dimarts, 27 d’abril de 2010

Palau Municipal d'Esports JOAN CARLES NAVARRO

Per fi avui arriba el segon reconeixement institucional al nostre conciutadà Joan Carles Navarro, després que l'any 1999 (quan encara era juvenil) l'alcalde Francesc Baltasar li atorgués, per acord unànime de tot el consistori de llavors, la Rosa de la Ciutat.

Se'l té més que guanyat. Avui, 27/03/10, aprovarem que el Palau d'Esports de la Rambla porti el seu nom. El pavelló serà un equipament centrat en el bàsquet, i és un honor que tingui el nom del millor jugador de bàsquet de Sant Feliu, segurament el millor jugador actualment a Espanya, amb un seguit inacabable i magnífic de títols i trofeus, que va començar al club de bàsquet de la nostra ciutat i que ha passejat el nom de Sant Feliu pel món sencer.

Adjunto la carta que l'alcalde li ha tramès, comunicant l'acord al Joan Carles, "la bomba" Navarro. Enhorabona!!!

(... i gràcies als centenars i centenars de persones que, darrerament, han insistit perquè aquest reconeixement oficial completi, oficialment, el reconeixement ciutadà que ja tenia!)
Posted by Picasa

dilluns, 26 d’abril de 2010

Sobre la nova ordenança de civisme de Sant Feliu.

(Imatge de l'exposició itinerant sobre civisme de la Diputació de Barcelona. 2009)

En el ple del mes de març, l'equip de govern ens va sorprendre amb un punt a l'ordre del dia que deia "Aprovació ordenança de civisme". No ens n'havia parlat, ni ens consta que formés part d'un procés previ de consultes amb persones i entitats, que portés a una normativa amb el màxim consens possible.

És evident que hi ha d'haver una normativa que reguli els aspectes bàsics de la convivència: en això tothom hi està d'acord. És evident també que no hi havia un buit en aquest aspecte: hi havia una normativa prèvia que segur que calia revisar, completar o actualitzar.

Ara bé, fer-ho de manera precipitada i amb poca informació i participació no és la millor manera. Per a la nostra coalició, l'elaboració d'una nova ordenança de civisme s'hauria de considerar com a una gran oportunitat per reflexionar conjuntament sobre com construir una ciutat més amable i sentida com a pròpia, sobre com afavorir el compromís individual de la major part de ciutadans i ciutadanes amb aquesta visió de la ciutat. Una ordenança així s'ha de fer, creiem, amb el concurs de tots els agents cívics i socials de Sant Feliu de Llobregat.

Per aquest motiu, en el darrer ple, el nostre company Manel Martínez va demanar la retirada del text i va proposar una manera diferent per abordar el tema. Un procés en dues fases, basat en les converses amb i entre les entitats, els partits i les persones interessades. I una idea de fons: la convivència, el civisme, no es generen per decret o per una normativa percebuda com a aliena, sinó que es construeixen amb les aportacions de la ciutadania. I el govern local les ha de saber recollir, canalitzar i formalitzar en un text en què tothom s'hi pugui sentir reconegut i que assumeixi com a propi.

Malauradament, l'alcalde no va atendre la nostra petició i va dir que l'ordenança tenia la informació i el consens suficient (???) i que es tirava endavant la seva tramitació. Això va provocar l'abstenció del nostre grup davant el text presentat.

ICV-EUiA estem convençuts que les coses s'haurien hagut de fer d'una altra manera. De quina?

Per a nosaltres, com va dir en Manel, l'ordenança s'hauria de fer en dues fases, que haurien d'anar més o menys així:

- una primera fase, de recollida de valoracions, expectatives i propostes de les entitats i agents socials existents a la ciutat entorn dels diferents aspectes de la convivència, amb la participació i lideratge de l'ajuntament, però amb una actitud inicial molt receptiva per la seva part. No es tracta només que algunes entitats o persones parlin amb l'equip de govern, sinó que ajuntament, entitats i agents socials tinguin un escenari comú de reflexió i diàleg, que pugui arribar fins al fons dels temes (conflictius o no) que considerem com a necessaris. Aquesta primera fase hauria de concloure amb la redacció, per part de l'ajuntament, d'un primer esborrany d'ordenança.

- una segona fase, que hauria de partir de la màxima informació i difusió d'aquest primer esborrany d'ordenança, per tal que les entitats, els partits i tota la ciutadania hi pugués presentar les esmenes o aportacions que considerés oportunes, amb temps suficient per elaborar una normativa més coneguda, més compartida, amb més garanties de ser més assumida. Aquest text final, elaborat amb informació i participació i amb un alt grau de consens social, s'hauria de debatre i aprovar en el ple municipal, amb la desitjable unanimitat de tots els grups.

Entenem que un procés aixó permet una reflexió positiva sobre les relacions socials a la nostra ciutat, i sobre el paper de les institucions en la millora i les garanties d'aquestes relacions. Així, creiem, seria més factible una construcció quotidiana de civisme i convivència, una millora de la condició comuna de ciutadania, d'una ciutadania més conscient dels seus drets i obligacions, i més activa en els diferents moments i espais col·lectius de la nostra ciutat.

Perquè aquest és justament el sentit i la finalitat d'una ordenança de civisme: no el fet de tenir un text en sí mateix (això ho podem fer de qualsevol manera, fins i tot tallant i enganxant d'altres textos d'altres realitats), sinó el fet d'ajudar a construir més ciutadania, a facilitar a un mateix i als altres l'exercici de drets i deures en un bon marc de convivència.

Deixeu-me acabar amb un símil educatiu. En termes pedagògics, l'ideal és que els alumnes no acatin normes a què no troben sentit, sinó que assumeixin i facin seva el que el conegut pedagog soviètic Anton Makarenko anomenava "la disciplina conscient". De la mateixa manera, doncs, hem de fer entre tots una ordenança i, més enllà del simple text, un marc de relacions socials i una manera de fer institucional que afavoreixi i consolidi "la ciutadania conscient".

I això és més fàcil quan els textos, els espais, les institucions, els serveis.... són coneguts, compartits, valorats i sentits com a propis. Un objectiu ambiciós, a llarg termini, de veritable "polis", que ens ha d'implicar a tothom... Però, com deia també el gran Pere Quart, calen les mans de tothom... "per cavar els fonaments d'una Vida més Alta".

dijous, 22 d’abril de 2010

Poyetes. Vasos comunicants. Autenticitat.

Queda poc més d'un any per a les eleccions municipals de l'any que ve. Encara que pot semblar una mica d'hora i que abans tenim les eleccions al Parlament, ICV i EUiA vam acordar començar aquesta primavera el procés d'elaboració del nostre programa.

Al llarg dels mesos de març i abril, hem posat parada i visitat comerços de tota la ciutat. La intenció és recollir opinions i propostes de tots els barris amb la idea general de fer reviure Sant Feliu.

Fins ara, hem fet aquest recorregut:

. 19 de març: Roses Castellbell.
· 26 de març: Roses Castellbell.
· 27 de març: Falguera.
· 9 d’abril: Mas Lluí.
· 10 d’abril: La Salut.
· 16 d’abril: Can Calders.

Demà posarem parada a la plaça de la Vila i, finalment, divendres 30 d'abril serem a les Grases i a Can Maginàs.

Estem recollint molts punts de vista, que ens ajudaran a confegir un bon programa per al 2011. M'està cridant molt l'atenció la poquíssima importància que les persones amb qui parlem donen a les grans obres. Ja fa temps que ho vinc notant, i em sembla un bon senyal. Potser vol dir que, per a molta gent, l'etapa dels dèficits urbans o d'equipaments ja està passada (soterrament a part) i que la gent valora cada dia més el bon funcionament del dia a dia i la bona atenció a totes les persones. Torno a dir: per a mi, bon senyal.

Algunes coses estan sent reiterades i són molt conegudes: queixes pel que fa a la neteja, manca d'habitatge a preus assequibles, afectació de la crisi al comerç de Sant Feliu, pocs serveis i activitats per als joves... Estan molt presents a la ciutat, les haurem de tenir presents en el programa.

Hi ha, però, algunes idees, molt diverses, que m'estan fent veure d'una altra manera alguns aspectes de la nostra ciutat.

A Falguera, per exemple, una iaiona em comentava que li costava molt sortir de casa seva perquè, en la seva ruta habitual, no podia seure enlloc gairebé fins a la botiga on sol comprar. "Ni un triste poyete donde sentarme". Em va dir que, si de tant en tant trobés un banc on seure, segur que sortiria més de casa seva, pel mal que li feien els turmells i els genolls. Hi haurem de pensar, perquè cal mantenir l'activitat quotidiana i el paper de la gent gran a Sant Feliu, i hem d'identificar i suprimir les barreres que els ho dificulten. I en un sentit més ampli, una ciutat sensible a les necessitats de suports, solidària a l'hora de prestar-los.

Al Mas Lluí, molta gent ens deia que, en el barri més jove de Sant Feliu, no hi ha mai activitats municipals ni tan sols a les festes de Primavera o de Tardor, ni un equipament o espai de trobada per a la gent jove. "No seria més lògic fer la biblioteca nova al barri i no a tan poca distància de la Montserrat Roig?", ens van dir alguns pares joves. Alguns comerciants anaven en aquesta línia: cal que als barris hi hagi algun equipament de ciutat, que facin que la gent no es mogui únicament en direcció al centre, sinó, com si diguéssim, "amb vasos comunicants". Em va agradar la idea dels vasos comunicants. La mateixa persona, que no sé quin nom té, em va dir que hauria estat molt bé que els jutjats anessin a la plaça Dicià (com proposàvem al 2003 i al 2007!), per tal que aquest moviment no únicament al centre s'hagués pogut crear.

A Can Calders em va sorprendre, i molt, que amb els milions que s'hi han invertit per la Llei de Barris, hi hagi tanta gent descontenta amb les obres. És evident que tota obra genera molèsties, però l'execució de les obres de Can Calders han estat plenes d'entrebancs. Alguns potser inevitables, com ara la rebentada d'alguna conducció de gas o d'electricitat, però d'altres totalment evitables. Voreres posades fa unes setmanes que s'han hagut d'aixecar i tornar a fer perquè no tenien el pendent correcte, formigó que s'ha hagut de tornar a taladrar per passar-hi alguna conducció o accessos provisionals deficients als habitatges o les botigues són coses que veuen i viuen cada dia els veïns dels carrers Agustí Domingo o Can Calders. Jornades senceres sense veure-hi ningú treballant i ara, per inaugurar a la Fira, correm-hi tots. Això sempre genera emprenyament. Però, mala execució de les obres a part, hi ha una cosa que em va sorprendre encara més, i em va preocupar molt. Moltes persones no senten les obres com a pròpies, no senten les millores com a seves. Tothom, sense excepció, em va parlar d'un procés participatiu buit, de tràmit, per donar cobertura a decisions que ja estaven preses i en què només "alguns" (amb retintin) havien participat. Un botiguer em va dir que no hi tornaria més: "ya estoy harto de perder el tiempo, en unas reuniones que no tienen autenticidad". El tema de suprimir aparcaments en el barri més dens de Sant Feliu contra l'opinió dels veïns i sense generar alternatives ha disgustat profundament als veïns i veïnes de Can Calders amb què vam estar parlant.

Quatre paraules, tres idees que em van impactar i que vull retenir: poyetes, vasos comunicants, autenticitat. No són, òbviament, un programa de govern, però sí una actitud de govern, una visió de ciutat, una idea de ciutadania.

Perquè estic convençut que, cada cop més, el bon govern de la ciutat ("la polis") i dels afers col·lectius ("la res pública") exigeix proximitat i diàleg, exigeix el que es diu govern relacional, millor perquè és obert a tothom, perquè té més informació i genera més compromís, més ciutadania. Aquest, i no cap altre, ha de ser el camí per fer reviure Sant Feliu.

dimecres, 21 d’abril de 2010

Resum del ple de març de 2010.


El ple de març va ser llarg (més de quatre hores) i intens. En alguns moments, també, innecessàriament tens. Va ser, a més, un ple important: a la sala de plens, a la sala on els electes representem a totes i cadascuna de les persones que convivim a Sant Feliu, al cor de la democràcia local, vam iniciar el debat del Sant Feliu de les properes dècades, de la ciutat que crearem damunt les actuals vies del tren.

Vam parlar també del finançament del soterrament: l'alcalde va desqualificar la nostra proposta dient que el que volíem era impedir el soterrament. Després de tants i tants anys de lluitar-hi a fons, al costat de tothom, comptant amb tothom... ens hem de sentir això per part de l'alcalde...

A més d'aquests dos temes sobre el soterrament, les principals qüestions que vam tractar van ser:
- moció conjunta de tota l'oposició (10 vots d'ICV-EUiA, PP i ERC sobre els 21 totals) per reprovar la política comunicativa de l'equip de govern i demanar responsabilitats,
- suport per unanimitat a l'associació Amics de les Roses de Sant Feliu, amb motiu de la commemoració dels 125 anys del naixement del nostre roserista més universal, Pere Dot.
- ordenança del civisme, en què ens vam abstenir perquè no es pot elaborar sense la informació i la participació de tots els partits i totes les entitats,
- aprovació de la modificació de tarifes de la piscina de l’Escorxador, com a conseqüència de l’obertura els set dies de la setmana a partir de l’estiu que ve.
- acceptar les subvencions de la Generalitat per a la rehabilitació de les naus industrials de Can Bertrand, recuperades com a equipaments municipals.
- bases per a l’adjudicació d’ajuts per a l’escolarització d’infants de 0 a 3 anys en les escoles bressol municipals.

En el ple, vam plantejar també una sèrie de qüestions:
- sobre subvencions a Sant Feliu per a la memòria històrica,
- sobre èxit escolar en acabar l'ESO i segregació escolar en els processos d'inscripció a escoles i instituts,
- sobre transport interurbà, recordant una pregunta anterior sobre l'autobús directe a l'aeroport (L72) i demanant que alguna de les línies de Soler i Sauret que van a Barcelona tinguin parada davant del nou Hospital Comarcal.

El resum complet d'aquest ple (una mica llarg, 7 pàgines...) el podeu llegir aquí. I també, com sempre, i amb moltes altres coses, a la pàgina web d'Iniciativa de Sant Feliu.

dissabte, 17 d’abril de 2010

XI Calçotada d'EUiA a l'Ateneu: Salut i República!

A l'Ateneu, amb el "Canto a la Libertad", de José Antonio Labordeta:
video

Fa moooooolts anys d'aquesta altra foto:
Llavors (Festa de Tardor a la plaça de la Salut, segurament el 1980) amb en Piki i en Quico, avui amb l'Óscar Roc.

Feia molt de temps que no cantava fora de l'escola o l'institut, però la commemoració de la República i els valors republicans, la lluita de tants joves de llavors com el Lluís Aznar, la legítima aspiració per la Tercera i, sobretot, el treball festiu i conjunt amb els companys d'EUiA m'ha fet donar... aquesta petita sorpresa.

Ens ho hem passat bé, moooooooooolt bé! Això fa coalició, això fa política, això també fa reviure Sant Feliu!

dimecres, 14 d’abril de 2010

14 d'Abril. Dia de la República.


Pas decisiu de la Llei de Barris a la Salut i Can Calders.


Divendres anirem al barri de Can Calders a fer l'activitat d'elaboració del preprograma de les municipals que estem duent a terme aquest mes. Passant-hi, he vist que ja han començat unes obres que el barri necessitava com l'aigua i que la Llei de Barris ha fet possible: l'enderroc dels tallers que donen al passatge Cuenca (darrera la plaça de les Roses, tocant a la Riera de la Salut) i que han de crear espai lliure al barri.

N'he buscat imatges a internet i he trobat aquesta i moltes altres al bloc de Fem Barri. No hi ha dubte que aquesta actuació, i la propera construcció d'espais comunitaris al solar on hi havia la fàbrica de les tovalloles, li donaran la volta al barri més dens de la nostra ciutat.

Aquest és, justament, el sentit de la Llei de Barris, una de les obsessions, en el bon sentit de la paraula, del President Maragall, una de les grans realitzacions dels dos governs d'esquerres. És important que ho sàpiguem explicar, és important que hi hagi el màxim nombre de persones que sàpiguen que no és el mateix un govern amb sensibilitat de dretes i un d'esquerres, un que governa amb mentalitat de zona alta i un altre que ho fa amb mentalitat de barri treballador.

En tot cas, com que una imatge val més que mil paraules, la imatge que podem veure en aquesta fotografia és senzillament magistral.

Previsions d'una setmana apassionant. Viu-la!!!





dilluns, 12 d’abril de 2010

M'he apuntat al grup de Facebook "Para que Juan Carlos Navarro tenga un homenaje en su ciudad"


La Cristina García és una veïna de Sant Feliu que ahir va crear aquest grup de Facebook per homenatjar a la Bomba Navarro. En un sol dia s'hi han afegit més de 240 persones! M'ha escrit un missatge demanant-me una mica d'informació sobre què ha fet l'Ajuntament en relació al Joan Carles. Em demanava concretament quan se li va concedir la Rosa de la Ciutat i si el seu nom serà en algun pavelló de la ciutat. Li he enviat aquest correu de resposta.


Hola, Cristina!

La Rosa de la Ciutat se le concedió... en 1999! Hace 11 años, con Cesc Baltasar como alcalde, y cuando la selección española júnior (entonces Juan Carlos debía tener 18 o 19 añitos) quedó campeona del mundo. Fíjate si pilla lejos...

En verano del 2006, España quedó campeona del mundo en Japón, y en el mismo mes de setiembre y en el pleno del ayuntamiento, el alcalde se comprometió a un acto de reconocimiento ciudadano, que situó entorno del mes de noviembre (... de 2006!).

En marzo de 2007, desde ICV-EUiA pedimos información sobre cómo estaba este homenaje y pedimos que se acelerara al máximo. El alcalde no dijo ni sí ni no. En setiembre de 2007, después que Juan Carlos ganara la medalla de plata del Eurobasket de Madrid, el ayuntamiento aprobó una felicitación pública a nuestro gran deportista y el alcalde se comprometió a poner su nombre a un pabellón de Sant Feliu.

Un año después, en 2008, la selección fue medalla de plata en los Juegos Olímpicos de Pekín. Otra vez desde ICV-EUiA, nuestro compañero Manuel Leiva volvió a pedir un acto de homenaje en Sant Feliu a nuestro conciudadano. El alcalde respondió que estaba de acuerdo con el homenaje, pero que la última palabra la tenía el propio deportista. A mi, la explicación me pareció cuando menos sorprendente.

Seguimos. En setiembre de 2009, la selección quedó campeona de Europa en el Eurobasket de Polonia. En aquél mismo pleno, yo mismo solicité un acto ciudadano de homenaje a Joan Carles Navarro. El alcalde volvió a responder que estaba de acuerdo, que se pondría el nombre de nuestro deportista a algún pabellón de Sant Feliu, y que el acto de homenaje estaba pendiente de concretarse con él y su familia.

A mi me parece que, por razones que no alcanzo a comprender, se le está dando largas a un asunto que no debiera ser tan difícil de montar… si hubiera ganas.

Sé que el Club de Básquet Sant Feliu, donde él empezó, ha intentado también hacer algo grande en Sant Feliu cuando ha habido finales importantes del Barça o la selección: pantalla grande en algún espacio público, recepción ciudadana,…

Ya sé que no le podemos volver a dar la máxima distinción de Sant Feliu porque ya la tiene, pero sí que podríamos (¡y deberíamos!) mostrar claramente nuestra alegría de contar con el mejor jugador de baloncesto en España en este momento, y nuestro apoyo total, como conciudadano de Sant Feliu que es. Me imagino que su familia, sobre todo su mujer y sus hijos, esperan un momento así.

Bueno, Cristina, gracias por abrir el grupo… y un abrazo!

Si necesitas más información, sólo tienes que pedirla!

Coincidint amb la nostra Fira de Primavera, el Barça jugarà a París la final a quatre de l'Eurolliga de Bàsquet. En primer lloc, contra el CSKA de Moscú i, si guanya (que guanyarà!!!) contra el vencedor de l'altra semifinal entre el Partizan i l'Olimpiakos.

Crec que seria una gran ocasió perquè l'ajuntament i el nostre Club de Bàsquet, de forma conjunta, muntessin un escenari ciutadà i públic, amb pantalla gran i bon equip de so, perquè tota la ciutat pugués seguir, en el clima festiu de la nostra festa de les roses, l'exhibició del nostre esportista més internacional. Sé que el Club farà alguna petició en aquest sentit, i evidentment hi pensem donar tot el suport.


dimecres, 7 d’abril de 2010

S015: que la teva opinió compti de debò.

El 30 de març de 2010 serà una data a recordar en la llarga història del soterrament. En el ple de l'ajuntament, vam aprovar amb 20 vots a favor i una sola abstenció, el procediment que ha de servir per obrir un procés de recollida de suggeriments i propostes entorn de la urbanització de la superfície que cobrirà les actuals vies del tren i, més enllà, del seu encaix amb la ciutat que tots coneixem. En termes de gestió urbanística, és el que es coneix com a avenç de planejament i és un moment previ a l'aprovació administrativa pròpiament dita.

En un sol dels cinc apartats d'aquest avenç de planejament, ICV i EUiA ens vam abstenir: fa referència al calendari d'aquest procés de recollida de suggeriments i propostes. Considerem que no es pot limitar, com pretenen PSC i CiU, a només dos mesos. Ens hi juguem massa per dedicar-hi tan poc temps. PSC i CiU potser prioritzen el calendari, però crec que la resta de la ciutat prioritzem el contingut, volem aprofitar bé i no de pressa i corrents l'oportunitat magnífica i única que tenim davant nostre per definir la ciutat que volem avui, el Sant Feliu que deixarem per al futur.

L'Ajuntament ha enviat a totes les cases un quadern de participació i ha obert una pàgina web amb el nom, justament, de La teva opinió compta. Tal com vaig explicar al ple, em sembla un material ben estructurat, amb tres grans blocs que són els que cal decidir per configurar de manera òptima un espai de 12 hectàrees al bell mig de Sant Feliu i que avui se'ns fa molt difícil de visualitzar:

1) El nou espai urbà.
Quins usos han de tenir prioritàriament els milers de m2 de sòl públic que apareixeran on ara hi ha les vies? Com hem d'enllaçar els carrers...
... Joan Maragall i Terrisser,
... Sant Llorenç i Santiago Russinyol, unint els barris de Can Nadal i Roses-Castellbell,
... Pi i Margall amb Girona atravessant l'actual zona esportiva de la Rambla,
... la plaça de l'Estació amb Llorenç Martí i/o Roses,
... el carrer de Dalt amb Comte Vilardaga per damunt de l'actual pas a nivell,
... la Riera de la Salut i el Passeig Onze de Setembre confluint davant de Can Llobera, en un espai on les vies se sustenen en pedra rogenca des de meitat del segle XIX,
... el carrer Hospitalet amb el carrer Picasso, unint definitivament la Salut i Can Maginàs,
... la carretera de la Sànson a peu pla, sense el pont de més de cinc metres d'alçada que hi hem vist des de sempre anant cap a l'escola Gaudí...

També haurem de parlar de la superfície que avui ocupa el camp de futbol de la Rambla i dels seus usos, en superfície i subsòl. Per a ICV-EUiA, en el subsòl hi hauria d'haver un gran aparcament soterrat, mentre que la superfície hauria de ser un gran espai públic obert, amb la configuració d'un espai esportiu que connecti el pavelló amb el complex de piscines, donant sentit i continuïtat al conjunt d'equipaments esportius que ocupen el sòl de l'antiga Torre dels Dimonis i per a la qual va ser cedida a la ciutat en el seu dia.

I, sobretot: com fem tot això conservant la personalitat de Sant Feliu, els elements patrimonials i de referència que ens identifiquen, que ens fan sentir "com a casa"?


2) La mobilitat.
Està clar (vull creure!) que configurarem un espai de prioritat per al vianant i per al transport públic, amb un ús racional però restringit del vehicle privat. Però això com ho farem?

Per a ICV-EUiA, ha de ser un espai amb tramvia (així ho vam defensar als programes electorals de 2003 i 2007), però no serveix qualsevol configuració. I no podem bandejar aquest punt del debat, que es troba inexplicablement absent tant del quadern com de la pàgina web. Per exemple, ens cal una doble via, com es veu a la presentació del quadern o la web? Com disposem el tramvia en l'amplada de 40 m que l'avinguda tindrà com a mitjana? Si en parlen a Barcelona amb la Diagonal, crec que també ho hauríem de poder parlar nosaltres a Sant Feliu. En altres escrits, jo he fet ja alguna aportació en aquest sentit.

Creiem també que cal fer palès que volem que el metro arribi a l'estació, creant un punt òptim d'intermodalitat amb tren, tramvia, metro i autobusos que, sens dubte, reforçaria el caràcter de centralitat (també metropolitana!) que volem donar a aquest nou espai de la ciutat.

És important, en aquest sentit, que hi hagi una visió conjunta de la mobilitat a Sant Feliu i que, per tant, el màxim de persones i d'entitats participin en l'elaboració del Pla de mobilitat urbana de la nostra ciutat, en què hem de proposar i aconseguir una mobilitat a la mida de totes les persones, sostenible i segura, basada en el transport públic i l'optimització de la nostra xarxa viària interna.


3) Usos del nou espai.
Aquest és un tema d'una importància evident, i en què es plantejaran de ben segur opinions diferents entre partits i potser també dins la ciutadania, segons el nivell de prioritat amb què cadascú ho consideri. Em refereixo a dos grans aspectes: els equipaments i l'habitatge.

Pel que fa als equipaments, ICV-EUiA va reiterar per enèssima vegada la necessitat de disposar d'una visió de conjunt dels equipaments que volem per a Sant Feliu. Improvisacions com la de Can Bertrand no són admissibles en aquest nou espai. L'alcalde va dir al ple que ell ja té al cap el mapa d'equipaments de Sant Feliu. Però no es tracta que ell no tingui una visió sobre el tema (seria estrany que no tingués opinió donada la responsabilitat que ocupa), sinó que sigui una visió coneguda i si pot ser compartida per la ciutadania a què representa. Nosaltres vam plantejar la necessitat de situar, en el nou espai creat o en els seus entorns, però amb caràcter de centralitat, tres equipaments públics que considerem fonamentals:
1) una ubicació definitiva i central per a l'Escola de Persones Adultes Mestre Esteve. Com és sabut, la comunitat educativa del centre es va posicionar clarament en contra del seu trasllat a l'anomenada Aula Sant Feliu, davant de l'Escola Mestral. ICV-EUiA va estar també en contra d'aquest trasllat, que dificulta l'accés a l'escola de persones d'edat més gran i sense vehicle propi.
2) una decisió en relació al Teatre de la nostra ciutat. Sant Feliu disposa d'un eix cultural de primera magnitud, que va des del Palau Falguera fins a la Biblioteca Montserrat Roig, i en el marc del qual cal que prenguem decisions sobre l'espai teatral que la ciutat necessita, d'acord amb el pla d'equipaments culturals de la Generalitat i, sobretot, amb la importància històrica que el teatre ha tingut a Sant Feliu i que ICV-EUiA volem que continuï tenint.
3) un espai de trobada i d'activitat per a la gent jove de Sant Feliu. El Casal de Joves se'ns ha quedat possiblement petit i les propostes d'ampliació cap a les naus de Can Bertrand que ICV-EUiA teníem plantejades no han estat recollides per PSC i CiU. En la meva opinió, per exemple, seria més idoni ubicar a la nau de Can Bertrand un espai per a joves amb un nivell d'usos o activitats similar a la Capsa del Prat i molt a prop del Casal, més que no la segona biblioteca de Sant Feliu, que se situa molt a prop de l'eix cultural Palau Falguera - Biblioteca que abans comentava i que, segurament, seria més lògic construir al Mas Lluí, amb una visió més equilibrada del territori.

Davant això, l'alcalde va comentar que era més urgent el trasllat del Mercat municipal, tenint en compte les seves limitacions actuals i l'opinió favorable de les associacions de comerciants de la ciutat. És, crec, una proposta que també cal tenir en compte, sempre amb l'objectiu compartit de potenciar el comerç local. En tot cas, tots els temes que he assenyalat en negreta requereixen d'alguna cosa més que la mera opinió de l'alcalde, important, sens dubte, però que no té l'exclusiva (ni ell ni cap alcalde!) de la capacitat de decidir sobre les necessitats i les prioritats de la nostra ciutat.

D'altra banda, cal situar el debat sobre l'habitatge. En la proposta que presenten PSC i CiU, en l'àmbit del soterrament hi haurà una densitat certament lleugera: 660 habitatges, dels quals 360 a preu lliure de mercat i 300 protegits. La finalitat de l'habitatge lliure és finançar la part corresponent al municipi de les obres del soterrament.

Crec, però, que hi ha visions alternatives a la de PSC i CiU. Tal com ho veiem a ICV-EUiA, es podria incrementar lleugerament la quantitat edificable i dedicar-la de forma molt prioritària a l'habitatge protegit de lloguer, de titularitat municipal i en el marc del Pacte Nacional per a l'Habitatge, aprofitant la propietat pública del sòl i la necessitat evident a Sant Feliu d'habitatge social. En tot cas, com amb els equipaments, les decisions a mig i llarg termini sobre aquest tema no es poden prendre unilateralment i en un termini de dos mesos.

Quina és la prioritat: el termini de dos mesos o la construcció col·lectiva de la ciutat?
Com deia a l'inici, molts temes i molt importants per resoldre només en dos mesos. I així ho vam denunciar al ple.

La rèplica de l'alcalde va ser la previsible:
1) no comencem un procés de dos mesos, sinó que tanquem un procés participatiu que fa anys que dura.
2) el que vol fer ICV-EUiA és frenar el soterrament.

Deixo a la consideració de cadascú les conclusions que es mereixen aquests dos "arguments".

Em sembla que, en l'exposició que he intentat fer, deixo clares les intencions i les propostes de la coalició en què milito i que, per descomptat, intentarem que es facin realitat en el primer document pròpiament dit de gestió urbanística: l'aprovació inicial de la proposta d'ordenació urbanística que, com ha manifestat l'alcalde, vol portar al ple tant sí com no el proper mes de juny.

Animo a tothom a omplir el qüestionari que hem rebut fer poc, a deixar clares les seves idees i propostes. I, en acabat, a demanar a l'Ajuntament informació sobre el conjunt d'idees i propostes rebudes, i sobre com tot plegat ajuda a construir col·lectivament la nostra ciutat.

Perquè això és, justament, fer política, com va dir Jordi Gibert, ciutadà de Sant Feliu i professor universitari, a la II Assemblea de la Federació d'AAVV de Sant Feliu:
  • posar les bases del futur
  • resoldre de forma col·lectiva els reptes i els problemes col·lectius.

dilluns, 5 d’abril de 2010

Moció per a la millora del finançament del soterrament (ple de març de 2010)


ANTECEDENTS

El soterrament de les vies a Sant Feliu és una aspiració legítima, històrica i unitària de la nostra ciutat, que s’ha debatut reiteradament en aquest ple i que ha mobilitzat socialment la nostra ciutadania des de fa anys.

El conveni subscrit a Madrid el 15 de juny de 2006 entre el Ministeri de Foment, la Generalitat i l’Ajuntament i la seva posterior aprovació per unanimitat en el ple extraordinari del 21 de juny de 2006 culmina una etapa molt prolongada de negociacions entre les tres administracions.

En aquell conveni, s’explicitaven acords respecte al projecte d’obres i respecte al finançament. Pel que fa a les obres, es va acordar actualitzar el projecte redactat pel Ministeri de Foment l’any 2000. Pel que fa al finançament, es va acordar que l’Estat pagaria el 50% i l’Ajuntament i la Generalitat pagarien conjuntament l’altre 50%.

En els quatre anys posteriors a la signatura del conveni, els grups sotasignants considerem que moltes coses han canviat i que ho han fet molt substancialment.

El canvi en la planificació ferroviària de passatgers i de mercaderies ha permès que per la nostra ciutat ja no hi passin trens d’aquest segon tipus. D’aquesta manera, els pendents de via poden tenir un pendent superior. D’altra banda, les millores de les tècniques constructives respecte a l’any 2000 han permès millorar les previsions del conveni de l’any 2006. Així, s’ha pogut fer un projecte nou i molt millor per a la ciutat, en comptes de l’actualització prevista del projecte de l’any 2000. És un canvi molt positiu i que valorem molt favorablement.

Els grups d'ICV-EUiA i ERC considerem que, pel que fa al finançament, hi ha noves condicions substancialment millors que permeten també revisar els acords del conveni de 2006 i replantejar-los des d’un punt de vista de la lògica competencial i de l’interès general de la nostra ciutat.

L’aprovació en referèndum del nou Estatut de Catalunya el 18 de juny de 2006 situa la gestió dels ferrocarrils de rodalies en un escenari impensable en els llargs anys de negociació i mobilització previs a la signatura del conveni subscrit a Madrid només tres dies abans.

En el marc del desenvolupament de l’Estatut, es va procedir al traspàs a la Generalitat de la competència de la gestió del servei de rodalies de Renfe. Aquesta gestió ja s’ha fet efectiva, en data d’1 de gener de 2010.

Pel que fa al traspàs de les infrastructures, la Generalitat va reclamar legítimament al Govern de l’Estat una inversió prèvia en la xarxa per tal de situar-la en un punt zero que permetés un traspàs en condicions al Govern de Catalunya. En aquest sentit, el Ministeri de Foment va presentar públicament, el 20 de febrer de 2009, el Pla d’Inversions de Rodalies de Barcelona per al període 2008-2015, per un import total de 4.000 milions d’euros.

El desenvolupament de l’Estatut de 2006 ha fet possible, doncs, acords i compromisos entre els dos gestors de la xarxa ferroviària de rodalies (Estat i Generalitat) i una clarificació de les responsabilitats i competències d’ambdues administracions. És evident, d’altra banda, que en aquesta positiva clarificació competencial no hi ha cap responsabilitat en cap cas per a l’administració local.

En el nostre cas concret, els grups sotasignants considerem que, en l’acord entre administracions pel que fa a les inversions i la gestió de la xarxa de rodalies de Barcelona, s’ha de resituar el conveni de juny de 2006, ja que és evident que l’Ajuntament de Sant Feliu no té cap responsabilitat competencial en l’escenari, ja afortunadament clarificat, de la gestió de la xarxa ferroviària.

Considerem, per tant, que de la mateixa manera que els nous escenaris tècnics han permès revisar i millorar el projecte d’obres, els nous escenaris polítics i competencials han de permetre també revisar i millorar el finançament del soterrament.

Es per tots aquests motius exposats que els grups municipals d’ICV-EUiA i d'ERC proposem al ple l’adopció dels següents


ACORDS

Primer.- Instar als governs de l’Estat i de la Generalitat a revisar la font de finançament del soterrament acordada en el conveni del 16 de juny de 2006 i a resituar-la en el marc del Pla d’Inversions de Rodalies de Barcelona 2008-2015 presentat pel Ministeri de Foment el 20 de febrer de 2009.

Segon.- Trametre aquest acord a tots els grups del Parlament de Catalunya, del Congrés de Diputats i del Senat, al Ministeri de Foment, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, als mitjans de comunicació i a totes les entitats de la ciutat.

Sant Feliu de Llobregat, 23 de març de 2010.

Aquesta moció va ser rebutjada per PSC, CiU i PP. Els arguments per donar-hi suport, crec que estan exposats en els antecedents. Els arguments per rebutjar-la, suposo que els explicaran els partits de l'equip de govern.

I jo, com sempre, disposat a parlar sobre la qüestió comentant-la en aquest espai de reflexió i participació sobre Sant Feliu que és aquest bloc.