divendres, 31 de desembre de 2010

Fins al 28 de febrer de 2011, termini per presentar al·legacions a la proposta urbanística de la superfície del soterrament.

En el Butlletí Oficial de la província de Barcelona del 28 de desembre s'ha publicat l'anunci de l'aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità que afecta  a la superfície que es generarà un cop estigui acabat el soterrament.

ICV-EUiA vam considerar que aquest debat és prematur i vam votar en contra de la proposta de PSC, CiU i PP: ho vaig explicar en aquest escrit del 6 de desembre, sis dies abans que l'exalcalde Vázquez anunciés per sorpresa la seva decisió de renunciar al càrrec. Però al marge de les nostres o de qualsevol altra consideració, el cas és que el rellotge ha començat a marcar i tenim dos mesos per presentar al·legacions a la proposta aprovada inicialment.

Estic convençut que, en un tema d'aquesta enorme importància, l'ajuntament ha informat poc i malament. I només per la pressió d'Esquerra i nostra al ple vam aconseguir... un mes més d'exposició pública. En aquests dos mesos, Iniciativa i Esquerra Unida elaborarem un seguit d'al·legacions que presentarem a la ciutadania en actes a diferents barris durant el mes de febrer. Ens oferim, com vam dir al ple de novembre, a treballar amb les associacions de veïns i les entitats i persones interessades per elaborar conjuntament les al·legacions que el projecte inicialment aprovat necessita. Tenim poc temps, però hem d'aprofitar-lo bé, per tal de fer possible un debat millor sobre el futur de la nostra ciutat i, sobretot, per poder prendre millors decisions amb més temps i una informació molt millor.

De moment, mireu en aquest enllaç la presentació que va fer fa uns mesos l'equip de govern. Accediu aquí per accedir a la documentació completa de l'avanç de planejament, tràmit previ que pràcticament no s'ha modificat. Pet tenir una visió sintètica i ràpida de la proposta aprovada inicialment, recomano que us descarregueu la memòria de l'avanç i llegiu amb detall de la pàgina 12 a la 18.

Com vaig dir al ple de novembre, l'exalcalde Vázquez ha deixat una patata calenta a l'alcaldessa Borrell, per més que ella coneix perfectament la proposta en la mesura que també la va aprovar. Ara bé, ella haurà d'entomar la responsabilitat de fer front a una possible mobilització ciutadana a les portes d'unes eleccions municipals. Serà que, com deia el diari El Mundo del dia abans de Nadal, "el alcalde dimitido (...) «no se veía capaz de afrontar una dura campaña en las municipales de mayo contra ICV-EUiA», según relataron a este diario fuentes socialistas."

dimarts, 28 de desembre de 2010

Mal averany pels temps que s'acosten: tanquen CNN+, imposen GH12. Més banalitat encara...


Val la pena conèixer i donar suport a avaaz.org, una comunitat mundial de persones que volen alçar la seva veu i crear una xarxa internacional a favor dels drets humans, la llibertat i la justícia. Jo ja fa temps que en formo part.

Avui m'han enviat el correu següent, que transcric íntegrament:

Queridos amigos y amigas,

Esta semana está previsto el cierre del canal de 24 horas de noticias CNN+ y, con él, uno de los escasos espacios informativos de calidad en la televisión de nuestro país.

El golpe de gracia llega con la renuncia del grupo Prisa a su derecho de mantener un canal de TV en abierto, tras su fusión con el imperio mediático controlado por el magnate y primer ministro italiano, Berlusconi , y la reciente entrada en Prisa de un poderoso fondo inversor y de especulación estadounidense. Los nuevos directivos ya han anunciado que el hueco que deja CNN+ será ocupado por un canal dedicado exclusivamente al 'reality show' Gran Hermano.

La pérdida de espacios informativos y de debate serios, y la proliferación de programas dominados por el morbo, el sectarismo y la controversia sensacionalista, amenazan nuestra cultura democrática . Miles de ciudadanos ya se están movilizando. Unamos ahora nuestras voces a las suyas en defensa de unos medios de comunicación plurales y responsables en España. Firma la petición ahora y la entregaremos a directivos clave del Grupo Prisa esta misma semana.

Acuciado por las deudas y bajo la sombra de una pésima gestión económica, el grupo PRISA cedió hace un año su licencia de TV en abierto a Telecinco, de Mediaset, y ahora se ha apresurado a deshacerse de CNN+, tras once años durante los cuales el canal de noticias ha venido desempeñando un papel crucial como instrumento informativo y de análisis crítico para un número importante de ciudadanos.

Más allá de la funesta desaparición de CNN+, lo que de verdad está en juego es el acceso de los ciudadanos a una información veraz, plural y de calidad, base de un ejercicio responsable y democrático de nuestros derechos y obligaciones.

Las experiencias de Italia (con Berlusconi en control de más del 80% de los canales de noticias del país) y de los Estados Unidos (en los que la gigantesca red de TV por cable Fox News está dando alas a las voces radicales ultraconservadoras del Tea Party), nos sirven de aviso contra la consolidación de modelos mediáticos en los que los beneficios económicos cortoplacistas y los discursos populistas y, a menudo, anti-democráticos, dominan una significativa parte del medio televisivo.

Con el cierre de CNN+, y la expansión del modelo impulsado por la Telecinco de Berlusconi, el panorama de la televisión en España comienza a ser muy preocupante. Enviemos ahora un mensaje contundente a los dirigentes del grupo PRISA para que demuestren un compromiso firme y claro en apoyo de una televisión seria y progresista al servicio de los ciudadanos. Únete a esta acción ahora: haz clic a continuación y reenvía este email a todos tus conocidos:

Con determinación,

Luis, Maria Paz, Paula y todo el equipo de Avaaz.



Más información:

Concentración en contra del cierre de CNN+, Madrid, Martes 28 Diciembre, 8 pm:
http://www.facebook.com/?ref=home#!/event.php?eid=172405006124638

Público, “Prisa cierra CNN+ tras la entrada de Liberty”:
http://www.publico.es/televisionygente/351097/prisa-cierra-cnn-tras-la-entrada-de-liberty

El Mundo, “Paolo Vasile cambia CNN+ por ‘Gran Hermano’:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/12/26/comunicacion/1293388074.html

El País, "CNN + dice adiós por su inviabilidad":
http://www.elpais.com/articulo/gente/tv/CNN/dice/adios/inviabilidad/elpepugen/20101227elpepuage_3/Tes

El País, “Requiem por CNN+”:
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Requiem/CNN/elpepiopi/20101224elpepiopi_6/Tes

El Correo, “Personajes de la cultura contra el cierre de la cadena”:
http://www.elcorreo.com/vizcaya/v/20101224/cultura/personajes-cultura-contra-cierre-20101224.html

Sitio de la petición contra el cierre de CNN+:
http://www.peticionpublica.es/PeticaoVer.aspx?pi=CNNPLUS

divendres, 24 de desembre de 2010

23/12/10, Lourdes Borrell, alcaldessa amb PSC, CiU i PP. ICV-EUiA som l'alternativa.

Érem 21 els que havíem de votar entre dues opcions: Lourdes Borrell o Jordi San José. Hauria estat lògic que abans de votar, tots dos expliquéssim les nostres intencions i propostes, però PSC, CiU i PP no ho van voler. Això va provocar que ahir hi haguessin dos discursos totalment diferents.

D'una banda, el nostre. Un discurs de presentació de candidatura, propositiu, que explicita la nostra concepció de ciutat i de ciutadania, que podeu llegir complet aquí.
De l'altre, el seu. Un discurs d'acceptació del càrrec,  ben construït, d'agraïments i declaració d'intencions, però que jo crec que tenia poc contingut.  El podeu llegir complet aquí.
La Lourdes va tenir els 8 vots del PSC, els 3 de CiU i els 2 del PP. Aquesta coincidència de vot es repeteix molt i molt sovint a la nostra ciutat, i la nova alcaldessa va ser molt efusiva en els agraïments a CiU i PP. Està per veure si això pot voler dir alguna cosa de cara a l'endèmà de les eleccions del proper 22 de maig.

Jo vaig tenir els 7 vots del nostre grup. Però vam escenificar d'entrada que som i volem ser alternativa i, sobretot, quina és aquesta alternativa en model de ciutat i en concepció d'un govern més obert i relacional.

La Lourdes va insistir en el gran treball del PSC a l'ajuntament des de 2003. Jo vaig recordar i agrair el magnífic treball dels homes i les dones del PSUC a la nostra ciutat i al nostre ajuntament des de 1936, en el nom i la trajectòria de Maria Noguera i Neus Pérez, les primeres regidores d'aquell consistori de la II República, i de Cesc Baltasar i Àngel Merino, els primers alcaldes de la democràcia recuperada. De tots ells ens sentim hereus, i per tots ells continuarem el nostre combat per, com vaig dir en el ple, "fer una ciutat sense barreres, basada en l'equitat, en què cada home i cada dona pugui construir el seu projecte personal i construir alhora un gran projecte col·lectiu que es diu Sant Feliu".

I, insisteixo, de cara als propers cinc mesos: el dia 23 vam tenir una excel·lent ocasió per comparar. Expliqueu-ho sovint i a tothom: tan fàcil com accedir al discurs de Jordi San José i al discurs de Lourdes Borrell, i treure conclusions.


dimecres, 22 de desembre de 2010

Dijous, 23/12/10, 18:30: seré candidat a alcalde de Sant Feliu.

Dilluns passat, en assemblea extraordinària convocada per urgència, més de trenta companyes i companys de la coalició vam decidir el nostre capteniment en el ple d'elecció de l'alcalde o alcaldessa de Sant Feliu de demà, dijous.

Vam intervenir gairebé vint persones, valorant pros i contres de la presentació de candidat i la nostra proposta de desenvolupament del ple. Finalment, amb una sola abstenció, vam acordar presentar-me com a candidat i les línies generals de les intencions i propostes del nostre discurs.

Ahir, dimarts, en aplicació del que vam acordar a l'assemblea, vaig enviar a l'alcalde accidental i a la resta de portaveus el correu següent:

Benvolgut Sr. Josep Lluís Fernández Burgui, alcalde accidental de Sant Feliu:



El ple d'investidura que tindrà lloc properament a la nostra ciutat es regirà per la Llei Orgànica 5/1985, de règim electoral general. En concret, pel que es recull en l'article 196. que textualment diu:

Artículo 196.
En la misma sesión de constitución de la Corporación se procede a la elección de Alcalde, de acuerdo con el siguiente procedimiento:
a) Pueden ser candidatos todos los Concejales que encabecen sus correspondientes listas.
b) Si alguno de ellos obtiene la mayoría absoluta de los votos de los Concejales es proclamado electo.
c) Si ninguno de ellos obtiene dicha mayoría es proclamado Alcalde el Concejal que encabece la lista que haya obtenido mayor número de votos populares en el correspondiente Municipio. .


Deixa obert, per tant, el desenvolupament concret de la sessió. En altres ocasions, a Sant Feliu s'ha procedit primer a la votació i posteriorment a una intervenció dels grups explicant el sentit del seu vot. Fins i tot quan (com als anys 2003 i 2007) hi ha hagut més d'un candidat a l'alcaldia.


Hi ha, en opinió del grup d'ICV-EUiA, una altra possibilitat, que és la que us proposem i demanem que autoritzeu. Amb caràcter previ a la votació, els diversos candidats haurien de poder fer una explicació de les seves intencions i propostes, per tal que la votació es faci en base a la possibilitat de contrastar les diferents alternatives presentades. Tot seguit es faria la votació i, finalment, l'alcalde/essa votat/da dóna la paraula als diferents portaveus per a l'explicació del seu vot.


Suggereixo que comentem el tema del desenvolupament del ple en la junta de portaveus que tindrà lloc demà al matí.


Amb la confiança que atendràs aquesta petició, et saluda atentament


Jordi San José,
portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA

Aquest matí hem tingut, doncs, la junta de portaveus a què feia esment, que és simplement la reunió mensual dels portaveus de tots els partits que té lloc uns dies abans de cada ple. En aquesta reunió, PSC, CiU i PP m'han comunicat que no atenen la nostra petició. El primer gest del nou consistori és una negativa a una petició absolutament raonable d'ICV-EUiA. Què hi farem.

El cas és que demà viuré un dia especial. M'adreçaré als vint regidors i regidores restants i a les persones que hi hagi a la sala amb una il·lusió especial, i amb un discurs que he preparat amb molta atenció a les paraules i amb molta passió pel contingut. I amb l'agraïment a totes les persones que m'han ajudat en els darrers temps a ser on seré demà i a totes les que des de sempre, començant pels meus pares, han fet que estimi Sant Feliu per cada porus de la meva pell.

dimarts, 21 de desembre de 2010

Quin sentit té impedir l'estudi d'una possibilitat?

Com podeu llegir al Fet a Sant Feliu, dimecres passat la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats va rebutjar una proposició no de llei (PNL) presentada per Joan Tardà (membre del grup que compartim a Madrid ERC i ICV-EUiA) sobre l’actual edifici de l’estació de Sant Feliu. Es feia ressò d’una campanya que, fa uns mesos, va iniciar el regidor del nostre grup municipal, Jaume Solé.

Quina era la proposta? Es tractava simplement de demanar un estudi de viabilitat de manteniment de l’estació a partir del projecte actual del soterrament. No era, ni de lluny, “un altre pal a la roda del soterrament”, com malintencionadament van dir l’excalcalde Vázquez i els regidors de PSC, CiU i PP en el darrer ple de Sant Feliu. Ni en la lletra ni en l’esperit de la PNL hi ha cap qüestionament del projecte, faltaria més. No seria coherent que ho féssim ara, quan, dins el termini de presentació d’al·legacions al projecte a l’abril de 2009, ni ICV-EUiA ni ERC (ni ningú!) vam qüestionar el projecte de soterrament pel tema de l’estació. Més concretament, vam presentar una sola al·legació per permetre, en el futur, el transbordament entre el tren i l’estació que reclamem de la línia L3 de metro, com es pot veure en aquest escrit.

En què consisteix un estudi de viabilitat com aquest? Si partim de la premissa que el projecte d’obres s’ha de mantenir, l’estudi de viabilitat hauria d’haver permès determinar si és viable o no algun ajustament en el projecte (descartades les modificacions subtancials o la redacció d’un nou projecte) i el seu cost. Tindríem, per tant, més i millor informació per poder prendre una bona decisió respecte a l’edifici històric de l’estació de Sant Feliu.

Si la conservació de l’edifici requeria un nou projecte o modificacions substancials de l’existent ho sabríem, i entendríem que els costos de l’obra pública no es poden estirar sense límit per a la conservació arreu de tot el patrimoni. Però si fossin possibles ajustaments en el projecte a un cost assumible, podríem mantenir de forma indefinida a la ciutat un patrimoni que forma part de la nostra història des de 1855.

Per explicar la seva oposició a l’estudi de viabilitat, PSC, CiU i PP diuen que, en l’estat actual del projecte ferroviari, el manteniment de l’estació és impossible. Tot i que no n’hem vist més que el que es va presentar a la Sala Ibèria, i sense posar en qüestió que no sigui fàcil en l’estat actual del projecte, crec que la seva revisió puntual en aquest punt estrictament no seria una pèrdua ni de temps ni de diners.

Per això, no entenc de cap manera el tancament de PSC, CiU i PP a la simple consideració d’aquesta possibilitat. Poc s’estima a la ciutat qui permet enderrocar un edifici que forma part de la seva història sense ni tan sols autoritzar un estudi sobre la viabilitat tècnica i econòmica de la seva conservació.

dissabte, 18 de desembre de 2010

Cuida't i sort, Juan Antonio.

1991
Quan jo vaig entrar a l’Ajuntament al maig d’aquell any, tu ja feia quatre anys que eres regidor. Et vaig conèixer llavors, quan els teus companys socialistes eren Manuel Ferrón, Juan José López, Manuel Guerra i Antonio Llamas. Més 5 regidors de CiU i 11 d’ICV. De tots 21, tu eres el més jove del consistori. Amb prou feines parlaves, tenint com tenies companys tan rellevants. En aquell meu primer mandat, jo no vaig fer gaire “vida d’ajuntament”, perquè treballava primer al CNL i després a l’Institut Esteve Terrades, a Cornellà.

1995
Després de les eleccions d’aquell any, tu vas ser aviat el portaveu, tot i que a les llistes vas anar darrera del doctor Olmo. Jo vaig entrar a dedicació completa. Llavors encara teníem majoria absoluta: 11 regidors, per 4 del PSC, 4 de CiU i 2 del PP. Eren els temps en què arreu es parlava de “l’olivera”. Alguns de nosaltres vam considerar convenient un acostament al PSC. I ens vam plantejar, a la primavera del 96, un pacte de govern, que vam debatre en una assemblea a la nostra seu. Molta gent dubtava. Un company nostre, va dir que “¿por qué hay que meter al GAL en el equipo de gobierno de Sant Feliu?”. En Cesc, molt indignat, va dir que “comparar a Juan Antonio con el GAL es tan absurdo como compararme a mí con Stalin”. Finalment, al juliol de 1996 vam signar un acord ICV-PSC i et vas incorporar a mitja dedicació al govern de la ciutat. Tres anys més tard, ICV i PSC vam signar un acord, abans de les eleccions de maig de 1999, de renovació de l’acord de govern. Al 1999, tu ja eres candidat del PSC a l’alcaldia.

1999
Aquell any vam perdre la majoria absoluta: 10 regidors d’ICV, 5 del PSC, 3 de CiU, 2 del PP i un d’ERC. El govern va ser un precedent dels posteriors tripartits a la Generalitat: ICV, PSC i ERC. Amb en Cesc d’alcalde, l’Àngel primer tinent d’alcalde i tu mateix, segon tinent d’alcalde. Jo em sentia còmode en aquells governs que compartíem tu i jo, el teu partit i el meu. Aquell any van entrar molts independents a les nostres llistes (l’Esther, en Joaquim, l’Eni, el Kike i la Maite en els 12 primers llocs), als quals vaig transmetre la meva confiança total en tots els partits que formàvem l’equip de govern. Tot va canviar, però, a partir del 29 de juny de l’any 2000, quan en Cesc va renunciar al seu càrrec d’alcalde de Sant Feliu. De manera imperceptible primer, de manera més clara després, amb l’entrada de l’Àngel Merino com a alcalde hi va haver un procés de distanciament dels projectes que representem. Posicionaments diferents cada cop més freqüents, absències a reunions de govern, tensions diverses. Tot es va fer molt explícit amb la piscina i amb la compra de la fàbrica de les tovalloles. Al 2003, no vam signar cap acord previ, com quatre anys abans.

2003
Les eleccions de 2003 van suposar un trencament evident. Les vam guanyar ICV-EUiA (7 regidors), però l’alcalde vas ser tu, amb els vots de PSC (7), CiU (3), PP (3) i ERC (1). Ho vam pair malament. Ja en el mateix ple d’investidura, hi va haver excessos verbals, dels quals ja vaig demanar disculpes i que mai no s’haurien hagut de produir. Als primers mesos del mandat, vau iniciar un treball sistemàtic de descrèdit dels governs d’ICV, que va començar amb la denúncia interessada d’un forat econòmic, que es va demostrar inexistent. Es va obrir llavors una bretxa política molt important entre el teu partit i el meu. Per altres qüestions, també personal entre tu i jo.

2007
Al maig de 2007, el PSC va guanyar les seves primeres eleccions municipals a Sant Feliu. Però em consta que no vas rebre gaires felicitacions dels teus companys de partit, ni a Sant Feliu ni a fora. La ciutadania havia tornat a repartir de manera molt similar els seus vots entre les dues opcions d’esquerres amb més presència a Sant Feliu: 8 regidors per al PSC, 7 per a ICV-EUiA. No entrava dins les previsions. Algú va considerar que el resultat era pobre i va començar a qüestionar-se'l. Ha estat evident durant mesos que has viscut circumstàncies polítiques difícils. Com tu mateix vas reconèixer al ple d’ahir, a l’octubre de 2008 ja vas estar a punt de renunciar. I estic convençut que no és principalment per nosaltres: la nostra oposició ha estat continuada i contundent, però crec que centrada en els temes i respectuosa amb les persones, encara que tu potser no ho creguis. La nostra coalició no us ho ha posat fàcil, però estic convençut que cal buscar en altres llocs l’explicació a la teva decisió.

16/12/2010
I arribem al ple d’ahir. Per raons que correspon explicar només a tu i al teu partit, vas renunciar a la teva condició d’alcalde i de regidor de Sant Feliu. Intueixo que hi ha una suma de molts factors que ho expliquen, principalment des de maig de 2007. Sigui com sigui, ara emprendràs rumbs que no passaran per l’edifici i la sala que haurem compartit durant gairebé vint anys. Estic convençut que, tot i que amb moltes decisions i formes de fer que no he compartit, ho has fet tan bé com has cregut, hi has deixat la pell, i això sempre s’ha de tenir present i agrair.

I com t’he dit darrerament, en aquests nous rumbs que emprenguis, sincerament, Juan Antonio, cuida’t i molta sort.

dijous, 16 de desembre de 2010

Darrer ple de l'alcalde Vázquez (16/12/10)

14:00: el ple ha començat puntualment. Tenia un únic punt a l'ordre del dia: l'adéu del qui ha estat el regidor del PSC que més anys ha estat a l'ajuntament (23 anys i mig, des de maig de 1987) i del qui ha estat també el primer alcalde del PSC de Sant Feliu, Juan Antonio Vázquez.

Molta gent omplia la sala: treballadors de l'Ajuntament, veïns i membres del PSC de Sant Feliu, acompanyats per l'alcalde de Sant Just. Hem intervingut inicialment els portaveus de l'oposició. El text íntegre de la meva exposició el podeu llegir aquí. En resum, hem fet un reconeixement institucional de l'alcalde i li hem desitjat sort i encerts en l'etapa que avui ha iniciat. També hem demanat al PSC un reconeixement de la realitat política i social de Sant Feliu i un canvi d'actitud cap a un govern més dialogant.

Seguidament han parlat els tres regidors de CiU, força emotivament. El portaveu del PSC, molt emocionat, ha dit alguna cosa gruixuda que avui no tocava. Se li disculpa pel seu estat. També han parlat dos regidors del PSC (la Maria Tobella ha fet la millor intervenció de les que jo li he sentit al ple) i la futura candidata a l'alcaldia, Lourdes Borrell, amb un to d'agraïment i d'esperança de ser mereixedora de la confiança que el Juan Antonio hi ha dipositat. Tots els regidors i regidores de l'equip de govern han fet un esment innecessari i repetitiu a un Sant Feliu inhòspit abans de 2003 que gràcies a ells s'ha pogut redreçar. Ver para creer.

Finalment, ha parlat el mateix alcalde. Ha fet un repàs a la seva trajectòria a l'ajuntament, on va entrar el 1987 amb poc més de vint anys. Ha recordat alguns moments destacats, especialment, dels set anys i mig en què ha estat alcalde. Finalment, ha fet un comentari de cadascun dels grups del ple. Ha estat, en la meva opinió, més efusiu en els agraïments a CiU que al seu propi partit. A nosaltres, ens ha agraït el to positiu de la nostra intervenció d'avui, però ha fet esment reiterat als abismes que ens separen i a les actuacions del nostre grup que, segons ell, han superat límits que l'han fet sentir dolgut personalment. Ha tornat a dir, innecessàriament, que no tenim un comportament lleial en el tema del soterrament. Avui m'abstinc de fer qualsevol comentari. Tot seguit, ha agraït el seu treball al personal municipal i als seus companys del PSC, i ha donat per acabat el ple força emocionat. Tots els regidors i regidores i el públic ens hem posat de peu per ovacionar-lo.

Ara, l'alcalde en funcions és Josep Lluís Burgui (CiU). La setmana que ve, hi haurà un nou ple extraordinari. S'incorporarà un nou regidor del PSC (Joaquim Herrero). Tot seguit, els cinc grups municipals de Sant Feliu proposaran, si ho consideren convenient, candidat a alcalde. El PSC ja ha decidit presentar com a candidata a la Lourdes Borrell. Nosaltres decidirem en assemblea urgent què farem en aquest ple.

En tot cas, comença una etapa substancialment nova a l'Ajuntament, i potser a la ciutat. S'haurà de veure quines decisions prenen i quina actitud mantenen tant PSC com CiU, que encara no ha decidit quina serà la persona que encapçali la seva llista d'aquí a només cinc mesos. I nosaltres també haurem de fer alguna reflexió sobre quines coses dir i fer i com dir-les i fer-les. Podrien obrir-se, per tant, noves possibilitats

El cas és, però, que sense problemes interns i amb una gran fidelitat del nostre electorat, a ICV-EUIA estem treballant ja amb tota la nostra il·lusió per un Sant Feliu que (mai no em cansaré de repetir-ho!) el vull ben planificat, ben gestionat, dialogant, viu i equitatiu.

dimarts, 14 de desembre de 2010

La mobilització pels drets socials continua,

Dissabte a la tarda, regala't per Nadal una mica de visió de futur, per a tu i per a tothom.
Canvia una tarda de compres per una tarda de lluita pel que és teu, pel que és de tothom.
Per avançar en justícia social, calen molts passos ferms, de molts persones que saben que el futur no el regala ningú, es guanya dia a dia, persona a persona, pas a pas.
I tu, quin futur vols?
Dissabte, a les 17:00, a la manifestació convocada pels sindicats en defensa dels drets socials i laborals.

dijous, 9 de desembre de 2010

Aquella loteria de fa quinze anys...!

Sembla ahir, però ja han passat 15 anys d'aquella Loteria que va tocar, entre d'altres, a l'Ajuntament de Sant Feliu. Avui m'han portat el meu dècim de la feina, i he recordat tot el que va comportar aquell premi. No recordo el número, només que acabava en 3. Era un detall de la Cooperativa del Baix Llobregat, una empresa que feia tasques de manteniment i petits projectes per a l'Ajuntament.

Recordeu la polèmica que hi va haver? Aquell dia era divendres, i vaig anar a casa dels meus pares amb l'alegria que m'havien tocat 14,4 milions de pessetes (més de 86.000 euros... de 1995). El meu pare em va dir: "qui te l'ha regalat, ho ha fet per amistat personal o pel càrrec que ocupes?". Al marge de si era legal, lícit o legítim quedar-se aquells diners o no, el meu pare la va encertar, com sempre. Eren uns diners que jo rebia per pertànyer a una institució, i havien de quedar en la institució. Així ho vam entendre en Francesc Baltasar, la Maria Jesús Bono, la Maria Comellas i jo mateix.

Vam constituir un fons comú i el vam destinar a tres àmbits: un pla d'ocupació a Sant Feliu, solidaritat amb entitats locals i solidaritat internacional. Uns mesos després, en donàvem compte al Butlletí:

Aquella decisió, personalment, em va portar problemes. Però estic orgullós d'haver-la pres, i de pertànyer a un partit on tots vam fer exactament el mateix, on ningú va treure profit personal d'un sol euro i on tots vam entendre que, en moments així (com en tots!), els valors i les conviccions han de marcar nítidament les nostres conductes.

Per fer simplement com va dir Séneca:
"Llarg camí és el que es fa per preceptes,
breu i eficaç el que es fa per exemples"
(Epístoles. 6,5)

(Gràcies, Pep, per la cita! Per cert, extreta de "Aurea dicta", selecció de textos clàssics dins la col·lecció Bernat Metge)

dilluns, 6 de desembre de 2010

30/11/10: quatre raons per haver votat contra el projecte de PSC i CiU d'urbanització de la superfície del soterrament.

Les avanço abans d'explicar-les tot seguit, de la mateixa manera que vaig fer en el ple de dimarts passat:
1) perquè no és el moment polític
2) perquè no és el moment econòmic
3) perquè no compartim la finalitat del projecte presentat,
4) perquè no compartim el model de ciutat que es presenta en aquest projecte.


1) No és el moment polític:
Per més que PSC i CiU diguin que no és revisable el conveni signat el 2006 (també per ICV-EUiA!), nosaltres afirmem que sí: l'aprovació de l'Estatut i el corresponent traspàs de rodalies a la Generalitat i els plans d'inversions de l'Estat a Catalunya derivats de l'Estatut i de l'esmentat traspàs (fets que al 2006 ni s'insinuaven), permeten un replanteig del finançament municipal. No ha de passar inevitablement, doncs, per la construcció de més de 700 nous pisos a Sant Feliu en sòl públic per pagar la part que "li correspon" (???) a l'Ajuntament. No està esgotada, per tant, la via de negociacions amb els governs de la Generalitat i l'Estat.
El que toca ara és el que vam fer justament dos dies després: reclamar la licitació de les obres per part del Ministeri de Foment. I, al mateix temps, renegociar amb el nou Govern de la Generalitat la part que ens afecta del conveni. Cal insistir una vegada i una altra que el soterrament és molt més que la superació d'una barrera urbanística a Sant Feliu: és una necessitat imperiosa per a la xarxa de rodalies i regionals de trens en direcció a Molins, Martorell, Vilafranca i Sant Vicenç.
Feta sense consens, a més, aquesta modificació de planejament que es va aprovar inicialment el 30/11/10 pot generar un moviment ciutadà en contra, que haurà d'assumir la nova alcaldessa que previsiblement tindrà aviat Sant Feliu. A més, com vaig dir en el mateix ple, un nou ajuntament al maig de 2011 encapçalat per ICV-EUiA no li donarà continuïtat.

2) No és el moment econòmic:
Cal ara aprovar un planejament basat en la construcció de més de 700 habitatges en l'estat actual del mercat immobiliari? Tot i que el 40% seran de protecció oficial, el 60% restant de pisos a preu de mercat, quan pot tenir demanda suficient? I a quins preus?

3) No compartim la finalitat del planejament presentat:
La finalitat del planejament és l'obtenció de 25 milions d'euros per aportar al conveni signat el 2006. El conveni, recordem-ho, deia que l'Estat pagaria el 50% del soterrament (uns 110M€ a preu actual) i Generalitat i Ajuntament el 50% restant, que s'hauria d'establir en un conveni a part entre les dues administracions. Aquest segon conveni entre Generalitat i Ajuntament no ha estat presentat, ni com a esborrany, als grups de l'oposició. Però per declaracions del mateix alcalde, sabem que preveu l'aportació municipal dels 25M€ que han de sortir de la construcció proposada. Però això no ha estat ratificat en ple, i no es pot considerar que sigui un compromísformal,  insalvable i innegociable per al nostre ajuntament!
Insisteixo en la idea del grup d'ICV-EUiA que el soterrament ha de sortir del pla d'inversions de l'Estat a Catalunya derivat del nou Estatut (sí, aquest que sembla que només defensem des d'ICV-EUiA!). Quants trens de la línia R4 de Rodalies (la nostra) no moren a l'Hospitalet, quan podrien arribar ben bé fins a Molins, Martorell o Vilafranca? No és cert també que tots els municipis d'aquesta línia exigeixen més freqüència de trens i, a més, regionals que escurcin temps de viatge i siguin una alternativa viable al cotxe privat? Ni una cosa (més freqüència) ni l'altra (regionals més ràpids) són possibles sense el soterrament de les vies a Sant Feliu: si algú ho plantegés en la situació actual, el pas a nivell hauria d'estar sempre baixat i això seria un risc inadmissible de seguretat a la nostra ciutat.
El soterrament, per tant, és imprescindible per a la nostra ciutat, però sobretot per a la millora del funcionament de la xarxa ferroviària de rodalies i regionals. S'ha de pagar, per tant, per part dels responsables del servei ferroviari, ja siguin els que l'han gestionat fins ara (l'Estat) o qui ho farà en endavant (la Generalitat).
Nosaltres estem, per tant, en contra d'un planejament urbanístic que ha de generar hipotèticament 25M€ per pagar una obra que no ens pertoca, després de l'Estatut del 2006 i els acords posteriors d'inversions entre Estat i Generalitat.

4) No compartim el model de ciutat proposat.
En la proposta es presenten, si no recordo malament, tres blocs de planta baixa i 14 pisos d'alçada i altres de PB+11. És un model de construcció que pot tenir els seus partidaris, però que no s'adiu amb la tipologia urbana de Sant Feliu, tret d'algun edifici que, com el de la fotografia, es va construir encara a la dictadura. Aquest és l'urbanisme que volem a Sant Feliu?
D'altra banda, hi ha oportunitats de configuració de ciutat sobre les quals no hi ha hagut reflexió suficient, segurament perquè ningú l'ha plantejada: es podrien, per exemple, unir el Parc Nadal amb tota la zona de Can Fargas i crear una zona verda central enorme a la nostra ciutat? Es podrien connectar, per exemple, el Parc Nadal i la Torre del Roser?
I indefinicions que després caldrà definir, quan creiem que ara és l'oportunitat. Per exemple, la inclusió del camp de futbol de la Rambla en l'àmbit, per tal de finançar-ne la seva transformació, un cop se n'hagin definit les característiques i usos, en un marc de veritable participació de la ciutadania en la definició del futur de la nostra ciutat.

Una proposta del 2003, del 2007 i d'ara: concurs públic d'idees.
Finalment, en el ple vaig recordar el que hem dit sempre des de la coalició. El soterrament de les vies és una oportunitat tan important per a Sant Feliu com ho van ser els Jocs Olímpics del 92 per a Barcelona. Una ocasió tan important i irrepetible ha de permetre que la ciutat conegui diferents visions i propostes, diferents possibilitats de construcció del Sant Feliu del segle XXI. Si el segle XX es va configurar damunt el condicionant irreversible de les vies, el segle XXI el podem configurar d'una manera molt més lliure i oberta, des del coneixement i la voluntat democràtica de la ciutadania d'avui.
Per això, vaig insistir en la nostra proposta històrica: que la ciutat dictamini els requeriments que ha d'incloure l'ordenació de la superfície (habitatge públic, resultat econòmic per a la inversió en superfície, transport públic, espais verds i oberts,...) i que, després, tots aquests requeriments es plantegin en un concurs públic d'idees, amb l'orientació i l'assessorament del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Aquesta és la nostra manera d'entendre la construcció de la ciutat i la nostra proposta. I el que defensarem, a partir d'ara mateix, en les al·legacions que presentarem contra el que PSC, CiU i PP van aprovar en el ple, i de les quals informarem, detalladament, a tota la ciutadania.

dissabte, 4 de desembre de 2010

I abans...?

Quan passes per la carretera, et trobes aquest lema a la porta de la nova seu del PSC. Personalment, trobo que no és gaire afortunat.

divendres, 3 de desembre de 2010

02/12/2010: PSC, ICV-EUiA, CiU, PP i ERC, tots a una per exigir la licitació del soterrament l'any 2011.

Compareixença pública unitària dels grups municipals de l’Ajuntament de Sant Feliu en relació a la licitació de les obres de soterrament de les vies del tren

L’any 2006 l’Ajuntament, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i el Ministeri de Foment vam signar el Conveni per al soterrament de la línia ferroviària al seu pas pel nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat.

A partir d’aquest moment es va començar a redactar per part del Ministeri un nou projecte. Han estat anys de treballs tècnics i de tramitació administrativa i ambiental d’un projecte que ara ja està en disposició de ser licitat.

Per a Sant Feliu aquest no és només un projecte de millora urbana, és un projecte que permetrà cohesionar una ciutat històricament dividida per les vies fèrries, és un projecte que, a més a més de superar les molèsties i la inseguretat que signifiquen les vies en el mig de la ciutat, també ens permetrà poder ordenar definitivament la ciutat, donar continuïtat a carrers avui tallats per les vies i recuperar espais que avui viuen d’esquena a la ciutat, alhora que s’obren noves oportunitats per a Sant Feliu, com la prolongació del tramvia.

Però perquè això es faci realitat cal començar ja les obres de soterrament de les vies. Malauradament els pressupostos generals de l’Estat per a 2011 no han recollit la demanda de l’Ajuntament, traslladada per carta a primers de setembre al Secretari d’Estat d’infraestructures, Victor Morlán, i posteriorment en el tràmit parlamentari en esmenes presentades per diferents grups parlamentaris, de dotar una partida per licitar aquesta obra l’any vinent.

Per tot això tots els grups municipals de l’Ajuntament de Sant Feliu, de manera unànime, EXIGIM al Govern de l’Estat que estableixi els mecanismes pressupostaris necessaris i liciti l’any 2011 les obres de soterrament de les vies del tren segons el projecte constructiu que ha redactat el Ministeri i el conveni signat el 2006.

Si voleu, podeu descarregar-vos aquest text de la declaració aquí.

dijous, 2 de desembre de 2010

"Política y convicciones". Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano. La Vanguardia, 01/12/2010.

Us vull recomanar de tot cor un article que ahir va aparèixer a La Vanguardia: "Política y convicciones", signat per Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano, professors d'ESADE. Així que el llegia, m'hi identificava al 100%, i he recordat un gràfic que vaig fer fa un temps i que resumeix el que crec que cal tenir al cap quan es té alguna responsabilitat: el llarg termini (la visió o el model, basat justament en les conviccions), el mig termini (la planificació, a una o dues legislatures, marcada per decisions polítiques) i el curt termini (la programació, màxim a un any, més pròpia de l'àmbit tècnic).

També va coincidir ahir l'aparició del Fet a Sant Feliu i, en el mateix tipus de coses, aquest magnífic article del nostre conciutadà i amic, en Ferran Prats: "Subjectiva objectivitat".

No sé si algú s'hi ha fixat, però una de les etiquetes d'aquest blog té un nom: JSJ escrits claus. Aquest, possiblement, és el més clau dels meus escrits claus.

dimecres, 1 de desembre de 2010

1 de desembre a 15 de gener: inscripció dels nous santfeliuencs per poder votar a les municipals.

Passades les eleccions al Parlament, de cap a les eleccions municipals del 22 de maig. Ens toca treballar també per aconseguir la màxima participació, i això implica treballar per aconseguir que els nostres nous veïns i les nostres noves veïnes puguin exercir el seu dret de vot. Si convivim junts, ho hem de fer amb els mateixos drets i les mateixes obligacions, amb les mateixes responsabilitats i les mateixes oportunitats.

Cal que informem als nostres conciutadans i conciutadanes que han arribat fa poc a Sant Feliu i que provenen, sobretot, d'Equador, Colòmbia, Perú o Xile, que poden votar a les municipals si fa cinc anys ininterromputs que viuen a Espanya i s'inscriuen en el registre corresponent a l'Ajuntament, des d'avui fins al 15 de gener. Els santfeliuencs nascuts a qualsevol país de la Unió Europea tenen, per descomptat, vot a les municipals.

A Sant Feliu tenim molts ciutadans d'origen marroquí i bastants, no tants, d'origen argentí. Amb tots dos països, el Ministeri d'Afers Estrangers està negociant convenis de reciprocitat perquè els espanyols puguin votar també allà. Fins a la data, només poden votar els marroquins o argentins que també tinguin nacionalitat espanyola.

L'àmbit de migració i ciutadania d'Iniciativa ha editat un triptic informatiu en castellà i també en català. A Sant Feliu, el nostre company Jhon Jairo Castaño, santfeliuenc nascut a Colòmbia, us facilitarà tota la informació que necessiteu, demanant una cita amb ell a la nostra seu.
Us demano, si us plau, que feu difusió d'aquesta informació. Si volem un Sant Feliu on ningú se senti a part, cal que cada persona tingui consciència dels seus deures i també dels seus drets. També el de votar!

Per descomptat, no només a les municipals: o no afecten als nostres veïns i veïnes les decisions sobre sanitat o educació que es prendran a partir de diumenge passat?