Jugar sobre un refugi: una bona metàfora que cal recordar i homenatjar.
La vida d'una ciutat es construeix de manera molt destacada sobre la seva història i sobre la capacitat de les persones que hi viuen per compartir i assumir el bo i millor del seu passat per definir el present i projectar el futur. La història no és en cap cas una anècdota del passat, un seguit de moments prescindibles perquè només compta l'avui i, d'aquella manera, el demà. L'oblit o la mala comprensió dels temps passats ens porta als anacronismes, que personalment considero aberrants, que una persona immigrant de fa cinquanta o vint anys blasmi o malparli de les persones immigrants més recents que viuen entre nosaltres. L'oblit o la mala comprensió dels temps passats ens porta a no entendre la importància del període republicà i el retrocés abismal, que encara ens pesa, del franquisme, pot portar a algunes persones a l'aberració de la defensa del feixisme. No és bo ignorar de qui i de què s'és hereu, a qui i a què es reconeix com a referents, quins són els camins del passat que cal fer vius entre nosaltres per construir millor el nostre futur. L'amnèsia social o històrica és una malaltia greu contra la qual hem de lluitar sempre.
Jo, de petit, sabia que el refugi antiaeri de Sant Feliu durant la Guerra Civil era al Parc Nadal, però no el sabia situar amb exactitud: la meva mare hi havia anat, però era una nena de mesos, ja que va néixer al mateix 36. És sabut que, algunes vegades, la mateixa Joana Raspall llegia o explicava contes als infants que, amb les seves famílies, s'hi protegien dels atacs feixistes.
L'Àngel Merino, que amb la USLA ja està preparant la continuïtat del cicle sobre el final de la Guerra a Sant Feliu, em va comentar que els refugis, a més van ser una iniciativa de la societat civil, no del govern de la Generalitat republicana. Una iniciativa que, a més, em deia l'Àngel, va ser fins i tot posada com a exemple per Winston Churchill arran dels bombardejos nazis sobre Londres. Una raó més per recordar, com es mereix, el nostre refugi.
Amb motiu del mil·lenari de Sant Feliu (2002), vam dur a terme les primeres passes per, en un context de recuperació de la memòria de la ciutat, situar i valorar les possibilitats de restauració del refugi. Havent-hi un programa de recuperació de la memòria històrica ja amb el primer govern d'esquerres de la Generalitat, i en el marc del actes del 75è aniversari de la República (juliol de 2006) es va prendre en el ple municipal un acord que textualment deia: Considerar la viabilitat tècnica i econòmica de recuperar l'antic refugi antiaeri de Sant Feliu i d'ubicar-hi de forma permanent una exposició sobre la Guerra Civil i les seves conseqüències, com una aportació significativa de la nostra ciutat a la cultura de la pau. Si finalment no es considerés viable, ubicar un recordatori o placa commemorativa en el lloc on s'ubicava el refugi.
La casualitat va voler que una tempesta a la tardor del mateix anys provoqués un esvoranc a la zona de jocs infantils del parc, que va posar al descobert el refugi i en va permetre constatar, segons els tècnics municipals, el seu mal estat.
Aquest estiu, l'ajuntament està renovant la zona de jocs infantils del Parc, com es pot veure a la fotografia, presa el 20 d'agost. És el moment ideal per ubicar, en el marc de la nova zona de jocs, el recordatori que es va acordar el 25 de juliol de 2006. Un element emotiu i simbòlic que ens recordi que, allà on els nens i les nenes ara juguen en pau, els seus besavis i besàvies es refugiaven en temps de guerra. Estic convençut que el finançament addicional que pugui exigir, serà aportat pel Programa del Memorial Democràtic del Govern de la Generalitat, que està impulsant a tot Catalunya la visibilització de tots els elements que recordin la defensa i la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques.
Només cal que l'Ajuntament s'ho hagi plantejat i ja hagi previst en el projecte tècnic i en la tramitació administrativa la placa o monument que ho recordi i hagi fet ja la petició corresponent. A això es va comprometre gairebé per unanimitat al juliol de 2006 i no em passaria pel cap que actués d'una altra manera. Per assegurar-nos-en, avui hem entrat aquesta instància per recordar-ho.
Jo, de petit, sabia que el refugi antiaeri de Sant Feliu durant la Guerra Civil era al Parc Nadal, però no el sabia situar amb exactitud: la meva mare hi havia anat, però era una nena de mesos, ja que va néixer al mateix 36. És sabut que, algunes vegades, la mateixa Joana Raspall llegia o explicava contes als infants que, amb les seves famílies, s'hi protegien dels atacs feixistes.
L'Àngel Merino, que amb la USLA ja està preparant la continuïtat del cicle sobre el final de la Guerra a Sant Feliu, em va comentar que els refugis, a més van ser una iniciativa de la societat civil, no del govern de la Generalitat republicana. Una iniciativa que, a més, em deia l'Àngel, va ser fins i tot posada com a exemple per Winston Churchill arran dels bombardejos nazis sobre Londres. Una raó més per recordar, com es mereix, el nostre refugi.
Amb motiu del mil·lenari de Sant Feliu (2002), vam dur a terme les primeres passes per, en un context de recuperació de la memòria de la ciutat, situar i valorar les possibilitats de restauració del refugi. Havent-hi un programa de recuperació de la memòria històrica ja amb el primer govern d'esquerres de la Generalitat, i en el marc del actes del 75è aniversari de la República (juliol de 2006) es va prendre en el ple municipal un acord que textualment deia: Considerar la viabilitat tècnica i econòmica de recuperar l'antic refugi antiaeri de Sant Feliu i d'ubicar-hi de forma permanent una exposició sobre la Guerra Civil i les seves conseqüències, com una aportació significativa de la nostra ciutat a la cultura de la pau. Si finalment no es considerés viable, ubicar un recordatori o placa commemorativa en el lloc on s'ubicava el refugi.
La casualitat va voler que una tempesta a la tardor del mateix anys provoqués un esvoranc a la zona de jocs infantils del parc, que va posar al descobert el refugi i en va permetre constatar, segons els tècnics municipals, el seu mal estat.
Aquest estiu, l'ajuntament està renovant la zona de jocs infantils del Parc, com es pot veure a la fotografia, presa el 20 d'agost. És el moment ideal per ubicar, en el marc de la nova zona de jocs, el recordatori que es va acordar el 25 de juliol de 2006. Un element emotiu i simbòlic que ens recordi que, allà on els nens i les nenes ara juguen en pau, els seus besavis i besàvies es refugiaven en temps de guerra. Estic convençut que el finançament addicional que pugui exigir, serà aportat pel Programa del Memorial Democràtic del Govern de la Generalitat, que està impulsant a tot Catalunya la visibilització de tots els elements que recordin la defensa i la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques.
Només cal que l'Ajuntament s'ho hagi plantejat i ja hagi previst en el projecte tècnic i en la tramitació administrativa la placa o monument que ho recordi i hagi fet ja la petició corresponent. A això es va comprometre gairebé per unanimitat al juliol de 2006 i no em passaria pel cap que actués d'una altra manera. Per assegurar-nos-en, avui hem entrat aquesta instància per recordar-ho.
Comentaris