dilluns, 29 de setembre de 2008

Burgui i Mañosas... únics responsables?

El tomb de la política local aquests darrers dies ha estat inesperat, però era previsible: era només qüestió de temps. Encara és aviat per fer anàlisis i interpretacions i, sobretot, per avançar conseqüències sobre les seves repercussions a Sant Feliu i per avançar propostes sobre com reduir-les a la seva mínima expressió. És una cojuntura greu, però l'han d'explicar i n'han de sortir els qui, des de l'equip de govern de l'Ajuntament, l'han provocada.

Però no només uns quants. Dijous passat vaig rebre aquest SMS. Sé que corre per tot Sant Feliu, però en desconec l'origen. Ni m'interessa. El que sí que m'estranya és que, en el tema concret de les Festes de Tardor, només apunti responsabilitats a dos regidors de CiU.

Perquè... Si tenim dos regidors de Cultura, no hi té res a veure l'altra regidora, la Lourdes Borrell? I no hi té res a veure l'alcalde que va (re)partir salomònicament i inexplicablement la Regidoria de Cultura en dos? No formen part del mateix "equip" de govern?

I, de fons, una determinada concepció de la ciutat i de la cultura. Ho dic perquè em va xocar molt l'explicació que, en certa ocasió, vaig sentir a un conegut militant del PSC: "Nosaltres tenim cultura, i ells tenen només la cultura catalana". Per llogar-hi cadires.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Cinebaix, 26/09: una ocasió d'or per debatre sobre la nostra realitat educativa

Només sé que és la nova pel·lícula d'en José Corbacho i el mateix company amb què va dirigir "Tapas", i que el seu argument principal és l'assetjament escolar, conegut també com a "bullying".

Però m'importa més, molt més, que Cinebaix hagi tingut la sensibilitat i el sentit de l'oportunitat d'iniciar el curs amb una pel·lícula i un debat sobre l'estat de l'educació avui. Justament en uns moments que ens hem tornat a veure com a "mediocres" dins Espanya i dins Europa, justament quan no acabem de trobar el necessari consens per fer la primera Llei d'Educació de Catalunya.

I m'agrada molt, molt, que Cinebaix hagi contactat amb qui ha contactat per conduir el debat. Un professoràs del Martí Dot i una professorassa de l'Olorda, Rosario Calero i Anna Argilés, al costat de Jaume Funes, cornellanenc de pro i apassionat de la vida de l'adolescència, de totes les diverses adolescències i de la lluita per la igualtat d'oportunitats entre totes elles.

Un debat necessari i una cita oportuna. Només falta que omplim la sala de Cinebaix amb la nostra presència i que l'omplim de contingut amb les nostres paraules. Fins divendres!

diumenge, 21 de setembre de 2008

Els límits democràtics de la participació ciutadana.

En un comentari en un altre escrit del meu blog, un enèssim anònim m'acusa d'incoherència personal per signar coses que em queden lluny (en contra de les lapidacions de dones a Iran, en una campanya d'Amnistia Internacional) i "pasarme por el forro" les signatures que ens queden més aprop (Sànson i Trambaix).

Canvio de tema, però hi torno tot seguit. Recordo la meva última sortida com a regidor d'Interior, a Marsella, en una presentació d'experiències de participació ciutadana (remodelació de la Rambla i Sant Feliu Ciutat en Congrés). En la mateixa taula rodona, hi parlava Patrick Braouezec, membre del Partit Comunista Francès, amic de l'Àngel Merino i líder, com ell, del Fòrum d'Autoritats Locals del Fòrum Social Mundial. En Patrick era llavors alcalde de la ciutat de Saint-Denis, al costat de París. La seva intervenció va girar entorn del tema amb què he titulat aquest escrit: els límits de la participació. Jo no el coneixia i em va sorprendre molt favorablement. Amb una força i una claredat d'idees envejables, va dir que la participació només podia tenir dues limitacions: els valors republicans i els compromisos electorals.

En Patrick va posar un exemple de com havia assumit un conflicte i generat controvèrsia amb els veïns d'un barri per la seva defensa aferrissada de la ubicació d'una mesquita, que el veïnat rebutjava. Més enllà de la defensa del dret dels musulmans a tenir un lloc de culte, el que defensava a ultrança és el dret inalienable de reunió de tots els ciutadans. Contra aquest dret, va dir, no hi ha mobilització acceptable, en l'atac als drets de ciutadania (a França, en solen dir "valors republicans"), no hi ha negociació possible.

Ara torno al tema inicial del meu escrit. En les eleccions municipals de 2003, tant ICV-EUiA com el PSC portàvem al nostre programa electoral el pas del Trambaix. Nosaltres ho concretàvem, com sempre solem fer: un carril per la carretera i un altre damunt per l'avinguda que ha de sorgir del soterrament de la via. El PSC no recordo que fes cap proposta en concret. Però entre ells i nosaltres representàvem les 2/3 parts de la ciutadania i assumíem el compromís, refrendat per les urnes, del Trambaix per Sant Feliu. I ara vaig a les signatures. És cert que hi ha 7.000 signatues que diuen "No al Trambaix", però hi ha 14.000 vots que diuen "Sí al Trambaix". Assumint això no "em passo pel forro" les 7.000 signatures. Assumint això, aplico el principi democràtic que compromet un càrrec electe amb la ciutadania que l'ha escollit i el programa que ha proposat, amb el suport més o menys ampli de la ciutadania. I això ho saben i accepten democràticament els líders del moviment veïnal, que coneixen i usen els mitjans més idonis per crear opinió pública i forçar el debat de les seves idees o propostes... però que saben que no poden deslegitimar la voluntat expressada per la ciutadania amb el seu vot.

Carregar-se una cosa i haver-la de respectar alhora és un fet inevitable que vam constatar també amb en Patrick. Com a comunista, em deia, rebutjo moltes de les lleis vigents de la República, però com a alcalde tinc l'obligació de complir-les i fer-les complir.

Jo comparteixo plenament aquesta visió que vaig sentir en la veu apassionada d'en Patrick. La participació ciutadana té només els límits immutables de les llibertats democràtiques i els resultats electorals, i el límit modificable de la llei que està vigent en cada moment, que no podem ignorar, però que sí que podem canviar.

Torno a l'enèssim anònim i la seva acusació que em passo pel forro les signatures de la Sànson. Suposo que es refereix a les al·legacions impulsades per Aire Net. El meu parer és que aquí es dóna una situació similar a la que comentava en Patrick: hi ha una legislació de la Unió Europea a la qual l'empresa s'ha d'acollir i que Generalitat i Ajuntament han de controlar que compleixi fil per randa. I en això estem. Ni podem fer com si les lleis no existissin ni podem, com diu l'anònim, passar-nos-les pel forro. Però la lluita per la democràcia ens ha permès guanyar el dret i l'obligació d'aconseguir majories socials per canviar-les: és el funcionament democràtic de la construcció de majories suficients i duradores per a tots els nivells de govern, des de la Unió Europea (tema Sànson) fins a l'Ajuntament (tema Trambaix). Així sembla que ho han anat entenent moviments que, com les CUP, han sorgit darrerament al mapa electoral català i que, fent el pas, profundament democràtic, de la protesta a la proposta, de la denúncia de temes concrets a la definició d'una alternativa global a la ciutadania, podríem veure (i saber quin suport té) d'aquí dos anys i mig a Sant Feliu.

1000 socis x 1 somni

Cada quatre anys, moltes persones tenen l'oportunitat de veure molts homes i dones d'arreu que competeixen per ser millors que altres rivals i sentir, amb calma, la intensa satisfacció del triomf o, també amb calma, l'inevitable regust de la derrota.

Però ara no em refereixo als Jocs Olímpics. Em refereixo als Jocs Paralímpics, molt menors en audiència i seguiment, però d'una rellevància esportiva i humana que considero molt superior. És difícil no sentir emocions intenses veient fins on pot arribar la força humana quan s'enfronta cara a cara a l'adversitat.

Per fer possible aquesta actitud positiva i de força davant la vida cal, com sempre, alguna organització i força recursos. I no només cada quatre anys, sinó dia a dia. Per sort, a Sant Feliu tenim una organització arrelada a la ciutat i que duu el nostre nom arreu d'Espanya: la Unió Esportiva Sant Feliu (UNES).

UNES està impulsant una campanya de captació de socis i de recursos, amb el nom "1.000 socis x 1 somni".

Us convido, lectores i lectors del bloc, a conèixer l'UNES, a donar-hi suport econòmic i a acompanyar-los, amb la vostra presència al Palau d'Esports, en la seva profitosa trajectòria en l'esport,

divendres, 19 de setembre de 2008

Vázquez, Burgui i el Metro a Sant Feliu: "Més val això que res".

Ahir vam tenir un ple extraordinari per parlar d'un tema fonamental a mig i llarg termini per a la nostra ciutat: l'arribada del Metro. Tal com ho veig, va ser un ple estrany. Crec que planava en l'ambient alguna cosa que es rumoreja intensament a Sant Feliu i que és probable que tingui un desenllaç proper.

L'ordre del dia era d'allò més simple:
1. PSC i CiU aproven la proposta de la Generalitat que el Metro tingui dues parades a Sant Feliu: davant el Palau d'Esports i a la plaça Laujar de Andarax.
2. ICV-EUiA i ERC fem una proposta alternativa que considerem millor: tres parades a Mas Lluí, estació i Falguera.
3. Intervenció dels representants del moviment veïnal demanant el que consideren el millor traçat per a Sant Feliu: Mas Lluí, estació i Falguera

Amb una victòria pírrica, de 11 vots sobre 21, Sant Feliu tindrà el traçat de Metro que el DPTOP té al cap des del principi, que ens fa anar de Sant Feliu a Sant Just fent un tour per Sant Joan, on hi haurà transbordament al tren, transbordament que Sant Feliu, com a capital de comarca i seu de diversos serveis públics que corresponen a molts ajuntaments, no tindrà. Inexplicablement per al comú dels mortals, inconfessablement explicable per als qui intuïm el joc d'influències i pressions que hi ha darrera d'algunes decisions.

En castellà es diu "Más vale algo que nada". A la nota de premsa d'avui de l'Ajuntament, es llegeix textualment: "L’alcalde va remarcar que “el traçat del metro proposat per la Generalitat, encara que no sigui el més idoni per a tothom, és el que ara mateix està aprovat".

Anem a pams. El dia que l'equip de govern accepti que els plens es puguin seguir directament per Internet (res, només una webcam...), tothom hauria pogut veure l'explicació poc convincent que va fer el regidor d'Urbanisme, Xavier Alegre, del traçat que finalment vam aprovar (aquest que ja saben d'entrada que no és el més idoni).

Tot seguit, jo mateix, en nom del Grup d'ICV-EUiA, vaig exposar molt breument les al·legacions que ja vaig resumir en un altre escrit. Però vam voler destacar dues altres qüestions, al nostre parer molt més importants:

1. No parlem només d'unes parades en una línia. Parlem de com es construeix ciutat a partir dels serveis públics, de com es defineix una política pública per a la reducció de la circulació en vehicle privat i la millora de la qualitat de l'aire i, especialment, de com es decideixen ambdues coses.
2. Creiem que la proposta que defensem és millor que la que CiU i PSC accepten obedientment, però ni tan sols pretenem que sigui la millor! La millor proposta possible ha de sorgir d'un diàleg amb les administracions a partir de la voluntat política de donar informació completa, temps suficient i la paraula a les entitats i ciutadans interessats.

En tercer lloc, en Carles Soriano, en nom d'ERC, va fer una defensa molt sentida i meritòria de l'obligació dels regidors de complir els seus compromisos amb la ciutadania (Esquerra portava, com nosaltres, aquesta proposta al seu programa electoral del 2007) i de fer sempre el que es considera millor per a Sant Feliu, encara que això generi contradiccions ja sigui en l'Ajuntament o en el Govern de la Generalitat, del qual tant ERC com nosaltres formem part. ERC és coresponsable amb nosaltres de la proposta presentada, en un gest de fidelitat a la ciutat i a les seves conviccions que cal reconèixer i valorar.

En quart lloc, en Sergi Jiménez, en nom del PP, va expressar la seva voluntat de donar suport al que, en consciència, creia millor per a Sant Feliu, i de votar, per tant, a favor que el Metro arribi al Mas Lluí.

Finalment, Pedro Martínez, com a portaveu de la "Plataforma Progressem amb Metro" i de les associacions de veïns de la ciutat, va fer un repàs documentat de la seva lluita pel Metro des de l'any 2000 i la seva valoració final que la proposta aprovada no satisfà les aspiracions del moviment veïnal i dels usuaris futurs del Metro.

Del Grup municipal de CiU, ningú no va badar boca: deu ser que el PSC té onze regidores i regidors.

Xavier Alegre va voler replicar sense fortuna totes les intervencions que, de forma argumentada, mostraven la seva inconformitat amb el que s'estava aprovant. L'alcalde va haver de prendre la paraula per donar un repàs a la història d'Iniciativa, quan el que volíem sentir era simplement una explicació convincent de per què creuen que la proposta de Metro que defensen és millor per a Sant Feliu. Semblava cansat i nerviós, molt poc convincent: "És compètència de la Generalitat, ja està aprovat i Sant Feliu no pot perdre més temps", insistia una i una altra vegada.

No va servir de res replicar que això no és cert. No aprovem un projecte executiu per fer immediatament les obres, sinó un estudi de traçat. És a dir, no hi ha cap projecte acabat que endarrerim amb greus conseqüències. Dir, d'altra banda, que exposar i defensar públicament les pròpies opinions en un període d'exposició públic fa perdre temps, és carregar-se els mateixos fonaments de la democràcia: us consultem perquè calleu i assentiu, en cas contrari només feu que portar problemes. Increïble, impresentable...

I sí, és un estudi de traçats que presenta la Generalitat, i és evident que si l'Ajuntament no el comparteix li crea una situació incòmoda i li força a un diàleg que potser no l'entusiasma. Però un Ajuntament fort i arrelat a la seva ciutadania no es caracteritza per una dòcil i disciplinada obediència per acceptar allò que altres diuen, sinó per alçar la veu de forma alta i clara per dir allò en què creu, avalat pel màxim consens ciutadà i polític a Sant Feliu. Encara que, finalment, pugui no sortir-se'n.

I és que, després de dues hores de debat, sé el que Vázquez i Burguin van aprovar, però encara no sé que és el que ells consideren el més idoni per a la ciutat que, ara com ara, governen.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Al·legacions d'ICV-EUiA i ERC per demanar oficialment Metro a Mas Lluí, estació i Falguera.

Aquest dijous, 18/09, hi ha convocat un ple extraordinari per debatre la proposta de prolongació de la L3 des de Zona Universitària fins a Sant Feliu.

La proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, amb el vist i plau a Sant Feliu del PSC i CiU, preveu dues parades de metro en paral·lel al traçat del tren i el trambaix: davant el Palau d'Esports i davant l'ambulatori de la Rambla.

La proposta que presentem Iniciativa i Esquerra Unida, Esquerra Republicana, la Plataforma pel Transport Públic i les associacions de veïns de Sant Feliu (i de tota la comarca del Baix Llobregat), proposem tres parades de metro en un sentit perpendicular al tren i amb intercanviador a l'estació: Mas Lluí, estació i Falguera.

ICV.EUiA i ERC ho hem argumentat formalment en les al·legacions que us podeu descarregar aquí.

Les resumeixo:
1. Cal una visió global i conjunta de metro i tren. No pot ser que el projecte C3 de la línia de Rodalies i que el projecte L3 de metro estiguin fent-se l'un a les esquenes de l'altre... i per administracions governades pel mateix govern.
2. Cal consens polític i ciutadà. Estem definint el Sant Feliu del futur, i no es pot fer amagant informació i limitant les aportacions de la ciutadania, emparant-se en majories politiques transitòries i, en llocs com a Sant Feliu, fràgils.
3. L'alternativa del DPTOP no és la millor per a la comarca del Baix Llobregat. Un recorregut sinuós, la ignorància mútua de les aportacions de passatgers i de complementarietat de xarxes entre rodalies i metro, la no arribada del metro a Sant Boi enllaçant directament amb FGC,...
4. L'alternativa del DPTOP no és la millor per a Sant Feliu. Dues estacions en traçat solapat davant tres estacions amb traçat que dóna transport públic ferroviari a tots els barris de Sant Feliu creiem que no té color. Renunciar definitivament a tenir metro al Mas Lluí i a l'estació ens sembla un disbarat.

El DPTOP ha donat un temps brevíssim d'exposició pública: 60 dies entre el 23 de juliol i el 23 de setembre. No es pot dir que hagin tingut voluntat de facilitar el consens ciutadà i polític que el tema reclama. I em sap molt de greu, perquè al·lego des d'un partit que forma part del Govern de la Generalitat. Pèro jo ho tinc clar, molt clar, claríssim: primer, Sant Feliu.

dissabte, 13 de setembre de 2008

A punt els 104 darrers pisos de protecció oficial que va promoure Iniciativa.


Bé, alguns em podreu dir que això de les discusions sobre la paternitat de les coses no importa a ningú. També em podreu dir que el que importa són els resultats finals, i no el necessari procés anterior per produir-los.

Però, que voleu que us digui, tothom té el seu cor, a tots ens agrada que ens reconeguin la nostra feina i, a més, molts entesos diuen que va molt bé això d'expressar les emocions en veu alta. Doncs, apali!!!



Ara que estan a punt d'acabar, fa goig de veure la darrera promoció d'habitatge públic que va promoure Iniciativa, en coalició llavors amb PSC i ERC. Posats a ser sincers, i com que és un espai meu i que dirigeixo només jo, no em vull estar de dir que, en molta part, mercès a la tossuneria de la gran regidora d'Urbanisme que va ser la Maite Ruf.


El procés de modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit de Can Bertrand va començar en el mandat 1995-99, quan la Maria Comellas era regidora d'Urbanisme i amb en Cesc com a alcalde. Amb la incorporació posterior de la Maite i l'Àngel, es va intensificar el procés de diàleg amb els veïns per millorar el projecte i el procés de negociacions amb els promotors privats per incorporar les millores pactades amb els veïns. En aquest procés de negociació, vam tenir la col·laboració inestimable de l'Impsòl, amb el qual vam acordar, ja a l'any 2001, les característiques de la promoció que ara és a punt de lliurar-se. Finalment, el mes de juny de 2002, l'Àngel Merino, com a alcalde de Sant Feliu, va signar amb l'Impsòl el conveni per a la construcció dels habitatges protegits que es poden veure en aquestes fotografies


Una promoció com aquesta té dos passos diferenciats. Primer: impresdindible i en el qual té tota la paraula l'Ajuntament, modificar el Pla General Metropolità per donar als terrenys en què s'ubiquen els habitatges la qualificació necessària de sòl residencial. Els requisits que vam posar als promotors privats per donar llum verda a les obres van ser, entre d'altres:
- la cessió de sòl per als esmentats habitatges socials,
- la restauració de la nau de les sedes i de les dues naus adjacents a l'arc d'entrada a la plaça Sant Joan (com es pot veure a la fotografia superior)
- la cobertura de tota la riera Pahissa (com es pot veure a la fotografia de més avall)
- la reserva de sòl per a la construcció d'una nova escola bressol (on ara hi ha Patufet) i per a usos educatius (on finalment hi haurà la seu central dels jutjats a Sant Feliu)
- la reubicació de les activitats industrials encara existents
- la creació d'una xarxa d'aigües de depuradora per a reg urbà i neteja vìària.

Aquesta primera fase va concloure amb l'aprovació definitiva, per part de la Generalitat, de la modificació del PGM. Era el gener de 2003, quatre mesos abans de les eleccions municipals d'aquell any i que van portar a Juan Antonio Vázquez a l'alcaldia.


La segona fase és l'aprovació del projecte d'urbanització i els posteriors projectes d'obres. Això és el que s'ha fet ja en l'època en què ICV no era al govern municipal, entre 2004 i 2005. Són els anys també en què PSC, CiU i ERC han tingut la barra de dir que aquests habitatges... formaven part del seu Pla d'Habitatge 2006-2010.
No és l'única manipulació informativa que van protagonitzar: van dir que ICV havia deixat un forat econòmic de 2 milions d'euros a l'Ajuntament... perquè no van voler comptabilitzar l'ingrés pel mateix import que l'Impsòl ja havia fet prèviament a la construcció dels pisos, en concepte d'adquisió del solar.
Diumenge passat vaig anar a fer unes quantes fotos i vaig arribar content a casa. Allà on PSC i els seus socis deien que hi havia el "forat econòmic que havia deixat Iniciativa" hi ha, molt al contrari, la darrera promoció d'habitatge públic que Iniciativa ha deixat a la nostra ciutat.
I vaig tornar a enorgullir-me de ser de Sant Feliu i de formar part de la munió d'homes i dones del PSUC primer i d'Iniciativa i Esquerra Unida després, que han sabut fer del diàleg i de la passió per Sant Feliu les pautes i els valors que han fet possible la ciutat que tenim.

divendres, 12 de setembre de 2008

16/09: amb motiu de l'11 de Setembre, acte públic sobre l'Estatut i el finançament.

Aquest dimarts, 16 de setembre, primer dels actes públics de debat sobre la situació política que organitzem conjuntament la Fundació Nous Horitzons i Iniciativa per Catalunya Verds. Un acte d'inici de curs que, com és habitual, gira entorn de la situació actual a Catalunya i els reptes més immediats i importants que té plantejats.

Hi intervindran dues persones claus en el debat sobre el finançament i el desplegament de l'Estatut. D'una banda, el nostre company Jaume Bosch, vicepresident d'Iniciativa i portaveu d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya. I de l'altra, Maite Vilalta, doctora en Ciències Econòmiques i experta en hisendes públiques, que forma part de l'equip d'experts que assessoren el Govern en el procés de negociació del nou finançament.
Per acabar-ho d'adobar, les inacceptables declaracions del Govern de Madrid sobre la necessitat de retallar el finançament municipal.
Sens dubte, un tema fonamental i una convocatòria molt oportuna. Una convocatòria, com sempre, organitzada des del nostre espai polític però clarament obert a tota la ciutadania. No hi falteu!


dilluns, 8 de setembre de 2008

Què pretén el PSOE amb la seva política d'immigració?

És casualitat que el ministre Corbacho digui avui naps i demà cols sobre la contractació de treballadors immigrants en origen? Té per casualitat alguna cosa a veure amb aquesta política tan a curtíssim termini de fer però que no ho sembli i de no fer però que ho sembli que tan bons resultats està donant al PSOE i al PSC, però que és tan poc esperançadora a mig i llarg termini?

El valor d'una signatura.

Cap a meitat d'agost vaig rebre un correu d'Amnistia Internacional en què s'informava de la suspensió de lapidacions a dones a l'Iran. Una bona notícia a la qual, sens dubte, milers de persones hem col·laborat amb el gest simple d'una signatura.

L'ús d'Internet per part d'organitzacions solidàries de solvència tan contrastada com Amnistia permet a ciutadanes i ciutadans d'arreu exercir una pressió universal sobre diversos governs que, amb una certa freqüència, arriba a bon port, com en aquest cas d'Iran.

És el que es reflecteix de forma molt encertada en aquest video. Mireu-lo i, quan compartiu l'objectiu de la campanya que se us proposi, no dubteu a perdre alguns segons per donar tota la força i tot el seu valor a la vostra signatura.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Contra la segregació escolar.

Portada de l'Informe del Síndic de Greuges.
A finals del curs passat, el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, va presentar un informe francament preocupant sobre "La segregació escolar a Catalunya". Aquesta mateixa setmana, el president de l'Associació Catalana de Sociologia presentava l'informe anual "Societat catalana 2008" d'un abast molt més general i que aquests dies ha fet sentir més que mai totes les paraules que fan referència a la perplexitat. També alertava, entre moltes altres qüestions, sobre l'escassa preparació de Catalunya per a la societat del coneixement i sobre els riscos, una altra vegada, de la segregació escolar.

L'informe de la Sindicatura ens proposa una definició de la segregació escolar (pàg. 19): concentració d’un elevat nombre d’alumnat socialment desfavorit en unes escoles més que en d’altres ubicades al mateix territori. I, molt encertadament en la meva opinió, no aplica el concepte "socialment desfavorit" a la immigració, sínó en funció d’altres variables relacionades amb l’origen social de l’alumne, com pot ser el nivell instructiu o el nivell socioeconòmic familiars. De fet, recerques recents constaten que en molts municipis catalans la segregació és més pronunciada en funció d’aquestes darreres variables que de l’origen immigrat.

Les persones que seguiu aquest bloc sabeu que és un tema que m'ocupa i em preocupa. A mi, i a tota la gent que ens movem a ICV i EUiA: és a la nostra raó de ser com a forces polítiques.

És per això que estem defensant amb força el concepte de "Servei públic d'educació" que apareixia al Pacte Nacional per a l'Educació (maig de 2005) i el que comporta: mateix finançament públic i mateixes responsabilitats socials per a centres públics i concertats. És per això que ens hem mantingut crítics i no hem votat el projecte de Llei d'Educació (juliol de 2008) que s'haurà de debatre aquesta tardor al Parlament de Catalunya.

I és també per això que hem demanat, al Consell Escolar Municipal i al ple de l'Ajuntament, que de manera similar a l'informe sobre segregació escolar a Catalunya, hi hagi un bon retrat de la composició social de tots els centres educatius de Sant Feliu i un bon diagnòstic del que hi cal mantenir i el que hi cal canviar, per evitar qualsevol manifestació de segregació escolar a Sant Feliu, a la ciutat de tots els nostres infants i adolescents, es diguin Puigdellívol, Gutiérrez, Amaya, Vanescu o al-Kharim.

I permeteu-me un comentari personal, a risc que molts el considerin políticament incorrecte. A mi, el que personalment em deixa perplex, és que amb aquest estat tan precari de l'educació al nostre país (no ens enganyem: amb dècades que és competència plena de la Generalitat), tanta gent s'indigni i s'enfili per les parets... per la tercera hora de castellà.

"Travel".

Més de protagonisme i creativitat de gent jove de Sant Feliu. Si en el missatge anterior era la música d'Entrepierna, ara és el saber fer i la creativitat de Robert Cilleros, un jove estudiant d'Audiovisuals de Sant Feliu. Ell ha escrit el guió i ha dirigit aquest curt de 16 minuts que, no ho dubteu, us sorprendrà. Ah! I hi trobareu uns quants exteriors del barri que compartim: el barri Falguera.

A gaudir-lo!

Entrepierna, al Festijove 2008

El 29 de juny passat hi va haver el Festijove 2008 a Sant Feliu, al camp de futbol de la Rambla. Va ser un seguit d'actuacions d'homenatge a Los Suaves, amb la seva pròpia actuació a l'escenari gran del camp de futbol.

No sóc seguidor de Los Suaves. Hi vaig anar perquè un dels grups que els homenatjava és de Sant Feliu. Són Entrepierna i hi toca el baix el Samuel. Em van sorprendre per la qualitat de tots quatre (molt bones veus, bones guitarres, bona bateria... i bon baix, és clar!) i també perquè van tocar una cançó d'homenatge a la II República, amb un solo vibrant del Himno de Riego inclòs, que francament em va deixar bocabadat. LLarga vida a Entrepierna... que, per cert, tornaran a actuar al Casal de Joves el proper 3 d'octubre.

Aquí teniu, en un gravació que no els fa els honors, una de les seves cançons:
Vull destacar també que el concert està pensat i organitzat per l'Associació de Músics Joves de Sant Feliu. En la meva opinió, ho van fer de conya. Personalment, estic convençut que és així com cal concebre la vida col·lectiva avui i a les nostres ciutats: promovent que les entitats proposin i organitzin, i donant des dels ajuntaments el suport logístic i de gestió que necessitin, però no fent la feina que elles poden fer. Segurament per això Festijove va rutllar tan bé!

Ah! Una darrera qüestió: podríeu pensar a portar el Loco a Sant Feliu?

dimecres, 3 de setembre de 2008

dilluns, 1 de setembre de 2008

15 anys d'Escoles bressol municipals!

Inici del curs 1993-94: les educadores i el personal auxiliar de Patufet, Tambor i Fàbregas deixaven definitivament enrera el fantasma del tancament de les escoles que havien creat amb tanta empenta al servei de Sant Feliu... i Sant Feliu deixava definitivament enrera la possibilitat de perdre uns serveis educatius fonamentals per a les famílies i per a la mateixa ciutat.

Quan tenim tant per la mà les coses que ens envolten, correm el risc d'acabar sense valorar-les en tot el que es mereixen. Les escoles bressol són ja tan nostres, ens les hem fet tan nostres, que sembla que sempre hi hagin estat... Les persones que coneixem l'origen de les escoles i l'empenta i tenacitat de les dones que les van fer possibles sabem que no és així.

Començar a primers dels setanta creant "guarderías laborales" no era fàcil, però sens dubte era necessari. I a Sant Feliu vam tenir la sort que hi hagués un bon grup de professionals disposades a assumir el repte de crear serveis sempre precaris des del punt de vista econòmic, però que van aportar a les famílies (i a Sant Feliu!!!) una atenció impagable als seus infants fins als 4 anys. Sí, sí... llavors a les escoles s'hi anava (qui hi anava!) als 4 anys.

La generalització dels P3 a les escoles a cavall de 1990 hauria pogut suposar, com en molts municipis, la desaparició de Patufet, Tambor i Fàbregas. Voluntat política d'ICV de prioritzar l'educació i voluntat de diàleg per totes dues parts van ser la clau per a una entesa entre l'Ajuntament (amb Cesc Baltasar com a alcalde i Àngel Merino i Montserrat Correig com a regidors de Cultura i Ensenyament, respectivament) i les escoles cooperatives. Al programa electoral de 1991, quan vaig entrar a l'Ajuntament, Iniciativa duia al programa electoral la municipalització de les escoles. Vam guanyar i vam complir.

15 anys després, jo estic convençut que vam prendre la decisió correcta. I també estic convençut que Sant Feliu no seria el mateix sense la seva tasca. Ja és un tòpic afirmar que les ciutats les fan les persones, i no les grans inversions o obres. És un tòpic, potser sí, però jo me'l crec. Llocs amb grans infraestructures i nivell de vida no tenen el caliu humà d'altres indrets econòmicament més pobres i vitalment molt més rics, pel tarannà personal i col·lectiu que posen en joc cada dia.

Jo voldria que un tarannà personal i col·lectiu més ric, com aquell que tenien aquelles persones que van alçar del no res tres petits i grans serveis per a la seva ciutat, inundés novament la ciutat que tant m'estimo.

A totes vosaltres, companyes (i dos companys!) de llavors i d'ara, moltíssimes moltíssimes gràcies!