Piscina: PSC, CiU i ERC diuen NO a aclarir els dubtes legítims de les associacions de veïns.
Dimarts passat, Vázquez va protagonitzar un dels plens més tristos que recordo dels meus setze anys com a regidor. Sense que cap altre portaveu del govern digués ni mu (Soriano, Burgui i Ranyé només van parlar del Tibet) un Vázquez nerviós, aspre i desafiant va cometre dos errors d'una sola tacada: declarar una guerra oberta a les associacions de veïns (AAVV) i perdre una oportunitat d'or per mostrar una forma transparent i dialogant de governar, en negar-se rotundament a constituir la comissió d'investigació que les AAVV havien demanat. Finalment, ni Burgui ni Soriano es van ni tan sols molestar en donar les seves pròpies explicacions. Em pregunto si a les bases d'ERC i de CiU els està tan bé com a ells dos aquest camí cap a la solitud que sembla haver emprès el nostre alcalde.
El ple va començar com tants altres: amb gent descontenta a la sala que volia mostrar el seu descontentament, que volia fer preguntes i que exigia respostes. Democràcia del dia a dia, exercici dels drets de ciutadania. Però PSC, CiU i ERC ho veuen d'una altra manera: interessos ocults (???), interferència en el funcionament normal de l'Ajuntament (???), raons de protagonisme personal i no de treball per a la ciutat (???), incapacitat per al diàleg (???), no acceptar democràticament el resultat electoral (???). L'alcalde va alçar la veu i va perdre els estreps (també ho van fer alguns veïns, però ells no són la primera autoritat de Sant Feliu) i ja va avançar que pensa modificar els mecanismes de participació ciutadana per evitar aquestes situacions. Una amenaça que, com vaig dir al mateix ple, és intolerable.
Les AAVV demanaven simplement responsabilitats i explicacions sobre un desviament econòmic del qual l'Ajuntament no els ha donat cap explicació, per més que porten mesos reclamant-la. I, com a última mesura de pressió, van demanar una comissió d'investigació. Argumentant que no hi havia res a amagar ni a aclarir, ja que tot està en els expedients corresponents, Vázquez s'hi va negar en rodó i una mica més se'n riu a la cara dels veïns que feien la petició.
En nom d'ICV-EUiA, vaig donar suport a la petició de les associacions de veïns. I no perquè cregui que hi ha res a amagar en termes econòmics (estic convençut que cada euro té justificació), sinó perquè així ho creuen els veïns i ningú ha volgut explicar-los el contrari. A més, i això sí que ningú ha presentat documentació explicativa, hi ha responsabilitats sobre la gestió de l'obra que ningú no ha explicat ni assumit. Per això van demanar una reunió a l'alcalde, i l'alcalde sense cap explicació va delegar en un regidor, el Sr. Alegre, més que desacreditat davant la ciutadania. Les AAVV no s'hi van voler reunir i, a l'endemà, van presentar la petició de comissió d'investigació.
Com vaig dir al ple, a Sant Feliu tenim només un precedent d'una situació similar. Al 2003, mesos abans de les eleccions, el PP va demanar una comissió d'investigació sobre uns pagaments dels menjadors de les escoles bressol. Uns quants centenars d'euros. L'alcalde Merino va explicar que, encara que no hi hagués base real per crear-la, tenia la ferma voluntat política d'aclarir qualsevol dubte, raonable o no, partint de la plena seguretat que no hi havia res per amagar. La comissió es va crear i va tenir només dues sessions: en la primera, es van plantejar totes les preguntes i en la segona, es van donar totes les respostes. Només dues sessions, i cap dubte en cap tema per a ningú. No calia, però vam decidir tirar-la endavant. Canviant una mica un vell refrany, el Cèsar no només ha de ser honrat: ningú no ha de dubtar-ho. I Merino així ho va entendre.
Vázquez va decidir que no volia perdre dos matins amb això tan emprenyador d'escoltar totes les preguntes i donar totes les respostes. I no parlem d'uns centernars d'euros en un menjador, sinó de dos milions i quart en una piscina. Segons ell, qui vulgui informació, que demani hora per consultar centenars de folis en expedients, pressupostos i projectes. PSC, CiU i ERC no van dir res: el cèsar és el cèsar. Però en aquesta decisió, jo crec que van equivocar-se. Perquè, per més que creguin i insisteixin que no hi ha res per aclarir i res per respondre, centenars de veïns i veïnes no ho veuen de la mateixa manera: per això continuen reclamant respostes que no arriben. No sé si coneixen aquell vell refrany. Per si de cas, el repeteixo: el Cèsar no només ha de ser honrat: ningú no ha de dubtar-ho. I Vázquez, així no ho ha volgut entendre.
Una noche aciaga. En una sola nit, hostilitat oberta amb les AAVV i negativa rotunda a un gest de transparència. Com el mateix Vázquez va dir, així no anem per bon camí. I la pregunta del milió és: hi ha algú que ho entengui i que pugui (i vulgui) explicar-ho?
El ple va començar com tants altres: amb gent descontenta a la sala que volia mostrar el seu descontentament, que volia fer preguntes i que exigia respostes. Democràcia del dia a dia, exercici dels drets de ciutadania. Però PSC, CiU i ERC ho veuen d'una altra manera: interessos ocults (???), interferència en el funcionament normal de l'Ajuntament (???), raons de protagonisme personal i no de treball per a la ciutat (???), incapacitat per al diàleg (???), no acceptar democràticament el resultat electoral (???). L'alcalde va alçar la veu i va perdre els estreps (també ho van fer alguns veïns, però ells no són la primera autoritat de Sant Feliu) i ja va avançar que pensa modificar els mecanismes de participació ciutadana per evitar aquestes situacions. Una amenaça que, com vaig dir al mateix ple, és intolerable.
Les AAVV demanaven simplement responsabilitats i explicacions sobre un desviament econòmic del qual l'Ajuntament no els ha donat cap explicació, per més que porten mesos reclamant-la. I, com a última mesura de pressió, van demanar una comissió d'investigació. Argumentant que no hi havia res a amagar ni a aclarir, ja que tot està en els expedients corresponents, Vázquez s'hi va negar en rodó i una mica més se'n riu a la cara dels veïns que feien la petició.
En nom d'ICV-EUiA, vaig donar suport a la petició de les associacions de veïns. I no perquè cregui que hi ha res a amagar en termes econòmics (estic convençut que cada euro té justificació), sinó perquè així ho creuen els veïns i ningú ha volgut explicar-los el contrari. A més, i això sí que ningú ha presentat documentació explicativa, hi ha responsabilitats sobre la gestió de l'obra que ningú no ha explicat ni assumit. Per això van demanar una reunió a l'alcalde, i l'alcalde sense cap explicació va delegar en un regidor, el Sr. Alegre, més que desacreditat davant la ciutadania. Les AAVV no s'hi van voler reunir i, a l'endemà, van presentar la petició de comissió d'investigació.
Com vaig dir al ple, a Sant Feliu tenim només un precedent d'una situació similar. Al 2003, mesos abans de les eleccions, el PP va demanar una comissió d'investigació sobre uns pagaments dels menjadors de les escoles bressol. Uns quants centenars d'euros. L'alcalde Merino va explicar que, encara que no hi hagués base real per crear-la, tenia la ferma voluntat política d'aclarir qualsevol dubte, raonable o no, partint de la plena seguretat que no hi havia res per amagar. La comissió es va crear i va tenir només dues sessions: en la primera, es van plantejar totes les preguntes i en la segona, es van donar totes les respostes. Només dues sessions, i cap dubte en cap tema per a ningú. No calia, però vam decidir tirar-la endavant. Canviant una mica un vell refrany, el Cèsar no només ha de ser honrat: ningú no ha de dubtar-ho. I Merino així ho va entendre.
Vázquez va decidir que no volia perdre dos matins amb això tan emprenyador d'escoltar totes les preguntes i donar totes les respostes. I no parlem d'uns centernars d'euros en un menjador, sinó de dos milions i quart en una piscina. Segons ell, qui vulgui informació, que demani hora per consultar centenars de folis en expedients, pressupostos i projectes. PSC, CiU i ERC no van dir res: el cèsar és el cèsar. Però en aquesta decisió, jo crec que van equivocar-se. Perquè, per més que creguin i insisteixin que no hi ha res per aclarir i res per respondre, centenars de veïns i veïnes no ho veuen de la mateixa manera: per això continuen reclamant respostes que no arriben. No sé si coneixen aquell vell refrany. Per si de cas, el repeteixo: el Cèsar no només ha de ser honrat: ningú no ha de dubtar-ho. I Vázquez, així no ho ha volgut entendre.
Una noche aciaga. En una sola nit, hostilitat oberta amb les AAVV i negativa rotunda a un gest de transparència. Com el mateix Vázquez va dir, així no anem per bon camí. I la pregunta del milió és: hi ha algú que ho entengui i que pugui (i vulgui) explicar-ho?
Comentaris