels serveis socials, ajuts. Aquest model, de fàcil gestió i llarga trajectòria municipal, pot excloure grans sectors socials (amb salaris entorn la mitjana de 1000€) i pot comportar l'estigmatització de les persones o col·lectius usuaris de serveis socials.

Proposem que la nostra coalició valori i assumeixi un plantejament diferent: bonificar a la ciutadania segons la seva capacitat econòmica. Això implicaria l’establiment de preus públics diferents atenent a les rendes dels usuaris: pagaria més qui més té i a la inversa. Implicaria també la desaparició, amb caràcter general, de la intervenció dels serveis socials per a les persones amb rendes més baixes. És el que proposem amb el nom de tarifació social, i considerem que és una eina central en la concreció de les polítiques d’equitat que defensem.

L’Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona ha publicat un informe, elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona (depenent de la Universitat de Barcelona) en què s’argumenta la viabilitat jurídica, tècnica i econòmica de la tarifació social. S’adjunta un resum d’aquest informe.

Amb l’objectiu de fer possible pobles i ciutats sense barreres invisibles i equipaments i serveis municipals efectivament per a tothom, demanem que aquesta proposta sigui presa en consideració i valorada pels diversos àmbits i organitzacions de la nostra coalició i formi part del programa marc per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011.

dimecres, 2 de febrer de 2011

"Elitismo desinhibido". Jorge Calero, Público. 31/01/2011

Ja vaig parlar-ne en aquest escrit, però l'economista Jorge Calero, president del Consell Superior d'Avaluació del sistema educatiu de Catalunya, ho exposa amb tota claredat i cruesa en aquest article al seu blog del diari Público. Tots els altres articles del seu blog són, d'altra banda, absolutament recomanables.


El nuevo Gobierno de la Generalitat de Catalunya ha aprobado hace pocos días una modificación de los criterios de acceso a los centros educativos públicos y privados concertados. Desde ahora, en caso de empate en el acceso, los alumnos cuyos padres ya estudiaron en el centro recibirán cinco puntos adicionales. La medida deja las cosas claras (por si no lo estuvieran): el linaje cuenta.

Las políticas más avanzadas, las que han conseguido mejorar el nivel y la igualdad de la educación en los países punteros, tienen como empeño principal reducir el fuerte vínculo entre los niveles culturales y educativos de los padres y los de los hijos. El objetivo de tales políticas es que la reproducción de las clases sociales que ha efectuado tradicionalmente la escuela se vea, al menos, atemperada. Pero en Catalunya no. En Catalunya el Gobierno de CiU, en vez de atemperar desigualdades, las refuerza con su política.

Elitismo desinhibido, podemos llamar a esta visión de la educación. La segregación escolar ya está muy asegurada, de antemano, por la segregación urbana: las escuelas concertadas de los ricos están en los barrios donde viven los ricos y ello es un obstáculo casi insalvable para todas las intervenciones desagregadoras. Pero esto parece no ser suficiente: si alguno no acaba de estar donde le corresponde, se echa mano de la genealogía. En nuestras sociedades hemos aceptado un gran nivel de desigualdad con el compromiso político implícito de que, al menos, se haría todo lo posible para no traspasarla de generación en generación; la educación, sin ser la panacea universal, es un buen instrumento para conseguir tal objetivo. La medida de CiU es quizás la metáfora más clara de la involución en la que hemos entrado. Una involución que nos aleja progresivamente de la sociedad dinámica, con un gran nivel de movilidad social intergeneracional, que activa todos los recursos extrayendo lo mejor de cada uno de ellos.

Desde las mismas posiciones conservadoras se hace constante apelación al esfuerzo personal como motor de la mejora educativa. Pero ya ha quedado claro que esas apelaciones al esfuerzo son únicamente retóricas: cuando hay que poner negro sobre blanco las opciones políticas se opta por blindar privilegios hereditarios. En general, no es un buen camino, pero es pésimo en el caso de la educación.

dimarts, 1 de febrer de 2011

111 dies.


Aquí podeu llegir el text complet d'aquesta notícia de El País d'ahir. En concret, el paràgraf assenyalat en verd i referent a Sant Feliu, diu:

"ICV desea recuperar Sant Feliu de Llobregat, donde gana siempre aunque desde 2003 un pacto entre PSC, CiU y ERC le desbancó de la alcaldía y acabó con la hegemonía verde. Sant Feliu cambió de alcalde en diciembre: Juan Antonio Vázquez (PSC) renunció por razones personales y cedió el testigo a la edil de cultura, Lourdes Borrell, que no es militante. No lo tendrá fácil porque el tripartito se rompió -ERC dejó el pacto hace un año- e ICV quiere recuperar la alcaldía. La situación despeja el camino a ICV y lo complica para el PSC".

Justament avui queden 111 dies per a les eleccions municipals del 22 de maig. 111 dies d'intens treball de molta gent per fer reviure Sant Feliu.