dissabte, 24 de gener de 2009

En mala hora un mal vent...

Què dir ara als pares i les mares a qui els mancarà per sempre més el bona nit dels seus fills... quin consol poder donar-los quan sentin cada dia el buit immens, immens de les veus i rialles que no sentiran, de les mans que no trobaran, dels deures que no corregiran, dels jocs que no jugaran, dels passejos que ja no faran...

Puc imaginar-me el dolor inacabable que estan sentint, perquè és el mateix dolor que tots sentiríem per l'absència definitiva de la vida a què hem donat vida...

Com trobar una paraula de consol... com acompanyar el dolor... com dir sense que res se'ns trenqui per dintre que cal tirar endavant fent créixer en els altres fills la vida que un atzar cruel ha segat de manera tan injusta...

Prego perquè no hagin de travessar sols el desert que sentiran dins seu, que trobin en l'amor mutu una mica de força per no ensorrar-se encara més, que cerquin en les seves conviccions, en algun moment, una mica de serenitat per fer front a la dura realitat de sentir l'absència d'un fill i omplir de vida, malgrat tot, la presència dels altres fills, de les altres vides...

... I que banals que semblen avui les coses que ens ocupen, quan tot es trasbalsa amb tanta força al nostre costat,,, i de cop ens adonem que tot ens podria passar a qualsevol de nosaltres, en qualsevol moment, a qualsevol indret... Que dures, les lliçons que la mort ens dóna...

divendres, 16 de gener de 2009

Vázquez i Burgui fan créixer els dubtes sobre les condicions de compra de l'Ibèria.

A hores d'ara ja ningú no dubta de la convicció d'ICV-EUiA que és bo comprar la Sala Ibèria i ningú tampoc no dubta que l'operació està farcida de dubtes fins al capdamunt.

Per tal, simplement, de saber, vam presentar dimecres passat aquesta instància:
L'alcalde hi ha respost denegant-nos l'entrada a l'Ibèria per fer la taxació i insistint en què pensa fer efectiva la compra d'aquí a pocs dies amb el preu (cada cop més carregat de dubtes) que es va acordar el 2006.


És gravíssim i inadmissible que l'alcalde es negui a autoritzar a un grup municipal amb 7 regidores i regidors una taxació per poder tenir la certesa que, amb els diners de tots, paguem el preu just per la Sala Ibèria i que no paguem, per exemple, favors a ningú. Per exemple, a cap Paz Dorado.

És gravíssim i inadmissible que Vázquez i Burgui vulguin tirar endavant tant sí com no i a tota urgència una compra que cada dia presenta més vies d'aigua. Explicaran de forma creïble per què cal córrer d'aquesta manera, quan l'opció de compra venç el proper mes d'octubre?

O, per ser més exactes, Vázquez i Burgui explicaran alguna cosa de forma creïble? És que no s'adonen que entre els seus silencis i els seus cops autoritaris no fan res més que alimentar els dubtes sobre la compra de la Sala Ibèria? Que no veuen que estan fugint cap endavant y hacia ninguna parte? Que potser creuen que tothom callarà sempre?

dijous, 15 de gener de 2009

Sala Ibèria, Paz Dorado, Vázquez, Burgui...

"El Periódico", avui, 15 de gener de 2009:

Un empresari admet que va defraudar diner públicJ. G. ALBALAT
BARCELONA

El que va ser president de la Confederació d'Empresaris del Baix Llobregat, Paz Dorado, i un col.laborador seu, Francisco Sierra, han admès que van defraudar més d'1,2 milions d'euros entre el 1996 i el 2000 a través de les subvencions atorgades per la Conselleria de Treball i el Forcem (fundació que gestiona els fons públics de formació contínua) per organitzar cursos que realment no es van fer mai.

La Fiscalia de Barcelona, les acusacions --Hisenda i la Generalitat-- i les defenses han arribat a un acord perquè s'imposi a Paz Dorado, que es conforma amb la pena: dos anys de presó, una multa i la pèrdua de la possibilitat d'obtenir ajudes o incentius fiscals durant dos anys i sis mesos, així com un any de presó per a Francisco Sierra.

Els acusats han dipositat al jutjat els diners que van defraudar i Paz Dorado ha hipotecat béns per poder fer front als interessos. Per això, el fiscal, que sosté l'acusació d'un delicte de frau de subvencions, aplica l'atenuant de reparació del dany. Aquest cas va ser denunciat quan un altre presumpte frau, el de l'empresari Fidel Pallerols, ja havia saltat a la llum pública.

Fa uns dies vaig fer el meu primer escrit sobre la compra de la Sala Ibèria. Hi havia un detall que se m'escapava, i que potser té a veure amb la notícia d'avui a "El Periódico": per què córrer tant en exercir l'opció de compra?

M'explico. Fa dos anys i mig, l'equip de govern va decidir comprar l'Ibèria mitjançant una operació amb un intermediari financer: el Sr. Paz Dorado.

A l'octubre de 2006, Vázquez i Burgui, actuant deliberadament al marge de qualsevol debat al ple municipal, pacten amb ell una operació de lloguer, amb una opció de compra que venç a l'octubre de 2009.

Inesperadament, al desembre de 2008, volen aprovar en el ple -sense cap informe econòmic!- els tràmits que permetrien comprar abans d'acabar l'any. Mmmm... per què?

La compra ja ens generava dubtes en el preu i en el procediment. Per això, ahir vam entrar una instància demanant a l'alcalde dues qüestions de la més elemental transparència democràtica:

1) facilitar l'accés a la Sala Ibèria per fer una taxació independent que determini el valor actual real de l'equipament i

2) suspendre l'exercici de l'opció de compra fins garantir que es fa amb el 100% de seguretat jurídica i econòmica i amb la plena certesa que és un bon preu per a la hisenda municipal i un procediment acceptat per tots els grups municipals.

Si Vázquez i Burgui rebutgen aquestes dues peticions d'ICV-EUiA, la pregunta serà immediata: què tenen a amagar?

Si Vázquez i Burgui rebutgen aquestes dues peticions d'ICV-EUiA, sens dubte, alguna cosa canviarà a la nostra ciutat: Sant Feliu no pot tolerar ser governada per persones que generen la més mínima sospita d'acord amb empresaris que han defraudat diners públics.

dimecres, 14 de gener de 2009

Sant Feliu + blogosfera = SANTFELIUSFERA!!!


Aquest matí, al tren, el company de files, de passions i blogger com jo, en Jaume Solé, m'ha donat una bona notícia: l'aparició de Sant Feliu Sfera. Una mena de bloc de blocs, un punt de trobada de tota la gent de Sant Feliu que explica i/o s'explica.

M'ha agradat: una mena de la plaça de la Vila per a la gent de Sant Feliu. No fa massa, m'he inscrit a una altra plaça.. però no de la Vila, sinó del Món Mundial: sí, sí... al llibre de les cares, al facebook!

Amics de Sant Feliu on Line, deixeu-me que us trobi un parell de pèls a la sopa... Hi trobo a faltar algun bloc (estaria bé enllaçar amb el cartell mariner que ha fet la Federació d'Associacions de Veïns, no?...) i me'n sobra algun altre (home, per més que pertany a l'alcalde, cal remetre a un bloc inactiu des de fa més d'un any...?)

Sens dubte que sabreu corregir aquests petits temes i facilitar a tota la ciutat un punt de trobada actiu i virtual a la nostra plaça de la Vila, a la nostra SantFeliuSfera.

Com ja us vaig dir fa un temps, moltes gràcies, tovaritxs!!!

divendres, 9 de gener de 2009

Sala Ibèria: sí a la compra, però amb transparència en el preu i en el procediment.

Vagi per endavant que ICV-EUiA estem totalment a favor de la compra de la Sala Ibèria per a la nostra ciutat. Ja té un ús important i que ha de créixer encara més, i forma part d’una xarxa d’equipaments culturals al bell mig de Sant Feliu que són (o poden arribar a ser) l’enveja de moltes ciutats. Des del Palau Falguera fins a la Biblioteca Montserrat Roig, tenim un eix d’equipaments culturals (públics i d’entitats en conveni amb l’Ajuntament) de primera magnitud, una aposta de futur de la ciutat que sens dubte cal potenciar de forma clara i acordada amb la riquesa del nostre teixit associatiu.

Sí a la compra de la Sala Ibèria, per tant. Ara bé, un cop decidim fer una cosa, la podem fer bé o la podem fer malament. Exigim que, en aquesta compra, les coses es facin bé.
I no ho exigim ara: ho estem exigint des de fa dos anys i mig... i com si sentissin ploure. Fins al ple del passat mes de desembre, en què es van precipitar les conseqüències del desgavell administratiu que ha generat aquest equip de govern.

Com és habitual en mi, una mica d’informació per posar en context les coses i per poder valorar-les en millors condicions. Com és sabut, la Sala Ibèria era propietat d’un important empresari santfeliuenc. Des de la seva remodelació a primers dels anys 90, la seva utilització havia tingut alts i baixos importants, per raons diverses que ara és sobrer de comentar. Cap al 2005, el propietari posa la Sala Ibèria a la venda i l’Ajuntament decideix, encertadament, intervenir perquè passi a ser patrimoni públic. Fins aquí, d’acord.

Amb Vázquez com a alcalde, ja havia hagut una operació similar a la qual vam donar també suport: el lloguer amb opció de compra dels cines Guinart, que va permetre l’aparició de CineBaix i la continuïtat del cinema de qualitat a Sant Feliu. Vam tenir coneixement de tota l’operació (que, recordem-ho, va respondre a una mobilització social creativa i intensa) i es va aprovar per unanimitat en el ple municipal, a la tardor del 2005.

En canvi, l’operació amb l’Ibèria no va tenir les mateixes característiques. Poc abans de l’estiu de 2006, vam saber que l’antic propietari de la Sala Ibèria l’havia venut a una empresa, Instituto de Tècnicas Empresariales de Catalunya, SL, que forma part de l’àmbit de responsabilitat del conegut empresari Sr. Paz Dorado. També vam saber que l’Ajuntament tramitava amb el Sr. Paz Dorado l’adquisició de la Sala Ibèria per mitjà de la fórmula de lloguer amb opció de compra. Davant aquestes informacions, en el ple de setembre de 2006, ICV-EUiA vam preguntar per escrit les qüestions següents:
a) Característiques econòmiques i financeres de l’adquisició. Solvència de l’empresa intermediària.
b) Capacitat financera de l’ajuntament per fer-hi front
c) Oportunitat i implicacions de l’opció de lloguer i compra diferida al proper mandat en relació a altres formes possibles d’adquisició
.

Avui, 9 de gener de 2009, 28 mesos després, encara no tenim resposta a aquestes qüestions.Tornem a la història recent. Sense cap resposta a les qüestions anteriors i sense que es pogués debatre en el ple, uns dies després (02/10/06) l’equip de govern va aprovar la fórmula de compra: un contracte de lloguer amb opció de compra, per un valor de compra de 2.704.554€, i un lloguer mensual de 12.100€, que no es descompten en cap proporció del preu pactat. El contracte és per a 3 anys i venç, per tant, a l’octubre d’enguany. ICV-EUiA no vam poder opinar sobre aquest punt, i molt menys votar-lo. Simplement, per voluntat política de Vázquez i Burgui.

Érem, a més, crítics amb l’aparició d’una empresa intermediària: a què respon l'aparició d'un tercer? intervé només per amor a la ciutat? és només un favor? és realment desinteressat? quin paper juga en la determinació del preu i de les característiques de l'operació? per què no se n'informa ni en el ple ni a fora?. Teníem, a més, el precedent de la compra de la fàbrica de les tovalloles (2002, amb Àngel Merino com a alcalde): un crèdit extraordinari per comprar la fàbrica directament als seus propietaris amb un preu, unes condicions i un procediment del qual tots els grups municipals van ser coneixedors en tot moment. I que es va debatre i aprovar en ple, justament amb el vot en contra de la resta de grups municipals, fins i tot d'ERC i PSC llavors al govern amb nosaltres.

Tenim, per tant, un preu de compra sense cap taxació o document que el justifiqui i un procediment de compra que s'ha decidit al marge de qualsevol informació i debat en el ple municipal. És clar, hi insistirem fins avorrir..., que volem comprar l'Ibèria. Però amb la certesa que, amb els diners de tots nosaltres, l'Ajuntament no paga més del que correspon!

Finalment, en el darrer ple de desembre, es volia aprovar en el ple l'únic element que és impossible sostreure-li. És un tema realment menor si el procediment previ hagués estat transparent: un canvi en els percentatges anuals de finançament. Era el pas previ per fer efectiva l'opció de compra que consta al contracte de lloguer. Però l'expedient estava manifestament incomplet: si ho aprovàvem un dimarts, el dilluns anterior no teníem cap informe de cap responsable econòmic sobre una compra de 2,7 milions d'euros! PSC i CiU pretenien que donéssim llum verda a una despesa d'aquesta envergadura sense els informes legals corresponents. Més olor de socarrim, més opacitat, més qüestions sense respondre, més gestió improvisada i sense criteri, més deriva autoritària de PSC i CiU.

Per acabar-ho de rematar, hores abans del ple apareixen dos informes econòmics contradictoris, com si provinguessin de dues administracions diferents. El primer, del director dels serveis econòmics, 24 hores abans del ple. El segon, de l'interventor municipal, unes hores abans del ple. El primer, rebatent el segon i dient que no hi havia cap problema per fer efectiva l'opció de compra. El segon, posant de manifest les insuficiències informatives i procedimentals de la compra i proposant la suspensió de l'opció de compra fins a la resolució d'aquestes insuficiències.

És aquesta la modernització de l'administració de què tant sovint parla (parlava, més aviat) Vázquez: dues persones amb feines molt equiparables i dient coses completament diferents?

El fet que després l'alcalde no donés la paraula a l'interventor i que aquest intervingués de forma encesa malgrat que no tenia l'autorització de Vázquez és una simple anècdota en un procés que posa de manifest l'opacitat en les decisions i la pèssima gestió del caríssim equip d'alta direcció que l'alcalde ha fet a la seva mida. És evident que ara l'alcalde obrirà un expedient a l'interventor per la seva sortida de to, però així Vázquez no podrà amagar la seva responsabilitat directa en una operació que se'ns apareix de forma massa tèrbola.

És per això que abans-d'ahir vaig reiterar a l'alcalde en el si de la Junta de Portaveus (sí... allà on l'alcalde sembla que fa les seves confidències...) que ICV-EUiA exigíem les taxacions que fonamenten el preu de compra del 2006 i vam anunciar la nostra voluntat d'encarregar una taxació independent, que determini el valor actual de la Sala Ibèria i ens ajudi a fixar el preu just d'una compra que, sens dubte, és bona per a Sant Feliu.

És per això que exigirem també que l'opció de compra es faci efectiva sense presses (tenim de temps fins a l'octubre!) i amb un preu i un procediment conegut i transparent (fins i tot si no el compartim, però que sigui clar!!!), que no ens generi cap incertesa de cap tipus.

I ni un euro més, ni la possibilitat de qüestionar la destinació d'aquest hipotètic euro.

dijous, 8 de gener de 2009

Sant Feliu amb Gaza: divendres, 18:30, a la plaça de la Vila.

Aquest vespre hem tingut una reunió unitària amb moltes organitzacions implicades en les mobilitzacions contra l'agressió israeliana a Gaza. Hem pres l'acord de convocar una concentració a la Plaça de la Vila (divendres), prèvia a la manifestació que volem multitudinària de Barcelona (dissabte). Properament es duran a terme altres actes, que permetran conèixer de prop tant la situació extrema dels darrers dies a Palestina, com la precarietat quotidiana en què Israel els obliga a viure des de fa tants anys, i que fa poc ja van posar de manifest Acsur i Al-Sharara en un acte a la Sala Ibèria.
A poc que puguis, vine divendres i convida a l'acte a totes les persones del teu entorn. Perquè volem que sigui ben visible la solidaritat de Sant Feliu amb Palestina. Gràcies!