diumenge, 30 de gener de 2011

Una barrera de 5 punts. Una educació partida en 2. Comença el canvi.

Atenció a dues decisions del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a molt poques setmanes de la constitució del primer govern Mas. D'una banda. la creació, per primer cop, de dues direccions generals diferenciades per als centres públics i per als privats (inclosos els concertats). D'altra banda, l'assignació, en el proper període de preinscripció i matriculació als centres escolars, de 5 punts als alumnes els pares, mares o germans dels quals hagin assistit al centre en què es demana plaça.

Aparentment, es tracta d'una mesura organitzativa en el primer cas i d'una mesura operativa en l'altre. Però crec que ambdues decisions del govern de CiU s'han d'analitzar a la llum de les seves implicacions i conseqüències.

La creació de dues direccions generals diferents és, en la meva opinió, la consagració (inaudita i sense precedents en cap sistema educatiu dels que tinc alguna referència) que el nostre país té un sistema educatiu partit en dos. Per la trista història democràtica i social dels nostres països (Catalunya i Espanya) a cavall entre el segle XIX i el XX, l'educació mai no va ser una prioritat pública, al contrari de França, Alemanya, i els països del centre i el nord d'Europa en què després  no parem d'emmirallar-nos. L'única honrosa excepció, la República, la van matar com tots sabem. Abandonada pels governs de la monarquia i pel franquisme, l'educació va ser assumida per l'Església en les grans ciutats i pels pobres "mestres d'escola" en els pobles que tenien la sort de tenir-la. Amb la democràcia, i jo crec que amb bon criteri, els governs intenten superar el retard secular en l'ensenyament públic sense qüestionar l'existència de l'ensenyament privat (en l'art. 27 de la Constitució ja es reconeix el dret a la creació de centres). Posteriorment, amb la LODE (1985), la figura del concert educatiu substitueix les antigues subvencions de l'Estat als centres privats. La LODE (primer govern del PSOE) consagra així un sistema dual: amb els mateixos fons públics, es paguen dues xarxes d'escoles: les públiques i les privades concertades.

Fem un salt en la història: 20 anys després de la LODE, a Catalunya se signa el Pacte Nacional per a l'Educació, una fita que jo considero positiva i històrica. En el Pacte, s'explicita una idea que considero tan justa com lògica: tots els centres sostinguts amb fons públics, han de tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions. Això té implicacions econòmiques i socials evidents: els mestres d'unes i altres han de cobrar el mateix (i, per tant, cal revisar els mòduls dels concerts), l'atenció dels centres als alumnes amb necessitats educatives específiques ha de ser la mateixa, i un llarg etcètera. A ICV, crítics des de sempre amb les conseqüències de la LODE, vam votar a favor del Pacte Nacional per a l'Educació: amb els mateixos diners públics, cal assumir la mateixa responsabilitat social. La Llei d'Educació ja no va recollir aquest principi i per això, en aquest apartat concret, vam votar-la en contra.

I la vam votar en contra per una qüestió que cal plantejar amb tota la claredat que requereix: un sistema educatiu finançat amb uns únics fons públics però que té dues xarxes (pública i concertada) facilita o evita la selecció acadèmica, econòmica i social dels infants i adolescents? Si hipotèticament es donés el primer cas, la selecció de l'alumnat per raons acadèmiques, econòmiques o socials és un objectiu desitjable per al nostre sistema educatiu i per al desenvolupament econòmic i la cohesió social del nostre país?

En la meva opinió, el Pacte Nacional per a l'Educació era l'instrument idoni per evitar la selecció de l'alumnat. Partint del reconeixement de la realitat històrica de l'educació al nostre país, posava les bases per construir un futur en peu d'igualtat entre centres que, amb el mateix finançament, havien d'assumier el mateix paper en l'educació i en la cohesió social. La Llei d'Educació de Catalunya, però, va trencar aquest principi, per les pressions de CiU i la passivitat de PSC i ERC. En la meva opinió, es consolida així una doble xarxa que té assignats públics i funcions diferenciats. No ho dic jo, ni ho diu Iniciativa. La Sindicatura de Greuges ho exposava cruament en un document fonamental, un informe de maig de 2008: La segregació escolar a Catalunya.

Ara, el govern de CiU, ha consolidat aquesta dualitat amb la creació de dues direccions generals diferenciades. El fort ascendent de les escoles cristianes a Unió Democràtica de Catalunya ha estat clau per visibilitzar de manera definitiva que una cosa són els centres importants, els privats i les classes socials a què sempre han servit, i una altra són els centres públics, subsidiaris dels primers i que només han de cobrir allò que no pot cobrir "la iniciativa social". L'educació ja no és una prioritat dels governs democràtics (com a tota Europa!!!!), sinó que aquests governs han de cobrir allò que la iniciativa privada no vol.

L'altra decisió de CiU rebla el clau en aquest mateix sentit. Si la nostra realitat educativa ja és segregadora socialment, el govern de Mas ha decidit consolidar i reforçar aquesta segregació social. En cas de necessitat de desempat en les preinscripcions a un centre, s'atorgaran 5 punts addicionals als alumnes amb pares o germans que havien assistit en aquell centre. Una mena de reserva de plaça a 30 anys vista. Les escoles cristianes d'èlite (quina contradicció tan real i tan trista, cristianisme i èlite, per al Jesús dels pobres...) es veuren legalment a recer dels fills dels nou vinguts, dels fills dels treballadors dels barris, de la gent que no són "dels nostres", que no són "de tota la vida". Amb una simple i aparentment inocua barrera de 5 punts.

L'escola socialment ambiciosa i equilibrada i pedagògicament avançada que va enlluernar Europa ara està greument amenaçada pel govern "dels millors". El més trist és que li acabem d'obrir la porta de bat a bat i han vingut per quedar-s'hi anys i panys. Fora bo que els treballadors i les treballadores dels nostres països (Catalunya i Espanya) llegíssim la realitat en terme d'interessos de classe (CiU i PP, amagats cadascú rera la respectiva bandera, ja ho fan, i prou bé, per cert) i, aprenent dels nostres errors entre 2003 i 2010, comencéssim a construir un projecte viable i raonablement esperançador per a la majoria social treballadora catalana... i també, per què no, espanyola, europea i mundial.

divendres, 28 de gener de 2011

Parlem (o més aviat no parlem) de tu:

Parlem (o més aviat no parlem) de tu, nova avinguda, nova amiga que ens podries travessar amablement de banda a banda, unint carrers, places i espais -uns mirant a Collserola i altres mirant al Llobregat- que avui separa una via de ferro, una via que paradoxalment fa 156 anys que ens uneix a pobles propers i diversos.

Serà meravellós quan facis que es donin la mà el carrer de Baix i el carrer del Terrisser, el carrer Sant Llorenç i Santiago Russinyol,.. I què me'n dius quan sigui possible passejar per Pi i Margall (el carrer on vaig néixer) fins arribar a la Rambla i el carrer Girona? O quan hàgim d'explicar als nens que aquí hi havia un pas a nivell molt perillós? O quan la Riera de la Salut s'uneixi al passeig Onze de Setembre i cap tren circuli ja per les pedres rogenques que els han acompanyat des de mig segle XIX? També faràs possible que els barris de la Salut i Can Maginàs comparteixin la teva presència i els carrers Picasso i l'Hospitalet siguin gairebé una sola cosa. Com serà una sola cosa la carretera de la Sànson a peu pla, per portar els nens a l'Escola Gaudí (la primera on vaig treballar) sense el pont de la via que s'enlaira cinc metres damunt el terra. Com seràs de meravellosa, malgrat que avui tan pocs parlin de tu...

Podries ser (i estic segur que seràs) volguda i bella. Però t'han fet començar més aviat mediocre i lluny de la gent que podrà gaudir-te. Tothom et mira amb escepticisme: vindràs darrera de l'enfonsament de la via de ferro, i a tothom li sembla que això està tan lluny...!

Però vindràs, nova avinguda, nova amiga. Sé que no vindràs demà o d'aquí a uns dies, com tants voldríem, però estic convençut que vindràs més aviat del que molts pensen. No seràs una amiga impossible i llunyana: no crec que la via comenci el seu camí al subsòl més enllà de quatre o cinc anys, i tu començaràs a florir tot just tres anys després. Passejarem respectuosament damunt teu no més enllà de vuit o nou primaveres. Ja veuràs!

I ara tenim (o podríem tenir) l'oportunitat d'imaginar-te. Crec que ets prou important com perquè t'haguessin preguntat a qui acolliràs dia a dia: què li sembla aquesta plaça? com s'imagina aquest parc? li agrada aquí aquest edifici? on jugaran els teus infants? on prendran el sol els teus ancians? I explicar el teu projecte sovint i a cada barri, amb temps i amb orgull, perquè tothom pugui fer-te amb la seva passió, amb la seva paraula.

Però t'han donat el tret inicial de sortida, a finals d'un novembre fred, com si no en tinguessin ganes: discretament, calladament, gairebé tristament. I ara estàs, públicament exposada, perquè tinguem l'oportunitat, com deia, d'imaginar-te. Per poc temps, només fins al 28 de febrer, però el cert és que tenim l'oportunitat, encara durant trenta dies, d'imaginar-te, de pensar-te, de voler-te.

Et dic, nova avinguda, nova amiga, que els qui estimem Sant Feliu farem tot el possible per fer-te el més acollidora i bella que puguem, per crear-te amb la passió i les paraules del nombre més gran de gent possible, amb la consciència aue ens acompanyaràs per segles i que tenim l'obligació que els nostres néts ,i els seus néts després, sàpiguen que ens vam esforçar per fer-te radiant i lluminosa, oberta al pas de totes les persones, facilitadora de tots els secrets que acompanyen els bons passejos, engrescadora per a la compra i la conversa, apta per al treball i per a la festa. Viva i activa, agermanadora d'espais i de persones.

Encara que pocs parlin de tu, jo ja t'imagino i t'explico. I espero que, amb algú que cada vegada convenci algú altre perquè també t'imagini i t'expliqui, acabarem fent-te tan bella com ens mereixem: pel que seràs i  pel temps que fa que t'esperem.

Queda un mes per presentar les al·legacions al projecte urbanístic del post-soterrament: camp de futbol de la Rambla.

Aquest és un altre dels punts claus del Sant Feliu que sorgirà del post-soterrament. El resum del que està previst fer-hi ja el vaig presentar en aquest escrit.
Sobta que l'actual camp de futbol no està inclòs dins l'àmbit del planejament, com es pot veure amb tota claredat en aquest plànol (0.2. Àmbit de la modificació) . Molta gent m'ha preguntat si això respon al fet que, amb motiu de la donacio de la Torre dels Dimonis a l'ajuntament a primers dels anys seixanta. No en tinc constància escrita, però per tenir-ne tota la seguretat a l'hora de preparar les al·legacions a la proposta aprovada inicialment, hem preguntat per escrit a la secretaria de l'Ajuntament el següent:
  • existeix algun condicionant o limitació d'ús o de qualificació urbanística d'aquests terrenys, fruit de la donació o cessió dels antics propietaris a la ciutat de Sant Feliu i que determini qualsevol actuació urbanistica actual? Si és així, a quina superfície afecta? En cas afirmatiu, demanem còpia del document de cessió o donació que condicioni la definició i la utilització futura d'aquest espai.
Aquesta exclusió pot comportar que la futura urbanització d'aquest espai no es realitzi ni es financiï a càrrec d'aquesta modificació de planejament: haurem de demanar que s'aclareixi aquest punt en el marc de les al·legacions que presentarem.

Aquesta i altres qüestions en aquest o en altres punts, com ja vaig avançar ahir, els volem presentar a la ciutadania i recollir-ne totes les aportacions, per tal de presentar un conjunt d'al·legacions que recullin les inquietuds del màxim nombre possible de persones i estiguin a l'alçada de la importància del que estem debatent. Ni més ni menys, que la principal avinguda de la nostra ciutat potser per als propers cent-cinquanta anys (els mateixos que fa que el traçat de l'actual via fèrria ha condicionat la nostra ciutat).

Insisteixo: el soterrament pot semblar lluny i això que ara està en debat pot provocar escepticisme (em resisteixo a creure que pot provocar indiferència), però el fet tangible, objectiu i urgent és que el que la nostra opinió sobre el que es faci al damunt de les vies un cop estiguin soterrades té una data de caducitat immediata: 28 de febrer de 2010. Si t'estimes Sant Feliu, interessa't si us plau per aquest tema.

dijous, 27 de gener de 2011

Queda un mes per presentar les al·legacions al projecte urbanístic del post-soterrament: Parc de Bombers.

En l'actual zona on hi ha ubicat el Parc de Bombers de Sant Feliu, al carrer Mataró, hi ha previst, segons el planejament aprovat inicialment el passat ple de novembre, el trasllat del parc i la construcció, en la cantonada de Sànson amb Mataró, dels edificis (de 6 i de 10 plantes) marcats en aquest dibuix en blau:


Per tal de poder presentar les al·legacions a aquesta proposta que ICV-EUiA ja va anunciar, hem adreçat als serveis tècnics i jurídics de l'Ajuntament les preguntes següents:
  • quina és la ubicació alternativa prevista per a la ubicació del nou parc de bombers? qui paga i amb quin finançament el trasllat del parc? quin és el calendari previst per a aquest trasllat?
  • quina és la tramitació administrativa elaborada fins a la data de la petició del trasllat del parc de bombers? quna ha estat la resposta fins a la data per part de la Generalitat? quina aprovació formal per part de la Generalitat falta per fer perquè es pugui aprovar de manera definitiva aquesta modificació de PGM a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona?
I, finalment, hem demanat còpia del document de la Generalitat de Catalunya que dóna el vist-i-plau al trasllat del parc i n'estableix les condicions.

Si hi ha alguna persona o entitat que vol plantejar alguna qüestió, observació, proposta o opinió (ja sigui a favor o en contra d'aquesta proposta) sobre aquest punt concret, es pot adreçar sense cap problema al grup municipal d'ICV-EUiA. Per fer el millor possible per a la nostra ciutat, totes les veus són necessàries!

dimarts, 25 de gener de 2011

"Sant Feliu necessita un canvi de polítiques, no un recanvi de persones". Article Butlletí 438, gener 2011.

En el butlletí que apareixerà a finals de mes, hi haurà aquest article del nostre grup municipal. La foto l'he trobada a Google en aquest enllaç.

Des del darrer 23 de desembre, Sant Feliu té una nova alcaldessa. A només cinc mesos de les eleccions municipals, la ciutadania valorarà si un canvi tan precipitat a una persona d’experiència municipal tan limitada és el que més convé o no.

Com a alternativa a l’alcaldessa, jo vaig ser el candidat d’ICV-EUiA. En el meu discurs, vaig plantejar les propostes i les prioritats alternatives de la nostra coalició per al govern de la nostra ciutat. Pel que fa a les polítiques socials: impuls a l’activitat econòmica i lluita contra l’atur, atenció a les situacions de risc social i de pobresa i lluita contra el fracàs escolar. Pel que fa a les polítiques urbanístiques, reconsiderar els planejaments del Mas Lluí i de la cobertura del soterrament i elaborar un mapa i pla d’usos dels equipaments de la ciutat. I, sobretot, un gir de 180º en la relació amb les entitats i la ciutadania de Sant Feliu: bona gestió, transparència, diàleg i participació. Com vaig dir al meu discurs: “un govern simplement representa la ciutadania, en cap cas la substitueix”

Si hi ha hagut un veritable canvi de polítiques o un simple recanvi de persones ho podrem comprovar molt aviat. En les properes setmanes, es debatrà el Sant Feliu que sorgirà sobre les vies un cop estiguin soterrades. Encara que és un tema que pot semblar llunyà, hi ha tramitacions administratives immediates: el nostre futur ja s’escriu avui. ICV-EUiA vam votar en contra de la proposta inicial aprovada per PSC, CiU i PP, i vam demanar una nova proposta per al Sant Feliu del segle XXI. Una proposta amb temps suficient per ser coneguda amb detall per tothom i que sorgeixi d’un concurs públic d’idees, obert a les aportacions de diferents equips d’urbanistes i experts i al seu debat per part de la ciutadania. Si Lourdes Borrell permet que això sigui possible, podrem valorar positivament el seu nomenament. I si no, comprovarem que hem canviat de persona, però no de propostes i estil. Creuem els dits.

dijous, 13 de gener de 2011

Resum del ple de desembre de 2010, primer de l'alcadessa Borrell.

El primer ple ordinari presidit per l'alcaldessa Lourdes Borrell, que va tenir lloc el dia dels Sants Innocents de 2010, va tenir un nivell molt alt d'acord en gairebé tots els punts. De fet, el grup d'ICV-EUiA només ens vam abstenir en un sol punt: l'aprovació inicial del Pla de Mobilitat Urbana 2010-2015, per les raons que exposem al resum.

En tots els altres punts, vam votar a favor. El tema més important va ser, sens dubte, la unanimitat en la concessió d'una subvenció a retornar de 360.000€ al Club Natació Sant Feliu com a concessionari del complex municipal de piscines.

D'entre la resta de punts, destaquen:
- petició a la Generalitat de Catalunya d'increment de les beques per a menjador escolar, donat l'augment de peticions que està provocant la greu crisi econòmica derivada de l'especulació dels mercats,
- petició al Govern de l'Estat de no suprimir l'ajut de 426€/mes a les persones aturades de llarga durada que se'ls hagi acabat la prestació de l'atur. Cal dir que el PSC va votar en contra d'aquest acord.
- moció de rebuit a les sentències del Tribunal Suprem contràries a la immersió lingüística a les escoles de Catalunya, amb el vot en contra del PP.
- aprovar el text definitiu de la modificació puntual de planejament que afecta a les façanes posteriors dels habitatges del tram de la carretera contigus a Can Bertrand.

- bases reguladores de les subvencions de les diferents regidories de l’Àrea de Serveis Personals per a l’any 2011.
- aprovació de diferents convenis i subvencions a entitats locals: Agrupació de Defensa Forestal, Agrupació Cultural Folklòrica i Comissió de Colles.
- aportació al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per a ajuts d’emergència a les víctimes d’inundacions al Pakistan.

Podeu consultar o descarregar-vos el resum complet del ple de desembre de 2010 aquí.

Resum del ple de novembre de 2010, darrer de l'exalcalde Vázquez.

El punt més important debatut al ple del 30 de novembre de 2010 va ser l'aprovació inicial de la modificació del planejament urbanístic de Sant Feliu que afectarà a la superfície superior a les vies del tren quan estiguin finalment soterrades. Ho explico a bastament en aquest escrit.

Els altres punts tractats en el darrer ple ordinari presidit per l'exalcalde Vázquez van ser:
- moció de solidaritat amb el poble sahrauí, després de l'actuació de la policia marroquina a El Aaiun.
- creació del programa municipal Ciutat de les Roses
- conveni amb la Generalitat de Catalunya per a l'ampliació de l'ambulatori del Pla.
- aprovació dels estatuts del Consorci del Parc de Collserola, com a conseqüència de la seva declaració com a parc natural i de la corresponent incorporació de la Generalitat de Catalunya.

- modificacions en el contracte de jardineria municipal per increment de les superfícies ajardinades,
- aprovació de convenis i de subvencions amb entitats de Sant Feliu: AMPA de diferents escoles, AFAP, REMARE, Associació de Familiars Alzheimer,
- convenis amb altres administracions: 1) amb la Universitat Oberta de Catalunya, 2) amb el Departament d’Educació per al Pla Educatiu d’Entorn i per impartir formació professional d’hosteleria i 3) amb la Diputació de Barcelona per a l’elaboració del Pla Local de Joventut i per al programa escolar “Anem al Teatre!”

Podeu consultar o descarregar-vos el resum complet del ple de novembre de 2010 aquí.

dimecres, 12 de gener de 2011

Arguments, contraarguments i consideracions entorn de l'actualitat política local.

Tot i que habitualment em mantinc al marge del que expliquen els altres partits als seus blocs personals o a les seves revistes locals, no em puc estar de comentar o rebatre globalment cinc arguments centrals del discurs dels responsables del PSC a la nostra ciutat, reiterats públicament i a bastament en el seu darrer butlletí:

- La transformació més important de Sant Feliu ha tingut lloc en els darrers 8 anys
- Juan Antonio Vázquez ha estat el millor alcalde de la nostra ciutat.
- L’oposició d’ICV-EUiA ha estat inhumana i destructiva
- El relleu a l’alcaldia és de total normalitat.
- El fet de ser dona dóna una especial rellevància a Lourdes Borrell.

Sobre la primera afirmació, només cal fer un simple exercici de memòria. Comparar el Sant Feliu de 2003 (quan Vázquez és nomenat alcalde) amb el de 1979 (quan recuperem la democràcia als ajuntaments i el PSUC obté l’alcaldia) no resisteix cap anàlisi seriosa: carrers sense asfaltar, barris sense urbanitzar, infants sense escolaritzar, manca absoluta d'equipaments, rambles i rieres sense canalitzar... De debò pensen que algú creu que Sant Feliu era així fa vuit anys? Més aviat crec que la gent sensata opina de manera similar a com em va dir un veí de Falguera, quan es va instal•lar la gespa al camp de "los pajaritos": vosotros hicistéis el campo, ellos sólo han tenido que poner la hierba.

Pel que fa a l’afirmació que Vázquez ha estat el millor alcalde de Sant Feliu, totes les comparacions són odioses i sempre són subjectives. Personalment, crec que la gran tasca d’en Cesc i l’Àngel i els seus equips en la transformació de la ciutat i en la vitalitat del nostre teixit associatiu és molt superior, però és clar que jo sóc part interessada. Per això proposo un criteri objectiu de valoració: el paper que han jugat a Iniciativa i a les institucions els exalcaldes Baltasar i Merino després de deixar el càrrec, i el paper que jugarà al PSC i a les institucions l'exalcalde Vázquez d'ara en endavant. El temps sempre posa a cadascú al seu lloc.

La idea que la nostra oposició ha estat destructiva és tan sols un argument interessat per barrar el pas a un govern d’esquerres a Sant Feliu. La ciutadania, amb tota raó, castiga les oposicions demagògiques i mancades d’arguments i propostes. Per contra, a les eleccions de 2007, Sant Feliu va consolidar amb el seu vot l’actuació d’ICV-EUiA: hem estat d’acord amb el govern quan ho hem cregut positiu per a Sant Feliu, i alhora hem fet una oposició clara i argumentada en allò en què hem tingut un discurs legítimament propi. No hem estat, és evident, una oposició fàcil o còmoda, però en cap cas hem mantingut una actitud “de cuanto peor, mejor”: la ciutadania no ho entendria, no ho admetria i no ens mantindria la confiança que ens està atorgant

Quant a l’intent del PSC de donar una imatge de normalitat al canvi de l’exalcalde Vázquez per l’alcaldessa Borrell, aquesta imatge no s'aguanta per enlloc. Quan a l'any 2007 Vázquez va repetir com a candidat, mai va anunciar que no repetiria un tercer mandat. Ha estat una sorpresa per a l'electorat, que no entén com l'exalcalde va plegar sobtadament a només cinc mesos de les eleccions (quan ja ho va intentar a la tardor de 2008) després d'una tensa relació amb el seu partit, que ha acabat de manera abrupta. Més que una renovació planificada, hi ha hagut una solució d'urgència: veurem què en pensa l'electorat d'aquí a només divuit setmanes.

Finalment, el PSC voldrà donar un valor especial al fet que l’alcaldessa de Sant Feliu sigui dona en els propers mesos i previsiblement com a cap de llista a les properes eleccions municipals del 22 de maig. Objectivament, és una bona notícia que hi hagi més dones candidates (és probable que CiU també tingui com a cap de llista una dona), però el que haurà de valorar la ciutadania són les propostes per a la ciutat, i no el gènere de qui les formuli. Per posar un exemple, requalificar zona verda pública per fer habitatge al Mas Lluí no és més tolerable pel sol fet que ho proposi una dona al capdavant de l’ajuntament.

Espero que tindrem ocasió, en els propers quatre mesos, de confrontar directament amb Lourdes Borrell (...si finalment és la candidata del PSC...) les valoracions i les propostes de les nostres candidatures en relació a la ciutat que tots dos aspirem a dirigir. En aquest sentit, desitjo que, en els mitjans de comunicació locals (especialment Ràdio Sant Feliu i els programes conveniats amb Esplugues TV) o en actes organitzats per entitats (com va fer l'Ateneu a les eleccions de 2003) accepti participar en els diversos debats que s'haurien de produir, en els propers quatre mesos, entorn de diferents temes i en diferents punts de la nostra ciutat. Ja anuncio que nosaltres assistirem a tots.

I una recomanació final: els intents del PSC de desacreditar als homes i dones d'ICV-EUiA han estat infructuosos a Sant Feliu i s’haurien d’acabar definitivament. Com he dit sovint, Sant Feliu té història i ànima d'esquerres: tots hem comès errors i encerts en els darrers anys, i ningú hauria de fer inviable un possible acord de futur per als anys a venir. Iniciativa i Esquerra Unida haurem de vetllar acuradament el que diem i el to amb què ho diem, però el PSC, evidentment, també. A no ser que, en la seva estratègia, consideri que s'estima més un acord amb CiU i PP que no el respecte a l'ànima plural i d'esquerres de la ciutadania de Sant Feliu.

dimarts, 11 de gener de 2011

SF post-soterrament, 1 de 5: de Laureà Miró al Palau d'Esports.

Com ja vaig exposar anteriorment, tenim de temps fins al 28 de febrer per presentar al·legacions al planejament urbanístic que va aprovar inicialment el ple municipal amb els vots a favor de PSC, CiU i PP. Iniciativa i Esquerra Unida vam votar en contra per les raons que vaig explicar en aquest escrit. Vam anunciar també la presentació d'al·legacions contra aquesta proposta, de les quals informarem puntualment a la ciutadania. Enceto ara un seguit de cinc escrits sobre el tema, perquè cada persona interessada es pugui formar criteri sobre la proposta que ja està en marxa i actuar posteriorment, si ho considera escaient, de la manera que cregui més convenient per a l'interès general de la nostra ciutat.

Tota la informació completa la trobareu en aquest enllaç de l'Ajuntament. Us recomano vivament que us descarregueu el document complet explicatiu (o memòria) de la proposta. També us recomano que, en la pàgina de l'ajuntament, us descarregueu els diversos plànols d'informació i ordenació. De tots ells, es pot destacar el  plànol 0.6. Ordenació indicativa del qual he extret els cinc fragments que presento en aquests cinc escrits. Vull fer notar que aquests fragments corresponen a un document anterior (Avanç de planejament, aprovat al març) però són significativament més clars i no tenen canvis substancials: crec que són més fàcils d'interpretar.

Pel que fa al primer tram que presento, el fragment corresponent del plànol 0.6 és el següent:

I el que diu la memòria explicativa (pàg. 16) és el següent:

Laureà Miró - Montejura / Riera de Pahissa: Es preveu la creació d’un edifici residencial a la confluència de la Carretera Laureà Miró i l’Av. Montejurra (antic Camí Reial). El nou edifici, amb una alçada de 14 plantes, actuaria com a porta i fita visual a l’inici de la nova avinguda, vinculant aquesta amb les diverses vies d’accès al centre urbà.

En aquests cinc escrits, només presento els fragments corresponents del plànol d'ordenació indicativa i les descripcions corresponents que apareixen al document explicatiu de la proposta aprovada inicialment. No faig cap comentari ni valoració personal: són cinc escrits d'informació, no d'opinió.

Animo però a què, qui vulgui dir-hi la seva, ho faci si ho creu convenient, de manera que ho puguem incorporar com una al·legació al planejament si l'assemblea d'Iniciativa i Esquerra Unida (tindrà lloc a primers de febrer) l'aprova com a tal.

SF post-soterrament, 2 de 5: del Palau d'Esports al complex de piscines.

El fragment corresponent del plànol 06 és el següent:

I el que diu la memòria (pàg 16) és el següent:

Complex esportiu / Av. Pi i Margall: Entre el carrer de Sant Llorenç i l’avinguda Pi i Margall es proposa la transformació de l’actual front buit del complex esportiu, amb la creació de dos nous edificis (una torre i un bloc esgraonat), en l’àmbit de transició entre la nova avinguda i el palau municipal d’esports, sobre la franja de terrenys situats entre la zona esportiva i les actuals vies. Es proposa també donar continuïtat per als vianants a l’avinguda Pi i Margall a través de la zona esportiva fins a la rambla de la Marquesa de Castellbell, ubicant una torre d’usos mixtes; residencial en plantes pis, comercial en plantes baixes (Pb+10) sobre la perllongació d’aquesta avinguda i completant el front nord d’aquest àmbit amb un bloc lineal d’alçada variable (de 3 a 7 plantes) i d’usos mixtes; residencial en plantes pis, comercial en plantes baixes i equipament públic davant l’actual palau d’esports i en l’espai entre la torre i el bloc proposats. En aquest sentit, la transformació proposada resol la transició entre l’actual zona esportiva i la nova avinguda, salvant l’important desnivell topogràfic existent i permetent diverses opcions de desenvolupament i reordenació dels usos de la resta de la peça.

SF post-soterrament, 3 de 5: de la Biblioteca a Comte Vilardaga

El tercer fragment del plànol 06 entre els carrers Verge de Montserrat i el passeig de la Font del Cuento és aquest:

I el text corresponent de la memòria del planejament (pàg. 16 i 17) és aquest:

Plaça de l’estació – Parc Nadal: Àmbit central de la intervenció, es preveu reforçar el caràcter de centralitat d’aquest emplaçament amb la creació d’un edifici d’usos mixtes residencials i comercials integrat amb el nou espai on s’ubicarà la nova estació de ferrocarril soterrània, sobre l’actual casal d’avis, accessible simultàniament des de la nova avinguda i des de la plaça davant la seu de La Unió Coral. Sota aquest edifici i l’actual plaça s’ubica alhora un aparcament park and ride vinculat a l’enllaç ferroviari. Entre l’actual plaça de l’estació i el parc Nadal es proposa la implantació d’una torre singular de 14 plantes on, alternativament a l’ús residencial, podria considerar-se la implantació d’altres usos de caràcter terciari (hotel, oficines), que complementarien i completarien l’oferta d’activitats centrals d’aquesta zona.
Pins d’Or: Es consolida l’illa d’habitatges existent, mantenint l’alçada de l’actual front edificat (Pb+6) entre el carrer de les Roses i el passeig Comte de Vilardaga sobre la finca coneguda com Pins d’Or, actualment lliure d’edificació en la seva pràctica totalitat. Es proposa la creació d’un jardí públic a l’interior de l’illa, accessible a través d’una obertura del front edificat a la confluència del carrer Roses i la nova avinguda, on l’edifici residencial s’eleva formant una torre de 14 plantes, establint un diàleg amb les noves edificacions de l’àmbit de la Plaça de l’Estació i el Parc Nadal. A més dels usos residencials, i comercials en planta baixa, es preveu la creació d’un equipament públic sobre una plaça de nova creació, a la cantonada entre el carrer de les Roses i el carrer Joan XXIII. Es proposa, a més, el canvi de qualificació a 7b (equipaments comunitaris de nova creació) de la finca actualment qualificada com a 8a (verd privat), per tal de garantir la compatibilitat urbanística de l’activitat asistencial-sanitaria, existent amb el planejament proposat.

SF post-soterrament, 4 de 5: de Comte Vilardaga a Picasso.

El fragment corresponent del plànol 06 és aquest, corresponent al tram del carrer Constitució entre l'actual pas a nivell (a la dreta de la imatge) fins al carrer Picasso (a l'esquerra):

No hi ha un fragment específic a la memòria del planejament referent a aquest sector. Deixeu-me fer un comentari: al tram central de la imatge hi ha un veritable somni per a Sant Feliu: la continuïtat de la Riera de la Salut i la supressió del pont del tren sobre la Riera.

SF post-soterrament, 5 de 5: del carrer Picasso al Parc Esportiu de les Grases.

El fragment del plànol 0.6 corresponent a aquesta zona és el següent:

I el que diu el text corresponent de la memòria (pàg. 17) és el següent:

Can Maginàs / Les Grasses – Carretera de la Sansón: Al barri de Can Maginàs, sobre l’actual talús existent entre els edificis residencials i la zona esportiva del CEIP Antoni Gaudí, el pla proposa la creació d’un bloc lineal residencial d’alçada variable (5 a 7 plantes) amb activitat comercial en planta baixa, que perllonga i completa el front de façana de la nova avinguda, fins a aproximadament la Carretera de la Sansón, reestructurant alhora la xarxa d’espais públics del barri, millorant-ne l’accessibilitat i la oferta d’activitats comercials de les que és actualment deficitari. Finalment, sobre l’actual emplaçament del parc de bombers, es proposa la creació d’un nou edifici residencial amb activitat comercial en planta baixa, amb front a la carretera de la Sansón i el carrer Mataró, al costat del Parc de les Grasses. L’edifici, desenvolupat en planta baixa i 6 plantes pis, s’eleva fins a les 10 plantes a la confluència de la carretera amb la nova avinguda, assenyalant la seva condició de fita i porta urbana d’accés a Sant Feliu des del nord, a través del sector industrial El Pla.

diumenge, 9 de gener de 2011

2011: un propòsit.

El 22 de maig hi haurà eleccions municipals. Es decidirà quin serà el govern dels pobles i ciutats. A Sant Feliu, es decidirà la ciutat que volem i, sobretot, molt especialment, com la volem fer. I l'11 de juny, tres setmanes després, els 21 regidors i regidores electes decidiran, en primer lloc, qui serà l'alcalde o l'alcaldessa de la nostra ciutat. Tot això passarà en els propers cinc mesos i és molt, molt important. Tant, que el propòsit més important de la coalició ICV-EUiA a què pertanyo i espero que de moltes persones que vivim i estimem a Sant Feliu és guanyar les eleccions i dirigir Sant Feliu amb la complicitat i la implicació del major nombre possible de persones i entitats.

Però no és d'això del que vull parlar en aquest primer escrit de 2011. Més enllà de guanyar les properes eleccions, el meu propòsit principal és ajudar a construir una visió de la política i de la vida col·lectiva que arribi a interessar i a implicar a molta gent que avui se'n manté ostensiblement al marge. N'hi ha que perquè no creuen en el sistema, però la immensa majoria perquè no s'hi troba reflectit ni per les persones ni per les prioritats ni per les decisions. M'agradaria formar part d'una manera de fer política que construeixi sentiment i responsabilitat de comunitat, i això implica preguntar-se sincerament el per què de tanta abstenció i de tant desinterès. M'agradaria ajudar a canviar una tendència de descrèdit de tot el què és "polític" o "sindical"  i què, engrandit per la banalitat que ens impera, pretén en realitat afeblir qualsevol sentit col·lectiu, d'un "nosaltres"actiu i combatiu, per aïllar les persones les unes de les altres i afavorir una idea dominant de "jo" passiu i conformat, distret per qualsevol princesa del pueblo de torn.

M'agradaria formar part d'un projecte polític que sintonitzi millor amb la gent que sempre hem dit treballadora i què ara, per la usurpació del llenguatge que ha fet la cultura dominant, en diuen insultantment la classe baixa. M'agradaria ajudar a generar un discurs polític d'una esquerra que interessi de debò, perquè sentin com a propi, a molta gent, a la immensa majoria de la gent, la que depèn del seu treball, la de "Mis manos, mi capital". I si resulta que tants i tants sectors populars no van a votar perquè no senten com a pròpies les opcions (inclosa la coalició en què milito) que s'hi presenten, no senten que la seva prioritat vital és aquesta o tal altra bandera, els importen ben poc les cuites dels partits o no se senten representats per la gent que els volem representar?

El meu propòsit més important, de debò més important, és construir amb moltes persones un discurs que interessi racionalment i impliqui emocionalment a tothom que ha de portar sabates foradades, roba de fa sis o vuit temporades, abrics que ja fa temps que no escalfen, que pateix pensant què fer per no ajornar un altre rebut del lloguer o de la hipoteca, que fa no sé quants estius que no pot anar ni al poble, que no pot posar ortodòncia als seus infants, que té pensions misèrrimes de viduetat o acaben de perdre el darrer subsidi, que ajornen el pagament de rebuts de tota mena, que s'excusen o es troben malament quan els conviden a sortir o a sopar, que tornen a deixar les plantilles o les ulleres per a l'any que ve si es pot, que passen de llarg de l'escola bressol, el casal d'estiu, la piscina o de tot allò que té una entrada o una quota que no podran pagar, que a la caixa de la botiga han d'anar deixant menjar fins arribar allà on els diners ja no es poden estirar ni un cèntim més, que treballa per sous indignes i calla per por de perdre una feina a què s'agafa com un ferro roent, que a l'estiu no té més expectativa que mirar la tele i prendre la fresca a la plaça del barri...

Ajudar a fer una proposta política que interessi a tothom, especialment a qui acabo de recordar, és el meu veritable propòsit. De fet, contribuir a fer possible una església així, també. I a Sant Feliu, en concret, que això es tradueixi en la construcció diària i compartida, d'una ciutat sense fronteres invisibles, on tothom (tothom de debò, a més dels "de sempre") tingui la possibilitat de tirar endavant el seu projecte personal de vida i sentir-se part plenament d'un projecte comunitari de ciutat.

Aquest és, ni més ni menys, el meu propòsit.