divendres, 26 de febrer de 2010

Resum del ple de febrer de 2010.

El ple de febrer va palesar amb tota claredat que a Sant Feliu hi ha dues maneres confrontades d'entendre la construcció i el govern de la ciutat. D'una banda, la que imposen PSC i CiU (ús unilateral del patrimoni públic i enfrontament amb la ciutadania) i de l'altra la que proposem des d'Iniciativa i Esquerra Unida: prioritzant el patrimoni públic i el consens amb la ciutadania.

Aquesta confrontació es va palesar durant tres hores en el ple, entorn de la modificació del Pla General Metropolità que només hauria d'afectar a la protecció de Collserola i que PSC i CiU han volgut fer recaure a les espatlles del Mas Lluí.

Al decurs del ple, es va palesar l'enfrontament amb els veïns, amb quatre molt bones intervencions de Francisco Jiménez (Federació d'AVV), Carme Albertí (AVV Mas Lluí), Joan Ribas (Coordinadora contra la modificació del PGM) i Enrique Ariza (Plataforma Mas Lluí Sostenible, amb el suport de 1.024 signatures recollides en tres setmanes a la primavera del 2009). I també la solitud de l'equip de govern. Qui, a la ciutat, alça la veu per defensar la proposta de PSC i CiU?

Dues confrontacions que, si la Generalitat no completa en pocs mesos l'aprovació definitiva, tindrà un clar caràcter electoral. PSC i CiU, si guanyen, consumaran la pèrdua de l'espai públic del Mas Lluí. ICV-EUiA, si guanyem, anul·larem els acords presos i recuperarem per a la ciutat l'espai públic que provisionalment ha perdut.

Aquest és, sens dubte, el punt més rellevant del resum del ple del passat 23 de febrer.

Un altre tema central, va ser el debat inexistent sobre el Consell Assessor d'Urbanisme a la nostra ciutat. Un cop vaig haver explicat la raó de ser i el contingut dels treballs del Consell, PSC i CiU la van rebutjar sense ni tan sols explicar el seu vot. I no és a ICV-EUiA a qui han d'explicar per què rebutgen un òrgan de garanties de transparència i participació, sinó que ho han d'explicar a la ciutadania. O no és de la ciutadania el patrimoni que administren: el sòl públic? els equipaments? les places i els carrers? A què treu tanta resistència? L'Arnau Funes, el nostre company portaveu a Cornellà ho explica molt bé en el seu blog,

Més temes polèmics que vam abordar al ple:
- vam presentar una moció per manifestar el rebuig de l'Ajuntament a la proposta d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys i a la proposta d'allargar el període de còmput de les pensions amb la finalitat de rebaixar-les. CiU la va rebutjar i el PSC, sorprenentment, també.
- nova contracta del servei de neteja de la via pública, amb increments incessants de preu que no tenen el corresponent reflex al carrer i que impossibiliten recursos per a altres serveis o activitats, com molt bé saben les entitats de la ciutat.

També hi va haver, evidentment, acords:
- l’adjudicació del servei de neteja d’edificis municipals,
- la concessió d’ajuts a diverses comunitats de veïns en el marc de la Llei de Barris,
- l’aportació a diversos organismes municipalistes (Federació de Municipis, etc)
- diversos convenis i subvencions: dos amb la Creu Roja (un per a telealarmes i l’altre per a Haití), a la Federació d’AVV de Sant Feliu, al Santfeliuenc FC i a Diversitat Lúdica, entre d’altres. - acceptar els ajuts del Departament d’Educació de la Generalitat per a l’escolarització d’infants de 0-3 anys en risc d’exclusió social.

I temps, també, per a les propostes de la nostra coalició:
- Parc Nadal: reforestació i instal·lació d'un element commemoratiu del refugi antiaeri que hi va haver durant la Guerra Civil.
- Proposta que la Línia 77 d'autobusos que uneix l'aeroport i Sant Boi amb Sant Joan Despí es prolongui fins a Sant Feliu.
- Millores en les obres de l'escola Gaudí.
- Noves propostes per incrementar la transparència informativa als mitjans de comunicació municipals.

Com sempre, podeu consultar el nostre resum a la pàgina web d'Iniciativa o bé us el podeu descarregar aquí. També com sempre, proposo un diàleg mitjançant els vostres comentaris sobre tot el que va donar de sí un ple tan llarg, tan intens... i tan important.

dijous, 25 de febrer de 2010

Places i carrers de Sant Feliu: 77,2% més nets que fa cinc anys?


En el ple de febrer també vam aprovar un nou plec de neteja viària a Sant Feliu. Amb aquest escrit, la meva intenció és només fer quatre números i plantejar una qüestió final.

Els quatre números:

1) 23/02/10: S'aproven les condicions que hauran de complir les empreses interessades en la neteja viària de Sant Feliu (el que es diu "plec de clàusules"). El preu de sortida és: 1.462.000€.

2) 31/03/09: El preu vigent avui dia (és a dir, la darrera revisió de preus de l’actual concessió) puja a 1.248.395€.

3) 25/05/05: L'empresa que va guanyar el concurs públic (Coptàlia) es va presentar amb un "plec de clàusules" anterior que tenia un import líimit de: 1.159.060€.

4) 17/12/04: Darrera revisió de preus de la darrera concessió amb ICV: 825.169€.

Si comparem la xifra d'ahir amb les altres tres, veurem que el que vam aprovar val:

1/2) ... un 17,1% més del que pagàvem fa un any (per dos treballadors més i el barri de Can Bertrand) i amb un IPC entre març de 2009 i gener de 2010 del 1,2%

1/3) ... un 26,1% més del plec que vam aprovar fa cinc anys, quan ni la població ni l’extensió de Sant Feliu han crescut i l’IPC entre juny de 2005 i gener de 2010 ha canviat en un 11,2%

1/4) ... un 77,2% més del que pagàvem fa cinc anys, quan ni la població ni l’extensió de Sant Feliu han crescut i l’IPC entre gener de 2005 i gener de 2010 ha canviat en un 14,6%

Per comprovar dades en relació a l’IPC, aneu a l’Institut Nacional d’Estadística, a l’apartat ¿Cuánto ha variado el IPC desde...?

Per comprovar dades en relació a la població de Sant Feliu, aneu al padró continu municipal.


La qüestió:

De debò trobeu les places i carrers de Sant Feliu un 77,2% més nets que fa cinc anys?

"El deporte de Sant Feliu vive un momento mágico"

Us recomano molt sincerament aquest article, en una pàgina web sobre l'esport a la nostra ciutat que és una autèntica joia: Esport Blanc i Blau.

Parla de l'excel·lent moment i les excel·lents perspectives dels equips santfeliuencs de futbol i de bàsquet. Però en un exercici de ciutadania impecable, té un record i unes paraules per a tots els clubs i esportistes de la ciutat.

En un to èpic, hi podreu llegir, textualment, coses sobre...

"el heroico CN Sant Feliu, que, a pesar de todos los pesares, sigue puesto en pie..."
" el UNES, la fantástica entidad que preside Ramon Gisbert ha encadenado dos ascensos..."
"l’Handbol Sant Llorenç que, con esfuerzo y dedicación, busca recuperar el tiempo perdido con una afición entregada y una cantera que con tiempo y maduración dará generosos frutos"
" el Club Gimnnàstica Sant Feliu, capaz de dar una medallista como Júlia Usón al deporte español y trabajar con entusiasmo por ganar para el deporte femenino un espacio de dignidad"
"Y no nos olvidamos de las entidades más pequeñas que construyen Sant Feliu desde sus barrios, y ahí descuella la Penya Recreativa, pilar fundamental para vertebrar Falguera."

Y en estos días de euforia y sueños, de esperanza pero de compromiso y responsabilidad, no podemos soslayar los éxitos de dos deportistas santfeliuencs: Juan Carlos Navarro, que sumó en Bilbao una nueva presea a su largo memorial, y Víctor Ruiz, que marcó el primer gol de un futbolista de nuestra ciudad en Primera División"


Per cert, Víctor Ruiz, jugador de l'Espanyol, el meu equip, amb colors blancs i blaus, com els equips de la meva ciutat...

A tothom que fa possible aquest moment màgic... enhorabona, i moltíssimes gràcies!!!

dimecres, 24 de febrer de 2010

23/02/10: una notícia bona i una de dolenta.

Comencem per la bona.
Abans-d'ahir, 22 de febrer, el BOE va publicar la resolució per la qual s'aprova definitivament l'estudi informatiu previ a la redacció del projecte de soterrament. És el darrer pas que ens calia per començar a redactar el projecte d'obres: una molt bona notícia per a Sant Feliu! És difícil de precisar el calendari que ve a partir d'ara, perquè jo no tinc prou informació sobre l'estat dels treballs que ara pertoquen: si s'han iniciat, si encara no... En tot cas, les passes següents, en el camp estrictament ferroviari, són:
- aprovació inicial del projecte per part del Ministeri de Foment, i exposició pública.
- aprovació definitiva del projecte i aprovació del plec de clàusules per al concurs d'obres (sempre que abans estiguin resolts els temes pressupostaris, que tampoc sé com estan).
- termini de presentació d'empreses candidates a fer l'obra del soterrament
- adjudicació de les obres
- inici de les obres.

A més dels treballs ferroviaris, haurem de començar a treballar en la planificació, per dir-ho d'alguna manera, "de la superfície". És a dir, com remodelem el centre de la ciutat a partir de l'oportunitat del soterrament. Més encara: quin Sant Feliu construirem després del soterrament de la via? I com? He de confessar que d'això no en tinc tampoc cap informació: PSC i CiU l'administren sempre tard i amb comptagotes... Tinc clar el criteri que ICV-EUiA defensarem: amb el millor ús possible del patrimoni públic i amb el màxim consens polític i ciutadà possible. Però molt em temo que aquest no és el criteri del corró Vázquez+Burgui.

I aquí ve la dolenta.
PSC i CiU van aprovar en el ple d'ahir tot el contrari del que acabo d'exposar: un mal ús del patrimoni públic i sense gens ni mica de consens polític i ciutadà. Ahir vam perdre (provisionalment encara, per sort!) tres terrenys públics d'equipaments i zona verda al Mas Lluí, per fer un planejament urbanístic que, si no és als seus promotors, no crec que a ningú li corri gaire pressa. Però, potser perquè encara em dura el cansament d'un ple llarg i tens, no tinc esma de parlar-ne i ho explicaré aviat en el corresponent resum del ple de febrer.

Només em quedo amb una idea, una frase que els va dir als 11 regidors de PSC i CiU el president de l'Associació de Veïns de Can Calders, en representació ahir de la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Feliu: “11 votos no les convierten a ustedes en dueños y señores de Sant Feliu”.

Espero no sé mai mereixedor d'una frase així.

(I ara, me'n vaig a la piscina. No sabia que m'aniria tan bé, que m'agradaria tant! Us ho recomano: les instal·lacions són molt bones, però els monitors són encara millors! Ara només cal pensar com posar tot això a l'abast de cada santfeliuenc/a que vulgui anar-hi, sigui quina sigui la seva situació laboral o econòmica)

diumenge, 21 de febrer de 2010

“Los salarios en España”: un informe brillant de CCOO i una lectura des de Sant Feliu.

Al bloc col•lectiu somdesantfeliu.blogspot.com, hi he escrit dos articles sobre la composició social de Sant Feliu. Un primer sobre edats, procedència,...., un segon sobre educació, llengua familiar,... i he volgut acabar amb un tercer sobre temes laborals (ocupació, salaris,...).

Per preparar aquest tercer, he volgut buscar dades sobre estructura salarial a Espanya i a Catalunya, amb l’INE i l’Idescat, respectivament. Les dades que hi he trobat fan referència a salaris mitjans i, a més, són antigues: del 2005 per a l’Estat, del 2002 per a Catalunya. Les dades que hi podeu trobar són dures i conegudes: salari mitjà discret en relació a Europa, discriminació salarial de les dones, sous baixos per als joves, costos salarials menors en els contractes temporals, salaris més baixos per als treballadors immigrants. Però no he sabut trobar ni a l’INE ni a l’Idescat una bon retrat de com es distribueixen les franges salarials.

A Google he trobat aquest magnífic informe del Gabinet Tècnic Confederal de CCOO: “Los salarios en España”. El recomano de dalt a baix, tot i que també està fet abans de l’esclat de la crisi. Hi he trobat, a més, una aproximació al que buscava. Tot i que sabem el salari mitjà, com es distribueix el conjunt de la població activa en els diferents trams o franges salarials?

Una primera aproximació la tenim en aquesta taula:


Al 2004, el SMI se situava en 6659,16€/any. En el primer grup salarial de la taula, l’informe de CCOO ja explica que cal considerar els treballadors a temps parcial i els qui no van treballar l’any 2004 complet. . Aquell any, el salari mig era de 19.976,40€, és a dir, 1.664,70€bruts/mes. Però era una estructura salarial molt desigual, perquè aquell mateix any el 64,2% de la població activa cobrava menys de 1.333€ bruts/mes. Per acabar de tenir aquell context, l’atur registrat a finals d’any a Espanya era del 10,56% i a Catalunya una mica inferior, el 9,37%

No he sabut trobar dades més recents i tan completes, només la darrera nota de premsa de l’INE sobre el tema. Però si extrapolem aquestes dades, a falta d’actualitzacions recents, estic segur que avui ens donarien una estructura salarial similar, si no més precària encara. Cal tenir present que, en els cinc anys transcorreguts, l’atur ha crescut tant a Catalunya com a Espanya en més de vuit punts. Per entendre’ns, sense dades millors, crec que cal considerar que aquesta és l’estructura salarial del nostre país i també de la nostra ciutat. Tanmateix, agrairé a qui me les pugui donar dades més recents o més ajustades sobre la realitat salarial a Catalunya o a l'entorn metropolità de Barcelona.

Aquesta situació planteja qüestions de fons, també des de la nostra perspectiva municipal. Qüestions que van molt més enllà de la situació conjuntural actual de crisi i de les taules amb millor o pitjor funcionament que hi anem creant:

  • tenim ben dissenyades les polítiques públiques que han d’atendre a tothom i especialment als sectors socials de rendes més baixes? Per començar, tenim les dades adequades per dissenyar bé aquestes polítiques públiques?
  • tenim els serveis públics municipals prou adequats per fer efectiva la igualtat d’oportunitats en l’accés (a escoles bressol, a piscina, a colònies d’estiu,...) per a tots els ciutadans, especialment per als treballadors i treballadores de salaris entorn dels 1.000€?

Jo estic convençut, en definitiva, que la política social és molt més que una política assistencial, que l’equitat és molt més que la caritat. Ens cal avançar molt i molt sobre aquest tema, i per aconseguir-ho, considero imprescindible, de la mateixa manera que en politica urbanística, un Consell Assessor per a les polítiques socials.

Perquè la política social, com la urbanística, requereix informació completa, participació de la ciutadania, treball tècnic de qualitat i coordinat amb totes les administracions, i, sobretot, voluntat d’arribar a tothom. Tal com reitero dia sí i dia també, per fer una ciutat més equitativa.

Jo estic convençut que, en política social, també farem reviure Sant Feliu.

dijous, 18 de febrer de 2010

17/02/10: com va anar la taula rodona sobre el sòl públic del Mas Lluí?


L'Associació de Veïns del Mas Lluí va tenir l'encert d'organitzar una taula rodona a la seva seu just sis dies abans que el ple municipal debati sobre la modificació del Pla General Metropolità que afecta tan directament al barri. Hi vam ser els representants de tots els grups municipals: d'esquerra a dreta, el moderador de la taula, Sr. Gonzalo Sanfeliu, Sergi Jiménez, del PP; Carles Soriano, d'ERC; jo mateix, per ICV-EUiA; Xavier Alegre, del PSC i Josep Lluís Fernández Burgui, de CiU. La convocatòria, tot i que precipitada, va ser un èxit: la sala plena de gom a gom, amb gent de peus al fons i als costats.

De seguida va quedar clar que la modificació s'aprovarà. Té, com a mínim, els 11 vots a favor de PSC i CiU i 8 en contra d'ICV-EUiA i ERC. Els 2 regidors del PP encara han d'acabar de decidir el seu vot final. Per tant, si res actualment imprevisible ho capgira, l'Ajuntament aprovarà dimarts que ve la pèrdua dels tres solars públics del barri per desenvolupar un pla urbanístic que comportarà 24.000m2 de sostre al barri (entre 300 pisos de 80 m2 i 240 de 100m2).

En la meva intervenció, vaig destacar tres coses:

1) ICV va planificar el barri de Mas Lluí a meitat dels anys 90 amb una gran reserva de sòl públic (equipaments, zones verdes,...) que s'havien d'anar realitzant al llarg dels anys. Aquesta reserva no es pot dilapidar ara per una decisió en sentit contrari de PSC i CiU.

2) Pel que fa al Mas Lluí (i ben aviat al camp de futbol de la Rambla), del que realment estem parlant és de l'ús que hem de donar al patrimoni públic. Sense reserves de sòl públic, Sant Feliu perd oportunitats de futur per desenvolupar polítiques que, sens dubte, seran necessàries amb el temps (habitatge, gent gran, educació,...). Toca ara "polir-nos" tot el nostre sòl públic del Mas Lluí per pagar les càrregues urbanístiques dels promotors de la modificació? Vaig intentar explicar que no. D'una banda, PSC i CiU argumenten que els promotors aportaran 3.000.000€ per a una zona esportiva al barri. Això es rebat per sí sol: 3M€ és l'import mitjà anual de petició de crèdits per a inversion. D'un sol any! És lògic prescindir definitivament de tot el sòl públic al Mas Lluí per una contrapartida equivalent a un sol any de finançament a crèdit? Rotundament, no. L'altre argument de PSC i CiU és que és l'única manera de finançar el vial del Torrent del Duc. Com vaig explicar, el lligam entre aquest vial i les zones verdes del Mas Lluí s'ha de trencar de totes totes: Sant Feliu no pot pagar amb sòl públic urbà aquest vial! D'altra banda, en les actuals circumstàncies, s'hauria de valorar si realment a mig i llarg termini aquest vial és necessari. Molta gent en té dubtes, i aquesta decisió seria una clara atribució del Consell Assessor d'Urbanisme que hem proposat.

3) Finalment, vaig insistir que l'aprovació que fa l'ajuntament encara no és definitiva. Aquesta aprovació final correspon a la Generalitat, que necessita el seu temps per poder-la tramitar. Si hi som a temps i si guanyem les eleccions municipals del 2011 (insisteixo: si hi som a temps i guanyem les eleccions), ens vam comprometre a tirar enrera (="revocar") l'aprovació provisional d'aquest equip de govern i a recuperar per a Sant Feliu el sòl públic que ara posarem a disposició dels promotors de la modificació del PGM.

El debat va ser llarg i interessant. L'acte va començar a les vuit del vespre i ens n'anàvem gairebé a dos quarts d'onze. Es va centrar, com és lògic, en demanar explicacions a l'equip de govern i a intentar demostrar-los el rebuig del barri per tal que canviïn d'opinió. No és una tasca impossible: Mas Lluí ja va tombar la proposta de PSC, CiU i ERC al juny de 2006.

La posició de la nostra coalició está reflectida per escrit en aquest Entorn que aquests dies s'està repartint a tots els domicilis del Mas Lluí.

I aquest debat sobre les finalitats i els calendaris d'utilització del sòl públic de la ciutat té un altre moment important i proper: hem de destinar el camp de futbol a la construcció d'habitatges per pagar el 25 o el 30% del soterrament de les vies del tren?

dimarts, 16 de febrer de 2010

ICV-EUiA proposem la creació del Consell Assessor d'Urbanisme. Primer tema: Mas Lluí.

Ahir vaig enviar a totes les entitats de Sant Feliu la carta següent:

Benvolgudes amigues, benvolguts amics:

En els propers mesos, la nostra ciutat ha de prendre decisions molt importants en els àmbits de l’urbanisme, l’habitatge i els equipaments. De forma immediata, en relació als equipaments educatius i culturals i també en relació als terrenys qualificats com a zona verda o equipaments al Mas Lluí. Abans d’arribar a l’estiu, a més, es començarà a debatre sobre la remodelació urbana que es derivarà del projecte de soterrament de la via, i que afectarà de manera molt directa a l’actual zona esportiva de la Rambla.

El grup municipal d’ICV-EUiA vol que aquestes decisions es prenguin amb el màxim consens polític i social possible. Per la seva importància estratègica per a Sant Feliu, decisions d’aquesta envergadura no es poden prendre per majories municipals d’un sol vot o amb una disconformitat més o menys explícita de la ciutadania d’alguns barris o de tota la ciutat. Volem que les decisions sobre el patrimoni públic (sòl i equipaments) es prenguin en base a l’interès general i amb la participació de tothom.

Per això, hem presentat una proposta per crear a Sant Feliu el Consell Assessor d’Urbanisme. Volem que aquest consell tingui la participació de tots els grups municipals, les associacions de veïns, representació de les entitats ciutadanes, dels agents socials i de professionals (arquitectes, enginyers, tècnics culturals,...) de la nostra ciutat.

En el proper ple del 23 de febrer, presentarem i debatrem aquesta proposta de creació del Consell Assessor d’Urbanisme. Per tal que la vostra entitat en tingui tota la informació, us adjuntem el text de la nostra proposta. Encara no és un text definitiu, ja que hem ofert a tots els partits de Sant Feliu un diàleg per acabar de consensuar un text que mereixi el suport de PSC, CiU, PP i ERC. En altres municipis s’ha aprovat per unanimitat com ara Sabadell, l’alcalde de la qual és el president de la Federació de Municipis de Catalunya.

Espero que entengueu la importància de la nostra proposta, que reconeix a totes les entitats de Sant Feliu una capacitat directa d’intervenció en els temes de planificació dels terrenys i els equipaments que són públics, que són de tots. Resto a la vostra disposició per incorporar en aquesta proposta les vostres aportacions o suggeriments.

Finalment, vull reiterar-vos que el grup municipal d’ICV-EUiA atendrà gustosament les vostres peticions d’informació o reunió per abordar aquest i altres temes que siguin del vostre interès o preocupació.

Molt cordialment,

Jordi San José i Buenaventura,
portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA.

La proposta de constitució del Consell Assessor d'Urbanisme l'hem plantejada també a tots els grups municipals i l'hem explicada als mitjans de comunicació en aquesta nota de premsa. Serà un dels temes a debatre en l'ordre del dia del proper ple, el 23 de febrer.

Resum del ple de gener de 2010.

El primer ple de l'any va començar amb un tema recurrent: el mal funcionament del servei de recollida d'escombraries. La Federació d'Associacions de Veïns de Sant Feliu, per boca del seu portaveu, Sr. Silvestre Gilaberte, va presentar una moció sobre aquest tema. Es va rebutjar, com ja va sent habitual, pels 11 vots en contra del govern i els 10 a favor de l'oposició.

Altres qüestions que es van tractar al ple:

- moció del PP per donar suport a les corrides de toros, que es va rebutjar per una àmplia majoria.
- mesures de suport al Club Natació Sant Feliu, que es van aprovar per unanimitat.
- l’adjudicació a SABA del servei de zona blava i grua a Sant Feliu.
- concedir subvencions o aprovar els justificants corresponents: a l’AVV la Salut, a AFAP, a Cinebaix, a Al-Sharara.
- concessió d’ajuts als comerços afectats per la 3a fase de la remodelació de Laureà Miró,
- aprovar el Reglament del Consell municipal per a la promoció i la integració de les persones amb discapacitats de Sant Feliu.

Els precs dels regidors del nostre grup es van centrar en temes de solidaritat, infància, comunicació i cultura.

17/02/10: taula rodona sobre les zones verdes i d'equipaments del Mas Lluí.

L'Assocíació de Veïns del Mas Lluí ens ha convocat a una taula rodona, demà dimecres, a les vuit del vespre, per debatre amb els veïns i veïnes del barri les propostes de cada grup en relació a la modificació del Pla General Metropolità que els afecta. Lògicament, hi hem confirmat la participació: demà a les vuit, doncs, seré al local de l'AVV Mas Lluí.

La posició d'ICV-EUiA es reflecteix amb tota claredat en aquest cartell i en la revista que properament repartirem al Mas Lluí. Serà un plaer confrontar-la amb els altres portaveus i enraonar-ne amb qui vulgui venir a debatre sobre el seu barri, sobre la seva ciutat.

diumenge, 14 de febrer de 2010

Mestre Esteve. 100 anys de la seva arribada a Sant Feliu.

La Sra. Irene Balcells en parla amb devoció. Ella té 91 anys, i va ser alumna del Sr. Mestre Esteve i de la Srta. Maria Pera. Ella va anar a l'Ateneu, en un temps que després s'estroncà tràgicament. He anat a veure-la algun cop amb la Cèlia, la meva dona. A ella li explica coses de quan era nena: de Sant Feliu, de l'Ateneu. Diu que, quan ella era petita, les nenes anaven a l'escola i ningú no passava gana. La meva mare, quinze anys més jove, només va anar alguns mesos a l'escola i va passar gana, molta gana. La meva sogra, també del 36, ni tan sols va trepitjar una escola.

Els mestres, els primers ciutadans de la República. Era el lema amb què la República va voler confiar en l'educació la gran tasca de superar el retard secular d'Espanya. Però molts mestres van començar, dècades abans, a qüestionar la societat ofegant d'una Espanya que havia perdut íntegrament l'impuls modernitzador que va recórrer tota Europa bona part del segle XIX. A Catalunya, Francesc Ferrer i Guàrdia va ser el nom del pedagog més destacat que va voler trencar la desatenció crònica de l'Estat i el monopoli educatiu de l'església per construir "l'Escola Moderna". Ell va ser el cap de turc de la Setmana Tràgica de 1909, i moria afusellat aquell mateix any.

Esteve Guarro i Elias era un deixeble seu. En trobareu aquí una ressenya biogràfica i professional prou completa. Va néixer el 1885 a Sabadell. Després d'exercir de mestre a Maó i a Lloret, arriba, als 25 anys, a Sant Feliu. Era el gener de 1910, ara acaba de fer 100 anys. Va entrar de mestre a l'Ateneu aquell hivern i, en iniciar el curs següent, en va ser nomenat director. Al 1935, 25 anys després, Sant Feliu li retia un emotiu homenatge. Al 1939, ell, el seu món i tots nosaltres vam perdre. Sant Feliu hi va perdre. Se'n va haver d'anar al 41 i va morir, depurat del seu món educatiu, al 73.

En la transició, l'escola Carrero Blanco va canviar el nom per Mestre Esteve. Més endavant, el Centre de Formació de Persones Adultes va rebre el seu nom, que avui porta amb orgull. L'Ateneu se n'ha fet ressò també amb orgull, i la seva figura com més va més destaca.

Crec que seria just i oportú commemorar el seu centenari entre nosaltres, pel que ell va ser i pel que ell va fer. Un homenatge ciutadà, una divulgació merescuda de la seva tasca i del seu pensament. Ell mateix el va resumir en el següent lema:
Uniu-vos i sereu forts,
instruiu-vos i sereu lliures,
estimeu-vos i sereu feliços.

dissabte, 13 de febrer de 2010

20 anys de "El meu llibre de Sant Feliu".







Els nens i nenes de 1r i 2n d'EGB, aquell curs 1989-90, van tenir un llibre molt especial. Era "El meu llibre de Sant Feliu". Va ser elaborat per un grup ampli, divers i molt creatiu i dinàmic de mestres de l'escola pública i concertada de la nostra ciutat: el Grup Obrim, del que vaig tenir l'immens honor de formar part. L'Ajuntament de llavors hi va donar un suport total: l'Àngel Merino era el regidor de cultura, la Montserrat Correig ho era d'educació. Les il·lustracions i el disseny el va fer també un conciutadà nostre, en Josep Muñoz, que va fer una feina extraordinària. El resultat va ser un material brillant.

La nostra ciutat ha canviat molt des d'aleshores. La nostra societat també. Qui sabia llavors què era això d'internet, per exemple? Si mireu el plànol que vaig penjar fa uns dies, haureu vist que llavors ni tan sols s'intuïen els barris de Mas Lluí o les Grases, per no dir els de construcció més recent. Llavors tancàvem escoles i ni imaginàvem que n'hauríem de tornar a fer només deu anys més tard...

La nostra ciutat ha de ser més present a les escoles i, segurament, també les escoles han de ser més presents a la ciutat. Això, que era una línia d'actuació permanent en els governs d'ICV, ha deixat de ser ni tan sols un tema que ocupi a l'actual equip de govern. Les nostres festes, la nostra història, el nostre retrat ja no es potencia com abans a les aules. Tot el que avui fa l'ajuntament en educació o cultura no és sinó pura inèrcia del que va ser la il·lusió que es fa patent en aquestes imatges.

Un govern amb ICV-EUiA reeditarà, amb el Centre de Recursos Pedagògics i en els formats que el segle XXI exigeix, "El meu llibre de Sant Feliu". I tornarà a posar l'educació en el centre de les seves polítiques socials, de construcció de ciutat, de vivència intensa i compartida de ciutadania.

En educació, farem reviure Sant Feliu.

divendres, 12 de febrer de 2010

Com ens afecta la reforma de l'impost de successions?


Tota una satisfacció tornar a sentir la Laia a Sant Feliu. Els que vingueu, segurament veureu perquè alguns tenen fatiga de tripartit.... Potser perquè miren al centre, a la sociovergència, en comptes de mirar a l'esquerra, a la prioritat de la gent que només té el capital de les seves mans i els seus coneixements. Just a on mirem ICV i EUiA. Potser per això els fem nosa.

Doncs justament per això cal reforçar la nostra coalició!

dimecres, 10 de febrer de 2010

16 mesos per fer reviure Sant Feliu.

Ahir dimarts, 9 de febrer, vam tenir una assemblea a la nostra seu. L'ordre del dia era important: a) programa de treball per guanyar a les properes municipals, b) informació municipal: urbanisme.

Vam ser entorn de 40 persones. Vam debatre i aprovar, amb algunes millores significatives, un document que vam elaborar un grup de 18 persones el dissabte 30 de gener al matí. M'agrada treballar així: que allò que ens implica i ens uneix a tots, ho decidim i ho portem a la pràctica entre tots. M'agrada el treball en equip, comptant amb les veus de tothom, però cadascú amb la seva responsabilitat ben assumida, ben valorada, ben compartida, ben exercida. Hem de treballar així al partit i a la ciutat, ara a l'oposició, demà possiblement al govern. Fa anys, vaig fer un curs a la UOC sobre lideratge, i el profe ens anava situant a tots, fent un símil musical, en el camp de la música de cambra (amb partitura i director) o en el del jazz (improvisació sobre un ritme de fons compartit). M'agraden totes dues coses, però vull treballar en equip i ben a prop de la gent, com en una banda de jazz!

Això no treu rigor a la tasca. Vam debatre i aprovar, ni més ni menys, que les línies generals del nostre discurs, la nostra estratègia de presència i de relació a la ciutat, les línies generals de calendari fins al maig de l'any que ve i el programa concret fins al proper estiu. Vam debatre també sobre la modificació de PGM en l'àmbit de Collserola i el seu impacte al Mas Lluí i vam acordar proposar la constitució del Consell assessor d'urbanisme a Sant Feliu, com a eina de consens, transparència i participació en la definició del futur de la nostra ciutat.

En vaig sortir content. Cert que hauríem pogut ser més gent, però sé que vam fer molt bona feina i que tothom en va sortir content. I també sé del cert que, a l'hora de la veritat, centenars de persones treballaran amb nosaltres (votin el que votin en altres eleccions) perquè a les municipals pugui reviure Sant Feliu.

Ja no queden ni setze mesos!!

divendres, 5 de febrer de 2010

L77: bus de l'aeroport a Sant Joan. Per què no perllongar-lo fins a Sant Feliu?


La setmana passada, comprant a la ferreteria de l'Antonio, un veí em va demanar que l'Ajuntament fes alguna gestió perquè arribés fins a Sant Feliu l'autobús que actualment va des de l'aeroport fins a l'Hospital Moisès Broggi, el nostre hospital comarcal.

"No es que vaya mucho al aeropuerto", em va dir, "pero es una lástima que se nos quede a las puertas y no nos llegue a Sant Feliu".

Aquest matí, al tren, un noi m'ha dit que anava a l'aeroport, canvi a Sants i tot el que això comporta, sobretot si vas molt carregat. També m'ha parlat d'aquest autobús.

És la línia L-77 i depèn de l'Entitat Metropolitana del Transport, de la qual formem part. Tindria, a més, una altra virtualitat: la comunicació directa amb Sant Boi per autobús.

Crec que és un tema que caldria estudiar des de l'Ajuntament i fer una petició a l'EMT perquè l'ampliï fins a la nostra ciutat. En tot cas, és un tema que portarem al proper ple de l'Ajuntament.

dijous, 4 de febrer de 2010

4 milions d'aturats, jubilació als 67, 60% de salaris inferiors a 1.000€, rebaixes a les pensions... Que per fi se senti la veu dels treballadors!


Jo puc arribar a entendre que l'economia de mercat, pròpia del sistema capitalista, hagi guanyat la batalla a l'economia planificada i centralitzada, pròpia dels sistema comunista. I si no ho entengués, l'evidència m'hauria de fer caure mil vegades de la parra. Però no vull admetre, de cap manera, una societat de mercat.

Jo puc arribar a entendre que, per guanyar electoralment en el sistema democràtic que defenso aferrissadament, els grans partits busquin allò que en diuen el centre sociològic, i que busquin allò que també es diu la moderació. Val la mateixa dita de la parra. Però no vull admetre, de cap manera, que això impliqui el menyspreu als drets i les conquestes dels treballadors.

Ara miro cap a casa, i perdoneu-me si ofenc algú. Jo puc arribar a entendre que, després del fracàs del model soviètic, ens oblidéssim de la falç i el martell, entenguéssim (i amb raó!) que l'explotació capitalista ho és de la força del treball i dels recursos de la natura i incorporéssim l'ecologisme polític. També puc entendre, però em costa mooooolt més, que ens fiquem en l'hortet identitari i en fem ¿bandera?. Però la bandera que jo vull és la d'un partit explícitament dels treballadors, el partit de què vull formar part no ha de ser ambigu en el seu perfil més roig, en la seva defensa del dret de cada persona (de totes!!!!) a viure en plenitud i amb igualtat d'oportunitats, de democràcia no només política, sinó econòmica i social.

Podem deixar a gent com la que està governant avui a Madrid que es reivindiquin com a partit socialista i obrer? Podem deixar que la política estigui mancada de dirigents sindicals i obrers, que posin damunt la taula la veu i la força de la immensa majoria de la societat, la que només depèn del seu salari, guanyat amb les seves mans o els seus coneixements? Podem continuar parlant en termes "com si ens l'aguantéssim amb paper de fumar" per proposar sortides a la crisi que castiguin a qui l'ha generada i no als qui la continuen patint dia a dia?

Cal un discurs d'esquerres (no del PSOE, si us plau, que el discurs que té ja el veiem en el títol d'aquest escrit...) que torni a dir al pa, pa i al vi, vi, sense demagògia ni lemes fàcils contra tot i tothom, però que s'entengui a la primera, si us plau, que s'entengui als bars on s'ajunten els aturats, a les oficines o els bars on hi treballen joves que guanyen 600€ al mes, a les cases dels avis i les àvies de pensions de misèria que ara els han rebaixat al damunt quatre euros i sense que alcem prou la veu en nom seu per dir JA N'HI HA PROU!

Amb propostes clares i contra allò que ens ofen els sentits i la intel·ligència: acabo de veure el senyor Emilio Botín presumint dels guanys astronòmics del Banco Santander, i de dir que és qui més ha gestionat els crèdits de l'ICO. Qui, si no és ICV o EUiA, pot dir que ja n'hi ha prou de la carallotada legal que impedeix a l'ICO o a l'ICF a Catalunya donar crèdits directament a les petites i mitjanes empreses i donar-les als bancs com a intermediaris... perquè després surti el Botín de torn a presumir dels beneficis que ha obtingut després de rebre milions i milions de diners públics?

A les eleccions del Parlament de la propera tardor, és evident que hi haurà molta gent que situarà les seves propostes en el tema identitari, el referèndum del 2014 i vés a saber què. Poca cosa que sentin com a pròpia -sí, Sant Feliu és com és i no com a cadascú li agradaria-, dues terceres parts dels habitants de la ciutat que és tan meva. Jo vull, reclamo, necessito, que el partit de què formo part expliciti i faci clarament comprensible un discurs que la gent que viu del seu salari trobi proper i factible, que els treballadors i les treballadores puguin identificar com a propi. Companyes i companys, reclamo que aquestes eleccions no ens equivoquem de bandera!
Amb tot el que està caient, JA N'HI HA PROU.

Tornem a veure Novecento, la gran pel·lícula de Bertolucci que s'anunciava amb la magnífica imatge que he reproduït. Tornem a pensar com trencar les barreres que ensorren a tanta gent arreu del món a la misèria i que ara, com si caiguéssim de la parra, resulta que ens adonem que també tenim tan a prop nostre

Per cert, jo al 1976 vaig entrar a Convergència Socialista de Catalunya i vaig comprar un magnífic cartell, en blanc i negre, amb aquesta imatge (de la qual he vist aquesta informació a la wikipedia) al damunt de la qual es llegia: "Vindrà el dia que el treball vencerà". Puc semblar càndid, però jo encara m'ho crec.

dilluns, 1 de febrer de 2010

Escombraries: un mal servei a Sant Feliu, un gran favor a FCC, una situació inadmissible.

Ho vulguin admetre o no, aquesta és la imatge que finalment quedarà de la gestió de PSC i CiU en el servei de recollida d'escombraries a la nostra ciutat.

La imatge és tan inadmissible com el procés de tot plegat. Cal fer-ne, per entendre-ho, la seva història completa.

En el mandat 1999-2003, darrer amb govern d'esquerres a Sant Feliu, el regidor de la Via Pública era Juan Antonio Vázquez, l'actual alcalde. L'empresa concessionària de la recollida d'escombraries i de la neteja viària era la mateixa, Concesionaria Barcelonesa. Si la situació en aquells anys era millor, igual o pitjor que l'actual, ho deixo a la consideració de cadascú.

En el primer mandat PSC-CiU-ERC, la millora de la via pública es diu que és una prioritat. Ja com a alcalde, Juan Antonio Vázquez pren la decisió de separar les dues contractes: escombraries per un costat i neteja viària per l'altre.

El ple de gener de 2004 aprova el nou plec de clàusules per a la contracta de recollida d'escombraries. Aquí hi ha la transcripció de l'acta del ple en aquest punt. Introduïa el que, a parer dels que hi van donar suport, portaria grans avantatges:
1) la separació de la recollida d'escombraries de la neteja viària,
2) nous contenidors bicompartimentats i més grans, unificant en un mateix contenidor el rebuig i la fracció orgànica i suprimint la recollida manual per l'automàtica en uns nous camions.
PSC, CiU, ERC i PP hi van votar a favor. Només ICV-EUiA vam votar en contra. Maite Ruf va fer una argumentació clara i contundent, que el temps no ha fet res més que corroborar.

Durant els mesos següents, es presenten al concurs públic per a la nova contracta només dues empreses: Concesionaria Barcelonesa CLD (CB) i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Com en tots els concursos públics, es valoraven els aspectes tècnics i els aspectes econòmics. Per valorar els aspectes tècnics, cada empresa candidata proposa una sèrie de millores sobre el plec que després valoren els tècnics municipals. Per valorar els aspectes econòmics, cada empresa proposa un preu que té com a màxim el preu de sortida que fixa l'ajuntament. En aquest cas, 897.682€. Les empreses poden presentar diferents variants de detall sobre un mateix projecte base. CB va presentar tres variants i FCC en va presentar dues. La part tècnica pesava més que l'econòmica: 70 punts una i 30 l'altra

Tècnicament, la millor variant de CB va ser clarament superior a la millor variant de FCC. La puntuació tècnica va ser la següent: 39 punts per a CB davant de 27,5 per a FCC, sobre un total de 70. Per als tècnics municipals, doncs, l'oferta de l'empresa ja existent era clarament superior per donar un bon servei de recollida d'escombraries a Sant Feliu.

La diferència econòmica era, a més, pràcticament irrellevant. FCC era lleugerament més barata que CB. L'oferta de FCC era de 888.534€ mentre que la de CB era de 896.511€. Un 0,9% més barata... en un servei bàsic per a la ciutat i per a una durada de 8 anys. Utilitzant uns criteris clarament discutibles però d'acord amb el plec que nosaltres vam rebutjar, la puntuació econòmica va ser la següent: 30 punts per a FCC davant de 3,84 punts per a CB, sobre un total de 30. Una valoració econòmica gairébé 10 vegades superior per a un estalvi que no arriba a l'1% de l'import anual de la contracta! Absolutament increïble, absolutament desproporcionat, absolutament injust!

La puntuació total va ser, doncs, la següent:
FCC: 27,5 punts de valoració tècnica + 30 punts de valoració econòmica = 57,5 punts.
CB: 39 punts de valoració tècnica + 3,84 punts de valoració econòmica = 42,84 punts.

Donant per bones aquestes puntuacions, el ple de juliol de 2004 va acordar adjudicar el servei de recollida d'escombraries a l'empresa FCC. Aqui hi ha també la transcripció de l'acta en aquest punt. Novament, PSC, CiU, PP i ERC van votar a favor. Novament, ICV-EUiA vam votar en contra.

Quin "gran favor" a FCC per a un tan mal servei a Sant Feliu!

El que havia de ser el servei que Vázquez somiava quan encara no era alcalde, s'ha convertit en un malson per a Sant Feliu... i per a ell mateix.

Podríem escriure hores i hores sobre la mala qualitat del servei, sobre la mala qualitat dels contenidors, sobre la seva pudor, sobre el cost en hores extres del que s'hauria de fer en la jornada habitual, sobre el despreci a les associacions de veïns i la desatenció a les queixes dels ciutadans, sobre la mala qualitat de la recollida selectiva.... però em sembla que l'article ja és prou llarg i clar com per donar-hi més voltes.

Però cal denunciar encara una sola cosa més, la cirereta del pastís, la gota que fa vessar el got.

En el ple del mes de novembre de 2009, PSC, CiU i PP van aprovar una revisió a l'alça del cost anual de la concessió. Ni més ni menys que un increment del preu anual de la concessió de 202.212,34€ (IVA inclòs)!!! Un increment de més del 20% sobre els preus actualitzats de l'import contractat el 2004.

Crec que és una vulneració encoberta de les condicions del plec i una modificació inadmissible de les condicions del contracte, tal com va denunciar amb tota claredat la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Feliu. Un altre favor a FCC en contra dels interessos de Sant Feliu: no havien presumit Vázquez i Burgui que el canvi de contenidors es faria a cost zero? És que potser la població de Sant Feliu ha crescut més d'un 20% entre 2004 i 2010?

En vam tornar a parlar al ple de gener de 2010 i, de ben segur, en continuarem parlant i molt en els propers mesos. Sant Feliu no es mereix, ni de lluny, un govern que actuï així.

Reitero, finalment, el compromís que ICV-EUiA assumirà durant el proper mandat: canviarem totalment el servei de recollida d'escombraries si, a partir del 2011, tenim la confiança majoritària de la ciutadania de Sant Feliu.