dijous, 28 de febrer de 2008

Sànson: ningú no s'ha begut l'enteniment.

Dimarts vam tenir el ple del mes de febrer. També hi va haver manifestació de la Plataforma Aire Net, amb prou gent com per omplir la sala de plens. Dilluns, segurament per la pressió de la Plataforma, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), va avançar la seva resolució pel que fa a la petició d'autorització ambiental de Sànson, on -entre d'altres punts- hi havia la petició d'utilitzar quatre residus com a combustibles.

En la seva resolució, el DMAH fa el que ha de fer: dóna l'autorització ambiental a l'empresa perquè Sànson ha complert en temps i forma tots els tràmits legals i se cenyeix plenament a la normativa europea que ha d'aplicar la Generalitat, i alhora, en la mateixa autorització, estableix una suspensió de 18 mesos (equivalent en la pràctica a la moratòria que demanava la Plataforma) per a l'ús dels combustibles demanats, temps en què han de passar dues coses: la instal·lació de les mesures de control que estableixi el DMAH, i l'avaluació continuada dels indicadors ambientals i de salut en diferents punts de la ciutat, com també de l'entorn de Vallcarca, on sí es faran les proves amb llots de depuradora. Passats aquests 18 mesos, s'haurà de fer una avaluació, conjunta amb els membres d'una comissió participativa de la que formaran part Aire Net i les associacions de veïns de SantFeliu, a partir de la qual es determinarà què fer amb el conjunt de resultats obtinguts en aquest període: donar definitivament permís per a l'ús d'aquests residus com a combustibles, allargar més el període de suspensió per a nous estudis o denegar definitivament qualsevol permís per al seu ús. Això és el que, en definitiva, vaig explicar com a portaveu d'ICV-EUiA en el mateix ple.

La petició de moratòria de la Plataforma Aire Net té tres grans línies d'argumentació, com es pot llegir al text de la moció: 1) per raons de gestió ambiental i de residus, 2) per raons de salut ambiental i infantil, 3) per raons de dèficit democràtic.

En la meva opinió, Aire Net, té tota la raó en el tercer apartat, podríem i hauríem de tenir un debat sense prejudicis i seriós sobre el primer apartat, i està creant una alarma social injustificada en el segon apartat.

Pel que fa a la forma de plantejar les seves peticions, res a dir pel que fa als mecanismes democràtics de pressió social que exerceix (pancartes, manifestacions, al·legacions, etc). Només faltaria que després d'haver fet el mateix a tort i a dret ara no ho considerés fins i tot desitjable! Però sí que em disgusta i molt la forma simplista i maniquea d'alguns manifestants d'identificar-se a sí mateixos com els únics abanderats de l'aire net i la salut infantil, i a tots els polítics haguts i per haver com el gran enemic al qual fer front per avançar en aquest objectiu... que és evident que és el comú de tots els ciutadans i ciutadanes, es manifestin o no, siguin electors o electes...!

Com vaig dir en el ple, cal garantir el respecte entre la ciutadania i els seus representants, perquè ni els uns ni els altres no ens hem begut l'enteniment. Ni els manifestants només volen "treure'ns" vots als partits clàssics per fer una nova candidatura a les municipals (que hi tindrien tot el dret, però que em sembla que no és ni de lluny el que els amoïna...), ni als regidors i regidores ens és ben igual el que passi als nens i nenes de Sant Feliu... entre els quals hi ha els nostres, com és ben evident.

Això obliga, a la Generalitat i a l'Ajuntament, a establir i a complir mecanismes ràpids d'informació puntual i completa amb la ciutadania. Això hauria d'obligar, a la Plataforma, a afinar més els seus arguments i no brandar la bandera de la por: a poc que es llegeixi, les dioxines i furans es destrueixen a temperatures superiors a 850º, a les quals és cert que en moltes incineradores no s'hi arriba, però que és molt inferior a la temperatura d'un forn de cimentera, entorn dels 1.450º.

En tot cas, com que compartim objectius i no ens hem begut l'enteniment, fem un pas per confrontar informacions i propostes i no col·lectius i persones, i de ben segur que tots hi sortirem guanyant. La gent d'ICV i EUiA ens hi oferim: podríem començar a pensar en alguna passa en aquesta direcció?

dimecres, 27 de febrer de 2008

DIEZ RAZONES PARA VOTAR A JOAN HERRERA. Carlos Jiménez Villarejo.

Ante el panorama de una campaña electoral con más espectáculo que ideología y una excesiva demagogia, centrada en "a ver quién da más", resulta indispensable apoyar a quienes ofrecen una auténtica política de izquierdas, acreditada en la anterior legislatura, para construir una sociedad más igualitaria y más justa frente a los poderosos. La coalición que encabeza J.Herrera ya ha contribuido decisivamente en el proceso de construcción del Estado del Bienestar y, ahora debe ser apoyada para aumentar el peso de la izquierda en el futuro Gobierno de España. Hay muchas razones para prestarle el apoyo que necesitan, para votarles. Hay muchas razones, entre las que están las siguientes.

1.-Es la única formación política que plantea "una reforma fiscal para mejorar la progresividad y la equidad del sistema fiscal",es decir, un sistema de impuestos capaz de generar más riqueza para realizar una más justa redistribución de la misma entre las clases más desfavorecidas. Es la única propuesta admisible cuando se sabe que el 86% de las grandes fortunas españolas, con un patrimonio superior a las 10 millones de euros, no declara el Impuesto sobre el Patrimonio .O cuando se sabe, lo saben el PP y el PSOE, que en los últimos diez años muchas empresas españolas han deslocalizado capitales hacia paraísos fiscales, europeos y en las Islas Caimán, por mas de 6.000 millones de euros. J. Herrera solo plantea que el Gobierno practique la política del Gobierno alemán que ha decidido "apretar los tornillos" a los paraísos fiscales europeos para contener el fraude de las grandes fortunas de aquel país. Sobre todo, en un país como el nuestro donde el fraude fiscal representa el 23% del PIB.

2.-J. Herrera, en el Grupo Parlamentario de IU-ICV, ha actuado eficazmente para garantizar la transparencia de los partidos políticos en su sistema de financiación. La Ley de Financiación le debe mucho a esta coalición política. Para suprimir las donaciones anónimas, fuente de sumisión de los partidos a los poderes fácticos. Para aumentar la transparencia en la relación de los partidos con las entidades de crédito. Particularmente, ante operaciones financieras irregulares, como la condonación de intereses -una forma encubierta de donación prohibida-, condonacion de la que se han beneficiado indebidamente el PSC-siete millones de euros y Esquerra-dos millones setecientos mil- .

3.-Como asimismo defendió, contra el criterio del PP y del PSOE, que, como viene exigiendo el Consejo de Europa, las formas más graves de financiación irregular de los partidos se consideren delictivas como factor de prevención y de represión de la utilización de la política como medio de enriquecimiento personal o de los propios partidos.

4.-En aras de una efectiva ética en la actividad pública, la coalición ha defendido y exigido, aunque sin éxito por falta de apoyos parlamentarios, que los Altos Cargos de la Administración Central desde que cesen en sus cargos dejen de percibir el 80% de sus anteriores retribuciones, que además son compatibles con las que perciban en cualquier actividad privada o pública posterior. El pago de dichas retribuciones representó al erario público, cuando cesó el Gobierno del PP, un coste de 2.940.341 euros. Una verdadera inmoralidad contra la que levantó la voz J. Herrera y su Grupo.

5.-J. Herrera y la coalición que encabeza es un ejemplo de actividad política entendida como servicio a los intereses generales. Por ello, cuando se descubrió el mayor fraude fiscal de nuestra historia, el atribuido al Banco de Santander por un importe aproximado de 84 millones de euros, ejerció la acción popular y acusó a Emilio Botín. Sólo el concierto de fiscales y tribunales, con una posición tan infundada como improcedente, ha hecho posible lo insólito, que ni siquiera se celebre el juicio contra los acusados que, por tanto, no han quedado exculpados.

6.-Ante la corrupción urbanística, expresada de forma palmaria en el Informe del Parlamento europeo sobre el "enladrillado" del litoral mediterráneo, J. Herrera reclamó en el Congreso de Diputados (5-5-2006), reformas legales sobre la planificación urbanística, mayor control ciudadano sobre dicha actividad pública, garantías de sostenibilidad en el desarrollo urbano y respuestas eficaces ante las demandas y necesidades de los ciudadanos. Así consiguió importantes avances en la Ley del Suelo y en actualización y modernización del régimen de incompatibilidades de Alcaldes y Concejales, asi como en lo relativo al control sobre sus bienes. Hizo frente de forma abierta y eficaz al "urbanismo basura" para contener y evitar la colusión de concejales e intereses inmobiliarios.

7.-Coherentemente con su firme posición contra la corrupción, ha planteado en el Congreso la aplicación inmediata de la Convención de NNUU contra la corrupción (2003), proponiendo reformas para hacer más eficaz la lucha contra esa amenaza para la democracia, tanto en la investigación criminal como en la sanción de conductas que ya los Gobiernos anteriores debían haber llevado a cabo, como considerar delictivo el "enriquecimiento ilícito" de los servidores públicos. Además de ampliar los plazos para declarar prescritos esta clase de delitos, los de corrupción y fraude fiscal, para evitar situaciones como la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre los "Albertos" dejando sin efecto la condena penal que le había sido impuesta, que solo puede incrementar aún más la desconfianza respecto de los tribunales y la desmoralización cívica.

8.-Como aplicación de una política fundada la igualdad ante la ley y la no-discriminación, la coalición que representa J. Herrera ha procurado constantemente ante el Gobierno, mediante constantes Preguntas e Interpelaciones, garantizar los derechos de los inmigrantes contra cualquier forma de discriminación y de xenofobia, ha exigido políticas presididas por el principio de igualdad de trato, particularmente en las relaciones laborales, ha denunciado las expulsiones en frontera sin ninguna formalidad, ha denunciado las condiciones y la propia existencia de los Centros de Internamientos de Extranjeros y, entre otras muchas iniciativas, ha reclamado el derecho al voto de los mismos, como en otros países europeos. Ha sido un ejemplo de política de respeto y de integración hacia quienes ya representan el 10,3 % de los cotizantes a la Seguridad Social.

9.-J. Herrera ha denunciado vigorosamente los Acuerdos con el Vaticano exigiendo que el Gobierno supere sus complacencias con la Jerarquía católica para construir un Estado laico. El Acuerdo vigente de 1976 afirma que el Estado español reconoce (haciendo referencia a la Ley franquista de libertad religiosa de 1967, derogada en 1980) que "debe haber normas adecuadas al hecho de que la mayoría del pueblo español profesa la religión católica", afirmación radicalmente incompatible con el planteamiento constitucional. Y los Acuerdos de 1979 sobre enseñanza se firmaron cuando la Constitución acababa de entrar en vigor, pero se negociaron bajo la presión de una jerarquía ávida de conservar sus privilegios antes de que aquella fuera aprobada. La Jerarquía está violando sistemáticamente la Ley de libertad religiosa en cuanto presiona y coacciona a colectivos sociales a los que no admite en la plenitud de sus derechos.

10.-Finalmente, hay otra buena razón para votar ICV-EUiA, el papel que ha jugado en la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica .Sencillamente, sin dicha coalición hoy no habría Ley o sería manifiestamente inaceptable. Gracias a J. Herrera, la Ley condena el franquismo, lo declara ilegal e ilegítimo y, por tanto, causante de gravísimas violaciones de los derechos humanos, declara que sus Tribunales, procesos y condenas eran contrarios a los principios de un juicio justo y así , sucesivamente, hasta constituir la herramienta legal que cierra el proceso de la transición, consuma la ruptura y abre nuevas perspectivas a todos los ciudadanos y organizaciones cívicas para reclamar derechos, acceder a los archivos y, sobre todo, investigar el destino de los represaliados desaparecidos.

Son algunas razones y sólidas para no abstenerse y, sobre todo, para votar a una fuerza de izquierda transformadora y radical, ICV-EUiA.

Carlos Jiménez Villarejo.

(Jurista des de 1962, cap de la Fiscalia Especial Anticorrupció entre 1995 i 2003, en què va ser cessat pel PP).

divendres, 22 de febrer de 2008

Quina enganyifa! La connexió del Metro amb Renfe a Sant Feliu ni tan sols s'havia plantejat d'entrada...

El dia 20 de març, s'ha penjat en aquesta adreça l'estudi de les diferents alternatives de prolongació de la L3 de Metro des de la Zona Universitària fins a Sant Feliu.

La prolongació estudiada té tres trams:

1) de Pedralbes a Esplugues Centre (amb futures noves estacions a l'Hospital de Sant Joan de Déu i plaça de l'Ajuntament a Esplugues)

2) d'Esplugues Centre a l'estació de tren de Sant Joan Despí (amb futures noves estacions a Sant Just Centre, nou Hospital Comarcal i Renfe Sant Joan Despí, amb intercanviador de tren i metro)

3) de l'estació de tren de Sant Joan Despí a Sant Feliu de Llobregat, amb tres alternatives possibles:

3a) de Renfe Sant Joan a plaça Pere Dot, amb estacions a Torreblanca, Rambla i pl. Pere Dot,

3b) de Renfe Sant Joan al Mas Lluí, amb estacions a Torreblanca, General Manso i Clementina Arderiu,

3c) de Renfe Sant Joan a Renfe Sant Feliu, amb estacions a Torreblanca, Rambla i estació.

L'estudi també apunta una data de posada en servei: 2015. Però allò que a mi m'ha disgustat profundament és que, d'entrada, el DPTOP de la Generalitat ni tan sols havia encarregat la possible arribada a Sant Feliu! La pàgina 14 de l'informe diu textualment:

Vegeu el remarcat en vermell! És a dir:

1) ni la Generalitat es va plantejar des dels inicis que el Metro arribés a l'estació de Sant Feliu,

2) i. el que és molt més greu, ni PSC ni CiU ni ERC van demanar inicialment que es valorés la possibilitat que el Metro arribés a l'estació...!

La constància de la reivindicació veïnal, la insistència d'ICV-EUiA en aquest tema i la proximitat de les eleccions municipals van obligar a incorporar a darrera hora (març 2007) l'estudi de viabilitat del Metro a l'estació. És a dir, d'entrada i sense que molta gent ho sapiguéssim (òbviament sí que ho sabia el nostre equip de govern) totes les alternatives inicials donaven tot el protagonisme com a eix de comunicacions a l'estació de Renfe de Sant Joan Despí i, per poder dir que el metro arribava a Sant Feliu, el deixaven en una sola parada a la Torreblanca.

Més encara, malgrat que ho vam demanar explícitament en ple, l'Ajuntament ni tan sols va demanar la valoració de l'opció que defensa amb contundència ICV-EUiA, que vam portar al nostre programa electoral, que és plenament viable, i que subscriuria si els ho preguntéssim la major part de la ciutadania:

el Metro ha de venir de Sant Just Desvern pel Mas Lluí fins a l'estació de Renfe, i valorar amb visió de futur, fins i tot, si aquest ha de ser el final de línia o ha d'anar més enllà.


És una broma de molt mal gust que, primer, ni es considerés l'arribada a Sant Feliu i que, quan es considera, es faci sense cap argumentació de forma clarament subsidiària a Sant Joan Despí (tant de poder té el seu alcalde? tan poc el nostre?) i sense ni tan sols plantejar-se una alternativa molt millor per a la nostra ciutat (pel Mas Lluí fins a l'estació), ni fer possible un debat obert i transparent sobre aquest tema.

Perquè... no es podia haver aprofitat les jornades del soterrament de l'1 i 2 de desembre per debatre sobre la qüestió, més tenint en compte que afecta plenament al projecte de soterrament que hem de tirar endavant? O és que ja s'ha acordat a esquenes de la ciutadania que el Metro arribi tan sols a Torreblanca o com a molt, llençant diners a gavadals, a la plaça Pere Dot?

Per què, una vegada més, tant silenci inexplicable, tanta administració interessada de la informació, tanta opacitat?

dimarts, 19 de febrer de 2008

No estem obligats a triar entre ^^ i o-o




















Quin retrat més magnífic de la banalitat el dissabte passat a La Vanguardia...! Com em va dir un dia un veí del barri, "si nos obligan a escoger entre lo malo y lo peor, yo mejor me quedo en casa"... Em va costar molt convèncer-lo que, como viejo comunista, havia de votar Iniciativa i Esquerra Unida, Joan Herrera i Gaspar Llamazares.

Li vaig dir que si ZP i Rajoy es barallaven tots dos per veure qui rebaixava més impostos sense explicar com fer més residències per a la gent gran, qui feia més regals electorals sense cap contingut social, qui s'embolicava amb una rojigualda més gran... sempre ens queda una esquerra que lluita per drets i no regala xecs, que en castellà i en català parla de justícia social i d'igualtat d'oportunitats, que recorda que un immigrant treballador és sempre primer una persona etc etc etc

Espero que el 9 de març no es quedi a casa ni voti ZP simplement per salvar-nos del Mariano. No sé si això és el que els socialistes diuen "vot útil": em comencen prometent respecte a l'Estatut que decidim i m'acaben dient que faran la mateixa política lingüística que el PP a les nostres escoles. No li acabo de veure la utilitat... i més si tenen les mans lliures amb una majoria absoluta guanyada pel sol temor a la derechona.

Així que, el 9 de març, que jo voti, que tu votis, que ell/a voti, que tots votem... obrint ben bé els ulls... que no tot s'acaba ni en el celles, ni en l'ulleres. Obrint els ulls... i el cor, i sobretot, el pensament: si et sents a l'esquerra del centre-esquerra, no regalis el vot a qui ja t'ha demostrat l'ús que en farà. Vota en el que creus: no hi ha vot més útil!

divendres, 15 de febrer de 2008

"2008-2011: soterrament i polítiques socials" Article Butlletí 431, febrer 2008.

(Article del Grup Municipal d'ICV-EUiA al Butlletí d'Informació Municipal del mes de febrer, núm. 431)

El 13 de desembre passat, en un ple extraordinari, l’Àngel Merino va presentar la seva renúncia al càrrec de regidor de la nostra ciutat, amb motiu del seu nomenament a la Generalitat. El públic que omplia la sala, de peus, va ovacionar llargament més de 20 anys de regidor i alcalde de la nostra ciutat, de servei a Sant Feliu. Aquest gener, he tingut l'orgull d'agafar-ne el testimoni, de continuar la passió i l'estil de treball per Sant Feliu de l’Àngel Merino i d’en Francesc Baltasar.

També al gener, el company Manel Leiva, d’EUiA, s’ha incorporat al Grup municipal d’ICV-EUiA. Amb un grup fort i renovat de set regidores i regidors, centrarem el nostre treball per Sant Feliu en dos grans camps: el soterrament i les polítiques socials.

Són dos camps en què, en el Pla d’Actuació Municipal que han presentat PSC, CiU i ERC, no veiem un projecte clar de ciutat, sinó meres i vagues intencions. Per contra, Iniciativa i Esquerra Unida volem presentar a la ciutadania un programa concret d’actuació municipal per als propers quatre anys, el nostre compromís amb Sant Feliu.

Pel que fa al soterrament treballarem per:
1. Un finançament complet d'Estat i Generalitat, en aplicació del nou Estatut i del corresponent acord de finançament d’infraestructures.
2. Un planejament urbanístic que aprofiti totes les oportunitats del soterrament.
3. 400 pisos municipals de lloguer assequible als entorns del soterrament.
4. Metro a l'estació del tren, un cop soterrada, i venint des del Mas Lluí.

Pel que fa a les polítiques socials, treballarem per:
5. El personal i els equipaments necessaris per aplicar de forma prioritària les noves lleis de serveis socials i de dependència.
6. Tercer ambulatori entre Mas Lluí i Roses.
7. Mesures concretes per l’equitat educativa i contra el fracàs escolar.
8. Pla d’equipaments culturals: espais per al teatre, la història de la ciutat, la cultura tradicional i la creació artística.
9. Mesures concretes per fomentar la creació de llocs de treball i el control de l’ocupació de baixa qualitat.
10. Pla d’actuació ambiental, amb transparència i participació, que prioritzi la salut pública i avanci en la lluita contra el canvi climàtic.

Un decàleg de 10 punts que podem resumir en dos: un soterrament just per a Sant Feliu, més polítiques socials per avançar en igualtat d’oportunitats i qualitat de vida per a tothom.

Jordi San José i Buenaventura,
portaveu d’ICV-EUiA.

dimecres, 13 de febrer de 2008

13/02/2008: 1000 visites a JSJ Sant Feliu.





















1000 visites en gairebé dos mesos: des del 16 de desembre fins avui, 13 de febrer. Dóna una mitjana de gairebé 17 visites diàries. Amb un màxim de 57 visites el 28 de gener, quan vaig fer un escrit sobre els socialistes i el soterrament que jo em creia que provocaria algun comentari, i amb mínims de 5-7 persones als caps de setmana.

Vull agrair a tothom les seves visites a aquesta pàgina sobre Sant Feliu i a les tres altres que tinc dedicades a l'educació, la genealogia i a un cert calaix de sastre on "em deixo anar" una mica més que aquí.

L'altre dia un familiar em preguntava per què feia el blog. Li vaig respondre que, a part que és una manera de comunicar que m'agrada, veig el futur com un enorme full en blanc. Entre tots hi hem d'escriure moltes coses, perquè a tots ens afecta. Per crear alguna cosa de forma col·lectiva, cal que ens diguem honestament les coses, que fem en veu alta i clara les propostes, que fem fàcil el debat. Vull pensar que el meu bloc ajuda, ni que sigui a 17 persones al dia, a escriure de forma col·lectiva en aquest apassionant full en blanc que és el nostre futur.

Gràcies, en definitiva, per la vostra atenció i pel vostre interès. I vejam si us animeu amb els comentaris...!

Dimarts, 19/02: Acte públic sobre la nova Llei d'Educació.

El dia 16 de novembre de 2007, el conseller Ernest Maragall va presentar el Document de Bases previ a la redacció del text de la nova Llei d'Educació de Catalunya. Era un moment important, continuador d'un moment anterior d'una gran transcendència: la signatura del Pacte Nacional per a l'Educació el 20 de març de 2006.

Com és sabut, el Pacte Nacional per a l'Educació va tenir un altíssim consens, del qual només es va despenjar la USTEC, per raons que no comparteixo i que aquí no és el lloc d'analitzar. Amb aquest bagatge excepcional, però, el conseller ha emprès un camí que es fa difícil de compartir, perquè, d'entrada, ja es fa difícil de conèixer. Ha generat un clima de tensió en els centres que tindrà en la vaga de demà el seu moment d'expressió pública més important.

Malgrat que no ha acabat de trobar les formes, el conseller té raó en tres coses. En primer lloc, que ens cal una llei i que ens cal una llei bona i que duri molts i molts anys. En segon lloc, que les lleis s'elaboren al Parlament i es negocien amb els representants de tota la ciutadania, no amb els representants dels treballadors, als quals, però, cal tenir presents, de la mateixa manera que a les famílies i al conjunt de la comunitat educativa. En tercer lloc, se li ha de reconèixer l'empenta personal de no mirar cap a un altre costat davant el panorama més aviat trist de la nostra realitat educativa.

Al meu parer, s'equivoca de ple si més no en tres coses. En primer lloc, pel seu entossudiment de tirar endavant el seu esquema de treball i el seu calendari sense escoltar gairebé ni als seus socis de govern ni al conjunt de la comunitat educativa. En segon lloc, per la base del seu diagnòstic sobre l'educació: ni considera la dualitat del nostre sistema educatiu (centres públics i concertats que no assumeixen responsabilitats socials equiparables i generen segregació) ni considera les raons de caràcter social que subjauen en el baix nivell educatiu de sectors massa grans de la societat catalana de molt abans de l'arribada de la immigració, a qui genèricament se li atribueix una responsabilitat que no té. En tercer lloc, per la base de la seva proposta de millora: la trasllada de forma genèrica als centres, a la seva autonomia i a la professionalització de la seva direcció, sense ni tan sols esmentar la necessària inversió que ens cal per assumir la mitjana europea de despesa pública en educació, ni tan sols esmentar que és imprescindible que tots els centres sostinguts amb fons públics assumeixin funcions socials i polítiques d'equitat equiparables, ni tan sols esmentar que la millora de l'educació és la primera responsabilitat i la primera prioritat del Govern de Catalunya.

El Document de Bases, però, és damunt la taula i cal que tots el coneguem i hi fem les aportacions que considerem necessàries. Com a representant del Grup Municipal d'ICV-EUiA, vaig demanar en la darrera sessió del Consell Escolar Municipal que l'Ajuntament convoqués un acte públic d'informació i debat sobre el text sotmès a debat. Vaig proposar també que ho fes alguna persona que conegués bé l'estat de l'educació a Catalunya. Haig d'agrair a la regidora d'Educació, Maria Tobella, que recollís la proposta i la tirés endavant.

D'aquesta manera, aquest dimarts, 19 de febrer, a les 17:30 i a la sala de plens de l'Ajuntament, hi haurà una conferència de Jordi Sánchez, director de la Fundació Jaume Bofill. La Fundació elabora anualment el seu anuari sobre l'estat de l'educació a Catalunya. El seu informa sobre el curs 2006-07 va encendre llums d'alarma que després l'Informe Pisa no va fer més que ratificar. El seu informe de gener passat sobre la situació del professorat va tornar a atiar la polèmica. Jordi Sánchez, a més, coneix molt bé el Pacte Nacional per a l'Educació, ja que fou el responsable de coordinar un dels seus cinc àmbits, justament el que feia referència al servei públic educatiu.

Serà una xerrada important, i seria bo que el professorat, els pares i mares d'alumnes, i totes les persones que estimem l'educació i en sabem la seva enorme importància omplíssim la nostra sala de plens

Dimecres, 20/02: Acte públic sobre el canvi climàtic.

Dimecres que ve, la Fundació Nous Horitzons comença de nou el seu cicle anual de debats sobre els nous continguts i objectius de la política. Tossudament, malgrat la banalització de tants discursos, s'entossudeixen a què parlem a fons i de debò dels temes que configuren i condicionen el nostre dia a dia. Que els duri l'empenta!!!

La primera de les xerrades girarà entorn del canvi climàtic. La farà en Frederic Ximeno, biòleg i tècnic urbanista, que ha treballat en temes de planificació i desenvolupament local des de la perspectiva de la sostenibilitat. Ell va ser darrerament a la cimera de Bali, en la seva qualitat d'actual director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat al Govern de la Generalitat.

Serà un acte públic i obert, on, com és costum a Iniciativa, hi haurà espai per a totes les opinions i per al debat de totes les problemàtiques. Vejam si algun dia els altres partits de Sant Feliu ens copien...!

Serà dimecres, a les 19:30, a l'Ateneu. Us hi esperem!

dilluns, 4 de febrer de 2008

2018: Metro a Torreblanca, a l’estació o a la plaça Dot?

2018: d’aquí a deu anys, demà passat com si diguéssim, a Sant Feliu tindrem metro: el necessitem i està previst en tots els plans d’infraestructures en debat en els darrers anys. Les decisions, però, són de 2008, d'ara mateix, com si diguéssim.

El debat és: metro sí, però... fins a on? per on? Quines implicacions té per a la configuració de la ciutat i per al funcionament del transport públic?

Parlem inicialment de la L3. Ara com ara, hi ha un primer estudi de traçat que preveu una estació a la Torreblanca, fent transbordament amb autobusos i el Trambaix, en una línia que baixa de Sant Just pel mateix recorregut que el tramvia i que arriba a l’estació de Sant Joan Despí.

A això, hem dit clarament que no. No és de rebut una estació de la L3 que digui “Sant Feliu” i estigui fins i tot ubicada fora dels límits del nostre terme, com ara està la parada del Trambaix.

Des d’ICV-EUiA, vam defensar amb claredat un traçat diferent del previst: no té sentit que el metro tingui el mateix recorregut que el Trambaix, no té sentit deixar sense servei de metro el Mas Lluís de Sant Feliu i el de Sant Just, no té sentit preveure un intercanviador en un extrem de la ciutat (Torreblanca) i no en el seu bell mig (estació de tren). Per això, hem defensat amb claredat que el metro vingui des del centre de Sant Just pel nostre Mas Lluí i que arribi a l’estació de Renfe un cop aquesta ja estigui soterrada.

Abans de les eleccions municipals, davant d’aquest posicionament d’ICV-EUiA, els socialistes van plantejar una proposta alternativa: que el metro anés de la Torreblanca al Mas Lluí, per un traçat i un punt final que no es van arribar a concretar.

En la primera taula rodona de les Jornades del Soterrament, el passat 1 de desembre, coneixíem una proposta que mai havíem tingut damunt la taula. La va plantejar Pilar Rodríguez, la directora de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament.

D’acord amb aquesta proposta que va presentar la persona amb més responsabilitat tècnica en temes d’Urbanisme a l’Ajuntament, el metro hauria d’enllaçar la parada ja prevista de Torreblanca amb una nova parada a la plaça Pere Dot, el punt més proper a l’estació de Renfe. Pilar Rodríguez no ho va plantejar com a una proposta definitiva i ferma, òbviament, però sí com una opció molt viable des del punt de vista tècnic.

El debat ja està obert. Quatre hipòtesis de L3: a) una sola parada a Torreblanca, b) continuïtat fins al Mas Lluí, c) continuïtat fins a la plaça Pere Dot i d) que no vingui de Torreblanca, sinó de Sant Just pel Mas Lluí i fins a l’estació soterrada de Renfe.

En aquest debat, no hi poden dominar només les qüestions tècniques. Hi han de tenir un pes clau, és evident. Però el model del Sant Feliu que volem no es pot decidir només pel cost de la inversió, per la dificultat d’algun desnivell o per algun radi de corbatura. Un cop decidit un traçat, ja serà pràcticament immodificable: és una opció estratègica de ciutat.

Per això la decisió ha de ser atenent al Sant Feliu que volem. Coneguda la relació directíssima entre xarxes de transport i configuració urbana, ens hem de decidir, sobre tot, entre dues grans alternatives. I no és una opció merament tècnica, és un debat clarament polític.

D’una banda, una alternativa diguem-ne “central”, en què el metro arribi a l’estació de tren i configuri un gran nucli de transport públic amb tren, metro, tramvia, autobusos i, ben a prop, taxi. Això implicaria una reserva d’espai en el projecte de soterrament per poder construir en el futur la corresponent estació de metro. Configuraria un centre de ciutat atractiu i potent i un funcionament òptim del transport públic. No oblidem que, en aquest sentit, donaria servei al barri del Mas Lluí

D’una altra, una alternativa diguem-ne “perifèrica”, en què el metro es queda a Torreblanca i fa intercanvi amb tramvia i autobusos. No optimitza el transport públic (n’exclou el tren) i es perd l’oportunitat de configurar un espai urbà atractiu i propi, tot i que aniria molt bé per a la zona esportiva del Barça (que, d’altra banda, ja està proveïda de transport públic amb autobusos i el Trambaix). Es pot matisar la proposta fent arribar el metro a la plaça Pere Dot, però no sé si es pot parlar d’intercanviador amb l’estació quan està a gairebé 400 metres. A més, exclou definitivament al Mas Lluí de la xarxa futura de metro.

En la darrera reunió de la Ponència del Soterrament, l’alcalde va anunciar un calendari de treball en què, al llarg del 2008, s’ha de definir la modificació del Pla General Metropolità que ha de fer possible el soterrament. Al llarg del 2008 també hi haurà l’aprovació inicial del projecte de soterrament i la seva exposició pública.

Ras i curt: aquest 2008 s’haurà de decidir el servei de metro que volem per al 2018, 28, 38 i molts, molts, molts anys enllà. Que ningú tingui la temptació d’abordar amb veu baixa i per la porta falsa aquest debat: Sant Feliu ni s’ho mereix, ni ho permetria.