Siempre en nuestro corazón.

Llegeixes el diari. Penses com és possible que això passi. Però a l'endemà et diuen qui és, el coneixies, l'has vist a créixer, estimes els seus pares, sempre hi fas bromes, coneixes la família que queda escapçada i glaçada. Et sembla impossible, sents una barreja immensa de dolor i de ràbia, preguntes que mai no tindran resposta. Al tanatori, abraçades intenses, plors que t'esquincen el cor... però que no tornaran el Juan... Ell sempre serà al nostre cor. Ara cal que tothom sàpiguem estar al costat dels qui el ploraran per sempre.

Puedo escribir los versos
más tristes esta noche.
Pensar que no le tengo.
Sentir que le he perdido.
Oír la noche inmensa,
más inmensa sin él.
Y el verso cae al alma como
al pasto el rocío.
Qué importa que mi amor
no pudiera guardarle.
La noche está estrellada
y él no está conmigo.

Pablo Neruda.

Comentaris