dilluns, 31 d’agost de 2009

Pocket's, de Sant Feliu: CHAPEAU!!!

Jo sé que Pocket's són, contradient el tòpic, profetes a sa terra. Quants anys fa que les noies i els nois que engresca el José Antonio Real ens animen tota festa de Sant Feliu? Què seria del nostre Carnestoltes, cavalcades de Reis, desfilades de moda (que tornaran, no ho dubteu!) o festes de barri sense l'alegria de Pocket's que es respira a flor de pell?

Sé també de la seva qualitat humana. En una nit de Reis, a Sant Joan de Déu, vaig ser testimoni de l'empenta que encomanaven als infants i les famílies que passaven aquella nit màgica a l'hospital. A més, durant dos anys hi va ballar la Raquel, conec una pila de bons amics i amigues d'ella i d'en Samu... i en Real va ser alumne meu al Gaudí fa vint-i-moooolts anys!

Per això, la idea de Pocket's de retre homenatge al seu ídol Michael Jackson a Barcelona i batre el récord de persones ballant una cançó seva em va semblar excel·lent. Es mereixen el suport que van rebre i l'èxit de les 700 persones que van arreplegar. És cert que el récord va durar poques hores, perquè a Mèxic s'hi van reunir 13.000 persones... però és que estem parlant d'una ciutat de Sant Feliu i de Mèxic... Poca broma pels nostres joves... i no tan joves.

Mireu de connectar-vos al vídeo de La Vanguardia. Però si no podeu, youtube sempre és un recurs que no falla:




Enhorabona, Pocket's! I gràcies per la vostra música i el vostre ball! Que no ens falti mai la vostra empenta a Sant Feliu!

diumenge, 30 d’agost de 2009

Horitzó Equitat.

Aquests dies, a finals d'agost primers de setembre i com tothom parlo amb gent de les vacances. Uns quants, bastants: Nova Iork, França o Itàlia, la Cerdanya, l'Empordà, Galícia o Mallorca, en hotel o la torre o l'apartament. Molts, bastants més: a la casa del poble o no ens hem pogut moure de Sant Feliu. Ja fa anys que Sant Feliu és ple a l'agost i la gent que no es pot moure calla, no diu res, i anar arribant amb prou feines fins al dia 30 de cada mes. Aquesta gent, toquem de peus a terra, és la majoria social de Sant Feliu. Amb aquesta gent, siguem realistes i diguem-nos-ho amb sinceritat, no hi pensem prioritàriament quan diem que construïm una ciutat per a tothom. I no em refereixo als moments actuals de crisi. Em refereixo al dia a dia de Sant Feliu. Abans que m'ho diguin: sí, ho reconec, tampoc hi pensàvem prou (i hi pensàvem molt!) en els nostres primers 24 anys de democràcia local.

Pensava en tot això al llegir fa uns dies, al diari Público, que gairebé 3 de cada 5 catalans té un sou brut inferior a 1.100 euros al mes. Extrapolo: 3 de cada 5 de les treballadores i treballadors de Sant Feliu. Poca broma.

Pensava en això al veure, aquest agost, alguns programes d'Un lloc estrany, a TV3, que gairebé una sisena part dels catalans (sí: els que viuen i treballen a Catalunya, i la definició no és meva...!) han nascut fora d'Espanya. Concreto a Sant Feliu: mirant les estadístiques de l'Idescat, un 10,1% dels santfeliuencs i, en la franja més alta, un 18,7% dels nostres joves entre 20 i 29 anys.

I després vaig anar a buscar, al web de l'ajuntament, l'evolució de l'atur a Sant Feliu: de gener de 2008 a desembre del mateix any, hem passat del 8,1% d'aturats a l'11,1%.

I, per acabar, vaig voler mirar, també a l'Idescat, les dades de població de Sant Feliu per franges d'edat i amb indicació del lloc de procedència, comparant l'any 2008 amb l'any 2000. N'he fet un resum molt resumit per facilitar el debat i compartir una reflexió que considero imprescindible sobre la nostra ciutat (la que és, no la que cadascú somia):


Sort de les més de les quatre mil persones que han vingut de fora aquests vuit anys, perquè tot i així no hem parat d'envellir i sortir del mercat laboral: al 2000, gairebé el 12% dels nostres conciutadans tenia més de 65 anys, al 2008, ja eren prop del 14%...

I, per comprovar que el que deia el diari Público era veritat, he tornat a l'inici: comprovar la nostra estructura salarial a partir de les dades de l'Idescat. I això és el que diu, referit a l'any 2006: salari brut mitjà anual de 21.210,04€. (però... 24.287 el salari anual mig dels homes i 17.178 el salari mensual mig de les dones; 21.820 el salari mig dels espanyols i 16.322 els dels estrangers,...)

I, amb tot això, jo tinc una idea molt clara del Sant Feliu que vull, una visió fàcil de comprendre i que espero que, en nom de la igualtat i la cohesió social, compartim la majoria de la nostra ciutadania. Un horitzó d'equitat:

Un Sant Feliu on 3 de cada 5 nens de les escoles bressol sigui de famílies mileuristes, on el 10% dels nens de l'escola de música hagi nascut fora de l'Estat, on el 14% dels usuaris de la piscina tingui més de 65 anys, on l'11,1% dels nens que van a colònies o casals d'estiu tingui el seu pare o la seva mare en atur, on a totes les escoles hi hagi tota la nostra riquesa d'infants i adolescents i tinguin el 85% d'èxit escolar que diuen que hi ha nord enllà, on hi hagi a les nostres entitats, a les sales de teatre, als concerts de l'auditori, a les exposicions, a qualsevol àmbit de la vida local un 56% de mileuristes, un 11% d'immigrants, un 14% de gent gran, un 11% d'aturats,...

Aixó sí que seria, amb majúscules, un Sant Feliu per a tothom... Aquest és l'horitzó d'equitat en què crec. Caldrà identificar primer les barreres en aquest camí (econòmiques, culturals,...), definir criteris per superar-les, i consensuar les polítiques públiques (d'equipaments, fiscals, de comunicació, socials,...) que les superin. No hi ha d'haver, en el Sant Feliu que crec que podem i hem de construir, obstacles per a la igualtat, sinó que l'hem d'omplir d'oportunitats per a la igualtat.

(Aquest és l'escrit 250 del meu bloc. El primer va ser el 8 de desembre de 2006. 32 mesos d'explicar i explicar-me, de compartir amb tothom que vulgui la meva visió de Sant Feliu. Una mitjana de 2 escrits a la setmana, un total de 496 comentaris absolutament lliures, dels quals no n'he hagut d'eliminar ni un... Moltes gràcies a les persones que participeu, a les persones que em seguiu, una mitjana de 25 persones diàries aproximadament des que vaig començar a comptar a finals de 2007. Moltes gràcies a tothom!)

divendres, 28 d’agost de 2009

Jugar sobre un refugi: una bona metàfora que cal recordar i homenatjar.


La vida d'una ciutat es construeix de manera molt destacada sobre la seva història i sobre la capacitat de les persones que hi viuen per compartir i assumir el bo i millor del seu passat per definir el present i projectar el futur. La història no és en cap cas una anècdota del passat, un seguit de moments prescindibles perquè només compta l'avui i, d'aquella manera, el demà. L'oblit o la mala comprensió dels temps passats ens porta als anacronismes, que personalment considero aberrants, que una persona immigrant de fa cinquanta o vint anys blasmi o malparli de les persones immigrants més recents que viuen entre nosaltres. L'oblit o la mala comprensió dels temps passats ens porta a no entendre la importància del període republicà i el retrocés abismal, que encara ens pesa, del franquisme, pot portar a algunes persones a l'aberració de la defensa del feixisme. No és bo ignorar de qui i de què s'és hereu, a qui i a què es reconeix com a referents, quins són els camins del passat que cal fer vius entre nosaltres per construir millor el nostre futur. L'amnèsia social o històrica és una malaltia greu contra la qual hem de lluitar sempre.

Jo, de petit, sabia que el refugi antiaeri de Sant Feliu durant la Guerra Civil era al Parc Nadal, però no el sabia situar amb exactitud: la meva mare hi havia anat, però era una nena de mesos, ja que va néixer al mateix 36. És sabut que, algunes vegades, la mateixa Joana Raspall llegia o explicava contes als infants que, amb les seves famílies, s'hi protegien dels atacs feixistes.

L'Àngel Merino, que amb la USLA ja està preparant la continuïtat del cicle sobre el final de la Guerra a Sant Feliu, em va comentar que els refugis, a més van ser una iniciativa de la societat civil, no del govern de la Generalitat republicana. Una iniciativa que, a més, em deia l'Àngel, va ser fins i tot posada com a exemple per Winston Churchill arran dels bombardejos nazis sobre Londres. Una raó més per recordar, com es mereix, el nostre refugi.

Amb motiu del mil·lenari de Sant Feliu (2002), vam dur a terme les primeres passes per, en un context de recuperació de la memòria de la ciutat, situar i valorar les possibilitats de restauració del refugi. Havent-hi un programa de recuperació de la memòria històrica ja amb el primer govern d'esquerres de la Generalitat, i en el marc del actes del 75è aniversari de la República (juliol de 2006) es va prendre en el ple municipal un acord que textualment deia: Considerar la viabilitat tècnica i econòmica de recuperar l'antic refugi antiaeri de Sant Feliu i d'ubicar-hi de forma permanent una exposició sobre la Guerra Civil i les seves conseqüències, com una aportació significativa de la nostra ciutat a la cultura de la pau. Si finalment no es considerés viable, ubicar un recordatori o placa commemorativa en el lloc on s'ubicava el refugi.

La casualitat va voler que una tempesta a la tardor del mateix anys provoqués un esvoranc a la zona de jocs infantils del parc, que va posar al descobert el refugi i en va permetre constatar, segons els tècnics municipals, el seu mal estat.

Aquest estiu, l'ajuntament està renovant la zona de jocs infantils del Parc, com es pot veure a la fotografia, presa el 20 d'agost. És el moment ideal per ubicar, en el marc de la nova zona de jocs, el recordatori que es va acordar el 25 de juliol de 2006. Un element emotiu i simbòlic que ens recordi que, allà on els nens i les nenes ara juguen en pau, els seus besavis i besàvies es refugiaven en temps de guerra. Estic convençut que el finançament addicional que pugui exigir, serà aportat pel Programa del Memorial Democràtic del Govern de la Generalitat, que està impulsant a tot Catalunya la visibilització de tots els elements que recordin la defensa i la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques.

Només cal que l'Ajuntament s'ho hagi plantejat i ja hagi previst en el projecte tècnic i en la tramitació administrativa la placa o monument que ho recordi i hagi fet ja la petició corresponent. A això es va comprometre gairebé per unanimitat al juliol de 2006 i no em passaria pel cap que actués d'una altra manera. Per assegurar-nos-en, avui hem entrat aquesta instància per recordar-ho.

dimarts, 25 d’agost de 2009

De dol, novament, per la mort d’una conciutadana a l’estació.


Quins sentiments expressar? Dir-los? Callar-los? Fa un any i mig, vaig ser al funeral de la Denise, la noia de 15 anys que va morir al pas a nivell. Vaig pensar, vaig voler creure, que seria la darrera mort que hauríem de plorar a Sant Feliu.

Ahir a la tarda, malauradament, un accident dramàtic va segar la vida de Maria S., de 72 anys. No va ser al pas a nivell, sinó en el pas de fusta que hi ha l’altre extrem de l’andana, davant el pàrking de l’estació, en un molt mal estat de conservació. Ella anava amb cadira de rodes i és l’únic lloc per on poden accedir a l’andana en direcció a Molins les persones que no poden utilitzar el pas inferior.

Vull tornar a pensar, vull tornar a voler creure que la nostra veïna Maria serà la darrera mort que haurem de plorar a Sant Feliu. Sé que el projecte de soterrament va endavant i sé que aviat començaran les obres.

Però també sé que és una mort que s’hauria pogut evitar. També sé que l’Ajuntament va demanar al seu dia que, de la mateixa manera que es va arreglar el terra del pas a nivell, s’arreglés també el del pas on va morir la Maria. El Ministeri de Foment va decidir arreglar-ne un i no arreglar l’altre: algú, al Ministeri, assumirà ara les conseqüències nefastes de la seva decisió?

És un moment tristíssim per a la molta gent que coneixíem alguna de les seves filles. Sé que sabrem estar personalment al seu costat per donar-los un consol que endevino molt i molt difícil. Però també caldrà ser institucionalment al seu costat en els tràmits legals que seguiran a aquest tràgic accident i per exigir, novament i amb més força, al Ministeri de Foment les mesures imprescindibles per garantir la seguretat de totes les persones, ja sigui amb mobilitat completa o reduïda, que fan ús de l’estació mentre encara no comencin les obres del soterrament.

Descansa en pau, Maria.

divendres, 21 d’agost de 2009

En seguim volent tres!


Fa temps que no escric sobre el futur traçat de la L3 a Sant Feliu. Massa. I això que poc abans de l'estiu hi ha hagut novetats importants sobre aquest tema tan important per a la nostra ciutat. Resumeixo els més importants.

- El 30 d'octubre de 2008 es va presentar, en un acte públic al Palau Falguera, la campanya "Volem un metro de veritat per a tota la ciutat!", el seu bloc i es va iniciar llavors un procés de recollida de signatures, que es va allargar fins a la Fira d'enguany. Unes setmanes abans, les entitats que donem suport a la campanya vam lliurar a la Generalitat el nostre escrit d'al·legacions.

- Immediatament després de la Fira, l'11 de maig de 2009, una representació de les entitats que donen suport a la campanya va lliurar 3.788 signatures a la seu del Departament de Política Territorial i va mantenir una reunió amb el el Sr. Manel Nadal, el seu secretari general.

- A finals de juny, el Departament ens va comunicar que desestimava les al·legacions presentades. No he trobat el document per despenjar-lo (ja l'escanejaré quan pugui...), però el 13 de juliol, l'Associació per a la Promoció del Transport Públic va penjar en el seu web un resum de la desestimació i un primer avenç de nova proposta a partir de les consideracions del DPTOP.

- Només cinc dies després, el 18 de juliol, El Periódico publica aquesta notícia en què es donen per fetes (tot i que encara no formalment) dues circumstàncies:
1. definitivament, l'arribada de la línia C3 de rodalies (de Cornellà a Castelldefels) a una nova estació del barri Falguera sembla que és, en paraules del periodista que redacta l'article, "paper mullat".
2. tot i aquesta circumstància, la Generalitat no pensa modificar el projecte de prolongació de L3 entre Sant Joan i Sant Feliu que és, com he explicat reiteradament en aquest bloc, paral·lel al traçat del tren i al futur Trambaix i deixa definitivament sense metro zones molt poblades de Sant Feliu i sense transbordament amb el tren a l'estació.

En aquests moments hi ha en diferents moments d'elaboració i debat dos elements fonamentals per a la planificació del territori i de les infraestructures: el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, en el que s'haurien de definir les línies ferroviàries des d'una perspectiva de globalitat i complementarietat, i el Pla Director d'Infrastructures 2011-2020 de l'Autoritat Metropolitana del Transport, en què s'hauria d'abordar el traçat de metros i tramvies des de la mateixa perspectiva.

Moltes coses i molt importants, doncs, s'estan coent actualment sobre el transport públic. I no és, ni de lluny, un tema menor. La planificació urbanística i de la mobilitat dels ciutadans s'ha de configurar, en la nostra opinió, ja no sobre els elements naturals del relleu (com temps enrera) sinó sobre les xarxes del transport públic. La protecció de la salut pública i la qualitat de l'aire que respirem es juga també, i molt més que en qualsevol altre camp, en la reducció dràstica del tràfic privat en benefici d'un transport públic net i clarament competitiu amb el cotxe.

És per aquesta raó que el debat sobre el metro a Sant Feliu no hauria de ser un tema farragós només per a uns quants apassionats del tema, sinó un element central de la configuració a mig i llarg termini de la nostra ciutat. I això, ens afecta a tots.

Per aquest motiu, el debat sobre el futur del transport públic a Sant Feliu serà un tema central del debat social i polític d'aquest proper curs. I no baixem del burro: de parades de metro, en seguim volent tres, al Mas Lluí, l'estació i Falguera!

dimarts, 18 d’agost de 2009

Benvingut, Mossèn Jordi d'Arquer. Gràcies, Mn. Roca.

Avui fa una setmana de la Festa Major d'estiu, del nostre patró Sant Llorenç. La festa, encara més escarransida de la que hi havia "abans del canvi", per entendre'ns. Al final, tot i que ni constava a l'agenda d'activitats de l'estiu, hi va haver el concert d'havaneres. Gràcies als qui, amb la seva insistència, ens van permetre gaudir d'un agradable concert la nit de dilluns passat!

No és això, però, el que vull comentar. Vaig anar, com a membre de la comunitat cristiana de Sant Feliu, a la missa de Festa Major. No hi vaig anar com a regidor i a lloc reservat a les autoritats. De petit, en la dictadura franquista, veia les autoritats sota el pal·li; en una democràcia laica crec que no s'ha de canviar el pal·li per una primera fila reservada, i mai he ocupat cap lloc reservat.

Però tampoc és això el que vull comentar. M'havien comentat feia uns dies que Mossèn Roca deixava la parròquia i que aviat es nomenaria nou rector. No sabia, però, que es faria en el marc de l'ofici de Festa Major. No havia llegit el full parroquial que ho anunciava. En el decurs de la cerimònia, vaig saber que Mn. Roca anava de rector a Vallirana i que el vicari, Mn. Jordi Tres, anava de rector a Capellades. No fa massa, només dos anys, ja vaig fer un comentari sobre el canvi anterior a la rectoria de la nostra parròquia.

Hi va haver tota la litúrgia que correspon a un acte així, els corresponents discursos d'agraïment i de benvinguda. Em va agradar molt el discurs del nou rector, Mossèn Jordi d'Arquer, especialment tres idees que comparteixo al cent per cent, tant en l'activitat eclesial com la política:

1) cal una església arrelada en la seva història, crítica amb la seva història, però profundament decidida a servir a les persones d'aquest temps, una església i una parròquia per al segle XXI,

2) cal fer-ho en una societat i una ciutat complexes, en un temps i una realitat que, amb independència de com ens agradi o no, és la que cal conèixer, en la que hem de parlar, treballar, gaudir, compartir, en la que hem de ser una eina de millora de la vida personal i comunitària,

3) això no ho pot fer un rector, una persona sola, sinó que cal comptar amb les aportacions, les veus, els temps, de totes les persones que formem la comunitat


La música em va sonar bé, i la lletra, encara millor: un discurs conscient de les dificultats d'una tasca en temps de profundes descreences, però necessitat alhora de valors que orientin el rumb de la gent que ens toca viure-hi. Em va agradar.

Descreences, afegeixo, tant religioses com polítiques. Jo, que conec tots dos móns, totes dues litúrgies, totes dues grandeses, misèries i contradiccions, veig molts punts en comú en la desafecció política i la desafecció religiosa, i també veig amb recança el buit creixent de tot sentit de pertinença activa a una comunitat (ja sigui en el sentit religiós o polític del terme). Sense nords personals i col·lectius, per més desacreditats que estiguin, hi ha el gran caldo de conreu de l'individualisme, el tantsemenfotisme, el consumisme i tots els "ismes" que redueixen la vida al cercle personal més íntim, que no van darrera cap utopia, que no qüestionen el món que ens ha tocat viure.

Ens calen propostes creïbles i factibles d'església (hi ha qui riu sorneguerament dels errors que comet el Papa, però l'església viu també en Pere Casaldàliga o Vicent Ferrer, per dir només dos catalans coneguts i reconeguts arreu, al costat de milers d'homes i dones anònimes que són un referent clar de fe i compromís), com també ens calen propostes creïbles i factibles per construir un socialisme del segle XXI (tot i que algú rigui també sorneguerament de Chávez o Morales, però la idea d'una transformació social que acabi amb tota dominació de l'home sobre l'home i que construeixi la justícia social viu també en la tasca diària de molts homes i dones que, a cadascun dels seus països, treballa diàriament amb aquest objectiu).

M'he enrollat molt (...ho deu fer l'estar de vacances...), i només volia agrair la tasca dels dos mossèns que ens deixen i saludar el nou rector. Una oportunitat per agrair la tasca dels mossèns que, dilluns passat, també vaig poder saludar personalment: mossèn Pere Corbera, mossèn Lluís Pou, mossèn Joan Guardiola, mossèn Francesc Nicolau,... Persones que han dirigit la parròquia durant molts anys, dels quals n'he format part des que, com es testimonia en aquesta foto, hi vaig ser batejat fa 52 anys.

diumenge, 16 d’agost de 2009

Algunes conclusions de les nostres primàries de juny.


Entre el divendres 19 i el dilluns 22 de juny, la nostra coalició va dur a terme eleccions primàries per ratificar, en un procés obert a la ciutadania, la proposta que jo havia presentat personalment a la direcció local d'ICV-EUiA. Hi van participar 266 persones, que van omplir -si tenien temps i ganes- un petit qüestionari. Gairebé un mes més tard, a la darrera reunió de la direcció local abans de l'estiu, vaig presentar-hi un resum dels qüestionaris, que prèviament havia sintetitzat la nostra companya Susana (moltíssimes gràcies, Susana! ). Us el podeu descarregar aquí, però encara ho he volgut sintetitzar més i el resum del que van dir les persones que van expressar la seva opinió crec que es pot resumir al màxim en això:



He deixat de banda, per simplificar, els temes que no han estat plantejats per un mínim de 4 persones. No és, evidentment, una mostra estadísticament significativa de res, però apunta algunes conclusions interessants:
- la insatisfacció evident de la majoria de la gent amb l'estat dels nostres carrers,
- un descontentament important (tot i que a molta distància de la manca de neteja i al manteniment deficient) pel que fa a la forma de governar la ciutat per part de PSC i CiU,
- la necessitat de polítiques adreçades als joves i als ciutadans de menor edat,
- la necessitat de planificar la ciutat, els seus equipaments i les seves zones verdes escoltant més a la gent i amb un procés realment participatiu.


També m'han sobtat algunes coses. A mi no em feia l'efecte que hi hagués una insatisfacció significativa respecte a la seguretat ciutadana: n'haurem de parlar, tant a la coalició com amb la ciutadania. També m'ha estranyat que temes que considero importants i que han generat mobilitzacions a Sant Feliu, com ara l'increment injustificat de l'IBI, el trasllat de l'Escola d'Adults o les mobilitzacions sobre la Sànson no s'han plantejat amb gaire freqüència. Finalment, m'ha sorprès obertament que no s'hagin plantejat amb més claredat temes que considero prioritaris: l'impacte de la crisi i el creixement de l'atur, la relativa conformitat amb temes que, com l'educació o les polítiques socials, són fonamentals per a la construcció de ciutadania, però que amb prou feines algú indica com a prioritat...


Construir una proposta per a un Sant Feliu millor per a tothom haurà de partir d'una gestió millor del dia a dia, en temes que tothom percep com que funcionen malament (recollida d'escombraries, neteja dels carrers,...), però no es pot quedar aquí.


Encara que no sigui explicitat com a prioritat, caldrà construir una proposta política que posi en el centre de l'acció de govern el conjunt de polítiques socials que donin protagonisme a les entitats locals de tota mena i faciliti l'accés de tota la ciutadania a tots els serveis i equipaments, superant especialment les barreres econòmiques. Una ciutat per a tothom ha de ser molt més que un lema: cal definir i proposar les mesures concretes que la facin possible.

Aquest serà el repte, l'apassionant repte, que ens espera tot just tornar de vacances. I és un repte en què, si el comparteixes i vols prendre-hi part, tu hi pots tenir la paraula.

dimecres, 5 d’agost de 2009

70 anys de l'afusellament de las 13 rosas.

Una cançó que vam tenir el goig de sentir fa prop de tres anys en un concert de Vinos Chueca a la plaça Lluís Companys, en un homenatge d'ICV-EUiA a la II República, als homes i dones que van donar la seva vida perquè avui vegem la democràcia amb tanta normalitat... que la immensa majoria de la gent ni sap ni valora el sacrifici de qui ens ho va fer possible.



Gracias, camaradas!!!

Ah! I m'avanço. Com potser sabeu, la USLA està organitzant enguany diferents activitats d'un altíssim nivell acadèmic i una intensa emotivitat entorn la guerra i la postguerra a la nostra ciutat.

En aquest cicle d'activitats, la USLA ha organitzat per als propers dies 3 i 4 d'octubre un recorregut pels escenaris de la batalla de l'Ebre. A més, es preparen activitats que sens dubte interessaran a molta gent.

Jo em vaig permetre de suggeria a la gent de l'USLA que portessin a Sant Feliu a Mossèn Hilari Reguer, monjo de Montserrat i una veu més que autoritzada per parlar sobre la situació de l'Església a la República i la Guerra. Espero que la meva petició sigui atesa!

Enhorabona,Santfeliuenc FC!!!

En Dani Muñoz, el company que a la nostra coalició s'encarrega de temes d'esports, em va trucar ahir per donar-me aquesta excel·lent notícia: el Santfe, nou equip de primera divisió catalana.

A la pàgina web del club, es pot llegir textualment:


Una notícia històrica

El Santfeliuenc FC fa avui 103 anys i 8 mesos, i aquesta data del 3 d'agost passarà a la memòria com la del nostre primer ascens a Primera Catalana. Des de feia 21 anys el santfe no militava en una categoria tan alta, quan ho va fer a l'antiga Preferent. Som a només una divisió de la categoria nacional -Tercera Divisió- i tot plegat ens omple de satisfacció i orgull.

És una nova que volem compartir amb tots els seguidors del nostre club i amb tots els ciutadans de Sant Feliu. També volem agrair l'esforç i la professionalitat dels nostres futbolistes que mai no van defallir per assolir la millor classificació possible que ara els atorga aquest premi. I tampoc no volem oblidar tots els que ens han ajudat per passar en tres temporades de Primera Regional a Primera Catalana.


Us volem agrair les preguntes, l'interès i la il·lusió que ens heu anat fent arribar en aquestes útimes hores. L'espera ha pagat la pena i ara podem dir que som de Primera.


A tots, a totes, moltes felicitats!!!!

Aquest èxit és vostre!!!!

Ja som a Primera Divisió Catalana !!!

La notícia es comenta així a santfeliu.net

Enhorabona a l'afició, a l'equip i a la junta directiva! I també, és clar que sí, ENHORABONA, SANT FELIU!