divendres, 30 d’octubre de 2009

Per una ciutat ben planificada, bonica, dialogant, viva i equitativa: reviu Sant Feliu!

Ahir va ser un dia important per a la nostra coalició i per a Sant Feliu. Va ser també un dia especial per a mi. Comptava amb la companyia de més de 350 persones, entre les quals hi havia en Cesc, l'Àngel, en Lluís Tejedor -l'alcalde del Prat-, en Jaume Bosch i altres regidors i regidores de la comarca. Vaig tenir tot el suport de la meva dona, els meus fills, la meva germana, el meu nebot, la meva cosina i el seu fill, l'Èric, el meu fillol, de 10 anys, que va gravar l'acte i l'editarà, ell tot sol, per fer-me un regal que espero amb il·lusió. Vaig notar l'ànim intens i proper de la meva mare, l'anim de la meva suegrecilla, i la presència personal, íntima, encoratjadora, del meu pare.



Em va emocionar i enorgullir ser davant de tanta gent amb una doble perspectiva: ser un de tants i, alhora, ser la cara visible d'un projecte col·lectiu per un Sant Feliu que intentem resumir i explicar en cinc adjectius: ben planificat, ben gestionat, dialogant, viu, equitatiu. Un projecte que surt de la coalició, però que s'obre i vol acollir tots els homes i dones que es facin seu aquest horitzó, votin el que votin en les altres convocatòries electorals. Com l'Eni, ni més ni menys.



L'Eni va fer una intervenció apassionada i apassionant, com les fa sempre. Va fer un repàs de les bones coses que hem anat perdent pel camí des que PSC i CiU governen sense criteri clar, però como Pedro por su casa a la nostra ciutat, la nostra estimada ciutat. Després va preguntar-se pel sentit de l'acte i de la meva candidatura. Va descriure'm amb qualitats que espero merèixer i que espero haver après dels meus pares primer, dels meus companys després: capacitat de treball, sensibilitat, voluntat de diàleg, credibilitat. Alguna cosa d'això ens devem haver guanyat, alguna confiança devem generar, quan vam omplir el Casal de la Gent Gran a més d'un any i mig de les municipals i amb tots els casos de corrupció que estan apareixent aquests darrers dies.


Després de l'Eni, vam veure una petita joia, d'elaboració artesana i col·lectiva, que es diu Reviu Sant Feliu. Un petit problema tècnic que aviat resoldrem (l'arxiu ocupa 126 MB i només puc penjar-ne fins a 100 MB) "m'obliga" a penjar-ne només el lema principal, el gran lema que anima les nostres voluntats i que va crear la Clara.


Tot seguit, vaig prendre la paraula, un pèl nerviós pel meu bateig de foc com a "primera espasa" després de tants anys de treballar més aviat des de "la cuina". El millor resum del que vaig dir és justament el títol d'aquest escrit. El text íntegre en català el teniu aquí i, si us és més fàcil, el podeu llegir també en castellà. Us animo, en els comentaris, a dir-ne la vostra opinió.


En acabar, la satisfacció de tenir al meu costat les cares visibles de la nostra coalició a l'ajuntament, els nostres companys i companyes del Grup municipal. Quin equipàs! I la satisfacció de construir, amb la gent que omplia la sala, un projecte col·lectiu que vull resumir també en un desig, en una aspiració, en una visió -ja sé que inabastable en quatre anys, però que és un rumb que vull inalterable- que voldria compartir amb milers de persones: que cada treballador o treballadora pugui anar a la piscina i els seus fills a l'escola bressol, l'escola de música o el casal d'estiu sense que res, especialment el preu, limiti aquest dret per a ningú.

Això és el que ens exigeix la nostra història, els nostres valors, la nostra utopia, la nostra opció política, el nostre republicanisme, la nostra intenció de construir en la vida quotidiana la justícia social, el socialisme. Com vaig dir, les meves arrels en aquest cartell històric:

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Soterrament: ens cal informació veraç i responsable.

Divendres passat hi va haver una nova mort al pas a nivell. Era una dona de 62 anys. Tot i que els Mossos encara estan fent la seva investigació, tot fa pensar, segons testimonis, que va ser una decisió voluntària. El que em motiva a escriure avui no és el fet (sembla que no es tracta d'un accident evitable, com a l'agost passat), sinó la notícia que va aparèixer a La Vanguardia dissabte passat i que podeu llegir aquí.

Com podeu veure, en un destacat al costat de la fotografia, es llegeix textualment, citant paraules de l'alcalde: "Antes de fin de año comenzarán las obras de soterramiento del paso a nivel".

Però el cert és que aquest calendari ja sabem que és totalment impossible. Quan el BOP va anunciar el 18 de febrer l'estudi informatiu del soterrament i un grup dels seus responsables va venir a explicar-ho a un acte a la Sala Ibèria només vuit dies després, ja es va dir que el calendari seria el següent:

1) aprovació de l'estudi d'impacte ambiental i aprovació definitiva del projecte d'obres: previsiblement abans d'acabar l'any 2oo9.

2) aprovació del plec de clàusules i licitació (és a dir, anunci públic perquè s'hi presentin les empreses constructories que vulguin): previsiblement, dins el primer quadrimestre de 2010.

3) adjudicació (és a dir, decisió i encàrrec a la millor oferta d'entre les empreses que s'hagin presentat per fer el soterrament): previsiblement poc abans de l'estiu de 2010.

4) inici d'obres: previsiblement a inicis de la tardor de 2010.

Això, en el millor dels casos. I sense tenir en compte l'altre calendari que cal considerar: el de l'operació urbanística que vol impulsar l'equip de govern per finançar la seva part del pagament de l'obra, i que ni tan sols ha iniciat la seva tramitació pública (en el ple municipal i en el debat ciutadà). Una operació, a més, que serà inevitablement molt polèmica.

No s'entén, doncs, la informació que recollia La Vanguardia. O el periodista Raúl Montilla no va transcriure bé la informació que li va donar l'alcalde o bé l'alcalde no li va donar una informació correcta al periodista.

En tot cas, el soterrament és matèria sensible i no són aconsellables més falses expectatives. La política informativa municipal ja està, a més, qüestionada per molts altres motius. Crec que, en aquests moments decisius i en aquest tema tan vital, és exigible un plus de rigor i de veracitat, tant als periodistes com al mateix ajuntament.

En aquest sentit, crec que seria aconsellable una informació i una clarificació, a l'opinió pública santfeliuenca i general, sobre l'estat actual dels treballs en relació al soterrament i del seu desenvolupament en els propers mesos, tant a Madrid, com a Barcelona i a Sant Feliu. La redacció deficient de la informació que estic comentant pot ser una molt bona oportunitat per fer-ho.

divendres, 23 d’octubre de 2009

El Sant Feliu que cal canviar: quatre exemples indignants.

Avui he anat amb quatre companys pel barri Falguera per convidar-ne els veïns i veïnes a l'acte de presentació de la meva candidatura i del video Reviu Sant Feliu de dijous que ve. Però no és això el que vull comentar. El que vull és exposar la ràbia que he sentit en parlar amb dos avis i la indignació que he sentit en parlar amb tres grups més de veïns.

Primer, per urgent, per intensa, per miserable, la ràbia. He anat al local de la gent gran de la plaça Rafael Alberti. Una dona de 79 anys i un home de 76 m'han explicat, amb una sorpresa incontenible a la seva veu, també amb indignació, que avui han hagut d'anar a buscar a peu les dues barbacoes de la fotografia per poder fer la castanyada de la setmana que ve. A peu, dues persones d'aquesta edat, des de la plaça Rafael Alberti fins a la piscina, perquè l'Ajuntament ha suprimit el servei de transport de materials per a les entitats, i cadascú ha de buscar-se la vida pel seu costat i pagar-ho. Dos viatges, més d'una hora, dues persones grans adolorides, la senyora amb butllofes a les mans. M'imagino algun regidor del govern actual dient que l'ajuntament no està per transportar barbacoes. Tindrien la barra de dir-ho a les dues persones que em miraven ploroses mentre m'ensenyaven les barbacoes de la foto?

Segon, per previsible, per innecessari. Hem saludat un grup de gent gran que jugava a la petanca al carrer Jaume Ribas. Una senyora m'ha preguntat que com era que havíem autoritzat el trasllat de l'escola d'adults "donde el tenis". Li he explicat que ICV-EUiA havíem lluitat contra el trasllat. M'ha dit que "cuente ya con su voto". Però no és això el que vull destacar. M'ha dit -i ho vull comprovar dilluns- que ella i el seu marit han deixat d'anar a l'escola i, com ella, gairebé la meitat de l'alumnat de l'escola. Insisteixo: ho vull comprovar, però no és la primera persona que em diu una cosa similar.

Tercer, per ridícul, per descoratjador. Una senyora de l'associació de balls d'envelat m'ha comentat que, a partir de l'any que ve, si volen continuar organitzant balls a la Sala Ibèria, hauran de pagar 400€ de lloguer. Estava indignada: "no diuen que gràcies a ells ara tenim un nou equipament per al poble? On s'és vist que hàgim de llogar-ho com si fos un particular? Fan venir ganes d'engegar-ho tot a rodar?" El creixement desmesurat de personal "afecte" i l'arraconament de bons professionals "desafectes" l'ha de pagar l'associació de balls d'envelat i la resta d'entitats de la nostra ciutat? Hem de desincentivar fins aquest punt a la gent que organitza activitats per a la nostra ciutat?

Quart, simplement per inútil i trist. Una parella m'ha dit que es voldria casar l'any que al Palau Falguera, però que a partir de l'any que ve s'haurà de pagar 100€ i és una despesa que es poden estalviar. Diuen que es casaran a la sala de plens, que és de franc. Potser hauran d'esperar més, perquè ara hi haurà més cua: això no els amoïna. Simplement, han deixat de banda la seva il·lusió de casar-se al Palau. També haurem de recórrer als nuvis per quadrar les alegres contractacions de compis dels primers anys de govern de PSC i CiU?

I tothom, absolutament tothom, m'ha parlat de la brutícia i la deixadesa dels carrers. Però això ja és un comentari tan habitual, arrelat i justificat, que jo ja no el volia ni comentar.

dijous, 22 d’octubre de 2009

Reviu Sant Feliu!

Gràcies, moltíssimes gràcies, a les persones que han concebut i realitzat el vídeo, a les persones (moltes!) que hi han participat, a tothom que ha fet possible una petita gran obra col·lectiva, vital, fresca, emotiva, sincera.

No us el podeu perdre: dijous, 29/10/09, al Casal de la Gent Gran.

Jo també hi parlaré, després de l'Eni. Serà el primer acte públic en què sóc la cara més visible d'un grup molt nombrós d'homes i dones, de la coalició i d'altres partits o independents. Volem, esperem, agrupar moltes i moltes persones que coincidim en estimar-nos Sant Feliu i en voler canviar el gris intens que PSC i CiU hi escampen dia rera dia.

(He de confessar que estic una mica nerviós. Espero que, amb la passió i la convicció de l'Eni, amb el vídeo que em té el cor robat i amb l'escalf de molta gent, tot surti amb prou caliu i prou força com per començar amb bon peu una llarga marxa de dinou mesos. Una cursa de fons amb una meta molt clara: canviar entre tots un govern amb un alcalde a contracor, per un altre presidit per un alcalde amb il·lusió. Això sí, amb els cors, les veus i les mans de milers d'homes i dones que compartim el mateix horitzó: una ciutat bonica, dialogant, viva i equitativa)

Tothom hi està convidat. Us hi esperem!

III Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani


Avui comença a Sant Feliu una nova edició d'aquesta mostra de Cinema, en majúscules. Com Cinebaix, una entitat santfeliuenca també majúscula.

A La Vanguardia d'avui hi ha una entrevista amb la directora de la Mostra, Txell Bragulat. La podeu llegir aquí. En reprodueixo només la darrera pregunta:

¿Por qué motivo la muestra se hace en Sant Feliu?
Porque el CineBaix es un modelo de cine diferente que comparte nuestra filosofía. La asociación CineBaix surgió de la lucha de la ciudad de Sant Feliu para evitar que cerrasen la sala Guinart, que representaba un referente cultural. El ayuntamiento compró el cine y cedió la gestión a una asociación. Así es como nace CineBaix.

CHAPEAU!!!

Per cert, heu vist la peasso programació que tenim aquesta setmana, a més de la Mostra? "Agora", "Malditos bastardos", "El secreto de sus ojos" y "The reader"!!!
Més chapeau encara, Cinebaix!!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Sant Feliu ha de transferir 25 M€ al Ministeri de Foment per pagar el soterrament?

Deixo oberta la pregunta. S'accepten tots els comentaris. Més encara, animo a fer-los.

Estem ja abocats al darrer any i mig d'aquest segon mandat de PSC i CiU i es poden prendre decisions -precipitades? discutibles?- que reclamen el coneixement i el posicionament de la ciutadania que pensa en Sant Feliu i se l'estima.

Endavant!!!

El Santfeliuenc de futbol ens convida a l'acte de presentació... i a més coses.

Fa temps, en un altre escrit, vaig parlar d'una eina molt útil per conèixer la veu i l'activitat dels nostres veïns i entitats: el bloc dels blocs de Sant Feliu, la Sant Feliu Sfera.

Ara que ja funciona amb tota normalitat, m'he acostumat a entra-hi cada dia a veure sobre què escrivim la gent de Sant Feliu. Us recomano vivament que feu el mateix!

Avui hi he vist aquest escrit del president del Santfeliuenc FC, l'Albert Prieto. Jo ja tenia la invitació institucional del club i ja pensava anar-hi demà a la tarda.

La carta de l'Albert Prieto m'ha agradat i m'ha fet pensar que ens convida a alguna cosa més que a anar-hi. Ens convida a la ciutadania a fer-se més seu el club i, especialment, ens convida a les institucions no només a posar-hi més diners, sinó que hi veig un missatge reclamant "un suport institucional clar".

Crec que Sant Feliu, i els partits que aspirem a governar la ciutat, hem de fer una reflexió a fons sobre la política esportiva de la nostra ciutat. I en clau, justament, de ciutat. Dubto que sigui bo fragmentar subvencions o horaris d'instal·lacions a penyes o grupets que surten a darrera hora amb pocs afiliats i poca incidència. Crec que és molt millor anar facilitant un procés de col·laboració entre clubs (quan vaig conèixer la web Esport Blanc i Blau em vaig sentir esperançat en aquest sentit), que doni més serveis i més oferta esportiva a la ciutadania i més competitivitat als equips grans, un procés en què l'Ajuntament pot tenir un paper molt important.

De moment, jo em dono per al·ludit. Alberto, des d'ICV i EUiA, prenem nota del que dieu des del vostre club. Molta sort i fins demà!

ICV-EUiA, PP i ERC demanem conjuntament la convocatòria immediata de la comissió de qualitat ambiental.

Fa un any que va tenir lloc la darrera reunió de la comissió de qualitat ambiental. Per entendre'ns, la que es va constituir arran de les mobilitzacions de la Plataforma Aire Net. La comissió té com a funció tenir informació i fer un seguiment complet i en temps real de l'estat de l'aire que respirem.

Tot un any. Des que ERC va sortir del govern, no s'ha reunit ni un sol cop. I no serà per no haver-ho demanat: en el ple del mes de juny, en les comissions de preparació del ple de juliol i setembre. Avui, en Carles Soriano (ERC), anterior regidor de Medi Ambient, ho ha tornat a demanar a la comissió informativa. L'actual regidor, Joan Grisó (PSC) ha contestat, sense immutar-se, que no hi havia data prevista de convocatòria.

A la sortida de la reunió, en Sergi Jiménez (PP), en Carles i jo mateix hem valorat que aquesta desconsideració als grups de l'oposició i a la ciutadania no és admissible i hem acordat presentar conjuntament aquesta instància.

Estic convençut que la presentació i la difusió de la instància aconseguiran, d'una manera un pèl anòmala, el que amb tota normalitat s'hauria hagut de fer ja fa mesos: una reunió en què coneguem les dades relatives a la qualitat de l'aire que respirem, ja en absència dels fums de la Sànson.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Per què vaig votar “no” a la moció d’ERC i CiU sobre les consultes per a la independència.

Després d'un llarg debat sobre el dret a decidir en un altre escrit després de la consulta d'Arenys de Munt, no pensava pas dedicar més estona a aquest tema. Però el comentari que l'Isidre va deixar en aquest altre escrit em porta a explicar una mica més en detall el meu vot el passat 29/09/09. A més, sembla que el diumenge al vespre predisposa a la conversa que, de ben segur, hi podria haver si estiguéssim cara a cara i no davant una pantalla...

Al loro! Que diria aquell que ara vol alguna cosa més que “xupar càmara” (quina deu ser l’expressió equivalent en català?)

Vaig votar no a la moció d'ERC i CiU per les tres raons següents:

1) Perquè no comparteixo els seus acords. Mirem-ho amb detall.

Primer.- Felicitar a la gent i als representants municipals d'Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una
consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.

En aquest punt hi estic totalment d’acord. L’únic.

Segon.- Recolzar la consulta popular que organitzin entitats i organitzacions del nostre municipi.

Personalment, crec que no cal recolzar, com si no existís... un dret que ja existeix i és efectiu per cada entitat que vulgui exercir-lo! Suposem que existeixi una Associació Santfeliuenca pel Dret a l’Autodeterminació (ASDA). Què li impedeix fer una consulta com la d’Arenys? Que jo sàpiga, ni res ni ningú. Em sembla innecessari en el ple donar suport a un dret democràtic que ja existeix. Però a més d’innecessari, em sembla que ens pot portar maldecaps. Suposem que existeixi una Associació Santfeliuenca per la República Espanyola (ASRE). També té tot el dret a fer una consulta. I així amb totes les associacions santfeliuenques que tu vulguis plantejar-te i que democràticament es poden constituir (ni de lluny cap associació de hooligans falangistes: com collons és que encara poden sortir a fer el ridícul al carrer???). Hem de recolzar, com a institució que representa col•lectivament a tota la ciutadania, totes les consultes populars que organitzin entitats i organitzacions del nostre municipi? I si no totes, quines sí i quines no, si totes expressen democràticament voluntats de la ciutadania? És en aquest sentit que crec que, qui vulgui fer alguna consulta o recollida de signatures o el que cregui convenient, simplement que ho comuniqui perquè es donin les condicions necessàries i que ho tiri endavant.

Tercer. Manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a l’intervencionisme ranci del govern espanyol, en contra d’aquesta consulta, a través de la figura del delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, i de l’advocat de l’Estat, així com diversos dirigents del govern central i de la Fiscalia.
Home, que el govern espanyol la va cagar sobredimensionant el tema, jo ho tinc claríssim. Però jo crec que no es pot convertir una anècdota en categoria (d’això no es pot deduir cap qüestionament a la democràcia espanyola)... si no es per algun motiu que enllaça amb la segona gran raó per no haver votat la moció d’ERC i CiU: vejam qui la diu més grossa per atraure la major part possible que aquest corrent d’opinió generarà a les eleccions de l’any que ve.

2) Perquè estic convençut que l’Ajuntament de Sant Feliu no hi ha de fer res en la lluita interna pel lideratge entre independentistes, que protagonitzen CiU, ERC, CUP i Reagrupament

La feblesa d’ERC, amb les seves eternes divisions internes, l’amenaça de les CUP per la seva esquerra i la irrupció del tàndem Carretero i Laporta per la seva dreta, ha provocat una mena de fugida de tots cap endavant per situar-se en una posició hegemònica en el camp una mica eteri que es mou entre el sobiranisme, l’independentisme i altres “ismes” de cara a les eleccions de la tardor del 2010. O algú creu que és casualitat que l’onada de referèndums coincideixi amb la irrupció en escena de Reagrupament i Laporta just a un any escàs d’eleccions?

Si volen tenir més incidència pública per mitjà de la campanya de consultes i després esbatussar-se entre ells per veure qui n’assumeix més protagonisme, crec que estan fent un fals favor al país i a la mateixa gent que hi diposita honestament la confiança i que s’identifica amb aquestes idees. En aquest sentit també es va explicar l’Eni, que es va abstenir en la votació. Això acabarà cremant gent i expectatives, i crec que l’Ajuntament, com a institució, no ha de moure ni un sol dit en aquesta pugna interna entre els partits que hi participen.

3) Perquè crec en la validesa de l’Estatut que el poble de Catalunya va aprovar democràticament ara fa tres anys

Fa tres anys ens vam poder expressar, sense entusiasme si tu vols, però amb plena capacitat de decisió sobre el nou Estatut. Com ja saps, el “no” va venir molt més dels votants del PP que no d’ERC. Jo crec que no és seriós, amb només tres anys de vida!, donar per acabat l’Estatut i inventar-se altres històries en les quals aparèixer com a líders i protagonistes. I en el cas de CiU em sembla, a més, d’una frivolitat patètica.

I és que, a més, Isidre... tots els que aquests dies els viuen amb esperança històrica, no acaben de respondre una pregunta que és, òbviament, central: independència per a què?

Tindríem més capacitat de legislar, per exemple, en sanitat, serveis socials o educació de la que tenim amb l’Estatut, posem per cas? Hem tingut algun plom a les ales de la nostra sobirania en aquests àmbits que tan directament afecten la nostra vida quotidiana? Més clar encara, és responsabilitat de Madrid que nosaltres solets hàgim fet una llei tan descoratjadora com la Llei d’Educació que, en el seu nucli fonamental, han votat PSC, CiU i ERC?

No sé si t’hauré convençut, Isidre: el que sí espero és que creguis que m’he explicat. Ja em diràs el què!
Salut!

divendres, 16 d’octubre de 2009

Moisès Broggi, un bon nom per al nostre nou Hospital Comarcal.


Ahir vaig ser a la presentació, a l'auditori del Palau Falguera, del nou Hospital Comarcal del Baix Llobregat "Moisès Broggi". Va ser un acte que em va agradar: tant la presentació dels responsables mèdics de l'hospital, com les preguntes i intervencions del públic, totes elles molt pertinents, com, sobretot, les mateixes característiques del nostre nou Hospital. Amb molts anys de retard, tal com van destacar tots els assistents, per fi obrirà les seves portes el proper mes de gener. Crec, sincerament, que ens n'hem de felicitar!

En trec un extracte del seu text de presentació:

Equipament
L’Hospital Comarcal que obrirà les portes el gener de 2010 està en un terreny de 53.000 metres quadrats, dels quals 46.000 estan construïts i comptarà amb 310 llits convencionals, 18 llits crítics i semicrítics, 12 sales d’operacions, 18 places de recuperació, 24 places de cirurgia major ambulatòria, 53 consultoris, 21 gabinets de proves, 40 boxes d’urgències i 13 places d’observació. També comptarà amb 46 places d’Hospital de dia, 27 places d’hemodiàlisi i una cambra hiperbàrica.

Pel que fa a l’activitat, s’estima que anualment n’hi haurà unes 24.200 altes, l’àrea quirúrgica atendrà més de 7.000 intervencions amb ingrés i unes 8.500 intervencions de cirurgia major ambulatòria. Les visites de consultes externes s’estimen sobre les 250.000 anuals i el nombre d’urgències per sobre de les 110.000, també a l’any.

Població de referència
Gràcies a tots aquests serveis, està previst que la població de referència a la que pugui atendre l’hospital sigui de prop de 350.000 persones d’11 municipis del Baix Llobregat: Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, El Papiol, Vallirana, Corbera de Llobregat, Cervelló i la Palma de Cervelló.


I m'agrada molt que es digui Moisès Broggi. Un gran metge i cirurgià, encara viu, de 101 anys, que va exercir fins als 80, i que té el reconeixement i l'afecte de tota la professió mèdica i, molt més enllà, de tota la societat catalana. En vaig sentir a parlar per primer cop conjuntament amb el doctor Josep Trueta i el seu paper en la sanitat durant la Guerra Civil al front i a la reraguarda republicana. No fa ni quinze dies, en la sortida que la USLA va organitzar als escenaris de la Batalla de l'Ebre, em vaig assabentar del paper del doctor Broggi i els seus col·laboradors en el funcionament dels anomenats "hospitals de sang" i la creació dels primers bancs de sang. 101 anys de vida intensa i dedicada a la medicina són el reflex d'una vida també intensa, que he trobat ben reflectida en aquest article del periodista Josep Martí Gómez, amb motiu del centenari del Dr. Broggi.

dijous, 15 d’octubre de 2009

"El Sant Jordi se pone en pie ante el Orfeó Català". La Vanguardia, 15/10/09.

Acabo de llegar del Palau Sant Jordi, donde esta noche se ha homenajeado con más de treinta años de retraso a los fusilados y represaliados del franquismo. El acto ha sido organizado por Memorial Democràtic, institución pública de la Generalitat de Catalunya (cuyo objetivo es recuperar, conmemorar y fomentar la memoria democrática durante el período entre 1931 y 1980), el Ayuntamiento de Barcelona y la Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya.

El acto, que también conmemoraba que hace setenta años terminó la Guerra Civil y al que han acudido unas cinco mil personas, ha sido un espectáculo poético y musical . Su título era "Poètiques de resistència, somnis de llibertat" y ha estado integrado por una selección de poemas de Vinyoli, Pere Quart, Espriu, Gil de Biedma, Vázquez Montalbán y Joan Brossa (interpretados por Carme Sansa, Lluís Homar, Mercè Sampietro, Juan Diego, Juan Echanove y Julieta Serrano). En el apartado musical, Quico Pi de la Serra i Joan Manel Serrat han cantado un par de temas cada uno. Finalmente, el Orfeó Català, ha interpretado las adaptaciones de Què volen aquesta gent? De Maria del Mar Bonet, A galopar, de Paco Ibáñez, Com un arbre nu, de Lluís Llach i Al vent, de Raimon.

Del acto –además de su justicia- me ha llamado la atención el acierto de la organización, que solo ha dado voz a los poetas y creadores en un espectáculo que no ha llegado a la hora y media, y el acierto de incluir, además de a todos los demás poetas, a Gil de Biedma y a Vázquez Montalbán y sus textos Apología y petición y Conchita Piquer.

La mayor parte del público era de mediana edad para adelante. Gente joven, poca; gente muy joven, no había.

El ambiente ha sido mesuradamente reivindicativo. Se ha oído algún grito a favor de la tercera república y aplaudido y coreado algunas canciones. No ha faltado quien, blandiendo el retrato de algún familiar o muerto en la guerra o represaliado por el franquismo, lo mostrara abiertamente o lo agitara en dirección al escenario, con el deseo quizás, de que todo el mundo compartiera con ellos ese momento catárquico.

Curiosamente –o no- uno de los momentos más vibrantes del acto ha sido el espectacular aplauso de varios minutos al Orfeó Català, momento en el que casi todo el Sant Jordi se ha puesto en pie. Es obvio que la calidad de sus interpretaciones ha sido grande, la acostumbrada vamos, aunque adaptar canciones como A galopar a la estructura de un coro, tenía sus dificultades y a mí, que me gusta muchísimo Paco Ibáñez, no es la que más me gustó. Pero la gente estaba aplaudiendo, además de la interpretación del coro, otra cosa.

Alguien ha gritado algo contra el expresidente del Palau de la Música Catalana, que debiera estar en la cárcel y que aún no lo está, pero el grito apenas se ha oído y nadie lo ha secundado. Y yo me alegro: su apellido hubiera manchado un momento hermoso, sincero y muy digno. El aplauso, además, lo decía todo.

Subscric, fil per randa, el que diu el periodista Luis Fernández Zaurín al seu blog Por quién doblan las esquinas a La Vanguardia d'avui. La interpretació de l'Orfeó de "Què volen aquesta gent?" va ser impressionant, sublim, inoblidable. Hi vaig trobar a faltar un pèl d'emotivitat en algun moment (sobretot en les interpretacions d'en Serrat i el Pi de la Serra) i em va faltar la veu d'algú que representés directament els repressaliats pel franquisme. Res més a dir, al contrari. A l'entrada, a més, ens van lliurar també la memòria del reconeixement que la Generalitat ha fet ja a més de vint-i-dos mil catalans encara vius que van ser repressaliats molt majoritàriament no pel que van fer, sinó simplement pel que pensaven. Un gran document que evidencia la planificació, la duresa i l'horror de la repressió feixista. Una repressió que, només en aparença, va doblegar la veu del poble i que responia sistemàticament a les instruccions del sinistre general Mola: "hay que sembrar el terror, hay que dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulo ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros".

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Aquesta setmana, gran recapte d'aliments a les parròquies de Sant Feliu.

Dissabte, al barri de la Salut, un ex-alumne meu del Gaudí, en Tomàs, em va donar aquest díptic.
Ell forma part del grup de voluntaris de la parròquia de Sant Joan Baptista que farà possible aquesta campanya.
He dedicat altres escrits a la pobresa a casa nostra. Paraula maleïda, com si pel sol fet de no pronunciar-la no existís. En la nostra Catalunya cada cop menys idíl·lica, un de cada sis treballadors/es en actiu està en atur, un 7% de les fámílies viu amb menys de 460€ al mes...
Fa un temps, una campanya a Barcelona que es deia "Aquí hi ha gana", va aixecar un cert escàndol perquè no s'adeia amb la imatge de l'oasi català que fa un cert temps imperava. Ara, campanyes com aquesta ens enfronten sense excuses amb la realitat.
Una realitat que cal canviar, inexcusablement, per convicció política, per imperatiu ètic.

divendres, 9 d’octubre de 2009

Avui la plaça fa 125 anys!



Era el 9 d'octubre de 1884. El que avui és el mercat del centre del poble, el que sempre ha estat "la plaça", obria les seves portes. És un espai que ens identifica com a ciutadanes i ciutadans de Sant Feliu. íntimament lligat a la vida dels nostres veïns i veïnes més grans, a la infantesa dels que avui en tenim més de cinquanta i alternàvem anar a la plaça amb botigues com ca la Júlia (on sempre em tocava anar a mi quan era petit...), ca la Flora, cal Graner... i algunes que encara ens acompanyen com cal Sunyer, o cal Xifré...

Ara hi ha dies de festa a la plaça. Serà qüestió d'anar-hi, de no perdre-se-la... Temps hi haurà per pensar (que caldrà pensar-hi) sobre el futur que volem per al nostre estimat mercat, per a la nostra estimada plaça, i de què haurem de fer per arribar-hi.

Però, de mentres... MOLTES FELICITATS I PER MOLTS ANYS!!!

Continuarà...?


Abans-d'ahir va ser el primer dimecres de mes. Fins ara, puntualment, els cinc portaveus municipals, representants en major o menor grau dels nostres conciutadans i conciutadanes, debatíem cada mes sobre un o dos temes de política general i sobre un o dos temes de política local. És el programa "El pols de la ciutat".

Al setembre no hi va haver programa. Bé, vaig pensar, potser tornant de vacances no hi ha tema... Ara a l'octubre, tampoc no ens han convocat. Hem preguntat perquè: s'està redefinint el format i el programa es reprendrà "bajo nueva orden".

Jo ja veia que un debat entre iguals a la televisió, tingui l'audiència que tingui, incomodava als companys Burgui i Grisó. Ara diuen que "redefiniran el format", perquè els debats eren "massa intensos".

Qui ha de donar "la nueva orden"? Qui considera que són "massa intensos"? Esplugues Televisió té un conveni amb l'Ajuntament de Sant Feliu, i aquest ha de vetllar perquè es compleixi de forma escrupolosa i amb plenes garanties de pluralitat.

Ras i curt: al novembre, jo vull tornar a "El pols de la ciutat", un espai de debat plural i democràtic entre els representants de la ciutadania de Sant Feliu.

dijous, 8 d’octubre de 2009

Resum del ple de setembre de 2009.

En el primer ple de la segona meitat d'aquest mandat (ja queda menys...!), vam tractar els temes següents:
- concedir el Mocador d'Honor de les Festes de Tardor 2009 a Jaume Zapater, membre fundador de la colla de la Garsa de la nostra ciutat,
- fer un acte de reconeixement a Joan Carles Navarro, fill de Sant Feliu i capità de la selecció espanyola de bàsquet, campiona d'Europa 2009,
- afegir-nos als actes de commemoració del centenari de Francesc Ferrer i Guàrdia, amb una menció especial al seu amic i deixeble el Mestre Esteve, que va arribar a l'Ateneu l'any 1910,
- no donar suport a una moció conjunta d'ERC i CiU sobre les consultes per a la independència, ja que considerem que actualment no hi ha cap limitació ni impediment perquè si una entitat vol fer una consulta popular sobre el tema que vulgui, la pugui tirar endavant.
- aprovar el plec de clàusules per al nou aparcament públic de darrera els pisos de la Cooperativa, al barri de Roses-Castellbell,
- aprovar el plec de clàusules per a la contractació del servei de neteja dels equipaments municipals,
- aprovar la revisió del Pla Bàsic d’Emergències Municipals,
- aprovar l’adhesió de cinc noves escoles al Pla Català d’Esports a l’Escola, amb la qual cosa ja hi són la totalitat dels centres públics i concertats de Sant Feliu,
- aprovar convenis amb diferents centres en matèria de biblioteques escolars,
- convenis i subvencions amb diferents entitats de Sant Feliu.
- reiterar el nostre posicionament en relació al traçat de la prolongació de la L3 de metro, que seguim defensant que ha de passar per Mas Lluí, l'estació i Falguera.

A més, en l'apartat de precs, jo mateix vaig manifestar el nostre rebuig a què siguin les properes Festes de Tardor les que hagin de pagar la mala gestió econòmica municipal, tal com ja explico en aquest escrit. Li vaig demanar a la regidora d'Hisenda i Cultura, Lourdes Borrell, els informes escrits que es detallen en el text que us podeu descarregar.

Finalment, en una molt bona intervenció que també vaig comentar en aquest altre escrit, el nostre company Manel Martínez va demostrar amb dades a la mà la pèssima política informativa que han imposat els responsables de Ràdio Sant Feliu i, en conseqüència, en va demanar el cessament.

Us podeu descarregar el text complet del resum del ple de setembre aquí.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

Festes de Tardor... a gaudir-les! (malgrat PSC i CiU...)


Vagi per endavant el meu reconeixement personal a tothom que fa possible que passem uns dies de convivència i festa al carrer a les nostres Festes de Tardor. Gràcies a les colles, als joves de la Petita, als veïns del carrer Joan Maragall, als veïns d'altres barris, membres d'altres associacions i als soferts treballadors municipals. Gràcies a vosaltres, malgrat PSC i CiU, tindrem novament unes grans Festes.... això sí, amb unes grans retallades....

L'any passat ja vam fregar el desgavell que ens ha preparat la nostra particular soviovergència per al proper cap de setmana. Quan semblava que no hi hauria concert, a última hora van portar en Gerard Quintana, gairebé d'amagat i amb molt poca gent a la plaça Lluís Companys. Encara més gros va ser l'intent de pagar els focs de finals de festa amb els diners de la Llei de Barris... amb el pretext que es tiraven des del camp de futbol... al costat del barri de la Salut! Per llogar-hi cadires. Finalment, ICV-EUiA ho vam poder impedir. Quina barra!

Enguany, les coses encara aniran més mal dades... Han reduït el pressupost de les Festes de 130.000€ a 80.000€ , i aquesta reducció es concreta en temes tan insignificants que, si no fos perquè és per plorar, ens farien pixar de riure. M'acaben de trucar fa una estona per dir-me que... a la bicicletada de diumenge al matí... han suprimit l'entrepà!

Si em punxen no em treuen sang!!! De moment, aquest important estalvi se suma als que ja tots coneixem: no hi haurà concert de Festes de Tardor (ho disfressen amb una actuació d'orquesta, com si fos el mateix, com si una cosa anés per l'altra), no hi haurà casetas de les nostres penyes andaluses al recinte de la Fira (amb tot el que això suposa de trobada, activitat festiva i finançament per a la Peña Bética, ACA Rosas i la PCR Luis de Córdoba), etc.

I ja sabem per on aniran els trets els propers mesos: l'equip de govern ja ha comunicat als comerciants de Sant Feliu que s'ha suprimit la Fira de Nadal i ja ha avançat que penja d'un fil l'enllumenat de Nadal...

Crisi? N'hi ha i és evident, com també ho és que l'ajuntament no té res a veure amb les seves causes.... Però... vosaltres creieu que PSC i CiU retallen d'on haurien de retallar? Jo, personalment, estic convençut que no. A part del fet que a la ciutat ja s'han viscut altres crisis i vam pal·liar tant com vam poder el seu impacte en les entitats (autèntics motors de la nostra vida comunitària!), és evident que hi ha altres alternatives per reduir la despesa corrent, sense castigar les nostres Festes. N'apunto, a grosso modo, dues: en plena crisi, l'any passat, es va contractar a dit una periodista amb un cost anual superior als 50.000€ que enguany han retallat de les Festes (i de la qual, per cert, hem demanat el relleu...) o en plena crisi, enguany, han elaborat un cd (amb imatges aèries incloses i fetes expressament per al cd) per publicitar els seus projectes per totes les cases...

Davant això, en el ple de setembre vam demanar explicacions a la regidora d'Hisenda i de Cultura, sra. Lourdes Borrell. Déu-nos-en guard si, com semblava ara fa un any quan Vázquez frisava per plegar, algun dia fos alcaldessa de Sant Feliu... Però això ja són figues d'un altre paner...

De moment, sense entrepans, ni concert, ni casetes, ni possiblement moltes altres coses, que passarien desapercebudes si ningú no ho denuncia... Us animo a fer-ho en aquest bloc o pel mitjà que considereu oportú... I us animo també a participar moooolt activament a les Festes i donar sentit així a la tasca de tantes persones que hi han dedicat hores i hores perquè surti tot com una seda.

A totes elles, novament, sincerament, GRÀCIES!!! VISCA LES FESTES DE TARDOR!!!

divendres, 2 d’octubre de 2009

3 d'octubre: si no vas a l'Ebre, vés a l'Ibèria!

Cap de setmana intens de solidaritat amb Etiòpia, promogut per un grup de grans amics de Pepe Rubianes.

Apunteu-vos dos moments per ajudar a garantir educació i alimentació als infants més desafavorits d'aquell país africà:

Avui divendres nit, actuació a la Sala Ibèria amb molta gent jove de Sant Feliu, en un acte presentat pel Joan Dausà. Hi actuaran The Penguins, CyBee, Cambra Fosca...

Demà dissabte nit, també a la Sala Ibèria, presentats aquest cop per Jose Corbacho, intervindran personatges tan mediàtics com l'Andreu Buenafuente, en Berto o en nostre veí el Follonero.

Per saber-né més, aneu a la pàgina web de l'Ajuntament, a santfeliu.net o descarregueu-vos el cartell anunciador aquí.

Així que ja ho sabeu, si no aneu a l'Ebre, aneu algun moment a l'Ibèria!!!

dijous, 1 d’octubre de 2009

ICV-EUiA demanem al ple el cessament dels responsables de Ràdio Sant Feliu.

En el ple del mes de setembre, el nostre company Manel Martínez va fer una intervenció brillant, ben argumentada i molt consistent sobre els dèficits democràtics de la nostra Ràdio municipal en els primers sis mesos d'enguany.

Ja feia temps que en Manel demanava un canvi en la política informativa municipal, després del "nou model de ràdio" (amb cessaments de bons professionals inclosos) que havia introduït Vázquez, a la qual cosa el mateix alcalde responia -sovint amb to burleta- que es notava que no escoltàvem la Ràdio. Doncs bé, poc abans de l'estiu, en Manel va demanar els guions dels informatius dels primers sis mesos i va aprofitar l'estiu per estudiar-los a fons...

Els resultats els va presentar en el ple, i la conclusió és òbvia: el cessament de la nova cap de comunicació (contractada en plena crisi a primers de l'any passat) i del director de Ràdio Sant Feliu. Ahir en vam fer una nota de premsa que podeu llegir completa aquí.

Hi ha coses curioses, segurament basades en criteris "éste sí, éste no", com va dir en Manel. Per exemple, dins el mateix PSC, hi ha regidors que en sis mesos ni han estat esmentats a la Ràdio: el cas més sorprenent és el del regidor d'Urbanisme, Xavier Alegre, que no ha intervingut ni un sol dia a la ràdio quan en el ple s'han debatut temes com la modificació de planejament que afecta al Mas Lluí o el traçat de la prolongació de la L3 de metro. ¿Por qué serà? Això sí, a l'alcalde -que encapçala lògicament i inqüestionablement el rànquing- li segueixen Joan Grisó i Lourdes Borrell i, a mooooolta distància, la resta dels seus regidors. Sorprenent, no?

A part d'aquesta i altres curiositats, el problema de fons és la manca de pluralisme i de possibilitat de contrastar visions diferents de la vida local. Els tres portaveus de l'oposició, en Sergi, en Carles i jo mateix, només hem estat entrevistats a la Ràdio (un tall d'un parell de minuts en sis mesos) per fer una valoració de les eleccions europees del passat mes de juny. Ni una sola vegada hem estat entrevistats per un tema local i ni tan sols s'ha explicat a la ràdio (és a dir, a la ciutadania!!!) les raons del nostre vot en contra, en temes tan recents i importants com la compra de la sala Ibèria, el no al trasllat de l'escola d'adults o el nostre posicionament sobre el metro, per citar només tres exemples.

Trobo que encara és pitjor el tema de les entitats: la ràdio municipal ha de ser de tothom, ni tan sols de l'Ajuntament. Ha de ser, molt especialment, també la ràdio de les entitats. Però no només l'agenda radiofònica de les entitats. Hem de conèixer no només els seus programes d'activitats (que cal anunciar-los. òbviament), però també hauríem de saber els seus punts de vista sobre la ciutat. Per exemple, està bé informar que l'Associació de Veïns Mas Lluí fa la festa anual del barri, però també caldria entrevistar a la mateixa Associació per saber què opina sobre la requalificació de zones verdes, la necessitat de transport públic al barri o els canvis sobre el mapa escolar que li afecten.

La ràdio municipal ha de tenir, en la nostra perspectiva, una funció no només d'informació de l'activitat del govern local i d'agenda informativa d'activitats, sinó també una funció de facilitar el contrast d'opinions, de creació de debat públic sobre el que és públic. La ràdio ha de ser present als esdeveniments de la ciutat i ha de tenir com a protagonistes als ciutadans.

ICV i EUiA creiem que això no és tan difícil: de fet, amb aquests objectiu vam crear Ràdio Sant Feliu l'any 1981 i, amb errors i encerts com en tot i amb els lògics altibaixos d'una llarga història, així la vam dirigir fins a l'estiu de 2003.

Creiem que cal acabar amb aquesta altra ràdio que avui tenim, i per això hem demanat (de moment) el relleu dels seus responsables tècnics. També a petició nostre, es reunirà properament el Consell de Comunicació de la nostra ciutat: serà el moment valorar també, en el marc que li correspon, els altres àmbits de la política comunicativa municipal, més cara que mai, menys plural que mai.