dimecres, 30 de setembre de 2009

Salut i Can Calders: 40 anys de la nostra història.

Documental Històries dels Barris from Fem Barri on Vimeo.


M'agrada sentir la història de la pròpia veu de les persones que l'han protagonitzada. M'ha agradat veure el vídeo i la gent -tanta gent coneguda!- que hi ha participat: la seva naturalitat, les seves anècdotes. Tècnicament, el vídeo també m'ha semblat molt bo. Enhorabona a la gent que l'ha fet possible, des del primer tècnic fins a la Rosa Mari, la regidora comissionada de la llei de barris. Enhorabona i gràcies a tothom!!!

Vaig ser a l'acte de presentació, al Cinebaix, el mateix dia que en Cesc feia una xerrada a Sant Feliu. No em vaig poder quedar al final i em vaig perdre el col·loqui. Sí que vaig ser al principi, quan la Rosa Mari va dir que hi hauria altres videos sobre el mateix tema, i que, per tant, hi hauria cabuda per a altres veus.

Llavors segur que hi haurà persones que ara trobem a faltar. De tota mena. Per exemple, s'hauria de fer esment de mossèn Vila i la primera capella de Sant Joan Baptist, del primer esplai del barri... S'hauria de fer esment de les primeres associacions de veïns, de l'Adela Barquín, autèntica ànima del primer moviment veïnal al barri de la Salut, del Ramón Fernández Jurado, el mateix a Can Calders, del mateix Àngel Merino i els seus companys de llavors la OIC, peça clau en la mobilització que va aturar la gasolinera... S'hauria de fer esment no només de les escoles Gaudí i Monmany, sinó també de les escoles Carrero Blanco (sí, no és el túnel del temps!) i Jaume Balmes, que també farien 35 anys com vaig dir en un altre escrit, i de les potents i actives associacions de pares que tant van ajudar els inicis d'aquelles escoles. Justament a l'APA del Gaudí vaig conèixer Manuel Guerra l'any 1977, i sé de la vàlua de la seva tasca incansable des de llavors... Hi falta alguna anècdota, com ara que al PSUC del 1970 hi havia molt pocs militants de la Salut que parlessin en català i per això a les reunions de l'Assemblea de Catalunya (sí, la Salut hi era present!) hi anava un jove veí del barri, de nom Alejandro Huerga, que seria detingut el 1973 amb els famosos 113 de Santa Maria Mitjancera... Es podrà completar alguna imatge que crec important, com els actes del Congrés de Cultura Catalana al barri, el 1976 o la famosa pancarta en què es reclamava "Volem l'ambulatori ara!", amb un Cesc Baltasar que acabava de ser nomenat alcalde i és incomprensiblement absent en el video (estic convençut que es corregirà en un nou document), amb un Juan Sánchez, primer i gran regidor amb responsabilitats de govern del barri de la Salut, durant més de vint anys i que també he trobat a faltar al vídeo...

I és que, en aquells anys, la gent que treballava més per la Salut i Can Calders no era genèricament d'esquerres, com diu el Gómez en el vídeo. Ell no hi va veure ningú de dretes, òbviament, però, fins gairebé després de la mort de Franco, tampoc ningú que es digués socialista o de cap altra formació que no fos, amb totes les lletres, comunista. I sense l'aportació comunista, per més que algú vulgués diluir-la, la història recent de la nostra ciutat, de la Salut i de Can Calders especialment, no es pot interpretar de forma adequada i completa.

Haurem d'esperar a un segon vídeo per completar les molt bones aportacions del primer amb les veus que no hi han pogut cabre. S'admeten suggeriments!!!

dissabte, 26 de setembre de 2009

3 i 4 d'octubre: visita als escenaris de la batalla de l'Ebre.



Aquesta setmana vindrà farcida d'activitat de la USLA:
- el Barça durant la Guerra Civil (a l'Ateneu, 30/09), acte organitzat conjuntament amb la Penya Barcelonista,
- els espais de la memòria històrica a Sant Feliu (també a l'Ateneu, 01/10), amb en Jordi Amigó

I, sobretot, com a colofó dels actes del 70è aniversari del final de la Guerra Civil, visita als escenaris de la Batalla de l'Ebre.

Serà un acte molt especial i emotiu. Aquell juliol de 1938, creuava l'Ebre un jove santfeliuenc de la lleva del biberó. Es deia, es diu Lluís Aznar. I tindrem la sort, l'enorme i immensa sort, que en Lluís ens acompanyi. Repetirem el seu recorregut i sentirem de viva veu la seva pròpia experiència.

En Lluís és un referent per a tots els que estimem la democràcia i Sant Feliu. Treballador de Can Bertrand des que va ser jove fins que es va jubilar, fundador de CCOO a la nostra ciutat, militant del PSUC, candidat en diverses de les nostres candidatures. Fa goig veure'l passejar per Sant Feliu del bracet de la Rosa, la seva dona, propers a 60 anys de matrimoni, un amor immens que es viu només que parlis una estona amb tots dos. Home d'esport, jugador durant molts anys del Santfeliuenc Futbol Club, encara avui, als seus 87 anys, neda gairebé a diari a la nostra piscina.

La visita als escenaris de la Batalla serà un homenatge a tots aquells que, com ell, van lluitar per la democràcia i la República i a aquells que hi van deixar la vida, com la meitat dels joves de Sant Feliu que hi van anar.

Si pots, si se't posa la pell de gallina amb lluites i vides com la seva, no ho dubtis, dissabte i diumenge que ve, vine.

divendres, 25 de setembre de 2009

35 anys de les escoles Gaudí, Monmany, Balmes i Mestre Esteve.

Quan tenia set anys (1964), vaig anar a estudiar als Padres. No recordo exactament quin any, però en devia tenir dotze o tretze, cada matí poc abans de les nou, a la plaça de l'Estació, hi havia una munió de nens i nenes que esperaven l'autobús per anar a escola a Barcelona.

Eren els nens i nenes que no trobaven escola a Sant Feliu, que va passar de ser un poble amb 10.200 habitants el 1961 a una ciutat de 30.500 només setze anys després. Eren els nens i nenes que cada dia anaven a l'escola Isaac Peral, a Can Tunis, a la Zona Franca, a Barcelona, en aules de fins a 60 alumnes. I estem parlant dels primers anys... setanta!!!

A l'any 1970, les actuals escoles religioses hi eren totes: les Franceses, les Mercedàries, els Padres. Hi havia el Col·legi Parroquial Sant Ferran, a l'actual Ateneu, que va ser requisat el 1939 a l'entitat. Hi havia el Liceu Llobregat, al carrer Sant Llorenç. Feia poc s'havia creat la Mestral, a una entranyable torre a la Rambla. I només una escola pública, "els nacionals", la llavors escola Lahoz Burgos, l'actual escola Nadal. Un any després, si no recordo malament, s'hi incorporaria la Escuela Modelo, l'actual escola Falguera, en l'edifici que actualment ocupa l'institut Martí Dot, i l'institut de Batxillerat, l'actual Olorda. Si mai s'escriu la història de les escoles de Sant Feliu, ens faríem creus d'aquelles cues a la plaça de l'Estació...

L'imparable creixement demogràfic i la pressió que feien les associacions de veïns i altres sectors socials liderats per comunistes (a Sant Feliu, PSUC, PTE, OIC,...) van portar a l'elaboració, per part del Ministeri d'Educació dels darrers governs tecnòcrates del franquisme, del conegut com a "Plan de Urgencias".

Fruit d'aquell plan, el setembre de 1974 van obrir les escoles Antoni Gaudí, Josep Monmany, Jaume Balmes i Almirante Carrero Blanco (després Mestre Esteve). A la nostra ciutat va venir una munió de mestres que van crear, gairebé del no-res, una xarxa d'escoles públiques a l'alçada del moment històric que els va tocar viure. El primer director de l'Escola Gaudí, Luis Fernández, va impulsar un projecte d'escola activa que va impressionar en molts àmbits de la pedagogia. Altres mestres, van ser referents en molts àmbits, i la seva tasca mereix un reconeixement que no he volgut deixar passar de llarg. Gràcies, companyes i companys, per tanta bona feina! Amb les seves AMPA, van protagonitzar lluites contínues per la qualitat de l'ensenyament que va saber recollir el primer ajuntament democràtic el 1979.

Dos anys després (1976) després del Congrés de Cultura Catalana a la nostra ciutat i com a resultat de la pressió de l'Assemblea Democràtica de Sant Feliu, el darrer ajuntament franquista va decidir posar professors de català a les escoles públiques. Va contractar a tres persones: el senyor Jordi Giol, l'Agustí Vilar i a mi mateix.

El setembre de 1976, vaig donar classes a l'escola Nadal (només un curs) i a l'escola Gaudí. Recordo molt bé el moment d'entrar al Gaudí. A l'entrada, hi havia un nen d'uns vuit o nou anys que era al mig de la porta, li vaig tocar el cap al passar-li per darrera i li vaig dir "Hola, maco!", a la qual cosa em va respondre "Moco lo será tu padre"... Era el tercer any de funcionament del Gaudí, i hi feia classes als nens i nenes de 3r i 4t d'EGB. A l'acabar, de forma voluntària, feia classes de català als alumnes de 8è d'EGB. Tenia 6 classes de 40 infants per aula, i només hi havia un nen català... de Tortosa... "este xic diu..."...!

D'aquelles escoles, vaig ser cinc anys al Gaudí (set'76 a juny'81) i quatre al Monmany (set'83 a juny'87). Vaig aprendre moooooooooolt dels homes i dones que hi feien classes, dels pares i mares de les ampa i dels meus alumnes.

Jo no sé si algú més recordarà aquell setembre de 1974, aquell conjunt de docents que van arribar a Sant Feliu arran d'aquell Plan de Urgencias. Però tots ells i totes elles es mereixen no ja el meu record, sinó l'agraïment de la tasca que han fet per a la nostra ciutat.

A elles i a ells, als docents que ja hi havia i als que s'han anat incorporant després (Salvador Espriu, Pau Vila, Gegant del Pi, Can Fargas, Martí i Pol) i al professorat d'infantil, secundària i adults de la nostra ciutat. GRÀCIES, COMPANYES/S!!!

dimarts, 22 de setembre de 2009

Pillet.

Gràcies enormes a les persones i entitats de Sant Feliu i del país, de totes les músiques, del teatre, la literatura, la dansa, la cançó, el cinema, de la nostra cultura tradicional, de les cultures que conviuen amb nosaltres, de la pintura i de totes les arts... Gràcies perquè us coneixem i sabem que no sou com aquests manguis que encara es volen fer passar per respectables... Cap pillet em farà perdre la confiança en vosaltres.
Í que algú em digui qui li auditava els comptes: cal saber el nom dels qui són més inútils que les rodes quadrades... o dels qui donen els seus nyaps per bons.
Gràcies als Mossos, per la seva feina i espero que diré també gràcies a la justícia perquè confio que complirà el primer principi dels ciutadans respecte a la llei:
ningú és més que ningú, ningú és menys que ningú

dimecres, 16 de setembre de 2009

23 punts de 90: Navarro és de Sant Feliu!

Navarrooooooooo!!!!!!!!!!!


Ja som a quarts!!! Gràcies, Joan Carles!!!

Comissió de qualitat ambiental: cal reprendre'n el funcionament.

I és que fa gairebé un any que està aturada. Bé, deu mesos per ser més exactes. La darrera reunió va ser el 13 de novembre de l'any passat. Era en un altre context, molt diferent a l'actual. ERC encara era a l'equip de govern i Carles Soriano era el regidor de Medi Ambient. Feia poc que Vázquez s'havia desdit de la seva intenció de plegar. Uns dies després, ERC se n'anava del govern i era nomenat nou regidor de Medi Ambient el socialista Joan Grisó.La crisi encara no havia castigat la indústria (i a Sànson) amb tota la seva cruesa. Uns dies després, el 2 de desembre de l'any passat, entre tots vam perdre al Palau Falguera una oportunitat d'enraonar.

Ara estem en un altre escenari. L'activitat a la fàbrica Sànson s'ha reduït molt. Han aparegut recentment noves dades sobre la qualitat de l'aire que respirem, que van ser fins i tot objecte d'estudi a l'important congrés de cardiòlegs que hi va haver fa unes setmanes a Barcelona. La moratòria de 18 mesos sobre l'ús de biomassa com a combustible ja és a punt d'acabar. Joan Grisó ja ha tingut un temps més que suficient per haver-se situat en les seves noves responsabilitats.

Ja fa un any que tenim la tecnologia i la possibilitat per poder saber en temps real la qualitat de l'aire que respirem a Sant Feliu. Ho vam poder comprovar en aquella reunió del 13 de novembre de 2008. I així podríem saber, per exemple, si hi ha alguna variació rellevant en la composició del nostre aire entre llavors i ara, quan ja fa mesos que els forns de la Sànson estan parats. Jo, personalment, considero imprescindible que tots coneguem i valorem bé aquesta informació.

Tenim la possibilitat de saber, però segurament falta la voluntat política d'informar. Fins i tot en el ple del mes de juny, es van debatre dues mocions sobre la gestió de residus, en què es demanava entre d'altres coses la convocatòria de la comissió de qualitat ambiental. PSC i CiU van rebutjar la moció, fins i tot en la petició de convocatòria de reunió.

Doncs bé, el nostre grup municipal (i estic segur que tots els sectors interessats en la millora de la nostra qualitat de vida) segueix considerant que aquesta reunió és important i és urgent. I tornem a demanar al regidor, Sr. Joan Grisó, la convocatòria immediata de la comissió de qualitat ambiental.

Com fa un any, com en tots els temes, l'equip de govern ha de facilitar el clima i els mecanismes perquè tots, ciutadans i representants, complim amb el nostre desig i la nostra obligació d'enraonar. I si el govern no ho fa, des de l'oposició -lleialment, fermament- els ho hem d'exigir. Companys de PSC i CiU, només cal que compliu els vostres deures envers la ciutadania que tots representem.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Resum del ple de juliol de 2009.

En el darrer ple abans de les vacances d'estiu passades, vam tractar els temes següents:
- mocions sobre l'ampliació de la taula cívica contra la crisi i sobre l'Exposició Nacional de Roses,
- creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió de les indemnitzacions posteriors al trencament d'una biga del sostre de la piscina,
- aprovació del tancament dels comptes municipals de l'any 2008,
- cessió a l'Escola Tramuntana de dues naus rehabilitades de Can Bertrand,
- concessió de subvencions a diferents escoles i entitats culturals i esportives de Sant Feliu,
- conveni amb la Generalitat per al desenvolupament del Pla Educatiu d'Entorn.
- precs d'ICV-EUiA en relació a Ràdio Sant Feliu, a la L3 de metro i a la Xarxa d'Atenció a la Infància.

Com és habitual, el podeu consultar a la pàgina web d'Iniciativa o us el podeu descarregar aquí.

Encara una nota final. Tot i que el resum el penjo al meu bloc des de gener d'enguany, l'hem anat publicant regularment des de gener del 2005. Si alguna persona o entitat vol el resum del ple d'un mes determinat o en relació a un tema en concret, només cal que ho demani al meu correu: jordisanjose@gmail.com

dilluns, 14 de setembre de 2009

"Govern d'esquerres: noves polítiques,més autogovern". Acte públic amb Cesc Baltasar, 17/09/09, 19:30, a l'Ateneu.

Primer acte públic d'ICV-EUiA del curs. Havia de ser abans de l'11 de Setembre, però a última hora l'agenda d'en Cesc va obligar a un petit endarreriment. Un acte de balanç del govern de la Generalitat, a un any d'eleccions al Parlament i amb la voluntat d'arrencar una llarga campanya per continuar amb un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat. Un acte també d'anàlisi de la situació política actual amb un conseller del nostre Govern: sentència del Constitucional, finançament,...

Un acte sens dubte interessant. US HI ESPEREM!

Dret a decidir l'Espanya federal.

Defenso a ultrança el dret d'expressar democràticament qualsevol idea política, per lluny que estigui del que jo cregui. Defenso, per tant, el dret a l'autodeterminació i que, en l'exercici d'aquest dret, hi hagi una part significativa de catalanes i catalans que optin per la independència.

Quan arribi aquest dia, jo vull poder decidir l'Espanya federal. Vull poder decidir la República Federal d'Espanya. No vull una pregunta simplista a una qüestió que, per la seva transcendència, no és simple. No vull respondre sí o no a una pregunta d'enquesta, com han fet a Arenys de Munt. No vull censors de cap mena de cap institució estatal, com han fet a Arenys de Munt. Vull una reflexió profunda sobre el futur del nostre país en el marc de la Unió Europea i una possibilitat real de triar democràticament entre diferents opcions: des de l'estat centralista fins a la secessió, passant per l'Espanya federal que jo propugno. Una República Federal d'Espanya que incorpori de debò el que som i volem ser: en llengua (amb plena i indiscutida oficialitat), en finançament (amb plena capacitat de gestió dels ingressos) i en institucions (amb plena lleialtat a les nostres institucions).

Quan arribi aquest dia, vull un debat polític d'alçada, amb arguments apassionats, però consistents. No vull desqualificacions de millor o pitjor catalanitat. No vull amenaces catastrofistes de cap costat: no hi ha Espanya casposa si ens quedem, no hi ha debacle econòmica si ens n'anem. Vull que es pugui comptar amb totes les veus, que es vinculen legítimament i amb intensitats diferents a una identitat catalana i/o espanyola. També a la immensa majoria social que, com jo, se senten (poc o molt, cadascú sabrà) catalans i espanyols, i que semblen assistir muts a un debat reduccionista davant el qual crec que ja cal prendre la paraula.

Vull un país respectuós amb totes les opcions i identitats de les persones que el formem, però que col·lectivament visqui i s'expressi en català. En aquest horitzó cal situar la impagable tasca de construcció d'un sol poble que va fer el PSUC i la suma de voluntats d'una població majoritàriament d'origen immigrant (com a Sant Feliu) que ha acceptat com a propi, per exemple, un sistema educatiu inequívocament català. Això, ni ho vull perdre ni ho vull ignorar. Vull una Catalunya socialment cohesionada en una Espanya federal i en una Unió Europea, que sigui referent a tot el món de justícia social i de llibertats democràtiques. Una Catalunya que sigui capaç de construir un horitzó comú d'inclusió social, d'igualtat d'oportunitats, de llibertat d'expressió, de qualitat de vida, per a totes les persones que hi vivim, sense exclusions, sense etiquetes. Una Catalunya que, n'estic convençut, és la que s'obre amb l'Estatut que vam aprovar el juny de 2006.
Això és el que, quan arribi el dia, vull poder decidir per a Catalunya. Això és el que, ja ara, dia a dia, vull contribuir a construir per a Sant Feliu.

Inici de curs, amb la nova Llei d'Educació. Per què diem que és una ocasió perduda?

Comença el curs 2009-2010, el primer amb una Llei d'Educació pròpia, aprovada al Parlament el proppassat juliol. Una llei que neix amb l'acord total de PSC, CiU i ERC, i amb el nostre suport parcial. Suport en temes com el lingüístic, el valor educatiu del lleure, l'autonomia de centres o la descentralització, però no en el tema que considerem central: una sola xarxa educativa (encara que amb centres públics i concertats) amb els mateixos objectius, drets i obligacions, tal com, segons el nostre parer, establia el Pacte Nacional per a l'Educació.

ICV-EUiA vam difondre abans de l'estiu, en aquest document, les raons del nostre no als articles que fan referència a l'estructura del Servei d'Educació de Catalunya que es defineix al títol IV de la Llei.

En recullo els arguments més significatius:

1) La LEC no defineix clarament un model en què tots els centres sostinguts amb fons públics tinguin els mateixos drets i les mateixes obligacions.

2) La LEC obre les portes a millores de finançament dels centres concertats, sense les contraprestacions que es definien explícitament al Pacte Nacional per a l'Educació.

3) La LEC no tanca les portes a la selecció d'alumnat per part dels centres sostinguts amb fons públics, no tanca les portes a possibles "escoles de primera" i "escoles de segona".

4) La LEC no estableix com a obligació de la Generalitat la creació d'escoles públiques allà on hi hagi demanda de noves places escolars.

5) La LEC no reconeix als ajuntaments les competències per intervenir de manera més eficaç en l'equitat educativa i l'èxit escolar per a tothom.

6) La LEC no assegura el finançament públic suficient per situar-nos en la mitjana de la despesa educativa de la Unió Europea.

Comença el curs també amb l'anunci de l'anomenada "Escola 2.0". N'hi ha prou en començar a canviar llibres per portàtils... o cal preparar abans el professorat per a una nova gestió de l'aula i dels centres? Proposo aquí uns quants elements per reflexionar en aquesta línia...

diumenge, 13 de setembre de 2009

La mentida (=el negoci) de l'any ens tapa les malalties (=la injustícia) de dècades.



View more presentations from jordisjb.

Fa dies, la Cèlia, la meva dona, em va enviar aquest powerpoint sobre la grip A. Divendres, en Diego Fernando, nou veí colombià de Sant Feliu i amic del Facebook, m'ha convidat a afegir-me al grup "En contra de la gripe A, ¡de la mentira del año!". Divendres també, hi va haver una roda de premsa convocada pels representants de cinc col·lectius de metges denunciant l'alarma social (falsa i artificialment creada en els nostres països rics) entorn la grip A.

I llavors m'he recordat d'una conferència a què vaig anar ara farà un any, d'una petita entitat creada per veïns de Sant Feliu, que es planteja treballar, des de les seves capacitats, per a un mal molt més real i més greu, Un mal lligat a la pobresa, a la misèria, a la injustícia. Em refereixo a l'entitat Africa Stop Malaria! Els vaig conèixer en una conferència a la Unió Coral poc abans del Nadal passat. Amb aigua potable i unes mosquiteres que protegeixin sobretot els més petits, ajut real per a milers de famílies.

Prevenció avui contra la malària... mentre trobem una solució definitiva, viable i democràtica a la causa de fons de tots els problemes: del negoci sense escrupols d'algunes indústries i de la misèria indigna de tot un continent. És a dir, mentre trobem una alternativa imprescindible, sòlida i urgent davant el capitalisme, per construir un projecte polític igualitari i democràtic per a tot el món i per al segle XXI.

dijous, 10 de setembre de 2009

Manifest ICV. 11 de setembre de 2009

DEFENSEM L’ESTATUT, SOM UNA NACIÓ
L’autogovern com instrument per resoldre la crisi econòmica.


Com cada any, l’onze de setembre, en el marc de la Diada recordem la pèrdua de les llibertats nacionals, reivindiquem la memòria dels resistents que van participar a la seva defensa i renovem la voluntat i el dret de la societat catalana de ser nació, autogovernar-se i construir un país més just, obert i solidari.
Enguany vivim moments d’esperances i de preocupacions, de reptes i d’oportunitats. ICV ha defensat des del primer dia l’Estatut sorgit del pacte entre el govern de l’Estat i Catalunya i referendat de forma majoritària pel poble català, convençuts que atorga més autogovern, avança en el reconeixement dels drets nacionals i cap a un model federal, amb un finançament més just,
digne i solidari i des de la plena constitucionalitat del seu articulat.

Fa pocs mesos s’ha tancat finalment l’acord de finançament, que passa pàgina a un model i a uns acords pactats per CiU i PP, que havien esdevingut intolerables des del punt de vista econòmic i insostenibles políticament.
L’Estatut suposa la concreció d’un model més just, més solidari i amb criteris
més objectius i transparents.

El Tribunal Constitucional encara no ha resolt els recursos presentats pel PP i el Defensor del Pueblo contra l’Estatut. No són moments d’especulacions, però cal tenir present qui va presentar els recursos i analitzar amb serenitat i rigor la sentència. Des d’ICV exigim al Tribunal Constitucional el ple respecte de la voluntat del poble de Catalunya expressada en el referèndum del 2006.
No podem d’oblidar que estem immersos a més en un temps de crisi on els treballadors i treballadores veuen cada dia amenaçat el seu lloc de treball, on molts homes i dones ja l’han perdut. L’Estatut de Catalunya i especialment el capítol de drets i deures introduït per ICV, ens dota també d’instruments per afrontar millor aquest repte i avançar cap a una societat més justa i solidària. Ens cal enfortir i renovar el catalanisme d’esquerres per fer front als desafiaments d’un món globalitzat i per avançar respostes a les exigències de la realitat social que conforma la Catalunya d’avui i particularment les seves classes treballadores i populars.
Reclamem al govern central que superi les inèrcies centralistes i respecti escrupolosament el vigent l’Estatut de Catalunya.
També cal, que des del govern central i des del Govern de la Generalitat, s’afronti decididament el finançament local. El país es construeix des de la proximitat i des de la proximitat és més possible trobar respostes a les necessitats quotidianes concretes.
ICV està convençuda que el procés estatutari paga la pena, malgrat les tensions que vàrem viure durant la seva tramitació. L’Estatut s’està desplegant des del Parlament de Catalunya, a partir de l’impuls del govern de la Generalitat: ho demostren la trentena de lleis derivades de l’Estatut ja aprovades. Estem aconseguint traspassos com el de rodalies de Renfe o la Inspecció de Treball que son emblemàtics per a ICV. I cal ara aconseguir també el traspàs dels serveis regionals de Renfe o solucionar la qüestió dels aeroports. L’Estatut atorga a Catalunya més llibertat i una eina més eficaç per prestar més i millors serveis a la ciutadania. Estableix una relació bilateral amb l’Estat i incrementa el nivell del nostre autogovern; alhora que avança en la construcció d’un Estat que reconegui i posi en valor el fet plurinacional i plurilingüístic. L’Estatut no és un punt i final sinó un punt de partida.
La defensa de l’Estatut en la seva plenitud i del seu desplegament íntegre han de ser objectius compartits per la societat catalana, les forces polítiques i les institucions del país. Aquesta defensa s’ha de basar en la unitat a l’entorn del que va decidir el poble de Catalunya, evitant divisions fonamentades en interessos sectaris o partidistes.
Per una Catalunya més lliure, justa i solidària.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Hi va haver una persona morta a l'estació: l'Ajuntament ni ho pot ignorar ni se'n pot desentendre.

En l'accident del passat 24 d'agost al pas entre andanes de l'estació, l'Ajuntament no hi té, sens cap mena de dubte, cap responsabilitat. Ni tan sols llunyana: a més de no tenir-hi cap competència, l'Ajuntament ja va reclamar al seu dia la reparació d'aquest pas a qui li pertoca, al Ministeri de Foment. A més, l'equip de govern està fent bé la seva feina en relació al soterrament, com ja l'havíem feta en els governs anteriors. Ni el més mínim dubte en aquest sentit, doncs, cap a l'equip de govern que encapçala Juan Antonio Vázquez.

Ara bé, crec que l'alcalde i el seu gabinet estan cometent un error seriós en la seva actuació posteriorment a l'accident. Per ordre d'importància, en primer lloc, en l'atenció a la família accidentada. En segon lloc, en relació a la informació relativa a l'accident i les actuacions posteriors del Ministeri de Foment.

Vull començar per aquí. Contràriament a altres situacions similars, l'Ajuntament no va publicar cap nota institucional de condol i suport a la família, en representació de tota la ciutat. Per tant, no va trametre tampoc cap nota informativa oficial i serena als mitjans de comunicació. Això va provocar que, a primers de setembre, la notícia aparegués amb fortuna molt diversa en diversos mitjans, fins i tot a algunes televisions d'àmbit estatal que no es caracteritzen precisament pel tracte respectuós a les persones. Però no només això: tothom ha pogut comprovar que el pas entre andanes ha estat arreglat de pressa i corrents pel Ministeri de Foment (en una petita obra que ha trigat 48 hores i ha tingut un cost estàndard estimat d'uns 15.000 euros... quina ràbia!!!), però l'Ajuntament ho ha continuat ignorant en la seva pàgina web. Quin sentit té ignorar d'una manera tan inexplicable un fet que ha commogut tan intensament a tota la ciutat?

I vull acabar pel tema de l'atenció a la família. L'alcalde i el seu gabinet, tal com jo ho veig i lògicament puc equivocar-me, no es poden situar en una hipotètica equidistància en relació a les circumstàncies i responsabilitats de l'accident. El jutjat ja ha obert diligències, com li pertoca, per aclarir-les. L'evidència és que el pas estava en males condicions i l'evidència és també que el Ministeri l'ha reparat amb caràcter d'urgència. Hi ha, per tant, responsabilitats de l'administració competent (que no és, torno a dir, l'Ajuntament. Ni de lluny!). El que hauria hagut de fer l'alcalde i el seu gabinet és adreçar-se a la família de la víctima i, a més d'expressar el condol en nom de la ciutat, oferir-li assessorament i/o acompanyament legal en un procés judicial en què la família es veurà segurament afectada, desbordada i desemparada. Quin sentit té desentendre's i rentar-se les mans d'aquesta manera en relació a la situació tan dramàtica que ha provocat l'absurda negligència involuntària d'algun càrrec del Ministeri a una família de la nostra ciutat?

És per això que, amb lleialtat i respecte institucionals i socials, des d'ICV-EUiA hem fet aquesta petició a l'equip de govern de la ciutat i, en aquest mateix espai personal meu, li demano al meu Ajuntament que rectifiqui i es posi al costat de la seva gent.

dilluns, 7 de setembre de 2009

"De momento, abril"

Què i qui reconeixeu?



Made in Sant Feliu... i prometen mooooolt!!!

El Ministeri de Foment canvia el pas entre les andanes de l'estació.

Avui he rebut aquesta carta, en resposta als correus enviats dins la campanya de la PTP arran de la mort de Maria S.:
Benvolgut Sr.,

Comparteixo amb vosté la preocupació i lamento profundament el fatal accident esdevingut el passat 24 d’agost (sobre les circumstàncies i responsabilitats del qual està investigant el jutjat de Sant Feliu), en el pas entaulonat entre andanes de l’estació de Sant Feliu de Llobregat. Li puc assegurar que tant el Ministeri de Foment com Adif tenen una especial preocupació per la seguretat dels viatgers i la millora de l’accessibiltat de les estacions, cosa que es tradueix en un Programa de modernització (dotat amb 350 M€) d’estacions -dins del Pla d’Infraestructures de Rodalies 2008-2015-, que preveu la implantació de passos inferiors entre andanes, amb ascensors per a les persones amb mobilitat reduïda (PMR), a totes les estacions de la xarxa. Actualment, i amb una dotació de 125 M€, estan en marxa actuacions de millora d’accessibilitat i adaptació a PMR a 50 estacions, entre les quals hi ha Mataró, Castellbisbal, Cornellà, Castelldefels i Barberà del Vallès, ja en servei, i Castelldefels Platja i Montcada i Reixac-Santa Maria, en execució.

En el cas de l’estació de Sant Feliu de Llobregat, la solució prevista és més ambiciosa, amb el soterrament del tram urbà de la línia ferroviària (1.545 m) que elimina el pas a nivell existent, i la construcció d’una nova estació subterrània (solució també adoptada i en servei a Vilafranca del Penedès i el Prat de Llobregat, en execució a Montmeló i Sant Andreu Comtal, i prevista a Sagrera-Meridiana –nova estació- i a Bellvitge). El febrer d’enguany es va sometre a informació pública l’estudi informatiu d’aquest soterrament, i ara és en redacció el projecte constructiu. Un cop acabat aquest, la partida per a la seva execució ja està programada en el Pla d’Infraestructures de Rodalies esmentat.

De tota manera, per millorar a curt termini la seguretat dels viatgers en el creuament entre andanes –molt diferent d’un pas a nivell urbà, ja que requereix les màximes precaucions del vianant i no és susceptible de protegir-lo amb barreres i senyals lluminosos i acústics-, Adif revisarà tots els passos entaulonats existents a la xarxa ferroviària estatal de Catalunya, i els substituirà on sigui convenient per passos amb paviment uniforme de cautxú, i de forma immediata en el cas del pas entre andanes de Sant Feliu .

Li agraeixo sincerament la seva carta, que estimula a l’Administració competent a aprofundir en la prioritat atorgada a la seguretat en la circulació ferroviària. Rebi una salutació ben cordial,

Jordi Prat Soler
Delegat del Ministeri de Foment
per a la coordinació d’actuacions ferroviàries
a l’àmbit metropolità de Barcelona

Quin comentari fer? Què dir sobre una decisió per a la qual ara hi ha prioritat i diners i que, presa cinc o sis anys enrera, quan es va arreglar el pas a nivell, hauria estalviat la mort d'una conciutadana avui fa quinze dies?

I ara que, com diu el delegat del Ministeri de Foment, el jutjat de Sant Feliu està investigant les circumstàncies i responsabilitats de l'accident, es dignarà l'ajuntament de la ciutat a posar-se en contacte amb la família per oferir-li suport en el calvari jurídic i legal a què haurà de fer front a partir d'ara?

En tot cas, la reacció dels ciutadans que, amb centenars de correus electrònics han fet arribar la seva indignació al Ministeri, ha forçat una millora, a Sant Feliu i a tot Catalunya, que segurament estalviarà morts tan inadmissibles com la de Maria S.